SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 15
TEMA 3
MECANISMES
Ricard Valero
Departament de Tecnologia
Institut Pons d’Icart
Tarragona
1. Mecanismes de transmissió del
moviment circular
El moviment circular és present en la major part de les
màquines que utilitzem: electrodomèstics, mitjans de
transport, processos industrials, etc.
a) Politges i corretges:
La transmissió per corretja permet transmetre el
moviment giratori a certa distància. La politja motriu és
la que exerceix la força, i la conduïda la rep. En funció
del diàmetre de les politges (D), es pot reduir o ampliar
la velocitat de gir (n).
D1 > D2
n1 < n2
Amplificació de velocitat
D1
D2
D1 < D2
n1 > n2
Reducció de velocitat
n1 · D1 = n2 · D2
n = velocitat de gir de la politja
(rpm o min-1)
D = diàmetre de la politja (mm)
La relació de transmissió és:
𝐢 =
𝐧𝟐
𝐧𝟏
=
𝐃𝟏
𝐃𝟐
• Si i > 1, és un mecanisme amplificador de la velocitat.
• Si i < 1, és un mecanisme reductor de la velocitat.
• Si i = 1, el mecanisme de transmissió no varia la velocitat.
Exercicis
1) Una politja que gira a 2000 rpm i té un diàmetre de 75 mm
arrossega una altra politja de 50 mm de diàmetre. Quina és la
velocitat de la segona politja? Quina és la relació de transmissió
del mecanisme?
2) La politja del motor d’una rentadora té 10 cm de diàmetre i
gira a 1500 rpm. Si volem que la velocitat de gir del tambor sigui
de 500 rpm, quin diàmetre ha de tenir la politja conduïda?
b) Engranatges:
És el conjunt format per rodes dentades que s’acoblen entre si.
Les dents dels engranatges tenen la mateixa forma i tamany.
Avantatges dels engranatges respecte les politges i corretja:
• Poden transmetre molta força.
• No hi ha lliscament entre rodes dentades.
• Es controla amb exactitud la velocitat de rotació.
Inconvenients:
• Les dents es poden desgastar. Cal posar greix.
• Fan més soroll.
El número de dents (z) està relacionat amb el seu diàmetre, per
tant:
n1 · z1 = n2 · z2 𝒊 =
𝒏𝟐
𝒏𝟏
=
𝒛𝟏
𝒛𝟐
Tipus d’engranatges:
• Cilíndric exterior: Per transmetre el moviment entre eixos paral·lels.
• Cilíndric interior: Per transmetre esforços entre un eix i una corona dentada
interior.
• Helicoïdals: Transmeten més potència, més velocitat, són més silenciosos i
duran més.
• Cònics: Transmeten el moviment entre eixos perpendiculars.
c) Transmissió amb cadena:
S’utilitza per transmetre el moviment entre rodes dentades a
llarga distància. La cadena té unes baules metàl·liques unides
amb corrons que giren sobre les rodes dentades. S’ha de
lubrificar amb oli.
El sentit de gir és el mateix en les dues rodes dentades:
n1 · z1 = n2 · z2 𝒊 =
𝒏𝟐
𝒏𝟏
=
𝒛𝟏
𝒛𝟐
d) Cargol sense fi:
Transmet el moviment entre eixos perpendiculars. Per cada volta
completa del cargol, la roda dentada avança una dent. És com si
el cargol tingués una sola dent (z = 1).
La velocitat de gir (n) és baixa però s’obté molta força. No és
reversible: el cargol mou la roda però no a l’inrevés.
e) Trens d’engranatges:
Sistema de més de dos engranatges acoblats. Permet aconseguir
relacions de transmissió més altes.
nroda · Zroda = ncargol · Zcargol
Zcargol = 1
nroda · Zroda = ncargol
Entre les rodes que es toquen per les dents es compleix:
n1 · z1 = n2 · z2
Si tenim en compte que dues rodes que estan enganxades tenen
la mateixa velocitat de gir (n), la relació de transmissió total d’un
tren d’engranatges com el del dibuix és:
i =
𝑛4
𝑛1
=
𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑧 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑟𝑜𝑑𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑑𝑢𝑐𝑡𝑜𝑟𝑒𝑠
𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑧 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑟𝑜𝑑𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑑𝑢ï𝑑𝑒𝑠
L'objectiu és augmentar o disminuir la relació de transmissió fins
a valors que amb només dos engranatges no seria possible, ja
que la diferència de diàmetres entre l'un i l'altre seria exagerada.
2. Transformació del moviment circular en
rectilini
a) Pinyó-cremallera:
Consta d’una roda dentada (pinyó) i una barra dentada recta
(cremallera). Quan el pinyó gira, la cremallera llisca en un sentit
o en un altre, segons el sentit de gir del pinyó. És reversible.
Exemples: portes corredisses, tren cremallera.
b) Cargol-femella:
El trobem en serjants, cargols de banc, etc. La velocitat d’avanç
(v) es calcula multiplicant la distància entre dos filets del cargol
(pas, p) i el número de voltes per unitat de temps (n).
v = p·n
3. Transformació del moviment circular en
rectilini alternatiu
a) Biela-manovella:
Transforma un moviment circular en un moviment rectilini
alternatiu o viceversa.
El cigonyal és un sistema biela-manovella múltiple: es tracta d’un
eix amb colzes que actuen com a manovelles. El trobem en
motors d’explosió de vehicles, el seu gir es trasllada a les rodes i
el vehicle es mou.
b) Lleva i excèntrica:
Són mecanismes que permeten obtenir un moviment rectilini
discontinu a partir d’un circular. La lleva té forma d’ou, quan gira
empeny un seguidor que puja i baixa. L’excèntrica és rodona i
gira per un punt que no és el seu centre geomètric.
Trobem un arbre de lleves en el mecanisme que obre i tanca les
vàlvules dels motors d’explosió de 4 temps diesel i benzina.
4. Altres mecanismes:
a) La junta Cardan:
Permet transmetre el moviment circular, encara que els eixos no
estiguin alineats.
b) El trinquet:
És un mecanisme que permet que una roda giri només en un sentit.
Consisteix en una roda dentada i una pestanya en forma d’ungla
(cadell) que permet avançar la roda però evita el retrocés.
Exemple: xarxes de tenis, algunes eines...
c) Rodaments:
Són un conjunt de boles o corrons que roden dins unes guies,
disminuint el fregament, i permetent que els eixos estiguin
recolçats sobre un suport. Els rodaments permeten el moviment
circular, i els trobem en vehicles i màquines.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Unitat 2 les forces
Unitat 2 les forcesUnitat 2 les forces
Unitat 2 les forces
ClaraSarda
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Josep Lluís Ruiz
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
pits25
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
tcasalisintes
 

Was ist angesagt? (20)

Dinàmica de Màquines
Dinàmica de MàquinesDinàmica de Màquines
Dinàmica de Màquines
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESO
 
Tema 2 màquines simples
Tema 2 màquines simplesTema 2 màquines simples
Tema 2 màquines simples
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
Unitat 2 les forces
Unitat 2 les forcesUnitat 2 les forces
Unitat 2 les forces
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Canvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversióCanvi d'unitats amb factors de conversió
Canvi d'unitats amb factors de conversió
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Problemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6èProblemes tots temes 6è
Problemes tots temes 6è
 
T5 màquines i experiments-curs16-17
T5 màquines i  experiments-curs16-17T5 màquines i  experiments-curs16-17
T5 màquines i experiments-curs16-17
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
 
Poemes
PoemesPoemes
Poemes
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 

Andere mochten auch (9)

Màquines simples
Màquines simplesMàquines simples
Màquines simples
 
Polseres vermelles
Polseres vermellesPolseres vermelles
Polseres vermelles
 
Tema 4 Màquines tèrmiques
Tema 4 Màquines tèrmiquesTema 4 Màquines tèrmiques
Tema 4 Màquines tèrmiques
 
La fusta
La fustaLa fusta
La fusta
 
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
 
La Fusta
La FustaLa Fusta
La Fusta
 
La Fusta
La FustaLa Fusta
La Fusta
 
Los mecanismos
Los mecanismosLos mecanismos
Los mecanismos
 
TEDx Manchester: AI & The Future of Work
TEDx Manchester: AI & The Future of WorkTEDx Manchester: AI & The Future of Work
TEDx Manchester: AI & The Future of Work
 

Ähnlich wie Tema 3 mecanismes (20)

MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismes
 
Mquines i mecanismes
Mquines i mecanismesMquines i mecanismes
Mquines i mecanismes
 
04qcompostes
04qcompostes04qcompostes
04qcompostes
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
Els engranatges
Els engranatgesEls engranatges
Els engranatges
 
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptxTema 4_ MECANISMES (1).pptx
Tema 4_ MECANISMES (1).pptx
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
U3 p1 mecanismes
U3 p1 mecanismesU3 p1 mecanismes
U3 p1 mecanismes
 
Eso3 mecs classe 1516
Eso3 mecs classe 1516Eso3 mecs classe 1516
Eso3 mecs classe 1516
 
Unitat 4
Unitat 4Unitat 4
Unitat 4
 
U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18
 
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionMàquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
 
Mecanismes
MecanismesMecanismes
Mecanismes
 
Treball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en catalàTreball Tecnologia 3r ESO en català
Treball Tecnologia 3r ESO en català
 
Maquines i mecanismes
Maquines i mecanismesMaquines i mecanismes
Maquines i mecanismes
 
Maquines mecanimes
Maquines mecanimesMaquines mecanimes
Maquines mecanimes
 
Engranatges
EngranatgesEngranatges
Engranatges
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 

Mehr von Ricard

Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustesTema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Ricard
 
Tema 3. tècniques de representació gràfica
Tema 3. tècniques de representació gràficaTema 3. tècniques de representació gràfica
Tema 3. tècniques de representació gràfica
Ricard
 
Migration
MigrationMigration
Migration
Ricard
 
Roma (2011)
Roma (2011)Roma (2011)
Roma (2011)
Ricard
 
Presentation water pollution
Presentation water pollutionPresentation water pollution
Presentation water pollution
Ricard
 
Presentation of Torredembarra
Presentation of TorredembarraPresentation of Torredembarra
Presentation of Torredembarra
Ricard
 

Mehr von Ricard (20)

An exchange with a german school may18
An exchange with a german school may18An exchange with a german school may18
An exchange with a german school may18
 
Tema 3 processos tecnològics
Tema 3 processos tecnològicsTema 3 processos tecnològics
Tema 3 processos tecnològics
 
Tema 2. circuits i motors elèctrics
Tema 2. circuits i motors elèctricsTema 2. circuits i motors elèctrics
Tema 2. circuits i motors elèctrics
 
An exchange with a german school.1
An exchange with a german school.1An exchange with a german school.1
An exchange with a german school.1
 
Energia tèrmica
Energia tèrmicaEnergia tèrmica
Energia tèrmica
 
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustesTema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
 
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicTema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
 
Tema 3. tècniques de representació gràfica
Tema 3. tècniques de representació gràficaTema 3. tècniques de representació gràfica
Tema 3. tècniques de representació gràfica
 
L’habitatge
L’habitatgeL’habitatge
L’habitatge
 
Normasacotacion
NormasacotacionNormasacotacion
Normasacotacion
 
Tema 2 aula tecnologia, eines i operacions
Tema 2 aula tecnologia, eines i operacionsTema 2 aula tecnologia, eines i operacions
Tema 2 aula tecnologia, eines i operacions
 
Eines i operacions
Eines i operacionsEines i operacions
Eines i operacions
 
Eines taller de tecnologia
Eines taller de tecnologiaEines taller de tecnologia
Eines taller de tecnologia
 
Components electrònics bàsics
Components electrònics bàsicsComponents electrònics bàsics
Components electrònics bàsics
 
Tema 1. Què és la tecnologia?
Tema 1. Què és la tecnologia?Tema 1. Què és la tecnologia?
Tema 1. Què és la tecnologia?
 
Tema 1. les estructures
Tema 1. les estructuresTema 1. les estructures
Tema 1. les estructures
 
Migration
MigrationMigration
Migration
 
Roma (2011)
Roma (2011)Roma (2011)
Roma (2011)
 
Presentation water pollution
Presentation water pollutionPresentation water pollution
Presentation water pollution
 
Presentation of Torredembarra
Presentation of TorredembarraPresentation of Torredembarra
Presentation of Torredembarra
 

Tema 3 mecanismes

  • 1. TEMA 3 MECANISMES Ricard Valero Departament de Tecnologia Institut Pons d’Icart Tarragona
  • 2. 1. Mecanismes de transmissió del moviment circular El moviment circular és present en la major part de les màquines que utilitzem: electrodomèstics, mitjans de transport, processos industrials, etc. a) Politges i corretges: La transmissió per corretja permet transmetre el moviment giratori a certa distància. La politja motriu és la que exerceix la força, i la conduïda la rep. En funció del diàmetre de les politges (D), es pot reduir o ampliar la velocitat de gir (n).
  • 3. D1 > D2 n1 < n2 Amplificació de velocitat D1 D2 D1 < D2 n1 > n2 Reducció de velocitat n1 · D1 = n2 · D2 n = velocitat de gir de la politja (rpm o min-1) D = diàmetre de la politja (mm) La relació de transmissió és: 𝐢 = 𝐧𝟐 𝐧𝟏 = 𝐃𝟏 𝐃𝟐 • Si i > 1, és un mecanisme amplificador de la velocitat. • Si i < 1, és un mecanisme reductor de la velocitat. • Si i = 1, el mecanisme de transmissió no varia la velocitat.
  • 4. Exercicis 1) Una politja que gira a 2000 rpm i té un diàmetre de 75 mm arrossega una altra politja de 50 mm de diàmetre. Quina és la velocitat de la segona politja? Quina és la relació de transmissió del mecanisme? 2) La politja del motor d’una rentadora té 10 cm de diàmetre i gira a 1500 rpm. Si volem que la velocitat de gir del tambor sigui de 500 rpm, quin diàmetre ha de tenir la politja conduïda?
  • 5. b) Engranatges: És el conjunt format per rodes dentades que s’acoblen entre si. Les dents dels engranatges tenen la mateixa forma i tamany. Avantatges dels engranatges respecte les politges i corretja: • Poden transmetre molta força. • No hi ha lliscament entre rodes dentades. • Es controla amb exactitud la velocitat de rotació. Inconvenients: • Les dents es poden desgastar. Cal posar greix. • Fan més soroll. El número de dents (z) està relacionat amb el seu diàmetre, per tant: n1 · z1 = n2 · z2 𝒊 = 𝒏𝟐 𝒏𝟏 = 𝒛𝟏 𝒛𝟐
  • 6. Tipus d’engranatges: • Cilíndric exterior: Per transmetre el moviment entre eixos paral·lels. • Cilíndric interior: Per transmetre esforços entre un eix i una corona dentada interior. • Helicoïdals: Transmeten més potència, més velocitat, són més silenciosos i duran més. • Cònics: Transmeten el moviment entre eixos perpendiculars.
  • 7. c) Transmissió amb cadena: S’utilitza per transmetre el moviment entre rodes dentades a llarga distància. La cadena té unes baules metàl·liques unides amb corrons que giren sobre les rodes dentades. S’ha de lubrificar amb oli. El sentit de gir és el mateix en les dues rodes dentades: n1 · z1 = n2 · z2 𝒊 = 𝒏𝟐 𝒏𝟏 = 𝒛𝟏 𝒛𝟐
  • 8. d) Cargol sense fi: Transmet el moviment entre eixos perpendiculars. Per cada volta completa del cargol, la roda dentada avança una dent. És com si el cargol tingués una sola dent (z = 1). La velocitat de gir (n) és baixa però s’obté molta força. No és reversible: el cargol mou la roda però no a l’inrevés. e) Trens d’engranatges: Sistema de més de dos engranatges acoblats. Permet aconseguir relacions de transmissió més altes. nroda · Zroda = ncargol · Zcargol Zcargol = 1 nroda · Zroda = ncargol
  • 9. Entre les rodes que es toquen per les dents es compleix: n1 · z1 = n2 · z2 Si tenim en compte que dues rodes que estan enganxades tenen la mateixa velocitat de gir (n), la relació de transmissió total d’un tren d’engranatges com el del dibuix és: i = 𝑛4 𝑛1 = 𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑧 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑟𝑜𝑑𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑑𝑢𝑐𝑡𝑜𝑟𝑒𝑠 𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑧 𝑑𝑒 𝑙𝑒𝑠 𝑟𝑜𝑑𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑑𝑢ï𝑑𝑒𝑠 L'objectiu és augmentar o disminuir la relació de transmissió fins a valors que amb només dos engranatges no seria possible, ja que la diferència de diàmetres entre l'un i l'altre seria exagerada.
  • 10. 2. Transformació del moviment circular en rectilini a) Pinyó-cremallera: Consta d’una roda dentada (pinyó) i una barra dentada recta (cremallera). Quan el pinyó gira, la cremallera llisca en un sentit o en un altre, segons el sentit de gir del pinyó. És reversible. Exemples: portes corredisses, tren cremallera.
  • 11. b) Cargol-femella: El trobem en serjants, cargols de banc, etc. La velocitat d’avanç (v) es calcula multiplicant la distància entre dos filets del cargol (pas, p) i el número de voltes per unitat de temps (n). v = p·n
  • 12. 3. Transformació del moviment circular en rectilini alternatiu a) Biela-manovella: Transforma un moviment circular en un moviment rectilini alternatiu o viceversa. El cigonyal és un sistema biela-manovella múltiple: es tracta d’un eix amb colzes que actuen com a manovelles. El trobem en motors d’explosió de vehicles, el seu gir es trasllada a les rodes i el vehicle es mou.
  • 13. b) Lleva i excèntrica: Són mecanismes que permeten obtenir un moviment rectilini discontinu a partir d’un circular. La lleva té forma d’ou, quan gira empeny un seguidor que puja i baixa. L’excèntrica és rodona i gira per un punt que no és el seu centre geomètric. Trobem un arbre de lleves en el mecanisme que obre i tanca les vàlvules dels motors d’explosió de 4 temps diesel i benzina.
  • 14. 4. Altres mecanismes: a) La junta Cardan: Permet transmetre el moviment circular, encara que els eixos no estiguin alineats. b) El trinquet: És un mecanisme que permet que una roda giri només en un sentit. Consisteix en una roda dentada i una pestanya en forma d’ungla (cadell) que permet avançar la roda però evita el retrocés. Exemple: xarxes de tenis, algunes eines...
  • 15. c) Rodaments: Són un conjunt de boles o corrons que roden dins unes guies, disminuint el fregament, i permetent que els eixos estiguin recolçats sobre un suport. Els rodaments permeten el moviment circular, i els trobem en vehicles i màquines.