1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ
El nostre treball de recerca està enfocat en les Xarxes Socials. Com a futurs
docents, pares i propis usuaris, hem triat aquest tema per conscienciar a la gent,
ja que actualment forma part de la nostra vida diària, tant socialment com
professionalment.
A més, als darrers anys hi ha hagut una evolució tecnològica que s'ha inserit dins
l'àmbit educatiu i això fa que l'ensenyament juntament amb les TIC sigui un procés
primordial dins les aules, per enriquir i donar qualitat a l'educació.
Amb aquesta investigació, el que volem aconseguir és donar a conèixer una visió
diferent i correcta del concepte de Xarxa Social, ja que aquest és molt extens. No
només es centra en les més conegudes per la societat (Facebook, Twitter,
Tuenti,...), sinó que s’estableixen diferents classificacions.
Nosaltres hem volgut anar més enllà i fins i tot hem sortit al carrer per poder
reflectir en aquest treball la opinió de la gent; visitat una escola, per saber quina
concepció tenen els professors i els alumnes sobre aquest recurs; i també els
comerços, per comprovar si els empren per publicitar-se.
Considerem que es una tasca molt laboriosa però també necessària, si volem donar
un enfocament diferent i sobretot de realitat a la nostra recerca.
Font imatge:
sociales
http://padresonones.es/noticias/ampliar/1442/borrar-un-perfil-de-las-redes-

2. 1. CONCEPTE XARXES SOCIALS
1.1.Que són les xarxes socials?
L'aparició de la web 2.0 ha ajudat a amplificar la interacció entre les persones amb
una plataforma, que permet la relació entre usuaris.
Castañeda, l'any 2010, va definir les xarxes socials com una eina telemàtica de
comunicació que tenen com a base la web. S'organitza al voltant de perfils
personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar
seqüencialment als propietaris de dits perfils.
Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d’interacció social,
definides com a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques en
cotextos de complexitat. Es tracta d'un sistema obert i en construcció permanent
que involucra a conjunts que s'identifiquen a les mateixes necessitats i
problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.
Per tant, podem concloure que les xarxes socials són una forma de interacció social
on les persones es comuniquen, integren una comunitat i cooperen, a través de
nodes, on representen cada individu, que estan connectats en línia per poder
facilitar la comunicació. Aquestes permeten construir un perfil públic en un sistema,
gestionar una llista d'altres usuaris amb els quals comparteixen un vincle, i, veure i
crear els seus vincles i els realitzats per altres en el sistema.
1.2. Característiques de les xarxes socials
Les característiques principals de les xarxes socials són:
• Participatius i efectius
• Inestabilitat i dissolució constant
• Conjunt de persones amb iguals necessitats, interessos, curiositats, etc.
• Organitzats per potenciar recursos
• Amb identitat --> perfil
• Regulats per normes de conducta.
Font imatge: http://www.eoi.es/blogs/alvaromartinezramos/2012/05/28/analisis-top-redessociales-nacionales-einternacionales/

3. 2. TIPOLOGIA DE XARXES SOCIALS
Segons Pablo Burgueño, podem classificar les Xarxes Socials de dues formes:
analògiques i digitals.
-Les primeres, són aquelles relacions socials que es desenvolupen en el medi
físic i proper, és a dir, sense recórrer a cap aparell digital. Podria ser una
conversa entre els amics a un bar, entre la família a casa dels avis o a
l'escola amb els companys de classe.
Font imatge:http://www.digitaltrends.com/computing/study-gmail-users-youngerbetter-educated-than-aol-yahoo-users/
-Les segones, en canvi, corresponen a les relacions socials que són possibles
mitjançant la intervenció de qualsevol aparell tecnològic per interactuar amb
una o un grup de persones. La presència no és important, simplement la
adquisició d'un aparell informàtic (mòbil, Tablet, ordinador) que permeti
aquesta comunicació és suficient. Després sols és necessari descarregar-se
les aplicacions que ja tots coneixem: Facebook, Ovo, Skype, Twitter, entre
molts altres.
Però Burgueño vol anar més enllà i fa una distinció entre verticals i horitzontals (en
aquestes darreres).
Les verticals no estan dirigides a cap usuari específic, sinó a un públic en general i
sense uns interessos definits o concrets. L'entrada i la participació són lliures i
sense cap fi definit. Exemples: Facebook, Twitter, Google +, etc.
Font imatge: http://asktutorial.com/como-conseguir-conversaciones-efectivas-en-redessociales/

4. Al contrari que les anteriors, les horitzontals sí es dirigeixen a uns usuaris definits .
A més, comparteixen uns interessos comuns. Es distingeixen diversos grups:
Professionals (dedicades a les relacions professionals: Viadeo i Linked In), d'Oci
(dirigida a usuaris interessats en temes d'esport, cine, música, etc: Minube,
Dogster, etc) i mixtes (que abarquen àmbits tant professionals com personals:
Yuuglo, Unience, etc).
Font imatge: http://www.crunchbase.com/company/dogster
Font imatge: http://lagranmanzana.es/general/5781-internacionalizacion-principales-redessociales-viadeo-infografia/
Font imatge: http://www.ennovate.es/como-encontrar-trabajo-gracias-a-linkedin/

5. Trobem altres classificacions per:
• La seva relació
–
Xarxes humanes: fomenten les relacions entre les persones, en acord als
seus gustos, interessos i activitats en general. Per exemple: Tuenti
Font imatge:
–
http://gabuntu.com/2013/04/16/si-piensas-usar-flickr-para-guardar-tusfotos-piensalo/
Xarxes Socials de Continguts: els perfils es creen a partir de la informació
trobada en el mateix ordinador. Per tant, les relacions que s'estableixen es
donen segons els arxius als quals tinguin accés la resta d'usuaris. Un
exemple seria Flikr, en el qual es puja fotografies i vídeos per compartir-los.
Font imatge:
–
http://notasdeunagafapasta.blogspot.com.es
Xarxes Socials d' Objectes: uneixen marques, automòvils i llocs. Per
exemple: Respectance.
Font imatge: http://www.viralblog.com/social-media/interview-with-emosocial-networkrespectance/
• La seva localització:
–
Xarxes Socials Sedentàries: es refereix a aquelles xarxes que es modifiquen
d'acord als continguts publicats, les relacions, els events, etc. L'exemple que
tenim més a mà i que està Adquirint molta popularitat és el Blogger.
Font imatge: http://www.websitegratis.org/plataforma-blogger-para-crear-un-website-gratis/

6. –
Xarxes Socials Nòmades: les seves característiques són molt similars a les
xarxes sedentàries, amb la diferència que se li afegeix l'element de la zona
geogràfica. Un exemple seria skout.
Font imatge: http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2405750,00.asp
• La seva plataforma:
–
Xarxa Social MMORPG i Metaversos: la base és Client-Servidor i permet que
molts jugadors puguin introduir-se en un joc virtual on podran compartir
amb els altres moltes experiències dins d’aquell món imaginari. Un exemple
és Gladiatus.
Font imatge: http://macetesdegladiatus.blogspot.com.es/2010/04/nivel-decriaturas.html
–
Xarxa Social Web: la base és la mateixa estructura típica d'una web i es
centra en trobar gent per a poder relacionar-se, compartir idees, explorar
els interessos dels altres, etc. Un exemple seria el My Space.
Font imatge:
http://marketing.es/wp-content/uploads/2010/10/myspace-old-logo.jpg

7. Continuant amb la classificació de les xarxes socials, segons Wikipedia, no hi ha una
tipologia en concret. Han aplicat la tipologia de dividir-ho en horitzontals i verticals:
•
Horitzontals: cerquen la interrelació entre les persones en general, com per
exemple xarxes socials d’amistat com Facebook, tuenti, Google, Bebbo.
•
Verticals per tipus d'usuaris: van dirigits a uns usuaris específics, amb un
interès en concret, com Linkedin, MyCatSpace.
•
Verticals per tipus d'activitats: són les que cerquen promoure una activitat
per particular com per exemple informatives, de presentacions o de
comunicació, com per exemple YouTube, Micrbloggin, Twitter, Slideshare,
Wikipedia, Skype...
Segons Ciudadano digital, es poden distingir els següents tipus de xarxes socials:
•
Generals/personals: són aquelles en les que es comparteix i s'intercanvia
informació de tipus personal o general i no tenen classificació de la
informació, com per exemple Facebbok, Twitter, Tuenti, etc.
•
Professionals: són les xarxes socials dirigides a un públic concret i, la
informació que s'intercanvia es de tipus laboral. El seu objectiu es tenir
contactes laboralment, recomanacions, etc, com per exemple Linked In,
Viadeo, etc.
•
D'oci: són aquelles que promouen un intercanvi d'informació relacionat amb
el oci, música, jocs, viatges, etc, com per exemple Last.FM, Wipley, Minube,
Dogster i Moterus.
•
Continguts: en aquesta tipologia s'agrupen membres segons el contingut
que comparteixen, com per exemple fotografies, jocs, vídeos, etc. Qualque
exemple són: Scribd, Flickr, Bebo, Friendster, Dipity, FileRide,etc.
•
Geogràfiques: es produeix la connexió segons la localització de cadascú,
com per exemple: Foursquare, Gowalla, Latitude, Brigthkite, Fire Eagle,etc.
3. FUNCIONS DE LES XARXES SOCIALS
Les funcions de les xarxes socials a internet les podem resumir en les 3Cs:
•
•
•
Comunicació, perquè ens ajuden a posar en comú coneixements, ja que
permeten un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. Existeix
la possibilitat d'interactuar amb gent diversa, encara que no la coneguem.
Per altra banda, el grau de difusió és molt alt per la seua rapidesa i pel gran
nombre de persones a les que afecta.
Comunitat, perquè ens ajuden a trobar i integrar comunitats, ja que la gent
que comparteix
coneixements perquè s'identifiquen amb les mateixes
necessitats o problemes s'organitzen per potenciar els seus recursos. A més,
amb la força del grup, generen canvis que d'altra manera podrien ser difícils
d'aconseguir.
Cooperació, perquè ens ajuden a realitzar coses junts, Ja que permet
compartir els nostres interessos, preocupacions o necessitats. D'aquesta
manera, trenca l'aïllament entre les persones i institucions. Així, donen a
l'anonimat popularitat, al discriminat integració, al diferent igualtat.

8. Font imatge: http://www.microsoft.com/business/es-es/Content/Paginas/article.aspx?
cbcid=503
3.1.Serveis de les xarxes socials
Per a poder desenvolupar aquestes funcions s'empren els servicis que posseeixen
les xarxes, aquests són:
• Compartir contingut com fotografies, vídeos, pàgines web, textos, música o
notícies.
• Enviar missatges privats a d'altres usuaris
• Participar en jocs socials que ofereix el servici
• Comentar el contingut compartit per altres usuaris
• Publicar events per anunciar esdeveniments a la seva xarxa de contactes
• Parlar en temps real amb un o més usuaris mitjançant xat o sistemes de
conversió grupal
• Crear grups exclusius per a determinats contactes
• Publicar comentaris en el perfil o espai personal d'altres usuaris
3.2.Classificació de les xarxes socials
Segons la utilització d'aquests servicis podem classificar les xarxes per temàtica,
per activitat i per contingut.
3.2.1.Per temàtica
•
Professionals: Relacionades amb els negocis i activitats comercials. La seua
activitat permet compartir experiències i relacionar grups, empreses i
usuaris interessats en la col·laboració laboral.
•
Identitat cultural: Molts grups creen les seues pròpies xarxes que fan
referència als seus orígens, ja que amb la globalització hi ha una
preocupació per mantenir la identitat.
•
Aficions: Estan dirigides als amants d'alguna activitat d'oci i temps lliure.
Aquestes són molt diverses.
Moviments Socials: Es desenvolupen al voltant d'una preocupació social.
Viatges: Connecten viatgers que comparteixen les seues experiències per tot
el món. Aquestes xarxes han guanyat terreny a les tradicionals guies de
viatges.
Altres temàtiques: Trobem, per exemple, xarxes socials especialitzades en
l'aprenentatge d'idiomes, plataformes per a talents artístics, de compres...
•
•
•

9. 3.2.2.Per activitat
•
Microblogging: Ofereixen un servici d'enviament i publicació de missatges
breus de text. També permeten seguir a d'altres usuaris, encara que això no
estableix necessàriament una relació recíproca.
•
Jocs: En aquestes plataformes es reuneixen usuaris per jugar i relacionar-se
amb altres persones mitjançant els servicis que ofereixen.
•
Geolocalització: Aquestes xarxes mostren el posicionament amb el que es
defineix la localització d'un objecte, ja siga una persona, un monument o un
restaurant.
•
Marcadors Socials: L'activitat principal es emmagatzemar i classificar
enllaços per a ser compartits amb altres i, així mateix, conèixer les seues
llistes de recursos. Aquests serveis ofereixen la possibilitat de comentar i
votar els continguts dels membres, enviar missatges i crear grups.
Compartir objectes: Els membres d'aquestes xarxes comparteixen
diversos continguts com vídeos, fotografies, o notícies, i mitjançant esta
col·laboració s'estableixen les relacions que tampoc tenen que ser mútues de
forma obligatòria.
•
Font imatge: http://www.eldiariofenix.com/content/claves-para-aumentar-laproductividad-en-las-redes-sociales
3.2.3.Per continguts
•
•
Fotos: Ofereixen la possibilitat d'emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir
fotografies.
Música: Especialitzades en escoltar, classificar i compartir música, permeten
crear llistes de contactes i conèixer, en temps real, les preferències musicals
d'altres membres.

10. •
•
•
•
•
Vídeos: Ofereixen llistes d'amics per a la participació col·lectiva de vídeos
mitjançant els recursos dels usuaris, i els gustos dels mateixos.
Documents: Podem trobar, publicar i compartir els textos definits per les
nostres preferències d'una manera fàcil i accessible.
Presentacions: Permeten la possibilitat de classificar i compartir les seves
presentacions professionals, personals o acadèmiques.
Notícies: Es poden veure en un únic lloc la informació que més li interessa al
usuari, i mitjançant la xarxa relacionar-se establint fils de conversació amb
altres membres.
Lectura: Comparteixen opinions de llibres o lectures i poden classificar les
seves preferències literàries i crear una biblioteca virtual de referències.
3.3 .Àmbits de les xarxes socials
Per altra banda, aquestes funcions de les xarxes socials es poden aplicar a diferents
àmbits, segons el servei que es faci d'elles.
•
Negocis. Aquesta capacitat de connexió de les xarxes socials a baix cost és
molt positiva per als emprenedors i les petites empreses que busquen
ampliar la seva base de contacte. Així mateix, solen actuar com una eina de
gestió de les relacions amb els clients per a empreses que venen productes i
servicis. Les empreses també poden utilitzar les xarxes socials de la
publicitat en forma d'anuncis publicitaris i de textos.
Donat que les empreses operen a nivell mundial, les xarxes socials poden fer que
sigui més fàcil mantenir el contacte amb persones de tot el món.
•
Laboral. Molts d'usuaris han trobat millors llocs de treball a partir de les
xarxes socials.
En elles els usuaris detallen en els perfils la seva ocupació, les empreses en les que
han treballat o el currículum acadèmic.
•
Medicinal. Les xarxes socials estan començant a ser adoptades pels
professionals de la salut com un mitjà per a la gestió de coneixements
institucionals, difondre els coneixements i per a posar de relleu els metges i
les institucions.
Altre aspecte és l'aparició de grups, en les xarxes socials, de patologies poc
freqüents. El seu objectiu es posar en contacte a persones de distints àmbits
geogràfics per poder ajudar-se i donar-se recolzament.
• Educatiu. Les xarxes socials educatives són grups de persones relacionades i
connectades per l’interès comú en l'educació. L'alta interrelació entre persones,
coneixement i eines que proporcionen desenvolupen espais comuns per a pares,
alumnes i professors on la implicació dels agents educacionals donen lloc a una
enriquidora col·laboració. Les xarxes socials educatives es converteixen en entorns
de participació i descobriment, faciliten el consens, creen noves dinàmiques de
treball fora i dins de l'aula, i permeten el ràpid fluxe d'informació, desenvolupant
així la socialització del coneixement.

11. 4. DESTINATARIS
Per poder explicar cap a qui van dirigides les xarxes socials, hem de començar amb
una definició: “Les xarxes socials són estructures socials compostes per grups de
persones, les quals estan connectades per un o diversos tipus de relacions, tals
com a amistat, parentiu, interessos comuns o que comparteixen coneixements.”
Per tant les xarxes socials estan dirigides a tot tipus d'usuari, en aquest projecte
ens anem a centrar a les xarxes socials en internet, les quals tenen un tipus
d'usuari definit en funció de la temàtica de la xarxa social.
Per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte un estudi realitzat per
Javier Celaya (2009) en el qual estan reflectits les dades actuals dels usuaris de la
xarxa:
“Fa una dècada, els usuaris de la Xarxa amb prou feines arribaven al 1% de la
població espanyola. A mitjan 2008 ja superem la mítica xifra dels 20 milions
d'internautes. Segons les dades de l'informe de AIMC (febrer, 2008), la meitat d'ells
té entre 25 i 44 anys. La Xarxa segueix sent un lloc on predomina el gènere
masculí, amb un 58% d'usuaris homes enfront d'un 42% de dones. El 45,7%
pertany a la classe mitjana, mentre que un 21,5% a la denominada classe mitjana
alta, i un 16,1% a la classe alta. En els últims mesos, la Web social s'ha convertit
en el principal canal d'informació i comunicació entre molts ciutadans.”
L'estudi Wave 3.0 d'Universal McCann (març, 2008) demostra que els espanyols
som uns dels internautes més actius en la web social:
• Un 78% dels usuaris d'Internet a Espanya llegeix blogs
• Un 64% forma part d'alguna xarxa social
• Un 44,6% puja o descarrega fotografies de la Xarxa
• Un 86% puja o veu vídeos
• Un 51% escolta podcasts
Aquest estudi reflexa el canvi de la societat davant les xarxes socials i la rapidesa
amb que la societat s’ha adaptat.
Aprofitem les dades d'un altre estudi realitzat per la 10ª edició de l'Enquesta Anual
a Usuaris d'Internet (2008), que realitza l'Associació per a la Recerca dels Mitjans
de comunicació (AIMC), la majoria dels enquestats declara utilitzar la Xarxa per
llegir notícies d'actualitat, pujar fotos i vídeos, així com per descarregar-se música i
pel·lícules.
Totes aquestes dades ens porten al fet que les xarxes socials permeten als usuaris
expressar-se lliurement sense intermediaris, convertint-se en el mitjà habitual per
compartir opinions i recerca de informació. A poc a poc, els nous canals digitals
s'estan convertint de forma imparable en un dels principals canals d'informació
enfront dels mitjans tradicionals.
Font imatge: http://pyme-marketing.com/usar-las-redes-sociales-para-hacer-crecer-tunegocio/

12. 5. ACCESSIBILITAT DE LES XARXES SOCIALS
Les xarxes socials tenen un nivell d'accessibilitat “baix” ha assegurat Blanca
Alcanda, directora general de Technosite. Les 8 plataformes més esteses a
Espanya: Facebook, Tuenti, MySpace, Xing, LinkedIn, Twitter, Flickr i Windows Live
Spaces, han estat avaluades segons el grau d'accessibilitat a partir d'una nova
metodologia elaborada per Technosite, que inclou l'anàlisi del compliment de dotze
aspectes o criteris d'accessibilitat.
Des del punt de vista de l'anàlisi de requeriments tècnics, el nivell d'accessibilitat és
“molt deficient”, mentre que segons l'experiència dels usuaris amb discapacitat el
nivell és “deficient”. LinkedIn és la plataforma que ha mostrat un nivell
d'accessibilitat tècnica més alt, amb tres estels sobre cinc, equivalent a un nivell
d'accessibilitat “moderat”.
Li segueixen Flickr i Xing, amb dos estels en l'apartat d'anàlisi tècnica, la qual cosa
suposa un nivell d'accessibilitat “deficient”. En la resta de plataformes l'anàlisi
tècnica ofereix una qualificació d'accessibilitat “molt deficient” o de “inaccessibilitat
total”. Així, les que presenten majors barreres d'accessibilitat des del punt de vista
tècnic són Tuenti i MySpace.
A més de l'anàlisi tècnica, l'informe ha recollit l'experiència dels usuaris amb
discapacitat. De la seva valoració es recull que la que presenta un nivell
d'accessibilitat major és Flickr (valorada amb tres estels sobre cinc), seguida per
Xing, Twitter, Facebook i LinkedIn, amb dos.
Per contra, les pitjors en accessibilitat en opinió dels usuaris són MySpace, Windows
Live Spaces i Tuenti, que obtenen un estel, la qual cosa suposa una accessibilitat
“molt deficient”.
L'Observatori d'Accessibilitat ha elaborat una sèrie de recomanacions. Entre elles
assenyala la necessitat de desenvolupar una codificació correcta capaç de ser
interpretada de forma adequada pels dispositius de navegació dels usuaris amb
discapacitat; realitzar un desenvolupament accessible dels formularis; aplicar
alternatives de text a les imatges; donar importància a la utilització correcta dels
encapçalats, o tenir en compte el contrast entre el contingut i el fons.
Es tracta, conclou el document, d'aplicar els requisits d'accessibilitat en tots els
continguts.
Font imatge: http://yotambiencomunico.wordpress.com/2013/03/23/son-accesibles-lasredes-sociales/

13. 6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES
SOCIALS
Avantatges:
Les xarxes socials han canviat els hàbits a la societat tothom pot produir els seus
continguts i han passat a formar part de la nostra vida diària, amb elles ens
relacionam i interactuam amb la resta de persones ja sigui amb intercanvi
d’informació com musica, vídeos... Hem de tenir en compte que tenir una sèrie de
inconvenients però també hi ha algunes avantatges de utilitzar-les.
Entre les seves avantatges podem destacar:

Poder trobar-se amb coneguts i persones que es pot haver perdut el
contacte.

Compartir moments amb els nostres amics i família maldament no estiguin
al nostre mateix lloc.

Es poden fer noves amistats, parelles... i poder compartir els mateixos
interessos.

Es pot contactar amb persones sense importar la distancia, es fan amics de
qualsevol part del mon sense haver-hi fronteres.

Estar actualitzats de informació sobre els temes que ens interessen, acudir o
participar en actes o events amb altres persones.
També existeix, a part del perfil personal, el perfil professional. Algunes avantatges
poden ser:

Són molt útils per a la recerca de personal, ja que pots accedir molt
fàcilment a la seva informació.

Permeteixen realitzar foros i conferencies online, sense haver de reunir-se
personalment.

Amb les xarxes socials es mes fàcil fer màrqueting i ha generat una major
interactivitat amb els seus consumidors, a més de ser molt més econòmic.

En l’àmbit professional es poden facilitar i millorar les relacions comercials.

El consumidor por conèixer les característiques dels seus productes, a més
de promocions, noticies de la empresa, descomptes, nous productes...

L’empresa pot saber que es el que més l’interessa al client i així poder
utilitzar aquesta informació per a futures ventes d’una manera estratègica.
Inconvenients:
Les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats, es per això que hi podem
trobar moltes de positives, però hem d'anar alerta amb altres que poden comportar
varios riscos.
Un mal ús de la xarxa pot generar conseqüències bastant desagradables. Els riscos
són bidireccionals.
A més, la majoria, van dirigits als menors d'edat que són els més febles. Per tant,
s'han de ficar en pràctica tots els recursos necessaris per lluitar en contra dels mals
usos.

14. Trobem organitzacions que defensen aquesta causa com Chaval.es, Seguridad Web
2.0, Agencia Española de Protección de Datos, Fundació Alia2, Protegelos, Pantallas
Amigas, Padres 2.0 i Cobertura Protegemenores.
També és important fomentar un ús responsable als nins des de les aules.
•
Pèrdua de la privacitat
Tota la informació que pugem a una xarxa social, be siga dades personals,
fotos, vídeos o arxius passen a formar part de la xarxa i es perd el control
de la seva difusió. Per tant, qualsevol persona desconeguda o perillosa pot
tenir accés a informació personal i utilitzar-la per robar, espiar, manipular
informació,...
PREVENCIÓ:
• Les contrasenyes han de ser d'ús personal i no s'han de facilitar a ningú.
• Hem de tenir molt clar amb qui compartim informació privada com nombres
de telèfon, adreces, correu electrònic, comptes bancaris...
• S'ha de prestar especial atenció quan agreguem com a amics a persones
que no coneixem però que tenen una fotografia de perfil molt atractiva per a
ser veritat.
• S'ha de cuidar la informació que es comparteix en conversacions en línia
amb contactes que no es coneixen
• S'ha de fer la configuració de privacitat necessària per a que la informació
que es publiqui sigui visible només per a les persones en les que realment
confiem.
• Es interessant cercar el nostre nom periòdicament a internet per dur un
control de què la nostra informació no ha sigut manipulada.
•
Cyberbulling
El ciberbulliyng es produeix quan un menor acosa psicològicament amb
amenaces, humiliacions, insults... a un altre menor mitjançant internet,
telèfons mòbils, consoles de jocs o d'altres tecnologies telemàtiques. A més,
la gent acosadora ho fa des de l'anonimat. Quan una de les persones o les
dues són adultes parlem de ciberacós.
Font imatge: http://boristopciberbullying.wordpress.com/ciberbullying-en-arroz-yhabichuelas/que-es-el-ciberbullying/

15. PREVENCIÓ:
•
•
•
•
•
No obrir documents de persones que no coneixem
No respondre e-mails que demanen les nostres dades
Ignorar les provocacions que ens podem trobar en la xarxa.
Si l'acós arriba a realitzar-se, guardar les proves
Utilitzar la netiqueta, aquesta fa referència al conjunt de normes de
comportament general per tenir una bona conducta en les xarxes socials i en
el món virtual.
•
Grooming
El grooming, són aquelles accions i conductes d'un adult amb l'objectiu de
guanyar-se l'amistat d'un menor per a obtindre fotos o vídeos pornogràfics
i/o abusar sexualment d'ell. El grooming té quatre etapes: la primera etapa
consisteix amb l'enllaç d'amistat amb el menor, fingint que l'adult és un nin;
la segona etapa fa referència a l'obtenció d'informació clau de la víctima; la
tercera etapa intenta, mitjançant la seducció, aconseguir fotos o vídeos
pornogràfics davant d'una webcam; la quarta etapa és el ciberacós on l'adult
extorsiona a la víctima amb l'objectiu d'obtindre material pornografic o un
contacte per a realitzar un abús sexual.
Font imatge: http://www.pantallasamigas.net/otros-webs/ciberbullying-net.shtm
PREVENCIÓ:
•
•
•
•
Ubicació de l'ordinador en un lloc de trànsit on es puguin veure les activitats
que realitza el menor, evitar col·locar-lo a les habitacions dels nins
No instal·lar webcam, o si s'instal·la fer-ho amb una contrasenya
No utilitzar links que especifiquen l'edat
Enfortir l'ordenador amb un software que s'actualitzi constantment

16. •
Sexting
El sexting consisteix a enviar continguts de tipus sexual (principalment
fotografies o vídeos) produïts generalment pel propi emissor, a altres
persones, per mitjà de telefons mòbils.
Altre variant és el sexcasting que es dóna quan hi ha una gravació de continguts
sexuals a través de la webcam i posterior difusió. Aquest mal ús de la xarxa afecta
sobretot als adolescents, ja que en aquestes edats es produeixen unes necessitats
d'autoafirmació en aquest grup.
PREVENCIÓ:
•
No produir fotografies eròtiques, perquè si s'envien es perd el control d'on
podran acabar
•
No col·laborar amb l'expansió d'una foto o vídeo pornogràfic
•
No sol·licitar a ningú aquest tipus de fotos o vídeos
Font Imatge: http://www.sexting.es/

17. 8. BIBLIOGRAFIA:
➢
Apunts Lina Escandell i del curs 2010-2011
➢
Celaya, J. (2009).La empresa en la Web 2.0: el impacto de las redes sociales
y las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial.
Algunos datos sobre la dimensión de la web social (pp.35-36) España.
Ediciones Gestión 2000.
➢
López, J.A. (2013) Entre probetas: Enfermedades raras en facebook.
RTVE.es. España. Retrieved from:
http://www.rtve.es/noticias/redes-sociales/
➢
Martínez, F. (2013) Las redes sociales: una aproximación conceptual y una
reflexión teórica sobre los posibles usos y gratificaciones de este fenómeno
digital de masas. Teccom Studies. España. Retrieved from:
http://www.teccomstudies.com/numeros/revista-1/136-las-redes-socialesuna-aproximacion-conceptual-y-una-reflexion-teorica-sobre-los-posiblesusos-y-gratificaciones-de-este-fenomeno-digital-de-masas?start=6
➢
Martínez, G. (2012) Todo nuestro conocimiento nos viene de las
sensaciones. Retrieved from:
http://psicologiavivirmejor.blogspot.com.es/2012/07/redes-sociales-susventajas
➢
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redessociales?start=3
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=4
➢ Ponce, I. (2012) Internet, Web 2.0. Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte. España. Retrieved from:
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043redes-sociales?start=5
➢
Ramos, C., Pedraza, D. (2009) Guía de manejo de redes sociales de internet.
Organización de los Estados Americanos. Estados Unidos. Retrieved from:
http://portal.oas.org/LinkClick.aspx?fileticket=RHIdC3cS3Qw
%3D&tabid=1483