1. RECURSOS METODOLÒGICS PER A L'ENTRENAMENT INFANTIL CURS DE FORMACIÓ ESPORTIVA FIGUERES, FEBRER DE 2010

2. ON ESTIC? ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE L’ENTRENAMENT FÍSIC JOC LLIURE JOC DELIBERAT ENTRENAMENT ESTRUCTURAT ENTRENAMENT DELIBERAT Côte (1999)

3. FASES DE L'ENSENYAMENT DEL FUTBOL 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT 2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL 3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS 4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP

4. “ ...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable realmente de fútbol.” J. Guardiola

5. MODEL INTEGRAT 1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES 2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÈCNICS 2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÀCTICS 3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÈCNICS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÀCTICS 5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005

7. RECURSOS METODOLÒGICS LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Sentiment d’inferioritat Rendiment Frustració Objectius reals Tasques significatives Interessos Empatia

8. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relació social i l’entorn Éxit Associació Estètica BÀSICA QUOTIDIANA

9. MOTIVACIÓ BÀSICA MOTIVACIÓ QUOTIDIANA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...) INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. (ambient de treball, relació amb els companys, gaudi...)

10. MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT RECURSOS FORMES JUGADES AMBIENT DE TREBALL TASQUES SIGNIFICATIVES RECOLZAMENT VERBAL MOTIVACIÓ ENTRENADOR VARIABILITAT

11. MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIP LA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS LA RELACIÓ ENTRE ELS BENEFICIS I ELS COSTOS

12. REFLEXIONES METODOLÒGIQUES CORREGIR L’ERRADA FEEDBACK CONTINU CONSECUTIU IMMEDIAT RETARDAT HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS

13. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ REPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA

14. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM ESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL SANCIONAR ENTORN VERBAL JOC AMBIENT TREBALL

15. EL CÀSTIG És la pràctica d’imposar quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte no convenient ¿? MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE MAI AGREDIR VERBALMENT

16. DESENVOLUPAMENT MOTRIU I ACTIVITAT FÍSICA

17. 6-10 ANYS Augment de l’esquelet (extremitats inferiors). No hi ha diferències significatives segons sexe. Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser egocèntric). 11-13 ANYS (pubertat) Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs. Augment de les hormones sexuals 14-17 ANYS (adolescència) Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva

18. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA ( Fleishman,1964; Rarick, 1980) LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS (Mandel, 1984; Paritzcova 1973) ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT RISC DE LESIONS PER FRACTURES LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA

19. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA ( Zaichkowsky 1980) LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts) (Diem 1978) CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA QUALITAT PSICOFÍSICA. EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A L’ADOLESCÈNCIA.

20. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el perill de sobrepassar els límits. ( Mandel 1984)

21. L'ESTRUCTURA CONDICIONAL DEL FUTBOL CÀRREGA FÍSICA EXTERNA 1. DISTÀNCIA RECORREGUDA APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)... 2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren diferències entre la primera i la segona part d’un partit.

22. 3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP CENTRALS 7759m ds 521 LATERALS 8245m ds 816 MITJOS 9805m ds 710 DAVANTERS 8397m ds 710 (Reilly i Thomas 1976) ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 735,11 +/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994) 32% CAMINANT- 42% TROTANT 11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES

23. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp): -Central 12 -Pivot defensiu 15 -Interior 30 -Davanter 20-30 “ MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

24. CÀRREGA FÍSICA INTERNA INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...

25. “ TODOS LOS ENTRENADORES HABLAN DE MOVIMIENTO, SOBRE CORRER MUCHO. YO DIGO QUE NO ES NECESARIO CORRER TANTO. EL FUTBOL ES UN JUEGO QUE SE JUEGA CON EL CEREBRO. DEBES ESTAR EN EL LUGAR ADECUADO, EN EL MOMENTO ADECUADO, NI DEMASIADO PRONTO NI DEMASIADO TARDE”. Johan Cruyff

26. LA CONDICIÓ FÍSICA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA . Weineck (1992) CLASSIFICACIÓ En funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica. A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidació dels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energia s’obté sense la presencia d’oxigen.

27. ANAERÒBICA AERÒBICA ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA 0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores Potència Potència Potència Capacitat Capacitat Capacitat Endurance

28. MÈTODES D’ENTRENAMENT F Modelat Competició DE CONTROL Intensiu Les pauses de recuperació són completes De repeticions: llarg, mig i curt Intensiu / Extensiu Les pauses de recuperació són incompletes Interválic: llarg, mig i curt Existeixen pauses de recuperació entre els esforços FRACCIONATS Variable (Fartlek) Intensiu / Extensiu Es porta a terme sense pauses de recuperació Harmònic CONTINUS Característiques MÈTODES

29. LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL “ La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu ”. Arjol (2004) OBJECTIUS 1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA. 2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ. 3. REDUIR EL RISC DE LESIONS. 4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA. 5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS. 6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA. 7. SALUT MÉS ESTABLE.

30. NIVELLS D'APROXIMACIÓ A LA COMPETICIÓ PER A L'ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL

31. GENERAL I Escassa o nul·la relació amb el futbol. (ex: cursa) GENERAL II Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals. DIRIGIDA Busca millorar la resistència d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...) ESPECÍFICA Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els diferents tipus de resistència necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials

35. DISSENYA UNA TASCA PER TAL DE TREBALLAR LA RESISTÈNCIA

36. FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES (TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC). Grosser i Muller (1989)

38. FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇA ESTRUCTURALS NERVIOSOS ESTIRAMENT HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES RECLUTAMENT COORDINACIÓ SINCRONITZACIÓ REFLEX MIOTÀTIC ELASTICITAT

39. EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB * L’augment de la massa muscular, producte del creixement. * Millora de la coordinació motora, a partir de la millora dels paràmetres coordinatius. * Influència de les hormones, sobretot a partir de la secreció de la testosterona. * Efectivitat de les palanques. Durant el creixement els ossos creixen de forma prèvia als músculs, fet que condiciona una menor efectivitat de les palanques motores.

40. ENTRENAMENT DE LA FORÇA MÀXIMA EXPLOSIVA RESISTÈNCIA Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals.... Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega

41. COMPTE!!!!! ABDOMINALS EXERCICIS

43. FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR COMPONENT MUSCULAR COMPONENT ARTICULAR El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments

44. DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT MECÀNICS ELASTICITAT (elastina) RIGIDESA (colagen) NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS EXTERNS SEXE, EDAT, HORA DEL DIA, TEMPERATURA

46. Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular i generar efecte de relaxació muscular Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. ( Beualieu(1981), Madding et al.(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997) ESTÀTIC PASSIU PASSIU- ASSISTIT Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.

47. ANDERSON

48. FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF) 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

49. 3-S DE HOLT 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

50. MÈTODES DINÀMICS REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS

51. OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT DE FLEXIBILITAT Permetre la realització dels gestos tècnics. Prevenir lesions per sobreestirament Assolir un correcte equilibri artromuscular Recuperar l’estat del múscul

53. PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003) PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. ( Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)

54. VELOCITAT LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE DE REACCIÓ GESTUAL CÍCLICA

55. FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT DE REACCIÓ Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats. Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul. L’estimulació de les diferents unitat motores implicades. ACÍCLICA CÍCLICA Factors neuronals i factors inter intra musculars + La força i la resistència

56. MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu

57. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat

58. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

59. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?

60. MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST

61. RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE VELOCITAT S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ

62. MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT 1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA. 2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA. 3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6” 4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA. 5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ) 6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT. Font: Portolés,J.

63. NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat. Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions... Interessant treballar abdominals i propiocepció CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT) Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984) EXERCICIS

64. EL PORTER i la velocitat de reacció LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació) LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m . A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals). PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...

65. VELOCITAT PILOTA