1. DESCOLONITZACIÓ I
SUBDESENVOLUPAMENT
1945 -1975

2. Causes
 Feblesa de les metròpolis durant i després de la
Segona Guerra Mundial.
 Difusió dels ideals d’alliberament nacional i
autodeterminació.
 L’opinió pública mundial posa en dubte la
legitimitat de l’empresa colonial.
 Reacció de la població contra una autoritat
exterior i contra la brutalitat de l’explotació
econòmica.
 Interès de les grans potències (EEUU i URSS) en
restar poder a Europa i expandir el seu.

3. Etapes de la descolonització

4. Descolonització del
continent asiàtic

5. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIA
TURQUÍA
MONGOLIA JAPÓN
LÍBANO
1944
IRAQ
IRAN
AFGANISTÁN CHINA
ARABIA SAUDÍ
HONG KONG (*)
MACAO (*)
OMÁN
YEMEN
(1920) (**)
THAILANDIA
ESTADOS INDEPENDIENTES Y DESCOLONIZADOS EN 1945
FRANCIA
* POSESIONES:
HONG KONG (GRAN BRETAÑA)
MACAO (PORTUGAL)
** DEL IMP. OTOMANO

6. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIA
COREA
1948
ISRAEL SIRIA
1948 1946
JORDANIA
1946
PAKISTÁN
1947
BIRMANIA LAOS
INDIA 1948 1954 FILIPINAS
1947 VIETNAM
1946
1954
PAKISTÁN ORIENTAL
1947
ESTADOS DESCOLONIZADOS ENTRE 1945-1955
CAMBOYA
PAISES BAJOS 1954
JAPÓN
FRANCIA
GRAN BRETAÑA SRÍ LANKA
E.E.U.U. 1948
INDONESIA
1949

7. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIA
CHIPRE
1960
KUWAIT
1961
BAHRAYN QATAR
1971 1971
EMIRATOS ARABES
1971
NUEVA GUINEA OCCIDENTAL
REPÚBLICA DEMOCRÁTICA (A INDONESIA)
POPULAR 1963
DEL YEMEN
1967
ESTADOS DESCOLONIZADOS DESPUÉS DE 1955
PAISES BAJOS MALAYSIA
GRAN BRETAÑA 1963
PORTUGAL
MALDIVAS
1965 TIMOR ORIENTAL
(A INDONESIA)
1975

8. PROPER ORIENT

9. TURQUIA

10. Mustafà Kemal (Ataturk)
(1881 – 1938)
 Líder dels “Joves Turcs”,
moviment nacionalista en
defensa d’una nació turca i de
l’expulsió de les tropes
estrangeres ocupants després
de la Primera Guerra Mundial.
 El 1923 proclama la República
turca que esdevé un model
contra l’opressió occidental.
 Va voler establir un estat
modern, democràtic i secular.
 Va assumir la presidència fins
a la seva mort.

11. IEMEN – IRAQ - ARÀBIA SAUDITA
 Iemen del nord: primera
monarquia reconeguda com a
independent de l’Imperi Otomà
(1918). El 1990 unificació del
nord i sud com a República.
 Iraq:mandat britànic després
de la Primera Guerra mundial
fins a la seva independència
com a monarquia
constitucional l’any 1932.
 Aràbia Saudita: des del 1920
fins el 1932 va ser colònia
britànica, any en què s’uniren
diferents regnes per formar
l’estat actual.

12. SÍRIA - LÍBAN
 Síria: zona controlada pels
francesos entre el 1920 i el
1946 quan, després de
diferents vicissituds, es
converteix en un estat
independent.
 Líban: protectorat francès des
de després de la Primera
Guerra Mundial fins l’any 1944
quan es constitueix en
república independent.

13. PALESTINA - ISRAEL
 Palestina queda sota la tutela
britànica després de la Primera
Guerra mundial.
 Es promou l’arribada d’immigrants
jueus.
 Recels dels àrabs: creació de la
Lliga àrab (1945) amb Egipte,
Aràbia, Iraq, Síria i Líban.
 1947: l’ONU fa la partició del
territori entre un Estat jueu i un
Palestí.
 Tensions i conflictes continus des
de llavors.
 Proclamació de l’Estat d’Israel el
1948, L’Estat Palestí no es va
poder proclamar mai.

14. DAVID BEN GURION (1886-1973)
 Líder sionista, sindicalista,
periodista i polític.
 Persona de gran carisma
que va proclamar
oficialment l’Estat
independent d’Israel el 14
de maig de 1948.
 Va ser primer ministre
d’Israel de 1948 a 1963.

15. OAP (Organització per
l’alliberament de Palestina)
 Moviment de resistència palestí
creat el 1964 al Caire pel
president de la República Unida
Àrab, Nasser. Dr.Ahmed
 Volia crear un grup que Shukeiri
representés un govern pels
refugiats palestins de la guerra
àrab-israelí de 1948.
 El primer president va ser el Dr.
Ahmed Shukeiri.
 Un dels seus líders destacats va
ser Iàssir Arafat, que va fomentar
el terrorisme contra Israel i els
seus aliats. A partir de 1974
l’organització va abandonar la
violència a favor de la negociació
amb Israel.
Iàssir Arafat

16. INDOSTAN

17. ÍNDIA
 Era la “joia de la corona”
de l’Imperi Britànic.
 Neix el moviment
nacionalista hindú a finals
del segle XIX (Congrés
Nacional Indi).
 L’any 1906 es crea la
Lliga islàmica que
s’afegeix al moviment
hindú.

18. MOHANDAS GANDHI (1869-1948)
 Format com a advocat a la Gran
Bretanya es va convertir en el cap
del partit del Congrés.
 Conegut com a Mahatma (ànima
gran), aconseguí la independència
després de la Segona Guerra
mundial (1947), si bé el país es va
dividir.
 El seu discurs de solidaritat per a
tota la població, la seva senzillesa
i la resistència passiva
(desobediència civil), el va
convertir en el líder de milions
d’indis.
 Va morir assassinat per un fanàtic.

19. JAWAHARLAT NERHU (1889-1964)
 Seguidor de Gandhi i
líder del Partit del
Congrés.
 Cap de govern i
ministre d’afers
exteriors dels primers
governs de l’Índia.
 Líder del moviment de
països no alineats.

20. PAKISTAN
 El 1947 la colònia
britànica de l’Índia es
dividí en dos estats:Índia
i Pakistan.
 El Pakistan responia a les
peticions dels
musulmans.
 Comprenia dos grans
zones a l’est i a l’oest de
la Unió Índia.
 En l’actualitat el Pakistan
de l’est és l’estat
independent de
Bangladesh (1971)

21. CEILAN,actualment, SRI LANKA
Independència de Gran Bretanya al
1948

22. BIRMÀNIA, actualment, MYANMAR,
obté la independència de Gran
Bretanya al 1948

23. SUD-EST ASIÀTIC

24. MALÀISIA
 Esclata una dura
guerra arran d’una
revolta comunista.
 Els britànics i els
EEUU, s’impliquen en
la guerra.
 Se’ls concedeix la
independència l’any
1957 i s’instaura un
govern pro-
occidental.

25. INDOXINA FRANCESA

T
 Territoris: Cotxinxina,Toquin,
Annam (avui Vietnam),
Cambodja i Laos.
 Resistència nacionalista al
Vietnam a primers del segle
XX. Als anys 20 s’hi adhereixen
els comunistes.
 Invasió japonesa al 1945. El
Vietminh (comunistes) es posa
al costat dels aliats.
 Després de la guerra torna la
sobirania francesa i la
resistència del Vietminh.

26. INDOXINA FRANCESA
 Guerra colonial dins el marc de
la guerra freda (intervenció de
Xina i els EEUU).
 1954: independència a Laos,
Cambodja i Vietnam.
Laos
 Vietnam nord: comunistes
(Vietminh).
 Vietnam sud: govern de
nacionalistes no comunistes.
 1975: després de la guerra
amb EEUU, reunificació del
Vietnam en un Estat
comunista. Cambodja

27. HO CHI MINH (1890-1969)
 Fundà el Partit comunista
del Vietnam i el Viet-minh
lligat a la seva
independència.
 Lluità contra l’ocupació
japonesa i després contra
els francesos.
 Va ser reconegut com a
president del Vietnam del
nord i reelegit fins a la
seva mort.
 Va dirigir la lluita de
reunificació del Vietnam

28. INDONÈSIA
 Colònia holandesa.
 Amb la invasió japonesa
es reforça el moviment
nacionalista (Sukarno).
 Amb la derrota japonesa
tornen els holandesos i
comença una guerra
repressiva.
 Davant la pressió
internacional (ONU i
EEUU), els neerlandesos
concedeixen la
independència (1949).

29. AHMED SUKARNO (1901 – 1970)
 Fundador del
PartitNacional Indonesi
(nacionalista i
antioccidental)
 Amb la retirada de Japó
proclamà la
independència i se’n
declarà president.
 1955: amfitrió de la
conferència de Bandung.
 1957: règim autoritari i
personalista.
 1965: enderrocat pel cop
d’estat de Suharto.

30. XINA

31. XINA: descolonització i revolució
 Xina no va ser un país plenament colonitzat
solament tenia algunes àrees controlades per les
potències europees.
 De fet, la revolució xinesa no es pot considerar
exactament un procés descolonitzador, però sí
un fet de gran trascendència.
 La revolució s’ha d’entendre dins de la
descolonització i en el marc de la Guerra Freda.

32. XINA: nacionalisme i
comunisme
 El moviment nacionalista
sorgeix a principis de
segle (Sun Yat-Sen i
Chiang Kai-Shek).
 Aquests s’enfrontaran als
comunistes de Mao
Zedong en una cruenta
guerra civil que acabà
l’any 1949 amb la
proclamació de la
República Popular de la
Xina.

33. CHIANG KAI-SHEK (1886-1975)
 Líder nacionalista xinès. Succeí
a Sun Yat-Sen en la direcció
del moviment.
 Al 1927 s’enfrontà als
comunistes.
 Després de la retirada
japonesa al finalitzar la Segona
guerra mundial, es va refugiar
a l’illa de Taiwan (Formosa).
 Taiwan representava la Xina
nacionalista sota la protecció
dels EEUU.
 La va governar de manera
autoritària fins a la seva mort.

34. MAO ZEDONG (1893-1976)
 Revolucionari xinès que
participà en la fundació del
partit comunista (1921).
 Lluità contra els nacionalistes a
la guerra civil.
 Amb la proclamació de la
República Popular de la Xina el
1949 va ocupar la presidència
del país fins a la seva mort.
 El socialisme xinès va rebutjar
les ingerències soviètiques.
 Fou objectes d’un desmesurat
culte a la personalitat.

35. LA DESCOLONITZACIÓ DEL
CONTINENT
AFRICÀ

36. ESTADOS INDEPENDIENTES EN 1945
GRAN BRETAÑA
ITALIA
EGIPTO
1922
ETIOPÍA
1941
LIBERIA
LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA
UNIÓN
SUDAFRICANA
1910

37. ESTADOS DESCOLONIZADOS 1945-1962
BÉLGICA MARRUECOS TÚNEZ
1956 1956
ESPAÑA
FRANCIA
GRAN BRETAÑA
ARGELIA
ITALIA 1962 LIBIA
1951
MAURITANIA
1960 MALI
SENEGAL 1960 NÍGER
1960 1960 CHAD
SUDÁN
ALTO 1960
1956
VOLTA
GUINEA 1960
1958
NIGERIA
COSTA DE 1960 REPÚBLICA
SIERRA LEONA MARFIL CENTROAFRICANA
1961 1960 1960
CAMERÚN SOMALIA
GHANA 1960-61 1960
1956 DAHOMEY
UGANDA
TOGO 1960
GABÓN 1962
1960 ZAIRE
1960
1960 RUANDA
1962
CONGO TANGANIKA BURUNDI
1960 1961 1962
LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA
MADAGASCAR
1960

38. ESTADOS DESCOLONIZADOS DESPUÉS DE 1962
GRAN BRETAÑA
FRANCIA
PORTUGAL
IFNI
ESPAÑA 1969(*)
(*) A MARRUECOS
SAHARA OCC.
1975(*)
GAMBIA
1965
GUINEA BISSAU
1974 DJIBOUTI
1977
GUINEA ECUATORIAL
1968
KENIA
1963
ZANZÍBAR
1963 SEYCHELLES
MALAWI 1976
1964
COMORES
ANGOLA
1975
1975
LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA ZAMBIA
1964
RHODESIA
1965
MOZAMBIQUE
NAMIBIA BOTSWANA 1975
MAURICIO
(REPÚBLICA SUDAFRICANA) 1966 1968
1971
LESOTHO
1966 SWAZILANDIA
1968

39. ÀFRICA NORD
3
 Egipte: 1 4 3
6 2 1
 Líbia: 2
5
 Tunísia: 3
 Marroc: 4
 Sudan: 5
 Algèria: 6

40. EGIPTE
 Als anys 20 va obtenir la
independència dels
britànics.
 Tanmateix, després de
la guerra, França i Gran
Bretanya encara
controlaven el Canal de
Suez.

41. NASSER (1918-1970)
 Militar i estadista egipci.
 L’any 1952 va encapçalar el
cop d’estat que destronà al
rei Faruq I.
 Nacionalitzà el Canal de Suez
al 1956.
 Entre 1956 i 1958 va ser
president d’Egipte.
 Entre 1958 i 1970 va presidir
la curta República Àrab
Unida ( Síria, Egipte).
 Es considerat el pare del
panarabisme (unió del món
àrab reivindicant l’Islam front
l’occident.

42. LÍBIA
 Colònia italiana.
 Després de la Segona Guerra Mundial quedà sota el control
de l’ONU.
 L’any 1951 va obtenir la indepència i es va instruarar una
monarquia.

43. TUNÍSIA
 Colònia francesa.
 El nacionalisnme estava lligat al Partit Socialista Desturià
(1934).
 L’any 1954 obté l’autonomia i dos anys després la
independència (1956.

44. HABIB BOURGUIBA
(1903-2000)
 Advocat, polític i líder del
nacionalisme
independentista.
 Després d’aconseguir la
independència destronà
al rei Muhammad al-Amin
i proclamà la República.
 En va ser president entre
el 1957 i el 1987.
 Pròxim als EEUU i Israel
pretenia occidentalitzar el
país sense perdre les
arrels musulmanes.

45. MARROC

46. MARROC Francès
 Colònia francesa.
 1943: es funda el partit independentista:
l’Istiqal.
 Reformes després de la guerra.
 Entre 1952 i 1955: revoltes i insurreccions.
 1956: independència i retorn de l’exili del
futur rei Muhammad V.

47. MARROC Espanyol
 Abandonà les seves
possessions a excepció de
Ceuta, Melilla, el Sidi-Ifni
i el Sahara, reivindicat pel
Marroc.
 1969: Sidi-Ifni passa al
Marroc.
 1975: Espanya abandona
el Sahara que és ocupat
pel Marroc. Encara és una
zona problemàtica a
l’actualaitat.

48. IBN YUSUY, MOHAMMAD V
(1909-1961)
 Soldà i rei del Marroc.
 Governà sota els
francesos recolzat pel
partit independentista
Istiqal, des de 1944.
 Desterrat el 1953 pel seu
independentisme.
 Retornà l’any 1955 i amb
la independència (1957)
va ser proclamat rei.
 Va dur a terme una
política arabista i
africanista.

49. SUDAN: independència dels
britànics el 1956

50. ARGELIA: la guerra
 Colònia francesa que va
viure un dels procesos de
descolonització més
traumàtica.
 Existència d’una forta
minoria que es va resistir
a les reivindicacions
nacionalistes.
 Guerra entre 1954 i 1959,
amb l’enfrontament del
FNL (Front d’alliberació
Nacional) a l’exèrcit
francès.

51. ARGÈLIA: la
independència
 La guerra va provocar la
caiguda del govern
francès i el retorn de De
Gaulle al poder.
 Aquest finalment va
haver de negociar i cedir
davant els argelins.
 El 1962 es va proclamar
la independència.
 La majoria dels colons
van retornar a Fraça.
Argèlia 1958

52. AHMED BEN BELLA
 Poítc argelí nascut el
1916.
 Líder nacionalista i un
dels fundadors del FNL.
 Proper al socialisme va
presidir el país entre el
1963 i el 1965, quan va
ser enderrocat.
 Després d’anys d’arrest
domiciliari i d’exili va
retornar a Argèlia el
1990.

53. ÀFRICA
SUBSA-
HARIANA

54. NACIONALISME I INDEPENDÈNCIA
 Als anys 50 es creen
diferents organitzacions
nacionalistes en gairebé
tots els països.
 Molts d’aquests obtindran
la independència en els
anys 60.
 Julius Nyerere : líder de
la Unió Nacional Africana
i primer president de
Tanganica i de la
federació de Tanzània
(Indepència el 1961)

55. KENYA I EL CONGO
BELGA
DOS EXEMPLES CONFLICTIUS

56. KENYA
 Colònia Britànica amb una
forta oposició dels colons
blancs a la independència.
 Nacionalisme: Partit de la Unió
Africana (J.Kenyatta).
 Als anys 60 s’enfronten dos
partits nacionalistes: l’hereu
del primer partit
nacionalista,Unió Nacional
Africana- KANU, (antitribals) i
la Unió Democràtica Africana-
KADU, federalistes. La situació
es complicà amb l’aparició del
grup terrorista Mau-Mau.
 1962: triomf electoral del
KANU (Kenyatta)i plena
independència el 1963.

57. JOMO KENYATTA (1893?-1978)
 Polític considerat el
pare fundador de la
nació keniana.
 Va ser primer ministre
entre 1963 i 1964 i
president de la
República des del
1964 fins a la seva
mort.

58. EL CONGO BELGA
 1950: l’Associació de Pobles
Bakongo de J. Kasavubu
comença a reclamar la
independència.
 Més tard sorgeix el Moviment
Nacional del Congo d’ideologia
esquerrana liderat per
P.Lumumba.
 1960: Bèlgica concedeix la
indepència per por a una
guerra com l’argelina.
 Seguirà un període
d’inestabilitat i el cop d’estat
de Mobutu, dins el marc de la
Guerra Freda.

59. República Democràtica del Congo: Kusavubu
president i Lumumba primer ministre (1960-1965).
1910-1969: deposat per Mobutu 1925-1961: mort assassinat

60. BANDUNG: 1955
 Primera iniciativa dels
països descolonitzats
que incloïa la majoria
dels països del Tercer
Món.
 Impulsors: els cinc
primers països
descolonitzats a l’Àsia.
Pakistan, Índia,
Indonèsia, Ceilan i
Birmània. Líders afro-asiàtics de la Conferència

61. INTEGRANTS
Taula presidencial
 Organitzador: Nerhu, primer
ministre indi.
 Presidència: Sukarno, dirigent
d’Indonèsia i amfitrió
 Participants: 23 països asiàtics
i 6 africans.
 Es deixà al marge la Xina
nacionalista, Israel per evitar
el boicot de la Xina Popular i
dels països àrabs. Tampoc es
va convidar Àfrica del Sud per
la seva política d’apartheid.

62. PRINCIPIS: base de les idees dels
països no alineats
1. Respecte a la sobirania i integritat
territorials.
2. Igualtat de races i de nacions.
3. No agressió.
4. No ingerència en assumptes interns
d’altres països.
5. Coexistència pacífica.

63. TENDÈNCIES
 No alineats:
condemnen la
política de blocs
(Nerhu i Nasser).
 Pro-occidentals:
Turquia, Iraq,
Pakistan, Ceilan, etc.
 Comunistes: Xina i
Vietnam del Nord

64. NEOCOLONIALISME
 Situació de dependència
econòmica de la major
part dels països
descolonitzats vers les
antigues metròpolis.
 Principal conseqüència
del colonialisme i
descolonització : la
pobresa del Tercer Món.

65. Desigualtats econòmiques
57% de
8% de la
la
riquesa
població

67. Índex de desenvolupament humà
Desenvolupament alt Desenvolupament baix
Desenvolupament mitjà Sense dades