1. Unitat 1. L’Univers i el Sistema Solar
1. L’evolució de les idees sobre
l’univers
2. L’origen de l’univers
3. Les galàxies
4. Les estreles
5. Els planetes i els astres menors
6. El sistema solar

2. 1. L’evolució de les idees sobre
l’univers
L’univers és el conjunt format per tot l’espai,
la matèria i l’energia que existeix. Es de
dir, l'univers és tot allò que existeix.
L’astronomia es la ciència que estudia
l’univers.

3. Les primeres idees de l’univers eren idees basades en
supersticions i mites, allunyades de la ciència

4. Teoría geocéntrica de Aristóteles y Ptolomeo
Ptolemeu (segle II dC) ha
sigut en la història de
l’astronomia uns dels
persontages més
importants. Proposà la
Teoria Geocèntrica, que
es va considerar certa
més de 1400 anys.

5. Segons la Teoria Geocèntrica la Terra esta queta al
centre de l’univers, i tot girava en al voltant de nosaltres

6. Teoría geocéntrica
de Ptolomeo
SOL
TIERRA
Teoria heliocèntrica
Més tard apareguè una nova teoria… de Copèrnic i Galileu
TIERRA
SOL

7. Sistema heliocèntric proposat per Copèrnic i
comprovat per Galileu

8. Galileu Galilei (1564
– 1642) va proposar
que la Terra es
Galileu
movia i no era al
centre de l’univers.
El seu telescopi

9. Va ser jutjat
per heretge,
pel fet
d’afirmar
que la Terra
és mou i no
és al centre
de l’univers.

10. Si el acusado no
renuncia a sus ideas
será condenado a
morir en la hoguera
Está bien,
renuncio.
…Y sin embargo se
mueve

11. A l’actualitat sabem que caps d’aquest
models és cert, si bé l’heliocèntric era més
encertat, el Sol no és al centre de l’univers
com proposava aquest model.
Hui en dia acceptem el model excèntric,
segons el qual no sabem que hi ha al
centre de l’univers.

12. Perduts a l’espai
Andrómeda, la
Ens trobem ací galaxia más propera
a la Vía Láctea
Vía Làctia
Posició que ocupem a la nostra galàxia,
que tampoc és al centre de l’univers

13. 2. L’origen de l’univers
Segons la teoria del Big Bang, fa 13700 m.a.
tota la matèria i l’energia de l’univers
estaven concentrades en un punt, i tras una
gran explosió, originaren l’univers.

14. Escales i mesures en l’univers
Les distàncies són tan grans que s’han hagut de
definir unes altres unitats de mesura, molt més
grans:
-Unitat astronómica (UA)
-Any llum (al)

16. La UA (Unitat Astronomica) és la
distància mitjana entre la Terra i el
Sol. Equival a 150 000 000 Km.
La luz tarda 8,4 segundos en llegar
150 millones de Km
SOL TIERRA
1 UA

17. Un any llum és la distància
que recorre la lum en un any.
Andrómeda, la
galaxia más
próxima
La luz de Andrómeda
Nos hallamos aquí tarda dos millones de
años en llegar a
nosotros
Distancia = 2 millones de años luz
Vía Láctea

18. Mitjans d’observació de l’univers
Podem saber tot això de l’univers gràcies a les
eines per observar-lo que tenim, que són…
• Observatoris
• Radiotelescopis
• Telescopis espacials, com el Hubble
• Estacions espacials, com la ISS
• Sondes
• Vehicles robotitzats

19. 3. Les galàxies
• Les nebuloses són agrupacions de gasos i
pols
• Les galàxies són agrupacions d’estreles,
gas i pols i sistemes planetaris.
• Les galàxies se solen agrupar en cúmuls.
Nebulosa del cangrejo Gran Nebulosa de Orión Nebulosa M16

20. Planetas y
Con Satélites
Asteroides
Estrellas de varios tipos Cometas
Formando
Cada Contiene parte de
galaxia billones o
trillones de
Cúmulos
estelares
Nebulosas de varios tipos

21. La nostra galàxia és la
Via Làctia
Braç de Perseu Ens trobem ací Vista de
perfil
Braç de
Orió
100 000 años luz
Halo
Nucli
Vista
frontal
Brag de
Sagitari Braç de
l’Escut-Centaure
25 000
años luz

23. 4. Les estreles
• Les estreles són cossos celestes esfèrics
formats per gasos i que emeten llum
pròpia
• En el seu interior hi ha una reacció de
fusió nuclear, que origina la llum i el calor

24. Les estreles tenen diferents
característiques:
• Color, des del blau (estreles amb més
temperatura) fins als roig (estreles més
fredes)
• Gradària: poden ser gegants, mitjanes o
nanes
• Brillantor: depén de la distància, grandària
i temperatura

25. Les estreles tenen un naixen i moren. Naixen de
nebuloses, i la seua mort depén de la grandària.

26. El Sol és la estrela que tenim més
a prop. És una groga mitjana.

27. EL SOL
EDAD:
• 4.800 - 5.000 m.a.
DIÁMETRO:
• 695.000.000 Km
COMPOSICIÓ:
• Hidrògen
• Heli

28. El sol té diferents parts al seu interior:

30. 5. Els planetes i els astres menors
• Els planetes són astres esfèrics, sense llum pròpia, que
orbiten al voltant d’una estrela i han agranat la seua
òrbita.
• Presenten dos moviments:
– Translació, al voltant de l’estrela
– Rotació, al voltant de si mateixos

31. Els astres menors són:
• Planetes nans: semblen planetes però no
compleixen han agranat la seua òrbita. Són
Plutó, Ceres…
• Satèl·lits: giren al voltant dels planetes
• Cometes: cossos de gel i pols, quan s’apropen
a l’estrela deixen vore una cua
• Asteroides: cossos rocosos menuts. Quan
cauen a la Terra els coneixem com meteorits

32. Asteroide
Cometa
No són el
Meteorit
mateix

33. 6. El sistema solar
El sistema solar es va formar fa uns 4600 milions
d’anys, a partir d’una nebulosa que es va contraure

35. Els components del sistema solar són:
• El Sol, la estrela al voltant de la qual giren la resta
d’astres
• Planetes, que poden ser
– Interiors: xicotets, rocosos, amb pocs o sense
satèl·lits… Mercuri, Venus, Terra i Mart
– Exteriors: grans, gasosos, amb molts satèl·lits, i amb
anells… Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
• Planetes nans, com Plutó, Ceres, Eris…
• Asteroides, es del cinturó d’asteroides i el cinturó de
Kuiper són els més importants
• Cometes, com el Halley o el Hale-Boop

36. Plutón
Neptuno
Saturno
Urano Venus
Júpiter Tierra Sol
Asteroides
Mercurio
Cometas
83
Marte

37. Tots els planetes, i el cinturó d’asteroides, giren en órbites
el·líptiques al voltant del Sol, quasi en el mateix pla i tots
en sentit anti horari (al reves que les agulles del relotge).
Els cometes giren amb órbites molt allargades.
Plutón
Mercurio
Tierra Otros

38. Neptuno Saturno
Urano Plutón
O
Marte
Tierra
y Luna Júpiter
Mercurio
Venus
SOL

39. En canvi, no tots els planetes fan el moviment de rotació
semblant: Venus i Urà el fan en sentit horari, i l’eix de
rotació pot variar prou d’un planeta a un altre

40. En el sistema solar els planetes interiors tenen pocs satèl·lits: 1 la Terra
(Lluna) i 2 Mart (Phobos i Deimos)
En canvi, els planetes exteriors tenen moltíssims satèl·lits: el que més Júpiter
(61) i el que menys Neptú (13). Entre aquestos alguns dels més importants són
Io i Europa, ja descoberts per Galileu, o Titan Phobos
Deimos
IO TITAN EUROPA

41. Els planetes nans més coneguts són Plutó, amb el seu satèl·lit Caront i Ceres, entre
d’altres.
Plutó ha sigut considerat des del seu descobriment (1930)fins a l’any 2006 un planeta,
però a partir d’aquest any passarem a considerar-lo un planeta nan.
Ceres és l’únic planeta nan en la part interior del sistema solar. La seua òrbita es
troba entre Mart i Júpiter
Plutó i Caronte Ceres

42. La majoria d’asteroides es troben en el cinturó d’asteroides, entre
Mart i Júpiter.
També hi han molts en el cinturó de Kuiper, més enllá d’Urà.
Asteroids
Mart
Júpiter

43. Molts asteroides cauen a la Terra, i els coneixem com meteorits.
Quan ho fan es desintegren amb l’atmosfera, creant una imatge al
cel, el que coneixem com estrel·les fugaces

44. Si són molt grans i travessen l’atmosfera, al xocar
amb la Terra poden produir un cràter
Cràter Meteor (Arizona),
produit per un meteorit fa uns 50 000 anys

45. La majoria de cometes del Sistema solar provenen del
cinturó de Kuiper, i entre els més coneguts trobem el
Halley o el Hale-Boop.
Cometa Halley
Cometa Hale-Boop

46. Mercuri:
• És el més xicotet
• Com que no te atmosfera, la seua
superficie està plena de cràters
• No te satèl·lits
• L’absència d’atmosfera fa que hi
hagen grans canvis de temperatura

47. Venus
• És el tercer objecte més brilliant del
cèl
• Atmosfera molt densa, té molt
efecte hivernacle per lo que té una
temperatura molt alta
• Té una rotació molt lenta i contraria
a la resta de planetes

48. Terra i Lluna

49. Mart
• Es creu què en el passat
va tindre aigua
• Té dos satèl·lits: Phobos i
Deimos
• Té la muntanya més alta
del sistema solar: el Mont
Olimp, de 24 km d’altura

50. Júpiter
• El més gran del sistema solar
• Té molts satèl·lits
• Té una densa atmosfera amb
vents i tempestes, que
originen la “taca roja”
• Té anells com Saturn, però
poc visibles

51. Saturn
• Té anells visibles, formats per
partícules i gel
• Té molts satél·lits, entre ells Titàn

52. Urà
• Juntament amb Venus, els únics
que roten en sentit horari
• El seu eix de rotació es quasi
paral·lel a l’òrbita
• Té anells i nombrosos satèl·lits

53. Neptú
• Té els vents més forts de tot
el sistema solar
• Té anells i 13 satèl·lits, el
més gran d’ells anomenat
Tritó