1. Maria Bernardo i Baldrich 2n BATXILLERAT Curs 2010-2011 EL MÓN SONA Maria Bernardo i Baldrich Curs 2010-1011

2. EL MÓN SONA Part teòrica Part pràctica El so El soroll El soroll. Comparació d’una zona rural i una zona urbana. Efectes del so a la salut. Conclusions

3. EL SO: Ones acústiques que es propaguen en un medi sòlid, líquid o gas i és el fenomen físic que estimula el sentit de l'oïda. Un cos només pot emetre un so quan vibra. Per a que existeixi el so es necessita: Emissor Receptor Medi transmissor

4. CARACTERÍSTIQUES: FREQÜÈNCIA: nombre de vibracions (en Hz) que passen per unitat de temps en un punt determinat. LONGITUD D’ONA: distància que existeix entre ona i ona. AMPLITUD: grau de moviment de les molècules d'aire en una ona. FORMA D’ONA: característica que ens permet distingir una nota de la mateixa freqüència i intensitat produïda per instruments diferents. Ve determinada pels harmònics.

5. EL SONÒMETRE Mesura la quantitat de so d’un lloc en un moment determinat. Parts d’un sonòmetre: Micròfon Unitat de lectura (led) Circuit encarregat de processar electrònicament la senyal

6. PERCEPCIÓ DEL SO: Conducte auditiu extern. Membrana timpànica. Martell. Enclusa. Estrep. Finestra oval. Rampa vestibular. Rampa timpànica. Clòquea. Finestra rodona.

7. EL SOROLL: Conjunt de fenòmens vibratoris, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l'home una reacció de rebuig. Les principals fonts de soroll ambiental són: El trànsit (avions, trens i automòbils). La indústria. La construcció. Altres: col·legis, espais d’oci, etc.

8. EFECTES DEL SOROLL NO AUDITIUS: Físics: Des de la dilatació de les pupil·les a la disminució de la secreció gàstrica i augment de colesterol i de glucosa en la sang. Psicològics: insomni, fatiga, estrès, depressió i ansietat, irritabilitat i agressivitat, histèria, etc. AUDITIUS: Desplaçament temporal del llindar d’audició. Desplaçament permanent del llindar d’audició. Interferència en la comunicació oral.

9. GESTIÓ AMBIENTAL Decret 176/2009, de 10 de novembre, pelquals'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica: Estableix que qualsevol actuació i activitat que pugui fer soroll haurà de tenir en compte els nivells de qualitat acústica, és a dir, uns màxims permesos.

10. PART PRÀCTICA: El soroll. Comparació d’una zona rural i una urbana. Efectes del so a la salut.

11. EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA. OBJECTIU: Comprovar si realment es compleix la legislació vigent de la contaminació acústica i mirar la diferència de nivell de soroll en una zona rural i en una d’urbana. PRESA DE MESURES: Amb un sonòmetre de classe 2. Full de recollida de dades on es recullen 5 mesures en 10 minuts i es fa la mitja.

12. EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA. REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT: Zones que estableix la llei de protecció contra la contaminació acústica en un poble (el Pla de Santa Maria) i en una ciutat (Tarragona): Zona de sensibilitat acústica alta (espais d’interès natural, centres docents, urbanitzacions). Zona de sensibilitat acústica moderada (sòl d’ús residencial amb infraestructures de transport existents, àrees amb predomini de sòl d’ús terciari, àrees urbanitzades afectades per sòl d’ús industrial). Zona de sensibilitat acústica baixa (zones d’oci, àrees amb sòl industrial, àrees afectades per infraestructures).

13. EXEMPLE: Àrees amb sòl industrial (zona de sensibilitat acústica baixa) EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA.

14. EL SOROLL. COMPARACIÓ D’UNA ZONA RURAL I UNA URBANA. RESULTATS OBTINGUTS:

15. EFECTES DEL SO A LA SALUT. OBJECTIU: intentar comprovar empíricament si hi ha una relació directa entre diferents tipus de so i l’afectació que tenen aquests en la salut. REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT: Anàlisis de la pressió arterial (màxima i mínima) i de la freqüència cardíaca amb un esfignomanòmetre en dos grups d’edat de 30 persones (15 homes i 15 dones): Adolescents entre 16 i 18 anys. Adults entre 40 i 55 anys. 2 tipus de música: Música estrident Música suau

16. EFECTES DEL SO A LA SALUT. OBJECTIU: intentar comprovar empíricament si hi ha una relació directa entre diferents tipus de so i l’afectació que tenen aquests en la salut. REALITZACIÓ DE L’EXPERIMENT: Anàlisis de la pressió arterial (màxima i mínima) i de la freqüència cardíaca amb un esfignomanòmetre en dos grups d’edat de 30 persones (15 homes i 15 dones): Adolescents entre 16 i 18 anys. Adults entre 40 i 55 anys. 2 tipus de música: Música estrident Música suau

17. EXEMPLE: Música estrident en adolescents. EFECTES DEL SO A LA SALUT.

18. EFECTES DEL SO A LA SALUT. RESULTATS OBTINGUTS:

19. CONCLUSIONS

20. EXPERIÈNCIA 1: En la majoria de llocs on s’han pres les mesures amb el sonòmetre no es compleix l’actual normativa vigent sobre contaminació acústica. La diferència del nivell de soroll ambiental que hi ha entre les zones observades en el medi rural i les zones observades en el medi urbà és molt gran. CONCLUSIONS.

21. EXPERIÈNCIA 2: La música altera a la tensió arterial i a la freqüència cardíaca. Aquests efectes varien en funció del tipus de música, de l’edat i, en menor mesura, del sexe. En la música estrident, la tensió arterial afecta molt més en els adults, però la freqüència cardíaca es modifica més en el cas dels adolescents que en el dels adults. En la música suau, la tensió arterial en els adolescents baixa més que en els adults. La freqüència cardíaca, en canvi, augmenta en els adolescents i disminueix en els adults. CONCLUSIONS.

22. Si fem una equivalència entre la música estrident i el soroll ambiental podem arribar a la conclusió que en els llocs on hi hagi més soroll serà on s’alteraran més les variables estudiades (pressió arterial i freqüència cardíaca). Per tant, podem concloure que en les zones on hi hagi un nivell de soroll ambiental menor s’alteraran menys les variables i serà el lloc més saludable per a viure. CONCLUSIONS FINALS.