Presentació utilitzada per explicar el tema d'accionaments pneumàtics en Tecnologia Industrial de 1r Batxillerat.

1. ACCIONAMENTS
PNEUMÀTICS
TEMA 3
Vicent Pastor

2. 3.1 La pneumàtica
Elements d’un circuit pneumàtic
Element Circuit elèctric Circuit pneumàtic Circuit hidràulic
Generador Pila Compressor Bomba
Transport Cable Canonada Canonada
Actuador Bombeta Cilindre Cilindre
Comandament i
control
Interruptor Vàlvula Vàlvula
2Vicent Pastor

3. 3.1 La pneumàtica
Avantatges de l’us de l’aire comprimit
❏ No és perillós, ja que no emet espurnes.
❏ Es troba fàcilment disponible.
❏ És un fluid net.
❏ S’emmagatzema amb facilitat.
❏ Es desplaça amb rapidesa per l’interior de les conduccions.
❏ Els accionaments pneumàtics són relativament senzills, económics i
bastant ràpids.
3Vicent Pastor

4. 3.1 La pneumàtica
Magnituts bàsiques
El cabal sol expressar-se en condicions normals de pressió i temperatura
(p = 1 atm i T = 25 ºC)
4Vicent Pastor

5. 3.2. El circuit pneumàtic
Subministrament d’aire comprimit
determinades condicions de Pressió, Temperatura i Qualitat
Transformació d’energia
pneumàtica en treball
5Vicent Pastor

6. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Compressors
Compressor
d’èmbol
Compressor
de paletes
6Vicent Pastor

7. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Refrigerador
7Vicent Pastor

8. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Refrigerador
8Vicent Pastor

9. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Acumulador
Funcions principals:
❏ Fer front a les puntes de demanda d’aire comprimit.
❏ Eliminar les possibles pulsacions originades pel compressor.
❏ Estabilitzar la pressió de sortida.
❏ Evitar el treball continu del motor del compressor.
9Vicent Pastor

10. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Acumulador
Aquests dispositius han d’estar proveïts d’accessoris de protecció i control, com ara:
❏ Pressòstat.
❏ Vàlvula de seguretat.
❏ Regulador.
❏ Vàlvula de purga d’aigua
❏ Connexions elàstiques entre el dipòsit i el compressor per impedir la
transmissió de les vibracions.
10Vicent Pastor

11. 3.2. El circuit pneumàtic Producció de l’aire comprimit
Acumulador
11Vicent Pastor

12. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
L’aire comprimit procedent del compressor no pot ser utilitzat directament, ja que
conte impureses nocives que poden malmetre la instal·lació pneumàtica (pols,
brutícia, aigua i oli arrossegat des del compressor)
Fases del condicionament de l’aire comprimit:
❏ Assecament.
❏ Filtratge.
❏ Regulació de la pressió
❏ Lubrificació
12Vicent Pastor

13. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Assecament
L’aire humit pot ocasionar oxidacions i causar avaries en els
elements de la instal·lació. Per tant, si el contingut d’humitat és
massa elevat, caldrà fer passar l’aire a través d’un assecador
pneumàtic.
L’assecador de la figura és un assecador d’absorció. L’aire
que entra travessa un material porós (diòxid de silici) que
absorbeix la humitat.
Caldrà anar canviant el material porós periòdicament.
13Vicent Pastor

14. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Filtratge
L’aire presenta impureses (pols, llimadures de goma, olis
cremats, vapors de diferents gasos,...) que convé eliminar per al
bon funcionament de la instal·lació.
La funció del filtre és retenir aquestes impureses.
14Vicent Pastor

15. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Regulador de la pressió
L’aire comprimit d’una instal·lació ha de mantenir-se a una
pressió constant, independentment de les fluctuacions de la
xarxa i de les variacions de consum.
El regulador de pressió o manoreductor és l’element
encarregat de regular automàticament la pressió de sortida,
ajustant-la al valor seleccionat.
15Vicent Pastor

16. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Lubrificació
En la majoria dels elements que integren una instal·lació
pneumàtica hi ha parts lliscants que es desgasten a causa del
fregament. Per això cal fer un últim tractament de lubrificació a
l’aire amb l’objecte de realitzar el greixat de les peces mòbils
dels components pneumàtics, la qual cosa farà disminuir la
fricció i evitarà l’oxidació.
16Vicent Pastor

17. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Bloc modular
Molt sovint el conjunt d’elements que tracten l’aire comprimit es troba formant un bloc
modular homogeni on es munten el filtre, el regulador i el lubrificador.
17Vicent Pastor

18. 3.2. El circuit pneumàtic Condicionament de l’aire comprimit
Esquema d’un conjunt de producció i tractament de l’aire
18Vicent Pastor

19. 3.2. El circuit pneumàtic Distribució de l’aire comprimit
- L’aire comprimit generat per la unitat de producció es canalitza fins als punts d’utilització
mitjançant la xarxa de distribució, que és el conjunt de canonades emprades per
connectar els diferents elements pneumàtics.
- Cal que la xarxa estigui dissenyada perquè la pèrdua de pressió sigui petita, no hi hagi
pèrdua d’aire per fuites i la quantitat d’aigua a la xarxa sigui mínima.
- Les canonades solen ser de coure, d’acer o de plàstics (PE, poliamida,...).
- El pendent en el sentit de circulació de l’aire ha de ser d’1 a 3%.
19Vicent Pastor

20. 3.2. El circuit pneumàtic Distribució de l’aire comprimit
20Vicent Pastor

21. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Els actuadors pneumàtics els podem classificar segons la forma en que realitzin el treball
en:
❏ Cilindres.
❏ Actuadors de gir.
❏ Motors pneumàtics.
21Vicent Pastor

22. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres
22Vicent Pastor

23. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres
Exemple 1
Calcula el treball efectuat per un cilindre de 80 mm de diàmetre interior i sotmès a una
pressió de 5 bar, quan realitza un moviment d’avanç o d’empenyiment, si la seva tija es
desplaça 150 mm. El rendiment és del 90 %.
Substituïm els valors de l’enunciat en la fórmula anterior, tenint en
compte les unitats i surt un W = 339,3 J
23Vicent Pastor

24. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres
El principal avantatge de la utilització de l’aire comprimit és la seva gran velocitat
d’accionament.
La regulació de velocitat s’aconsegueix mitjançant estranguladors de cabal que limiten el
flux d’aire que surt del cilindre cap a l’escapament. També podem aconseguir aquesta
regulació de la velocitat de desplaçament ajustant el cabal d’alimentació o la pressió
d’escapament.
Actualment existeix una àmplia gamma de cilindres pneumàtics, essent els principals:
❏ Cilindres de simple efecte.
❏ Cilindres de doble efecte.
❏ Cilindres especials.
24Vicent Pastor

25. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres de simple efecte
Normalment la seva cursa no supera els 100 mm, són de petit diàmetre i consumeixen poc aire.
25Vicent Pastor

26. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres de doble efecte
El seu inconvenient és que consumeixen una doble quantitat d’aire
26Vicent Pastor

27. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres especials
S’utilitzen per algunes aplicacions especials. Els principals són els cilindres de
doble tija, els cilindres antigir, cilindres amb bloqueig de tija, cilindres sense tija,
telescòpics, de múltiples posicions, etc.
Telescòpic Doble tija
27Vicent Pastor

28. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Cilindres
Exemple 2
Calcula la força teòrica que és capaç d’efectuar un cilindre en el sentit d’avanç i
retrocés de la tija.
Dades: - Diàmetre interior: Dèmbol = 50 mm
- Diàmetre de la tija: Dtija = 18 mm
- Pressió del circuit d’alimentació: 8 * 105 Pa
28Vicent Pastor

29. 3.2. El circuit pneumàtic Transformació de l’energia
Actuadors de gir
Avui dia els actuadors de gir, emprats quan es necessita un accionament angular
limitat, són un element pneumàtic més del mercat.
Un altre element és la pinça pneumàtica, molt utilitzada en robòtica
29Vicent Pastor

30. 3.2. El circuit pneumàtic Motors pneumàtics
Els principals advantatges i inconvenients dels motors pneumàtics
enfront els motors elèctrics son:
V Són insensibles a la calor, la pols, la humitat i les vibracions.
V Ofereixen millor solucions en ambients explosius.
X Major cost energètic.
30Vicent Pastor

31. 3.2. El circuit pneumàtic Motors pneumàtics
31Vicent Pastor

32. 3.2. El circuit pneumàtic Motors pneumàtics
32Vicent Pastor
Fer activitats 5, 6, 7, 8, 12, 14, 15 i 16 de la pàgina 360

33. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
33Vicent Pastor
En una instal·lació pneumàtica és necessari comandar, regular i controlar la pressió, el cabal i el
sentit de circulació del fluid per aconseguir el moviment i el correcte funcionament de les parts
operatives o motrius.
Els elements més importants que ens ho permeten fer són:
❏ Vàlvules de control direccional.
❏ Vàlvules de control, regulació i bloqueig.
❏ Sensors i detectors de senyal.

34. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
34Vicent Pastor
La seva funció és governar, d’acord amb les ordres o senyals rebuts, les connexions entre
els conductes connectats a les vàlvules per obtenir el corresponent senyal de sortida que
accioni els actuadors.
Les vàlvules distribuïdores es componen d’un cos, una part mòbil i uns elements
d’accionament, que permeten canviar l’estat de la vàlvula.

35. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
35Vicent Pastor
Les vàlvules distribuïdores es defineixen per dues característiques funcionals:
- Nombre d’orificis o vies - Nombre de posicions
Una vàlvula distribuïdora es designa per 2 xifres: la
primera indica el nombre de vies i la segona, el
nombre de posicions. Exemple: vàlvula 3/2

36. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
36Vicent Pastor
Les vàlvules distribuïdores es representen segons les normes internacionals (ISO-
CETOP) mitjançant:
Representació gràfica de les vàlvules distribuïdores
❏ Símbol bàsic.
❏ Tipus de comandament.
❏ Localització dels orificis.

37. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
37Vicent Pastor
Cada posició es representa per una casella quadrada, dins de les quals se situen les
fletxes que indiquen les connexions entre els orificis i el sentit del flux del fluid, així com
el nombre de vies.
Símbol bàsic

38. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
38Vicent Pastor
Símbol bàsic

39. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
39Vicent Pastor
Tipus de comandament
Els distribuïdors es representen
amb el tipus de comandament, el
qual s’afegeix al símbol base. La
funció del comandament (o
pilotatge) és realitzar els canvis
de posició de la vàlvula.
Poden ser manuals, mecànics,
pneumàtics, hidràulics i elèctrics.

40. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
40Vicent Pastor
Tipus de comandament

41. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
41Vicent Pastor
La localització de cadascun dels orificis dels distribuïdors es realitza segons un codi
que utilitza números o lletres.
Localització dels orificis

42. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
42Vicent Pastor
Si apliquem els criteris anteriors, una vàlvula 4/2 amb comandament/pilotatge pneumàtic directe i retorn
per molla, que governa un cilindre de doble efecte, tindria la següent representació esquemàtica:

43. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
43Vicent Pastor
Són vàlvules de comandament, ja que només tanquen o obren un conducte. Tenen un
orifici per a l’entrada d’aire i un altre per a la utilització.
Poden ser NO (en repòs deixa passar l’aire) o NT (en repòs no deixa passar l’aire).
Funcionament d’algunes vàlvules distribuïdores: vàlvula 2/2

44. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
44Vicent Pastor
Generalment no s’utilitzen vàlvules 2/2 per comandar un cilindre pneumàtic de simple
efecte. És més usual utilitzar un distribuïdor 3/2 per realitzar aquesta funció.
Aquest tipus de vàlvules no se solen utilitzar en oleohidràulica.
Funcionament d’algunes vàlvules distribuïdores: vàlvula 3/2

45. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control direccional
45Vicent Pastor
S’utilitzen, juntament amb les vàlvules 4/2, per pilotar cilindres pneumàtics de doble
efecte o per accionar vàlvules distribuïdores de major mida.
Aquest tipus de vàlvules tenen cinc vies: un orifici per a l’entrada, dues sortides i dos
escapaments
Funcionament d’algunes vàlvules distribuïdores: vàlvula 5/2

46. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
46Vicent Pastor
❏ Vàlvules unidireccionals.
❏ Vàlvules reguladores de cabal.
❏ Vàlvules reguladores de pressió.
❏ Vàlvules limitadores de pressió.
❏ Vàlvules d’escapament ràpid.
❏ Vàlvules selectores de circuit.
❏ Vàlvules de simultaneïtat.

47. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
47Vicent Pastor
Vàlvules unidireccionals
Són les que permeten el flux de fluid en un únic sentit i les que eviten el pas de fluid en
sentit invers.
Vàlvules antiretorn

48. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
48Vicent Pastor
Vàlvules unidireccionals
Són les que permeten el flux de fluid en un únic sentit i les que eviten el pas de fluid en
sentit invers.
Vàlvules antiretorn pilotades
Mitjançant un pilotatge extern, poden permetre el flux en sentit invers

49. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
49Vicent Pastor
Vàlvules reguladores de cabal
Són les que s’utilitzen quan es vol modificar la velocitat dels elements de treball. Per
aconseguir-ho modificarem la secció de les canonades per on passa l’aire. Així, al
mateix temps que modifiquem la velocitat dels actuadors regulem el cabal
d’alimentació
Vàlvules bidireccionals

50. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
50Vicent Pastor
Vàlvules reguladores de cabal
Són les que s’utilitzen quan es vol modificar la velocitat dels elements de treball. Per
aconseguir-ho modificarem la secció de les canonades per on passa l’aire. Així, al
mateix temps que modifiquem la velocitat dels actuadors regulem el cabal
d’alimentació
Vàlvules unidireccionals

51. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
51Vicent Pastor
Vàlvules reguladores de pressió
Tenen com a objectiu reduir la pressió d’entrada fins a un valor inferior regulable de
sortida.
Són vàlvules de dues vies normalment obertes gràcies a la força de la molla, les quals
redueixen la pressió quan el valor en la sortida supera el de regulació, tot barrant el
pas mitjançant un pistó o corredora.

52. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
52Vicent Pastor
Vàlvules limitadores de pressió (vàlvules de seguretat)
Impedeixen superar la pressió màxima permesa pel sistema, ja que si la pressió
s’eleva per sobre del valor prefixat, la vàlvula obre cap a l’atmosfera l’orifici de sortida i
deixa escapar l’excés de pressió fins que es restableix el valor nominal.

53. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
53Vicent Pastor
Vàlvules d’escapament ràpid
Estan destinades a accelerar la velocitat dels cilindres, tot assegurant l’escapament
directe a l’atmosfera o al dipòsit, sense retencions del fluid contingut en el cilindre.

54. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
54Vicent Pastor
Vàlvules selectores de circuit (funció OR)
Permeten d’obtenir a la sortida un senyal procedent indistintament de dos punts
d’entrada diferents.

55. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Vàlvules de control, regulació i bloqueig
55Vicent Pastor
Vàlvules de simultaneïtat (funció AND)
Només s’obtindrà senyal pneumàtic a la sortida si hi ha pressió a les dues entrades.

56. 3.3. Els elements de comandament, regulació i control
Sensors i detectors de senyal
56Vicent Pastor
En un sistema automàtic són els elements capaços de detectar, per exemple, la posició de
cilindres, actuadors o fenòmens dels sistema (pas d’una peça, presència de producte,...),
així com de captar magnituds físiques (P, T,...).
En un circuit fan la funció d’emissors de senyal.
Fer activitats 19, 20, 22, 23 i 25 de la pàgina 366

57. 3.4. Disseny de circuits
57Vicent Pastor
La fase de disseny d’un circuit pneumàtic/oleohidràulic comporta:
- El càlcul i la definció concreta dels components d’acord amb les necessitats dels
sitema (pressió, cabal,...).
- Confecció del croquis o esquema del circuit.

58. 3.4. Disseny de circuits
58Vicent Pastor
Els diagrames de seqüències de treball i les representacions gràfiques més importants per
al disseny de circuits pneumàtics són:
Diagrames i representacions esquemàtiques
❏ Plànol de situació.
❏ L’organigrama.
❏ Quadre seqüència de moviments.
❏ Diagrama espai-fase.
❏ Diagrama espai-temps.
❏ Diagrama de senyals.
❏ Grafcet.

59. 3.4. Disseny de circuits
59Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Plànol de situació o representació esquemàtica del mecanisme
Mostra de manera senzilla i esquemàtica els mecanismes i els elements motrius (cilindres,
actuadors, etc.) que s’utilitzaran, i la seva disposició i emplaçament a la màquina.
Exemple premsa d’embotició

60. 3.4. Disseny de circuits
60Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Organigrama o plànol de desenvolupament del programa d’accions
Representació gràfica d’un problema, de la seva anàlisi i de la seva solució. En aquest
diagrama, format per elements simbòlics acoblats en un determinat ordre, estan resumits
tots els passos del programa d’accions, així com les condicions preliminars.

61. 3.4. Disseny de circuits
61Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Organigrama o plànol
de desenvolupament del
programa d’accions
Exemple premsa d’embotició

62. 3.4. Disseny de circuits
62Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Quadre de seqüència de moviments
És un quadre en què s’indiquen les diferents etapes dels cilindres o actuadors. El moviment
d’avanç de la tija es representa amb el signe (+), i el moviment de retrocés, amb el signe (-).
Exemple premsa d’embotició

63. 3.4. Disseny de circuits
63Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Diagrama espai-fase
És un diagrama molt utilitzat en circuits seqüencials que mostra els moviments dels
actuadors per a cada fase de treball. S’entén per fase el canvi d’estat de qualsevol element
operatiu.
Exemple premsa d’embotició

64. 3.4. Disseny de circuits
64Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Diagrama espai-temps
És un diagrama per a la representació dels estats dels elements de treball d’acord amb el
temps. S’empra principalment en cicles programats.
Exemple premsa d’embotició

65. 3.4. Disseny de circuits
65Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
Diagrama de senyals de comandament.
És un diagrama que va unit al d’espai-
fase o al d’espai-temps i que mostra els
senyals de comandament que intervenen
en el sistema pneumàtic.
Exemple premsa d’embotició

66. 3.4. Disseny de circuits
66Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
GRAFCET
El diagrama funcional o GRAFCET és un procediment que permet mostrar gràficament, amb
senzillesa i precisió, el cicle de funcionament d’una màquina automatizada a través d’un
cicle seqüencial.
És un mitjà de descripció de les especificacions d’un automatisme que exposa l’evolució de
cadascuna de les etapes que formen el cicle complet. Una etapa representa un estat estable
del procés, per exemple un cilindre en repòs o accionat. Per arribar a aquest estat cal
efectuar una acció, per exemple actuar un distribuïdor, llavors, mentre dura aquesta acció,
estem en una transició. Cada etapa ha d’anar precedida d’una transcició que ha de complir-
se perquè s’executi la següent.

67. 3.4. Disseny de circuits
67Vicent Pastor
Diagrames i representacions esquemàtiques
GRAFCET
Exemple premsa d’embotició

68. 3.4. Disseny de circuits
68Vicent Pastor
L’esquema pneumàtic
Tots els components de l’esquema han d’estar referenciats amb números identificatius:
- Els elements de treball (cilindres) es numeren en aquest ordre: 1.0, 2.0,...
- Els òrgans de govern (vàlvules distribuïdores): 1.1, 2.1,...
- Els captadors d’informació (sensors, captadors de posició, generadors de senyal, etc.)
es numeren amb 1.2, 1.3, 1.4,... 2.2, 2.3, 2.4,... La primera xifra indica el grup i la
segona, l’element dins del grup.

69. 3.4. Disseny de circuits
69Vicent Pastor
L’esquema pneumàtic
Tots els components de l’esquema han d’estar referenciats amb números identificatius:
- Amb 0.1, 0.2,... s’indiquen els elements auxiliars (regulador de pressió, filtre,
lubrificador, etc.) i amb 1.02, 1.03,... 2.02, 2.03,... els elements de regulació (regulador
de cabal, vàlvula selectora, vàlvula de simultaneïtat, vàlvula d’escapament ràpid, etc.)
- A més d’aquestes denominacions, es convenient assignar a cadascun dels actuadors
una lletra majúscula.
Nota:
Els circuits es dibuixen en la posició de repòs o inicial.

70. 3.4. Disseny de circuits
70Vicent Pastor
L’esquema pneumàtic
Exemple d’esquema
funcional de la
premsa d’embotició
Fer activitats 28, 30 i 33 de la pàgina 371

71. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
71Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Comandament directe

72. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
72Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Comandament indirecte

73. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
73Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Regulació de la velocitat

74. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
74Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Comandament simultani

75. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
75Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Comandament des de diferents punts

76. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
76Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Accionament continu d’un cilindre

77. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
77Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Comandament temporitzat

78. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
78Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb un actuador
Circuits amb control de posició

79. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
79Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb dos actuadors
Mecanisme pneumàtic d’estampació

80. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
80Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb dos actuadors
Sistema pneumàtic de transport de peces

81. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
81Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb dos actuadors
Sistema pneumàtic de transport de peces

82. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
82Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb dos actuadors
Unitat de mecanització

83. 3.5. Aplicacions pneumàtiques
83Vicent Pastor
Circuits pneumàtics amb dos actuadors
Unitat de mecanització

84. 3.6. Simbologia pneumàtica
84Vicent Pastor

85. 3.7. Posada en pràctica del tema
85Vicent Pastor
Realitzar les següents activitats per posar en pràctica el que hem treballat al llarg de tot
el tema.
Activitats a realitzar:
34, 35 i 36 de la pàgina 378
37, 38, 40 i 41 de la pàgina 379

86. 3.7. Posada en pràctica del tema
86Vicent Pastor
Solució activitat 34

87. 3.7. Posada en pràctica del tema
87Vicent Pastor
Solució activitat 35

88. 3.7. Posada en pràctica del tema
88Vicent Pastor
Solució activitat 36

89. 3.7. Posada en pràctica del tema
89Vicent Pastor
Solució activitat 37
Circuit 1: utilitza una vàlvula
selectora de circuit (funció OR).
Circuit 2: utilitza una vàlvula de
simultaneïtat (funció AND)
Circuit 2Circuit 1

90. 3.7. Posada en pràctica del tema
90Vicent Pastor
Solució activitat 38

91. 3.7. Posada en pràctica del tema
91Vicent Pastor
Solució activitat 40

92. 3.7. Posada en pràctica del tema
92Vicent Pastor
Solució activitat 41

93. 3.7. Posada en pràctica del tema
93Vicent Pastor
Realitzar les següents activitats finals de la pàgina 382:
Activitats a realitzar: 3, 4, 5, 6, 7 i 9