Vocabulari breu de geografia

VOCABULARI BREU DE GEOGRAFIA
Albufera: llacs costaners salats separats de la mar per un cordó d’arena que tanca un badia.
Alfac: Banc de terra o de sorra que es forma a la desembocadura d’un riu i que pot fer un cordo
litoral o, a la llarga una albufera.
Allau: Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
Al•luvió: Revinguda d'aigua contra la riba; inundació. Conjunt de sediments transportats i
dipositats per les aigües corrents.
Altiplà: Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana.
Altitud: Altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
Altura: Distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de
comparació.
Anticlinal: Plec convex que conté en el nucli els estrats més antics.
Apalatxià: Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral•leles més o menys de la
mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes. És el resultat d'una erosió diferencial
que rejoveneix el relleu d'un peneplà. Les crestes resten formades per roques dures, puix que
l'erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc. És el resultat d'una
llarga evolució: antigues cadenes plegades són transformades en peneplans per l'erosió,
posteriorment han estat elevades de nou i erosionades. Alguns exemples a Espanya es poden
observar a les muntanyes entre Astúries i Galícia, o en els Montes de Toledo.
Aqüífer: Formació geològica en que s'emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la
porositat i la fissuració de la roca que l'acull.
Areny: Terra, platja, riba, llit de riera, etc... format de sorra.
Arrossegall: Material provinent d’erosió (graves, sorres..., que és arrossegat pels cursos d’aigua
i que es diposita per sedimentació.
Arrossegament: Fer moure l’arrossegall, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al
moviment.
VOCABULARI BREU DE GEOGRAFIA 1

Arxipèlag: Conjunt d'illes més o menys agrupades i, generalment, amb característiques
geogràfiques similars.
Astenosfera: Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament
plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix
considerablement. El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans i de 100 a 300
km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en
canvi, no està ben determinat.
Avenc: Cavitat natural subterrània constituïda essencialment per un o mes pous verticals o
subverticals. (Sima)
Badia: Obertura amplia i corba del terreny d’un litoral marí .Tros de mar parcialment envoltat
de terra.
Badland: Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l'encaixament d'una xarxa de
barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Balma: Cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror.
Banc: Baix format per sorra, gairebé a flor d'aigua, on poden encallar fàcilment les
embarcacions.
Barra: Banc llarg i estret de sorra que es forma a l'embocadura d'un riu.
Barranc: Excavació profunda de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d'un riu, d'una
riera o d'un torrent en la terra.
Barranc volcànic:
Bloc: Fragment de roca de més de 256 mm. de diàmetre / Fragment de material volcànic
expulsat en una erupció.
Boira: Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua
provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una
capa extensa tocant a terra i llevant més o menys la transparència de l'atmosfera.
Bolo/ Bola: Bloc de roca gran´tica amb forma arrodonida.

C
Cabal: Quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del lloc pel qual circula.
Cadena de muntanyes: Serralada.
Cala: Badia petita. Entrada que fa el mar en una costa, a propòsit per a treure i avarar les
embarcacions.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Caldera: Depressió d'origen volcànic, de forma el•líptica o circular, de parets abruptes i de fons
gairebé pla, creada per un cràter o un esfondrament.
Canyó: Congost, generalment eixut, propi de paisatges calcaris.(cañón)
Carena: Línia divisòria dels dos vessants d'una muntanya o d'una serralada.
Carst: Fenomen d’erosió i filtració de les aigües de pluja en els massissos de roques
carbonatades que genera un relleu de depressions, avencs i galeries subterrànies. Regió de roca
calcària o dolomítica i d'altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes
específiques causades pels processos de corrosió i erosió superficial i subterrània (avencs,
cavernes, rasclers, dolines...) amb un drenatge dominantment subterrani.
Cascada: Salt d’aigua d’un riu que es produeix quan arriba a un precipici
Caverna: Concavitat natural profunda, subterrània o entre roques.
Cim: Part mes alta d’una muntanya.
Ciment: Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca
sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.
Cimentació: Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per
efecte d'un ciment.
Cingle: Espadat de roca que forma timba, al cim o al pendent d’una muntanya.
Circ: Forma de relleu glacial constituïda per una depressió semicircular de parets abruptes.
Clast: Partícula o fragment sedimentari o volcànic de qualsevol mida i origen.
Clàstica, roca: Dit de la roca formada per la unió de fragments de roques preexistents o de
restes fossilitzades.

Còdol: Fragment de roca dura, més aviat petit, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el
rodament, de mida entre un palet i un bloc.
Colmatación: Procés de sedimentació i al·luvionament que es produeix a les depressions,
especialment als estanys i les albuferes. (Rebliment)
Coll: Depressió a la carena d'una serralada o d'un contrafort, per la qual se sol passar per anar
d'un vessant a l'altre.
Collada: Depressió d’una certa amplada o extensió a la carena d’una serralada.
Col·luvió: Material procedent de la desagregació de roques in situ i acumulat al peu d'un
vessant per l'acció de la gravetat.
Columna: Un conjunt d’estalactita i estalagmita que, al créixer, es van fusionar.
Coma: Depressió mes o menys pregona i planera en terreny de muntanya.
Compactació: Formació d'una roca coherent a partir de sediments solts. Reducció del gruix d'un
dipòsit sedimentari a causa del pes i de la disminució de la porositat.
Conca: Territori circumdat de muntanyes. Conjunt de vessants inclinats cap a un mateix curs
d'aigua.
Conca sedimentària: Depressió on s'acumulen sediments transportats per les aigües que
ocupen o han ocupat el fons de la depressió. (Cubeta sedimentaria)
Congesta, neu: Neu amb bombolles d'aire barrejades amb els cristalls de glaç que correspon a
un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
Conglomerat: Roca coherent, sedimentaria, detrítica, constituïda per fragments de roca més o
menys arrodonits que tenen llur origen en d'altres roques preexistents que han estat
arrencades per l'acció dels elements erosius i que posteriorment s'han sedimentat i cimentat.
Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavades per les aigües d’un riu.
(Desfiladero)
Continent: Vasta extensió de terra emergida, considerada com una petita part del món i a la
qual s'integren les illes pròximes.
Continental, plataforma: Zona marginal dels continents que s'estan mar enfora fins a uns 200
metres de profunditat.

Contrafort: Ramificació secundaria d’una cadena de muntanyes.
Con volcànic: Forma de relleu volcànica, de disposició cònica, construïda per l'acumulació dels
materials expulsats per un volcà al voltant del cràter
Cornisa: Part rocallosa d’una muntanya o d’una cosa abrupte que sobresurt a causa d’una capa
mes dura que recobreix les que son immediatament inferiors.
Costa: Tros de terra que es en contacte amb el mar / Terreny rost, abrupte, especialment
pendent.
Cordó litoral: Barrera emergida de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de
costa, formada per l'acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins.
Cota: Nombre que en els plans topogràfics indica l'altitud d'un punt geogràfic sobre un pla pres
per base.
Cova: Cavitat subterrànies molt o poc profunda i de forma i dimensions molt variades.
Cràter: En un volcà, punt on surten materials eruptius a la superfície. Depressió central dels
cons volcànics, en forma d'embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en
profunditat, pel fons de la qual surt la lava a la superfície durant l’erupció.
Cresta: Forma de relleu asimètrica, elaborada per erosió diferencial en una capa de roca dura
que alterna amb d'altres de més toves. / Part aguda de la divisòria d’aigües d'una muntanya.
Cubeta: Conca petita. Forma de relleu que correspon a una depressió rectangular, de pocs fons
i proporcionat en les seves mides.
Declivitat: Desviació de l’horitzontalitat, inclinació cap avall; declivi.
Dejecció: Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció del agents geològics.
Delta: Formació sedimentària dipositada per l'acció d'un riu que desguassa a la mar o a un llac,
amb aigua estancada, la qual presenta una part subaèria plana i baixa, sovint triangular, solcada
pels diversos braços fluvials i una part submergida formant un talús en progradació per les
aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge i els corrents litorals.
Denudació: Procés pel qual resten al descobert les masses rocoses a causa dels diversos agents
erosius.

Depressió: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte al nivell de les regions
circumdants, situat generalment a l'interior dels continents o de les àrees marines.
Desembocadura: lloc on un riu desemboca en el mar o en un estany.
Desert: Regió terrestre de clima àrid, amb menys de 200 mil•límetres de precipitacions l'any,
no coberta per la neu ni pel glaç i, gairebé, sense coberta vegetal.
Desglaç: Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura puja per damunt del punt de congelació
Desnivell: Diferència de nivell o d'altures entre dos punts.
Diàclasi: Són plans de fractura sense que existesca desplaçament entre els blocs fragmentats.
Se solen formar a causa de la disminució del volum a conseqüència del refredament de magmes
o per processos de compressió i descompressió, en el cas dels massissos de roques rígides,
calcàries i dolomies fonamentalment.
Dic: Formació vertical o gairebé vertical(conducte), generalment de roques ígnies, que ha
aprofitat fractures i diàclasis per travessar roques d'una altra estructura.
Dejecció, con de: Cos sedimentari al•luvial, semblant a un con o un ventall, format per un
torrent quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
Diagènesi: Conjunt de canvis quimicofísics que sofreixen els sediments des que es dipositen fins
que formen una roca coherent.
Disgregació: Dissociació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per
meteorització física, química o bioquímica.
Dolina: Depressió oval de profunditat i dimensions variades que es forma en el relleu càrstic a
partir d’un punt d’absorció i per dissolució de roques, generalment calcàries.
Dom: Massa rocosa en forma de cúpula, que pot assolir una gran alçària, formada al cràter d'un
volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos
un tap.
Duna: Promontori de sorra d’origen eòlic que es formen en llocs àrtics i desèrtics o a les
platges.

E
Encavalcament: És el resultat de grans compressions, que primer pleguen i rompen les roques i
després desplacen una massa important que situa les roques més antigues per sobre de les
roques més modernes. La superfície de l’encavalcament és molt estesa i acaba duplicant-se
l’espessor de la sèrie sedimentària. Si el desplaçament horitzontal supera els deu quilòmetres
rep el nom de corriment. Els encavalcaments són típics de les serralades recents i també
d’algunes de les antigues.
Endorreisme: Característica hidrològica d'una regió en la qual les aigües superficials no poden
arribar al mar per causes topogràfiques. Sol afectar conques tancades i sovint subàrides.
Erg: Territori extens cobert de dunes alineades de forma més o menys regular, separades per
depressions.
Ermot: Tros de terra àrida i inculta amb vegetació magra i resseca.
Erosió: Despreniment i transport dels detritus pels agents en moviment que operen sobre la
superfície terrestre.
Erràtic, bloc: Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera,
transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
Esllavissament: Acció de desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur,
etc... una massa de terra o de rocs.
Engolidor: Fissura en un terreny càrstic per on un corrent d'aigua superficial penetra en el
subsòl. (Sumidero)
Estalactita: Concreció generalment calcària i de forma cilíndrica, originada per un degotall, que
penja de la volta de les cavernes.
Estalagmita: Concreció calcària amb forma de columna, que ha crescut cap amunt, formada al
sòl d'una cova per les gotes que cauen de la volta o de les estalactites.
Estany: Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Estret: Pas de poca amplada situat entre dues terres i a traves del qual es comuniquen dues
masses d’aigua.
Estuari: Braç estret de mar que ve a ésser com la prolongació de l'embocadura d'un riu.

F
Falla: Una falla tectònica es un trencament de roques per tensions internes de la Terra (forces
tectòniques). D’acord amb la teoria de la Deriva Continental, en les bureres de les plaques si
poden trobar tres tipus de plaques diferents:
- Falles divergents, són zones per on les plaques tectòniques se separen i flueix magma de dins
(dorsals oceàniques)
- Falles convergents són zones on les plaques s'ajunten. Les plaques més pesants s'enfonsen
per davall de l'altra fonent-se per fricció i en molts casos aquest material torna a aflorar a la
superfície formant-se volcans. Aquestes zones estan sobretot en els litorals dels gran oceans
- Falles transformants: són les que s'han originat entre les plaques que ni s'apropen ni
s'allunyen ente si, sinó que es desplacen paral•lelament o anti paral•lelament entre si.
Fiord: Vall d'origen glacial entre muntanyes de gran pendent, de morfologia en U, envaïda per
la mar formant un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins.
Flanc: Costat, Cadascuna de les dues parts d'un anticlinal que capbussen des del pla axial.
Fletxa litoral: Barra litoral, formada per l'acumulació de material detrític, lliure per un extrem i
que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.
Flux: Moviment incessant d'allò que es mou en una direcció concreta.
Font: Indret per on l’aigua subterrània surt o brolla a la superfície.
Fossa abissal: Depressió submarina molt profunda, d'uns 100 km d'amplària i milers de
quilòmetres de llargària, situada prop dels marges continentals.
Fossa tectònica: Bloc enfonsat limitat per dues falles normals o per sistemes de falles normals
subparal·leles.
Fractura: Ruptura d'una massa rocosa en ser-ne ultrapassat el límit d'elasticitat a causa d'un
esforç tectònic i sense necessitat que es produeixi desplaçament de les masses separades.
Freàtic: Relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies.

G
Gebrar: Glaçar-se la rosada.
Gebre: Cristalls de glaç, que en temps de fred es dipositen, provinents de la boira,
principalment sobre superfícies verticals, sobretot a les puntes i a les arestes dels objectes.
Gelivació: Mecanisme erosiu mitjançant el qual les roques es fragmenten i es disgreguen per
acció del glaç.
Geosinclinal: Part de l'escorça terrestre que s'enfonsa i s'omple de roques.
Glaç: Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred.
Glacera: Massa de glaç formada per compactació i recristal·lització de la neu en una regió de
neus perpètues i que es mou lentament rost avall.
Golf: Entrada del mar a la costa, de més extensió que una badia.
Gorg: Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.
Glacial: Relatiu o pertanyent a les glaceres i als processos i a la morfologia originats com a
resultat de l'acció de les glaceres.
Graben: Fossa tectònica o conjunt de dues falles normals paral•leles amb inclinació oposada en
un ambient tectònic expansiu, on el sector central es mou per la part inferior respecte als
costats laterals. A l'interior d'una fossa tectònica afloren generalment roques més joves fora del
sistema. La mida d'un graben pot ser de centímetres fins a grabens més grans, al voltant de 300
km.
Grava: Fracció del sòl formada pels fragments minerals que fan entre 2 i 20 mil•límetres de
diàmetre.
Guèiser: Surgencia d’aigua calenta i vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per
una xemeneia especial.
H

Hidrosfera: Conjunt de les parts aquoses de la Terra, comprenent els oceans, els mars, els
llacs, els cursos d'aigua, les aigües subterrànies, el glaç i el vapor aquós de l'atmosfera.
Horst: Massís tectònic d’una falla. Bloc allargat i elevat en relació als blocs laterals generat per
distensions de l’escorça terrestre a les línies de plec (charnela) dels anticlinals.
I
Illa: Porció de terra envoltada d’aigua per tots costats, més petita que un continent.
Inselberg: Relleu residual rocós de 10 a 500 m d'alçària i flancs rostos que domina un pediment
o un pediplà. (Montaña-isla)
Intermareal: Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la
marea alta i l'inferior de la marea baixa. Intercotidal.
Intersticial: Propi dels intersticis de les arenes litorals o, en general, de qualsevol substrat sòlid
esmicolat.
Istme: llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
Ivons: Nom que reben als Pirineus els llacs d’origen glaciar.
K
Karst, relleu càrstic: És una forma de modelat terrestre causat per l’aigua a través de processos
d’erosió per meteorització química, propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres
roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial -
com ara els rasclers (lapiaz) i les dolines- o subterrània –com són els avencs i les coves, on el
sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.
L
Lapiaz: Conjunt de solcs, estries i canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 cm
a 1 m de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva
de les aigües salvatges (rascler).
10

Lava: Material fos que surt dels volcans en el moment de erupció i forma rius que s'escolen pels
vessants del volcà.
Litoral, cordó: Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral•lelament a la línia de la
costa i més alta que les pleamars.
Litosfera: Capa consolidada de la Terra, compresa entre l'astenosfera i la superfície terrestre,
formada per l'escorça i el mantell superior.
Litologia: Ciència que estudia les roques, especialment quant a la descripció, la composició,
l'estructura, l'origen, la formació i l'evolució al llarg del temps.
Llac: Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels
continents.
Llacuna: Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un
llac i de poca fondària, ocupat en gran part per vegetació.
Llengua de glacera: part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones
mes o menys allunyades del circ, en els quals la velocitat d’avançament resta compensada per
la fusió del glaç.
Llera: Llit d’un curs d’aigua.
Llim: Roca detrítica de gra molt fi, comprés entre 1/16 i 1/256 mil•límetres.
Lliscament: Desplaçament d'una massa de terreny que llisca sobre un pendent.
Llit: Depressió del terreny per on s'esmunyen les aigües d'un riu, d'una riera, etc.. fons del mar,
d'un llac.
Loess: Sediment detrític eòlic, groguenc, constituït essencialment per llim, poc coherent i que
forma dipòsits molt extensos a les regions estepàries.
M
Magmatisme: Procés de transformació del magma terrestre (massa rocosa de composició
silicatada en estat de fusió parcial, amb quantitats variables d’elements volàtils, degut a
11

l’elevada temperatura de l’interior de l’escorça terrestre) que, en determinades circumstàncies
de pressió i temperatura (com ara l’aflorament a la superfície) pot presentar faccions de roca
sòlida, líquida i gasosa. Generalment, roques magmàtiques són les endògenes (d’origen en les
profunditats terrestres) originades per refredament i cristalització.
Malpaís: terrenys abruptes d’origen volcànic formats per collades de lava viscoses solidificades,
en forma d’ones o de blocs
Mar: Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície terrestre( 361.128.000
Km2 , que en representen el 71%).
Maresma: terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrera una fletxa o qualsevol
entrant costaner(golf, badia o estuari)/ Costa baixa inundable per les aigües del mar o d'un riu.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seves formes pesades i per una altitud
moderada.
Metamorfisme: És un dels principals processos geològics interns implicats en el cicle de les
roques i en la formació de relleu. Les roques degut a que queden sotmeses a un augment de la
pressió i la temperatura, canvien la disposició i composició dels seus components químics. La
pressió reorienta els minerals que componen la roca original perpendicularment a la direcció en
què actua la pressió. El canvi de composició es deu al fet que, sota les noves condicions de
pressió i temperatura, els minerals que constitueixen la roca original són inestables. En
conseqüència, reaccionen entre si per donar nous minerals que tinguen una composició
química estable sota les noves condicions.
Meteorització: Conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d'alteració i
esmicolament de la roca superficial sota acció dels agents atmosfèrics on hi ha formació de sòls
i nova formació de sediments.
Modelat: Conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen un sistema d'erosió.
Mola: Turó isolat, de forma massissa, arrodonida i plana al capdemunt.
Motaña-isla: Relleu residual rocós de 10 a 500 m d'alçària i flancs rostos que domina un
pediment o un pediplà. (Inselberg)
Morena: Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una
glacera.
12

Muntanya: Elevació natural del terreny, alta i rosta.
N
Nivell,corba de: Conjunt de punts d'igual altitud en referència a un pla horitzontal.
O
Oasi: Indret de terra fèrtil d'un desert on creix la vegetació gràcies a l'existència d'aigües
subterrànies.
Oceà: Cadascuna de les cinc grans parts en que es considera dividida la massa total d'aigua
salada que cobreix aproximadament les tres quartes parts de la Terra.
Oceànica, conca: Depressió vasta i profunda on són retingudes les aigües marines.
Orogènia: Període durant el qual té lloc l'orogènesi.
Orogènesi: Procés de formació de les muntanyes. Temps o període durant el qual es forma una
cadena de muntanyes i, com a conseqüència, d'altres formes del relleu.
P
Palet: Roc de 4 a 64 mil•límetres, que ha estat arrodonit pel fregadís en anar rodolant
emportat per un corrent d'aigua, per l'embat de les ones, etc.
Pedra: Tros de matèria mineral dura i sòlida desprès natural o artificialment d'una roca. Gra de
glaç arrodonit amb diàmetre superior a 5 mil•límetres que es precipita d'un núvol de tempesta.
Pedruscall: Terreny inclinat cobert de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre.
Pendent: Inclinació de la superfície d'un relleu.
Peneplà: Superfície de gran extensió, generalment erosiva, on es presenten molt poques
desnivellacions.
13

Península: Porció de terra, envoltada en gran part, d'aigua, que és la prolongació, mar endins,
d'una extensió major de terra.
Penya-segat: Escarpament rocallós amb pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte
entre terra i mar.
Perfil topogràfic: Representació gràfica d'un tall perpendicular d'un terreny.
Pic: cim agut d’una muntanya.
Piemont: Regió planera situada el peu d'un massís muntanyós, formada per materials
detrítics acumulats pels rius i torrents en forma de glacis de sedimentació i de dissecció, els
quals revelen les modificacions dels corrents muntanyosos causades per l'orogènesi i els
canvis climàtics.
Plana: Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa
sobre el nivell del mar.
Platja: Riba sedimentària i planera del mar, d'un llac o d'un riu gran, formada generalment per
acumulació de sorra o altres materials detritics.
Plec: Deformació contínua que resulta de la flexió d'un material rocós en què hi ha una
referència anterior a aquesta deformació, com és la superfície d'un estrat.
Plegament: Conjunt de deformacions dels estrats sedimentaris, en forma de plecs.
Plegament Alpí: Plegament orogènic del període terciari, l'últim que s'ha produït. Es va iniciar
fa 62 milions d'anys, amb el qual es van formar, entre uns altres, el sistema alpí-himalaio, que
s'estén des dels Pirineus i els Alps cap a l'est, passant pel Caucas, fins a unir-se amb el major
nucli orogènic d'aqueix moment, l’Himàlaia. També tenen el seu origen en aquesta orogènesi
les serralades mediterrànies meridionals, com les Serralades Bètiques i l’Atles, o les Muntanyes
Rocalloses i els Andes en el continent americà.
Piroclast: Fragment de lava expulsat per un volcà que arriba al sòl gairebé consolidat.
Plegament: Deformació dels estrats sedimentaris, en forma de plecs./ Fase tectònica
caracteritzada per la formació de plecs.
Plegament Hercinià: Plegament orogènic de l’era primària, és a dir, que va ocórrer en
nombrosos punts del globus terrestre fa 230 milions d'anys i va ser més important que el
14

plegament caledonià. Aquest plegament va afectar a gran part d'Europa Centre-occidental, els
Urals, els Apalatxes a Amèrica del Nord, els Andes, Tasmània, etc.
Pòlie: Depressió tancada d'origen càrstic, de dimensions hectomètriques i quilomètriques, de
vores força abruptes, de fons pla rocós o recobert de sediments, i sovint drenada per cursos
d'aigua que són absorbits en els ponors de tal manera que el drenatge és assegurat
subterràniament (poljé).
Ponor: Engolidor en un pòlie.
Port: Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu, disposat per a servir de redós a
les naus. Pas entre dues muntanyes.
Precipici: Declivitat abrupta, pendent vertical o molt rost.
Promontori: Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.
Pudinga: Conglomerat d'elements arrodonits.
Puig: Elevació del terreny, mes o menys rosta, formant un cim que sobresurt del terreny
circumdant, tant si es plana com un massís muntanyós.
R
Ranya: Superfície d'erosió inclinada o pediment cobert de còdols quarsítics mal rodats.
Rambla: Llera per on corren les aigües pluvials formant rierada de forma intermitent.
Ràpid: Part d'un riu on el corrent es mou amb una gran velocitat pel pendent fort d'un riu
rocallós, sense caure al buit, per l’estrenyiment del llit o per altres causes.
Rascler: Conjunt de solcs, d'estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars
que s'originen a la superfície de les roques calcàries per acció corrosiva de les aigües salvatges
(lapiaz).
Rebliment: Procés de sedimentació i al·luvionament que es produeix a les depressions,
especialment als estanys i les albuferes. (Colmatación)
15

Rec: Incisió erosiva, en forma de vall submarina, excavada al talús continental, de grans
dimensions i de vessants bastant abruptes.
Recepció, Conca de: Espècie d'embut on s'apleguen les aigües de capçalera d'un torrent.
Relleu: Conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació
sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica, etc.
Relleu apalatxià: Relleu constituït per una sèrie de crestes paral·leles afectades per una
superfície d'erosió i separades per valls llargues i estretes.
Relleu estructural: Relleu en què la topografia coincideix amb la disposició tectònica.
Relleu invertit: Relleu estructural produït per l'erosió en què les zones topogràficament més
altes corresponen als sinclinals, mentre que els anticlinals formen les valls. p.e. un sinclinal
penjat.
Relleu jurassià: Relleu estructural format per plegaments simples, paral·lels i no gaire
deformats.
Relleu tabular: Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d'estrats horitzontals
resistents a l'erosió i limitat, totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús abrupte.
Reptació: Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor
que fa descendir les partícules que el constitueixen.
Restinga: Fletxa que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part
oposada, i que, donant lloc a una barra continua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la
mar oberta.
Ria: Vall fluvial inundada per l'aigua del mar.
Riba: Vora de la mar, d’un riu, d’un llac.
Ribera: Terra pròxima al riu, al mar o a un llac.
Riera: Curs d’aigua, generalment intermitent per manca d’aigua a l’estiu, de conca d’extensió
comarcal i de cabal inferior a un riu.
Rimaia: Esquerda o conjunt d'esquerdes estretes i pregones situades entre el gel d'una glacera
de muntanya i la paret rocosa del circ glacial.
16

Riu: Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que,
recollint l'aigua d'una conca de gran extensió (com a mínim comarcal) o d'una vall de drenatge
abundós, porta sempre poca o molta aigua.
Roca: Massa considerable de matèria mineral, especialment la que s'alça a la superfície de la
terra o del mar. Qualsevol matèria mineral que forma part de l'escorça terrestre.
Rodolament: Desplaçament d'un cos que roman en contacte amb la superfície d'un altre,
mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi
hagi lliscament entre les dues superfícies.
Roquissar: Tipus de materials o roques que formen els paratges terrestres degut a l'evolució
geològica (roquedo).
Rost: Terreny que té un pendent considerable.
S
Saltació: Transport fluvial o eòlic de les partícules rocoses mitjançant salts successius.
Samontà: Pla lleugerament inclinat al peu d'un relleu muntanyós, obrat per erosió, acumulació
o ambdós processos. (Somontano)
Sediment: Material sòlid fragmentari, o massa d'aquest material, bé siga d'origen orgànic o
inorgànic, que s'origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i
dipositat per l'aire, l'aigua o el glaç, o bé que s'ha acumulat per altres agents naturals, tals com
la precipitació química a partir d'una solució, o d'una secreció dels organismes vivents i que
forma capes o estrats sobre la superfície de la terra a les temperatures ordinàries i d'una
manera incoherent i no cimentada.
Sedimentació: Procés de dipòsit dels materials generats per l'erosió de les roques degut als
canvis de temperatura, el vent, la pluja, la força d'un riu, etc. que, a llarg termini, va format
noves formes de relleu (planes al·luvionals, per exemple) i, fins i tot, estrats.
Serra: Cadena de muntanyes.
Serralada: Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un conjunt mes llarg que ample.
17

Sòl: Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència
dels agents atmosfèrics i dels éssers vius i considerada com a llur suport.
Solifluxió: És una combinació de flux i reptació. És freqüent en els llocs de domini periglacial
(situats a les proximitats de les zones polars o als cims muntanyosos), on hi ha una part del
terreny permanentment gelat (permafrost) sobre la qual s'hi situa una part superficial que pot
fluir durant el desglaç de l'estiu (mol•lisòl).
Sorra: Roca detrítica incoherent, formada per grans de diàmetre comprés entre 2 i 0,062 mm.
Subducció: És un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit de
plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques. Les plaques tectòniques no
tenen totes la mateixa densitat. Les oceàniques, més joves que les continentals atès que es van
creant a partir del magma que flueix del mig de la falla divergent en les dorsals oceàniques, són
més denses que les continentals degut al ràpid refredament i a l'absència d'aire. Aquesta
diferència de densitat fa que en trobar-se dues capes, la menys densa s'enfonsi per sota de
l'altre, fonent-se per fricció i formant part del mantell o aflorant a la superfície en forma r volcà.
Les zones on això succeix s'anomenen, zones de subducció i per tant són les zones o
convergeixen dues plaques tectòniques, en les que una d'elles és clarament més densa que
l'altra. Les foses marines denoten les zones de subducció. Quan dues plaques continentals
convergeixen, hi ha un mescla dels materials de les dues capes i apareixen els plegaments de
les grans serralades continentals (Alps, Himalàia, Pirineus, Balcans): Els material més densos
queden més profunds i els que ho són menys, queden més superficials.
Superfície d’erosió: Superfície relativament plana obrada per la pèrdua de material disgregat
per la meteorització i el transport continuat durant períodes llargs.
Sinclinal: Plec còncau que presenta en el nucli els estrats més recents.
Sinclinal penjat: Sinclinal afaiçonat en un estrat de roca resistent a l'erosió i posat en relleu
entre anticlinals buidats per l'erosió. És una forma de relleu invertit.
T
Talús: Inclinació d'un terraplè.
18

Talús continental: Escarpament submarí de molt pendent situat entre la plataforma continental
i la zona dels fons oceànics mitjans.
Tàlveg: En una vall, línia mes o menys sinuosa que uneix els punts mes baixos del seu curs, des
de la naixença fins a la desembocadura.
Tartera: Extensió de terreny al flanc d’una muntanya coberta de pedres que s’han després
d’aquest (“berrocal” o caos de boles). Se forma per la descomposició del granit que és una roca
impermeable i dura però molt sensible a la descomposició química, la qual és especialment
intensa en la xarxa de escletxes (diàclasi) que recorre tot el seu espessor. L’aigua se filtra per les
escletxes i el gel fa esclatar la roca. Aquest tipus de paisatge és molt freqüent al Sistema
Central, destacant la tartera del Manzanares.
Tectònica de plaques: Teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a
dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Terraplé: Plataforma feta amb terra sobreposada, a vegades compactada, i sostinguda amb
parets d’obra o d’escullera.
Terrassa: Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac, del litoral,
originada per l'erosió.
Torrent: Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma sobtadament per una forta
ploguda. / Barranc per on davalla atorrentada l'aigua de la pluja, sovint completament eixut o
amb molt poca aigua.
Tómbol: Fletxa litoral que uneix una illa a la costa immediata o bé dues illes.
Tor: Agrupació de bolos granítics en forma de tossal, que manté visible la xarxa de diàclasis
original que facilità la fragmentació. Sembla una torre o castell ressaltat.
Tossal testimoni: Tossal segregat d'un relleu tabular o d'una cuesta, coronat per un estrat
resistent, pla i quasi horitzontal. (Cerro testigo o Otero)
Tossal residual: Tossal derivat de l'evolució d'un tossal testimoni que, per l'erosió, ha perdut
l'estrat resistent que el coronava. (Antecerro)
19

U
Uvala: Depressió càrstica tancada de forma ovalada i de grandària mitjana, sense línies de
drenatge organitzades, formada per coalescència o fusió de diverses dolines, les formes
individuals de les quals poden endevinar-s'hi. La unió de vàries uvales forma un pòlie.
V
Vall: Depressió allargada i relativament ample, definida per la convergència de dos vessants i
que és recorreguda o ha estat recorreguda, per un curs d'aigua o una glacera.
Vent: Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals.
Volcà: Lloc on les laves i altres productes magmàtics (gasos, vapors, etc...) atenyen la superfície
terrestre, a l’aire lliure o a sota l’aigua, i que, per refredament, construeixen un relleu al voltant
de la boca o de la fissura eruptiva, el qual sol tenir una forma cònica i una depressió o cràter al
cim.
X
Xaragall: Regueró que forma l’aigua de la pluja en escorre’s per un terreny inclinat. Petit
regueró que es forma als terrenys desprovistos de vegetació, sobre roques en pendent i poc
coherents com les argiles, per efecte de l’erosió que provoca l’escorriment de les aigües de
pluja. Els escorrancs són formes extremadament mòbils, s’aprofundeixen, s’engrandeixen i
produeixen una erosió remuntant que es pot mesurar en metres/any. Quan l’escorrancament
es generalitza, dóna lloc a un paisatge solcat de barrancs de diferents mides i aspecte desèrtic
que el pendent i la forta erosió fan impossible per al conreu (barranc, escorranc o cárcava).
20

Vocabulari breu de geografia

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Vocabulari breu de geografia

Ähnlich wie Vocabulari breu de geografia (20)

Mehr von Vicent Puig i Gascó

Mehr von Vicent Puig i Gascó (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Vocabulari breu de geografia