Crèdit trimestral de 35 hores amb activitats relacionades amb l'empreneduria adreçades a alumnes de 3r d'ESO.

1. CURS 2015-2016
Quadern de treball. Alumne/a: |
INST.
GUILLEM
CATÀ
EMPRENEDORS A L’ESO

2. Pàgina 2
Has pensat seriosament el que faràs en el futur, és a dir, tens un projecte
de futur? Quin tipus de feina tindràs? T’agradaria muntar un negoci propi
o una empresa? Treballar per a un altre? Estudiar i ensenyar els altres?
Saps què has fer per aconseguir allò que vols? Coneixes les teves habilitats
i les teves mancances? Saps quines són les dificultats que et pots trobar?
Tens prou confiança en tu mateix/a? (exercici oral en petits
grups/exposició a la classe)
Veiem aquest vídeo: https://youtu.be/i07qz_6Mk7g
Activitat 1:
Apareixen un seguit de conceptes que cal tenir en compte per seguir el
camí que et proposa aquest crèdit.
concepte definició
Zona de confort
Zona d’aprenentatge
Zona de pànic
Zona màgica
Tensió emocional
Tensió creativa
Unitat 0 introducció

3. Pàgina 3
Activitat 2:
Fent servir aquest conceptes, aplica’ls a la teva situació personal i fes una
reflexió sobre si et poden ajudar per entendre’t a tu mateix/a i de quina
manera pots enfocar el teu futur. (5 línies com a mínim)
Activitat 3:
Per què creus que hi ha joves que no tenen un projecte de futur més o
menys definit? A què ens referim amb el concepte “ni-ni”? Quines creus
que poden ser les causes d’aquest fenomen? (5 línies com a mínim)
Activitat 4:
Què t’agrada fer? En quines activitats ets realment hàbil? (mínim 3)
VALORACIÓ UNITAT 0.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 3
2 3
3 3
4 1
TOTAL 10
Unitat 0 introducció

4. Pàgina 4
Discurs de Steve Jobs a Stanford, 1995
https://youtu.be/HHkJEz_HdTg
Steven Paul Jobs (San Francisco, Califòrnia, 24 de febrer de 1955 – Los Angeles, Califòrnia, 5
d'octubre de 2011), més conegut com a Steve Jobs, va ser un empresari i magnat dels negocis
del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista
individual de The Walt Disney Company.
Va fundar Apple el 1976 juntament amb Steve Wozniak, en fabricar plegats el primitiu però
trenca-motlles Apple I al garatge de casa seva. Molt ràpidament i afavorit per l'èxit del
seu Apple II, Jobs va obtenir una gran rellevància pública, i fou portada de Time Magazine el
1981. A principis de 1984 la seva companyia llançava el Macintosh 128K, que va ser el primer
ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit, i que usava una interfície gràfica
d'usuari (GUI) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres. Arran de dissensions amb la cúpula
directiva de l'empresa que ell mateix havia fundat, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el
1985. Amb tot tornà el 1997 a la companyia, on va ocupar el càrrec de director executiu fins al
24 d'agost de 2011.
Durant els anys noranta va transformar una empresa subsidiària adquirida a Lucasfilm en Pixar,
companyia que va revolucionar la indústria d'animació amb el llançament de Toy Story. La
integració d'aquesta companyia a Disney va fer de Jobs el major accionista individual de
Disney.
L'any de la seva mort, ocorreguda el 5 d'octubre de 2011 arran de problemes mèdics que
havien començat el 2004, la seva fortuna es valorava en 8.300 milions de dòlars i ocupava el
lloc 110 en la llista de grans fortunes de la revista Forbes.
Unitat 1 què és ser emprenedor?

5. Pàgina 5
Versió escrita en castellà:
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2011/10/06/actualidad/1317891665_850215.html?id
_externo_rsoc=FB_CM
Activitat 1:
1- Segons Steve Jobs, quines són les fórmules per assolir l’èxit?
2- Series capaç de seguir alguna d’aquestes fórmules? Quines? Quines no?
Per què?
3- A partir de tot el que s’ha dit sobre Steve Jobs, podries donar una
definició del significat de la paraula “emprenedor/emprenedora”?
Unitat 1 què és ser emprenedor?

6. Pàgina 6
Com ser emprenedor. Les dificultats: .https://youtu.be/2Y3RrS0ZY7o
Avui coneixerem diferents personalitats emprenedores. En un vídeo de 12
minuts ens expliquen quines són les principals dificultats que s'han trobat
a l'hora de muntar el seu negoci.
Activitat 2:
1. Quins personatges surten al vídeo i quins són els seus negocis? Elabora
una taula amb 3 columnes: personatge, negoci i comentaris:
Personatge Negoci Comentaris
2. Quina és la sensació que experimenten els primers anys?
3. Quins són els principals problemes de l’emprenedor?
4. Quines qualitats destaquen de l’emprenedor?
5. Descriu breument el cas que t’ha agradat més.
Unitat 1 què és ser emprenedor?

7. Pàgina 7
El test de l’emprenedor.
Després de conèixer diferents personalitats emprenedores, ara us toca el
torn a vosaltres. Us considereu emprenedors? Teniu bones idees? Us fa
por o esteu decidits a portar-les a terme? Aquí sota podeu trobar un test
que us ajudarà a respondre aquestes i altres preguntes i descobrireu
l'emprenedor que porteu dins.
https://docs.google.com/file/d/0B7S3YS_OIJIpNFVMeUhJRmZGcEk/edit
Activitat 3:
Coincideix la imatge que dóna de vosaltres el test i com us veieu en
realitat? Per què? Comenteu-ho una mica.
Activitat 4:
Ets veritablement una persona emprenedora?. A l'esquerra situeu-hi els
trets de la vostra personalitat que us fan una persona emprenedora i a la
dreta, els defectes que considereu que no us ajuden a emprendre i crear
noves idees. (mínim 5)
Sóc una persona emprenedora No sóc una persona emprenedora.
Unitat 1 què és ser emprenedor?

8. Pàgina 8
Pel·lícula: Els pirates de Silicon Valley
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/08/los-piratas-de-silicon-valley-
pellicula.html
Silicon Valley és una regió Californiana on hi ha, des de la dècada dels
vuitanta, moltes de les empreses tecnològiques i informàtiques d’abast
mundial: Google, Facebook, Apple, Microsoft,etc.
La pel·lícula explica, amb els noms reals, els principis de les empreses
Apple i Microsoft a través dels seus fundadors: Steve Jobs i Steve Wozniak
per part d’Apple i Bill Gates i Paul Allen com a fundadors de Microsoft. El
film mostra els començaments d’aquests joves amb molt de talent però no
massa bon caràcter i amb una ètica una mica dubtosa.
Activitat 5:
1. On i quan passa la pel·lícula?
2. Quines empreses tecnològiques apareixen a la pel·lícula?
3. Cita els 4 principals personatges i resumeix breument la seva figura.
4. Com va sorgir l’empresa Apple? Resumeix els seus inicis.
5. De quina manera Bill Gates va crear Microsoft? Explica-ho.
6. Per què a la pel·lícula es diu que Microsoft va robar el sistema
Windows a Apple? Quina és la teva opinió?
7. Consideres que Bill Gates i Steve Jobs són un bon exemple
d’emprenedors? Argumenta el per què.
Unitat 1 què és ser emprenedor?

9. Pàgina 9
8. Quines virtuts destacaries del personatge Steve Jobs i quins
defectes? Fes-ne una petita llista.
9. Quina és la teva opinió sobre la pel·lícula? Creus que la manera
d’actuar d’alguns personatges és ètica? Per què?
VALORACIÓ UNITAT 1.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 2
2 2
3 1
4 2
5 3
TOTAL 10
Unitat 1 què és ser emprenedor?

10. Pàgina
10
Tant per a la vida diària, com l’àmbit empresarial i com per al futur laboral,
és imprescindible transmetre d’una manera adequada el que estàs
pensant.
L’objectiu principal d’aquesta unitat és saber com podem transmetre les
nostres idees als altres d’una forma eficient. Quantes vegades sentim que
el que nosaltres pretenem comunicar no és entès adequadament pels
altres: no han entès res o han entès una cosa diferent a la que tu volies
expressar?
Llenguatge verbal:
Si el que es tracta és de convèncer als teus interlocutors o interlocutores
el que es tracta és de fer servir paraules agradables, manifestar els teus
pensaments de forma clara i, sobretot, evitar que se sentin ferits per les
vostres expressions.
- Què hem de fer per comunicar-nos bé?
1. Escoltar.
2. No interrompre.
3. Pensar el que hem de dir.
- Què hem d’evitar per comunicar-nos bé?
1. No interrompre ni jutjar qui parla.
2. No oferir ajuda o solucions abans d’hora.
3. Evitar rebutjar el que l’altre sent.
4. Escoltar sense preparar els propis arguments mentre l’altre parla.
5. El to de veu no pot ser agressiu, sinó cordial.
Orientacions per comunicar un argument:
1. Presenteu-vos
2. Argumenteu el perquè de la necessitat o no necessitat d’acceptar la
vostra proposta
3. Discutiu educadament els vostres punts de vista
4. Exposeu les vostres conclusions
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria

11. Pàgina
11
Vegeu vídeo: “Com presentar-se als altres de forma correcta”.
https://youtu.be/r_8TjZGhfYw
Vegeu vídeo: “Com perdre la por a parlar en públic”.
https://youtu.be/SuMfWXrXhpI
Activitat 1
Prepareu,en petits grups (3 o 4 components) una petita discussió. Cada
grup ha de proposar una forma d’aconseguir diners per a l’ajuda del viatge
de final de curs per al proper curs. Inventeu una discussió de només de 10'
intentant convèncer als altres grups de la necessitat d’acceptar la vostra
proposta.
Llenguatge no verbal:
A vegades, el que diu el nostre cos és més important que no pas les
paraules. El llenguatge no verbal és una comunicació molt complexa que
va més enllà del missatge oral i té molt a veure amb les emocions. Una
bona comunicació no verbal és garantia d'èxit a l'hora d'afrontar una
presentació oral o una entrevista de feina, per exemple.
Vegeu vídeo: 5 claus per seduir al públic mitjançant la comunicació no
verbal. https://youtu.be/mAD8MebZB5g
Activitat 2
Vegeu els vídeos següents.
• http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-
2-lenguaje-transmitir-seguridad-hablando-publico/1662904/
• http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-
catalanas/20121124/54355767798/elecciones-catalanas-
expresion-candidatos.html
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria

12. Pàgina
12
Qüestionari:
1. Quins són els gestos que denoten nerviosisme quan parlem en
públic?
2. Quins consells dóna Teresa Baró?
3. Quina és l’actitud corporal correcta, doncs?
4. Per què és important el somriure?
5. Com ha de ser?
6. Què s’ha de fer davant un auditori que ve a escolar la nostra
xerrada? A qui s’ha de mirar?
7. Per què és indispensable pensar positivament?
8. Quin anàlisi en fa Teresa Baró del llenguatge corporal dels candidats
de les passades eleccions al parlament de Catalunya del 25 de
novembre del 2012?
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria

13. Pàgina
13
VALORACIÓ UNITAT 2.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 4
2 6
3
4
5
TOTAL 10
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria

14. Pàgina
14
Sobre la creativitat:
S’explica que el rei Hieró de Siracusa
encarregà a un orfebre una corona d’or q qui
lliurà la quantitat d’or exacta per fer-la.
Després de rebre la corona, el rei començà a
sospitar que l’orfebre li podria haver
enganyat substituint certa quantitat d’or per
argent. Fou llavors que el rei demanà a
Arquímedes que li tragués de dubtes i li
digués si les seves sospites eren certes però
tenint en compte que durant la seva investigació no havia ni rapar ni manipular la
corona ja que era objecte sagrat. Durant algun temps Arquímedes va estar donant-li
voltes al problema sense, sembla, trobar una resposta i no aconseguint-la acabà
dedicant-se a altres investigacions deixant aparcat el requeriment del rei. Però un dia,
mentre se submergia en un receptacle per prendre un bany, observà que el seu cos
anava vessant una quantitat d’aigua que semblava proporcional al volum del seu cos. I
aquesta, aparentment simple observació, li portà a la solució del problema.
Arquímedes utilitza, sense ell saber-ho, el pensament creatiu, com ho van fent i ho
continuen fent tant i tants altres pensadors genials. (Francisco Mora)
Textos introductoris:
La creativitat implica el poder d’inventar, de trencar amb les maneres existents de
veure les coses, de moure’s lliurement en l’àmbit de la imaginació, de crear i recrear
móns en la pròpia ment, i al mateix temps de controlar tot això amb una mirada
interior crítica. La creativitat té a veure amb la vida interior, amb un flux d’idees noves i
sentiments forts. (Oliver Sacks)
La paraula crear significa produir intencionadament novetats valuoses. Abans,
s’explicava la creativitat com una mena de do que tenies o no tenies. Ara sabem que la
creativitat és un hàbit i que hi ha que aprendre’l, per això és tan important en
l’educació fomentar aquest hàbit. Sembla una mica absurd que la novetat, la
innovació, l’originalitat siguin un hàbit. Però hi ha hàbits que es limiten a repetir i altres
que permeten possibilitats de crear. (José Antonio Marina)
Unitat 3 creativitat i empreneduria

15. Pàgina
15
Dos tipus de pensament:
El pensament convergent: El pensament convergent s’adreça cap a una
única possibilitat correcta en la solució de un problema determinat.
Pertanyen a aquest tipus els clàssics problemes escolars: “En Pau té dues
pomes més que en Pere, en Pere té el doble de pomes que en Joan, en
Joan té tantes pomes com l’Anna i en Francesc plegats ... ¿Quantes pomes
té en Pere?” Basant-nos en els nostres coneixement previs de les regles de
càlcul intentem ordenar la informació que se’ns dóna, la col·loquem en
una relació lògica i així arribem al resultat correcte. Els tests del’QI posen a
prova el pensament convergent. Es tracta de buscar, amb l’ajuda de la
lògica, una solució que pugui comprovar-se inequívocament que és
correcta o falsa.
El pensament divergent: En el pensament divergent se segueixen camins
que van en diferents direccions. En la solució del problema es canvia de
direcció en el moment que calgui, arribant així a respostes múltiples que
poden ser totes correctes i adequades.
Us proposem un seguit de jocs on farem servir el pensament divergent.
Oblidem la lògica matemàtica per un moment. Podeu fer dibuixos per
resoldre l’enigma.
2+2 = peix
7+7 = triangle
3+3 = 8
1+1 = fletxa
6+4 = cara
A partir d’aquests exemples, fent servir números, podeu proposar nous
jocs imaginatius? Quins?
Unitat 3 creativitat i empreneduria

16. Pàgina
16
Som o no som creatius? Provem la nostra creativitat mitjançant aquest
exercicis:
Hi ha idees que han jugat un paper decisiu en la història de la humanitat.
Podem dividir aquestes idees en quatre grans grups:
1- Idees per pensar el món: són aquelles idees o invencions que sense
tractar directament amb la realitat ens han ajudat a pensar-la i a
comunicar-la.
2- Idees per comprendre el món: són idees que ens permeten vèncer la
incertesa, ens expliquen el que succeeix.
3- Idees per canviar el món: aquestes invencions ens permeten
transformar la realitat, controlar-la i fer-la a la nostra mida.
4- Idees per viure en el món: són aquelles invencions que ens permeten
regular la convivència entre els humans.
(Vegeu Jorge Wagensberg, Algunas ideas buenas, Muy historia, nº 67, setembre 2015)
Activitat 1
A quin tipus d’idees pertanyen les invencions següents? Només cal posar
el número al seu costat. Caldria justificar la resposta.
invenció tipus justificació
La roda
Teoria de l’evolució
L’alfabet
Els drets humans
Internet
Els números
Teoria de la relativitat
L’electricitat
Els diners
La democràcia
La lògica
La teoria de la gravetat
universal
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/jocs-
Unitat 3 creativitat i empreneduria

17. Pàgina
17
Vegeu https://youtu.be/onUfkF8aESw
De vegades la persona de la que ningú imagina res és la
que és capaç de fer coses que ningú no pot imaginar
(de la pel·lícula The imitation Game. Descifrando Enigma)
Qui era Alan Turing?
Alan Mathison Turing (1912-1954). Va treballar en camps com la informàtica teòrica,
la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. Se'l considera el pare de
la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència
artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing.
Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va
treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un
temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va
desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la
"bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina
alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de
la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb
aplicacions a la matemàtica.
Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la
seva homosexualitat. Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a
un tractament d'hormones s'utilitzava en aquella època. Turing va acabar suïcidant-se
el 1954 menjant-se una poma amb cianur.
Unitat 3 creativitat i empreneduria

18. Pàgina
18
El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre
britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat
després de la guerra.(Breu biografia en Vikipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alan_Turing
Vegeu pel·lícula: The imitation Game (2015)
Activitats 2
1- Quins problemes tenia el protagonista amb els altres? Per què?
2- Com intentava dur la seva homosexualitat en un entorn no massa
tolerant?
3- Seguia un mètode perquè emergissin les seves idees o tot era fruit de la
inspiració? Quin tipus de pensament, convergent o divergent, feia servir
Turing en els seus descobriments?
4- A quin tipus d’idees pertanyen les innovacions de Turing? Per què?
5- Què creus que vol dir la frase que encapçala la pàgina anterior?
Unitat 3 creativitat i empreneduria

19. Pàgina
19
L’esperit emprenedor està caracteritzat per bones dosis de creativitat. La
creativitat és la capacitat de qualsevol persona per crear alguna cosa
d’una manera original. Consisteix a produir idees noves per assolir un
objectiu.
En la majoria d’ocasions les guspires creatives es presenten en situacions
en què la ment es troba fixada en assumptes més trivials. Té la seva
explicació: malgrat que el problema que ens ocupa formalment l’hem
deixat de banda, el cervell segueix treballant buscant una solució, sense
adonar-nos-en. A aquesta fase de fermentació, anterior a l’”eureka”, se li
anomena incubació.
En la fase d’incubació, el cervell supera el bloqueig mental per si mateix.
En cert moment, una de les noves associacions supera el llindar de la
consciència i brolla la idea genial. En el model de fases de pensament
creatiu, a aquest instant se li coneix amb el nom d’il·luminació. Els
processos que transcorren durant la fase d’incubació romanen en
l’inconscient; per tant, immunes a tota influència i instigació.
Vegeu vídeo D’on venen les bones idees? (Steven Johnson)
https://youtu.be/o_QTFPdnrjY
Activitats 3:
1- Les bones idees venen de forma espontània?
2- Quines són les condicions, segons el vídeo, perquè puguin aparèixer
bones idees?
3- Què vol dir la frase: “la sort afavoreix la ment connectada”?
Unitat 3 creativitat i empreneduria

20. Pàgina
20
Activitat 4 (en grup):
Disposeu de cinc minuts per idear deu maneres diferents a les habituals
d’utilitzar una pilota de tenis.
Idea descripció
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Una de les qüestions més importants dins l’àmbit de la creativitat és
descobrir les raons que expliquen perquè unes idees tenen èxit i altres no?
1- Vegeu documental sobre Facebook: Facebook des de dins
https://www.dailymotion.com/video/x1xmscm_mark-zuckerberg-
dentro-de-facebook-documental-c-odisea-bbc-hdtv-2011-
spanish_shortfilms
Unitat 3 creativitat i empreneduria

21. Pàgina
21
2- Vegeu documental sobre Inditex-Zara: ¿Cuáles son los secretos de
Zara? (Xavier Sala-Martin)
https://www.dailymotion.com/video/x1egn4u_por-que-quebro-mc-
donalds-en-bolivia-parte-1%C2%BA-dvdrip-2012-documental-completo-
incaa-spanish-latino_shortfilms
Activitats 4:
1- Quines han estat les raons que expliquen l’èxit de Facebook?
2- Quines han estat les raons de l’èxit d’Inditex?
VALORACIÓ UNITAT 3.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 2
2 3
3 2
4 1
5 2
TOTAL 10
Unitat 3 creativitat i empreneduria

22. Pàgina
22
Existeixen diferents perfils d’emprenedors:
Emprenedor innovador Creadors d’un producte o servei
que encara no existeix en el mercat.
Emprenedor oportunista Busquen aconseguir el major
benefici en el menor temps
possible.
Emprenedor constructor Inverteixen sempre en valors
segurs.
Activitat 1
Quin tipus d’emprenedor creus que podries ser? Quin tipus d’empresa
podries posar en marxa amb aquesta manera d’entendre l’empreneduria?
Les activitats principals dels emprenedors són:
Emprenedors en negocis tecnològics
Màrqueting online Botigues onlines i empreses que
donen serveis de Màrqueting
Online.
APP Aplicacions per a mòbils.
Emprenedors en negocis no tecnològics
Ecològics Venda d’aliments ecològics o
alternatius més naturals i menys
agressius amb el medi ambient.
Franquícies Existeix una empresa mare, una
empresa ja reconeguda, que
protegeix i assessora en totes les
accions al responsable o
responsables de l’empresa.
Unitat 4 emprendre un negoci

23. Pàgina
23
Activitat 2:
a. Busqueu a internet exemples d’aquests tipus de negocis.
Exemples d’empreses tecnològiques
Màrqueting online
APP
Exemples d’empreses no tecnològiques
Ecològics
Franquícies
b. Quin tipus d’empresa t’agradaria muntar? Per què?
Unitat 4 emprendre un negoci

24. Pàgina
24
El primer pas per emprendre es fa quan es detecten problemes i
oportunitats que formen part de la realitat del nostre dia a dia.
Com detectem un problema? Primer cal definir l’escenari. Després les
dificultats que podem tenir per satisfer un seguit de necessitats segons el
seu tipus.
Exemple:
escenaris
problema casa carrer institut ?
No és fàcil Un lloc on fer
skate
No és còmode Portar amunt i
avall els llibres
de l’escola cada
dia
No és ràpid Internet si ens
connectem tots
Les cues a la
cantina
No és barat Les bombetes
de baix consum
No és ecològic Les males olors
d’alguns
contenidors
Activitat 3 (en grup):
Assenyaleu un problema que serveixi per iniciar una tasca emprenedora,
tenint en compte que és un problema que pot afectar a molta gent
(rellevància), si la solució podrà ser un canvi radical o una millora per a
l’usuari (eficiència) i si el problema el podem resoldre amb els nostres
mitjans (viabilitat).
1r pas.
problema Escenari :
No és fàcil
No és
còmode
No és ràpid
No és barat
No és
ecològic
Unitat 4 emprendre un negoci

25. Pàgina
25
2n pas
Coneixem si existeix ja una altra solució al
problema?
Quines dificultats podem trobar per aconseguir
la solució?
Quines capacitats tenim com a equip?
(material, habilitats personals, tecnologia,
espais ...)
Possible solució
Com hem trobat la solució? (descripció dels
passos)
Un negoci propi https://youtu.be/JxPJHvl8wUE
Activitat 4:
En aquest vídeo apareix una noia que a l’hora de posar en marxa un
negoci fa moltes preguntes. En acabar, assenyaleu quines són les
preguntes que es fa a l’hora de muntar un negoci i quines us faríeu
vosaltres.
Què és una empresa?
És una activitat econòmica organitzada per a la producció,
transformació, comercialització, administració o custòdia de béns o
per a la prestació de serveis. Té com a propòsit crear un client, en
aquest sentit l'empresa comercial té dues funcions crucials: la
comercialització i la innovació.
Què és una start-up?
Una start-up, companyia d'arrencada, companyia incipient o,
simplement, companyia emergent és un terme utilitzat actualment
en el món empresarial el qual busca arrencar, emprendre o muntar
un nou negoci i fa referència a idees de negocis que estan
començant o estan en construcció , és a dir són empreses
emergents recolzades en la tecnologia. Són idees que innoven el
mercat i busquen fer dels processos complicats més fàcils de
realitzar, aquestes van enfocades a diferents temes i usos.
Unitat 4 emprendre un negoci

26. Pàgina
26
Quines 10 coses has de tenir present a l’hora de muntar una empresa?
EQUIP: El model “Jo m’entenc i ballo sol” no té futur. Tot i que pots començar sol, és
convenient que t’envoltis ràpid de persones competents que creguin en el projecte i
que complementin les teves debilitats… perquè sinó serà un camí molt curt.
INCERTESA: Prepara’t per a una de les èpoques més dures de la teva vida (i més
boniques també), ja que patiràs la famosa “muntanya russa de l’emprenedor”. Però no
desesperis. Has d’aprendre a conviure amb la incertesa, i, al final, qui sap, potser fins i
tot et semblarà divertida.
PLANIFICACIÓ: Siguem sensats, a menys que tinguis poders per veure el futur, el pla de
negoci és un conjunt de suposicions més o menys sensates sobre el que esperes que
passi els propers anys. L’important no és el pla en si, sinó la reflexió a la que t’obliga el
procés.
CLIENTS: Construir el producte perfecte és el més perillós que pots fer perquè… és
perfecte per tu o per al teu client? Llevat que esperis que la teva mare compri tota la
producció del que facis, esforça’t per entendre què necessita realment el client i
intenta resoldre els seus problemes.
EXECUCIÓ: El teu model de negoci està ple d’hipòtesis sobre el que creus que necessita
el teu client o com ho vol… així que millor que sortís aviat al món real i valida amb ell si
realment vas per bon camí o val la pena tornar enrere.
BARRERES: Si tot surt bé ràpidament apareixerà competència. Has pensat quines
característiques del teu producte o del teu model de negoci generaran barreres
d’entrada per a ells? Què és el farà que els teus clients segueixin fidels a tu?
VENDRE: No importa com de fantàstic o meravellós sigui el teu producte, has de sortir
a vendre. I ho has de fer tu, encara que no t’agradi… perquè en el procés aprendràs
moltíssimes coses que ni tan sols havies imaginat. I més endavant, quan el teu procés
de venda es pugui repetir, podràs delegar o subcontractar. Però no ara.
SUPORT: Al principi la funció de suport en una start-up és crítica, tot i que tendim a
menysprear-la. Perquè a través d’aquest canal els clients et donaran feedback i es
queixaran, quelcom molt valuós per aprendre, ja que es tracta de clients que s’han
pres el temps per fer-ho. Per què?
MESURAR: Sovint a les start-ups tendim a no mesurar, o pitjor encara, a mesurar coses
que no t’ajuden a millorar. És absurd perquè… com prendràs decisions sensates sense
dades? Has d’entendre perfectament com funcionen els embuts de captació de clients
i les mètriques clau del teu model.
PIVOTAR: Probablement arribarà un moment (espero que sigui aviat) en què
descobriràs que el model que tenies al cap no és el més apropiat per explotar la teva
proposta de valor. Ha arribat el moment de reenfocar el nostre rumb i pivotar (cosa
que de mitjana una start-up fa 2,7 vegades) cap a un millor model de negoci.
Unitat 4 emprendre un negoci

27. Pàgina
27
Activitat 5:
De tots aquests 10 consells assenyala 3 que creus que seria fàcil portar
endavant i 3 que et costarien molt. Assenyaleu les raons.
3 propostes fàcils raons
3 propostes difícils raons
Què és el capital?
Allò que aportem per generar beneficis: diners, eines, tecnologia,
treball i intel·ligència.
Què són els sectors productius?
Les activitats econòmiques que creen riquesa en un país
1. Sector primari: agricultura, ramaderia, mineria i pesca
2. Sector secundari: indústria
3. Sector terciari: turisme, comunicació, comerç, transports,
cultura, sanitat, i activitats financeres (banca, borsa ...)
Unitat 4 emprendre un negoci

28. Pàgina
28
Quant val una idea?
RES. La teva idea no val res. Ara mateix no és més que una sèrie
d'impulsos elèctrics al teu cap. El que realment té un valor és l'execució de
la teva idea de negoci amb èxit, el que encara està per demostrar.
Tenir una idea és fàcil, tothom les té i la teva probablement no sigui ni tan
sols original. El que és realment la fa diferent és com dissenyes el servei, el
complicat és portar-la a la pràctica.
Si vols guanyar diners amb la teva idea, no només has de tenir clar el seu
valor, sinó entendre qui va a estar disposat a pagar per ell, com faràs
arribar al mercat teva proposta, com dissenyar una estructura de costos
ajustada i innovadora, com reaccionar quan la teva competència reaccioni,
en una paraula, has de dissenyar un pla d’empresa o model de negoci.
Dissenyar un pla d’empresa suposa donar-li forma a aquesta idea que
porta temps amagada en la teva ment .
Cinc qüestions que el pla d’empresa hauria de respondre:
Pla d’inversions
Quants diners necessites per aconseguir posar en marxa la teva empresa i generar els
primers ingressos? Has de calcular quin serà el capital imprescindible per poder iniciar
el teu projecte, i, evidentment, el que necessitaràs per poder continuar endavant.
Proposta de valor
Que ofereixes amb els teus productes o serveis? Aquesta informació ha de ser fàcil i
àgil d’entendre, amb poques paraules, gràfics i imatges que cridin l’atenció. És a dir,
has de saber explicar, en pocs segons, quina necessitat del teu potencial client satisfàs.
Competència
A quin sector es troba la teva empresa?
Procés de compra
Com compraran el teu producte els clients? Tingues present que una proposta de valor
prometedora facilitarà l’interés dels clients per realitzar la compra. Determina i avalua
les diferents formes per accedir als teus productes i/o serveis.
Unitat 4 emprendre un negoci

29. Pàgina
29
Canals
Com arribaràs als teus clients? El pla d’empresa ha d’explicar com arribaràs als teus
clients i com mantindràs una relació permanent amb ells. Avui dia pots arribar als teus
clients de més moltes maneres: rètols, tanques publicitàries, llocs web, anuncis en
diaris, butlletins electrònics, tweets, correus massius, missatges de Facebook, i més.
Per començar a muntar qualsevol negoci cal planificar. Per fer-ho es
recomana un pla d’empresa.
El pla d’empresa ha de contenir els estudis i la informació necessària
abans d’aventurar-nos a muntar un negoci. A més a més, és un document
indispensable a l’hora d’anar a un banc a demanar un crèdit per finançar
el nostre projecte.
El pla d’empresa es un document estructurat seguint els aspectes
següents:
1. Presentació del projecte i de les persones que l’impulsen.
2. Pla de producció.
3. Pla de màrqueting.
4. Pla de recursos humans.
5. Pla d’inversió i finançament.
Presentació del projecte i de les persones que l’impulsen:
Ha de contenir la idea del negoci i la descripció del producte, els objectius
a curt i llarg termini, el nom comercial de l’empresa, el logotip i la marca i
les dades personals dels promotors del negoci.
Pla de producció:
S’ha de fer constar els processos necessaris per fabricar el producte o per
oferir el servei, els recursos materials (maquinària, tecnologia, mobiliari, el
tipus de treballadors que utilitzarem), els costos fixos i variables de tot el
procés.
Unitat 4 emprendre un negoci

30. Pàgina
30
Pla de màrqueting:
El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa
encaminada a satisfer les necessitats i els desitjos del consumidor, amb la
intenció d’obtenir un benefici.
Dintre del pla de màrqueting és molt important l’estudi de mercat on
s’analitzen el diversos elements que poden afectar el producte: la
competència (el conjunt d’empreses que fabrica o comercialitza el mateix
producte o servei), el consumidor (possibles clients) i l’entorn (localització
del negoci, el local, possibilitats de lloguer o compra).
Pla de recursos humans:
Té com a finalitat donar a conèixer l’estructura organitzativa de l’empresa:
directius, treballadors, funcions i responsabilitats de cadascun, el perfil del
treballador i els salaris que cobraran treballadors i directius de l’empresa.
Pla d’inversions i finançament:
Una empresa necessita diners per començar a produir. Cal posar-los de la
nostra pròpia butxaca o buscar fonts de finançament alienes: préstecs de
particulars, crèdits dels bancs, subvencions d’institucions públiques ...
Activitat 6 (pot ser en grups):
Busqueu en els exemples que trobareu en aquests links allò que us ajudi a
completar el pla d’empresa del tipus de negoci que vosaltres trieu.
Exemples de pla d’empresa:
http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=2955
http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=3095
http://www.imet.cat/flaixemprendre/?page_id=4673
Unitat 4 emprendre un negoci

31. Pàgina
31
Anàlisi de plans d’empresa
Tipus d’empresa
Presentació del projecte
Pla de producció
Pla de màrqueting
Pla de recursos humans
Pla d’inversió i finançament
Unitat 4 emprendre un negoci

32. Pàgina
32
VALORACIÓ UNITAT 4.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 1
2 1
3 2
4 1
5 1
6 4
TOTAL 10
Unitat 4 emprendre un negoci

33. Pàgina
33
Què és l’economia?
L’economia està relacionada amb el fet de saber que no som
autosuficients: necessitem d’ algú que ens arregli l’ordinador, o que ens
digui si estem sans o malalts o que ens porti en autobús o en tren, que
algú reculli les escombraries ...
Per poder satisfer les nostres necessitats, tant les bàsiques: menjar, beure
..., com les més sofisticades: vestir-nos, tenir una casa còmoda, un vehicle
per moure’ns d’un lloc a un altre necessitem treballar.
L’economia està vinculada molt estretament amb el treball: cal treballar
per produir béns i serveis que puguin crear diners amb el que poder
obtenir allò que necessitem i que no podem produir.
Aquesta dependència dels altres s’anomena principi de dependència
mútua.
Activitat 1:
a- Creieu que és possible un món en el que sigui possible viure sense
treballar? Per què?
b- Creieu que és possible una economia en què es pogués prescindir
completament dels diners? Per què?
Béns: qualsevol producte que satisfà necessitats humanes.
Necessitat : sensació de falta d’alguna cosa associada al desig de
satisfer-la
Servei: prestacions que beneficien a la gent.
Unitat 5 què és l’economia?

34. Pàgina
34
Què és el capital?
Per capital s’entén la possessió de béns que s’utilitzen per aconseguir més
capital, és a dir, benefici. Aquest que poden assolir més béns que en un
principi tenien, diem que han augmentat el seu capital, en unes altres
paraules, s’han enriquit.
Hi ha dos tipus de capital:
Capital material Eines, espais, tecnologia, terrenys,
maquinària, diners ...
Capital immaterial Intel·ligència, coneixements,
creativitat, motivació, esforç físic o
intel·lectual ...
Activitat 2
a- Quines són les persones que. En un principi, tenen més possibilitats
d’enriquir-se? Per què?
b- És possible compensar aquesta situació d’inici? Com?
c- Comenteu la següent frase: “La clau per enriquir-se és treballant o
aplicant la intel·ligència per obtenir uns rendiments majors”.
d- Quina seria la definició de “capitalisme” seguint les respostes anteriors?
Unitat 5 què és l’economia?

35. Pàgina
35
Què és el capitalisme?
Una definició podria ser: aquell model econòmic que potencia l’obtenció
de beneficis (més capital) com el seu principal objectiu.
Un dels problemes del capitalisme és que els que disposen de capital (de
béns) poden aprofitar-se dels que en tenen poc o el que tenen és poc
valuós.
A aquells que tenen poc capital l’únic bé que poden oferir és la seva
capacitat de treballar (el seu esforç físic o intel·lectual). Són els que
s’anomenen treballadors, per diferenciar-los dels capitalistes. Els
treballadors o obrers ofereixen l’únic que tenen, la capacitat de treballar,
als capitalistes, els que disposen de capital (una fàbrica, per exemple), a
canvi d’un sou. El destí del treballador, si vol sobreviure, és convertir-se en
assalariat.
Activitat 3:
a- Descriu en què consisteix el concepte de treball en el model econòmic
capitalista?
b- Què vol dir la paraula “explotació laboral”?
c- Hi ha alternatives al sistema de treball capitalista? Quines? En què es
basen?
Unitat 5 què és l’economia?

36. Pàgina
36
Què és el diner?
Qualsevol cosa que els membres d’una comunitat estiguin disposats a
acceptar com a forma de pagament. Les monedes i els bitllets són els
elements que constitueixen el concepte més bàsic de diner.
Encara hi ha economies que no fan servir el diner. Actualment són molt
escasses, tot s’ha de dir. Els intercanvis econòmics es fan en forma de
bescanvi, on s’intercanviaven unes coses per altres.
Per exemple: una persona conrea cereals i els intercanvia per un porc que
ha criat una altra persona. Totes dues arriben a un acord perquè
aconsegueixen una cosa que els interessa: una necessita cereals, l’atra un
porc.
Quina és la novetat que introdueix el diner?
El diner es pot guardar per intercanviar-lo per coses que realment
necessites i a més a més es pot guardar.
Per exemple (si no existeix el diner):
1a dificultat: la persona que conrea cereals ha de vendre aquests cereals
abans que es facin mal bé.
2a dificultat: ha d’esperar trobar una altra persona que tingui una altre
producte que necessiti i que estigui disposada a acceptar els cereals a
canvi.
Activitat 4.1
a- Quines altres dificultats creus que aquesta persona es pot trobar?
b- Per què creus que la humanitat va inventar el diner?
Unitat 5 què és l’economia?

37. Pàgina
37
Avantatges del diner: (1) Aquesta mateixa persona amb diner no depèn
del deteriorament del seu producte ni d’una altra persona que estigui
disposada a donar-li a canvi el que necessita pel que li pot oferir.
En una economia basada amb els diners pot vendre els cereals i amb els
diners que aconsegueix comprar allò que realment necessita (2). I si li
sobra, pot estalviar i acumular més diners per comprar en un futur més
coses (3).
D’altra banda, d’aquesta operació hi ha tres persones que es beneficien
(4), no només dos com en el cas del bescanvi: la persona que ven els
cereals, la persona que compra els cereals i la persona que ven els
producte que el que produeix els cereals necessita.
Activitat 4.2:
c- Quins creus que són els problemes que comporta una economia basada
en el diner?
Vegeu documentals:
1- El poder del dinero: Sueños de avaricia.
https://youtu.be/lJeN8odtkNk
2- Els diners. Amb filosofia.
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2015/12/els-diners-amb-
filosofia.html
Activitat 4.3:
d- Assenyaleu cinc idees que puguem extreure del visionat d’aquests dos
documentals.
Unitat 5 què és l’economia?

38. Pàgina
38
Què és el mercat?
Vegeu vídeos (Xavier Sala-i-Martin):
Què és la mà invisible? https://youtu.be/EHXWI5tsbHs
Què és la llei de l’oferta? https://youtu.be/vw9zb1luygY
Què és la llei de la demanda? https://youtu.be/_jOINZNqhho
És el lloc on es reuneixen venedors i compradors i on es determinen els
preus dels béns i serveis a través de les lleis de l’oferta i la demanda.
Com es fixen els preus? Un preu alt millora la rendibilitat, però pot ser que
hi hagi pocs clients que tinguin capacitat econòmica per comprar aquest
producte. Amb preus més baixos la rendibilitat és menor, per tant per
assolir un nivell de rendibilitat òptim s’haurà de vendre més.
Un bé escàs però molt apreciat tindrà un preu alt. Un bé abundant
acostuma a tenir un preu baix. En el primer cas hi ha poca oferta i molta
demanda. En el segon, molta oferta i una demanda insuficient per assolir
beneficis.
Si es compra molta quantitat d’un bé molt barat amb la finalitat no de
consumir-lo sinó de vendre-ho en el futur, esperant que la situació canviï,
és a dir, que aquest bé que ara és abundant amb el temps es torni escàs,
quan es vengui es podrà aconseguir molts beneficis. Aquesta estratègia
econòmica s’anomena especulació.
Vegeu vídeo (Milton Friedman): El poder del mercado: historia de un lápiz
https://youtu.be/D4ClIVs5cYs
Activitat 5:
a- Segons l’economista Milton Friedman, de què depèn el preu d’un llapis?
b- Quins són els beneficis de l’existència del mercat?
c- I si el mercat és tan eficient, per què hi ha tants pobres en el món?
Unitat 5 què és l’economia?

39. Pàgina
39
Què són els bancs?
Activitat 6:
Un arquitecte que treballa en un despatx disposa d’una quantitat de
diners en metàl·lic, i es planteja alguna de les accions següents. Digues si
per a tu són inversió (I) o simplement consum (C):
a- Comprar un ordinador per a ús personal.
b- Comprar un ordinador i un programa informàtic per fer plànols a la seva
empresa.
c- Comprar un habitatge i llogar-lo.
d- Posar els diners al banc en un compte a termini.
e- Comprar un habitatge en el qual es traslladarà a viure.
f- Anar-se de viatge a Nova Zelanda.
g- Comprar accions de Repsol YPF.
h- Repartir-los entre els seus dos fills per a les seves despeses.
Un banc és una entitat que s’encarrega de recaptar, administrar i prestar
diners.
Els bancs recapten els estalvis de les famílies, empreses i administracions públiques a
canvi d’una compensació (interès).
Els bancs presten diners a altres persones, empreses o institucions que els necessiten
(crèdits o préstecs) a canvi d’una compensació (interès) i unes garanties de solvència
per respondre davant els estalviadors i cobrir les despeses del mateix negoci bancari.
Normalment l’interès que paguen els bancs als estalviadors és molt menor que
l’interès que cobren als inversors: aquesta és la base dels seus beneficis.
Les opcions que tenim per accedir als diners que presten els bancs són
dues:
La part dels ingressos que obtenim durant un període i que no
gastem s’anomena estalvi.
Els diners que es destinen a algun negoci o activitat per obtenir
beneficis, renunciant a una part del consum immediat, s’anomena
inversió.
Unitat 5 què és l’economia?

40. Pàgina
40
El crèdit és un contracte que signen els interessats (persones o empreses) pel qual el
banc posa a la seva disposició un compte amb un límit de diners.
El préstec és un contracte pel qual el client rep una quantitat pactada de diners, i està
obligat a tornar-los amb interessos corresponent en els terminis acordats.
Un exemple de préstec és el préstec hipotecari, pel qual les persones demanen una
quantitat de diners per comprar un habitatge o local. La garantia que el préstec es
tornarà és el mateix habitatge o local que el banc es quedarà si no es paga el préstec.
Vegeu vídeo: Españistán, de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis
https://youtu.be/N7P2ExRF3GQ
Activitat 7:
Quina responsabilitat van tenir els bancs en l’origen de la crisi
econòmica espanyola?
Què són les accions i la borsa?
Vegeu vídeo (Xavier Sala-i-Martin):
Què són les accions i la borsa? https://youtu.be/36g-lgE18U0
Activitat 8.1:
Assenyaleu tres conceptes bàsics del món de la borsa i doneu una
definició:
1- __________________:
2- ______________________:
3- _________________________
Unitat 5 què és l’economia?

41. Pàgina
41
Vegeu vídeo (Gay de Liébana)
¿Per què tenim por d’invertir en borsa?
http://www.lavanguardia.com/economia/20151105/54438650587/gay-
de-liebana-asusta-invertir-bolsa.html
Activitat 8.2:
Quins són els problemes que pot generar el fet que la gent no es
refiï de la borsa com una forma d’invertir els seus diners?
Formes creatives de trobar finançament: el crowdfunding
Vegeu vídeos:
1- Crowdfunding en español https://youtu.be/hImaarjhJFw
2- Inventos fianciados mediante crowdfunding
https://youtu.be/QNOFiu8Qv7o
Entre les noves opcions de finançament trobem el crowdfunding, que en anglès vol dir
finançament en massa o finançament col·lectiu. Es tracta d'una nova forma de recaptar
fons per a nous projectes empresarials, socials, culturals ...
Aquestes plataformes es dediquen a posar en contacte a emprenedors i inversors. Són
plataformes d'unió. Cada vegada hi ha més webs de crowdfunding i més projectes
empresarials finançats per aquesta via.
Com funciona
Realitza el teu pla de negoci, calcula quant necessites per posar-lo en marxa, envia-ho
a alguna de les plataformes de crowdfunding i si la idea està ben formulada, es
publicarà al web. La gent interessada començarà a aportar la quantitat que pugui.
Tindràs un temps limitat per recaptar el pressupost que necessites. Si aconsegueixes el
100% de la quantitat establerta al principi dins del temps, reps els diners, sinó, es
retornen les quantitats als diferents inversors. A canvi, i en funció de la quantitat
invertida, cadascuna de les persones que han aportat diners rep una contraprestació
en forma d'accions, productes o el que estableix el projecte.
Unitat 5 què és l’economia?

42. Pàgina
42
Activitat 9:
Pensa en un possible negoci. Quina creus que seria la millor
opció per aconseguir finançament: demanar un préstec a un
banc o utilitzar el crowdfunding? Per què?
VALORACIÓ UNITAT 5.
ACTIVITAT VALORACIÓ NOTA
1 0,5
2 1
3 1
4 3
5 1
6 0,5
7 1
8 1
9 1
TOTAL 10
Unitat 5 què és l’economia?

43. Pàgina
43
Unitat 0 introducció pàg. 2
Unitat 1 què és ser emprenedor? pàg. 4
Unitat 2 comunicació per a l’empreneduria pàg. 10
Unitat 3 creativitat i empreneduria pàg. 14
Unitat 4 emprendre un negoci pàg. 22
Unitat 5 què és l’economia? pàg. 33
ÍNDEX

44. Pàgina
44
Kit Caixa Joves Emprenedors
Joan Antoni Melé, La economía explicada a los jóvenes,
Puck, Barna 2015-12-14
Emprenedoria 3r ESO IE Francesc Cambó (blog) (Mireia
Dosil)
javiermegias.com (blog)
Flaix emprendre (blog)
Rosa Ana Rodríguez Alonso i Juan Colombo Fernández,
Empreneduria sec, Santillana Educación, Barna 2012
Josep Alfaro Giménez, Clara González Fernández i
Montserrat Pina Massachs, Orientació professional i
iniciativa emprenedora, Mc Graw Hill, Madrid 2012
BIBLIOGRAFIA

45. Pàgina
45
Manuel Villar Pujol
Catedràtic de Filosofia de l’Institut Guillem Catà de
Manresa
Barcelona, 15 de desembre de 2015-12-14
autor