Martínez Casas, Conchita, Arq. (interlocutor) Moreno, Eufemia, Dret Criado, Rafael, Arq. Garreta, Saül, Arq.

1. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC RECONVERSIÓ DE LA C-17 PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

2. EL TRAÇAT DE LA C-17 ACTUAL i L’ALTERNATIVA PROPOSADA PEL PLÀ TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

3. ESTAT ACTUAL DE LA C-17 VIATGE EN COTXE DESDE LLIÇÀ D’AMUNT A MOLLET PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

4. L’economia de l’àmbit Granollers-Congost es troba fortament influenciada pel municipi de Granollers, que concentra gairebé la meitat de la població amb edat de treballar d’aquest àmbit, i presenta una important especialització en el comerç i en la indústria. A continuació es comenta el treball localitzat i la població resident de les ciutats implicades en la reconversió de la C-17. De l’anàlisi de les dades estadístiques podem observar com per exemple a Mollet del Vallés l’evolució de la població ocupada resident és superior als llocs de treball localitzats, el que indica que el mercat de treball no genera suficients llocs de treball per ocupar tota la població, amb la consegüent augment de la mobilitat obligada. Montmeló és una ciutat amb uns 9.001 habitants amb molta presència del sector de la indústria de serveis i on es troba el circuit de Catalunya, per a curses de fórmula 1. Genera llocs de treball per a gairebé la meitat de la seva població. Lliçà de Vall és una ciutat petita en la qual la presència d’empreses industrials fa que el pes del sector es destaqui en el conjunt dels seus llocs de treball. La indústria ocupa el 40% del cens obrer i només el 20% de la població activa del municipi. Lliçà d’Amunt amb una població de 14.356 habitants és un dels municipis més dispersos i fragmentats del Vallès. Està format per urbanitzacions nascudes del caos posfranquista dels anys setenta que cobreixen els turons, petites barriades i infraestructures que s’escapen per tot el pla. És una població que ha crescut força aquests últims deu anys. Genera a la seva població uns 5.000 llocs de treball en els sectors de la indústria i serveis. S’ha de comentar que és una ciutat que es troba a solament tres quilòmetres de la seva capital, Granollers. Parets del Vallès és un dels centres industrials més important de la comarca. És una població que compta amb una població de 17.805 habitants i la indústria local i els serveis genera una ocupació d’uns 6.000 llocs de treballs. La Llagosta té una població de 13.713 habitants, amb una població ocupada d’uns 5.000 habitants i que treballen sobretot en els sectors de la Indústria i serveis. Bigues i Riells és una ciutat que compta amb 8.664 habitants amb una població ocupada d’unes 3.000 persones en indústria i serveis. La crisi econòmica ha produït que molta població tingui el lloc de treball a fora del poble, cosa que ha potenciat encara més el sector serveis, davant de la davallada dels altres com són la indústria i la construcció. Santa Eulàlia de Ronçana té una població de 6.829 habitants, amb una població ocupada de 3.000, treballant principalment en la indústria i sobretot en serveis. Durant un període d'eufòria econòmica i sense el més mínim control, Santa Eulàlia va començar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets a prop del riu Tenes i poc després van començar a aparèixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o Can Sabater. Com es pot observar, hi ha molt sòl de qualificació industrial i seria convenient combinar els teixits industrials i terciaris amb el residencial per tal de reequilibrar el territori i evitar la mobilitat obligada de la població activa resident. Així com convindria que el sector privat i públic apostessin per noves activitats econòmiques a l’àmbit i aquestes ciutats deixarien de ser ciutats dormitoris. LES DADES ESTADÍSTIQUES EN EL TERRITORI POBLACIÓ OCUPADA RESIDENT LLOCS DE TREBALL LOCALITZAT PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

5. PLANEJAMENT VIGENT Mapa urbanístic de Catalunya PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

6. PLANEJAMENT VIGENT Pla Territorial Metropolità de Barcelona PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

7. La oportunitat del polígon Industrial CanMontcau i les empreses que en ell s’han d’implantar: Mango i Biokit S’interpreta com un “lastre” històric i local, la posició del sòl urbanitzable de CanMontcau, en mig de un sòl qualificat pel PLA Territorial Metropolità de BarcelonaBcom a espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari i es proposa protegir-lo i permutar el seu aprofitament dins de l’àmbit de treball en sòls mes adequats per l’ús. Amb la relocalització de les empreses Mango i Biokitdins de l’entorn de la reconversió de la C-17, ajudaran a revitalitzar-los i a definitivament millorar l’aprofitament de Les noves vies. Aquesta operació de permuta es justifica amb sols de menys protecció; sols qualificats com espais de Protecció preventiva i espais verds residuals resultants de cessions obligatòries del desenvolupament dels polígons industrials IDENTIFICACIÓ DE SECTORS PENDENTS DE DESNVOLUPAMENT i “BUITS URBANS” PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

8. PROPOSTA D’ÀMBIT CONSIDERAT PER LA RECONVERSIÓ DE LA C-17 PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera

9. ESTRATÈGIES: - Desqualificació del sòlurbanitzable de Can Montcau per integra-ho en l'espaiprotegitpelseuinteres natural - Recolocació de l'aprofitamenturbanístic i els usos programats a Can Montcaudins de l'àmbit de la reconversió de la C-17 (propostad'ubicació entre Can Ninou i l'entorn del circuit - Reconversió de la C-17 en carrerambimplementaciód'untramviaambduesestacionsintermodalsalsextrems:una a l'estació existent de Parets i un altre a l'estació proposadapel PTMB a Lliçà de Vall - Creaciód'uneixverd de connectivitat natural i de lleure entre el Tenes i el Congost. Aquesteixpodriarecolzarequipamentspúblics i comercials - Creaciód'un vial de vora de companyia de l'eixverd - Dins de la reconversió de la C-17, reconversiódelsnusosviaris en places i sutura de les duesbandes de la c-17 amb la perllongació de carrers PROPOSTA D’ORDENACIÓ_ ESTRATEGIES PEL DESENVOLUPAMENT PlansDirectorsUrbanístics a l’àmbitmetropolità de Barcelona RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquemaestratègic MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011 Grup 1:Rafael Criado, Arq. Saül Garreta , Arq. ConchitaMartinez , Arq. Eufemia Moreno, Dret Tutor: Josep Maria Carrera