SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María
Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez, Andrea Ruiz,
Ainara Sàiz.
1. El món de la música.
2. Llenguatge musical.
3. Interpretació i creació / La veu.
4. Interpretació i creació / Instruments.
5. La música en el seu context.
1.- Música còmica: de caricatura, en la qual els
compositors recorren a la caracterització i a la
paròdia.
Duet còmic dels dos gats
Gioacchino Rossini
2.- Música amb enginy: Destinada a exagerar els
errors tècnics d’una composició, o burlar-se dels
intèrprets.
Una broma musical.
Wolfgang A. Mozart
3.- Música per a jugar: Utilitza l’ensurt, i vol provocar
la sorpresa en el públic.
La sorpresa.
Franz J. Haydn.
4.- Música irònica: Els compositors juguen amb les
lletres picardioses o exagerades. La música irònica
pretén provocar un somriure amarg.
Cucú
Juan del Encina.
Tonalitat: És l’organització de les notes musicals.
El castrat: Al segle XVIII, per a que les dones no
cantaren a l’esglèsia, es castraven als xiquets amb
aptituds de cantar. Així tenien una veu pareguda a
la femenina, amb més capacitat pulmonar. Al 1770
es va prohibir la castració.
Ave María
Originalment interpretada
per Charles Gounod
El contratenor: Per a evitar la castració, va sorgir el
contratenor, un home que fa veu de falset, imitant
la veu femenina.
Jochen Kowalski
Ombra mai fu
Amèrica:
Pal de pluja: S’agafa el pal pels dos
extrems, i s’inclina cap
un costat i cap a l’altre.
Es posa les canyes prop dels
llavis, i es bufa a través d’elles.
S’agafa el pal que pot ser de plàstic
o de fusta, i amb el pal es rasca
l’instrument.
Es posa les dos mans als
extrems de l’instrument i es
fan moviments de compressió
i descompressió.
Per tocar el banjo, cal fregar les
cordes segons les notes que tinga
la cançó que es vol tocar. Aquest
instrument perteneix a la família
de corda.
Amb un arc es freguen les
cordes com es fa en un
violí. És un instrument de
corda fregada.
És toca colpejant la
superfície de l’instrument.
És un instrument de
percussió.
Àfrica Negra:
Shekere:
Es recolza la mà en un costat
de l’instrument, s’agafa l’altre
costat i s’agita. És un
instrument de percussió.
El balàfon es fa sonar
utilitzant dos baquetes i
colpejant-lo amb elles. És
un instrument de percussió.
Europa:
Gaita:
Es toca bufant per una de les
boques que té. És un instrument
de vent.
Mandolina :
Aquest instrument es toca amb
una pua fregant les cordes.L
´instrument és de corda fregada.
Corn del Alps:
Es toca bufant per l’extrem
més xicotet que n’hi ha per
una banda. Es un instrument
de vent- fusta.
Sitar:
La sitar, es toca amb les dues
mans, una ma es posa al
extrem mes gros, i l’altra al
mes prim i polses les cordes.
El shamisen d’origen Japónes
es toca fent fregar les cordes,
y disposant els dits en les
notes corresponents.
Oceania:
Didjeridú:
Aquest instrument es toca bufant
fort pel costat mes xicotet.
El seu soroll es fort, i poc
agradable.
Ukulele:
El ukelele es toca igual que una
guitarra; amb les dues mans, una
situada a un extrem i l’altra a
l’altre. Lliscant els dits per les
cordes de l’extrem mes xicotet, fa
que l’instrument sone.
El Romanticisme:
-Ara fa 300 anys…
. En la segona dècada del segle XIX, el canvi a noves
fonts per a la música, junt amb un ús més accentuat
del cromatisme en les melodies i la necessitat de més
expressivitat harmònica, van produir un canvi
estilístic palpable. Les raons que van motivar este
canvi no van ser merament musicals, sinó també
econòmiques, polítiques i socials. L'escenari estava
preparat per a una nova generació de compositors que
podia parlar-li al nou ambient europeu post-
napoleònic.
En el primer grup de compositors es sol agrupar
Beethoven, Louis Spohr, E. T. A. Hoffmann, Carl
Maria von Weber i Franz Schubert. Aquestos
compositors van créixer enmig de la dramàtica
expansió de la vida concertística de finals del segle
XVIII i principis del XIX, i açò li va donar forma als
seus estils i expectatives. Molts van saludar
Beethoven, com el model que s'ha de seguir, o
almenys a aspirar.
“Vals de les flors” El trencanous
Txaikovski
Música nacionalista:
El Nacionalisme en música es referix a l'ús de
materials que són reconeguts com nacionals o
regionals. Per exemple, l'ús directe de la música
folklòrica, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies
inspirats per la mateixa. El nacionalisme també
inclou l'ús del folklore com a base conceptual,
estètica i ideològica d'obres programàtiques o
òperes. El nacionalisme, és comunament
relacionat al romanticisme musical de mitjan del
segle XIX fins mitjan del segle XX, però ja hi ha
evidències del nacionalisme tant a inicis com a
finals del segle XVIII.
Espanya;
Aquest músic és dels mes importants en
la musica nacionalista espanyola.
Compositor i violinista espanyol nascut
a Salamanca el 29 de desembre de 1850.
Tomás Bretón - La Alhambra.
República Txeca;
Antonín Leopold Dvorák va ser un
compositor txec que va nàixer en
Nelahozeves el 8 de setembre de
1841 i va morir a Praga l'1 de maig
de 1904.
Antonin Dvorak - New World Symphony
Noruega;
Edvard Grieg va nàixer en Bergen
(Noruega) , el 15 de juny de 1843,
descendent d'una família d'escocesos.
Edvard Grieg-La mañana.
Rússia;
Modest Músorgski va nàixer el 21 de
març de 1839 (9 de març, segons el
calendari julià) , en l'aldea russa de
Karevo (Pskov, al nord de Rússia) ,
en una regió llauradora on va viure
els seus primers deu anys.
Mussorgsky - Night On Bald
Mountain.
Finlàndia;
Johan Sibelius va nàixer el 8 de
desembre de 1865 en Hämeenlinna
(Imperi rus, actual Gran Ducat de
Finlàndia) i va morir el 20 de
setembre de 1957 en Järvenpää
(Finlàndia) .
Sibelius - Andante festivo

More Related Content

What's hot (20)

Història de la Música en el Classicisme.
Història de la Música en el Classicisme.Història de la Música en el Classicisme.
Història de la Música en el Classicisme.
 
El barroc musical
El barroc musicalEl barroc musical
El barroc musical
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
El Barroc musical
El Barroc musicalEl Barroc musical
El Barroc musical
 
Els instruments del barroc
Els instruments del barrocEls instruments del barroc
Els instruments del barroc
 
el romanticisme
el romanticismeel romanticisme
el romanticisme
 
Música Barroc
Música BarrocMúsica Barroc
Música Barroc
 
Música Aleatòria
Música AleatòriaMúsica Aleatòria
Música Aleatòria
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
Notes de programa concert cloenda soxxi 2016
 
MúSica EspañOla Powerpoint
MúSica EspañOla PowerpointMúSica EspañOla Powerpoint
MúSica EspañOla Powerpoint
 
Faristol 01
Faristol 01Faristol 01
Faristol 01
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
Revista 3
Revista 3Revista 3
Revista 3
 
Veus líriques
Veus líriquesVeus líriques
Veus líriques
 
Audició Escola Música Calvià
Audició Escola Música CalviàAudició Escola Música Calvià
Audició Escola Música Calvià
 
Concert
ConcertConcert
Concert
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicisme
 
Instruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjanaInstruments de l'edat mitjana
Instruments de l'edat mitjana
 
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
 

Viewers also liked

Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
Nancy Albert
 
Cómo servir la cerveza nora graciela modolo
Cómo servir la cerveza nora graciela modoloCómo servir la cerveza nora graciela modolo
Cómo servir la cerveza nora graciela modolo
Nora Graciela Modolo
 
Life Coaching for GP's report
Life Coaching for GP's reportLife Coaching for GP's report
Life Coaching for GP's report
Sian Phillips
 
[SDW][2011.08]
[SDW][2011.08][SDW][2011.08]
[SDW][2011.08]
hedunhedun
 
Desarrollo taller de hardware
Desarrollo taller de hardwareDesarrollo taller de hardware
Desarrollo taller de hardware
orus004
 
JoannaBachelor Thesis
JoannaBachelor ThesisJoannaBachelor Thesis
JoannaBachelor Thesis
Joanna Biela
 
Los cinco sentidos del periodista
Los cinco sentidos del periodista Los cinco sentidos del periodista
Los cinco sentidos del periodista
La Lupe
 
Acta reunión con dirección 29 de mayo
Acta reunión con dirección 29 de mayoActa reunión con dirección 29 de mayo
Acta reunión con dirección 29 de mayo
nicole
 
Diapositivas del osciloscopio
Diapositivas del osciloscopioDiapositivas del osciloscopio
Diapositivas del osciloscopio
joel488400
 

Viewers also liked (20)

Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
Euro Food 2015_eFoodLab_Special Issue_2015
 
Get ready for 'Marketing 2020'
Get ready for 'Marketing 2020'Get ready for 'Marketing 2020'
Get ready for 'Marketing 2020'
 
Cómo servir la cerveza nora graciela modolo
Cómo servir la cerveza nora graciela modoloCómo servir la cerveza nora graciela modolo
Cómo servir la cerveza nora graciela modolo
 
Moodle (Nivel IV) [Español]
Moodle (Nivel IV) [Español]Moodle (Nivel IV) [Español]
Moodle (Nivel IV) [Español]
 
Life Coaching for GP's report
Life Coaching for GP's reportLife Coaching for GP's report
Life Coaching for GP's report
 
Los mapas conceptuales como herramienta de aprendizaje - Luis Fernando Sánc...
Los mapas conceptuales como herramienta de aprendizaje -   Luis Fernando Sánc...Los mapas conceptuales como herramienta de aprendizaje -   Luis Fernando Sánc...
Los mapas conceptuales como herramienta de aprendizaje - Luis Fernando Sánc...
 
CRM 2.0 Kunden einbeziehen
CRM 2.0 Kunden einbeziehenCRM 2.0 Kunden einbeziehen
CRM 2.0 Kunden einbeziehen
 
DHI-WASY Aktuell 2/13
DHI-WASY Aktuell 2/13DHI-WASY Aktuell 2/13
DHI-WASY Aktuell 2/13
 
[SDW][2011.08]
[SDW][2011.08][SDW][2011.08]
[SDW][2011.08]
 
Desarrollo taller de hardware
Desarrollo taller de hardwareDesarrollo taller de hardware
Desarrollo taller de hardware
 
Enex Bom
Enex BomEnex Bom
Enex Bom
 
JoannaBachelor Thesis
JoannaBachelor ThesisJoannaBachelor Thesis
JoannaBachelor Thesis
 
Gestión del Conocimiento en el mundo universitario
Gestión del Conocimiento  en el mundo universitarioGestión del Conocimiento  en el mundo universitario
Gestión del Conocimiento en el mundo universitario
 
Educacion, nativos digitales
Educacion, nativos digitalesEducacion, nativos digitales
Educacion, nativos digitales
 
Urgencias traumatologia
Urgencias traumatologiaUrgencias traumatologia
Urgencias traumatologia
 
Clase 2 (2016) sección s ud2
Clase 2 (2016) sección s  ud2Clase 2 (2016) sección s  ud2
Clase 2 (2016) sección s ud2
 
Customer service of airtel telecom bangladesh limited by sayef amin 019241222...
Customer service of airtel telecom bangladesh limited by sayef amin 019241222...Customer service of airtel telecom bangladesh limited by sayef amin 019241222...
Customer service of airtel telecom bangladesh limited by sayef amin 019241222...
 
Los cinco sentidos del periodista
Los cinco sentidos del periodista Los cinco sentidos del periodista
Los cinco sentidos del periodista
 
Acta reunión con dirección 29 de mayo
Acta reunión con dirección 29 de mayoActa reunión con dirección 29 de mayo
Acta reunión con dirección 29 de mayo
 
Diapositivas del osciloscopio
Diapositivas del osciloscopioDiapositivas del osciloscopio
Diapositivas del osciloscopio
 

Similar to Tema 4 (20)

El Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S XixEl Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S Xix
 
Música al barroc
Música al barrocMúsica al barroc
Música al barroc
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el Romanticisme
 
Musica 2013.06.08 ok
Musica 2013.06.08 okMusica 2013.06.08 ok
Musica 2013.06.08 ok
 
L’Edad Mitjana
L’Edad MitjanaL’Edad Mitjana
L’Edad Mitjana
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
Romanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i PostromanticismeRomanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i Postromanticisme
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodle
 
Musica power
Musica powerMusica power
Musica power
 
Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012
 
Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012
 
El Renaixement.
El Renaixement.El Renaixement.
El Renaixement.
 
El Romanticisme
El RomanticismeEl Romanticisme
El Romanticisme
 
Classicisme
ClassicismeClassicisme
Classicisme
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
 
El Classicisme
El ClassicismeEl Classicisme
El Classicisme
 

More from pauettt

Estilos queen
Estilos queenEstilos queen
Estilos queen
pauettt
 
Martirs del rock
Martirs del rockMartirs del rock
Martirs del rock
pauettt
 
Woodstock
WoodstockWoodstock
Woodstock
pauettt
 
Leitmotiv
LeitmotivLeitmotiv
Leitmotiv
pauettt
 
Lafamiliadelviolin
LafamiliadelviolinLafamiliadelviolin
Lafamiliadelviolin
pauettt
 
Leitmotive
LeitmotiveLeitmotive
Leitmotive
pauettt
 
Medicina oido instituto canario jadv jg
Medicina oido instituto canario jadv jgMedicina oido instituto canario jadv jg
Medicina oido instituto canario jadv jg
pauettt
 
Forma sonata 1r Moviment
Forma sonata 1r MovimentForma sonata 1r Moviment
Forma sonata 1r Moviment
pauettt
 
Característiques musicals y forma sonata
Característiques musicals y forma sonataCaracterístiques musicals y forma sonata
Característiques musicals y forma sonata
pauettt
 
Diferencias arte barroco i neoclasico
Diferencias arte barroco i neoclasicoDiferencias arte barroco i neoclasico
Diferencias arte barroco i neoclasico
pauettt
 
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
pauettt
 
Musica instrumental
Musica instrumentalMusica instrumental
Musica instrumental
pauettt
 
Música instrumental
Música instrumentalMúsica instrumental
Música instrumental
pauettt
 
Música instrumental
Música instrumentalMúsica instrumental
Música instrumental
pauettt
 
Música vocal religiosa
Música vocal religiosaMúsica vocal religiosa
Música vocal religiosa
pauettt
 
Musica vocal profana en el barroc. L'òpera
Musica vocal profana en el barroc. L'òperaMusica vocal profana en el barroc. L'òpera
Musica vocal profana en el barroc. L'òpera
pauettt
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slide
pauettt
 
Artebarroco
ArtebarrocoArtebarroco
Artebarroco
pauettt
 

More from pauettt (20)

Presentacion de inicio
Presentacion de inicioPresentacion de inicio
Presentacion de inicio
 
Música
MúsicaMúsica
Música
 
Estilos queen
Estilos queenEstilos queen
Estilos queen
 
Martirs del rock
Martirs del rockMartirs del rock
Martirs del rock
 
Woodstock
WoodstockWoodstock
Woodstock
 
Leitmotiv
LeitmotivLeitmotiv
Leitmotiv
 
Lafamiliadelviolin
LafamiliadelviolinLafamiliadelviolin
Lafamiliadelviolin
 
Leitmotive
LeitmotiveLeitmotive
Leitmotive
 
Medicina oido instituto canario jadv jg
Medicina oido instituto canario jadv jgMedicina oido instituto canario jadv jg
Medicina oido instituto canario jadv jg
 
Forma sonata 1r Moviment
Forma sonata 1r MovimentForma sonata 1r Moviment
Forma sonata 1r Moviment
 
Característiques musicals y forma sonata
Característiques musicals y forma sonataCaracterístiques musicals y forma sonata
Característiques musicals y forma sonata
 
Diferencias arte barroco i neoclasico
Diferencias arte barroco i neoclasicoDiferencias arte barroco i neoclasico
Diferencias arte barroco i neoclasico
 
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
Opera de paris. Antiga Académie Royale de Musique.
 
Musica instrumental
Musica instrumentalMusica instrumental
Musica instrumental
 
Música instrumental
Música instrumentalMúsica instrumental
Música instrumental
 
Música instrumental
Música instrumentalMúsica instrumental
Música instrumental
 
Música vocal religiosa
Música vocal religiosaMúsica vocal religiosa
Música vocal religiosa
 
Musica vocal profana en el barroc. L'òpera
Musica vocal profana en el barroc. L'òperaMusica vocal profana en el barroc. L'òpera
Musica vocal profana en el barroc. L'òpera
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slide
 
Artebarroco
ArtebarrocoArtebarroco
Artebarroco
 

Tema 4

  • 1. Paula Álamo, Andrea Albiach, Aitana Blázquez, María Giménez, Rocío Navío, Belén Rodríguez, Andrea Ruiz, Ainara Sàiz.
  • 2. 1. El món de la música. 2. Llenguatge musical. 3. Interpretació i creació / La veu. 4. Interpretació i creació / Instruments. 5. La música en el seu context.
  • 3. 1.- Música còmica: de caricatura, en la qual els compositors recorren a la caracterització i a la paròdia. Duet còmic dels dos gats Gioacchino Rossini
  • 4. 2.- Música amb enginy: Destinada a exagerar els errors tècnics d’una composició, o burlar-se dels intèrprets. Una broma musical. Wolfgang A. Mozart
  • 5. 3.- Música per a jugar: Utilitza l’ensurt, i vol provocar la sorpresa en el públic. La sorpresa. Franz J. Haydn.
  • 6. 4.- Música irònica: Els compositors juguen amb les lletres picardioses o exagerades. La música irònica pretén provocar un somriure amarg. Cucú Juan del Encina.
  • 7. Tonalitat: És l’organització de les notes musicals.
  • 8. El castrat: Al segle XVIII, per a que les dones no cantaren a l’esglèsia, es castraven als xiquets amb aptituds de cantar. Així tenien una veu pareguda a la femenina, amb més capacitat pulmonar. Al 1770 es va prohibir la castració. Ave María Originalment interpretada per Charles Gounod
  • 9. El contratenor: Per a evitar la castració, va sorgir el contratenor, un home que fa veu de falset, imitant la veu femenina. Jochen Kowalski Ombra mai fu
  • 10. Amèrica: Pal de pluja: S’agafa el pal pels dos extrems, i s’inclina cap un costat i cap a l’altre.
  • 11. Es posa les canyes prop dels llavis, i es bufa a través d’elles.
  • 12. S’agafa el pal que pot ser de plàstic o de fusta, i amb el pal es rasca l’instrument.
  • 13. Es posa les dos mans als extrems de l’instrument i es fan moviments de compressió i descompressió.
  • 14. Per tocar el banjo, cal fregar les cordes segons les notes que tinga la cançó que es vol tocar. Aquest instrument perteneix a la família de corda.
  • 15. Amb un arc es freguen les cordes com es fa en un violí. És un instrument de corda fregada.
  • 16. És toca colpejant la superfície de l’instrument. És un instrument de percussió.
  • 17. Àfrica Negra: Shekere: Es recolza la mà en un costat de l’instrument, s’agafa l’altre costat i s’agita. És un instrument de percussió.
  • 18. El balàfon es fa sonar utilitzant dos baquetes i colpejant-lo amb elles. És un instrument de percussió.
  • 19. Europa: Gaita: Es toca bufant per una de les boques que té. És un instrument de vent.
  • 20. Mandolina : Aquest instrument es toca amb una pua fregant les cordes.L ´instrument és de corda fregada.
  • 21. Corn del Alps: Es toca bufant per l’extrem més xicotet que n’hi ha per una banda. Es un instrument de vent- fusta.
  • 22. Sitar: La sitar, es toca amb les dues mans, una ma es posa al extrem mes gros, i l’altra al mes prim i polses les cordes.
  • 23. El shamisen d’origen Japónes es toca fent fregar les cordes, y disposant els dits en les notes corresponents.
  • 24. Oceania: Didjeridú: Aquest instrument es toca bufant fort pel costat mes xicotet. El seu soroll es fort, i poc agradable.
  • 25. Ukulele: El ukelele es toca igual que una guitarra; amb les dues mans, una situada a un extrem i l’altra a l’altre. Lliscant els dits per les cordes de l’extrem mes xicotet, fa que l’instrument sone.
  • 26. El Romanticisme: -Ara fa 300 anys… . En la segona dècada del segle XIX, el canvi a noves fonts per a la música, junt amb un ús més accentuat del cromatisme en les melodies i la necessitat de més expressivitat harmònica, van produir un canvi estilístic palpable. Les raons que van motivar este canvi no van ser merament musicals, sinó també econòmiques, polítiques i socials. L'escenari estava preparat per a una nova generació de compositors que podia parlar-li al nou ambient europeu post- napoleònic.
  • 27. En el primer grup de compositors es sol agrupar Beethoven, Louis Spohr, E. T. A. Hoffmann, Carl Maria von Weber i Franz Schubert. Aquestos compositors van créixer enmig de la dramàtica expansió de la vida concertística de finals del segle XVIII i principis del XIX, i açò li va donar forma als seus estils i expectatives. Molts van saludar Beethoven, com el model que s'ha de seguir, o almenys a aspirar. “Vals de les flors” El trencanous Txaikovski
  • 28. Música nacionalista: El Nacionalisme en música es referix a l'ús de materials que són reconeguts com nacionals o regionals. Per exemple, l'ús directe de la música folklòrica, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per la mateixa. El nacionalisme també inclou l'ús del folklore com a base conceptual, estètica i ideològica d'obres programàtiques o òperes. El nacionalisme, és comunament relacionat al romanticisme musical de mitjan del segle XIX fins mitjan del segle XX, però ja hi ha evidències del nacionalisme tant a inicis com a finals del segle XVIII.
  • 29. Espanya; Aquest músic és dels mes importants en la musica nacionalista espanyola. Compositor i violinista espanyol nascut a Salamanca el 29 de desembre de 1850. Tomás Bretón - La Alhambra.
  • 30. República Txeca; Antonín Leopold Dvorák va ser un compositor txec que va nàixer en Nelahozeves el 8 de setembre de 1841 i va morir a Praga l'1 de maig de 1904. Antonin Dvorak - New World Symphony
  • 31. Noruega; Edvard Grieg va nàixer en Bergen (Noruega) , el 15 de juny de 1843, descendent d'una família d'escocesos. Edvard Grieg-La mañana.
  • 32. Rússia; Modest Músorgski va nàixer el 21 de març de 1839 (9 de març, segons el calendari julià) , en l'aldea russa de Karevo (Pskov, al nord de Rússia) , en una regió llauradora on va viure els seus primers deu anys. Mussorgsky - Night On Bald Mountain.
  • 33. Finlàndia; Johan Sibelius va nàixer el 8 de desembre de 1865 en Hämeenlinna (Imperi rus, actual Gran Ducat de Finlàndia) i va morir el 20 de setembre de 1957 en Järvenpää (Finlàndia) . Sibelius - Andante festivo