1. CIE
Alfabetització audiovisual
Conèixer coses bàsiques sobre el llenguatge
audiovisual. Tenir un coneixement bàsic d‟aquest
llenguatge.
A la nostra societat també és necessària ja que la
imatge i el so ens envolta.
MATERIAL EXTRET DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I DE LA FACULTAT CC.EE. DE LA UAB
2. Teoria de la comunicació CIE
context
Feed-back
Pensa Obté
una una
idea idea
sorolls
missatge
missatge
canal
codi
emissor receptor
3. Llenguatge verbal vs. audiovisual CIE
S‟estudia a les institucions tant formal com La seva presència és pràcticament nul·la
informal
Aspectes o dimensions: elements
Aspectes o dimensions: elements sintàctics, morfològics, semàntics i
sintàctics, morfològics i semàntics. estètics.
Té un conjunt de símbols i normes Té un conjunt de símbols i normes
d‟utilització. d‟utilització.
Cal saber llegir abans d‟escriure. Cal saber llegir abans d‟escriure.
És unisensorial i els continguts verbals són És multisensorial i els continguts icònics són
més nombrosos que els icònics. més nombrosos que els verbals.
Promou un processament seqüencial de Promou un processament global de la
la informació que proporciona al informació que proporciona al receptor
receptor una experiència unificada. una experiència unificada.
És natural. Els seus elements tenen sentit És sintètic. Els seus elements tenen sentit
considerant les unitats seqüencials. considerant el conjunt.
No sempre mobilitza la sensibilitat. És Mobilitza la sensibilitat abans que
capaç de ser merament cerebral. l‟intelecte.
4. CIE
Sintaxi Morfologia Semàntica
• Identifica el subjecte • Identifica el número • Digues el recurs
o morfologia de la estilístic
imatge
El meu pare passeja un gos que sembla un lleó.
5. Sintaxi CIE
Música i efectes
Moviment de sonors
Format Distància focal
càmara
Profunditat de
Pla Ritme Efectes especials
camp
Raccord /
Angulació Color Textos i gràfics
Continuïtat
Signes de
Il·luminació Composició Trucs
puntuació
6. 1. Format, Enquadrament CIE
En el moment en que mirem pel visor de la màquina fotogràfica o
pel monitor de la càmera de vídeo, el que estem fent és posar en un
marc,o enquadrar, una part del que els nostres ulls veuen.
Quan mirem una fotografia ja revelada, tot allò que no està inclòs en
l„enquadrament senzillament no existeix ,no ho podem veure. Una de
les premisses que hem de tenir en compte quan enquadrem és amb
quin format treballem, perquè d„aquest dependrà el resultat final.
El format de la imatge és la relació que hi ha entre els seus costats
verticals i horitzontals.
7. Format, Enquadrament CIE
El format estàndard utilitzat en fotografia és el de 24 x 36 mm,que és
el format real del negatiu. En aquest cas, la relació d„aspecte
d„aquestformat és d„1,5. Aquesta relació s„obté de dividir l„amplada
perl„alçària: 36/24=1,5
Qualsevol ampliació d„aquest negatiu seguirà tenint aquesta relació,
tant si és de10x15cm,com si és d„1x1,5m. Hi ha altres formats de
negatiu de fotografia,com per exemple el de 6 x 6 cm, d„aspecte
quadrat. La fotografia digital té l„avantatge que, un cop està a
l‟ordinador, podem retallar part de l„enquadrament o, també, unir
diverses fotografies i fer-ne una d„aspecte panoràmic, posar-la
Aquest és un
càmera vertical,etc. exemple de
format en
Aquest és
Aquesta variabilitat d„aspecte encara és més gran quanUn
còmic. parlem del
un
còmic, ja que en aquest cas el marc el creemformat mésno ha de ser
nosaltres i gran,
exemple
forçosament rectangular. Cadascun dels marcs té un valor expressiu
més contingut.
diferent. de format
en còmic
8. Format, Enquadrament CIE
Quan parlem de la televisió, o del vídeo, aquesta relació d„aspecte
és fixa. La televisió estàndard té unes proporcions de4:3, és a dir, una
relació d„aspecte d„1,33, i sempre és apaïsada.
Actualment,al mercat de la TDT els televisors tenen un aspecte més
panoràmic, d„1,78, amb proporcions de 16 de llarg per 9 d„alt, que
s„adapten millor a l„aspecte del negatiu de les pel·lícules de cinema
i que ens permeten veure les pel·lícules que s„emeten per televisió
sense les bandes negres a dalt i a baix de la pantalla. El negatiu de
les pel·lícules de cinema, generalment, utilitza una relació d„aspecte
d„1,66 anomenada la divina proporció,que ha estat utilitzada
permolts pintors.
Si volem incloure fotografies o dibuixos de còmic o d‟ordinador en un
vídeo, hem de tenir en compte aquesta diferència de relació
d„aspecte entre els diferents formats.
11. Format, Enquadrament CIE
Fotografia Pantalla de
apaïssada televisió fins ara
convencional 1,33
(4:3)
Fotografia vertical Pantalla de
Relació d‟aspecte televisió
0,67 panoràmic.
1,78 (16:9)
Fotografia Format de cinema
d‟aspecte de relació
quadrat d‟aspecte 1,66
(divina proporció)
Relació d‟aspecte 3. Dues
fotografies una al costat de
l‟altra
12. 2. Pla CIE
El pla com a valor d‟enquadrament fa referència al grau d‟apropament
de la càmera a la realitat. És des d‟aquesta concepció que s‟ha
establert una taxonomia que, amb petites variants, s‟ha anat imposant.
La categorització pren com a mesura de referència la persona humana,
sistematitzant els plans en funció de l‟allunyament o l‟apropament a ella.
Sintàctic Semàntic
Pla llarg: Descriptiu. Ens situen en un indret
GRAN PLA GENERAL GPG determinat. És a dir, ens diuen on
PLA GENERAL PG succeeix l’acció.
PLA DE CONJUNT PC ON?
Pla mig: Narratiu. Ens ajuden a entendre l’acció.
PLA SENCER PS És a dir, ens diuen què passa.
PLA AMERICÀ PA QUÈ?
PLA MITJÀ PM
PLA MITJÀ CURT PMC
Pla curt: Expressiu. Ens donen informació sobre
PRIMER PLA PP l’estat anímic i emocional d’un
PLA DE DETALL PD personatge. És a dir, ens diuen qui
PRIMERÍSSIM PRIMER PLA PPP protagonitza l’acció i com la viu.
QUI?
13. CIE
GRAN PLA GENERAL (GPG)
Mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. El referent és
allunyat i difús, subordinat al context que l‟envolta, on la natura o
l‟entorn prenen més importància que la persona, de manera que o bé
ni tan sols hi és o bé queda diluïda, llunyana, perduda, petita,
massificada. És un pla que sovint serveix per situar bàsicament l‟espai
on s‟ha de produir l‟acció on posteriorment es complementarà amb
altres plans més curts, però compte en no abusar-ne doncs poden
acabar per diluir l‟efecte desitjat. Emprar sempre els justos i necessaris.
Valor fonamentalment descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic o
expressiu quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l‟home
enfront l‟entorn, la natura, la multitud, etc.
14. CIE
PLA GENERAL (PG)
Mostra un escenari ampli en el qual s‟incorpora i es reconeixen els
referents, siguin persones, objectes o altres, que acostumen a
ocupar entre una tercera i una quarta part de l‟enquadrament.
D‟alguna manera ressalta la relació del referent amb el context
que l‟envolta.
Valor fonamentalment descriptiu. En escenes de grup pot tenir valor
dramàtic o expressiu.
15. CIE
PLA DE CONJUNT (PC)
Un grup petit de persones o ambient concret. Interessa l‟acció i la
situació dels personatges que comencen a destacar pel seu
protagonisme dintre de l‟enquadrament. La persona està encaixada
dins d‟un espai definit i amb un cert marge de moviment.
Bàsicament pot tenir un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalment
un valor dramàtic.
16. CIE
PLA SENCER (PS)
Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el
cap i els peus d‟un o dos personatges. Interessa sobretot
l‟acció.
Té, doncs, valor narratiu, però comença a potenciar ja el valor
expressiu o dramàtic.
17. CIE
PLA AMERICÀ O TRES QUARTS (PA)
Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els
genolls de la persona. S‟anomena americà perquè s‟utilitzava
fonamentalment en el western per oferir dos elements clau: el rostre de
l‟actor i el revòlver. Té com a objectiu destacar la cara i les mans del
personatge que d‟una manera o altra protagonitzen també l‟acció.
Té un valor narratiu i dramàtic, permet captar aspectes de l‟expressivitat
humana en un context global, possibilitant també la presència de
diversos personatges.
18. CIE
PLA MITJÀ (PM)
Presenta la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt. La
seva finalitat és destacar la reacció del personatge davant una
realitat. Permet la presència de dos o més personatges amb la
finalitat d‟establir interrelacions entre ells, fins i tot entre ells i altres
referents materials.
Valor fonamentalment expressiu i dramàtic (intensifica el valor
expressiu del rostre i de les mans), però conserva encara un cert
valor narratiu.
19. CIE
PLA MITJÀ CURT (PMC)
Agafa aproximadament des de l‟altura del pit fins el cap, essent
un entremig entre el Pla Mitjà i el Primer Pla.
Accentua el valor narratiu i dramàtic, aprofundint molt més en la
captació expressiva del referent que aporta el Pla Mitjà.
20. CIE
PRIMER PLA (PP)
Recull exclusivament el cap o qualsevol altra part del cos amb la
finalitat de destacar una expressió, un gest o quelcom determinat,
marginat o excloent altres elements secundaris amb un valor més de
caire narratiu o descriptiu. L‟espai en aquest tipus de plans no tenen
cap valor.
Valor fonamentalment expressiu, psicològic i dramàtic que requereix
una acurada expressió del rostre per part de qui actua, ja que la seva
imatge ocupa tot l‟enquadrament de la pantalla i qualsevol badada
pot arribar a desorientar a l‟espectador, portant-lo a interpretar
inadequadament la veritable sensació que de bon principi es pretén
manifestar.
21. CIE
PLA DETALL (PD)
Mostra un objecte o una part d‟un objecte. Normalment s‟incorpora
com a pla d‟inserció dins d‟una narració.
Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o
dramàtic.
22. CIE
PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP)
Mostra una part del rostre o del cos de la persona, ve a ser una
accentuació del primer pla per tal d‟emfatitzar encara més una
expressió o acció determinada. En aquest cas el referent espacial
ja ni existeix.
També li direm quan estem tan a prop de l‟objecte que no el
sabem identificar.
Potencia el valor expressiu i extrema la capacitat de xoc en
l‟espectador, però compte en no abusar-ne, doncs una
proliferació d‟aquest pla pot causar esgotament visual en
l‟espectador.
29. Pla Seqüència CIE
El pla entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d'imatges
enregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de la
càmera fins que s'atura. És un concepte temporal.
Es coneix com a Pla Seqüència, per tal de no confondre-ho amb el
que és un pla en sí mateix. Però abans caldrà parlar del que és una
escena i una seqüència.
Una escena és compon d‟un o més plans seguits que formen part
d‟una mateixa acció dins d‟un espai i d‟un temps determinat.
Una seqüència és un conjunt d‟escenes que integren una mateixa
unitat narrativa.
Conseqüentment, un pla seqüència és l‟agrupació d‟un o més plans
en escenes, que conformen una mateixa unitat narrativa, tant pel
que fa al temps com a l‟espai. Solen tenir més durada que una
seqüència i s‟enregistren en una sola presa o pla, sense talls,
aplicant-se tots els canvis d‟enquadrament, punt de vista i
moviments necessaris sense deixar de filmar. No són gaire habituals
donada la dificultat que comporta.
30. CIE
3. La composició
Consisteix a distribuir adequadament els diferents referents que s‟han de
visionar dins l‟enquadrament: persones, objectes, decorats, acció, sensació
de profunditat, línia de l‟horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.
L‟ús que se‟n faci haurà d‟estar condicionat a la informació que es pretengui
transmetre, segons se li vulgui donar un caràcter descriptiu, estètic, narratiu,
expressiu, dinàmic o qualsevol altre que s‟hagi previst en el guió. Per
aconseguir-ho, serà bo conèixer un conjunt de normes comunicatives que
caldrà tenir en compte quan enregistrin imatges.
31. CIE
Reflexió de les imatges
Comparem les dues imatges i reflexioneu sobre els aspectes que veureu
a continuació. Cal que tingueu present que partim d‟un exemple en
què ambdós plans són descriptius, i hi ha com a únic propòsit situar
l‟espectador en el pati enjardinat d‟una casa.
* Quina de les dues us suggereix una sensació més agradable?
* En quina creieu que es jerarquitzen més adequadament els
diferents elements que hi apareixen?
* Quins penseu que són els centres d‟interès de cada pla?
* Trobeu encertat que en el segon pla hi apareguin uns testos en
primera línia?
* En ambdues imatges hi ha un tros de cel. Quina trobeu més adient?
* Què en penseu de la situació del personatge en un pla i en l‟altre?
* Quin pla aporta més equilibri visual?
* Quina imatge contribueix a donar major dinamisme al pla?
* Quin pla ofereix una informació més completa i clarificadora?
32. CIE
Composició
Podem seguir unes normes o lleis que ens permeten la intenció del
missatge:
Llei dels terços
Línies
Aire
Simetria
Asimetria
3.1. Llei dels terços
La llei dels terços, com ja heu pogut deduir, consisteix a dividir
mentalment l‟enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb
dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d‟intersecció
que estableixen l‟àrea de màxima atenció visual, on habitualment
s‟acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància i que es
coneix com la zona àuria.
35. 3.3. Aire CIE
És l‟espai que es troba entre el referent i els límits de l‟enquadrament
(dalt, sota i costats). Com la resta de conceptes, la seva major o
menor inclusió ha d‟estar en relació amb la informació que es pretén
que aporti. L‟Aire dóna aparença angelical.
37. CIE
3.4. Simetria / Asimetria
Les composicions massa simètriques poden ser agradables, però a llarg
termini poden resultar monòtones.
Les asimètriques, en canvi, produeixen sensació d'inestabilitat i poden ser
eficaces per crear tensió.
39. 4. Angulació CIE
L‟angle de visió, que defineix el punt de vista de la càmera amb relació
al referent.
Tot i que hi ha tants angles de visió com graus a l‟escala, tractarem sols
els més convencionals.
40. CIE
ANGULACIÓ NORMAL o FRONTAL (AN)
L‟eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge o de
l‟objecte, independentment de la seva postura (dempeus, tombat,
assegut…).
Valor expressiu que manifesta normalitat.
41. CIE
ANGULACIÓ EN PICAT o ANGLE DE PRESA ALTA O VISTA D‟OCELL (AP)
És l‟angle que enregistra de dalt cap a baix, per damunt del referent.
Amb l‟alumnat més xic s‟empra el terme “vista d‟ocell”.
Valor expressiu que es fa servir per disminuir, empetitir, produir sensació
de feblesa, inferioritat, submissió, opressió, aclaparament, indefensió…
en el referent, o bé per transmetre a l‟espectador una impressió de punt
de vista privilegiat, de control, de domini de la situació per part del
personatge amb relació al referent. També pot tenir un valor merament
descriptiu, per presentar millor un paisatge o una multitud.
42. CIE
ANGULACIÓ EN CONTRAPICAT o ANGLE DE PRESA BAIXA O VISTA
DE CUC (ACP)
Angle que enregistra de baix a dalt, per sota del referent.
Valor expressiu que reforça, emfatitza, engrandeix,
monumentalitza, solemnitza, potencia el referent (personatge,
objecte, context…), i dóna la sensació de superioritat, de domini.
43. CIE
ANGLE INCLINAT (AI)
Enregistrament amb la càmera inclinada lateralment.
* Expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat, etc., i accentua la
subjectivitat de l‟enquadrament.
44. CIE
Trenqueu amb la tendència d‟enregistrar un pla estant dempeus i des
de l‟alçada dels vostres ulls. Un pla amb angle normal també ho és si
s‟enregistra a diferents altures.
* Podeu estirar-vos a terra, estar asseguts o simplement fer una
genuflexió per enregistrar plans amb angle normal. Heu de cercar
posicions que fugin de la rutina, combinant en les vostres produccions
diferents perspectives que contribueixin a donar un major dinamisme i
enriquiment visual.
* Posant-vos a l‟altura dels referents podeu aconseguir imatges molt
més atractives i naturals. En el cas dels infants, per exemple, no se‟ls fa
més petits del que són i quan ells mateixos es veuen en una pantalla,
segur que es troben més identificats.
46. CIE
5. Il·luminació
En primer lloc, deixar constància de què per aconseguir imatges és
imprescindible disposar de llum, sense ella sols hi ha foscor. La llum ens
permet fer visibles els espais i referents que surten dins l‟enquadrament.
Expressada aquesta obvietat, afegir que tant la seva presència com la
seva absència pot ser emprada com a recurs expressiu en les
produccions audiovisuals, en quant què és un element més de la
composició, que contribueix a centrar l‟atenció en els referents,
caracteritzar objectes i espais, destacant o difuminant formes i creant
un ambient o atmosfera determinada, suggerint tot tipus de sensacions
i efectes especials.
Distingirem:
•Il·luminació suau. Sense cap contrast, Personatge angelical.
•Il·luminació dura. Plena de contrastos i ombres. Personatge dolent
47. CIE
Les escenes on la llum té unes característiques suaus i amb lleugers contrastos
entre zones clares i fosques, sense exageracions, s‟utilitzen habitualment en
continguts dramàtics.
48. CIE
Per escenes d‟intriga, de por, misteri, angoixa…, se sol emprar la llum
en contrapicat, amb grans contrastos entre zones clares i fosques.
49. CIE
En altres tipus d‟escenes, que pretenen simular situacions habituals de la
vida, sense intencionalitat dramàtica ni de cap tipus d‟exageració
narrativa, es busca normalment una il·luminació equilibrada, sense grans
contrastos, on el que interessa destacar més és l‟acció en sí mateixa i el
que simplement fan els personatges.
50. CIE
La il·luminació directa o indirecta d‟un escenari, natural o artificial,
situada més amunt o més avall, perpendicularment, en picat o
contrapicat, a un costat, davant o darrera del referent, és també un
art i es regeix per uns codis lingüístics determinats que estan en funció
del clima escènic que es pretengui aconseguir i de l‟adequada
disposició de les fonts lumíniques.
54. 6. Color CIE
És una conseqüència de la llum, sense aquesta no existiria. Tot tipus de
llum, forta o suau, reflectida en un objecte o referent qualsevol es
caracteritza per disposar d‟una determinada temperatura de color,
que en cas de ser alta es caracteritzarà per una tonalitat blavosa i si
són baixes prenent un to vermellós, donant-se entre ambdós extrems
un ampli ventall de possibilitats cromàtiques.
55. CIE
Sovint cal recórrer a filtres elaborats amb làmines d‟acetat, que es
coneixen amb el nom de gelatines, per aconseguir canvis de color
artificialment, i que es col·loquen davant l‟objectiu de la càmera.
Resultats que poden també aconseguir-se a l‟hora d‟editar utilitzant
els filtres de llum i color incorporats en els programes d‟edició.
La llum natural no deixa de ser també un filtre i en funció de l‟hora del
dia, de si està ennuvolat o no, de la tipologia dels núvols i del lloc en
què s‟enregistri permet aconseguir uns efectes lumínics i uns colors
determinats.
56. Els humans generem bases de dades de colors: CIE
REGISTRES CROMÀTICS
ADDITIU SUBSTRACTIU
RGB PANTONE
Vermell Magenta
Verd Cyan
Blau Groc
Digital Artístic
Valors de 0 a Cada color
255 per els té un
primaris número
57. CIE
SEGUINT EL REGISTRE RGB
L‟objectiu darrer de l‟ús de la llum no és altre que el de crear un
ambient que transmeti i provoqui en l‟espectador, ni que sigui
inconscientment, sensacions, sentiments i emocions carregades
de significat, cosa que s‟aconsegueix amb un equilibri lumínic o
bé amb la combinació de contrastos exagerats entre llums i
ombres, però també amb la barreja de llums càlids i freds, en
funció de la combinació que es faci de les propietats bàsiques
del color:
* Lluminositat: grau de capacitat que té per reflectir la llum.
* Saturació: nivell de puresa (quant més pur més saturat) o
impuresa en el moment en què es barreja amb el color blanc.
* Tonalitat, factor decisiu per apreciar la diferència d‟intensitat
d‟un mateix color. És el color en sí mateix.
60. 7. Profunditat de camp CIE
La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai
que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els
objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els
objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim
surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el
punt llunyà.
La profunditat de camp depèn dels tres factors següents:
1.- Distància focal de l'objectiu: com més gran, menys profunditat
de camp. Per tant, els objectius que tenen més profunditat de
camp són els grans angulars, i els que en tenen menys són els
teleobjectius.
2.- Obertura del diafragma: com més obert, menys profunditat de
camp.
3.- Distància entre la càmera i el subjecte: com més gran, més
profunditat de camp.
61. 7. Profunditat de camp CIE
De tot això, es dedueix que s'ha d'enfocar amb molta cura quan
hom fa servir un teleobjectiu, grans obertures o quan el subjecte és
molt proper. En canvi, quan hom fa servir un gran angular,
obertures reduïdes o quan el subjecte és llunyà, la profunditat de
camp compensa els errors d'enfocament.
La profunditat de camp es pot usar de forma creativa: en general,
la fotografia de paisatge demana grans profunditats de camp. En
canvi, el retrat prefereix una profunditat de camp reduïda, que
ajuda a desenfocar el fons i centra així l'atenció en el model.
62. 8. Distància Focal CIE
En òptica, la distància focal és la distància entre el centre òptic
d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distància
entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels
raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent. Per a lents simples,
aquest és un paràmetre intrínsec, ja que és propi de cada lent i no és
modificable.
64. 8. Distància Focal CIE
Poca profunditat de camp.
1 Teleobjectiu Distància focal llarga.
Camp de visió curt.
Sí profunditat de camp.
2 Normal Distància focal mitja 35mm.
Camp de visió normal.
Gran profunditat de camp.
3 Gran angular Distància focal curta.
Camp de visió ampli.
Efecte lupa.
4 Macro Distància focal 0.
Camp de visió mínim.
65. 9. Moviment de càmara CIE
La panoràmica és un moviment de rotació de la càmera sobre el seu
propi eix, però sense desplaçament de la càmera. Aquesta gira
sobre un suport fix i amb una distància focal constant, en realitat
correspon als diversos moviments del cap d‟una persona i
conseqüentment podrà ser horitzontal vertical i en diagonal.
Físics
El traveling és un moviment de translació de la càmera. Aquesta es
desplaça sobre un peu mòbil que rep el nom de carro, sobre uns
rails, sobre un cotxe, a mà, etc. Dóna dinamisme i corporeïtat als
enquadraments, on els referents es desplacen per la pantalla
incrementant-se la sensació de perspectiva i potenciant la tercera
dimensió o la sensació de relleu.
En el zoom és l‟òptica de distància focal variable situada a l‟interior
de la càmera el que es mou, permetent apropar o allunyar els
Òptic
referents sense necessitat de desplaçar la càmera de filmar. La
perspectiva, conseqüentment, és la mateixa, malgrat variar les
dimensions dels referents que es troben dins l‟enquadrament.
69. 10. Continuïtat o Raccord CIE
La coherència temàtica i perceptiva, tant temporal com espacial, que
ha d‟haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de
normes audiovisuals.
Cal tenir molt en compte el factor il·luminació en la
continuïtat de plans, procurant que és mantingui dintre del
que sigui possible una mateixa tonalitat.
Per mantenir la coherència visual, és necessari que en els
canvis de plans els diferents elements que l‟integren siguin
els mateixos, que no canviïn de forma, de lloc ni de posició,
o que es caigui en l‟oblit de deixar-se‟n algun pel camí.
Per no desorientar l‟espectador, és imprescindible respectar
l‟eix d‟acció (també conegut com eix d‟escena) a la
trajectòria que segueix en pantalla qualsevol dels referents
que hi surten, evitant en tot moment salts d‟eix que
comportin confusions innecessàries per l‟espectador.
La mirada d‟un personatge ha de mantenir la
direccionalitat entre un pla i un altre, de manera que
permeti mantenir la continuïtat entre ells.
70. 11. Ritme CIE
El ritme és la sensació o impressió dinàmica o de moviment de les
imatges dins l‟enquadrament de la pantalla i per la durada temporal
de cada pla en què transcorren en una producció audiovisual, amb
la finalitat expressiva de què resulti el màxim d‟atractiva possible per
aconseguir l‟atenció del públic a qui va dirigida.
Disposem de diferents recursos expressius:
1 La durada temporal dels plans:
- Si són breus i molt nombrosos, el ritme serà accelerat i
conseqüentment contribuirà a aconseguir sensació d‟activitat i
gran dinamisme.
- Si són llargs i poc nombrosos, el ritme serà lent, aportant una
impressió de tranquil.litat i monotonia.
71. 11. Ritme CIE
2 La combinació de plans:
-L‟ús exclusiu de plans curts (primer pla, pla mig…) suggereix un ritme
accelerat per la tensió dramàtica que aporten; són plans que
l‟espectador assimila, al marge de la seva durada real, com a plans
curts en el temps. En canvi, els plans oberts són percebuts com a
més llargs temporalment, raó per la qual, quan es presenten
successivament, suggereixen una sensació rítmica lenta.
- Passar d‟un pla obert a un de més tancat suggerir una acceleració
de fets per l‟augment de tensió que aporta aquesta combinació,
aconseguint-me l‟efecte contrari si el procés és de tancat a obert.
-La combinació de varis plans que van de més llargs a més breus
temporalment incrementen un ritme accelerat. Succeeix el contrari,
quan és a l‟inrevés, doncs acaben suggerint una sensació de
serenitat i relaxació.
- Per altra banda, si es combinen sobtadament plans de curta
durada (de ritme ràpid) amb altres més llargs (de ritme lent) o
viceversa, aporten sensacions desconcertants o de sorpresa.
72. 11. Ritme CIE
3 Els moviments de càmera i les seves possibles combinacions
poden contribuir també a crear un ritme ràpid o lent.
4 L‟àudio, tant si hi ha veu en on com en of, efectes sonors, bandes
sonores, silencis, etc, reforcen sens dubte el ritme de les imatges.
73. 12. Signes de puntuació CIE
Les formes de connexió entre els diferents plans, escenes i seqüències
d‟una producció videogràfica. S‟anomenen transicions.
Quan s‟explica una història audiovisualment no és necessari
estendre‟s en tot tipus de detalls, ni molt menys presentar una
continuïtat de les imatges en temps real.
És menester procedir a la selecció de les imatges més significatives,
prescindint de tota aquella informació innecessària, la qual cosa
implica manipular intencionadament el temps real, allargant-lo o
escurçant-lo i fins i tot canviar la seva cronologia si és el cas,
intercalant fets passats (flash back), paral·lels o futuristes (flash
forward). = TRANSICIONS
De fet s‟actua de manera semblant a com s‟utilitzen els signes de
puntuació en un text escrit, coincidint amb la mateixa finalitat,
contribuir a enriquir l‟expressivitat del missatge que es pretén
transmetre.
74. 12. Signes de puntuació CIE
1 PER EDUCACIÓ: Les fosses d‟entrada i de sortida.
2 PER CANVIS DE PLA BRUSCOS: Les dissolucions
3 PER CANVIS D‟ESCENES: LES TRANSICIONS GRÀFIQUES:
El seu ús, però, s‟ha de limitar exclusivament quan
realment sigui necessari, sempre i quan aportin una
intencionalitat comunicativa clara en allò que es
pretén explicar
4 ESPECÍFIQUES: Escombrat
Congelació
Encadenat
Tall en sec
75. 13. Textos i Gràfics CIE
L‟aplicació de gràfics i texts en els títols, en els crèdits o bé per
entremig d‟una pel.lícula, s‟han d‟entendre com quelcom més que
una simple formalitat, ja que poden emprar-se també com un
element expressiu més, complementari o no, en una qualsevol
producció cinematogràfica.
S‟ha de procurar cercar presentacions que vagin més enllà de posar
un simple títol exposat sols amb paraules i presentant a més de
manera estàtica, tot cercant fórmules més o menys diferents i
originals, on juntament amb el so contribueixin a cridar l‟atenció de
l‟espectador ja de bon principi.
76. 13. Textos i Gràfics CIE
Les seves funcions poden ser diverses segons la intencionalitat del
creador de les imatges:
•Determinació i fixació del significat de les imatges, ja que sovint
són polisèmiques, amb diferents interpretacions.
•Ampliació de la informació que mostren les imatges. Expressió
d‟idees i conceptes o d‟emocions i sentiments. ÉS una invitació a la
reflexió.
•Presentació d‟un logotipus o marca que pretèn cridar l‟atenció i
facilitar la memorització de la marca.
•Repetició del significat de les imatges. De vegades sintetitza amb
una frase o paraula el significat d‟una seqüència (eslogan…)
•Proposar una comparació entre les imatges i el que evoca el text.
•Presentar una contradicció, quan les paraules diuen el contrari
del que es veu. Això impressiona i provoca curiositat.
77. 14. Trucs CIE
La gran diferència entre el cinema i la realitat rau en el fet que el
cinema pot fer versemblant allò que és irreal. És normal veure volar
superman, parlar els animals o donar vida als objectes. Però per
aconseguir aquestes imatges màgiques cal fer uns trucs i uns
tractaments de la imatge.
1 Manipulació de la velocitat i Sentit Invers
El cinema parteix d‟enregistrar un nombre determinat d‟imatges
seguides durant un temps per després projectar-les amb la mateixa
relació. Quan variem la velocitat d‟enregis-trament o de reproducció
variem la sensació de realitat. Podem ralentir o accelerar el movi-
ment. Així aconseguim veure passar núvols a gran velocitat o veure
córrer a multituds de persones. Per tal de veure el moviment cap
enrere només hem de reproduir l‟enregistrament a la inversa. Així
veurem gent saltant de l‟aigua cap al tram-polí o fer venir una pilota
al peu com si fos un imant.
78. 14. Trucs CIE
2 Sobreimpressió i incrustació d‟imatges (Cromakey)
La sobreimpressió d‟imatges s‟acostuma a utilitzar com a mitjà de
transició amb l‟encadenat progressiu de dues imatges. Quan
encadenem estem mesclant dues imatges: mentre una s‟en va
l‟altra apareix. Si mantenim les dues imatges: en un 50%
obtindrem una sobre impressió conjunta de totes dues.
La incrustació d‟imatges parteix d‟una tècnica diferent. Per tal
d‟incrustar una imatge cal definir l‟espai que serà substituït i
donar-li una clau de referència; per exemple la llum, tot allò que
sigui negre; o un color, tot allò que sigui blau. Caldrà buscar una
imatge de fons per ser inserida i quan es commutin totes dues
imatges, la imatge de fons apareixerà en tots aquells espais que
hem referenciat anteriorment.
79. 14. Trucs CIE
3 Variació de l‟angle d‟enregistrament
Un dels trucs clàssics del cinema és el de fer pujar personatges
per una paret. En realitat el que s‟està fent és variar el decorat
convertint el terra en una paret i es gira la càmera 45º sobre el
seu eix . El terra passarà a ser una paret i el personatge que
camini i vagi de quatre potes sobre el terra en realitat l‟estarem
enregistrant com si pugés o baixés per una paret.
4 Lents o màscares a l‟objectiu
També es pot modificar la imatge mitjançant lents òptiques i, de
la mateixa manera que ho faríem amb la fotografia, podem
utilitzar diferents lents per variar o ressaltar colors, també per
deformar imatges o donar-nos efectes òptics. Una cartolina
retallada posada davant la càmera pot fer l‟efecte de
màscara. Així po- dem simular la visió feta a través d‟uns
binocles.
80. 14. Trucs CIE
5 Stop-motion . Aparicions i desaparicions.
És un dels principals trucs del cinema i de més fàcil realització. Es
tracta d´aturar l‟enregistrament, modificar l‟acció del que passa
(s‟acostuma a fer fora una figura o personatge per tal que
desaparegui) i sense moure la càmera tornar a enregistrar.
L‟efecte que ens donarà serà la desaparició o moviment
instantani d‟un objecte. Si repetim aquest truc contínuament i en
intervals molt curts arribarem a crear una animació.
6 Infografia, vídeo digital i multimèdia
La informàtica gràfica o infografia és la base de l‟animació per
ordinador. Hi ha molts tipus de gràfics fets per ordinador.
Bàsicament els podríem classificar en dos tipus: els mapes de bits
i els vectorials.
81. 14. Trucs CIE
7 Maquetes
Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una càmera,
però la peculiaritat resideix que el zoom de la càmera està
sincronitzat amb el del projector. D'aquesta forma, quan el
zoom de la càmera s'apropa, el del projector també s'apropa
i viceversa (donant la sensació de moviment). Maquetes en
miniatura, animatronics.
82. 14. Efectes especials CIE
Els efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX ,
SPFX o FX) s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a
aconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals, com
per exemple un viatge a l'espai. La tècnica per a la creació d'efectes
digitals es denomina postproducció.
Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus.
1 Els efectes òptics, cridats també efectes visuals o fotogràfics, que
consisteixen en la manipulació d'una imatge fotografiada.
Els efectes mecànics (denominats també efectes pràctics o físics),
2
que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests
inclouen ninots mecànics, escenografia, pirotècnia, pluja artificial
i etc.
3 Els efectes de so.
83. 15. Música i efectes sonors CIE
L‟àudio és també un element expressiu que contribueix a enriquir el
contingut d‟una producció fílmica.
Amb l‟àudio, o bé amb la seva absència, passa el mateix. És un
element tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és un
recurs expressiu més que la complementa i que contribueix
significativament a donar unitat al producte cinematogràfic.
El seu tractament ha d‟estar sempre d‟acord amb el que es vulgui
comunicar, amb l‟ambient que es vol crear, amb l‟acció que es
pretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les
imatges en el moment d‟elaborar el guió, des de les intervencions
en directe dels personatges fins als efectes sonors especials, passant
pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o
intencionades, etc.
84. 15. Música i efectes sonors CIE
So directe (en on)
S‟enregistra juntament amb les imatges, bé sigui amb personatges
que dialoguen, canten, criden, etc., bé un soroll determinat
ocasionat per un objecte, una màquina, o simplement el so ambient.
En funció de si s‟enregistra en interiors o exteriors és menester
comptar amb l‟ajut de micròfons externs a la càmera de vídeo.
Banda sonora
Les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o
seqüència poden tenir diverses finalitats, en funció del contingut
de la pel.lícula, com la de contextualitzar, descriure, tensionar,
dramatitzar, marcar una transició, terroritzar, destacar una acció
o fet determinat, contribuint així a oferir a l‟espectador una visió
més unitària de la pel.lícula.
85. 15. Música i efectes sonors CIE
Efectes sonors
Els efectes sonors, s‟empren habitualment per destacar unes accions
molt específiques i se solen afegir en el procés d‟edició, per una
qüestió de comoditat, doncs la seva aplicació en directe pot
distorsionar i destarotar l‟enregistrament.
La seva finalitat no és altra que contribuir a fer més real allò que es
veu en la imatge, bé sigui per destacar sonorament quelcom
d‟origen físic (el so d‟una ampolla que cau a terra, un tret
d‟escopeta, una explosió, un xoc entre vehicles, etc.) bé per generar
situacions emocionals en els espectadors (de por, d‟entusiasme,
d‟intriga, etc.), bé per expressar el pas del temps, bé per realçar o
enfonsar un personatge, etc.
Sigui el que sigui el que es pretengui aconseguir cal tenir molta cura
a l‟hora de cercar i seleccionar l‟efecte sonor, procurant sempre que
sigui el més adequat amb les imatges que ha de compartir.
86. 15. Música i efectes sonors CIE
Veu en off
La veu en off és un comentari que se sobreposa en les imatges amb la
intencionalitat de descriure, clarificar, informar, narrar, exposar, etc. allò
que es consideri més adient per complementar-les i reforçar-les. Pot
tenir un caràcter purament impersonal com la que s‟aplica en
reportatges i documentals o un sentit més personal, més interpretatiu.
Silenci
Evidentment el silenci no és un so, però la seva absència pot arribar a
ser també un recurs expressiu tant important o més en determinades
escenes i seqüències o bé un simple indicador de pausa que es dóna
entre diferents tipus d‟àudio (en una banda sonora, en efectes sonors
especials o en una conversa). En el primer cas, sobretot quan apareix
sobtadament, per exemple, pot arribar a tenir un significat dramàtic,
d‟espera llarga i expectant vers quelcom que ha de succeir o no.
87. 15. Música i efectes sonors CIE
Doblatge
El doblatge és una tècnica que s‟utilitza preferentment per traduir les
intervencions dels personatges d‟una pel.lícula. No és una tasca fàcil ja
que requereix un alt grau de sincronisme amb els moviments de boca i
gests amb altres part del cos que pugui realitzar la persona a qui se
sobreposa la veu.
Trobareu unampli ventall de músiques i efectes especials.
* http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/fonoteca.php
* http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.php
88. 15. Música i efectes sonors CIE
La música té un paper important en la creació d‟ambients i ha de
connectar amb la informació de fons que es vol comunicar.
No han de ser simples complements d‟un material audiovisual sino
que han de ser considerats des de l‟inici como elements importants
del material i amb una funció específica.
La música pot cumplir diverses funcions:
- Música documental, la que correspon directament al so de la
història narrada: una radio que escolten els personatges.
-Música incidental, que s‟usa per potenciar una determinada
situació dramàtica: evocar, acompanyar, remarcar....
-Música asincrònica, que s‟usa com a contrapunt (música
nadalenca acompanyanda d‟imatges de guerra).
89. MORFOLOGIA CIE
De la mateixa manera que quan elaborem missatges amb els
llenguatges verbals utilitzem noms, verbs, adjectius i altres
elements morfològics, els missatges audiovisuals es construeixen
utilitzant les següents ements morfològics:
1 Elements visuals: les imatges
Iconicitat/abstracció
Denotació/connotació
Simplicitat/complexitat
Originalitat/redundància
2 Elements sonors:
Música
Efectes de so
Paraules Silenci
91. MORFOLOGIA CIE
EL PUNT EN LA IMATGE
Què és el punt? És l'element gràfic més petit que es pot dibuixar.
Dos tipus de punts:
•Punt geomètric: Utilitzat al dibuix tècnic, quan dues rectes
es creuen.
•Punt gràfico-plàstic: més simple dels elements que s'utilitzen
per a dibuixar formes.
EL PUNT EN L'ESPAI Sobre el pla del paper dirigeix la nostra atenció i
genera diferents tensions: centrals, diagonals, verticals, horitzontals,
etc...
92. MORFOLOGIA CIE
EL PUNT D'ATENCIÓ És la zona d'una imatge que més ens crida
l'atenció.
EL PUNT CONSTRUEIX IMATGES Totes les imatges es poden
descompondre en punts. Com a element abstracte, crea formes
fantàstiques i desconegudes. Com a element figuratiu, construeix
objectes, paissatges, etc., de formes conegudes relacionades amb
la realitat.
EL PUNT OMBREJA Amb el punt podem representar objectes, donar-
los volum i sensació de profunditat.
-Acumulació i disperssió: crea volum.
-Diferents tamanys: crea diferents plans en l'espai.
93. MORFOLOGIA CIE
LA LÍNIA EN LA IMATGE
¿Què és la línia? És l'element gràfic que, s'utilitza per a construir
formes i imatges. És la representació gràfica de la trajectòria d'un
punt en moviment.Segons la trajectòria d'un punt, les línies poden
ser: – Rectes. – Corves. – Quebrades. – Ondulades – Obertes –
Tancades, etc.
Línia geomètrica: Utilitzen estris de dibuix tècnic.
Línia gràfico-plàstica: el dibuix és més lliure.
LA LÍNIA EN L'ESPAI És el principal element estructurador de l'espai.
Una línia recta pot dividir l'espai en dues parts.
LES LÍNIES D'ATENCIÓ Són aquelles que s'utilitzen per a distribuir
l'espai en una imatge. Ens ajuden a descobrir les diferents zones
d'interès en les que ha quedat dividit l'espai i comprendre millor el
missatge que ens vol transmetre una imatge.
96. Càmares de vídeo CIE
A l‟hora d‟enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres i
dintre de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Evidentment,
les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja que
estan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acomplir
aquesta funció.
Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que en
moments determinats poden resultar de tanta utilitat com la típica càmera
de vídeo. Parlem de les càmeres de fer fotos, dels mòbils, de la webcam,
etc., i a saber quines altres novetats aniran apareixent en el futur. És per
aquest motiu que no podem centrar-nos sols en la clàssica càmera de
vídeo, malgrat no disposar encara de totes les seves prestacions, però
temps al temps.
97. Webcam CIE
És una càmera de vídeo digital senzilla, que
entre moltes altres aplicacions (fer fotografies,
vídeo conferència…) permet enregistrar
imatges de vídeo, amb les limitacions pròpies
d‟aquest maquinari. La seva instal•lació, en el
cas de què no vingui ja incorporada de
fàbrica dins l‟ordinador, és molt fàcil.
Tots els programes tenen les funcions de “GRAVAR”, “PAUSA”, “STOP” i
“DESAR”, possiblement amb altres noms, doncs cada casa comercial li posa
el nom que estima més oportú.
Amb les webcams incorporades en la pantalla dels equips informàtics, la
possibilitat d‟enregistrar limita molt la captura de plans. Però si teniu una
webcam externa hi ha moltes més opcions, ja no sols per enregistrar
diferents tipologies de plans, també diferents angulacions i moviments de
càmera. Dependrà molt de la llargada del cable.
L‟avantatja que té aquest tipus de càmera és que l‟arxiu de vídeo que
genera l‟incorpora automàticament dins l‟ordinador
98. Mòbil CIE
La qualitat de la seva gravació serà sempre menor si la comparem amb la
típica càmera de vídeo, per la seva menor resolució d‟imatge i de so, a
més de no permetre realitzar llargs enregistraments, per la seva poca
capacitat d‟emmagatzemament.
De tota manera, tot dependrà del mòbil que tingueu.
Utilitzar l‟opció d‟enregistrar imatges d‟un telèfon mòbil no presenta cap
dificultat.
Abans de procedir a un enregistrament, però, és molt important conèixer les
opcions de configuració de vídeo del mòbil, per poder-les modificar-les si
cal, sobretot pel que fa a la qualitat d‟imatge, la mida del quadre, la seva
durada, etc.
Acabada la gravació haureu de descarregar l‟arxiu o arxius que heu
generat a l‟ordinador. Hi ha vàries possibilitats, sempre en funció dels
recursos del telèfon mòbil que tingueu.
99. Càmares de vídeo CIE
* A través d‟un cable USB que connecti la càmera amb l‟ordinador.
Abans cal haver instal•lat el programari adequat que sol anar amb Cd-rom
que acompanya el telèfon quan es compra.
* Per correu electrònic, si el vostre mòbil té aquesta opció.
* Utilitzant la tecnologia BLUETOOTH, sempre i quan el vostre ordinador
disposi d‟un adaptador BLUETOOTH i el programa corresponent instal•lat.
Aquest programa sol anar dins el Cd-rom que acompanya el telèfon quan
es compra. L‟adaptador si no està integrat dins l‟ordinador s‟ha de
comprar.
Per transferir els arxius de vídeo heu d‟estar prop del vostre ordinador i
activar primer de tot l‟opció BLUETOOTH del vostre mòbil, si no ho està.
Després heu de seleccionar l‟arxiu de vídeo corresponent i accionar el botó
“ENVIAR”. A partir d‟aquí anar seguint els passos que el mateix mòbil us
anirà indicant.
* A través d‟un lector o multilector de targetes de memòria que es pugui
connectar amb USB al vostre ordinador. Caldrà, però, que aquest lector o
100. Càmares de fotos CIE
La càmera de fotos està pensada i dissenyada per fer fotografies.
L‟opció de gravar vídeo no és més que un complement.
Conseqüentment, no es pot comparar la qualitat de les seves
imatges amb una càmera de vídeo, tot i que és major que la d‟una
mòbil. La capacitat d‟emmagatzemament d‟arxius de vídeo està en
funció de la targeta de memòria de la càmera, que en aquest cas
pot arribar a ser considerable.
A l‟igual que el telèfon mòbil, gravar vídeo amb una càmera de fer
fotos és també molt senzill. No requereix estar connectat a un
ordinador i permet poder realitzar enregistraments en qualsevol lloc,
seleccionant tot tipus de pla, punts de vista i moviments de càmera.
101. Càmares digitals de vídeo CIE
Per un enregistrament de qualitat.
En el mercat podem trobar tot tipus de càmeres digitals de vídeo.
Aquí ens centrarem sols en les domèstiques, perquè són les més
econòmiques i perquè donen un bon resultat.
Actualment, en el mercat es poden trobar quatre tipus de càmeres
digitals de vídeo domèstiques que es diferencien entre sí pel suport on
es graven la imatge i l‟àudio:
* En cinta Mini DV
* En disc dur (HD)
* En disc DVD
* En targeta de memòria
102. Vídeo Digital CIE
Una de les grans revolucions de la tecnologia del vídeo ha estat el seu
pas d‟analògic a digital. La senyal de vídeo analògica era una senyal de
llum que es convertia en un senyal elèctric i posteriorment en un gràfic
electromagnètic que es gravava sobre un suport de cinta. Amb una
tecnologia semblant a la de l‟àudio amb els radiocassets.
Amb l‟aparició del vídeo digital han canviat molt els processos i tècniques
d‟edició i transmissió de vídeo. En l‟entorn professional varen sorgir formats
de gravació en cintes de tipus digital i sistemes d‟edició no lineal.
En l‟entorn no professional varen néixer els primers entorns de vídeo per a
sistemes operatius. Apple va ser la primera empresa en crear un entorn de
vídeo per al seu sistema operatiu: el Quicktime i el seu fitxer de vídeo
digital el Enllaç extern.mov. Així mateix va inventar conjuntament amb
Sony el protocol IEE1394 i els connectors Firewire que permetien el control i
la transmissió de vídeo en format DV a l‟ordinador. Windows també va
crear el seu propi entorn de vídeo i els seu fitxer de vídeo digital el.avi.
103. Vídeo Digital CIE
A partir d‟aquests entorns varen néixer els primers programes d‟edició
com el Premiere d‟Adobe, Studio de Pynaccle, Imovie d‟Apple i
posteriorment Windows Movie Maker. Apareixen les capturadores que
converteixen el vídeo analògic en digital. El format de cinta VHS va donar
pas al DVD com a suport de visionat de vídeo i al mini DV com a format
estàndar per a les càmeres domèstiques. Actualment, el vídeo digital s‟ha
integrat en diferents plataformes i suport com els telèfons mòbils, les
consoles de jocs, les PDA, etc.
104. MPEG CIE
Per tal de no crear diversitat d‟entorns i fitxers de vídeo digital, les diferents
empreses del sector varen crear un grup d‟experts que desenvoluparien
els estàndars de vídeo digital per als aparells de consum.MPEG són les
inicals de Moving Picture Experts Group (grup d‟experts d‟imatge en
moviment). Els principals estàndars desenvolupats per aquest grup són:
* MPEG 1: fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD el
VideoCD. Aquests varen ser els primers fitxers de millor codificació i varen
ser els primers en fer-se servir per adjuntar fitxers de vídeo en els correus
electrònics. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l‟àudio i
s‟anomena Mp3. Aquest ha estat l‟estàndar que s‟ha imposat com a
codificació d‟àudio.
* MPEG 2: Conjunt d‟estàndars de fitxers que han servit per a
desenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, o
la transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.
105. MPEG CIE
* MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d‟ASlta, definició que es va
deixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats.
* MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferents
objectes d‟àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Dels seus tipus de
codificació han sortit diferents códecs que s‟han convertit en estàndars de
vídeo digital: Dvix, Xvid, H.264. Actualment es fa servir en nous perifèrics
com les Playstation, els Ipods o els anomenats Mp4.
* MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular les
diferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns.
* MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades dels
diferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)
Els Mp4 són un exemple d‟aparells de consum basats amb un estàndar de
Mpeg.
