Presentació a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, juny 2010

1. PROGRAMACIÓ I BIBLIOTECA PÚBLICA - 2010
IGNASI BONET
Biblioteca de Teià
ETSAV
SANT CUGAT DEL VALLÈS
JUNY 2010
Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Sant Boi de Llobregat

2. 1. Evolució del concepte de “biblioteca”
2. Relació arquitecte – client
3. La veu del promotor: el programa funcional
4. Programa funcional
5. Directrius Tècniques
6. Espais de la biblioteca

3. Evolució del concepte de “biblioteca”
El context de la societat del coneixement ha modificat substancialment el rol i la
forma en què la biblioteca pública ha d’actuar front a la comunitat.
Si tradicionalment la biblioteca ha estat el lloc on els ciutadans accedeixen a la
informació i la cultura, en la societat del coneixement la biblioteca ha d’aspirar a ser
un pol dinamitzador potenciador de la creativitat local, per a generar nou
coneixment, a partir de la informació que conté.
1

4. Biblioteca contenidor, monumental…

5. Biblioteca Pública de Seattle

6. Mediateca de Sendai

7. Espai contenidor
+
Espai de relació
Activitat d’estudi
+
Activitat de lleure
Suport físic /
analògic
+
Suport digital /
virtual

8. Percepció estàtica
+
Percepció dinàmica
Formalitat
+
Informalitat
Monumentalitat
+
Proximitat

9. Relació arquitecte – client
“Els primers anys de la professió descobrim sorpresos que alguns dels arquitectes més
admirats han construït edificis que són durament criticats pels clients”
“… no hi ha dubte que el procés d’edificació d’equipaments necessita l’aportació de tots,
i que l’intercanvi d’informacions, en el moment adequat, ha de fer que encerts i errors
siguin responsabilitat de tots.”
“L’imprescindible contacte entre client (o tècnic gestor) i arquitecte…” (Orteu / Piferrer)
ARQUITECTE
CLIENT
CONSTRUCTOR
2

10. • Context comunicatiu
• Llenguatge
• “Background” cultural
• Coincidència d’interessos ?
•…
Sovint tensions més importants durant
el procés de projecte i obra es deuen a
mancances en el procés comunicatiu.
En el procés comunicatiu hi intervenen
els diferents agents (emissor,
receptor...), el context (lloc, moment,
entorn intitucional / organitzacional...) i
el llenguatge.

11. Conclusions
“El bon client és el que té una confiança total en el professional i, alhora,
és el més exigent" (Fermin Vazquez)
Si es dóna la primera circumstància, el client està legitimat per a portar la
segona a l'extrem. Si això es produeix, el resultat del projecte sol ser
el millor esperable.
La visió del promotor i la de l’arquitecte són complementàries (no
necessàriament oposades!). L’un completa la visió de l’altre.
Cal una única imatge de l’objectiu comú, una única imatge de l’edifici
que volem.

12. La veu del promotor: el programa funcional
La Gerència de Serveis de
Biblioteques (GSB), de Diputació de
Barcelona, com a promotor
d’equipaments bibliotecaris.
La programació.
3

13. COM?... ha de ser la nova biblioteca?
Qüestions prèvies al projecte:
• Espais: característiques ambientals?
• Quin equipament informàtic...?
• Quin tipus de mobiliari ?
• Quants metres de prestatgeria ?
• Quant personal tindrà ?
• Quina inversió inicial respresenta ?
• I quins costos de manteniment ?
• Quin horari d’obertura tindrà ?
• ...
PROGRAMA FUNCIONAL
(+ Directrius Tècniques)

14. Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB)
MUNICIPI
GSB
BIBLIOTECA
• A la província de Barcelona les biblioteques són un servei municipal
• La GSB no gestiona biblioteques
• La GSB facilita el treball en xarxa de les biblioteques
• La GSB gestiona els serveis bibliotecaris per als ajuntaments i les biblioteques
(gestió de la col.lecció, serveis en línia, dinamització, formació, suport i
assessorament…)
• La Xarxa de Biblioteques: 185 biblioteques i 9 bibliobusos

15. Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB)
PLANIFICACIÓ SECCIÓ DE PLANIFICACIÓ,
AVAULACIÓ I QUALITAT
AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ
EQUIPAMENT PROJECTE
SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ
TERRITORIAL I EQUIPAMENTS
OBRA
• Assessorament als ajuntaments en planificació i programació. Assessorament
als programadors.
• Seguiment dels projectes, obres i equipament de les noves biblioteques.
Assessorament als arquitectes redactors
• Avaluació posterior del funcionament dels equipaments

16. Unitat d’Arquitectura Bibliotecària
PLANIFICACIÓ
AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ
EQUIPAMENT PROJECTE
OBRA
• Assessorar als ajuntaments en els processos de projecte i obra dels nous
edificis bibliotecaris, així com en l’adequació a les noves necessitats dels edificis
existents. 100 Projectes i/o obres en marxa. 82 municipis implicats. (Dades maig
2009)
• Potenciar I + D en els espais i serveis de les biblitoeques.
• Generar document de Directrius Tècniques per a la redacció de projectes de
biblioteques.
Ser “BON CLIENT”: tenir clar el MODEL DE BIBLIOTECA que volem

17. • A qui s’adreça la biblioteca?
• Quins són els seu objectius bàsics? Model de biblioteca:
• Quins serveis ha d’oferir?
• Quins valors ha de transmetre? • Concepte
• Quina imatge vol donar la biblioteca? • Missió
• Quines situacions s’hi han de produir? • Funcions
• Quin tipus de llibres hi trobarà l’usuari? • Serveis
• Quines activitats s’hi generaran?
• On ha d’anar ubicada?
• Quina superfície total ha de tenir?
Mapa de necessitats del territori
• Quina inversió inicial respresenta ? Pla Municipal de Biblioteques
• Quins espais caldran?
• Quina relació entre espais ?
Estandards:
• Quines dimensions tindran els espais?
• Espais: quines característiques ambientals?
• Serveis bàsics
• Quin equipament informàtic...?
• Espais
• Quin tipus de mobiliari ?
• Equipament (mobiliari, informatica...)
• Quants metres de prestatgeria ?
• Personal
• Quant personal tindrà ?
• Horaris d’obretura
• Quina inversió inicial respresenta ?
• Costos
• I quins costos de manteniment ?
• Quin horari d’obertura tindrà ?

18. Mapa de Lectura Pública de Model de biblioteca Pla Municipal de
Catalunya (2008). Estàndards. (GSB) Biblioteques
http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/mapa.pdf
PROGRAMA FUNCIONAL

19. Estàndards: fons documental

20. Estàndards: espais (1/2)

21. Estàndards: espais (2/2)

22. Programa Funcional
1. Contextualització local
• Ciutadania, economia i territori
• Situació bibliotecària
2. Funcions bàsiques de la biblioteca pública
3. Serveis
4. Col.lecció
• Dimensionat i tractament del fons
• Composició i distribució del fons
5. Organització de les àrees de servei
• Descripció de les zones d’activitat
• Quadre resum de superfícies
• Organigrama funcional
• Elements bàsics de mobiliari i equipament
4
6. Personal
7. Hores de servei setmanals
8. Valoració econòmica
• Despeses d’inversió inicial
• Despeses anuals de gestió i manteniment

26. PROGRAMA FUNCIONAL:
• Funcions bàsiques de la biblioteca pública
• Serveis que ofereix
• La col.lecció Gestor
• Organització de les àrees
• Personal
• Horari
• Costos
• Annexes
Arquitecte
DIRECTIRUS TÈCNIQUES:
redactor
Alçada dels
prestatges Percentage de préstec
• Criteris bàsics per al projecte
1.90 m
14%
15%
7%
14%
• Espais i organigrama funcional
1.64 m
1.38 m
1.12 m
18%
18% 12%
26%
• Materials i sistemes constructius
12% 21%
0.86 m
0.60 m
13% 18%
• Comfort ambiental
9% 2%
0.24 m
% Llibres prestats entre 5 i 10 cops
• Instal.lacions
% Llibres prestats més de 10 cops
• Mobiliari i distribució de mobiliari
• Imatge gràfica i senyalització
• Equipament
• Altres aspectes (el pati, el bar, l’auditori...)
• Annexes

27. Programa Funcional
ASPECTES POSITIUS
• Quadre detallat fons documental
• Quadre detallat superfícies
• Organigrama funcional
• Descripció d’àrees i serveis
ASPECTES A MILLORAR
•Concepció d’espais com a “agregació de recintes”
• Manca de directrius tècniques
• Document molt orientat a la gestió i poc al projecte
• Edifici plurifuncional ?

28. DIRECTRIUS TÈCNIQUES
Directrius Tècniques
“Les prescripcions contenen ”límits” als projectes, però
lluny de ser esterilitzadors, el treball realitzat com a 0.60 1.10-1.20 0.60 0.60 0.60 1.10-1.20 0.60
projectistes d’equipaments públics ens ensenya que els
millors resultats s’obtenen quan creixen els
condicionants.”
“Unes prescirpcions clares i concises permeten als
arquitectes centrar el seu treball en els aspectes
diferenciadors de cada projecte”
“… la singularitat tipològica de la biblioteca obliga a cercar
un model propi [de recomanacions]. Les activitats que s’hi
desenvolupen permeten nombroses configuracions 1.50
espaials allunyades de les tipologies “d’agregació de
recintes”.”
“La pèrdua de protagonisme dels recintes trasllada el
control dimensional al terreny del mobiliari.” (Orteu /
Piferrer)
5

29. DIRECTRIUS TÈCNIQUES
Directrius Tècniques

30. Espais de la biblioteca Sales de lectura
6

31. Espais de la biblioteca Zona de revistes

32. Espais de la biblioteca Espais de lectura informal

33. Espais de la biblioteca Zona infantil

34. Espais de la biblioteca Zona infantil

35. Espais de la biblioteca Zona infantil

36. Espais de la biblioteca Zona de treball intern

37. Espais de la biblioteca Espai de suport. Espai de formació

38. IGNASI BONET PEITX ETSAV
bonetpin@diba.cat SANT CUGAT DEL VALLÈS
www.diba.cat/biblioteques
JUNY 2010
http://es.linkedin.com/in/ignasibonet
http://www.slideshare.net/Naninan