La desindustrialització dels nuclis urbans. El cas de Sabadell
1. LA DESINDUSTRIALITZACIÓ DELS NUCLIS URBANS,
EL CAS DE LES ZONES DE TRANSFORMACIÓ D’ÚS
DE SABADELL
Oriol Mestre Vall
Màster en estudis territorials i de la població
Treball de recerca
Tutor: Abel Albet i Mas
Departament de Geografia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Setembre de 2010
2. Índex
1. Objectius, metodologia, marc teòric,…
2. La ciutat industrial i la ciutat actual
3. Les zones de transformació d’ús: anàlisi i
explotació
4. Resultats
5. Reflexions
3. Objectius de la recerca
• Confirmar el final del buidatge industrial al nucli urbà
• Exposar i avaluar els mecanismes previstos en el
planejament urbanístic per promoure la renovació
urbana
• Avaluar el resultat de la transformació, especialment
dels seus usos finals i del patrimoni industrial
4. Metodologia
• Entrevistes individuals
• Les 46 “zones de transformació d’ús” del Pla de 1978
• Treball de camp
• Sistematizació d’informació
Valor afegit del treball: dades elaborades associades a les
zones de transformació
Fonts d’informació: Pla General de Sabadell i comarca 1978; Registre de
Planejament Urbanístic de Catalunya; Modificació Zones de transformació d’ús
aprovada l’any 1990; Mapa Vapors de Sabadell (Benaul); Cens d’empreses tèxtils
del 1966 (Cambra); Ideescat; Censos de població,…
6. Un primer pas ineludible…
Entendre el naixement i construcció de la ciutat
industrial: la ciutat física com expressió de
l’economia urbana
Conèixer l’inici i raons de la ciutat actual: nou i
més sòl urbanitzable, diversificació de
l’activitat i especialització d’usos
8. Les zones de transformació d’ús
Una resposta als primers casos de tancaments
d’empreses; i
Una figura emmarcada en un pla general de ciutat
amb previsió de relocalització industrial
Objectiu
Identificar illes senceres dels eixamples amb
activitat i arquitectura industrial, per anticipar-se i,
alhora, promoure la reconversió d’usos, aprofitant la
seva grandària per adquirir sòl públic tot modificant
la normativa d’edificació general
9. Les zones de transformació d’ús (II)
Característiques
• 50% de cessió obligatòria del sòl a sistemes
• 1,60 m² t/m² s. d’índex d’edificabilitat bruta com a màxim
• Transformació mitjançant planejament derivat: plans parcials
o estudis de detall
• Regulació transitòria dels actuals usos industrials
La compensació als propietaris per la cessió es feia
mitjançant un major índex d’edificabilitat en
alçada i regulant, transitòriament, l’activitat
10. Informació associada a les zones: anàlisi i explotació
CAL BALART - ESCOLA D’IDIOMES Número 2 Àmbit geogràfic Altres
Transformació Total Superfície 6.220 hectàrees Mitjana
Usos actuals de l’espai Habitatge, equipament públic i serveis Sector activitat principal Metal·lúrgic
Període Segon Nombre propietaris 4 N. activitats 2
Ús sol cessió Equipament (Escola Idiomes) Empreses Cal Balart
Afectació PEPPAS No Conservació nau Si
Vapors anteriors No Conservació xemeneia no
A la cara de la gran via s’hi ha construït la futura l’Escola d’Idiomes. Es manté el conjunt de la nau de la cantonada del carrer bofí amb carrer
Vilarrubias amb una activitat de bar. Construcció d’habitatge plurifamilar a la cantonada del carrer Vilarrubias amb gran via. Ubicació en diferents
trams d’habitatges unifamiliars amb signes de remodelació (especialment al carrer bofí)
11. Resultats
1. Situación actual als antics eixamples industrials
2. Usos generals i us del sòl transformat a les
zones
3. Ús del 50% del sòl cedit a sistemes
(equipaments i zones verdes)
4. Vapors, fàbriques i xemeneies
12. Situació actual als antics eixamples industrials
Desindustrialització àmpliament
confirmada; en totes les zones de
transformació, excepte en una, no hi
ha l’activitat industrial d’origen
Buidatge industrial, un procés llarg,
distribuït en tres dècades, gairebé
acabat:
72% transformació total (33),
13% transformació parcial (6),
11% mantenen l’arquitectura industrial (5),
i 4% en procés (2)
Període transformació:
1 = 80s, 2 = 90s, 3 = 00s i 0 = no realitzada
13. Usos generals i usos transformats a les zones
Diversitat dels usos físics actuals
Repartits en tretze combinacions, per exemple: habitatge i parc
(14), habitatge i equipament públic (8), fàbrica (5) o
equipament públic (4)
Dualitat en el 50% del sòl públic transformat
Catorze equipaments, disset parcs (o zones verdes) i cinc
mixtes
Uniformitat en el 50% de sòl privat
Únicament en cinc hi ha activitats econòmiques destacades, la
resta són habitatges, majoritàriament, plurifamiliars
14. Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (equipaments)
Equipaments Període
Escola Superior de Disseny i Imatge (ESDI) Primera
CEIP Joanot Alisenda Primera Nou dels vint equipaments
Conservatori de Música Primera
creats són centres
CEIP Amadeu Vives Primera
Servei de promoció econòmica. Vapor Llonch Primera
formatius: quatre escoles
Equipament cultural. Museu d'història Primera (en construcció) primàries (CEIP), una
Equipament esportiu Can Marcet Primera escola d’estudis superiors,
Serveis centrals i Policia Municipal Primera centres de formació
Escola oficial d'idiomes Segona (acabada 2010)
Seu de la Creu Roja Segona
ocupacional,…
Pàrquing públic (zona blava) Segona
Centre formació ocupacional Segona (en construcció)
Centre de producció i creació artística Segona
Equipament cultural. Ca l'Estruch. Segona
Equipament cultural: magatzem arxiu històric Segona
CEIP Teresa Claramunt Segona
CEIP Martí i Pol Tercera
Guardaria municipal Tercera
Centre formació ocupacional Tercera
Equipament històric (Vapor Buixeda Vell) Tercera
15. Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (parcs)
Una forma d’esponjar la ciutat amb dos resultats diferents
Places o parcs oberts Patis o corredors interiors
(zona núm. 16)
Dels vint-i-tres parcs construïts tretze són interiors.
(zona núm. 1)
La gran majoria disposen d’un parc infantil i
únicament en sis zones amb parc s’hi conserva alguna
edificació anterior
16. Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones
Vapor Buixeda Vell (zona núm. 30)
Anteriorment, en divuit hi havia existit un vapor.
Actualment, en quinze es conserven les xemeneies, en
dinou la nau principal i en quatre alguna auxiliar (set
però encara estan pendents de transformació)
La conservació d’edificis industrials (vapors o
fàbriques) en usos ja efectius, majoritàriament, són
equipaments públics (12), en menor pes activitats
terciàries privades (4) i, en cap cas, habitatges.
Fàbrica Arrahona (zona núm. 19)
Divuit zones tenen algun element afectat a la
catalogació de patrimoni industrial municipal, quinze
ja estan transformades.
17. Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones (II)
El catàleg de protecció disposa tres nivells diferents: global
(1), volumètric (16) i documental (1)
Tres zones amb elements catalogats pendents o parcialment
transformades:
Vapor Vila i Fusté (zona núm. 1) Industrias Casabalanques (Vapor de la O) (zona núm. 24) Cal Borni Duch (zona núm. 12)
18. Reflexions
1. De la ciutat actual
2. Del planejament i les zones de transformació
3. Algunes debilitats inicials de les zones
4. Un patrimoni industrial poc revaloritzat i amb
accions a endegar
5. Un escenari ideal per la transformació
19. De la ciutat actual
Després d’un període llarg de degeneració de l’activitat
productiva, amb la decadència i abandó d’edificis, avui
queden poques fàbriques esperant ser enderrocades
Un dels pilars principals per a la modificació i renovació de la
ciutat ha estat el canvi d’usos de l’antic eixample
La ciutat del segle XXI viu i es configura mitjançant d’altres
activitats i realitats, el tèxtil (i la indústria), per una raó o
altra, sempre hi és present
20. Del planejament i les zones de transformació
El planejament permet construir ciutat, per exemple, repartint la
plusvàlua de la revalortizació de sòl entre la part privada i el
sector públic
Les zones de transformació proporcionen als governs locals la
capacitat de dotar d’equipaments i zones verdes a la ciutat, i es
demostren com un mecanismes molt útil per a l’adquisició de sòl
públic
La seva complexitat en la fase d’execució deriva en una
transformació aïllada, potenciant la diversitat entre elles i
importants dificultats per dotar d’una visió compacte del seu
entorn
21. Algunes debilitats inicials de les zones
Congestió visual en alçada
Causa: esponjar la ciutat i
compensar la cessió privada
Antic Vapor Amadé (zona núm. 1)
Laxitud temporal en el desplegament dels nous usos
Causa: una doble dependència, primer, fi de l’activitat i,
després, bones perspectives del mercat immobiliari
22. Un patrimoni industrial poc revaloritzat
La conservació de les fàbriques i vapors
responen a una voluntat del promotor
(principalment públic) sense configurar
un vestigi global de l’antiga ciutat
fàbrica. En les xemeneies, s’ha trobat el
símbol i icona del passat industrial (zona 20, darrera la 29 i 30)
El concepte de patrimoni industrial arriba tard a la ciutat, més com una
moda de l’administració pública i no com una “marca” del conjunt de la
ciutat
En general, els únics elements arquitectònics de valor afegit de les zones
de transformació corresponen a les antigues edificacions industrials
23. Un patrimoni industrial amb accions a endegar
Revisar alguns elements de zones transformades prou
destacats com per incorporar-se al catàleg de protecció,
valorar la possibilitat de, com a mínim, documentar
zones no transformades amb possibles vestigis d’antics
vapors, i fer el seguiment de tres zones encara per
transformar amb elements protegits, alguns, força
deteriorats, en són les principals accions que es podrien
endegar
24. Un escenari ideal per la transformació…
Compaginar la relocalització de l’activitat productiva en
una nova zona industrial, a poder ser al municipi i
mantenint el major nombre llocs de treball, amb un procés
global de renovació urbana, fonamentat en solucions
conjuntes i no petits canvis aïllats, dotant d’equipaments i
places públiques, conservant el patrimoni industrial i
impulsant una arquitectura més innovadora
