2. L'anàlisi de les ones sísmiques rebudes a la xarxa mundial d'observatoris
subministra informació sobre la velocitat de les ones en profunditat, i a partir
d'això es dedueixen les propietats dels materials existents a l'interior (densitat,
mòdul de rigidesa i mòdul de compressibilitat).
En realitat, les ones sísmiques proporcionen una mena de radiografia interna de
la Terra.
EL MÈTODE SÍSMIC I L'INTERIOR TERRESTREEL MÈTODE SÍSMIC I L'INTERIOR TERRESTRE
3. L'anàlisi de les discontinuïtats sísmiques ha permès elaborar un model de
l'interior de la Terra segons el qual el nostre planeta està diferenciat en diverses
capes.
LA TERRA ESTÀ FORMADA PER CAPESLA TERRA ESTÀ FORMADA PER CAPES
4. MODELS DE L'INTERIOR TERRESTREMODELS DE L'INTERIOR TERRESTRE
Podem establir dos models de l'estructura interna segons l'objecte d'estudi:
- Model ESTÀTIC o QUÍMIC: Es basa en la composició química dels seus
materials. S'hi poden distingir tres capes:
ESCORÇA
MANTELL
NUCLI
- Model DINÀMIC o FÍSIC: Es basa en l'anàlisi del comportament dels materials
sotmesos a esforços. S'hi pot distingir quatre capes:
LITOSFERA
ASTENOSFERA
MESOSFERA
ENDOSFERA
7. 1 Litosfera
2 astenosfera
3 mesosfera
4 endosfera (nucli)
5 escorça oceànica
6 escorça continental
7 mantell superior
8 mantell inferior
9 nucli extern
10 nucli intern
Estructura interna de la Terra: els dos modelsEstructura interna de la Terra: els dos models
9. Divideix l'interior del planeta en tres grans capes concèntriques: escorça, mantell i
nucli, separades entre si per superfícies de discontinuïtat sísmiques que indiquen
canvis en la composició dels materials.
1. Nucli intern
discontinuïtat de Lehmann
2. Nucli extern
discontinuïtat de Gutenberg
3. Mantell inferior
discontinuïtat de Repetti
4. Mantell superior
discontinuïtat de Mohorovicic
5. Escorça
EL MODEL ESTÀTIC O GEOQUÍMICEL MODEL ESTÀTIC O GEOQUÍMIC
Vídeo: les capes de la Terra
11. L'ESCORÇAL'ESCORÇA
L'escorça terrestre és la capa més superficial de la Terra, constitueix l'1% de la
seva massa. L'escorça és la part més heterogènia de la Terra, especialment les
seves zones continentals, i està sotmesa a continus canvis provocats per l'acció de
forces endògenes i exògenes.
El seu gruix no és uniforme, varia d'uns 35 a 60 km sota els continents a uns 10 km
sota dels fons oceànics.
12. L'ESCORÇAL'ESCORÇA
L'estructura vertical de l'escorça varia d'unes zones a unes altres, distingim dues
zones ben diferenciades: l'escorça continental i oceànica.
- L'escorça continentalescorça continental presenta una capa superior de composició granítica (SIAL)
i una inferior basàltica. És més gruixuda,heterogènia i antiga que l'escorça
oceànica. Inclou també les plataformes continentals i talús continental.
- L'escorça oceànicaescorça oceànica no té capa granítica, la seva densitat és més gran que
l'escorça continental i la seva edat menor.
13. L'ESCORÇAL'ESCORÇA
Les roques que formen l’escorça terrestre estan formades quasi completament
pels 8 elements següents: oxigen (46,6%), silici (27,7%), alumini (8,1%), ferro
(5%), calci (3,6%), sodi (2,8%), magnesi (2,6%) i potassi (2,1%).
15. L'ESCORÇA CONTINENTALL'ESCORÇA CONTINENTAL
En vertical es poden distingir tres capes:
Capa sedimentàriaCapa sedimentària. Capa superior, més o menys plegada, que pot faltar però
que en alguns llocs supera els 3 km. de gruix. Densitat = 2.5 g/cm3
.
Capa graníticaCapa granítica. Antigament es deia SIAL, perquè predominen en ella els silicats
d'alumini. Està formada per roques granítiques. Té un gruix mitjà de l'ordre de 5
a 25 km. Densitat = 2.7 g/cm3
Capa basàlticaCapa basàltica. És la més profunda, antigament se l'anomenava SIMA (Silicats de
magnesi). Està formada per roques basàltiques. Són roques magmàtiques
efusives o volcàniques, bàsiques, amb minerals ferromagnèsics, d'alta densitat.
Té un gruix de 10 a 20 km. Densitat = 2.9 g/cm3
17. L'ESCORÇA OCEÀNICAL'ESCORÇA OCEÀNICA
És molt més prima (entre 6-11 km) que la continental i forma els fons oceànics.
És molt més jove que l’escorça continental: les roques més antigues datades
tenen 220 milions d’anys. La seva densitat mitjana és de 3,0 g/cm3.
Es distingeix una capa de
sediments (no sempre) i una
capa de roques basàltiques.
A diferència de l'escorça
continental, manca de capa
granítica.
20. Situat entre l’escorça (discontinuïtat de Mohorovicic) i el nucli (discontinuïtat de
Gutenberg).
S'estén des dels 5-70 km de profunditat fins als 2.900 km. La Tº del mantell és molt
elevada, entre 600°C i 3.700°C.
Està constituït per unes roques més denses que les de l'escorça: bàsicament
peridotita, roca formada per silicats de ferro i magnesi.
Es diferencia:
- un mantell superiormantell superior que s'estén fins uns 400 km de profunditat, fluid, viscós
format principalment per roques peridotites: roques ultrabàsiques,
majoritàriament compostes per olivina magnèsic (aprox. un 80%) i piroxè (aprox.
un 20%).
- un mantell inferiormantell inferior sòlid i de baixa plasticitat que s'estén fins 2.900 km de
profunditat. La seva composició és similar a la del mantell superior, però
presenta una major densitat degut a un major empaquetament dels minerals.
EL MANTELLEL MANTELL
24. La composició del nucli és metàl·lica, i es calcula que majoritàriament està
compost de ferro (85%), níquel (5%), i la resta d’elements no metàl·lics. És una
capa molt densa (12-13 g/cm3
).
La temperatura al nucli és molt alta; pot arribar a ser de 4.500°C.
Al nucli s’hi diferencien dues zones, que deuen tenir una composició molt
semblant:
-el nucli externnucli extern, que arriba
fins a 5.100 km de
profunditat
- el nucli internnucli intern, que
continua fins al centre de la
Terra.
EL NUCLIEL NUCLI
26. LITOSFERALITOSFERA (líthos = pedra): la capa més superficial de la geosfera que es
caracteritza per la seva rigidesa. Comprèn tota l'escorça i els primers quilòmetres
del mantell. S'estén fins aproximadament 100-150 km. La litosfera es troba
dividida en plaques que es mouen sobre l’astenosfera.
ASTENOSFERAASTENOSFERA (asthenós = dèbil, tou): capa situada sota la litosfera, entre els
100 i els 300 km i en la qual disminueix la velocitat de propagació de les ones
sísmiques. Es força fluïda i poc rígida; per tant, té un comportament plàstic que
permet el desplaçament de les plaques que té a sobre. ATENCIÓ: SERIOSOS
DUBTES SOBRE LA SEVA EXISTÈNCIA!
MESOSFERAMESOSFERA (mésos = mig): capa situada entre els 300 i els 2.900 km, formada
per part del mantell superior i tot el mantell inferior. És sòlida i rígida.
ENDOSFERAENDOSFERA (éndos = dintre): capa més interna corresponent al nucli, dels 2.900
als 6.370 km.
EL MODEL DINÀMIC O FÍSICEL MODEL DINÀMIC O FÍSIC