Informe de la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) sobre les conseqüències dels incendis forestals per les espècies animals i els seus ecosistemes. Traduït al català per Iniciativa Animalista de l'original en castellà.

1. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
Danys ambientals causats pels incendis de
Cortes de Pallars i Andilla1.
Pinars de pi blanc i bosquina cremen a l’incendi de Cortes de Pallars.
Foto: Fran Cesc / http://www.facebook.com/francesc2012
Traducció:
1
Traducció de la nota de la Societat Valenciana d'Ornitologia – SVO (http://svornitologia.org/). Original en
castellà: http://svornitologia.org/wp-content/uploads/Nota_informativa_SVO_incendios.pdf
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
1

2. La Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) és una associació no governamental que
treballa en l'àmbit de la conservació del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.
Som un dels col·lectius relacionats amb l'estudi i la conservació de la Natura amb més
experiència, millor trajectòria i major nombre de persones sòcies dels existents actualment
a la Comunitat Valenciana. La SVO compta entre la seua plantilla amb un nombrós equip
de professionals del camp de la biologia, la pedagogia i la conservació. Les nostres
aportacions a nivell tècnic i divulgatiu han permès dur a terme, en els últims anys,
nombroses accions en defensa del nostre patrimoni natural, principalment en termes de
conservació d'espècies protegides, seguiment d'obres sobre l'ecosistema i declaracions
d'espais protegits.
Com a conseqüència dels recents incendis forestals esdevinguts en els últims dies, que han
devorat més de 50.000 hectàrees de massa forestal, des de la SVO hem volgut aportar una
valoració de les afeccions ambientals provocades principalment sobre la fauna, la flora i els
hàbitats de les zones afectades.
Més enllà de la tragèdia i del drama humà que s'ha viscut aquests dies als municipis
afectats per aquests grans incendis, i que lamentem enormement, es troba la gran pèrdua
de biodiversitat i ecosistemes, moltes vegades poc valorada en termes qualitatius i
quantitatius davant situacions com aquesta, i que des del punt de vista tècnic i a partir de
la informació de què disposem, volem posar de manifest.
Són molts els valors naturals que albergaven aquestes zones, molts dels quals s'han perdut
i no es podran recuperar fins passat un llarg període de temps.
En primer lloc, cal esmentar l'afecció als espais de la Xarxa Natura 2000, que és la
xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. En aquest sentit,
l'incendi de Cortes de Pallars ha afectat parcialment la ZEPA (Zona d'Especial Protecció
per les Aus) de "Serra Martés i Mola de Cortes", així com el LIC (Lloc d'Importància
Comunitari) "Serres Martés, l'Ave i del Caballón". Per la seua banda, l'incendi d'Andilla ha
afectat dues ZEPA (Alt Túria - Serra del Negrete i Serra Calderona) i dos LIC (Alt Palància i
Serra Calderona). Tots aquests espais han estat designats per albergar espècies de fauna de
gran interès de conservació, entre les quals hi ha algunes rapinyaires com l'àguila
cuabarrada, l'àguila daurada, l'àguila serpera, el falcó pelegrí i el duc.
Quant als hàbitats designats per la Unió Europea segons la Directiva 92/43/CEE, relativa
a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, s'han afectat un gran
nombre d'ells en dos incendis, destacant, entre altres, els hàbitats naturals “Bruguerars
oromediterranis endèmics amb argelaga", "Matolls arborescents amb Juniperus sp.",
"Matolls termomediterranis i preestèpics", "Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia"
i "Boscos endèmics de Juniperus".
Aquests hàbitats alberguen una interessant flora formada per espècies mediterrànies
autòctones, que també han estat arrasades pel foc: carrasques, ginebres, savines, brucs,
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
2

3. argelagues, estepes, farigoles, romanís, llentiscles, aladerns, arboços, arços negres,
lligaboscs, i un llarg etcètera. A les zones altes de Andilla, Alcubles i Sacanyet també han
cremat pinasses, pins roigs i savines.
Pel que fa a la fauna, només alguns individus de les espècies amb més capacitat de fugida
(cas d'ungulats com el cérvol, la cabra salvatge, el cabirol i el senglar, a més d'algunes aus),
poden haver tingut alguna oportunitat per escapar de les flames. No obstant això, les
proporcions dels dos incendis han estat de tal magnitud que la fugida de molts animals
s'ha d'haver vist seriosament limitada. De fet, ens consta que han aparegut algunes cabres
salvatges i altres animals calcinats en els dos focs. Membres de la SVO han recorregut
aquests dies alguns dels paratges afectats, i ha trobat una gran quantitat d'animals
calcinats o asfixiats pel fum, entre els quals hi ha genetes, esquirols, senglars, rèptils,
xicotetes aus, rapinyaires, etc. Els animals amb menor resposta de fugida (per exemple,
molts mamífers carnívors com guineus, teixons, gats salvatges, genetes i fagines, a més
d'eriçons, conills, rosegadors, amfibis, rèptils i insectes), han mort inexorablement.
Moltes xicotetes aus dels ambients forestals com pinsans, cotolius, cogullades,
mallerengues blaves i carboneres, pit-roigs, tords, escrivans, enganyapastors, etc., han
mort també als incendis, a més de les seues niuades, ja que moltes d'elles es trobaven
encara en ple procés reproductor. En total, calculem que poden haver-se vist afectades
pels incendis dels últims dies, almenys 4 espècies d'amfibis, 12 de rèptils, 25 de mamífers i
94 d'aus. Pel que fa als invertebrats, el nombre d'espècies afectades és difícil d'estimar,
però podria ser de diversos milers de tàxons, especialment les pertanyents a grups com els
insectes, cargols i anèl·lids. A part dels grups esmentats, és possible que algunes altres
espècies també s'hagen vist afectades (per exemple, alguns peixos o altres animals lligats a
ambients aquàtics que s'hagen vist alterats per l'acció de l'incendi).
La gran superfície calcinada afectarà a curt i mitjà termini a les poblacions supervivents de
nombroses espècies. Per exemple, es poden veure alterades les àrees per a campejar,
alimentar-se i nidificar de nombroses rapinyaires, carnívors i ungulats. Així mateix, les
poblacions d'espècies cinegètiques com la perdiu, el tudó, els tords, el senglar i la cabra
salvatge, es poden veure minvades en amples zones en desaparèixer la vegetació on es
refugien, crien i alimenten. Els vedats de caça de les zones afectades haurien de tenir en
compte aquesta circumstància i realitzar durant els propers anys una gestió
extremadament sensible i d'acord amb la peculiar situació en què han quedat. A més, una
pressió cinegètica excessiva en zones veïnes no incendiades, en què poden haver-se
refugiat molts individus que van fugir de l'incendi, podria provocar desequilibris
importants en les ja minvades poblacions de les espècies objecte de caça.
La SVO es troba realitzant en aquests moments un estudi de la distribució de les aus a la
província de València. Es tracta d'un atles que representa l'aparició de les diferents
espècies del nostre territori en quadrícules de 5 km de costat. Molts membres de l'entitat
recorregueren, dies abans de la catàstrofe ambiental, algunes de les zones que ara s'han
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
3

4. cremat i identificaren nombroses espècies d'interès. Els incendis han afectat almenys a 15
espècies incloses en l'annex I de la Directiva Aus, és a dir, espècies que requereixen
mesures de conservació, i a 2 espècies catalogades "vulnerables" segons el Catàleg valencià
d'espècies de fauna amenaçada: l'àguila cuabarrada i l'esparver cendrós. Precisament, el
niu de l'única parella de esparver cendrós nidificant a la província de València, situat a la
Serra Martés, sembla haver estat pastura de les flames. Tres nius d'àliga cuabarrada
semblen haver-se cremat (dos a l'incendi de Cortes i un al d’Andilla), i almenys altres 3
parelles haurien vist alterats els seus territoris i àrees per a campejar com a conseqüència
dels focs.
La gran superfície afectada pels incendis fa que l'afecció a la vegetació, la fauna i als
hàbitats haja estat de proporcions enormes, ja que a escala local poden haver-se produït
pèrdues totals d'alguns hàbitats i fins i tot extincions locals d'algunes espècies de fauna
lligades l'ecosistema forestal.
La SVO es mantindrà vigilant davant els treballs de restauració ambiental que es duguen a
terme a les zones afectades, amb l'objectiu que aquests treballs es realitzen amb els criteris
científics necessaris davant catàstrofes d'aquest tipus i evitar les possibles temptacions
especulatives i encaminades a treure benefici econòmic que es pogueren donar. Amb
aquesta fi, no dubtem a oferir la nostra col·laboració.
D'altra banda, des de la SVO pensem que és un bon moment perquè la Generalitat
Valenciana recupere línies de subvenció com la de foment d'aus insectívores i quiròpters
mitjançant la col·locació de caixes niu, i altres adreçades al voluntariat ambiental que han
estat eliminades fruit de les retallades d'aquesta administració en matèria mediambiental.
Així mateix, ara més que mai, es fa imprescindible portar a terme seriosament els plans de
recuperació, conservació i maneig de les espècies protegides que s'han vist afectades per
aquests incendis, com ara, el referent a l'àguila cuabarrada.
Finalment, no podem deixar de reflectir la nostra preocupació pel fet que la Generalitat
Valenciana haja retallat sistemàticament mitjans, sobretot pel que fa a prevenció
d'incendis, sensibilització i educació ambiental. Aquesta poca sensibilitat és extensiva en
general a totes les comarques d'interior i es tradueix en qüestions més estructurals com
l'abandonament rural, l'escàs desenvolupament i les poques expectatives de futur per als
joves. Per tot això, exigim a la Generalitat Valenciana que no abandone l'entorn rural que
tant ens aporta cultural, social i ambientalment a tots els valencians, mitjançant el disseny
de polítiques econòmiques i ambientals sostenibles que paren l'èxode que estan patint
aquestes comarques i oferisca un futur a les generacions futures.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
4

5. Annex fotogràfic
Tasques d’extinció de l’incendi de Cortes de Pallars.
http://www.facebook.com/francesc2012
Foto: Fran Cesc /
Aspecte que ofereix la Serra Martés, al terme municipal de Iàtova, després de
l’incendi de Cortes de Pallars. Foto: Toni López / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
5

6. A l’esquerra, paisatge assolat pel foc al terme municipal de Teresa; a la dreta, interior
de l’avenc Sima Sabuquera al terme municipal de Sacanyet. Fotos: Marta Romero /
SVO.
Aspecte dels pinars existents entre Dosaigües i Millars després de l’incendi de Cortes.
Foto: Fran Cesc / http://www.facebook.com/francesc2012
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
6

7. Diversos exemplars de cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) calcinats o amb
serioses cremades com a conseqüència de l’incendi de Cortes de Pallars. Fotos: Julio
Tudela / http://lacomunidad.elpais.com/grey-photographer / posts.
Cortesia
d’Erwan Grey.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
7

8. Exemplar de geneta (Genetta genetta) totalment calcinat pel foc a Sacanyet. Els
mamífers de mida xicoteta i mitjana tenen poques oportunitats per a sobreviure als
grans incendis. Foto: Marta Romero / SVO.
Jove senglar (Sus scrofa) trobat mort a l’incendi d’Andilla.
Foto: Marta Romero / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
8

9. Esquirol (Sciurus vulgaris) calcinat a l’interior de l’avenc Sima Sabuquera, terme
municipal de Sacanyet. Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Au calcinada a l’incendi d’Andilla (l’estat del cos fa que no siga recognoscible, tot i
que es podria tractat d’un tudó o d’un poll d’au rapinyaire nocturna). Foto: Maria
Romero / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
9

10. Poll d’àguila cuabarrada (Circaetus gallicus) trobat mort, possiblement per asfíxia, al
terme municipal de Iàtova i a causa de l’incendi de Cortes. Foto: Toni López / SVO.
Mascle de gratapalles (Emberiza cirlus) mort per asfíxia. Incendi d’Andilla. Foto:
Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
10

11. Exemplar jove de rossinyol (Luscinia megarhynchos) mort per asfíxia.
d’Andilla. Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Incendi
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) trobat mort per asfíxia. Incendi d’Andilla.
Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
11

12. Bívia ibèrica (Chalcides bedriagai). Aquests rèptils es refugien habitualment sota les
pedres i moren calcinats o com a conseqüència de les altes temperatures que agafa el
sòl. Incendi d’Andilla. Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Nombrosos amfibis com el gripau comú (Bufo bufo) són pastura de les flames.
Aquestes espècies es troben entre les que menys capacitat de fugida tenen davant
d’un incendi. Sacanyet. Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
12

13. Exemplar de conill (Oryctolagus cuniculus) completament calcinat. Incendi
d’Andilla. Foto: Esperanza Benítez i Marta Navarro / SVO.
Fauna arrasada, agricultura arruinada. Alcublas. Foto: Esperanza Benítez i Marta
Navarro / SVO.
Informe Incendis forestals de València
Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
13