Presentacioatmosfera3

Tema 2: Atmosfera selectivitat logse

2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Presència a l’aire de substàncies o formes d’energia que alteren la seva qualitat,
de manera que es provoquin danys o molèsties greus per a la vida i/o es facin
malbé estructures fabricades per l’home

Principals processos contaminants:

Pluja àcida

“Forat” de la capa d’ozó estratosfèric

Efecte hivernacle = Sobreescalfament = Canvi Climàtic

Contaminació urbana
Smog fotoquímic / Ozò troposfèric
PM10
Altres contaminants

Contaminació acústica

Departament de Ciències


2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. PLUJA ÀCIDA

Pluja àcida: deposicions que produeixen acidificació d'aigües i del sòl



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. PLUJA ÀCIDA

Origen dels compostos quimics susceptibles de convertir-se en àcids (NOx i SOx):

Centrals tèrmiques
Incineradores
Cimenteres
Automòvils i avions
Erupcions volcàniques
També HOCl i HCl estratosfèrics
Efectes contaminants del procés d'acidificació:

Destrucció de la vegetació i de la vida animal
Alteració dels ecosistemes terrestres i aquàtics (especialment llacs)
“Mal de la pedra” sobretot en materials calcaris
Valors límit:

200 µg / m3 (NO2)
80 µg / m3 (SO2)
40 µg / m3 (Cl)



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. CAPA D'OZÓ ESTRATOSFÈRIC (O3)
L'ozó és una forma alotròpica de l'O2 i única espècie que pot absorvir UVB (280-320 nm)

Formació d'ozò estratosfèric:

O2
UVC O + O2 + M O3 + M + Calor
UVB

Cicle de Chapman: creació, descomposició i restitució que provoca la captació
d'UV

O2
O3
A l'estratosfera entre 20-30 Km
hi ha les millors condicions (O, O2 i UV)
i n'i ha més concentració

UVC UVB UVA




Destrucció catalítica (*) d’ozó estratosfèric:

X + O3 XO + O2 Un àtom de Cl pot destruir 100000
XO + O X + O2 molècules d’ozò abans de desactivar-se

Principals contaminants:

Gasos clorofluorcarbonis (CFC’s): industria de propel.lents i refrigerants
Òxids de nitrogen
Metà

Protocol de Montreal (1987): prohibició de la comercialització d'aerosols amb CFC’s
(substituits per HCFC’s fins el 2030)

(*) Catalitzador X accelera reacció i es recupera. En aquest cas són radicals lliures:
NO’, Cl’, Br’, OH’ i CO’ (els tres primers destrueixen el 70% de l’ozò)




Destrucció catalítica d’ozò estratosfèric. Cas particular a l’antàrtida

Concentració Temperatura

A l’Antàrtida el “forat” en la
Vórtex polar (Núvols estratosfèrics polars)
capa d’ozò canvia segons
Cl2 + hv 2Cl’
l’estació, tenint un màxim a
ClONO2 + HCl Cl2 + HNO3 Cl’ + O3 ClO’ + O2 la primavera polar

Estació de l’any
Hivern polar (juny-agost) Primavera polar (setembre-nov)




Cicle del Cl estratosfèric

Cl’

O3

CH3Cl CFC’s CH3CCl3 CCl4
NO2
ClO

Emissió antropogènica
CH4
HO2

HCl NO2 HOCl ClNO3
Estratosfera
Troposfera
Pluja àcida

Reservoris Cl estratosfèrics que alliberen Cl amb vòrtex polar



Precursors dels radicals lliures que catalitzen la destrucció de l'O3:

NOx , CH4 , ClCH3 , CCl4 , CFC’s

Origen dels precursors dels radicals lliures que catalitzen destrucció O3:

Industria (CFC’s)
Avions supersònics, cohets,...
Emissions volcàniques

Efectes contaminants de la destrucció d'O3 : Increment UVB

Càncer de pell
Lesions oculars
Destrucció d'organismes acuàtics (s/ fase larvària)
Destrucció de cultius
Afectació de la circulació global de les mases d’aire



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTE HIVERNACLE
(Sobreescalfament o Canvi Climàtic)

Increment d’un fenomen natural (que permet mantenir la temperatura
entorn als 15º i sense el qual baixaria als -18º). Es produeix
per l’absorció de la radiació infraroja reemesa per la terra per part d’una sèrie de
gasos d’efecte hivernacle

Vapor aigua
N20 O3
CH4
HCFC's

CO2




Per efecte de la reemissió dels raigs infraroigs es produeix un sobreescalfament de
la superfície terrestre (segons els experts aquest S.XXI arribarà entre 1.5 i 4.5º C de
mitjana a tot el Planeta)

I.R

El sobreescalfament provocarà un canvi ambiental d’una magnitud desconeguda
fins aleshores i amb unes conseqüències difícils de preveure



Intensificació dels processos de desertificació i fenòmens de pluja
intensa, degut a l’enfortiment dels mecanismes d’evapotranspiració a nivell global

Font: Comissió de les Comunitats Europees (2007): Llibre verd: adaptació al canvi climàtic a Europa




Polar
9Oº

A
B B Ferrel

PI
4Oº
3Oº
A A Sahara A
Hatley
Vents alisis

ZITC

Oº B B B B B

Vents alisis

A A A

B B

A




Polar
9Oº

A Ferrel
B B

A A PI A
4Oº Sahara
3Oº
Hatley

Vents alisis

ZITC

Oº B B B B B

Vents alisis

A A A

B B

A




Alteració dels ecosistemesa causa de canvis en els cicles vitals i les àrees de distribució
de les espècies animals i, sobretot, de vegetals. Les conseqüències son absolutament
imprevisibles (plagues, extincions, massives, etc.)

Increment del nivell del mar:a causa del desglaç dels casquets polars i de l'expansió
tèrmica de l’aigua. Calculen una pujada entre 18 i 60 cm fins al 2100

A Catalunya seran especialment vulnerables les zones costaneres amb aiguamolls,
que podrien quedar totalment inundats. Un increment de 30 cm significaria un
avanç en terra de 100 m.



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTE HIVERNACLE. PROTOCOL DE KYOTO

Compromís de la UE

A Espanya es podien incrementar les
emissions fins a un 15% (respecte 1990)
pel període 2008-2012

El problema és que l’any 2006 ja es
estàvem un 48% per sobre!!!!

La solució passa per fixar-se un increment
màxim d’un 37% (comprant drets d’emissió
pel 20% i comptabilitzant un 2% pels boscos)
Així només hauríem de baixar un 11% fins
el 2012!!!



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. EFECTE HIVERNACLE. PROTOCOL DE KYOTO




Mecanismes per a un desenvolupament net

Avantatges:

Reducció global de les emissions

Pais/Industria que compra drets:
Estalvi econòmic

Pais/Industria que rep inversions:
Impuls de les tecnologies netes

Encara són mesures incipients, al 2006
només afectaven el 4% del total d’emissions




Mecanismes per a un desenvolupament net

(*)

(*) Obligatori a partir de 2005 a empreses instal·lades a UE




“Vull transmetre el meu profund sentiment de que el problema al que hem de
fer front no és tan sols una causa d’alarma, sinó que, paradoxalment, també
és una causa d’esperança. Com molta gent sap, l’expressió xinesa que es fa
servir per referir-se a l’idea de “crisi” consisteix en dos caràcters que van junts:

危机
El primer és el símbol de perill; el segon, el símbol de l’oportunitat”.

Al Gore (2006): Una veritat incòmoda



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. CONTAMINACIÓ URBANA

Contaminants més importants:
Llindars s/ OMS

Partícules en suspensió PM2.5 i PM10 NO2 40 µg / m3 (any)
NOx (NO, NO2 i N2O) 200 µg / m3 (1h)

SO2 SO2 20 µg / m3 (24h)
O3 500 µg / m3 (10 min)

CO O3 100 µg / m3 (màx 8h)
Compostos orgànics (COV)
PM2.5 10 µg / m3 (any)
Metalls pesants (As, Cd, Cr, Cu, Hg, Ni, 25 µg / m3 (24h)
Pb, Se, V, Zn)
PM10 20 µg / m3 (any)
50 µg / m3 (24h)



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. CONTAMINACIÓ URBANA



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. OZÓ TROPOSFÈRIC (O3)

Resum de la formació de l'smog (*) fotoquímic amb intervenció de l'O3

hv
NO2
NO’ + O
O2

O2
Smog O3
HC

L'O3 és un contaminant secundari format per interacció sobretot d’O2, hv i NO2

Precursors de l'smog: hv, NO’, HC, O3 i s’afavoreix amb poc moviment d’aire
(*) smoke (fum) i fog (boira): boirum en català


Nivells d'immissió de l'estació situada a Av Roma - c/ Urgell
Mitjanes horàries enregistrades el dia 23.01.2009
µg/m3

300

250 hv

200
HC

Contaminant secundari
150

100

50 O3

0
NO
00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0
:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0

:0
0:

1:

2:

3:

4:

5:

6:

7:

8:

9:
10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23
hores
SO2 NO NO2 O3 PM10




Precursors:

NOx , hv , O2 , Components orgànics volàtils (COV)

Origen:

Industria
Trànsit de vehicles
Intrusions d'O3 estratosfèric (20% aprox) Llindars:

180 µg / m3 (Informació)
240 µg / m3 (Alerta)
Efectes contaminants de l'O3 troposfèric:
Directiva Comunitària 02/03/CE de 12 de febrer
Tos i irritació de faringe, coll i ulls
Dificultats respiratòries OMS
Empitjorament de la funció pulmonar 100 µg / m3 (màx diari 8h)
Malestar



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. PM10

Origen PM10



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. PM10

La ciutat de Barcelona és una de les més contaminades del món per efecte de les
PM10 amb uns valors mitjans de 55 micrograms/m3 *. La pol·lució excessiva és
responsable directa d’aproximadament:

1200 morts
1900 casos de bronquitis crònica en adults
12000 casos de bronquitis aguda en nens
20000 casos d’asma.

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (IMIM-CREAL) citat a la Vanguardia 20_09_07.

Llindars (2005)

40 µg / m3 (UE)
20 µg / m3 (OMS)

Arxiu personal: Ciutat de Barcelona


2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. SOLUCIONS

Una conducció més eficient pot estalviar un 20% de combustible:

- Arrancar motor i sortir (tenir el cinturó posat i tot ajustat)

- Mai donar acceleracions (habitual en cotxes defa 30 anys)

- Canviar de marxa el més aviat possible (2000-2500 rpm)

- El vehicle no té més adherència al asfalt amb el motor més revolucionat (Fals mite)

- Mantenir els pneumàtics a la pressió correcte (-20% de P implica +8% més consum)

- Les finestres baixades airegen l'interior i fan gastar menys ac (la disminució d’aerodinàmica
és menyspreable a velocitats habituals...caldria passar de 140 km/h per notar-ho)

Consultar: www.idae.es o www.racc.es



2.3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

SO: Variació repetida de pressió de l’aire que arriba des d’una font i viatja
en forma d’ones

SOROLL: So que provoca una sensació desagradable i molesta a qui
l’escolta. Mèdicament es considera com a soroll el so que pot produir pèrdua
auditiva, ser nociu per a la salut o interferir en el rendiment laboral

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: Soroll provocat per les activitats humanes
(trànsit, industries, persones, locals d’oci,…) que altera les condicions
normals de l’entorn i que té efectes negatius sobre la salut auditiva, física i
mental de les persones
Llindars s/ OMS
EFECTES:
Disminució de la capacitat auditiva > 60-65 dB
Nerviosisme, irritabilitat, estrés,... Afectació salut
Alteracions del son: cansament, disminució RD 1367/2007 de 10 de octubre
concentració, alteracions metabolisme,... Llei 16/2002 de protecció contra contaminació acústica




LEGISLACIÓ

DIRECTIVA EUROPEA 2002/49, de 25 de juny
Promou l’elaboració de “mapes de soroll”
Planteja plans d’acció per reduir la contaminació acústica

Ley 37/2003, de 17 de noviembre
El RD 1367/2007 que la desenvolupa estableix els límits de so per zones
en funció de l’ús del sòl

Llei 16/1992, de 28 de juny
Concreta nivells de qualitat acústica segons l’estructuració territorial
Fixa els límits superiors permissibles a l’interior i exterior de l’habitatge
Incorpora regulacions en l’àmbit de les infraestructures urbanes i de transport

Ordenances municipals
Poden ser més restrictives i concretar més que la llei autonòmica




ESCALA LOGARÍTMICA (dBA)
15 dBA: Brisa suau

35 dBA: Conversa suau

45 dBA: Split d’aire condicionat

50 dBA: Conversa animada
Llindar del confort acústic
65 dBA: Carrer amb trànsit intens Molt molest. Nociu per a la salut (OMS)

95 dBA: Gos bordant arran d’orella
Afectació greu per a la salut (danys auditius
105 dBA: Pas del metro

115 dBA: Sirena ambulància

120 dBA: Taladradora pneumàtica
Llindar de dolor

130 dBA: Enlairament avió a 100m de distància


Presentacioatmosfera3

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Presentacioatmosfera3

Ähnlich wie Presentacioatmosfera3 (20)

Presentacioatmosfera3