1. SESSIÓ 1
1 Observa les fotos. En elles es pot observar com el volum que té la mescla dels dos pots
petits no és pas el doble del volum inicial. Explica per què passa això.
Després, raona per què en mesclar dos volums d’alcohol i aigua, el volum de la mescla
final és inferior a la suma dels volums inicials.
+ =
SESSIÓ 2
2 L’heli és un gas monoatòmic menys dens que l’aire i s’utilitza, per exemple, per inflar
els globus que se sostenen sols i que venen a moltes fires. Marca quina creus que
és la representació correcta del gas tancat dins d’un globus:
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

2. SESSIÓ 3
3 Entra a la web de la Universitat de Colorado i carrega la miniaplicació java anomenada
“States of matter”. Després, explica com es mouen les partícules en cadascun dels estats.
Estat sòlid
Estat líquid
Estat gasós
SESSIÓ 3
4 Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
C F Quan un cos s’escalfa, observem que el cos es dilata perquè els seus àtoms augmenten
de mida.
C F En els sòlids els àtoms es troben quiets, mentre que en els gasos es mouen en totes direccions.
C F La temperatura és un índex de la velocitat mitjana amb què es mouen els àtoms d’un cos.
C F Tots els àtoms que formen un gas es mouen amb la mateixa velocitat i aquesta és més gran
com més elevada sigui la temperatura del gas.
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

3. SESSIÓ 3
5 Observa les il·lustracions, que mostren tres balances amb una mateixa mostra, però en
estat sòlid, en estat líquid i en estat gasós. Després marca l’afirmació que sigui correcta:
La mostra sòlida pesarà més que les altres.
La balança de la mostra gasosa serà la que marcarà el valor més baix.
Com més temperatura té la mostra, més pesa.
Les tres balances marcaran el mateix.
SESSIÓ 3
6 Explica què succeeix quan comprimim l’aire de la xeringa que mostra la foto i raona per què
l’èmbol de la xeringa retorna a la posició inicial en deixar de fer pressió.
SESSIÓ 4
7 Arrossega les etiquetes al lloc que correspongui:
neutró protó electró quark
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

4. SESSIÓ 4
8 Observa la següent representació d’un àtom neutre i escriu el nombre de protons, neutrons
i electrons que té:
protons
neutrons
electrons
SESSIÓ 4
9 Marca l’àtom que tingui més protons, si se sap que tots dos són neutres:
SESSIÓ 4
10 Assenyala quin d’aquests àtoms són neutres:
ÀTOM A ÀTOM B
3 protons 5 protons
3 neutrons 4 neutrons
4 electrons 5 electrons
ÀTOM C ÀTOM D
1 protons 2 protons
0 neutrons 2 neutrons
1 electrons 0 electrons
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

5. SESSIÓ 4
11 LLegeix el text i observa les dues il·lustracions:
“Pel que sembla, la humanitat ha sabut descriure
millor els cossos més grossos, tot i estar molt
allunyats, abans que allò més proper però que és
molt petit. El model heliocèntric del sistema solar
es deu als treballs de Copèrnic, Galileu i Kepler,
a finals del segle XVI i principis del segle XVII, però
es va trigar encara tres segles més per descriure
amb una mica d’encert l’estructura atòmica de la
matèria. L’any 1897 el físic anglès J. J. Thomson va
descobrir l’existència dels electrons. Gairebé quinze
anys més tard, ja al segle XX, el també físic Ernest
Rutherford va descobrir l’existència del nucli atòmic.
Rutherford és considerat el pare de la física nuclear
i a ell devem un model atòmic que, tot i no ajustar-se
exactament a la realitat, és el que tothom s’imagina
quan sent la paraula àtom.”
Ara, contesta:
• Quines partícules dels àtoms fan en el model de Rutherford el paper dels planetes en el model del sistema
solar? I quines fan el paper del Sol?
SESSIÓ 5
12 Esbrina i escriu els símbols dels elements següents:
• Ferro: • Antimoni: • Urani:
• Neó: • Estany: • Or:
• Plata: • Sodi: • Mercuri:
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

6. SESSIÓ 5
13 Escriu el nom dels elements que tenen els següents símbols:
P Cu
Na Cl
I Ca
F N
Fe He
SESSIÓ 5
14 LLegeix:
“El grafit que hi ha a les mines dels llapis és relativament tou i es trenca fàcilment. El diamant, en canvi, és
molt dur i és utilitzat com a eina de tall i en la confecció de joies. El grafit i el diamant tenen una característica
comuna: són construïts només d’àtoms de carboni, si bé tenen estructures molt diferents.”
Ara, entra en la pàgina web del “Virtual Museum of Minerals and Molecules” i observa
els models cristal·lins del grafit i del diamant.
Després, busca informació sobre la fabricació de diamants artificials i explica breument
com és aquesta fabricació.
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

7. SESSIÓ 6
15 Assenyala les il·lustracions que representen un element:
SESSIÓ 6
16 Marca quins d’aquests dibuixos representen un compost:
SESSIÓ 6
17 Classifica en elements i compostos les següents substàncies:
amoníac etanol nitrogen metà
ferro mercuri sal de cuina or
aigua heli hidrogen sofre
elements compostos
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

8. SESSIÓ 7
18 Identifica la molècula de diòxid de sofre (SO3):
SESSIÓ 7
19 Observa les següents molècules. Després, escriu-ne la fórmula química. (Si vols veure-les
millor i fer-les girar, ves al web de text-lagalera; necessitaràs tenir instal·lat el connector
de Java al teu navegador).
ciclopropà glucosa metanol
H C H C O H C O
SESSIÓ 8
20 Assenyala si són certes o falses les següents afirmacions:
C F L’aigua és un bon dissolvent de moltes substàncies gràcies a la geometria de la seva molècula.
C F El gel és sòlid i és més dens que l’aigua líquida, ja que els sòlids sempre tenen més densitat
que els líquids.
C F La màxima densitat de l’aigua s’aconsegueix als 4ºC.
C F L’aigua necessita molta energia per elevar la seva temperatura, això fa que sigui un bon regulador
de la calor.
C F L’aigua és líquida a temperatura ambient perquè l’hidrogen i l’oxigen són també líquids.
C F Les aigües dures porten una elevada concentració de sals
C F Les aigües dures no són potables.
C F L’aigua de l’aixeta no és una substància pura.
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats

9. SESSIÓ 8
21 Marca les il·lustracions que representin una substància pura:
3.LA MATÈRIA PER DINS activitats