1. Ignasi Servià i Goixart. Consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius. 1 / 4
Claus per la Transformació en regadiu.
El passat dia 4 de juliol es va reunir el Consell de l’Aigua de la demarcació Hidrogràfica de l’Ebre per aprovar el seu Pla
Hidrològic, on hi ha prevista la transformació en regadiu de 445.000 noves hectàrees. Al mateix temps, també als diaris estan
apareixen diverses noticies sobre la transformació del Segarra-Garrigues.
Tenint en compte aquestes dues notícies d’actualitat, us comentaré breument les principals “Claus per la transformació en
regadiu”. Aquest llistat de claus, pot servir de full de ruta per l’administració, responsable de diferents Comunitats de Regants
que estan iniciant la seva transformació, així com persones de diferents àmbits. Una transformació en regadiu és molt més que
la instal·lació d’una important infraestructura hidràulica, això és només una part del projecte.
Foto: Visita amb companys del COEAC a les obres de l’Embassament de Valdepatao i la CP de Fraga, acompanyats pel
Director Provincial d’Agricultura. (Novembre 2012).
Aquest article vol aportar Claus per transformacions en regadiu de manera genèrica, si bé hi ha referències específiques dels
diferents regadius que més conec.

2. Ignasi Servià i Goixart. Consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius. 2 / 4
1. Comunitat i Col·lectivitats de Regants. El model de Comunitats de Regants s’ha exportat a diferents parts del món
per tot el que aporta en la gestió de l’aigua de manera col·lectiva. S’ha de garantir CCRR transparents, i que el regant
actual i regant expectant estiguin correctament representats. Els regants han de poder decidir de manera directa en els
temes que afecten a la Comunitat, perquè d’aquestes decisions depèn la rendibilitat actual i futura de les seves
explotacions.
2. Coordinació entre els diferents agents. En determinades actuacions intervenen un nombre important
d’Administracions i Empreses, que han de compartir informació d’una manera àgil i eficient. El regant ha de tenir clar
quines són les funcions de cadascú per poder adreçar-se a qui correspongui. En el cas del Segarra-Garrigues estan
actuant sobre el territori: aproximadament 17.000 futurs regants a títol individual, Comunitat General de Regants,
Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Acuaebro depenent del Ministeri d’Agricultura, Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre, Infraestructures (anteriorment Regsega), Aigües del Segarra-Garrigues, Assistències Tècniques a
la Direcció d’Obra, Assistències Tècniques de les CP, Constructores de les diferents obres, Instal·ladors de reg, Oficina
del Regant, Punt del Segarra-Garrigues, Centre de Reg de la Mediterrània (REGMED), IRTA, , etc..
3. Concessió d’Aigua. La concessió d’aigua per una Comunitat de Regants pot quedar definida per Llei o per document
concessional. Al Segarra-Garrigues o la Litera Alta, s’han pogut constituir comunitats de regants a partir d’una reserva
d’aigua, sense tenir-ne encara la concessió. El constituir-se permet avançar més àgilment diferents tràmits. Però és
recomanable, avançar els tràmits perquè aquesta reserva d’aigua, es pugi convertir en concessió quan abans millor. La
concessió fixa la superfície de reg, la dotació anual, així com el cabal màxim a derivar, per un determinat nombre d’anys.
4. Capacitat de Regulació. Els projectes de regadiu necessiten obres de regulació perquè els regadius tenen les seves
demandes d’aigua més grans a l’estiu, que és quan les precipitacions són menors. Les obres de regulació són
necessàries, però aquestes han d’avançar a la vegada que les obres de transformació. L’Aragó i Catalunya ha estat
proactiu en l’execució de Sant Salvador, mentre que el Riegos del Alto Aragón, utilitza la falta de regulació, com excusa
per no transformar. Penso que s’ha de tenir en compte la irregularitat creixent de les precipitacions dels nostre clima
mediterrani, i és del tot recomanable, que aprenguem a gestionar els regadius amb una flexibilitat del recurs.
5. Capital (Administració / Administrat). Per mantenir el ritme de transformació es important que l’administració Estatal /
Autonòmica pugui mantenir les seves anualitats fins la finalització de l’obra. Això és complicat en els moments actuals, i
per tant, s’entén que l’administració centri la seva inversió on hi ha més demanda de reg. A l’hora, el futur regant, ha de
poder accedir amb facilitat al finançament del cost de donar-se d’alta al reg i de fer la instal·lació del reg, donat que
parteix d’una situació de secà, gens capitalitzada.
6. Compromís. (Administració / Administrat). Les transformacions són projectes Interlegislatures e intergeneracionals.
Penso que la majoria de les decisions, donada la gran importància pel territori, s’haurien de prendre de manera conjunta
per tots els partits polítics, i que el ritme d’avançament de la transformació hauria de dependre de programacions
tècniques a llarg termini, i no de calendaris polítics. Per part dels futurs regants també ha d’existir el compromís, en forma
d’adhesió al reg. En els moments actuals, és condició necessària, però no suficient, un gran percentatge d’adhesions al
reg per poder realitzar les obres.
7. Cost de l’aigua / Energia. El cost de l’aigua s’ha incrementat de manera important els darrers anys degut a l’increment
del cost de l’energia, i encara està pendent d’aplicar-se un nou increment. Cal Considerar la incorporació de tots aquells
criteris de disseny que permetin una reducció del cost energètic, a l’hora que la utilització d’energies renovables si és
possible. Un cop fixat el preu de l’aigua, per determinades CCRR, aquest suposa un percentatge molt important dels
costos de producció. En aquesta situació s’ha de gestionar l’aigua de manera tècnica i eficient.

3. Ignasi Servià i Goixart. Consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius. 3 / 4
8. Constància. Les persones que passen al davant d’aquestes transformacions són del tot conscients que es tracta de
curses de fons, i que no es pot parar de fer gestions per avançar constantment. Sense voler oblidar a cap, si que vull
recordar a la CCRR de la Conca de Tremp, un projecte que va iniciar la Concentració Parcel·lària i l’avantprojecte l’any
2003, i que sempre està treballant per al desenvolupament de la seva comarca.
9. Control TCQ. S’ha de fer un seguiment del Temps, Cost, i Qualitat de l’obra. Donat per suposat la qualitat de l’obra, cal
fer el seguiment de l’evolució i possibles desviacions tant de la variable Cost com de la variable Temps. S’ha de realitzar
la planificació del conjunt de les obres (CP, Xarxa de Reg, Col·lectors General, Electrificació) perquè no falti cap element
que condicioni la posta en reg. Importants desviacions dels calendaris fins a transformació tenen un important impacte
econòmic, tant pels regants expectants, com pel conjunt del territori.
10. Concentració de la Inversió vs Manteniment. Hi ha el model de concentrar la inversió en un sector, amb el greu
problema de allargar el calendari de transformació del conjunt del projecte. L’altre model és realitzar en paral·lel
actuacions en diferents sectors de reg, amb l’objectiu d’escurçar el calendari. Aquest model s’ha de complir fins a la
transformació en reg, perquè si no existeixen sobre el territori un conjunt d’infraestructures que no generen cap valor, i
que representen uns importants costos de manteniment. A la zona oriental de Monegres-II hi ha executades Estacions
de Bombaments i xarxa de reg, però encara no està prevista data d’inici de reg.
11. Consens en temes Ambientals. S’ha de buscar un consens necessari en temes ambientals entre l’administració, els
agricultors, els medi ambientalistes i la resta d’agents del territori, perquè treballar conjunts, és la millor manera que tots
defensin una conservació de la natura que sigui sostenible al territori. Difícilment el territori pot acceptar increments de
Zepas, conclusions dels Plans de Gestió o definició de Parc Natural de zona estepària a Monegres-II, si s’acumulen
endarreriments molt importants.
12. Corba d'emprenedoria < > Corba d’envelliment de la població. La velocitat de transformació en regadiu depèn de
diferents factors, sent el més important el grau d’emprenedoria dels agricultors de la zona. Aquesta emprenedoria depèn
més de les persones que de la seva edat, però generalment no es disposa d’aquesta informació. La experiència em diu,
que el nombre de persones que assisteixen a les reunions de promoció del reg, i en especial la seva edat mitjana, dóna
una primera aproximació del temps que trigarà a realitzar-se la transformació.
13. Combinatòria de Cultius. A l’avantprojecte de reg es defineix la combinatòria de conreus més probable. Però passats
els anys, la combinatòria de conreus al regadiu, pot presentar diferències significatives. La combinatòria depèn del tipus
de dotació previst, experiència dels agricultors de la zona i de zones colindants, característiques edafoclimàtiques (risc
de salinitat, risc de gelada, risc de pedregada, etc.), preu de venda del productes i de les subvencions, etc.
L’administració pot estimar una combinatòria, però seran els futurs regants els que l’executin, perquè d’aquesta depèn la
rendibilitat. Un exemple, on es presenten diferències entre les dues combinatòries, és al regadiu del Segrià Sud. Per
aquest regadiu, amb dotació de suport, es va estimar una superfície important d’olivera i ametller. Actualment, la
demanda més important se centra a la fruita primerenca.
14. Comercialització dels productes de qualitat amb valor afegit. L’empresari agrari ha de vetllar per incrementar la
rendibilitat de la seva explotació de reg, i determinades formes de comercialització dels seus productes poden suposar
un increment del preu de venda. Producció de Qualitat, Producció de Proximitat, Producció Ecològica, Denominació
d’Origen de vins i olis, etc... són conceptes a tenir molt en compte.

4. Ignasi Servià i Goixart. Consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius. 4 / 4
15. Concentració Parcel·lària 2.0. En la majoria de municipis pendents de transformació, s’ha finalitzat la Concentració
Parcel·lària. La dimensió mitjana de les explotacions d’algunes CP fa recomanable, que s’estudiïn agrupacions més enllà
de l’agrupació a nivell de propietari i d’explotació, amb l’objectiu d’optimitzar el sistema de reg, així com la rendibilitat
econòmica. Hi ha experiències que zones amb superfícies per propietari properes a 2 ha, s’han posat d’acord per la
instal·lació de pívots per una explotació conjunta.
16. Coneixement Científic. És necessària una transferència tecnològica cap els regants, perquè aquests facin una gestió
de l’aigua el més eficient i rendible possible. El grau de tecnificació, tant en la instal·lació del reg, com en la programació
del reg, haurà de ser clarament creixent. Em costa d’entendre assajos de camp al Segarra-Garrigues, amb dotació de
6.500 m3/ha/any, que després s’apliquin dotacions properes als 8.000 m3/ha/any.
17. Comunicació 2.0. Actualment té una gran importància la informació disponible a Pàgines Web, així com pel conjunt de
xarxes socials i professionals. Tothom, tant gent de les ciutats com gent dels pobles, consulten i utilitzen aquesta
informació. Les comunitats, en funció de les seves possibilitats, han de tenir actualitzada les seves pàgines web, i
compartir de manera transparent la informació que generen.
18. Change Managament (Gestió del canvi). Un dels canvis més importants a l’àmbit rural és la transformació d’una
determinada zona de secà en regadiu. El futur REGANT ha de sortir de la seva zona de confort, no tant per la seva
rendibilitat, si no perquè deixa de fer els cultius que han fet durant tota la vida. Per vèncer la resistència al canvi, hi ha
diferents mètodes (Educació, Participació, Facilitació, Negociació, etc.). S’haurà de definir una estratègia mixta, que els
tingui en compte tots. Les Transformacions no són ràpides ni fàcils, però representen un gran projecte de territori, que
marca un abans i un després.
Per finalitzar l’article, voldria comentar breument, tres conceptes sòcio-econòmics que considero importants en els temps
actuals.
1. Ficar en valor la pèrdua de producció Final Agrària de la no transformació. Les obres de regadiu no es fiquen en
valor, fins que els regants reguen les seves finques. Cada any que es perd de transformació, hi ha una important pèrdua
de Producció Final Agrària, la qual no està contribuint a les diferents branques de l’economia. Segons estimacions
meves, l’endarreriment en la transformació de Monegres-II a la comarca del Baix Cinca, ha suposat una pèrdua de
Producció Final Agrària superior a 1.750 M€, per un retard de 22 anys.
2. Generació d’ocupació. El regadiu aporta moltes coses, però una de les més importants en els moments actuals, és la
generació d’ocupació. Aquesta depèn principalment de la tipologia dels cultius a implantar, però en cultius fruiters, la
generació d’ocupació se situa en valors de 0,090 hores MO / m3 d’aigua, mentre que en cultius com el panís se situa en
0,005 hores MO / m3 d’aigua.
3. Recuperació de la inversió per part de l’administració. En el moment econòmic actual, les decisions en temes de
regadius es prenen més als Ministeris/ Departaments d’Economia que als d’Agricultura. A part de la reactivació de la
economia, i de la generació d’ocupació, els responsables econòmics haurien d’avaluar la recuperació de la inversió a curt
termini per part de la administració via: Increment de l’IVA, Increment de l’IRPF i de l’Impost de Societats i Increment de
l’Import de Béns Immobles, etc.