Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.

1. Quan la calor deixa de ser sufocant, cap al
tard, la canalla del barri aprofita, tots a
una, per a treure el cap pel balcó i mirar
cap al carrer. Sempre hi ha algú disposat a donar
el primer pas: un nen que juga tot sol a pilota
xutant-la contra la paret i, a cada cop, en fa caure
miques de l’estucat; o una nena eixerida que baixa
a la font acompanyada d’altres de més petites, i
cadascuna amb una nina que cal empolainar per
a fer la passejada. A les cases, les mares comen-
cen a preparar el sopar i els pares, suats després
de treballar, es refresquen mentre segueixen el
butlletí de notícies a la ràdio.
Més d’un sacseja el cap, preocupat. Les per­
sianes tancades dels negocis es multipliquen
arreu del país i la gent, sense res a fer, comença
a amoïnar-se. No és el cas de la ciutat, però mai
se sap. Sempre hi ha qui se surt del guió previst
i escolta música per somiar despert. També hi ha
homes que fan el sopar mentre les dones feinegen
al ritme de cançons que parlen d’amor.
La Tanit és també algú diferent per als seus deu
anys. Potser és pels seus ulls foscos, vivíssims, o pels
seus cabells curts, que en un primer moment fan
pensar en un nen guapíssim. Però no. La Tanit és
una nena especial. No juga a nines; ni tan sols, amb
la seva aparença masculina, juga cap dels partidets
que s’organitzen. Uns partidets que duren fins
que es fa fosc o fins que les mares criden els fills
per sopar. Va arribar al barri un bon dia amb sa
mare, una dona que somriu a tothom però que
no parla. S’havia quedat sense feina, en una altra
ciutat, i després de molt voltar, havia trobat allà
un piset i una feina que garanteix el plat a taula
a totes dues. La dona cus dia i nit a la vora d’un
flexo, amb petites pauses per a esbullar els cabells
de la filla i cuinar. La Tanit mira pel balcó o per la
finestra, i quan no ho fa, llegeix un llibre gruixut,
Cada vespre,
la mateixa història
Per Joan Bustos
Il·lustració: Kim Amate
conteEl
CAVALL FORT 1323
17

2. sempre el mateix, amb una dedicació similar. No
hi ha diferència, doncs, entre mirar el que passa
i treure el trellat del que s’explica a la novel·la.
Empesa per la mare, la nena ha acabat baixant
a la plaça avui. Com que s’hi sent incòmoda i no
sap què fer ni què dir, decideix cantar una cançó.
La va aprendre temps enrere, quan vivia en una
altra ciutat, en un altre país. A mesura que la Tanit
apuja el volum, l’activitat a la plaça es deté, de
manera que tots els nens i les nenes s’acosten al
banc on seu la nena que només coneixen de vista.
El primer és el nen que juga sol a pilota. I, tot
seguit, la nena que n’acompanya d’altres de més
petites. Estan encisats per la seva veu, tan fresca
que sembla bressada per la brisa i que els fa ve-
nir esgarrifances. Tots diuen els seus noms sense
presses, per ajudar la nouvinguda a retenir-los en
la memòria, i, en acabat, ella deixa de cantar i
pronuncia el seu. Els nens i nenes el repeteixen, ad-
mirats perquè mai no l’havien sentit. Ella aprofita
l’atenció per a començar a explicar-los la història
del llibre que llegeix tothora.
En un país llunyà hi vivia un rei cruel que tenia
assetjada una ciutat. Volia entrar-hi per fer esclaus
els seus habitants, enderrocar fins a l’última casa i
construir-hi un palau reial enorme per albergar-hi
la seva cort de nobles paràsits.
La gent es defensava com podia dels atacs. Sort
tenien de les muralles i del port, per on els arribava
cada dia peix fresc i subministraments per a poder
resistir. Però fins quan?
El setge va arribar a oïda d’un noble corsari,
que amb l’ajuda de la seva valerosa tripulació va
enfrontar-se als soldats i els va fer fugir amb la
cua entre cames.
Quan l’alcalde de la ciutat va enviar una dele-
gació per agrair al pirata l’alliberament, aquest
es va enamorar perdudament de la filla de l’edil,
que anava a primera fila.
—Concediu-me que m’hi casi —implorava el no-
ble corsari veient que la jove corresponia al seu
amor.
—No i mil vegades no!
conteEl
CAVALL FORT 1323
18

3. Quan la nena s’adona que té tot el públic em-
badalit —s’hi han afegit pares i mares, cansats que
els nens facin el sord per a tornar a casa, ara que
es fa fosc—, tus i se’n va enmig de les protestes
de xics i grans. L’endemà l’esperen tots a la plaça,
quan ja no costa respirar perquè l’aire no crema.
La Tanit apareix, s’asseu al banc i reprèn la història
en el punt mateix en què l’havia deixada el dia
abans. Escoltant-la sense parpellejar, la canalla del
barri i molts dels seus pares obliden la calor del
dia, les penalitats de la feina, les dificultats per a
dur menjar a casa.
Així cada vespre, fins que la nena s’aixeca i, sen-
se dir res, els abandona. Ningú no li ho retreu,
perquè el record de la història els fa més suporta-
bles les penalitats. A mercat, a l’escala quan coin-
cideixen amb un veí, mentre esmorzen... tothom
s’adona que han après a admirar el coratge dels
enamorats.
El desenllaç sembla imminent. Sense haver-ne
parlat, tothom, adults i infants, s’han vestit per a
l’ocasió. Avui sabran el desenllaç, que intueixen
feliç, com és de preveure.
L’hora arriba i la nena no hi és.
Neguitosos, miren amunt i s’adonen que la
finestra on cus la mare té les persianes abaixades.
On és la dona que somriu i no parla? I la filla que
els ha robat el cor?
—Deuen haver marxat de la ciutat. Potser han
tornat on vivien —aventura una veïna que acaba
d’arribar panteixant—. Les he vistes a l’estació, a
mitja tarda. Duien una maleta molt grossa. M’han
saludat.
Què poden fer? Algú descobreix sota el banc
un embalum embolicat amb paper bast. Amb de-
licadesa, sota la llum d’un fanal, el nen que juga
sol a pilota en desfà el nus i ensenya a tothom el
contingut.
Un llibre. El mateix que la nena llegia sense
descans. Se senten murmuris i alguns comencen
a marxar decebuts.
Fins que al nen se li acut una cosa. Com si tingués
febre, comença a suar, fulleja el llibre, es deté en
una pàgina concreta i es posa a llegir amb veu
clara. Un somriure esperançador s’instal·la en les
cares de tots. Només la nena que n’acompanya
d’altres de petites s’adona que el llibre té les
pàgines en blanc. El nen i la nena
es miren. Quan un defalleixi,
l’altra li agafarà el relleu i
així tothom podrà escoltar,
cada vespre, la mateixa
història.
CAVALL FORT 1323
19