Tipologia a psicopatologia/psiquiatria

1. DSM-V: Una classificació
posmoderna?
Bloc 1.2: Classificar. Enfocament tipològic
Annexe al Bloc1: “Classificar: conceptes bàsics”
Jaume Autonell Caldentey
Estiu/14

2. Bloc 1.2
(Annexe al Bloc 1)
Classificar: Enfocament
tipològic

3. Tipologia: Característiques bàsiques
A les classificacions categorials (veure el Bloc 1: “Classificació:
conceptes bàsics”) els objectes d’un domini d’investigació s’identifiquen
per similituds i diferències específiques i es classifiquen en entitats
separades, definides qualitativament i perfectament delimitades
En una altre via, el mètode tipològic pretén identificar els
objectes a partir de determinades característiques que correlacionen amb
les d’un Tipus que esta definit com un cas perfecte (un model) amb qui
es comparen els casos individuals. El Tipus és un marc conceptual, que
reuneix una serie d’atributs que no estan presents, en la seva totalitat, en
els casos individuals que s’identificaran com a pertanyents al Tipus per
aproximació o correlació.
Els Tipus no poden constituirse com a concepte de classe. Els
casos individuals no es subordinen a la classe com a instància, nomès
com aproximació o correlació. Els casos que identifiquem com
pertanyent a un tipus tenen més correlació amb aquest que amb els tipus
alternatius.

4. Tipologia. Conceptes bàsics
TIPUS= Model que permet reconèixer un nombre indeterminat
d’individus com membres d’una mateixa categoria
CAS TÍPIC= Individus que representen amb claretat les
característiques clau de la categoria a la que pertanyen
PROTOTIP= Esquema representatiu que proporciona l’imatge
d’acord amb la que és possible discernir i identificar els membres
d’una categoria. Recull un conjunt de característiques definitòries
que no apareixen en tots els individus de la categoria però que
s’hi aproximen i correlacionen en major o menor grau

5. Sistemes categorials vs. tipològics
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES SISTEMA SISTEMA CATEGORIAL SISTEMA TIPOPLÒGIC
Conjunt elements inclosos subcategories Homogeni Heterogeni
Límits entre subconjunts Perfectament delimitats Superposició parcial
Atributs comuns entre els elements dels
subconjunts
Necessaris i suficients Interrelacionats. No cal
necessaris ni suficients
Ajust entre subconjunts Perfecte Imperfecte
Model teòric Determinista Probabilista
Objectes d’aplicació preferent Constructes teòrics
(Exemple: Geometria)
Objectes naturals
Taula d’elaboració pròpia

6. Diferents usos del concepte “Tipus”
A- Tipus classificatoris
- Els Tipus s’estructuren com a classes, estandaritzant criteris de comparació
(correlació) per els objectes individuals; el procediment tipològic segueix la llògica de
la classificació, definint una pauta o patró per cada Tipus. Ex: tipologia de Kretschmer
B- Tipus extrems o “purs”
- Es defineixen casos extrems o purs com a punts de referència conceptuals en
funció dels que els casos individuals s’ordenaran com una sèrie (gradació). Aquí els
casos extrems no poden proveir estàndars de comparació per els casos individuals.
Utilitzarem criteris explícits (ordenació) per comparar el més i el menys. Criteris que
poden ser comparatius o numèrics. Ex: Introversió-Extraversió de Jung
C- Prototip
-Exemplar o model amb una serie de característiques sobresortints que permet
l’atribució dels casos a una categoria per el grau de semblança valorat per aproximació
gradual, probabilística, correlacional
D- Tipus ideals o Tipus construïts
- Veure següents diapositives
Bibliografia:
Hempel CG. Métodos tipológicos en ciencias naturales i sociales (cap 5). A: Hempel CG. La
explicación científica. Paidós. 1988

7. K Malevich: “Taula i habitació”, 1913

8. Weber: Tipus-ideals (1)
Tipus-ideal = Mapa o esquema mental racional-empíric on es
representen determinades relacions i processos per construir
un conjunt de connexions en forma d’atribucions causals i de
comprensió de sentit, o intencionalitat, entre els elements
que el configuren. Es una idealització obtinguda mitjançant
l’accentuació conceptual de determinats elements de la
realitat. L’accentuació o representació desproporcionada
d’alguns elements busca fer més visibles i inteligibles les
característiques centrals presents a la realitat.
El Tipus-ideal és una eina per formular hipòtesi. Té evidència
racional per l’investigador però la seva validesa la determinen
la comparació amb els fets reals i la recerca empírica.

9. M Weber: Tipus-ideals (2)
Podem entendre, doncs, el Tipus-ideal com un constructe analític
unificat per la caracterització sistemàtica de relacions sigulars
significatives en la seva individualitat. Pretén entendre els fenòmens
tant des de la comprensió de les relacions de sentit (significació) com
des de la explicació de la causalitat. En la seva puresa intelectual no es
trova en la realitat empírica. Fets empírics es comparen amb les
construccions tipico ideals utilitzades com estàndars però no son en sí
mateixes fets empiricament vàlids
Els Tipus-ideals estan construïts de baix a dalt, pas a pas, a
partir de l’observació més que deduïts des de la teoria.
El Tipus-ideal de Weber seria equivalent al concepte de model de la
ciència contemporània.

10. M Weber: Tipus-ideals (3)
Els valors tenen un paper important per determinar el interés del que
volem conèixer i també en la selecció de la perspectiva (“punt de vista”)
de les investigacions, definint (construint) el objecte científic a estudiar i
delimitant els problemes a investigar . Els interessos científics estan
relacionats amb els valors culturals rellevants i canvien conjuntament
amb ells. Ignorar els valors que determinen l’interès del conexeiment
provocara que apareguin de forma tácita.
El Tipus-ideal contribuiria a conciliar la subjectivitat en la selecció dels
problemes d’investigació amb l’objectivitat dels resultats obtinguts.
Exemples de tipus ideals a Weber: “Capitalisme”; “Ética protestant”
Bibliografia.
Eliason S. Max Webwer’s methodology: An ideal-Type. Journal of the History of
Behavioural Sciencies. 2000; 36: 241-263.
Weber M. Sobre la teoría en ciencias sociales. Ed. Península.1974

11. Pintor i model: Picasso i Jacqueline
Jacqueline, 1954
Jacqueline mans creuades, 1954
Jacqueline au Bandeau de Face, 1954 Jacqueline a l’estudi, 1956

12. Wittgenstein: Formació de concepetes i
prototips (1)
En els paràgrafs 66-70 de “Investigacions filosòfiques” Wittgenstein analitza com
es delimita un concepte o categoria.
-Caracteritzem la categoria (o concepte) a partir de veure quines coses té en comú
un element amb altres elements a travès de les “semblances de família” que
configuren una xarxa complicada de semblances que se superposen i entrecreuen
mutuament. Semblances a gran i petita escala, que no fan referència a unes
propietats centrals o nuclars comuns dels elements sino que més bé s’organitzent
colateralment, anant d’una semblança en una altra de tal manera que el darrer
podria no tenir res aveure amb el primer. Encara que no hi hagi un sol tret que sigui
comú a tots els elements no nomès es llegítim anomanarlos elements del mateix
conjunt sino també afirmar que son elements del mateix comjunt
- Si pensem, per exemple, en els succesos clasificats com a “jocs” veurem que no
sempre comparteixen un conjunt de propietats definitòries sinó que la qualitat que
els fa ser elements de la categoria sembla determinarse per la possesió de diferents
series de característiques que els membres de la categoria presenten en major o
menor mesura. Així, els conceptes estant configurats no per “essències” sino per
una xarxa de semblances entre els elements o casos

13. Wittgenstein: Formació de conceptes i
prototips (2)
-Un concepte pot tenir límits rígids (ex.:“triangle”) o cap límit i les seves vores ser
borroses però utilitzables (ex.:“joc”). No esta delimitat per regles per tot arreu però en
tè de regles. En ocasions els límits del concepte es poden traçar per una finalitat
particular.
-Podem caracteritzar una categoria (concepte) per la seva descripció en termes
pragmàtics (en el seu us) en ámbits d’aplicació determinats (jocs de llenguatge
concrets). Així puc utilitzar el concepte sense que estigui rigidament delimitat. La seva
utilitzabilitat dependra de la finalitat i el seu significat de l’us
-Podem explorar la delimitació i contorns d’una categoria a partir d’analitzar casos
individuals, específics. La exemplificació no és una manera indirecta d’explicació
- La Teoria de Prototips (E. Rosch i altres), desenvolupada en les àrees de la
semàntica i psicologia cognitives ha proporcionat una base experimental robusta,
ampliament replicada, a les concepcions de Wittgenstein.
-Bibliografia
-Rosch E, Mervis CB. Family resemblances: Studies of the internal structure of categories.
Cognitive Psycholgy. 1975; 7: 573-605.
-Rosch E. Principles of categorization. (cap 10). A: Levintin J (ed). Foundation of cognitivie
psychology. Massachuttes Institute of Technology. 2002
-Wittgenstein L. Investigacions filosòfiques. Laia. 1983

14. El Lissiztky: “Tipografia”, 1922

15. Tipus-ideals a psiquiatria: K. Jaspers (1)
Jaspers adopta el concepte de “Tipus ideal” de Weber.
Representa un métode per integrar la comprensió de connexions de
sentit (ciències humanes) amb l’explicació de relacions causals
(ciències naturals) i permet l’integració del coneixement científic
general amb l’estudi de les característiques singulars de la persona.
Els Tipus ideals proporcionen categories explícites de la nosologia.
No capturen “l’essència” d’una categoria sinó que son dispositius
conceptuals retreballables i moldetjables. Útils com a suport
metodològic que puc corregir continuament.
No tenen caràcter de vertader o fals , sí valor heurístic útil per
delinear preguntes a investigar i proporcionar criteris de validesa a
partir de la recerca empírica

16. Tipus-ideals a psiquiatria: K. Jaspers (2)
El problema principal estudiat per Jaspers, i Weber, es la qüestió del
métode. Lo nuclear és la necessitat de la fonamentació metodològica. Ja
que no podem tenir un ordre teòric unívoc hem de tenir un ordre
metodològic. L’ objecte d’estudi d’una disciplina científica es constitueix
i mostra a partir del mètode, definit des de una perspectiva (“punt de
vista”) per la recerca. Cada perspectiva capta una dimensió del camp
d’estudi (camp que en el cas de la psicopatologia és l’estudi de la
persona, una totalitat inabarcable segons Jaspers).
El mètode de Tipus ideal és coherent amb el multiperspectivisme de
Jaspers. La construcció de tipus ideals permet anar interrelacionant
observacions i conceptes i anar formulant hipòtesi que permetin obtenir
proves de la seva validesa empírica i refutar o reformular els Tipus
dissenyats a tal fi. Les proves s’han d’interpretar dins del marc teòric-metodològic
determinat per la perspectiva des de la qual hem definit
l’objecte de la recerca.

17. Tipus-ideals a Psiquiatria. K. Jaspers (3)
Escriu Jaspers a “Psicopalogía general” (Págs. 624-25):
“Es inevitable y esclarecedor mantener la diferencia entre especie
y tipo. A una especie (por ejemplo la parálisis) pertenece un caso
o no pertenece. Un tipo (por ejemplo el carácter histérico) corresponde
a un caso más o menos. Especie es el concepto de una variedad limitable
existente realmente. Tipo es una formación ficticia a la que corresponde
una realidad con límites fluidos en que es medido un caso individual,
pero no subordinado. Por esto es importante medir el mismo caso
individual en muchos tipos para agotarlo en lo posible. En cambio es
evidente que la subordinación bajo una especie lo presenta como
resuelto. (...). Por las especies son reconocibles las fronteras reales,
por los tipos es dada sólo una multiciplicidad fluida de una estructura”.

18. Tipus Ideals a psiquiatria: K. Jaspers (4)
Kraepelin és un naturalista (les malalties mentals son entitats naturals) i
Jaspers un constructivista (els trastorns mentals son tipus-ideals, o
“constructes”, dissenyats des de determinades perspectives científiques
o teòriques)
Exemples e Tipus ideals a Jaspers: “Les connexions genèticament comprensibles
(permeten entendre com un fenòmen psíquic sorgeix d’un altre)”; “Formes de curs clínic
(per ex. Fase o Brot)”; “Esquizofrènia”
Bibliografia:
- De Leon J. DSM-5 and the Research Domain Criteria: 100 years after Jaspers’ General
Psychopathology. Am J Psychiatry. 2014: !71: 492-94.
-Jaspers K. “Psicopalogía general”. FCE. 1993
- Musalek M. Karl Jaspers and human-based psychiatry. Br J Psychiatry.: 306. 2013
-Schwartz MA, Wiggins OP. Diagnosis and Ideal Types: A contribution to Psychiatric
Classification. Comprehensive Psychiatry. 1987; 28: 277-291.
-Wiggins OP, Schwartz MA. Karl Jaspers’ Multiperspectivism. Psychopathology. 2013 ;46:289-
294.

19. J. Torres García “Construcció en colors”, 1931

20. Prototips a psiquiatria: JE Mezzich (1)
Per les dificultats de les classificacions categorials clàssiques per encaixar molts casos
individuals i per els problemes per estructurar els coneixements que presenten els
models dimensionals, Mezzich proposa el enfocament prototípic que permet un model
flexible i probabilístic de categorització basat en característiques correlacionades que
determinen el grau de pertinença a un tipus i no postula atributs necessaris i suficients.
Basa la seva proposta en una investigació empírica a partir de les dades clíniques del
Sistema d’Informació del Institut de Psiquiatria de Pittsburgh. Utilitzant una definició
de trastorn psiquiàtric que inclou tres factors (funcionament interpersonal,
funcionament ocupacional i simptomatologia psiquiàtrica) selecciona els elements que
permetran fer la categorització prototípica dels trastorns mentals i determinarà les
agrupacions en les diferents categories típiques amb tècniques estadístiques (cluster
anàlisi, coeficients de determinació,...) i algoritmes d’assignació de casos a prototips. La
validació final es fa en mostres de pacients que consulten als serveis assistencials

21. Prototips a psiquiatria: JE Mezzich(2)
Implicacions del model prototípic:
- Adeqüat per diagnòstics multiaxials
- Útil en l’estudi i caracterització de casos individuals
- Aplicable en la determinació de paràmetres per definir umbrals
(punts de tall) útils per identificar “Casos psiquiàtrics”
Referents teòrics de Mezzich:
Les referències teòriques de Mezzich son la concepció de Wittgenstein
sobre la delimitació de conceptes, la Teoria de Prototips de Rosch i les
conceptualitzacions de Weber i Jaspers sobre Tipus Ideals i taxonomia
-Bibliografia:
Mezzich JE; “Enfoque prototípico y diagnóstico psiquiátrico”. (Cap 10. Págs. 67-72)
A: Guimón J, Mezzich JE, Berros GE.(eds.) “Diagnóstico en psiquiatría”Salvat.1998

22. J. Torres García: “Construcció en blanc i negre”, 1938

23. Diagnòstic prototípic (1)
Estat d’opinió actual
L’enquesta de la WPA-WHO entre 4.487 psiquiatres de 44 països
amb la finalitat de conèixer quin sistema de classificació psiquiàtrica
preferien, realitzada entre el 3 de maig de 2010 i el 1 d’abril de 2011,
va donar com a resultat que més de 2/3 dels enquestats van sostenir
que un sistema basat en definicions descriptives (prototips) té mes
utilitat que un basat en criteris operatius.
Bibliografia:
- Reed GM, Correia JM, Esparza P et al. The WPA-WHO Global Survey of
Psychiatrists’ Attitudes Towards Mental Disorders Classification. World Psychiatry.
2011;10:118-31.

24. Diagnòstic prototípic (2)
Debat actual (1)
El Diagnòstic prototípic podria representar una alternativa a les
limitacions de les classificacions categòriques operacionalitzades
i a les de les dimensionals.
El diagnòstic prototípic consistiria amb una definició d’un paràgraf de
longitud d’un trastorn empíricament identificat amb la que es
compararia el grau de semblança del quadre clínic d’un pacient
individual.
Punts forts:
-Millor ajust als processos cognitius naturals
- Major flexibilitat d’us i més utilitat clínica
- Captura algunes avantatges del sistema categorial i del dimensional
- La seva estandarització pot ser útil per la comunicació i per la
formació i capacitació dels nous professionals

25. Diagnòstic prototípic (3)
Debat actual (2)
Punts febles:
- Requereix l’establiment d’una fonamentació sòlida de la síndrome
com a unitat bàsica per el diagnòstic
- Dificultats per obtenir un consens universal
-Pot produir un biaix de confirmació diagnòstica, augmentant els falsos
positius
El DSM-5 esta orientat cap a la fiabilitat diagnòstica (criteris operatius) i la CIE-11 cap a la
utilitat clínica (enfocament prototípic)
Bibliografia:
- Jablenski A. Prototipos, síndromes y dimensiones de la psicopatología: un programa abierto
para la investigación. World Psychiatry. (ed. Esp). 2012; 11: 22-3.
-Stein DJ, Lund C, Nesse RM. Classication systems in psychiatry. Diagnosis and global mental
health in the era DSM-5 and CIE-11. Current Opinion Psychiatry. 2013; 26:493-7.
-Westen D. Diagnóstico prototípico en síndromes psiquiátricos. World Psychiatry (ed Esp).
2012; 11:16-21.

26. J. Torres García: “Ciutat constructiva amb
home universal”,1942