Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pere
1. Els Juliols - 2011 Plantes sagrades Els cactus psicoactius: del peiot al cactus de San Pedro Joan Simon Laboratori de Botànica Facultat de Farmàcia, UB
2. Planta “sagrada” Veneració, dedicat a Déu i al culte diví. Planta “sagrada” = Planta enteògena Cactus psicoactius
3. Enteògens: significat El termeenteogen és un neologisme obtingut del grec antic: (entheos) i (genesthe).
4. Enteògens: característiques Un enteogen: substància psicoactiva dins un context religiós o xamànic S’utilitzen en una àmplia varietat de sagraments de diversos ritus religiosos de tal manera que provoquen directament el que els usuaris perceben com experiències espirituals o místiques. Els enteògens contenen substàncies molt actives fisiològicament i que provoquen alteracions del coneixement Els enteògens generalment tenen un origen vegetal i contenen molècules molt similars estructuralment a neurotransmissors endògens.
6. … una mica de terminologia Anteriorment s’utilitzava com a sinònim d’al·lucinogen terme popularitzat per les experiències d'Aldous Huxley amb mescalina, i publicada en “Les Portes de la Percepció” el 1953 "Si les portes de la percepció fossin obertes, l’home percebria totes les coses tal com són… infinites”
7. … una mica de terminologia Un altre terme força usat va ser “Psicodèlic" (un neologisme grec que significa "la ment evident", va ser encunyat pel psiquiatre Humphry Osmond.
13. Enteògens: polèmica Un exemple modern és la descoberta de l'estructura de “doble hèlix” de l'Àcid DesoxiriboNucleic (ADN) per Francis Crick (premi Nòbel de Medicina el 1962) que en no poca literatura s’atribueix al consum l’àcid lisèrgic (LSD) que va facilitar l'augment de cognició essencial per acabar la descoberta i lliverar-se de les preconcepcions.
18. Enteògens a Europa Aiguamel Hyoscyamus niger Vitis vinifera Atropa belladonna
19. Misterisd'Eleusis Ritual pagà (1500aC a 300aC) Kykeon: agent psicoactiu La civada podria estar contaminada amb la banya de sègol que conté LSA (amida de l’àcid d-lisèrgic), un precursor de l’LSD (dietilamida de l’àcid lisèrgic), teoria extensament argumentada en El camí a Eleusis de R. Gordon Wasson, Albert Hofmann i Carl Ruck). Aquesta hipòtesis segueix sent controvertida, atès que no s’han obtingut resultats concloents. Claviceps purpurea Deméter i Perséfone celebrant els misteris
22. Enteògens a Amèrica Ayahuasca (Banisteriopsis caapi) Salvia divinorum Ipomoea purpurea
23. Cactus enteògens a Amèrica “torxa peruana”???Trichocereus peruvianusEchinopsis peruviana PEIOT: Lophophora williamsii « Peyotl » és un mot nahuatl que significa brillant, suau, blanc, en referència a l’aspecte blanquinós central del cactus CACTUS DE SAN PEDRO: Trichocereus pachanoi Es creu que el nom de San Pedro fa referència a les propietats enteogèniques del cactus, doncs duu el nom del sant cristià que precisament guarda les portes del Cel.
42. Peiot: distribució S’estén del sud-oest dels Estats Units, concretament part de Texas, a través de Mèxic central sobretot en el desert de Chihuahua sobre calcàries
43. Peiot: fitoquímica La mescalina(3,4,5-trimetoxifeniletilamina) és un alcaloide natural de propietats fortament al·lucinògenes. La mescalina, a l’igual que l’LSD, la psilocina, la 5-Meo-DMT i la triptamina s'uneixen als receptors dels neurotransmissors com la noradrenalina i la norepinefrina.
44. Formes d’adulteració Altres cactus com Pelecyphoraaselliformisi Ariocarpusretususs’han fet passar per peiot per enganyar a consumidors novells. Els indígenes a Mèxic els anomenen “peyotillos” o “falsos peyotes”. La mescalina pura és molt difícil d’aconseguir perquè tant per la pròpia prohibició com per l’alt cost de la seva síntesi, fan que sigui pràcticament impossible trobar-la al mercat
45. Cactus de San Pedro: distribució Cactus columnar de creixement ràpid a les muntanyes dels Andes de Perú entre 2000-3000 m i també segurament de Bolívia, Xile i Equador
46.
47. Les flors tenen antesis nocturna, són blanques i de fins a 20 cm de diàmetre.
48.
49. Cactus de San Pedro: usos medicinals Ús extern: Vulnerari Demulcent Antiinflamatori Anticaspa Cicatritzant Descongestionant Usos veterinaris Antiparasitari Uns altres usos Un extracte de l'arrel s'utilitza com a xampú Sabó de bugades
50. Cactus de San Pedro i xamanisme El xamanismees un tipus de creences que asseguren la capacitat de diagnosticar i de curar el sofriment del ser humà. Es diu que ho aconsegueixen creuant la línia que separa el nostre mon, del mon dels morts. D’aquesta manera tenen una relació espacial amb els esperits. Els xamans tenen la capacitat de controlar el temps, veure el futur i llegir els somnis de la gent. Es podria dir que un xaman es l’intermediari entre el mon natural i espiritual. Un cop esta en el mon dels esperits, es comunica amb ells de manera que l’ajudin en la curació, la caça i el control del temps.
69. Els consumidors experimenten habitualment al·lucinacions visuals i estats alterats de la consciència, sovint en forma de plaer, però ocasionalment acompanyada d’angoixa i/o fàstic.
70.
71. La mescalina es només legal per a certs amerindis natius, tant a Mèxic com a Estats Units que pertanyin a l’ Església Nativa Americana, institució protegida pel dret a la llibertat de culte.
72. La mescalina usada amb finalitats “turístiques” és generalment adulterada principalment amb molècules de síntesi com LSD que té efectes semblants
73.
74. Altres espècimens d'una cova d'enterrament a Coahuila central (Mèxic) també van ser datats entre 1070 i 810 anys a.C.
75.
76. Altres grups tribals americans es reubicaven a les planes del Sud d’Estats Units com Oklahoma i Texas com els Mescaleros i Kiowa (o "Apatxe de les planes")
77.
78. No hi ha cap menció de peiot en la creença Navaho tradicional o la pràctica cerimonial abans de la seva introducció per tribus veïnes.
79.
80.
81. El Pare Andrés Pérez de Rivas, jesuïta del segle XVII, denunciava als seus superiors que els indígenes de Mèxic consumien el cactus regular i clandestinament. Mentre els asteques l’anomenaven “carn dels Déus” els missioners li deien “carn diabòlica”
82. Al 1760, més d'un segle després de la prohibició cristiana, certs manuals per a la confessió dels conversos incloïen preguntes com aquestes:
90. En l'actualitat s'afirma que els seus membres sobrepassen els 250.000 fidels i han aconseguit que els EEUU els reconegui el seu dret a consumir peiot com una extensió del dret a la llibertat de culte que protegeix la Constitució nord-americana. Gràcies a això, els membres d'aquesta església poden conrear-lo, adquirir-lo i distribuir-lo legalment.
95. Bibliografia Antonio Escotado. (1998). Historia general de las drogas. Editorial Espasa. Barcelona. HuxleyAldous. 2006. Las puertas de la percepcion; cielo e infierno (3ª ed.). Editorial Espasa. Barcelona
96. Bibliografia Jonathan Ott, Albert Hofmann (1996). Pharmacotheon: Drogas enteogénicas, sus fuentes vegetales y su historia.Los libros de la liebre de marzo Henri Michaux. (2000). El infinito turbulento. MCA València. Huston Smith. (2001). La percepción divina: El significado religioso de las substancias enteógenas. Editorial Kairós. Barcelona.
97. Recursos on-line Lohophorawilliamsii. NatureServe Explorer. NatureServe. Retrievedon2007-06-17. Zimmerman & Bruce D., Allan D.; Parfitt, Bruce D. (2006), “Lophophorawilliamsii”, in Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+, Flora of North America, vol. 4, New York & Oxford: Oxford UniversityPress, pp. 242 . El-Seedi, HR; De Smet, PA; Beck, O; Possnert, G; Bruhn, JG (2005), “Prehistoric peyote use: alkaloidanalysis and radiocarbondating of archaeologicalspecimens of Lophophorafrom Texas”, Jounral of Ethnopharmacology101 (1-3): 238-42, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15990261?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum> Bruhn, JG; Lindgren, JE; Holmstedt, B; Adovasio, JM (1978), “Peyote Alkaloids: Identification in a PrehistoricSpecimen of Lophophorafrom Coahuila, Mexico.”, Science199 (4336): 1437-1438. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17796678?ordinalpos=2&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum>