Apunts sobre la obra de teatre de la Celestina

1. CELESTINA
Fernando de Rojas
Direcció José Luis Gómez
Sala Gran
20/10/16 al 30/10/16
Espectacle en castellà
José Luis Gómez es posa a la pell de
l’alcavota més coneguda de la literatura
universal, per dirigir i fins i tot per
protagonitzar aquest clàssic sobre el
funcionament del món segons les lleis
mercantils del desig i del profit immediat,
on la profunditat dels personatges no
queda subjugada a la seva condició social.
Si La Celestina és, en paraules de Juan
Goytisolo, el primer text del seu temps que
s’escriu sense la volta protectora de la
divinitat, el muntatge de Gómez explora
aquest teixit de tensions i d’interessos
entre l’espai públic i el privat que
justifiquen la vigència d’aquesta obra
fundacional del teatre hispànic modern
Fitxa artística
Autor
Fernando de Rojas1
Direcció
José Luis Gómez
Amb
Marta Belmonte, Diana Bernedo, Miguel Cubero, Palmira Ferrer, José Luis
Gómez, Chete Lera, Nerea Moreno, Inma Nieto, Raúl Prieto, José Luis Torrijo
1 Fernando de Rojas va ser un notari de Salamanca. Malgrat que no se li coneix cap altra obra escrita, alguns autors li
han atribuït l'autoria de La Celestina
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 1

2. La Celestina
a Celestina o senzillament, Celestina
és el nom amb què s'ha popularitzat
la Tragicomedia de Calisto y Melibea una
de les obres més importants de la
literatura castellana, atribuïda a
Fernando de Rojas. Es va compondre els
últims anys del segle XV, durant el regnat
dels Reis Catòlics. El seu èxit comença a
principis del segle XVI i continua fins a la
seva prohibició el 1792. És un llibre de
transició entre l'edat mitjana i el
Renaixement, considerat una de les obres que dóna naixença a la novel·la i el teatre
moderns.
L
Procés de composició i història editorial
La Celestina és una obra que ha conegut diversos estats de
redacció. Tot i que hi ha moltes versions de la cronologia, se
sol considerar que els fets més importants de la Celestina són
els següents:
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 2

3. Els "papers de l'antic autor"
Tant en el text preliminar "El autor a un su amigo" com en el poema acròstic al pròleg de
la Celestina, s'afirma que l'autor va trobar un esbós de l'obra que va adoptar sense fer-li
canvis com el primer acte del seu text.
Las cuales hallé esculpidas
en estos papeles, no
fabricadas en las grandes
herrerías de Milán, mas en
los claros ingenios de
doctor varones castellanos
formadas. [...] Y por que
conozcáis dónde
comienzan mis mal
doladas razones acordé
que todo lo del antiguo
autor fuese sindivisión en
un acto o cena incluso,
hasta el segundo acto, donde dice: "Hermanos míos", etc.
— La Celestina, ed. Francisco J. Lobera et al., Real Academia Española, Madrid, 2011.
Pp. 6-8
Tot i que la veracitat d'aquesta afirmació ha estat molt debatuda, hi ha prou
consens i estudis que sostenen la independència del primer acte de la Celestina,
particularment des del punt de vista bibliogràfic. Sobre l'origen del text o l'autoria no hi
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 3

4. ha gens d'unanimitat, tot i així als autors als quals se'ls ha atribuït més cops són Rodrigo
Cota y Juan de Mena, arran de la seva menció a l'acròstic de les edicions de la
Tragicomedia:
« Si fin diera en esta su propia escritura Cota o Mena con su
gran saber »
— La Celestina, ed. Francisco J. Lobera et al., Real Academia Española, Madrid, 2011.
Pág. 12, vv. 63-64
Edicions
S'ha d'advertir que
existeixen dues versions, la
Comèdia, que té 16 actes, i
la Tragicomèdia, que en té
21.
Encara que se sospiti que hi
hagués pogut haver una
edició anterior, es
considera actualment que
la editio princeps de la
Comèdia va ser la
publicada a Burgos per
l'impressor Fadrique
Alemany en 1499, amb el
títol de Comèdia de Calisto
i Melibea i conservada a la
Hispanic Society de Nova
York. No obstant això,
alguns estudiosos han posat
en dubte la data d'aquesta
edició, retardant-la i fent
de la de Toledo de 1500
l'editio princeps.
La Comèdia agrupa 16 actes
i, a partir de l'edició de
Toledo, unes cobles reals
amb versos acròstics en què
es pot llegir "El bachiller
Fernando de Rojas acabó la
Comedia de Calisto y
Melibea e fue nascido en la
Puebla de Montalbán" (El
batxiller Fernando de Rojas
acabà la Comedia de
Calisto y Melibea i fou
nascut a la Puebla de
Montalbán). Aquesta edició
de 1500 inclou la carta
pròleg, els versos dits, el
incipit i l'argument.
El 1502 va aparèixer una
nova edició titulada
Tragicomèdia de Calisto i
Melibea (Sevilla: Jacobo
Cromberger) amb cinc
actes més abans de l'acte
final, 21 en total,
l'anomenat Tractat de
Centurió perquè hi apareix
aquest personatge, així
com un pròleg en què
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 4

5. s'explica que l'obra s'inspira
en la màxima d'Heràclides
"todas las cosas son criadas
a manera de contienda o
batalla" (totes les coses són
criades a manera de
contesa o de batalla", és a
dir, "la guerra o discordia es
el padre de todas las cosas"
(la guerra o discòrdia és el
pare de totes les coses),
concepció dialèctica de la
vida que s'imprimeix en
l'obra. A més, és una obra
en la qual es detesten
servents i senyors, joves i
vells, homes i dones,
ingenus. Fins i tot el mateix
llenguatge batalla amb si
mateix, puix que es
contraposa un estil elevat i
llatinitzat a un altre de
baix, col·loquial i de
vegades vulgar.
Estructura
Hem d'assenyalar, per a començar, que la divisió externa de l'obra, en actes, no té un
veritable significat estructural. En realitat, seguint l'acció, podem dir que es divideix en
dues parts i un pròleg.
Pròleg: trobada de Calisto i Melibea en l'escena I.
Primera part: intervenció de Celestina i els criats i mort d'aquests. Primera nit d'amor.
Segona nit d'amor: tema de la venjança. Mort de Calisto, suïcidi de Melibea. Plor de
Pleberio.
Argument
L'obra comença quan Calisto veu casualment a Melibea a l'hort de la seva casa, on ha
entrat a buscar un falcó seu, i la sobrequilla. Aquesta ho
rebutja, però ja és tard, ha caigut violentament enamorat de
Melibea
Per consell del seu servent, en Sempronio, en Calisto recorre a
una vella prostituta i ara alcavota professional anomenada
Celestina qui, fent-se passar per venedora de gèneres diversos
(pintes, afileres, escovillons, afaitis, herbes i fins i tot
oracions, genera aquest que és el qual compra Melibea: una
oració contra el dolor de dents), pot entrar en les cases i
d'aquesta manera pot actuar de dona per casar o concertar
cites d'amants; Celestina també regenta un prostíbul amb dues pupil·les, Areusa i Elicia.
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 5

6. L'altre servent d'en Calisto, Pármeno, la mare del qual va ser mestra de Celestina,
intenta dissuadir-ho, però acaba menyspreat pel seu senyor, al que només li importa
satisfer els seus desitjos, i s'uneix a Sempronio i Celestina per a explotar la passió de
Calisto i repartir-se els regals i recompenses que produeixi.
Mitjançant un pacte amb el diable, Celestina, aconsegueix que Pármeno es posi de la
seva part, ja que fa que una de les seves pupil·les l'enamori i que Melibea s'enamori de
Calisto per la mateixa màgia, i com a premi rep una cadena d'or, que serà objecte de
discòrdia, car la cobdícia la duu a negar-se a compartir-la amb els servents de Calisto;
aquests acaben assassinant-la, per la qual cosa es van presos i són ajusticiats.
Les prostitutes Elicia i Areusa que han perdut Celestina i els seus amants, tramen que el
fanfarró Centurio assassini Calisto, però aquest, en realitat, només armarà un avalot.
Mentre, Calisto i Melibea gaudeixen del seu amor, però en escoltar l'agitació en el carrer
i creient que els seus servents estan en perill, Calisto salta el mur de la casa de la seva
estimada, cau i es mata. Desesperada, Melibea se suïcida i l'obra acaba amb el plor de
Pleberio, pare de Melibea, qui perdona els amants.
Tràiler de La Celestina TNC 2
2 TNC Adreça: Plaça de les Arts, nº 1 Barcelona (Eixample)
La Celestina M.ª Carme Vilaplana 24/10/16 12:28:09 6