SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 8
MÒDUL 1 – INTRODUCCIÓ A LA USABILITAT I LA SEVA AVALUACIÓ

1 – EL CONCEPTE D’USABILITAT
La usabilitat es fonamenta en la comprensió de nosaltres mateixos, d’aquells a qui ens dirigim i de
les necessitats o capacitats que es demanen en cada moment o situació.
La usabilitat pertany a una disciplina més àmplia que es coneix com a interacció personaordinador i queda emmarcada en un concepte més ampli que és l’experiència de l’usuari.
El terme usabilitat sorgeix a partir de la utilitat d’un sistema (mitjà per a aconseguir un objectiu) i
la seva funcionalitat.
Criteris d’usabilitat
-

Facilitat d’aprenentatge – L’usuari ha de començar a utilitzar el sistema tan aviat com sigui
possible.
Eficiència d’ús – Una vegada que l’usuari ha après a utilitzar el sistema, el seu nivell de
productivitat ha de ser alt.
Facilitat de memorització
Errors – El sistema ha de generar el mínim d’errors possibles. Si es produeixen s’han de fer
saber a l’usuari, així com algun mecanisme per a recuperar-se de l’error.
Satisfacció

El context d’ús
Són les condicions sota les quals un producte interactiu serà usat. Per a aconseguir el
desenvolupament de productes usables cal conèixer les necessitats dels usuaris, com i on
l’utilitzaran. Els factors que influeixen poden provenir de:
-

L’entorn – Espai, temps, temperatura, soroll, moviment...
Organització dels processos de treball
Sistema i les seves característiques tècniques – Connectivitat, prestacions, configuracions...
Estàndards internacionals
Els estàndards internacionals faciliten la coordinació internacional i la unificació de les normes.
Són acords que contenen especificacions i criteris tècnics així com les regles necessàries perquè un
producte o tecnologia s’usi correctament
ISO 9241
ISO 9241-210:2010

ISO 9126

Suporta una gran varietat d’activitats de disseny.
Estàndard orientat a procés.
Va sorgir perquè el 2009 es van produir variacions. Aquest estàndard
converteix en requisits allò que eren recomanacions.
Estàndard orientat a producte.
Norma que defineix les característiques de qualitat. Posa un èmfasi més
gran en el desenvolupament de programari.
Utilitza el concepte “qualitat d’ús”.
Incorpora les sis característiques de qualitat: funcionalitat, confiabilitat,
usabilitat, eficiència, facilitat de manteniment i portabilitat.

L’estàndard ISO 9126 és un estàndard orientat al producte i el ISO 9241 és un estàndard orientat al
procés. Ambdós enfocaments no són excloents, ja que la qualitat de procés influeix en la qualitat
del producte, i aquesta, al seu tor, influeix en la qualitat d’ús.
El creixement ràpid que s’està experimentant amb les tecnologies i les seves aplicacions ens obliga
a anar millorant les interfícies home-màquina.

Usabilitat i accessibilitat
Accessibilitat és l’art d’assegurar-se que les instal·lacions estiguin a disposició de la gent, siguin o
no persones impedides físicament o psíquicament.
Usabilitat i accessibilitat no són atributs o qualitats diferents. Les dues porten a un mateix camí i és
aconseguir que els mitjans estiguin disponibles per a les persones. Si un disseny no és usable, no
es pot considerar accessible i viceversa.
El W3C, consorci internacional te com a objectiu prioritari la creació d’estàndards web i pautes
per al creixement i desenvolupament del Web, i ha fet avenços importants en matèria legal i
normativa que han reforçat la necessitat de tenir un Web per a tots amb igualtat d’oportunitats.
Criteris d’usabilitat i accessibilitat
-

Facilitat d’aprenentatge – Facilitat de l’usuari per a aprendre en sistema.
Comprensibilitat – Capacitat del producte interactiu que permet l’usuari entendre la seva
adequació (tasques i condicions d’ús).
Context d’ús – Factors que influeixen en l’ús del producte interactiu.
Eficàcia – Precisió i plenitud amb què els usuaris aconsegueixen els objectius marcats
Eficiència – Precisió i plenitud / recursos emprats
Estàndard – Grau de compliment exigible a un criteri de qualitat
Memorització– El sistema ha de ser fàcil de recordar després d’algun període sense ús.
Satisfacció – Sistema agradable d’usar. Comoditat i actitud positiva en l’ús del producte.
2 – CONTEXTUALITZACIÓ, PERSPECTIVES I DIMENSIONS DE LA USABILITAT
La construcció de sistemes complexos pot derivar en la construcció de sistemes complicats,
confusos. Quan la funció de cada element i les seves relacions amb la resta siguin perceptibles
d’una manera immediata per l’usuari, i quan hàgim prescindit de qualsevol element sense funció,
llavors haurem reduït la complexitat del producte al seu nivell òptim, funcional.
El cas contrari de funcionalitat és un producte d’ornamentació innecessària, amb excés d’opcions i
continguts irrellevants i amb una relació ambigua entre elements.
La dificultat i complexitat d’un producte interactiu s’ha d’ajustar a la dificultat del treball que cal
fer amb aquest producte. Hi ha un desig per a construir interfícies complexes, però això no vol dir
que hàgim de construir interfícies complicades.
UTILITAT, USABILITAT I ACCEPTABILITAT
Ens troben dos paràmetres d’acceptabilitat:
-

Acceptabilitat pràctica – El producte serà usat al món real.
Acceptabilitat social – El grau de compatibilitat amb la motivació, els valors, l’entorn, la
cultura, etc.

Nielsen estableix que la usabilitat és una dimensió de l’acceptabilitat pràctica.
-

La utilitat percebuda és el gran en el
qual un usuari creu que l’ús del
sistema millorarà el seu rendiment.

-

La usabilitat percebuda és el grau
en què l’usuari cre que usar el
sistema estarà lliure d’esforç.
-

Avantatge relatiu percebut és el grau en el qual un producte es percep millor que el
producte de la competència o del que pretén reemplaçar.
Compatibilitat – Coherència amb els valors existents, experiències passades i necessitats
dels usuaris potencials.
Complexitat – Grau en el qual un producte es percebut com a difícil d’entendre i d’usar.
Experimentació – Grau en el qual un producte por ser experimentat sense limitacions.
Observació – Com més fàcil es puguin observar els atributs d’un producte i els resultats,
més probabilitats tindrà de ser acceptat.

PERSPECTIVES EN USABILITAT
-

Usabilitat de l’objecte d’interacció– Avaluar d’una manera aïllada cada element
d’interacció que s’integra el producte.
Usabilitat de la tasca – Avaluar l’acabament d’una tasca per part de l’usuari (temps de
realització, nombre d’errors o l’acabament correcte).
Usabilitat del producte – Centrar l’atenció als atributs estètics i ergonòmics del producte i
deixar en segon pla la interacció o la superació de tasques.
Usabilitat del context d’ús – Avaluació de l’eficàcia, l’eficiència i la satisfacció del context i
la comprensió de les seves possibilitats i limitacions.
Usabilitat de l’empresa – Avaluació de certs productes perquè l’empresa assoleixi els seus
objectius i sigui més competitiva.

DIMENSIONS EN USABILITAT
-

-

-

Dimensió empírica – La usabilitat té diferents components que poden ser mesurats
(facilitat d’aprenentatge, eficiència, facilitat per a ser recordat, satisfacció, etc.) La
naturalesa empírica ens permet anar modificant els nostres projectes de disseny centrar en
l’usuari.
Dimensió dependent – La relació entre utilitat i usabilitat és de mútua dependència i en
conseqüència amb l’acceptabilitat del producte. La usabilitat no es pot considerar de
manera aïllada.
Dimensió relativa – Els productes seran usables si satisfan les necessitats d’una audiència
específica.
Dimensió ètica – Aconseguir que el producte millori la qualitat de vida.
3 – PRINCIPIS I OBJECTIUS D’USABILITAT
Els usuaris esperen que els elements d’una interfície funcionin de certa manera ja que és com ha
funcionat la majoria de les vegades. Qualsevol altra cosa por generar confusió. Quan un producte
segueix els estàndards de disseny, té més possibilitats de dirigir l’atenció dels seus usuaris i
assolir els seus objectius sense que per això deixi de ser innovador i atractiu.
OBJECTIUS DE LA USABILITAT
Es necessita marcar uns objectius quantificables que ajudin a saber en tot moment si el lloc és fàcil
d’usar per als usuaris en qui hem pensat.
PRINCIPIS DE LA USABILITAT
-

-

Coherència – Cada pantalla ha de compartir disposició bàsica, temes gràfics, principis i
jerarquia i organització
Interacció – Interacció predicible, visible i reversible. Quan un usuari a la pantalla fa clic ha
de canviar alguna en el sistema perquè ha de saber que el sistema ha registrat la seva
acció.
Informació, comunicació i retroalimentació – Hem de pensar en una estructura adequada
perquè l’usuari només pensi en el missatge que pretenem transmetre.
Control – L’usuari ha de tenir la iniciativa i prendre nombrosos controls, personalitzar un
producte o com es visualitzarà la informació en la pantalla.
Opcions – Oferir a l’usuari més d’una manera per a trobar el que busca.

4 – L’AVALUACIÓ DE LA USABILITAT I EL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI
-

-

-

-

Mètriques en usabilitat– Ens permeten estudiar la validesa i adequació dels productes
interactius i, d’aquesta manera, avaluar-ne la usabilitat. Poden ser:
o Directes – Per exemple el pes final del conjunt d’imatges d’una pàgina
o Indirectes – Per exemple, el percentatge de persones que compren en una botiga en
línia (usuaris que han comprat/usuaris que han visitat la pàgina x 100)
o Objectives –Valor que no implica el seny humà. Per exemple: Temps que triga un
usuari a completar un procés de compra
o Subjectives – Valor que implica el seny humà. Per exemple: Les puntuacions en un
qüestionari de satisfacció.
Retorn de la inversió ROI – És el benefici que obtenim quan invertim en alguna cosa (una
tecnologia o un producte). És un concepte econòmic i aplicable a qualsevol àmbit en què hi
hagi una inversió i del qual s’esperi un benefici a canvi.
Fases i mètodes de l’avaluació de la usabilitat
o Avaluació formativa – És usada per a crear un disseny i generar noves idees
o Avaluació sumativa – És útil per a avaluar dissenys que ja existeixen
Disseny centrat en l’usuari DCU – Assumeix que tot el procés ha d’estar orientat cap a les
necessitats i als objectius de l’usuari i aquests han d’estar involucrats dels del
començament en el procés de disseny. L’experiència d’ús ha de ser satisfactòria per a
l’usuari, i això implica tenir en compte les necessitats, preferències i limitacions.

-

-

-

Utilitzar un enfocament de disseny centrat en l’usuari ens permet assegurar la consecució
d’un producte amb la funcionalitat adequada per a usuaris concrets.
Disseny centrat en l’usuari i la usabilitat – La usabilitat és un concepte clau. Aquesta és
avaluada d’una manera iterativa i incrementalment millorada, bé a partir de prototips
utilitzats en situacions reals o simulades, o bé si el producte ja existeix, observant-lo per a
perfeccionar-lo encara més.
El procés de DCU i l’avaluació de la usabilitat– Té cinc etapes:
o 1 - Planificació del procés centrat en l’usuari – Identificació del propòsit i objectius
dels seus usuaris potencials.
o 2 - Anàlisis del context d’ús – La qualitat d’ús dependrà de la comprensió i les
característiques del usuaris.
o 3 - Anàlisi de l’usuari i requisits de l’organització – Identificació dels objectius
específics de l’usuari i els requeriments que el producte haurà de satisfer.
o 4 - Creació de solucions de disseny – Elaboració de propostes mitjançant prototips i
simulacions.
o 5 - Avaluació de la usabilitat
Comunicació – Hem de ser capaços de comunicar d’una manera efectiva i precisa els
resultats d’anàlisi i investigació i també les decisions de disseny que prenguem en l’equip
de treball.
5 – USABILITAT I EXPERIÈNCIA D’USUARI
La usabilitat respon a la pregunta: l’usuari ha aconseguit assolir còmodament el seu objectiu?
L’experiència d’usuari respon a la pregunta: l’usuari ha obtingut una experiència agradable?
-

Problema estratègic: Fer els nostres productes útils i usables
Problema psicològic: Fer que els ostres productes siguin acceptats pels usuaris.

Amb l’experiència de l’usuari entren en joc factors com l’acceptació, credibilitat, confiança,
emoció, etc. Això significa que l’experiència de l’usuari representa un canvi emergent del concepte
d’usabilitat.. Quan més a prop siguem d’aquestes necessitats i desitjos, més probabilitats hi haurà
d’obtenir resultats satisfactoris.
NIVELLS DE PROCESSAMENT
-

-

-

Disseny visceral - Aparença
o Totalment sensorial i succeeix abans que el cervell pugui donar forma al pensament
o Atrapa l’usuari per la par més instintiva afectiva i emocional.
Disseny conductual - Relacionat amb l’experiència d’us
o Útil – Tenir la valentia i creativitat per preguntar si els nostres productes són útils.
o Usable – La facilitat d’ús és un aspecte fonamental però no suficient.
o Desitjable– És molt important el valor de la imatge, la identitat, la marca i altres
valors del disseny emocional.
o Trobable – Producte navegable i objectes localitzables.
o Accessible – A de ser accessible per a persones amb discapacitats.
o Creïble – Hi ha elements de disseny que afecten la confiança dels usuaris.
o Valuós – Hem d’oferir valor per als nostres clients.
Disseny reflexiu – Comprensió i entesa
o L’usuari es pregunta sobre el producte i l’aportació que ha fet a la seva vida.
o Les respostes poden variar amb l’experiència, la personalitat, la cultura o l’estat
d’ànim.
PRINCIPIS I CONSELLS SOBRE EXPERIÈNCIA D’USUARI
-

No gastar temps ni diners en productes que ningú vol usar o que o estan dirigits a un públic
objectiu.
L’experiència pertany a l’usuari.
Hi ha tantes maneres de dissenyar l’èxit com de dissenyar el fracàs.
Oferir solucions simples i adequades als usuaris.
L’experiència no només és un producte: comença quan encara no som conscients i acaba
quan oblidem.
Prendre decisions sobre un paper (no sobre una pantalla) facilita corregir problemes abans
que es trobin en fase avançada
Els usuaris proporcionen massa informació. Hem d’aprendre a filtrar-la i canalitzar-la
adequadament.
El repte no és utilitzar la última tecnologia sinó explotar el potencial de les anteriors i
aportar solucions que facin la vida mes fàcil.

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Anatomia de l'Arquitectura de la Informació
Anatomia de l'Arquitectura de la InformacióAnatomia de l'Arquitectura de la Informació
Anatomia de l'Arquitectura de la Informació
 
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Pràctica 1 - Multimedia (UOC) - Paquita...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Pràctica 1 - Multimedia (UOC) - Paquita...Matemàtiques per a la Multimèdia II - Pràctica 1 - Multimedia (UOC) - Paquita...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Pràctica 1 - Multimedia (UOC) - Paquita...
 
Matemàtiques per a la Multimèdia II - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Matemàtiques per a la Multimèdia II - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasMatemàtiques per a la Multimèdia II - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Matemàtiques per a la Multimèdia II - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Processing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codiProcessing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codi
 
Programació Web - PAC 4 correcció - Multimèdia (UOC) - Paquita Ribas
Programació  Web - PAC 4 correcció - Multimèdia (UOC) - Paquita RibasProgramació  Web - PAC 4 correcció - Multimèdia (UOC) - Paquita Ribas
Programació Web - PAC 4 correcció - Multimèdia (UOC) - Paquita Ribas
 
Programació Web - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació Web - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasProgramació Web - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació Web - PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Diseño Gráfico - Resumen (Producción y Tratamientos Gráficos por ordenador)
Diseño Gráfico - Resumen (Producción y Tratamientos Gráficos por ordenador)Diseño Gráfico - Resumen (Producción y Tratamientos Gráficos por ordenador)
Diseño Gráfico - Resumen (Producción y Tratamientos Gráficos por ordenador)
 
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Solució PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paqu...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Solució PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paqu...Matemàtiques per a la Multimèdia II - Solució PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paqu...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Solució PAC 2 - Multimedia (UOC) - Paqu...
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
 
Programació Web - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació Web - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasProgramació Web - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació Web - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasTipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
 
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Informe Pràctica 2 - Multimedia (UOC) -...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Informe Pràctica 2 - Multimedia (UOC) -...Matemàtiques per a la Multimèdia II - Informe Pràctica 2 - Multimedia (UOC) -...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Informe Pràctica 2 - Multimedia (UOC) -...
 
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Exercici de compressió - Multimedia (UO...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Exercici de compressió - Multimedia (UO...Matemàtiques per a la Multimèdia II - Exercici de compressió - Multimedia (UO...
Matemàtiques per a la Multimèdia II - Exercici de compressió - Multimedia (UO...
 
Fisica - Correccions PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Fisica - Correccions PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFisica - Correccions PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Fisica - Correccions PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Xarxes Multimèdia - PAC 1 solució - Grau Multimèdia - UOC
Xarxes Multimèdia - PAC 1 solució - Grau Multimèdia - UOCXarxes Multimèdia - PAC 1 solució - Grau Multimèdia - UOC
Xarxes Multimèdia - PAC 1 solució - Grau Multimèdia - UOC
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Disseny Gràfic - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Disseny Gràfic - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasDisseny Gràfic - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Disseny Gràfic - PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Etapes de l'Arquitectura de la Informació
Etapes de l'Arquitectura de la InformacióEtapes de l'Arquitectura de la Informació
Etapes de l'Arquitectura de la Informació
 
Fisica - Correccions PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Fisica - Correccions PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFisica - Correccions PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Fisica - Correccions PAC 1 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Física - PAC 4 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 4 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFísica - PAC 4 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 4 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 

Ähnlich wie Usabilidad. Resum Mòdul 1

La usabilitat requeriment principal
La usabilitat requeriment principalLa usabilitat requeriment principal
La usabilitat requeriment principal
Esther Caparrós
 
Usabilitat
UsabilitatUsabilitat
Usabilitat
iMona06
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestio
florentgp
 
Presentacio Projecte Final
Presentacio Projecte FinalPresentacio Projecte Final
Presentacio Projecte Final
Ruth_Arjon
 
Software educatiu
Software educatiuSoftware educatiu
Software educatiu
cielocgz3
 
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - ResumARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
Aurora Lara Marin
 
Tecnologia De La Uoc
Tecnologia De La UocTecnologia De La Uoc
Tecnologia De La Uoc
UOC
 

Ähnlich wie Usabilidad. Resum Mòdul 1 (20)

La usabilitat requeriment principal
La usabilitat requeriment principalLa usabilitat requeriment principal
La usabilitat requeriment principal
 
Usabilitat
UsabilitatUsabilitat
Usabilitat
 
Presentació_usabilitat.pdf
Presentació_usabilitat.pdfPresentació_usabilitat.pdf
Presentació_usabilitat.pdf
 
Disseny i Desenvolupament de Materials de Formació
Disseny i Desenvolupament de Materials de FormacióDisseny i Desenvolupament de Materials de Formació
Disseny i Desenvolupament de Materials de Formació
 
Tecniques de gestio
Tecniques de gestioTecniques de gestio
Tecniques de gestio
 
Presentacio Projecte Final
Presentacio Projecte FinalPresentacio Projecte Final
Presentacio Projecte Final
 
Open KM i open CMS
Open KM i open CMSOpen KM i open CMS
Open KM i open CMS
 
Software educatiu
Software educatiuSoftware educatiu
Software educatiu
 
Reinforce Memory
Reinforce MemoryReinforce Memory
Reinforce Memory
 
Low Cost Productivity
Low Cost ProductivityLow Cost Productivity
Low Cost Productivity
 
Low Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - PresentacióLow Cost Productivity - Presentació
Low Cost Productivity - Presentació
 
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - ResumARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
 
Comportament d'Usuaris Marcos baldovi PAC1
Comportament d'Usuaris Marcos baldovi PAC1Comportament d'Usuaris Marcos baldovi PAC1
Comportament d'Usuaris Marcos baldovi PAC1
 
introScrumCAT
introScrumCATintroScrumCAT
introScrumCAT
 
Tecnologia De La Uoc
Tecnologia De La UocTecnologia De La Uoc
Tecnologia De La Uoc
 
Serssió 4 prototipar
Serssió 4 prototiparSerssió 4 prototipar
Serssió 4 prototipar
 
Les malalties cròniques
Les malalties cròniquesLes malalties cròniques
Les malalties cròniques
 
Guia qualitat continguts Webs Mèdiques
Guia qualitat continguts Webs MèdiquesGuia qualitat continguts Webs Mèdiques
Guia qualitat continguts Webs Mèdiques
 
CURS MADE IN PIRINEUS: Part 2. Com crear un producte turístic multiservei arr...
CURS MADE IN PIRINEUS: Part 2. Com crear un producte turístic multiservei arr...CURS MADE IN PIRINEUS: Part 2. Com crear un producte turístic multiservei arr...
CURS MADE IN PIRINEUS: Part 2. Com crear un producte turístic multiservei arr...
 
CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al terr...
CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al terr...CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al terr...
CURS MADE IN PIRINEUS. Part 2. Com crear un producte turístic arrelat al terr...
 

Mehr von Paquita Ribas

Mehr von Paquita Ribas (18)

Tipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibreTipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibre
 
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasTaller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
 
Licencias
LicenciasLicencias
Licencias
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumTractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
 
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
 
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1
 
Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8
 
Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7
 
Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2
 
Processing_practica_manual_gps
Processing_practica_manual_gpsProcessing_practica_manual_gps
Processing_practica_manual_gps
 
Processing_codi_practica_completa
Processing_codi_practica_completaProcessing_codi_practica_completa
Processing_codi_practica_completa
 

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Usabilidad. Resum Mòdul 1

  • 1. MÒDUL 1 – INTRODUCCIÓ A LA USABILITAT I LA SEVA AVALUACIÓ 1 – EL CONCEPTE D’USABILITAT La usabilitat es fonamenta en la comprensió de nosaltres mateixos, d’aquells a qui ens dirigim i de les necessitats o capacitats que es demanen en cada moment o situació. La usabilitat pertany a una disciplina més àmplia que es coneix com a interacció personaordinador i queda emmarcada en un concepte més ampli que és l’experiència de l’usuari. El terme usabilitat sorgeix a partir de la utilitat d’un sistema (mitjà per a aconseguir un objectiu) i la seva funcionalitat. Criteris d’usabilitat - Facilitat d’aprenentatge – L’usuari ha de començar a utilitzar el sistema tan aviat com sigui possible. Eficiència d’ús – Una vegada que l’usuari ha après a utilitzar el sistema, el seu nivell de productivitat ha de ser alt. Facilitat de memorització Errors – El sistema ha de generar el mínim d’errors possibles. Si es produeixen s’han de fer saber a l’usuari, així com algun mecanisme per a recuperar-se de l’error. Satisfacció El context d’ús Són les condicions sota les quals un producte interactiu serà usat. Per a aconseguir el desenvolupament de productes usables cal conèixer les necessitats dels usuaris, com i on l’utilitzaran. Els factors que influeixen poden provenir de: - L’entorn – Espai, temps, temperatura, soroll, moviment... Organització dels processos de treball Sistema i les seves característiques tècniques – Connectivitat, prestacions, configuracions...
  • 2. Estàndards internacionals Els estàndards internacionals faciliten la coordinació internacional i la unificació de les normes. Són acords que contenen especificacions i criteris tècnics així com les regles necessàries perquè un producte o tecnologia s’usi correctament ISO 9241 ISO 9241-210:2010 ISO 9126 Suporta una gran varietat d’activitats de disseny. Estàndard orientat a procés. Va sorgir perquè el 2009 es van produir variacions. Aquest estàndard converteix en requisits allò que eren recomanacions. Estàndard orientat a producte. Norma que defineix les característiques de qualitat. Posa un èmfasi més gran en el desenvolupament de programari. Utilitza el concepte “qualitat d’ús”. Incorpora les sis característiques de qualitat: funcionalitat, confiabilitat, usabilitat, eficiència, facilitat de manteniment i portabilitat. L’estàndard ISO 9126 és un estàndard orientat al producte i el ISO 9241 és un estàndard orientat al procés. Ambdós enfocaments no són excloents, ja que la qualitat de procés influeix en la qualitat del producte, i aquesta, al seu tor, influeix en la qualitat d’ús. El creixement ràpid que s’està experimentant amb les tecnologies i les seves aplicacions ens obliga a anar millorant les interfícies home-màquina. Usabilitat i accessibilitat Accessibilitat és l’art d’assegurar-se que les instal·lacions estiguin a disposició de la gent, siguin o no persones impedides físicament o psíquicament. Usabilitat i accessibilitat no són atributs o qualitats diferents. Les dues porten a un mateix camí i és aconseguir que els mitjans estiguin disponibles per a les persones. Si un disseny no és usable, no es pot considerar accessible i viceversa. El W3C, consorci internacional te com a objectiu prioritari la creació d’estàndards web i pautes per al creixement i desenvolupament del Web, i ha fet avenços importants en matèria legal i normativa que han reforçat la necessitat de tenir un Web per a tots amb igualtat d’oportunitats. Criteris d’usabilitat i accessibilitat - Facilitat d’aprenentatge – Facilitat de l’usuari per a aprendre en sistema. Comprensibilitat – Capacitat del producte interactiu que permet l’usuari entendre la seva adequació (tasques i condicions d’ús). Context d’ús – Factors que influeixen en l’ús del producte interactiu. Eficàcia – Precisió i plenitud amb què els usuaris aconsegueixen els objectius marcats Eficiència – Precisió i plenitud / recursos emprats Estàndard – Grau de compliment exigible a un criteri de qualitat Memorització– El sistema ha de ser fàcil de recordar després d’algun període sense ús. Satisfacció – Sistema agradable d’usar. Comoditat i actitud positiva en l’ús del producte.
  • 3. 2 – CONTEXTUALITZACIÓ, PERSPECTIVES I DIMENSIONS DE LA USABILITAT La construcció de sistemes complexos pot derivar en la construcció de sistemes complicats, confusos. Quan la funció de cada element i les seves relacions amb la resta siguin perceptibles d’una manera immediata per l’usuari, i quan hàgim prescindit de qualsevol element sense funció, llavors haurem reduït la complexitat del producte al seu nivell òptim, funcional. El cas contrari de funcionalitat és un producte d’ornamentació innecessària, amb excés d’opcions i continguts irrellevants i amb una relació ambigua entre elements. La dificultat i complexitat d’un producte interactiu s’ha d’ajustar a la dificultat del treball que cal fer amb aquest producte. Hi ha un desig per a construir interfícies complexes, però això no vol dir que hàgim de construir interfícies complicades. UTILITAT, USABILITAT I ACCEPTABILITAT Ens troben dos paràmetres d’acceptabilitat: - Acceptabilitat pràctica – El producte serà usat al món real. Acceptabilitat social – El grau de compatibilitat amb la motivació, els valors, l’entorn, la cultura, etc. Nielsen estableix que la usabilitat és una dimensió de l’acceptabilitat pràctica. - La utilitat percebuda és el gran en el qual un usuari creu que l’ús del sistema millorarà el seu rendiment. - La usabilitat percebuda és el grau en què l’usuari cre que usar el
  • 4. sistema estarà lliure d’esforç. - Avantatge relatiu percebut és el grau en el qual un producte es percep millor que el producte de la competència o del que pretén reemplaçar. Compatibilitat – Coherència amb els valors existents, experiències passades i necessitats dels usuaris potencials. Complexitat – Grau en el qual un producte es percebut com a difícil d’entendre i d’usar. Experimentació – Grau en el qual un producte por ser experimentat sense limitacions. Observació – Com més fàcil es puguin observar els atributs d’un producte i els resultats, més probabilitats tindrà de ser acceptat. PERSPECTIVES EN USABILITAT - Usabilitat de l’objecte d’interacció– Avaluar d’una manera aïllada cada element d’interacció que s’integra el producte. Usabilitat de la tasca – Avaluar l’acabament d’una tasca per part de l’usuari (temps de realització, nombre d’errors o l’acabament correcte). Usabilitat del producte – Centrar l’atenció als atributs estètics i ergonòmics del producte i deixar en segon pla la interacció o la superació de tasques. Usabilitat del context d’ús – Avaluació de l’eficàcia, l’eficiència i la satisfacció del context i la comprensió de les seves possibilitats i limitacions. Usabilitat de l’empresa – Avaluació de certs productes perquè l’empresa assoleixi els seus objectius i sigui més competitiva. DIMENSIONS EN USABILITAT - - - Dimensió empírica – La usabilitat té diferents components que poden ser mesurats (facilitat d’aprenentatge, eficiència, facilitat per a ser recordat, satisfacció, etc.) La naturalesa empírica ens permet anar modificant els nostres projectes de disseny centrar en l’usuari. Dimensió dependent – La relació entre utilitat i usabilitat és de mútua dependència i en conseqüència amb l’acceptabilitat del producte. La usabilitat no es pot considerar de manera aïllada. Dimensió relativa – Els productes seran usables si satisfan les necessitats d’una audiència específica. Dimensió ètica – Aconseguir que el producte millori la qualitat de vida.
  • 5. 3 – PRINCIPIS I OBJECTIUS D’USABILITAT Els usuaris esperen que els elements d’una interfície funcionin de certa manera ja que és com ha funcionat la majoria de les vegades. Qualsevol altra cosa por generar confusió. Quan un producte segueix els estàndards de disseny, té més possibilitats de dirigir l’atenció dels seus usuaris i assolir els seus objectius sense que per això deixi de ser innovador i atractiu. OBJECTIUS DE LA USABILITAT Es necessita marcar uns objectius quantificables que ajudin a saber en tot moment si el lloc és fàcil d’usar per als usuaris en qui hem pensat. PRINCIPIS DE LA USABILITAT - - Coherència – Cada pantalla ha de compartir disposició bàsica, temes gràfics, principis i jerarquia i organització Interacció – Interacció predicible, visible i reversible. Quan un usuari a la pantalla fa clic ha de canviar alguna en el sistema perquè ha de saber que el sistema ha registrat la seva acció. Informació, comunicació i retroalimentació – Hem de pensar en una estructura adequada perquè l’usuari només pensi en el missatge que pretenem transmetre. Control – L’usuari ha de tenir la iniciativa i prendre nombrosos controls, personalitzar un producte o com es visualitzarà la informació en la pantalla. Opcions – Oferir a l’usuari més d’una manera per a trobar el que busca. 4 – L’AVALUACIÓ DE LA USABILITAT I EL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI - - - - Mètriques en usabilitat– Ens permeten estudiar la validesa i adequació dels productes interactius i, d’aquesta manera, avaluar-ne la usabilitat. Poden ser: o Directes – Per exemple el pes final del conjunt d’imatges d’una pàgina o Indirectes – Per exemple, el percentatge de persones que compren en una botiga en línia (usuaris que han comprat/usuaris que han visitat la pàgina x 100) o Objectives –Valor que no implica el seny humà. Per exemple: Temps que triga un usuari a completar un procés de compra o Subjectives – Valor que implica el seny humà. Per exemple: Les puntuacions en un qüestionari de satisfacció. Retorn de la inversió ROI – És el benefici que obtenim quan invertim en alguna cosa (una tecnologia o un producte). És un concepte econòmic i aplicable a qualsevol àmbit en què hi hagi una inversió i del qual s’esperi un benefici a canvi. Fases i mètodes de l’avaluació de la usabilitat o Avaluació formativa – És usada per a crear un disseny i generar noves idees o Avaluació sumativa – És útil per a avaluar dissenys que ja existeixen Disseny centrat en l’usuari DCU – Assumeix que tot el procés ha d’estar orientat cap a les necessitats i als objectius de l’usuari i aquests han d’estar involucrats dels del
  • 6. començament en el procés de disseny. L’experiència d’ús ha de ser satisfactòria per a l’usuari, i això implica tenir en compte les necessitats, preferències i limitacions. - - - Utilitzar un enfocament de disseny centrat en l’usuari ens permet assegurar la consecució d’un producte amb la funcionalitat adequada per a usuaris concrets. Disseny centrat en l’usuari i la usabilitat – La usabilitat és un concepte clau. Aquesta és avaluada d’una manera iterativa i incrementalment millorada, bé a partir de prototips utilitzats en situacions reals o simulades, o bé si el producte ja existeix, observant-lo per a perfeccionar-lo encara més. El procés de DCU i l’avaluació de la usabilitat– Té cinc etapes: o 1 - Planificació del procés centrat en l’usuari – Identificació del propòsit i objectius dels seus usuaris potencials. o 2 - Anàlisis del context d’ús – La qualitat d’ús dependrà de la comprensió i les característiques del usuaris. o 3 - Anàlisi de l’usuari i requisits de l’organització – Identificació dels objectius específics de l’usuari i els requeriments que el producte haurà de satisfer. o 4 - Creació de solucions de disseny – Elaboració de propostes mitjançant prototips i simulacions. o 5 - Avaluació de la usabilitat Comunicació – Hem de ser capaços de comunicar d’una manera efectiva i precisa els resultats d’anàlisi i investigació i també les decisions de disseny que prenguem en l’equip de treball.
  • 7. 5 – USABILITAT I EXPERIÈNCIA D’USUARI La usabilitat respon a la pregunta: l’usuari ha aconseguit assolir còmodament el seu objectiu? L’experiència d’usuari respon a la pregunta: l’usuari ha obtingut una experiència agradable? - Problema estratègic: Fer els nostres productes útils i usables Problema psicològic: Fer que els ostres productes siguin acceptats pels usuaris. Amb l’experiència de l’usuari entren en joc factors com l’acceptació, credibilitat, confiança, emoció, etc. Això significa que l’experiència de l’usuari representa un canvi emergent del concepte d’usabilitat.. Quan més a prop siguem d’aquestes necessitats i desitjos, més probabilitats hi haurà d’obtenir resultats satisfactoris. NIVELLS DE PROCESSAMENT - - - Disseny visceral - Aparença o Totalment sensorial i succeeix abans que el cervell pugui donar forma al pensament o Atrapa l’usuari per la par més instintiva afectiva i emocional. Disseny conductual - Relacionat amb l’experiència d’us o Útil – Tenir la valentia i creativitat per preguntar si els nostres productes són útils. o Usable – La facilitat d’ús és un aspecte fonamental però no suficient. o Desitjable– És molt important el valor de la imatge, la identitat, la marca i altres valors del disseny emocional. o Trobable – Producte navegable i objectes localitzables. o Accessible – A de ser accessible per a persones amb discapacitats. o Creïble – Hi ha elements de disseny que afecten la confiança dels usuaris. o Valuós – Hem d’oferir valor per als nostres clients. Disseny reflexiu – Comprensió i entesa o L’usuari es pregunta sobre el producte i l’aportació que ha fet a la seva vida. o Les respostes poden variar amb l’experiència, la personalitat, la cultura o l’estat d’ànim.
  • 8. PRINCIPIS I CONSELLS SOBRE EXPERIÈNCIA D’USUARI - No gastar temps ni diners en productes que ningú vol usar o que o estan dirigits a un públic objectiu. L’experiència pertany a l’usuari. Hi ha tantes maneres de dissenyar l’èxit com de dissenyar el fracàs. Oferir solucions simples i adequades als usuaris. L’experiència no només és un producte: comença quan encara no som conscients i acaba quan oblidem. Prendre decisions sobre un paper (no sobre una pantalla) facilita corregir problemes abans que es trobin en fase avançada Els usuaris proporcionen massa informació. Hem d’aprendre a filtrar-la i canalitzar-la adequadament. El repte no és utilitzar la última tecnologia sinó explotar el potencial de les anteriors i aportar solucions que facin la vida mes fàcil.