SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 19
ELS OORRBBIITTAALLSS AATTÒÒMMIICCSS
EL MMOODDEELL AACCTTUUAALL DD''ÀÀTTOOMM 
L’últim model atòmic proposat pels científics és l’anomenat model quàntic. 
La teoria acceptada actualment és que l’àtom 
es compon d’un nucli de càrrega positiva, 
format per protons i neutrons, en conjunt 
coneguts com nucleó. 
Orbitant al voltant d'aquest nucli es troba un 
núvol d’electrons de càrrega negativa. Els 
electrons orbiten en determinats nivells 
d’energia, també coneguts com a orbitals. 
Un orbital atòmic és la regió 
de l'espai al voltant del nucli 
en el qual la probabilitat de 
trobar un electró és màxima.
EELLSS NNOOMMBBRREESS AATTÒÒMMIICCSS 
La descripció de l'àtom mitjançant la mecànica quàntica-ondulatòria està basada 
en el càlcul de les solucions de l'equació de Schrödinger; aquesta és una equació 
que permet obtenir els nombres quàntics dels electrons. 
• Els orbitals queden definits amb 3 nombres quàntics: 
n: nombre quàntic principal 
l: nombre quàntic secundari 
m: nombre quàntic magnètic 
Aquests tres nombres quàntics defineixen un orbital: seva grandària, la seva 
forma i la seva orientació, així com la seva energia. 
• Per definir cada electró cal afegir un quart 
nombre quàntic: 
s: nombre quàntic spin
n: NOMBRE QQUUÀÀNNTTIICC PPRRIINNCCIIPPAALL 
El nombre quàntic principal d'un electró és un enter positiu i descriu la mida 
de l'orbital. El nombre quàntic n ens indica el nivell d'energia. 
A mesura que augmenta el valor de n, també augmenta el valor de l'energia. 
n = 1, 2, 3, 4, 5,...∞ (a la pràctica pren els valors de n = 1 a n = 7)
l: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC SSEECCUUNNDDAARRII 
El nombre quàntic secundari indica el subnivell d'energia i determina la forma 
que pren l'orbital. 
Per a cada valor de n, el nombre quàntic secundari l pot tenir tots els valors des 
de 0 fins a n – 1: 
n = 1 aleshores l = 0 
n = 2 aleshores l = 0 i l = 1 
Cada valor de l està associat a una forma orbital simbolitzada per una lletra 
minúscula: 
l = 0 orbital s 
l = 1 orbital p 
l = 2 orbital d 
l = 3 orbital f
mmll:: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC MMAAGGNNÈÈTTIICC 
Ens indica l'orientació espacial de l'orbital davant d'un camp magnètic extern. 
El nombre quàntic m pren valors des de -l fins a +l 
n= 1 l= 0 m= 0 
n= 2 l= 0, 1 m= -1, 0, 1 
n= 3 l= 0,1,2 m = -2,-1, 0, 1, 2 
mmss oo ss:: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC DD''EESSPPIINN 
Només pot prendre dos valors: +1/2 i 
-1/2. 
Fa referència al moment angular de gir 
de l’electró. L’electró gira sobre si 
mateix, aquest gir es pot realitzar en 
sentit horari (s = +1/2) o en sentit 
antihorari (s = -1/2)
Per definir un electró calen quatre nombres quàntics...
QUATRE Per definir un NOMBRES electró calen QUÀNTICS 
quatre nombres quàntics... 
Els 3 primers nombres quàntics (n, l, m) descriuen els orbitals: nivell energètic, 
lmida, forma i orientació. 
El conjunt dels quatre nombres quàntics defineix un electró. 
IMPORTANT: No poden existir en un mateix àtom dos electrons 
amb els quatre nombres quàntics iguals! 
Així que una vegada definida la grandària (n), el tipus (l) i l’orientació d’un orbital 
(m) amb els tres primers nombres quàntics, només es possible trobar un màxim de 
dos electrons en aquesta situació que, necessàriament, hauran de tenir valors 
diferents del seu nombre quàntic d’espin 
Per exemple: 
s = +1/2 (0,0,0,+1/2) 
n=0 l=0 m=0 aleshores 
s = -1/2 (0,0,0,-1/2)
Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics 
n = 1 
▪ Si n = 1 aleshores el nombre quàntic l només pot prendre el valor 0, és a dir, 
només és possible trobar un orbital en el primer nivell energètic en el qual pot 
haver-hi fins a dos electrons (un amb spin +1/2 i un altre amb spin -1/2). 
Aquest orbital, d'aparença esfèrica, rep el nom de 1s.
Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics 
Si n = 2 aleshores el nombre quàntic l pot prendre els 
valors 0 i 1, és a dir, són possibles els tipus d'orbitals s i p. 
n = 2 
▪ Quan l = 0, tenim l'orbital anomenat 2s en el qual 
hi caben dos electrons (un amb spin +1/2 i un altre 
amb spin -1/2): 
▪ Si l = 1 tindrem orbitals del tipus p, dels quals hi haurà tres diferents segons 
indicarien els tres valors possibles del nombre quàntic m (+1, 0, -1), podent 
albergar un màxim de dos electrons cada un, amb valors d'espín +1/2 i -1/2, és a 
dir, sis electrons com a màxim: 
2p
Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics 
Si n = 3 són possibles tres valors del nombre n = 3 quàntic l: 0,1 i 2. 
▪ Si l = 0 tindrem de nou un orbital del tipus s. En aquest cas 3s 
▪ Si l = 1 tindrem 3 orbitals p, un per a ml= +1, un 
altre per a ml=0 i un per ml=-1. Són orbitals 3p 
▪ Si l = 2 els orbitals seran del tipus 
d, dels quals hi haurà cinc diferents 
segons indiquen els cinc valors 
possibles (+2, +1, 0, -1, -2) del 
nombre quàntic ml i podran 
albergar un total de deu electrons:
1 orbital tipus s
3 orbitals tipus p
5 orbitals tipus d
7 orbitals tipus f 
Orbitals atòmics a Educaplus
EN RESUM...
UN ALTRE RESUM... 
En un àtom hi ha nivells energètics que es designen amb nombres: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. 
A cada nivell hi ha subnivells que designen amb lletres: s, p, d, f. 
El nivell 1 té subnivell s. 
El nivell 2 té subnivells s, p. 
El nivell 3 té subnivells s, p, d. 
El nivell 4 té subnivells s, p, d, f. 
El nivell 5 té subnivells s, p, d, f. 
El nivell 6 té subnivells s, p, d. 
El nivell 7 té subnivells s, p. 
A cada subnivell hi ha orbitals (no és el mateix que òrbites). 
Un subnivell s té 1 orbital. 
Un subnivell p té 3 orbitals. 
Un subnivell d té 5 orbitals. 
Un subnivell f té 7 orbitals. 
A cada orbital van els electrons. Només pot haver-hi un màxim de 2 electrons per cada 
orbital. Per tant: 
Un subnivell s pot tenir fins a 2 electrons. Un subnivell p pot tenir fins a 6 electrons. Un 
subnivell d pot tenir fins a 10 electrons. Un subnivell f pot tenir fins a 14 electrons.
CONTINUARÀ... 
Ara que ja coneixem com són els orbitals atòmics podem veure com 
es distribueixen els electrons en aquests orbitals. 
Aquesta distribució d'electrons en els orbitals s'anomena configuració 
electrònica. 
Trobareu els apunts sobre 
configuració electrònica a la 
següent presentació:
FI

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
pits25
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
gsirvent
 
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
lalegret
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
mmarti61
 

Was ist angesagt? (20)

UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
Camp electric
Camp electricCamp electric
Camp electric
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
 
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Unitat 01 Magnituds Físiques
Unitat 01   Magnituds FísiquesUnitat 01   Magnituds Físiques
Unitat 01 Magnituds Físiques
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 

Ähnlich wie ORBITALS ATÒMICS

Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materia
mmas1211
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica
37390250R
 
Els Nombres Cuàntics
Els Nombres CuànticsEls Nombres Cuàntics
Els Nombres Cuàntics
victor11bcn
 
Quimica Molecular
Quimica MolecularQuimica Molecular
Quimica Molecular
planas
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
tcasalisintes
 
4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob
arnaugm
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dins
Mónica Sánchez
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
antonmaria
 

Ähnlich wie ORBITALS ATÒMICS (20)

UNITAT 1
UNITAT 1UNITAT 1
UNITAT 1
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materia
 
Estructura de la matèria
Estructura de la matèria Estructura de la matèria
Estructura de la matèria
 
Qui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacionsQui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacions
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica
 
Configuració electrònica
Configuració electrònicaConfiguració electrònica
Configuració electrònica
 
Els Nombres Cuàntics
Els Nombres CuànticsEls Nombres Cuàntics
Els Nombres Cuàntics
 
Quimica Molecular
Quimica MolecularQuimica Molecular
Quimica Molecular
 
La física quàntica
La física quànticaLa física quàntica
La física quàntica
 
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFísica - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Ones
OnesOnes
Ones
 
Estructura de latom
Estructura de latomEstructura de latom
Estructura de latom
 
Estructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btxEstructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btx
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
 
4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dins
 
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]
 
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICAACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
 
Camp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnèticaCamp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnètica
 
Anàlisi espectroscòpic
Anàlisi espectroscòpicAnàlisi espectroscòpic
Anàlisi espectroscòpic
 

Mehr von Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Mehr von Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

ORBITALS ATÒMICS

  • 2. EL MMOODDEELL AACCTTUUAALL DD''ÀÀTTOOMM L’últim model atòmic proposat pels científics és l’anomenat model quàntic. La teoria acceptada actualment és que l’àtom es compon d’un nucli de càrrega positiva, format per protons i neutrons, en conjunt coneguts com nucleó. Orbitant al voltant d'aquest nucli es troba un núvol d’electrons de càrrega negativa. Els electrons orbiten en determinats nivells d’energia, també coneguts com a orbitals. Un orbital atòmic és la regió de l'espai al voltant del nucli en el qual la probabilitat de trobar un electró és màxima.
  • 3. EELLSS NNOOMMBBRREESS AATTÒÒMMIICCSS La descripció de l'àtom mitjançant la mecànica quàntica-ondulatòria està basada en el càlcul de les solucions de l'equació de Schrödinger; aquesta és una equació que permet obtenir els nombres quàntics dels electrons. • Els orbitals queden definits amb 3 nombres quàntics: n: nombre quàntic principal l: nombre quàntic secundari m: nombre quàntic magnètic Aquests tres nombres quàntics defineixen un orbital: seva grandària, la seva forma i la seva orientació, així com la seva energia. • Per definir cada electró cal afegir un quart nombre quàntic: s: nombre quàntic spin
  • 4. n: NOMBRE QQUUÀÀNNTTIICC PPRRIINNCCIIPPAALL El nombre quàntic principal d'un electró és un enter positiu i descriu la mida de l'orbital. El nombre quàntic n ens indica el nivell d'energia. A mesura que augmenta el valor de n, també augmenta el valor de l'energia. n = 1, 2, 3, 4, 5,...∞ (a la pràctica pren els valors de n = 1 a n = 7)
  • 5. l: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC SSEECCUUNNDDAARRII El nombre quàntic secundari indica el subnivell d'energia i determina la forma que pren l'orbital. Per a cada valor de n, el nombre quàntic secundari l pot tenir tots els valors des de 0 fins a n – 1: n = 1 aleshores l = 0 n = 2 aleshores l = 0 i l = 1 Cada valor de l està associat a una forma orbital simbolitzada per una lletra minúscula: l = 0 orbital s l = 1 orbital p l = 2 orbital d l = 3 orbital f
  • 6. mmll:: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC MMAAGGNNÈÈTTIICC Ens indica l'orientació espacial de l'orbital davant d'un camp magnètic extern. El nombre quàntic m pren valors des de -l fins a +l n= 1 l= 0 m= 0 n= 2 l= 0, 1 m= -1, 0, 1 n= 3 l= 0,1,2 m = -2,-1, 0, 1, 2 mmss oo ss:: NNOOMMBBRREE QQUUÀÀNNTTIICC DD''EESSPPIINN Només pot prendre dos valors: +1/2 i -1/2. Fa referència al moment angular de gir de l’electró. L’electró gira sobre si mateix, aquest gir es pot realitzar en sentit horari (s = +1/2) o en sentit antihorari (s = -1/2)
  • 7. Per definir un electró calen quatre nombres quàntics...
  • 8. QUATRE Per definir un NOMBRES electró calen QUÀNTICS quatre nombres quàntics... Els 3 primers nombres quàntics (n, l, m) descriuen els orbitals: nivell energètic, lmida, forma i orientació. El conjunt dels quatre nombres quàntics defineix un electró. IMPORTANT: No poden existir en un mateix àtom dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals! Així que una vegada definida la grandària (n), el tipus (l) i l’orientació d’un orbital (m) amb els tres primers nombres quàntics, només es possible trobar un màxim de dos electrons en aquesta situació que, necessàriament, hauran de tenir valors diferents del seu nombre quàntic d’espin Per exemple: s = +1/2 (0,0,0,+1/2) n=0 l=0 m=0 aleshores s = -1/2 (0,0,0,-1/2)
  • 9. Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics n = 1 ▪ Si n = 1 aleshores el nombre quàntic l només pot prendre el valor 0, és a dir, només és possible trobar un orbital en el primer nivell energètic en el qual pot haver-hi fins a dos electrons (un amb spin +1/2 i un altre amb spin -1/2). Aquest orbital, d'aparença esfèrica, rep el nom de 1s.
  • 10. Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics Si n = 2 aleshores el nombre quàntic l pot prendre els valors 0 i 1, és a dir, són possibles els tipus d'orbitals s i p. n = 2 ▪ Quan l = 0, tenim l'orbital anomenat 2s en el qual hi caben dos electrons (un amb spin +1/2 i un altre amb spin -1/2): ▪ Si l = 1 tindrem orbitals del tipus p, dels quals hi haurà tres diferents segons indicarien els tres valors possibles del nombre quàntic m (+1, 0, -1), podent albergar un màxim de dos electrons cada un, amb valors d'espín +1/2 i -1/2, és a dir, sis electrons com a màxim: 2p
  • 11. Orbitals possibles segons els valors dels nombres quàntics Si n = 3 són possibles tres valors del nombre n = 3 quàntic l: 0,1 i 2. ▪ Si l = 0 tindrem de nou un orbital del tipus s. En aquest cas 3s ▪ Si l = 1 tindrem 3 orbitals p, un per a ml= +1, un altre per a ml=0 i un per ml=-1. Són orbitals 3p ▪ Si l = 2 els orbitals seran del tipus d, dels quals hi haurà cinc diferents segons indiquen els cinc valors possibles (+2, +1, 0, -1, -2) del nombre quàntic ml i podran albergar un total de deu electrons:
  • 15. 7 orbitals tipus f Orbitals atòmics a Educaplus
  • 17. UN ALTRE RESUM... En un àtom hi ha nivells energètics que es designen amb nombres: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. A cada nivell hi ha subnivells que designen amb lletres: s, p, d, f. El nivell 1 té subnivell s. El nivell 2 té subnivells s, p. El nivell 3 té subnivells s, p, d. El nivell 4 té subnivells s, p, d, f. El nivell 5 té subnivells s, p, d, f. El nivell 6 té subnivells s, p, d. El nivell 7 té subnivells s, p. A cada subnivell hi ha orbitals (no és el mateix que òrbites). Un subnivell s té 1 orbital. Un subnivell p té 3 orbitals. Un subnivell d té 5 orbitals. Un subnivell f té 7 orbitals. A cada orbital van els electrons. Només pot haver-hi un màxim de 2 electrons per cada orbital. Per tant: Un subnivell s pot tenir fins a 2 electrons. Un subnivell p pot tenir fins a 6 electrons. Un subnivell d pot tenir fins a 10 electrons. Un subnivell f pot tenir fins a 14 electrons.
  • 18. CONTINUARÀ... Ara que ja coneixem com són els orbitals atòmics podem veure com es distribueixen els electrons en aquests orbitals. Aquesta distribució d'electrons en els orbitals s'anomena configuració electrònica. Trobareu els apunts sobre configuració electrònica a la següent presentació:
  • 19. FI