1. ART ROMÀ

2. CONTEXT HISTÒRIC
MONARQUIA >> 753-510 aC
• Formació de la ciutat de Roma sota el domini
dels etruscos (618-510)
• Península Itàlica dividida: etruscos a la zona
septentrional; llatins, sabins…
• L’aristocràcia romana acaba amb la monarquia
etrusca i s’inicia…

3. CONTEXT HISTÒRIC
REPÚBLICA >> 510 aC – 27 dC
Roma es converteix en un estat fort i pròsper
Poder exercit pel Senat
Expansió cap a nous territoris:
•Domini del Mare Nostrum
•Guerres púniques (Roma –vs- Cartago)

4. CONTEXT HISTÒRIC
IMPERI >> 27 dC – 476 dC
Romanització: expansió de les formes, el dret i la
llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides.
Els períodes artístics es coneixeran per les Dinasties
que els van encarregar.

5. EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA
• Després de la Guerra de Troia:
• Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Península Itàlica
• Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, inici d’una dinastia reial
que acabà quan Numitor fou derrocat per Amuglius
• Rea Silvia (filla de Numitor) s’uneix a Mart i neixen dos
bessons: Ròmul i Rem. Amuglius obligà a abandonar els
bessons a les aigües del Tíber on foren recollits per una lloba
que els crià.
• Ja adults, Ròmul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el
poder i més tard, fundaren Roma. Finalment, Ròmul matà el
seu germà i es convertí en rei de Roma.

6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA
CULTURA ROMANA
• RELIGIÓ ROMANA
• Influència d’altres religions
• Grècia: mitologia i formes de representació de
les divinitats
• Etrusca: culte privat als penates, lares i manes
• Divinització de l’emperador
• Cap al final de l’Imperi influència de religions
orientals

7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA
CULTURA ROMANA
• ROMANITZACIÓ
• Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà
• Dret civil romà vigent en alguns aspectes fins a
l’actualitat
• Urbanisme
• Llegat literari

8. L’ART ETRUSC
Durant el primer període de la seva història , Roma
estava sota domini de la monarquia etrusca.
Aquesta època resultà clau en la formació i definició
de la cultura i el caràcter romà.

9. L’ART ETRUSC
1. Ús de la volta i l’arc
2. Planificació urbanística (exemple Marza Botto)
1. Ús del sistema hipodàmic o ortogonal heretat
dels campaments militars.
2. Delimitació dels eixos principals segons criteris
astronòmics: Pomerium.
De Nord a Sud: Cardo
D’Est a Oest: Decumanus
Fortificació i abituallament de la ciutat

10. L’ART ETRUSC
3. Culte als morts
• Necròpolis
• Pintura parietal amb la tècnica del fresc a
l’interior de les tombes
• Representacions en aixovar funerari

11. PLÀSTICA ETRUSCA
• Art funerari
Tant les pintures murals que decoren les tombes com
els relleus que trobem als sarcòfags tenen el mateix
objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.

12. PLÀSTICA ETRUSCA
Pintura
Denota certa influència grega pel que fa al
predomini de la línia. Malgrat tot, no se segueix cap
convenció pictòrica ni ordre en la composició.
Apareixen escenes de caire funerari, de la vida
quotidiana i fins i tot històriques.

13. ESCULTURA ETRUSCA
• Escultura
•Arcaica i frontal. Hieratisme típic del primer període
grec.
• Materials: terracota policromada i bronze. Escassa
utilització de la pedra.
• Sorgeix el retrat com a gènere escultòric
independent. El costum de fer màscares funeràries
serà molt ben acollit per Roma, que l’adoptarà de
seguida.

14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ
• Eclecticisme
• Anonimat dels artistes
MONARQUIA
• Austeritat
• Arcaisme
REPÚBLICA
• Influències: etrusques, gregues i hel·lenístiques
(Grècia i Àsia Menor)
• Espoli sistemàtic i tallers de copistes
• Rebuig del públic per les obres d’art gregues ja
que no coincidien amb l’austeritat pròpia dels
romans.

15. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ
IMPERI
•Amb August es renova i s’embelleix la ciutat de
Roma: imatges amb funció propagandística i
programàtica.
•Art com a manifestació d’idees polítiques, socials
i històriques.
•Art per enfortir l’estat i sobretot, l’emperador.

16. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
MATERIALS
•Predomini de la pedra fins època imperial
•Tuf local, Peperí, travertí
•Generalització del marbre en època imperial en
detriment de la pedra local (marbre blanc
majoritàriament, però també de colors importat de
les canteres d’Àsia Menor)

17. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
•Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus
cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus
spicatum).
OPUS SILICEUM OPUS OPUS OPUS OPUS
CUADRATUM INCERTUM RETICULATUM LATERICIUM

18. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels
territoris que conquerien. La seva arqutiectura n’és
una mostra.
• Ús dels ordres arquitectònics grecs. A partir d’època
imperial el dòric o toscà i el jònic gairebé
desapareixen com a elements de suport. Es
generalitza l’ús del corinti.

19. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE
L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I
TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
• s. I aC creació de l’ordre corinti canònic
• Ús dels tres ordres arquitectònics alhora amb
finalitat decorativa
• Ús de l’arc, la bòveda i la cúpula (conegut per
etruscos i grecs) que juntament amb l’opus
caementicium va fer possible la construcció d’edificis
tècnicament molt complexos.

20. ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA
EL TEMPLE
Temple: templum espai sagrat
Pòrtic profund
Elevat sobre podi amb escalinata
Importància de la façana marcada per l’escalinata
Planta rectangular o circular seguint el model del
tholos grec

21. ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSA
EL TEMPLE
Tipus de temples:
1. Sobre podi amb columnes a la part
anterior (façana) amb 3 cel·les (tríada
capitolina: Júpiter, Juno i Minerva) Les
parets laterals s’allarguen fins a la
façana.
2. Sobre podi. Les parets laterals
s’allarguen des de la façana fins a la part
posterior. Trobem dues columnes a
cadascun dels costats curts.
3. Sobre podi. Adaptació del peristil grec.
Mitjançant columnes exemptes o
columnes adossades.

22. PANTEÓ, Roma

23. MAISON CARRÉE, Nimes

24. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL
EDIFICIS LÚDICS
EL TEATRE
•Deriva del teatre grec.
•No sempre es recolza a la falda d’un turó
•Usos del teatre:
• Representacions
• Actes de culte

25. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL
EDIFICIS LÚDICS
L’AMFITEATRE
•Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i
naumàquies)
•Edifici netament romà
• Característiques:
•Arena ovalada (de vegades amb estances a sota)
• Arena separada de les graderies pel pulpitum
• Graderies construides mitjançant bòvedes, arcs i opus
caementicium
• Part superior amb pòrtic amb seients de fusta
• Consoles per col·locar les velae
• Seients del pulpitum reservats pels aristòcrates i
senadors: individuals i amb nom

26. COLOSSEU, Roma

27. ARQUITECTURA PÚBLICA CIVIL
EDIFICIS LÚDICS
CIRC
•Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…)
•Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems
•PULMINAR zona on seien les autoritats
•Arena dividida en dos per l’espina on es col·locaven estàtues de divinitats
o abituallament del circ
TERMES
• Costum del bany molt estès (procedent de Grècia)
• Ús higiènic i lúdic
• Construcció mitjançant l’opus caementicium
• L’aigua de les termes arribava pels dipòsits de la ciutat o bé mitjançant
els aqüeductes.

28. MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVA
SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURA
ARC
•Cobert de relleus
•Part superior coronada per estàtues de divinitats o família imperial.
En època republicana, general vencedor i família.
•Tipologia més coneguda és l’arc de triomf
• Commemora victòries militars però també
• Commemorar noves vies
• Límit entre territoris
COLUMNA
• Coberta de relleus o no
• Fòrum
• Coronada per escultura de l’emperador o general vencedor
• Relleus històrics: representació de batalles

29. ESCULTURA
• Importància del relleu històric, funerari i retrat
ESCULTURA IDEAL
• Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitològica
• Còpies romanes dels esquemes grecs
• Es troba en relleu i escultura exempta
• Ús del bronze, el marbre i la pedra
• Mides superiors al natural: les mides grans denoten
representació de la divinitat

30. ESCULTURA
ESCULTURA EXEMPTA
Materials diversos, els més abundants bronze i marbre
Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als
Detalls fins s. II dC, després només es polia el marbre per
donar-li brillantor.
Escultura pública que s’exhibia en llocs públics i també privada.

31. ESCULTURA
RETRAT
• Gènere característic dels romans
• Màscares dels difunts per tenir un record (de cera en època republicana i
de pedra o marbre en època imperial, depenent del poder adquisitiu del
comitent).
• Àmbit domèstic i funerari
• Categories de retrat
• Privat
• Públic: la manera que l’emperador fos conegut pel vast imperi
(moneda i retrats)
• Estils: Verista o helenístic. Retrat fisionòmic, psicològic, sintètic, fictici-
retrospectiu…
• Relleu i escultura exempta

32. ESCULTURA
RELLEU HISTÒRIC
• Commemoració de les victòries
•En època republicana el comitent podia ser un general; en
època imperial l’emperador o la seva família.
•Funció propagandística
• Es troba a:
• Arcs triomfals
• Columnes
• Ares o altars monumentalitzats
• Temàtica: exaltació de les virtuts de l’emperador (apoteosi,
decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio
• Estil:
•Eclecticisme: gust per les formes clàssiques
•A finals de l’imperi destaca un estil medieval: simetria,
esquematisme i hieratisme

33. COLUMNA TRAJANA

34. ARA PACIS AUGUSTAE

35. ARA PACIS AUGUSTAE

36. PINTURA
• Decoració de les parets interiors de les cases
• Tècnica del fresc
Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de
guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els
pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria
i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de
marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.
• Es conserva poca pintura
• Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat
devastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’art
han pogut establir una periodització o catalogació de la
pintura romana.

37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS
• 1r Estil Pompeià o d’incrustacions: Creació d’una
arquitectura fictícia mitjançant plaques de marbre i
pilastres sobre l’estuc que fins i tot, sobresurten de la
paret. S’inclouen alguns detalls de vegetació.
• 2n Estil Pompeià o arquitectònic: imitació d’espais
arquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic.
L’espai arquitectònic es complementa amb detalls de
jardins i pintura figurativa.

38. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS
• 3r Estil Pompeià o ornamental:
Decoració lineal sobre fons
foscos. La decoració consta
d’emmarcats de figures i
paisatges.
•4t Estil Pompeià o d’il·lusionisme
arquitectònic: Eixamplament dels
espais arquitectònics mitjançant
l’il·lusionisme arquitectònic. La
figura humana pren màxim
protagonisme.

39. PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA
2n Estil Pompeià

40. MOSAIC
• Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces de
marbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetre
quadrat aproximadament i de forma força regular i
policromades.
• Tècnica originària de Grècia
• El mosaics cobrien parets i paviments
• Les tessel·les s’inserien sobre una capa d’estuc, calç o
morter.

41. SACRIFICI D’IFIGÈNIA