Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands

Tècniques instrumentals (Grau d’Antropologia) – Curs 2015-16Càpsules Formatives
(Escola de Doctorat, 2 d’octubre de 2019)
Revistes científiques: quins són
els reptes que han de conèixer
els investigadors en formació?
Ernest Abadal
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
(Universitat de Barcelona)
abadal@ub.edu
http://fbd.ub.edu/pub/abadal

Presentació
 Objectiu:
•Conèixer el context i els reptes de les revistes
científiques.
- No serveix per aprendre a publicar però ajudarà a
prendre decisions.
 Objecte d’estudi:
•Revistes científiques
- Sector editorial molt potent
- Grans canvis en els darrers anys
•Elements comuns amb les monografies
 Enfocament:
•Panoràmica general per a PIF
2Els reptes de les revistes científiques

Un llibre … de regal!

Sumari
4
1. La comunicació científica
2. Reptes
1. Sostenibilitat econòmica
2. Estàndards de qualitat
3. Revisió oberta
4. Dades de recerca
5. Difusió a xarxes socials
6. Noves mètriques
3. Consideracions finals
Els reptes de les revistes científiques

1 La comunicació científica
 Funció:
•Difondre els progressos científics
•Preservar i donar a conèixer les autories dels
avenços.
 Fonament:
•Revisió per experts (peer review).
•Actua com a sistema de control de qualitat dels
continguts.
5

1.1 Antecedents
 Els primers científics es comunicaven entre
ells per carta.
•Por a ser copiats.
•No era un sistema obert.
 Primeres revistes científiques:
•Journal des sçavans (París)
•Philosophical transactions of the Royal Society
of London (1665).
6

1.1 Antecedents (ii)
 Aportacions de les revistes:
•Selecció de les millors cartes.
•Revisió per col·legues.
•Permetia àmplia difusió dels progressos.
•Ajudava a preservar l’autoria (hi havia
nombrosos litigis).
 Sense canvis durant més de 300 anys.
•Els més destacats no comencen fins a 1990.
8

Els marcs (frames)
 Digitalització + internet
(1990)
→ Consolidat
 Accés obert (2000)
→ Bastant consolidat
 Ciència oberta (2015)
→Iniciat
 Condicionen autors i
editors
9

1.2 L’accés obert
 Accés lliure i gratuït
a la producció
científica per mitjà
d’internet.
 Vessant econòmic
•Accés gratuït
 Vessant legal
•Lliure de drets
•Reutilització
10

L’accés obert (ii)
 Accés obert és una “visió”.
•Convenciment de que el sistema de comunicació
científica funcionarà millor amb aquest model.
 Valors actuals
•Difondre, compartir, transparència, etc.
11

1.2.1 Beneficis (comunicació científica)
 Incrementa la difusió, l’ús (audiència).
•Bon posicionament en GoogleScholar.
 Incrementa la citació (impacte).
•OACA (Open Access Citation Advantage)
 S’agilita la transferència de coneixement
(disminueix el període de recepció).
 Es redueixen els costos
• Estudis Houghton (2009).
12

1.2.1 Beneficis (ii)
 Repercussió directa sobre la societat.
•Transferència directa de coneixement a la
societat.
•Trenca barreres entre països rics i pobres.
•Permet visibilitzar la inversió pública en
investigació.
 Permet la reutilització de la informació i de
les dades.
•Els continguts no són només per a la consulta
sinó que amb ells es poden crear nous
productes i serveis derivats
13

1.2.2 Impuls polític i seguiment
 Tendència majoritària i irreversible
 Directrius polítiques
•Recomanacions Comissió Europea (2018)
- Accés i preservació de la informació científica
•Pla S (2018, rev. 2019)
•Universitats (LERU i EUA)
 Estudis de seguiment
•Estimacions globals
•Observatori de Catalunya (UB-UPC-UOC)
14

Comissió Europea (2018)
 Member States should ensure, …/…, that as a
result of these policies or action plans:
 all scientific publications resulting from publicly-
funded research are made available in open
access as from 2020 at the latest;
15

Pla S (2018, rev. 2019): accelerar la transició
 Proposat per 13 grans
finançadors de la
investigació.
 Tot en accés obert a
partir 1/1/2021.
 Recomana l’ús de
llicències
CreativeCommons
(by).
16

Universitats Europa
 EUA
• Towards full open
access in 2020 (2017)
 LERU
• The LERU roadmap
towards open access
(2011)
17

1.2.3 Les xifres de l’accés obert
 20,4% del total (Bjork,
2010)
 48% del total
(Archambault, 2013)
 37,8% (Chen, 2014)
 >50% (Science Metrix, 2018)
• Autors USA: 66% /
Brasil: 75%
• Salut: 59% / Ciències
socials: 44% /
Humanitats: 24%
 Estimacions a partir de
mostres

Observatori de l’accés obert (Catalunya)
 Recompte a partir de publicacions a WoS i Scopus.

Estadístiques de revistes (globals)
 Ulrich’s
•83.000 revistes peer review
•14.200 en accés obert (17%)
 DOAJ
•13.783 revistes
20

1.3 Ciència oberta
 Nova manera de fer investigació
•Recollida, anàlisi, revisió, publicació, difusió, etc.
 “Apertura” en totes les fases de la recerca
 Característiques
•Oberta, col·laborativa i feta “amb” i “per” a la
societat.
 Promoguda per la Comissió Europea.
21

Representacions de la ciència oberta
22
Font: Open Science Monitor

Foster (2018)
Masuzzo, Maertens (2017)
23

Dimensions / Elements
 Accés obert
 Dades obertes (FAIR)
 EOSC (infraestructures)
 Incentius
 Noves mètriques
 Formació
 Integritat de la recerca
 Ciència ciutadana
24

Beneficis
 Transparència
 Efectivitat
•La ràpida transferència de coneixement evita
duplicitats i augmenta la rapidesa de la
investigació.
 Reproducibilitat (replicabilitat)
•Evita el frau
 Major productivitat
 Millora l'impacte social de la recerca.
25

Empenta de la Comissió Europea
 Digital science in H2020 (2013)
 Consulta pública (2014) i resultats (2015)
 European Cloude Initiative (2016)
 Aplicació a Horizon 2020 (2017)
 “Recommendation on access to and
preservation of scientific information” (2018)
26

1.4 Reptes de les revistes
 Sostenibilitat econòmica
 Estàndards de qualitat
 Revisió oberta
 Dades de recerca
 Difusió a xarxes socials
 Noves mètriques
→ Condicionen els autors
→ Condicionen els editors

2 Sostenibilitat econòmica
 Si l’accés a les revistes és lliure i gratuït,
com es paguen els costos editorials?
 Vies de finançament
•Taxes (APC, Article Processing Charges)
•Finançament públic
•Consorcis
•Altres vies

2.1 Taxes (APC)
 Pagament dels costos d’edició a càrrec de
l’autor, per mitjà dels seus projectes de
recerca.
•Entre 200 $ i 5000 $ (The Lancet, p.e.)
 Habitual en ciències de la salut i en països
amb alts pressupostos per recerca.
 Permet la reconversió de la indústria editorial
tradicional.
 Dades de revistes a DOAJ
•27% carreguen costos.
•Sobretot revistes de medicina i biologia.
29

Queixes pels preus
 Científics i
institucions
diverses
protesten pels
elevats APC.
 Mateixa revista:
• Cognition
(Elsevier): 2150 $
• Glossa: 400 $
30

FAIR Open Access
Orientatiu: 1000 $ màxim (50$ per pàgina)

Revistes híbrides
 Revistes de subscripció que permeten
alliberar articles pagant APC.
 Conflictes amb les biblioteques:
•Paguen dues vegades pel mateix producte
(subscripció i APC)
•Conflictes a Suècia i Alemanya
 Pla S no avala las revistes híbrides.
 Cost UB: 700.000 euros anuals en APC.

Exemple espanyol
 “El profesional de la información”
 Costos d’edició: 250 euros
 Publicació en obert: 650 euros (400 + 250)
33Los retos de las revistas científicas

2.2 Finançament públic
 Els costos d'edició els assumeix
l'administració pública (universitats, centres
de recerca, etc.).
 Habitual en ciències humanes i socials (pocs
fons per a investigació).
 Freqüent en països de la perifèria científica.

2.2 Finançament públic (ii)
 Model d'èxit: Brasil (Rodrigues, Abadal, 2014)
•Més del 90% de les revistes estan en OA.
•Més de 250 revistes en WoS i Scopus.
 Mecanismes
•Ministeris (CNPq, CAPES): convocatòria anual
de 2 M euros (per a unes 200 revistes de major
qualitat).
•Scielo: Plataforma de difusió.
•Universitats: suport informàtic, formació, beques
de suport, professorat.

2.3 Consorcis d’usuaris
 Acord entre grans usuaris (biblioteques,
agències finançadores, etc.) per fer
pagaments centralitzats que financen els
costos editorials.
 OA2020 Initiative
•Les biblioteques hi posaran els estalvis en el
costos de subscripció
•Primera proposta a Alemanya

2.4 Altres vies
 Publicitat
 Venda de serveis
•Còpies impreses
•Separates
 Tenen una funció merament complementària

3 Estàndards de qualitat en revistes
 Presència en índexs d’impacte
 Revistes fraudulentes
 Megajournals
38

3.1 Presència a índexs d’impacte
 Web of Science
•9.806 títols
•834 en OA (8,5 %)
(Font: Ulrich’s)
 Scopus
•23.500 títols
•4.000 en OA (17%)
(Font: Elsevier)
39

MIAR
 45.000 revistes ciències socials
 Índex de difusió
 Utilitzat per al PDA-Recerca de la UB

3.2 Revistes fraudulentes
 “Predatory journals” (revistes fraudulentes):
No disposen dels mínims nivells de qualitat
(científica, editorial, etc.).
 Passa el mateix amb alguns congressos.
•Pagar per assegurar la publicació en actes.
 Únic objectiu: publicar a canvi de taxes.
 Com detectar-les?
•Consultar DOAJ
41

3.2.1 Valoració
 Afecta especialment als autors, però ...
 Pot contaminar revistes que fan una bona
gestió editorial.
 S'ha de demostrar que es porta a terme una
gestió editorial de la màxima qualitat.
 S'han de denunciar els casos de males
pràctiques.

3.3 Megajournals
 Publiquen un alt nombre d’articles (tants com
són acceptats).
 Podrien semblar repositoris (però amb peer
review).
 Han tingut un gran èxit (econòmic, també).
 A vegades s’han criticat per suposada
manca de rigor.
46

Exemples
 PLOS One (2006)
 Scientific Reports (2011), Nature
 SAGE Open (2011)
 IEEE Access (2013)
47

PLOS One
 Multidisciplinar
 Creixement controlat
• 31.000 articles (2013)
• 28.500 articles (2015)
• 22.000 articles (2016)
 Indexada a WoS i JCR
(amb bon índex
d’impacte).
48

Comparativa creixement PLOS ONE i SR
49
(Font: Davis 2016)

4 Peer review
 Aspecte fonamental de les revistes
•Control de qualitat
 Funcions:
•Avaluar l’originalitat i la significació dels textos.
•Detectar possible frau i/o plagi.
•Millorar la qualitat dels articles
•Detectar omissions en la revisió bibliogràfica i en
els aspectes ètics

Informe de revisió

Publons (inclou les revisions)
52

4.1 Tipologia
 Simple cec
•Els avaluadors coneixen la identitat dels autors,
però els autors no coneixen la identitat dels
avaluadors.
 Doble cec
•Els avaluadors ignoren la identitat dels autors, i
els autors ignoren la identitat dels avaluadors.
 Oberta (v. 4.2)

4.2 Open peer review
 Incorporar apertura i transparència al procés
de revisió per experts.
 Accions diverses:
•Mostrar identitats dels autors i dels revisors
(“open identities”).
•Mostrar els informes dels revisors (“open
reports”).
•Facilitar una participació més àmplia en el
procés de revisió (“open participation” / “open
interaction”).

4.2.1 Valoració
 Transparència en el procés.
 Rendiment de comptes (accountability) per
part de les revistes.
 Ofereix reconeixement als revisors.
•Podrien ser citats, fins i tot.
 Pot augmentar les dificultats per trobar
revisors.
 Cautela i reticències.

F1000 Research: revisió oberta

F1000 Research: revisió oberta (ii)
57

Estudi de cas: MDPI
 2014: revista Life ofereix revisió oberta
 2018: ampliació a 14 títols
 Flexibilitat
•Els autors poden mostrar les revisions (open
reports)
•Els revisors poden fer públic el nom (open
identities)

5 Dades de recerca
 Són les dades “brutes” que es fan servir per
validar els resultats de la recerca.
 Exemples:
•Enquestes, entrevistes, dades genètiques,
temperatures, etc.
•Fulls de càlcul, imatges, documents textuals, etc.
 Són la base dels articles de revista.
 S’han de recollir i etiquetar (amb metadades)
per fer-les accessibles i reutilitzables.

5 Dades de recerca (ii)
 Com ha de ser les dades? (FAIR):
•Findable
•Accessible
•Interoperable
•Re-usable
 Requeriment H2020: disposar d’un pla de
gestió de dades.

Com gestionar les dades de recerca?

Les dades dels articles
 Algunes revistes ja sol·liciten les dades de
recerca juntament amb els articles.
 Opcions:
•Petició a l’autor
•Material suplementari: dades juntament amb
l'article al portal de la revista.
•Repositori: dades en repositori i enllaç des de
l'article.
- P.e. Dryad, Figshare, Zenodo

Registre de dades

Hi ha revistes que permeten incorporar dades

6 Difusió a les xarxes socials
 Utilitzar les xarxes socials per a difondre
treballs acadèmics incrementa la seva
visibilitat (i els usos i l’impacte).
 Nova activitat per
als científics.
66

Recomanacions
 Utilitzar xarxes acadèmiques (p.e. RG)
 Utilitzar xarxes socials (p.e. Twitter)
 Difondre en blogs propis i externs
 Altres recomanacions
•Difondre als autors citats
•Distribuir còpies a col·legues
•Utilitzar publicacions en classes i cursos
•Elaborar vídeos-resum
67

6.1 ResearchGate
 Repositori de documents amb funcionalitats
de xarxa social.
 Similars: Mendeley, Academia.edu, etc.
•Com que no es pot ser present a totes, a
vegades cal triar.
 Acostumen a suposar poc esforç de
manteniment.
 Servei d’alertes temàtiques i/o de científics.
 Inclou estadístiques de consulta.
68

Perfil a ResearchGate

6.2 Twitter
 Servei de microblogging.
 Usos en evolució
•Inicis: què faig? on sóc?
•Actualment: recomanacions (premsa,
publicacions, articles, activitats, etc.)
•Difusió de les darreres publicacions
 Cada cop hi ha més perfils acadèmics.
 Utilització en congressos i seminaris.
•Crear hashtag específic.
70

6.3 Blogs
74
 Objectiu: difusió a públics amplis en l’àmbit
d’especialitat de la persona o del grup de
recerca.
 Continguts: noves publicacions, seminaris,
activitats científiques, etc.
 Eines més utilitzades: WordPress

7 Avaluació de les publicacions

7.1 Model tradicional
 Base per a l’avaluació de la qualitat de la
producció científica: la citació del treball.
 Índex de citació
•Factor d’impacte
• h-index
• immediatesa
• .../...
 Tradició del factor d’impacte.
•S’aplica a les revistes.
•S’ha iniciat també en monografies.
78

Factor d’impacte
Núm. total de citacions realitzades durant el 2018
als articles d’una revista publicats en 2016 i 17
FI 2018 =
Núm. d’articles publicats a la revista en 2016 i 17
 JCR (Clarivate)
79

7.1.1 Valoració del factor d’impacte
 A favor
•Fàcil de calcular
•Dada quantitativa
•Objectivitat
 Crítiques:
•Les revistes anglòfones estan molt més
representades.
•Assigna a tots els articles el factor d’impacte
de la revista però hi ha molts articles que no han
rebut citacions
•No es té en compte el valor de l’article
80

7.1.1 Valoració (ii)
 Cada disciplina té els seus hàbits de
publicació (articles o llibres) i de citació
•Humanitats i Ciències socials: llibres
•Ciències experimentals i salut: articles
•Hi ha disciplines que citen molt i articles molt
recents (p.e. Medicina o informàtica) i altres, tot
al contrari (matemàtiques, filologia, etc.)
81

7.2 Nous models d’avaluació
 San Francisco
Declaration on
Research Assessment
(2012)
 Leiden Manifesto
(2015)
 The metric tide (2015)
 Next-generation
metrics (2017)
82

Informe grup d’experts de la CE (2017)
83

7.2 Nous models d’avaluació (ii)
 Crítica al monopoli del factor d'impacte per
avaluar les publicacions.
 Propostes:
•Valorar a nivell d'article.
•Ampliar l'espectre de mesures per a cada
publicació (usos, xarxes socials, etc.).
•Incorporar punts de vista qualitatius.
 Mètriques responsables!

7.3 Noves mètriques
 Hi ha altres sistemes quantitatius per a la
valoració de l’impacte d’un text acadèmic.
 Ús
•Quantes persones em llegeixen?
•Nombre de lectures o descàrregues.
 Difusió a les xarxes socials
•Quantes persones em comparteixen?
•Nombre de redifusions, cites, likes, etc.
85

7.3.1 Què són les altmètriques?
 Se’n comença a parlar el 2010.
 “Altmetrics is the creation and study of new
metrics based on the Social Web for
analyzing, and informing scholarship”.
(altmetrics.org)
 Analitzen els continguts de la web social per
oferir mètriques complementàries de difusió
de les publicacions científiques.
86

7.3.1 Què són les altmètriques? (ii)
 Què mesuren
•Immediatesa
•Visibilitat a les xarxes socials
 Indicadors
•Nombre de redifusions (retuits, etc.)
•Comentaris
•Mencions (likes), etc.
 Diversos editors i portals les incorporen.
•PLOS, ResearchGate, Scopus, Nature, etc.
87

7.3.1 Què són les altmètriques? (iii)
 Alternatives?
•Més aviat s’han de qualificar com a mètriques
complementàries.
 Article-metrics
•Centren el seu focus en l’article (i no pas en la
revista).
88

El cas de PLOS
89
 Utilitza el sistema Article Level Metrics (des
de 2009).
 Centrat en l’article.
 Sense ànim de lucre.
 Les dades les proveeix el mateix editor.
 Inclou no només estadístiques de presència
a la xarxa sinó també citacions i dades d’ús.

Article Level Metrics (PLoS)
90

El cas de PLOS (ii)
91
 Views
•Visualitzacions i descàrregues a PLOS i
PubMed.
 Citations
•Scopus, CrossRef, PMC, WoS, etc.
 Saves
•CiteUlike i Mendeley
 Shares
•Activitat a Twitter, WordPress (blogs), Facebook.

Article Level Metrics (PLoS)
92

7.3.2 Valoració (a favor)
 Mesuren incidència més enllà dels cercles
acadèmics.
 Es poden aplicar a tot tipus de document.
 Els resultats són immediats (no cal esperar
el valor anual del FI o SJR).
93

7.3.2 Valoració (en contra)
 Els indicadors s’han de recollir de manera
molt ràpida perquè, a vegades,
desapareixen.
 Difícils de comparar entre sí.
•Què val més un retweet o un “m’agrada”?
 Dificultats en la normalització i homogeneïtat
en la recollida de dades.
 Pot ser que diferents eines de mesura
ofereixin resultats diferents.
•P.e. ImpactStory / Altmetrics
94

8 Consideracions finals
 L’autor (i l’editor de revistes) ha d’estar atent
a l’evolució del context de la recerca i la
comunicació científica.
 L’accés obert està totalment consolidat per a
la difusió de continguts científics.
 La ciència oberta és actualment el marc de
context per a les revistes científiques.

8 Consideracions finals (ii)
 Les revistes han d’afrontar diversos reptes:
•Sostenibilitat econòmica
•Estàndards de qualitat
•Revisió oberta
•Dades de recerca
•Difusió a les xarxes socials
•Nous models d’avaluació
 Cooperació entre els serveis editorials de la
universitat o centres de recerca amb els
serveis de biblioteca.
96

9 Bibliografia
 Abadal, Ernest (ed.). (2017). Revistas científicas: situación actual y
retos de futuro. Barcelona: Edicions UB.
(http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744).
 Abadal, Ernest (2012a). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC.
<http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542>.
 Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018). “¿Qué es la ciencia abierta?”.
Anuario ThinkEPI, v. 12, p. 292-298.
(https://doi.org/10.3145/thinkepi.2018.43)
 Laakso, Mikael; Welling, Patrik; Bukvova, Helena; Nyman, Linus; Björk,
Bo-Christer; Hedlund, Turid (2011). “The development of open access
journal publishing from 1993 to 2009”. PLoS ONE, vol. 6, no. 6 (June),
e20961. <http://doi.org/10.1371/journal.pone.0020961>.
 López Borrull, Àlex (2017). “Cambios y tendencias en la publicación de
revistas científicas”. En: Abadal, Ernest (ed.). (2017). Revistas
científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions UB.
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744
 Melero, R. (2015). “Altmetrics: a complement to conventional metrics”.
Biochemia Medica, vol. 25, no.2, p. 152-160.

9 Bibliografia (ii)
 Ollé, Candela; López-Borrull, Àlex (2017). “Redes sociales y altmetrics”.
En: Abadal, Ernest (ed.). (2017). Revistas científicas: situación actual y
retos de futuro. Barcelona: Edicions UB.
(http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744).
 Pinfield, Stephen (2015)."Making open access work: the ‘state-of-the-
art’ in providing open access to scholarly literature". Online information
review, vol. 39, no. 5, p. 604-636. <http://dx.doi.org/10.1108/OIR-05-
2015-0167>.
 Science Metrix (2018). Analytical Support for Bibliometrics Indicators:
Open access availability of scientific publications. Final Report. January
2018. (http://www.science-metrix.com/sites/default/files/science-
metrix/publications/science-
metrix_open_access_availability_scientific_publications_report.pdf)
 Wilsdon, J. et al (2017). Next-generation metrics: responsible metrics
and evaluation for open science. Report to European Comission.
(https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/report.pdf)

Moltes gràcies

Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (8)

Ähnlich wie Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands

Ähnlich wie Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands (20)

Mehr von Ernest Abadal

Mehr von Ernest Abadal (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands