1. Automàtic o al vostre gust amb el  Amb so  Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne

2. Una vegada hi havia... Un home agafava cada dia el bus per anar a la feina.

3. Una parada després, una àvia pujava a l’autobús i seia al costat de la finestra.

4. L’àvia obria una bossa i, durant tot el trajecte, anava tirant alguna cosa per la finestra.

5. Sempre feia el mateix i un dia, encuriosit, l’home li va preguntar què era el que tirava per la finestra. - Són llavors! -li va dir l’àvia. .

6. - Llavors? Grana de què? - De flors. És que miro enfora i tot és tant buit... M’agradaria poder viatjar veient flors durant tot el camí. Que bonic que seria, oi? .

8. - Però... Trigaran a créixer, necessiten aigua... - Jo faig el que puc fer. Ja vindran els dies de pluja!

9. L’àvia va seguir amb la seva feina... I l’home va baixar de l’autobús per anar a treballar, tot pensant que la iaia havia perdut una mica el seny. .

10. Uns mesos després... Tot anant a la feina, l’home, en mirar per la finestra, va veure tot el camí ple de flors... Tot el que veia era un acolorit i florit paisatge!

12. L’home retorna al seu seient i seguí mirant el paisatge. «Les flors han brotat, es digué, però de què li ha servit el seu treball? No ha pogut veure la seva obra».

13. Tot d’una, va sentir el riure d’una criatura. Una nena assenyalava entusiasmada les flors... - Mira, pare! Mira quantes flors! .

14. No cal explicar massa el sentit d’aquesta història, oi? L’àvia de la nostra història havia fet la seva feina i va deixar la seva herència a tots els qui la poguessin rebre, a tots els qui van poder contemplar-la i ser més feliços.

15. Diuen que aquell home, des d’aquell dia, fa el viatge de casa a la feina amb una bossa de llavors que... .

16. Paràbola del sembrador (Mc 4,1-9; Lc 8,4-8) Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia: -Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres...

17. Aquesta presentació és dedicada a tots aquells mestres, educadors, professionals de l’ensenyament, que, avui, més que mai, no poden veure com creixen les llavors plantades, les esperances sembrades en el cor, sobretot, dels adolescents que omplen les seves classes. I com que els pares són, o haurien de ser, els grans educadors, també els hi és dedicada. Perquè... educar és mostrar camins!

18.  Per tornar a començar ESC Per acabar