Propiedades de las sustancias según su enlace químico

1. IÒNICA COVALENT
MOLECULAR
COVALENT
ATÒMICA
METÀL·LICA
ASPECTE
I
DEFORMABILITAT
Sòlids cristal·lins
durs: enllaços molt forts
fràgils. quan colpegem un cristall desplacem una fila i
enfrontem ions de signes contraris, el cristall es trenca degut
a les repulsions entre aquests ions.
-normalment són gasos o líquids.
- els sòlids moleculars són:
* molls: les molècules
s’uneixen per forces
intermoleculars
* molt deformables al poder
desplaçar-se unes molècules
damunt d’altres.
-sòlids cristal·lins
-molt durs: enllaços molt forts
entre àtoms, no es formen
molècules.
- lluentor metàl·lic
- sòlids dúctils (facilitat per a formar fils
molt prims) i mal·leables (facilitat per a
formar làmines molt primes).
- la seua duresa depèn del seu punt de fusió.
PUNT
DE
FUSIÓ
molt elevat ja que les unions entre els ions (per forces
elèctriques) són molt forts, l’enllaç es forma en totes
direccions i es requereix mota energia per véncer-les.
baix, ja que las forces
intermoleculars són dèbils, i en la
fusió es separen entre sí les
molècules però no aplega a
trencar-se el fort enllaç covalent
que manté units als àtoms en la
molècula.
molt alt: per a passar de l’estat
sòlid al líquid hi ha que trencar els
enllaços covalents que mantenen
units als àtoms en el cristall..
alt ja que cada ió esta envoltat fortament
per molts altres ions. Quants més electrons
aporte un metall , més fort serà l’enllaç i
per tant més alt el punt de fusió, per això
els metalls alcalins i alcalinoterris que
només aporten 1 o 2 electrons són molls.
CONDUCTIVITAT
EN
ESTAT SÒLID
no, ja que ni els ions, ni els electrons tenen mobilitat (enllaç
localitzat), no podent-se transportar la càrrega..
no condueixen el corrent elèctric en cap estat ja que els electrons estan
fortament localitzats en els enllaços i no hi ha ions.
condueixen en qualsevol estat ja que els
electrons estan deslocalitzats i es mouen
lliurement
CONDUCTIVITAT
FOS O
EN DISSOLUCIÓ
si: els ions queden lliures, i al moure’s transporten la càrrega.
SOLUBILITAT
EN DISSOLVENTS
POLARS (AIGUA)
si: les molècules polars interaccionen elèctricament amb els
ions de la xarxa fins arrancar-los, quan passen a dissolució
els ions s’envolten d’un cert nombre de molècules polars
orientades.
es produeix la dissolució per
intercanvi de molècules del
dissolvent per molècules de la
substància (vencent forces
intermoleculars) sent aquest
intercanvi més favorable quan
més es semblen entre sí les
molècules del dissolvent i les de
la substància.
-només les substàncies formades
per molècules polars .
no es dissolen en cap dissolvent
comú a no ser que es produïsca
una reacció química que puga
trencar els forts enllaços covalents
que uneixen als àtoms en el
cristall.
no es dissolen en cap dissolvent comú a no
ser que es produïsca una reacció química
entre el metall i el dissolvent
SOLUBILITAT
EN DISSOLVENTS
NO POLARS (BENZÈ)
no: la interacció anterior no és possible. només les substàncies covalents
formades per molècules apolars..