Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per
a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 26 de Setembre de 2012

2. Index
0. Resum executiu
1. Anàlisi conjuntural : L’activitat econòmica a la ciutat i el seu entorn
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural
1.2. L’economia de Barcelona:
A. Internacionalització de l’economia
B. Infraestructures productives
C. Turisme
D. Empresa, emprenedoria i innovació
E. Ciència i tecnologia
F. Mercat laboral
G. Sostenibilitat i Qualitat de Vida
H. Proximitat i cohesió social
2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

3. 0. Resum executiu
• Context macroeconòmic marcat per la recessió i l’agreujament de la crisi del deute sobirà a
Catalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques
públiques i les decisions dels agents econòmics, i es manté la contracció creditícia.
• Millora l’impuls emprenedor a la ciutat, on cal remarcar tant la bona evolució en les societats
mercantils constituïdes al llarg d’aquest any com l’increment del capital subscrit. D’altra banda, segons el
Global Entrepreneurship Monitor la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona mostra el 2011 el
primer increment en cinc anys.
• Continuen els bons resultats en la internacionalització de l’economia de Barcelona: les exportacions i
el turisme mantenen una evolució favorable dels principals indicadors i la ciutat assoleix bons
posicionaments en diversos rànquings internacionals reconeguts.
• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de
Barcelona són més favorables que els de Catalunya i Espanya. És compten prop de 112.400 aturats
registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 17,5%, essent especialment elevada entre els joves.
D’altra banda, la destrucció de llocs de treball provoca la disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, si bé
cal destacar en sentit positiu l’augment dels assalariats en serveis intensius en coneixement.
• Continua la percepció favorable de Barcelona quant a la qualitat de vida, i en l’àmbit de la sostenibilitat
el transport i la reducció continuada en el consum d’aigua es confirmen com a punts forts de la ciutat.
• El descens del percentatge de perceptors de prestacions d’atur a la ciutat -relacionat amb l’augment de
l’atur de llarga durada- suposa un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social.

4. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)
L’economia catalana entra novament en recessió:
• El creixement de l’economia mundial s’ha desaccelerat durant el primer semestre de 2012, amb
comportaments diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó es
troben en procés de recuperació, a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora, segueixen
empitjorant les expectatives i s’albira el risc de recessió després de la contracció del PIB del segon
trimestre (-0,5% en termes interanuals).
• En aquest context, el PIB català del II trimestre de 2012 presenta una reducció interanual del -
1,1%, lleugerament més suau que la del PIB espanyol (-1,3%) però més acusada que les dels dos
trimestres anteriors (-0,1% i -0,5% respectivament). La caiguda de la demanda interna redueix l’activitat
a tots els sectors productius, malgrat l’aportació positiva del sector exterior.
Taxa de creixement interanual del PIB (%)
(Corregit d'estacionalitat)
6
4
2
Catalunya
0
Espanya
I tr. 2004
I tr. 2005
I tr. 2008
I tr. 2009
I tr. 2003
I tr. 2006
I tr. 2007
I tr. 2010
I tr. 2011
I tr. 2012
III tr. 2003
III tr. 2004
III tr. 2008
III tr. 2009
III tr. 2005
III tr. 2006
III tr. 2007
III tr. 2010
III tr. 2011
II tr. 2003
II tr. 2004
II tr. 2005
II tr. 2006
II tr. 2007
II tr. 2008
II tr. 2009
II tr. 2010
II tr. 2011
II tr. 2012
IV tr. 2003
IV tr. 2004
IV tr. 2005
IV tr. 2006
IV tr. 2007
IV tr. 2008
IV tr. 2009
IV tr. 2010
IV tr. 2011
-2
-4
-6
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.

5. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
L’agreujament de la crisi del deute sobirà i el procés de consolidació fiscal a la zona
euro condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics:
 El Govern espanyol sol.licita assistència financera a l’Eurogrup per a satisfer les
necessitats de recapitalització del sistema bancari i posa en marxa un ampli conjunt de
mesures de consolidació fiscal –entre elles, l’augment de tipus de l’IVA i altres tributs- per
tal d’assolir un ajust de 65.000 M€ en dos anys i mig (juliol 2012).
 No obstant, subsisteixen els interrogants sobre el compliment dels objectius de dèficit públic
i el risc d’intervenció global de l’economia espanyola, en un entorn de forta pressió sobre la
moneda única.
 La Generalitat ha sol.licitat adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i li ha
demanat ajut per valor de 5.023 M€ per tal de complir l’objectiu de dèficit públic (20-VIII).
 Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però l’evolució dels
tipus d’interès no permet una reducció substancial de la càrrega financera que suporten i
augmenta la morositat.
 El crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un -
3,2% en termes interanuals el primer trimestre de 2012. La incertesa sobre les condicions
de l’ajut a l’economia espanyola pot accelerar el ritme de contracció del crèdit en els
propers mesos.
5

6. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)
S’accentua la debilitat de la demanda interna
• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,5% -en termes nominals-
al llarg dels primers set mesos de 2012, lleugerament més suau que el que registren a nivell
espanyol (-3,4%).
• La província de Barcelona tanca el mes d’agost amb una variació interanual de l'Índex de Preus al
Consum (IPC) del 3,1%, lleugerament superior a la registrada a Espanya (2,7%) i idèntica a la de
Catalunya. Després de la moderació del primer semestre, a l’estiu es detecta un repunt de les
tensions inflacionistes afavorit per l’alça dels preus de l’energia i que es pot accentuar amb l’augment
de tipus de l’IVA a partir de setembre.
• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i els vuit primers mesos de
2012 es redueix en un -9,6% en termes interanuals a Barcelona i un -8,4% a Catalunya.
El sector exterior es confirma com a motor de l’activitat
• Les exportacions recuperen embranzida els primers sis mesos de 2012 i - després de la
frenada de l’última part de 2011- assoleixen un màxim històric semestral i mantenen la demarcació
com a primer territori exportador d’Espanya amb més d’una cinquena part del total.
• Pel que fa al turisme, tots els indicadors mostren evolucions positives excepte pel que fa al nombre
de creueristes, amb resultats especialment destacables en la despesa dels turistes amb tarja de
crèdit.

7. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)
Contracció de l’activitat industrial
• L’evolució de l’índex de producció
Índex de producció industrial a Catalunya (IPI)
Mitjanes semestrals
industrial (IPI) el primer semestre de
2012 mostra una reducció a Catalunya (-
2,2%) més moderada que al conjunt 120,0
d’Espanya (-6,3%). A tots els àmbits 100,0
territorials s’accentua la seva caiguda el 80,0
segon trimestre.
60,0
Catalunya
•
40,0
Espanya
La inversió en béns d’equipament a 20,0
Catalunya segueix en retrocés el primer
0,0
trimestre de 2012 (-5,8%) a causa de la
II. S, 2010
II. S, 2011
I. S. 2007
I. S. 2009
I. S. 2010
II. S. 2006
II. S. 2007
II. S. 2008
II. S. 2009
I. S. 2006
I. S. 2008
I. S. 2011
I. S, 2012
contracció de l’activitat, les restriccions
creditícies i l’empitjorament de les
expectatives. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE

8. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)
Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB
Clima empresarial (Saldos, en %)
0
 L’Enquesta de Clima Empresarial de
-10
l’ÀMB del segon trimestre del 2012
mostra una evolució de la marxa del -20
negoci i la facturació menys desfavorable
-30
que el trimestre anterior a tots els sectors
productius. La feblesa de la demanda -40
continua sent el principal factor limitador
-50
de la bona marxa dels negocis.
-60
09
10
11
12
IV
IV
IV
II
II
II
2
I
I
I
II
II
II
,1
I.
I.
I.
I.
II
Perspectives de la indústria a l’AMB. III tr. 2012 (saldos en %)
 El tercer trimestre de l’any, els 15
empresaris enquestats preveuen una 10
5
marxa desfavorable dels negocis, amb 0
descensos de la facturació, l'ocupació i la -5
-10
inversió als principals sectors. Amb tot, la -15
-20
indústria preveu seguir incrementant les -25
seves exportacions. -30
-35
Facturació Exportació Preus de Ocupació Inversió
venda
AMB C atalunya
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat

9. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)
Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari
 La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 13.633 transaccions el
primer semestre després de reduir-se un 24,7% respecte al mateix període de 2011, mentre
que a Catalunya i Espanya ho ha fet un -18,5 i un -20,8% respectivament.
 Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies mantenen el procés de d’ajustament
de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat de Barcelona se
situa en 3.367 €/m2 el juny, un -10,3% menys que el mateix mes de 2011.
COMPRAVENDA D'HABITATGE
I SEM 2012 Variació I SEM 12/I SEM 11 (%)
Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà
BCN provincia 13.633 5.145 8.488 -24,7 -25,8 -23,9
Catalunya 21.980 9.207 12.773 -18,5 -19,1 -18,0
Espanya 163.538 81.780 81.758 -20,8 -18,2 -23,2
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.
 D’altra banda, el primer semestre de 2012 es registra un descens de la superfície prevista a
les llicències d’obra del 50,1% respecte al mateix període de l’any anterior.

10. 1.2. L’economia de Barcelona
1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (1):
Exportacions
• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 22.759,3 M. d’euros de gener a
juny de 2012 –el màxim històric en un semestre- i registren una variació interanual del 8,6 % respecte al
mateix període de 2011, clarament superior a la mitjana espanyola (+3,4%).
• En el mateix període, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a
l’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,7%) del total.
• Així mateix, Barcelona genera el 27,1% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut
tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de gairebé el 60% del total.
EXPORTACIONS DE BARCELONA 2001-2012
Exportacions semestrals (Milions d'Euros)
24.000,0
22.000,0
20.000,0
18.000,0
16.000,0
14.000,0
12.000,0
10.000,0
I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S
2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2008 2008 2009 2009 2010 2010 2011 2011 2012
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Datacomex.
Ministerio de Economía y Competitividad.

11. 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (2):
Exportacions i importacions
• La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 59%) es destinen als països de la zona euro i la
Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb els països emergents, i Àsia guanya
pes relatiu (s’acosta al 10% del total de les vendes exteriors).
• Els sectors químic –inclosos els medicaments-, els béns d'equip i maquinària industrial i l'automoció
concentren prop de dues terceres parts (62,5%) de les exportacions de l'àrea de Barcelona.
• El primer semestre de 2012 les importacions de la província de Barcelona assoleixen 28.018,14
milions d'euros, un -3,4% menys que el mateix període de 2011 i un 21,8% del total espanyol.

12. 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (3):
inversió estrangera
Nombre de projectes d’inversió
• La inversió estrangera productiva a
estrangera 2007-2011
Rànquing Ciutat PROJECTES
Catalunya registra 274,4 milions d’euros el 1 Londres 1.476
primer trimestre de 2012, i disminueix un - 2 Shangai 1.458
62,9% respecte al mateix període de 2011. 3 Hong Kong 1.023
Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011 4 París 904
el Principat va assolir els dos millors resultats 5 Beijing 834
de la darrera dècada. 6 Moscow 688
7 New York 500
• El 2011 Barcelona es posiciona en tercer 8
9
Sao Paulo
Madrid
498
496
lloc en nombre de projectes d’IED entre les
10 Barcelona 450
ciutats europees (Ernst&Young, European 11 Mumbai 447
Attractiveness Survey 2012) 12 Tokyo 445
13 San Francisco 347
• Entre 2007 i 2011 l’àrea de Barcelona se 14 Frankfurt 319
situa entre las deu primeres del món en 15 Amsterdam 290
atracció de projectes d’inversió estrangera 16 Istanbul 257
17 Mexico 198
(KPGM, Global Cities Investment Monitor
18 Brusseles 193
2012).
19 Berlin 186
20 Seul 185
Font:KPMG, Global Cities Investment Monitor 2012

13. 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (4):
Posicionament internacional com a ciutat de negocis
• Barcelona obté el 9è lloc en atractiu global
segons l’informe de l’Economist Intelligence
Unit: Hot spots "Benchmarking Global City
Competitiveness"(2012). També és 9a. del món Principals destinacions d’Europa en pernoctacions
en infraestructures –amb vuit ciutats més-. de turistes internacionals. 2011
• Així mateix, el 2011 registra la tercera posició en
Posició Ciutat
el rànquing mundial d’organització de 1 Londres
congressos i conferències internacionals de 2 París
l’International Congress and Convention
Association (ICCA) i es troba entre les 5 3 Roma
primeres per cinquè any consecutiu. 4 Barcelona
5 Praga
• Barcelona és la quarta destinació europea en
Font: The European Cities Marketing Benchmarking
pernoctacions de turistes internacionals i la de
Report 2012
major creixement l’any 2011 (+15%) entre les 10
primeres ciutats, segons l’European Cities
Benchmarking Report 2012.

14. 1.2.B. Infraestructures i espais productius (1): Port i Aeroport
 L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 16.424.130 passatgers el primer semestre de
2012, el que suposa un increment interanual del 3,5%. Amb prop de 3,9 milions d’usaris a
l’agost –la xifra més alta assolida en un mes- el total acumulat dels 8 primers mesos de l’any
al Prat supera ja els 24 milions de viatgers, un 4,4% més que en el mateix període del 2011.
 El primer semestre de 2012 es registren descensos en el el tràfic de contenidors (-20,7%) i
en el tràfic de mercaderies (-5,3%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones
embarcades mostra un augment interanual del +14,3%, en consonància amb la bona marxa
de les exportacions.
INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA
Variació interanual
I SEM 2012 I SEM 2011
Absoluta En %
Nombre de contenidors Port (TEU) 847.973 1.069.391 -221.418 -20,7%
Tones mercaderies Port 20.880.383 22.060.301 -1.179.918 -5,3%
Tones mercaderies Aeroport 47.508,59 49.651,13 -2.143 -4,3%
Nombre de passatgers Aeroport 16.424.130 15.873.852 550.278 3,5%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i
Aeroport de Barcelona

15. 1.2.B. Infraestructures i Espais productius (2): Oficines
• Segons dades d’Aguirre Newman, durant el primer semestre de 2012 la contractació bruta en el mercat
d’oficines a Barcelona ha estat menor que la dels dos semestres anteriors (-31% i -21% respecte al primer i
segon semestres de 2011, respectivament) i s’ha retornat als nivells de contractació observats el primer
semestre de 2009.
• Tot i que augmenta lleugerament la superfície d’oficines no ocupada, la taxa de disponibilitat es manté força
estable els últims 2 anys i mig. Aquest resultat es deu a la reducció de l’oferta i un comportament relativament
estable de la contractació en comparació amb Madrid.
• Si s’analitza el comportament dels preus els últims 12 mesos, l’ajust de preus ha estat del -8,3%, i continua el
descens dels preus mitjans i màxims dels lloguers d’oficines que es ve produint des de la segona meitat de
l’any 2008.
Taxa de disponibilitat d'oficines a Barcelona
(2004- I sem 2012)
14,2% 13,8% 14,0%
11,3%
7,6% 7,7%
5,8%
5,5% 5,5%
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 I sem 2012
Font: AGUIRRE NEWMAN, Informe del mercado de oficinas de
Madrid y Barcelona, juliol 2012.

16. 1.2.C. Turisme
• El turisme manté resultats INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA
positius el primer semestre de
2012, i destaca especialment el I SEMESTRE 2012
fort increment en la despesa de
compra amb targeta de crèdit Gener-juny 12
Variació
2011/2012 (%)
dels turistes (+27,1%).
Número de turistes 3.549.888 1,27
Despesa targeta de crèdit (€) 1.075.908.867 27,08
• Pel que fa a les pernoctacions Passatgers creuers
Pernoctacions hoteleres
905.145
7.445.209
-9,87
2,26
l’augment és més moderat
(+2,3%), mentre que el nombre Font: El a bora ci ó del Depa rtament d'Es tudi s de l 'Àrea d'Economi a , Empres a i Ocupa ci ó de
l 'Ajuntament de Ba rcel ona a pa rtir de da des de Turi s me de Ba rcel ona i Per 2010, Gremi d'hotels
de turistes registra un de Barcelona per Turisme de Barcelona
increment interanual del +1,3%, Nombre de turistes a Barcelona (2007-2012)
amb el millor registre en un primer (Dades del I semestre)
semestre des de l’any 2007. En 3.700.000
canvi, el nombre de creueristes 3.500.000
mostra una variació interanual 3.300.000
negativa (-9,9%). 3.100.000
2.900.000
• La Fira de Barcelona ha celebrat 2.700.000
38 salons i més de 340 activitats 2.500.000
durant el primer semestre de I sem 2007 I sem 2008 I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012
2012.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament
de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona.

17. 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació
• Durant el primer semestre de 2012 s’han Capital subscrit en les societats mercantils constituïdes
constituït a Barcelona 3.810 societats a Barcelona (en euros) (I sem 2009 - I sem 2012)
mercantils, el que suposa un increment del 350.000.000
8,1% respecte al mateix període de 2011. La 300.000.000
ciutat ha generat el 8,1% de les constitucions
d’aquestes societats d’Espanya i la 250.000.000
demarcació en genera el 15,1% . 200.000.000
Capital subscrit
•
150.000.000
El capital subscrit per les societats
100.000.000
mercantils constituïdes a Barcelona mostra un
fort increment respecte al mateix període de 50.000.000
l’any anterior (+86,9%) i assoleix el primer 0
augment d’aquest indicador després de dos I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012
anys consecutius de caiguda. Ratio societats mercantils creades /dissoltes
I sem 2012
• Barcelona continua registrant el rati Barcelona Prov. 8,0
d’empreses creades per 1.000 habitants València 5,8
(2,4) més elevat de les grans àrees urbanes Catalunya 6,0
espanyoles el primer semestre de 2012. La Màlaga 5,5
província crea 8 societats mercantils per Sevilla 4,3
cadascuna que es dissol, rati superior a la Espanya 3,9
mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans Madrid 3,9
entorns urbans de l’estat. Saragossa 2,0
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0
Nota: Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació a partir de dades de l’INE

18. 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (2):
Global Entrepreneurship Monitor (GEM)
• El 2011 la taxa d’activitat emprenedora
(TEA) de la població resident a la
Taxa d'activitat emprenedora* per àmbits territorials
província de Barcelona se situa en el 7%,
el que suposa un augment de +1,4 punts 10
percentuals respecte al 2010. Aquest 9
8,9
resultat marca un punt d’inflexió en 8,6 8,9
l’evolució de la taxa després de quatre 8 8,4
7,6 8,3
anys consecutius de descens. 7,3 7,3
7 6,7 7,0
7,0 6,8
• El repunt de l’emprenedoria és 6 6,4
5,8
generalitzat i s’observa també en les TEA 5,5
de Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) que 5 5,0
5,1
registren creixements de +1,8 i +1,5 punts 4,3
4
percentuals, respectivament. 2006 2007 2008 2009 2010 2011
• Barcelona mostra una taxa lleugerament
Barcelona Catalunya Espanya
inferior a la mitjana europea (7,6%), però * En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos d'activitat)
Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, diversos anys.
se situa per davant de les de Finlàndia
(6,2%), Suècia (5,8%), França (5,7%),
Alemanya (5,6%) o Bèlgica (5,7%).
.

19. 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (3):
Global Entrepreneurship Monitor (GEM)
• El 2011 hi ha hagut més creació que destrucció d’empreses de manera que per cada
emprenedor que va tancar hi havia 1,86 nous emprenedors a Barcelona, mentre que al
conjunt de Catalunya la taxa es va situar en l’1,57. Tot i així, tant la demarcació com el
Principat se situen lluny dels nivells de sostenibilitat emprenedora anteriors a la crisi
• Tant a Barcelona com a Catalunya gairebé 8 de cada 10 de projectes empresarials
s’originen per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (78,2 i 78,5% dels casos,
respectivament), una proporció més elevada que en el cas de la resta d’Espanya (71,6%) o la
Unió Europea (72,8%).
• La principal dificultat per emprendre es troba en el finançament, com a conseqüència de
les restriccions del crèdit bancari. Per aquest motiu, el capital inicial necessari per emprendre
a Catalunya mostra un clar descens, i el 2011 se situa en 35.196€.
• El perfil de l’emprenedor predominant amb estudis superiors a l’AMB no es tradueix en
nivells més elevats d’innovació que permetin optimitzar el capital humà dels
emprenedors.

20. 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (4)
• Segons l’informe Catalonia Life Sciences Report d’Ernst and Young (2012), el Principat és el motor de la
investigació tecnològica mèdica i bio de l'Estat: les empreses catalanes del sector representen el 21% del
total estatal i facturen més de 15.000 milions d’euros, el que suposa el 29,4% de tota la facturació del sector
espanyol l'any 2010. La meitat dels ocupats al sector i de les ciències de la vida a Catalunya treballa en
activitats de R+D.
• Barcelona encapçala el primer semestre de 2012 el rànquing espanyol de sol·licituds dels models d’utilitat
amb el 18,5% del total (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. D’altra banda, el pes de
les patents de la demarcació barcelonina en el conjunt de l’Estat és del 14,1%, només per darrere de Madrid.
Sol·licituds de Models d'Utilitat
350
300
250
200 Barcelona
Madrid
150
Navarra
100 Sevilla
València
50
0
Font: Oficina espanyola de patents i marques. MITiC.

21. 1.2.E. Ciència i tecnologia
• L’European Tech Cities Index de Buck Consultants, que mesura factors de tecnologia i know-how, talent, grandària
de mercat, connectivitat i clima de negocis internacional a les ciutats europees, situa Barcelona en desena posició -
compartida amb Amsterdam- en el top ten del rànquing 2012, que encapçalen París, Londres i Oxford.
• Catalunya ha aconseguit el 2012 14 “Starting Grants“ del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i s’erigeix
novament en capdavantera de l’Estat espanyol, que obté un total de 29 projectes d’excel.lència científica finançats
en aquesta convocatòria. Catalunya se situa en la desena posició Europea per davant de Dinamarca, Àustria o
Finlàndia (amb 13,9 i 8 projectes, respectivament).
.
• La UB i UAB es troben entre les 200 primeres del món en el QS Top University Ranking 2011/2012, font que
classifica Barcelona com la onzena millor ciutat del món pels estudiants universitaris. D’altra banda, les pàgines
web de la UAB i la UPC se situen entre les 100 primeres del món segons el rànquing Web of World Universities.
MILLORS CIUTATS DEL MÓN PER A SER ESTUDIANT. 2012
1 Paris
Londres
3 Boston
Melbourne
5 Viena
Sidney
7 Zurich
Berlín
9 Dublín
Montreal Barcelona
11
Singapur
13 Múnic
Lió
15 Xicago
Font: QS, Best Student cities 2012

22. 1.2.F Mercat laboral (1)
La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball
• Barcelona compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012.
La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-0,3% i prop de 2.800 ocupats) més
moderada que les de Catalunya (-2,0%) i Espanya (-2,3%). Amb tot, l’evolució de l’any 2012 no atura
el procés de destrucció neta de llocs de treball, i l’actual nombre d’afiliats a Barcelona se situa pels
volts del de 2004.
Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (1986-II trim 2012)
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
400.000
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 II trim
2012
R.G Conjunt de règims
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS.

23. 1.2.F. Mercat laboral (2)
Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona
• Per grans sectors, el segon
trimestre de 2012 destaca
Variació trimestral Variació interanual
l’augment interanual dels serveis
(+0,5%) amb 3.320 nous afiliats Activitat econòmica (CCAE 2009)
Afiliació SS II
(%) s/total En nombre % En nombre %
trim 2012
mentre que la indústria (-3,2%) i
especialment la construcció (-18,7%) TOTAL 841.614 100,00% -4.464 -0,53 -5.435 -0,64
mantenen la tendència descendent i Agricultura, ramaderia i pesca 279 0,03% -124 -30,77 10 3,72
perden prop de 2.400 i 6.400 Indústries extractives 49 0,01% -2 -3,92 -4 -7,55
Indústries manufactureres 60.436 7,18% -109 -0,18 -2.630 -4,17
assalariats respectivament. Energia elèctrica i gas 2.416 0,29% 14 0,58 153 6,76
Aigua, sanejament, residus 9.921 1,18% 101 1,03 107 1,09
Construcció 27.733 3,30% -1.203 -4,16 -6.381 -18,70
• Per branques, generen llocs de treball
Comerç i reparacions
Transports i emmagatzematge
125.256
39.396
14,88%
4,68%
1.451
166
1,17
0,42
-2.806
-865
-2,19
-2,15
les activitats financeres i Hostaleria
Informació i comunicacions
61.647
43.402
7,32%
5,16%
2.113
-458
3,55
-1,04
1.200
-2.329
1,99
-5,09
d’assegurances (+21,3%), l’energia Activ. Financeres i d'assegurances 39.260 4,66% -180 -0,46 6.880 21,25
elèctrica i gas (+6,8%), l’educació Activitats immobiliàries
Serveis a les empreses
9.768
161.143
1,16%
19,15%
92
748
0,95
0,47
228
-721
2,39
-0,45
(+2,7%), les activitats immobiliàries Administració pública 77.467 9,20% -557 -0,71 1.082 1,42
Educació 56.765 6,74% -5.810 -9,28 1.481 2,68
(+2,4%), l’hostaleria (2%). i Activ. Sanitàries i serveis socials 79.490 9,44% 634 0,80 33 0,04
l’administració pública (+1,4%). El Activitats artístiques, recreatives
Altres serveis
18.266
23.981
2,17%
2,85%
-952
-422
-4,95
-1,73
-139
-735
-0,76
-2,97
darrer trimestre, l’hostaleria, el comerç Llars ocupen personal domèstic 4.616 0,55% 33 0,72 -4 -0,09
Organismes extraterritorials 323 0,04% 1 0,31 5 1,57
i els serveis a les empreses han Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
guanyat 2.113, 1.451 i 748 assalariats, d'Empresa i Ocupació de la Generalitat
respectivament.

24. 1.2.F. Mercat laboral (3)
• En el darrer any l’afiliació al règim general de la Seguretat Social en sectors de coneixement alt
evoluciona millor que el conjunt de l’ocupació a la ciutat i guanya més de 4.700 assalariats (+1,2%),
gràcies a la bona evolució dels serveis intensius en coneixement.
• Gairebé la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 49,3% del total) són de coneixement alt i
la ciutat és el principal pol de concentració d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,6% del total.
• Entre els serveis intensius de tecnologia punta, la R+D i els serveis de tecnologies de la informació
assoleixen creixements interanuals dels assalariats (del +2,8, i +0,5%, respectivament), mentre que les
telecomunicacions perden 600 efectius.
AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Barcelona Pes Bcn/Cat Variació Anual
SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT II trim 2012 (%)s/total (%) Nombre %
Sectors industrials de nivell tecnològic alt 7.883 0,9 37,8 -129 -1,61
Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 30.642 3,6 26,1 -940 -2,98
Sectors serveis intensius en coneixement 376.139 44,7 47,6 5.812 1,57
TOTAL AFILIATS CONEIXEMENT ALT 414.664 49,3 44,6 4.743 1,16
)
Afiliats coneixement baix i no classificats 426.950 50,7 29,9 -10.178 -2,33
TOTAL ASSALARIATS CIUTAT 841.614 100,0 35,7 -5.435 -0,64
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i
Ocupació de la Generalitat

25. 1.2.F. Mercat laboral (4)
• La taxa d’ocupació a Barcelona segueix
TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR
superant la mitjana europea (63,6%) i se II trimestre 2012. En %
situa al 65,7% el segon trimestre, 9,2 punts Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
per sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxa Barcelona 79,6 65,7 17,5
d’activitat a la ciutat assoleix un valor del Catalunya 78,0 60,7 22,1
79,6%, i es manté en la franja alta de la sèrie Espanya 75,1 56,5 24,8
històrica. Unió Europea* 71,3 63,6 10,7
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat
• D’altra banda, la taxa d’atur EPA a la ciutat
* La dada de la Unió Europea és del I trimestre de 2012
(17,5 % el segon trimestre) és 3,2 punts
superior a la del segon trimestre de 2011. El
EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER ÀMBITS TERRITORIALS
valor d’aquest indicador a Barcelona és 30
inferior a les taxes de Catalunya i Espanya
25
en -4,6 i -7,3 punts percentuals,
20
respectivament, però supera en 6,8 punts la
15
taxa europea.
10
5
• Elevada incidència de l’atur entre els joves, 0
tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat
II 2008
II 2009
II 2010
II 2011
II 2012
IV 2008
IV 2009
IV 2010
IV 2011
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
I 2008
I 2009
I 2010
I 2011
I 2012
III 2008
III 2009
III 2010
III 2011
(47,1%) és inferior en 4,5 i 6,2 punts
percentuals a les catalana i espanyola, Barcelona Catalunya Espanya
respectivament. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació
de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa

26. 1.2.F. Mercat laboral (5)
L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya
• A finals d’agost Barcelona compta amb 112.381 persones registrades com a aturades a les
oficines del SOC, 1.706 més que el mes anterior.
• La ciutat registra un augment d’aquest indicador respecte a agost de 2011 (+4,4%) més moderat
que els que experimenten la província (+7%), Catalunya (+6,5%) i Espanya (+12%).
• A Barcelona s’han signat 485.350 contractes de gener a agost de 2012. Aquesta xifra suposa
una reducció del -2% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya i
Espanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4% i -5%, respectivament). El 89,3%
dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a
la incerta situació econòmica.

27. 1.2.F. Mercat laboral (6)
ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICS
Agost 2012
Var. Interanual
• Per branques, l’agost de 2012 els Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %
serveis a les empreses concentren
TOTAL 112.381 100 4.756 4,42
una quarta part (24,5%) de l’atur
registrat de la ciutat, seguits del Agricultura, ramaderia i pesca 523 0,47 3 0,58
comerç i les reparacions -que Indústries extractives 56 0,05 5 9,80
n’absorbeixen el 15,5%-, la Indústries manufactureres 10.512 9,35 324 3,18
Energia elèctrica i gas 244 0,22 -10 -3,94
construcció (11%) i la indústria Aigua, sanejament, residus 695 0,62 -9 -1,28
manufacturera (9,4%). Construcció 12.314 10,96 -157 -1,26
Comerç i reparacions 17.434 15,51 1.437 8,98
• En termes interanuals, l'atur augmenta
Transports i emmagatzematge
Hostaleria
3.491
9.590
3,11
8,53
412
846
13,38
9,68
significativament a les activitats Informació i comunicacions 4.416 3,93 529 13,61
financeres i d’assegurances (+16%), la Activ. Financeres i d'assegurances 1.847 1,64 255 16,02
Activitats immobiliàries 1.071 0,95 25 2,39
informació i comunicacions (+13,6%) i Serveis a les empreses 27.504 24,47 214 0,78
transports i emmagatzematge Administració pública 1.449 1,29 108 8,05
(+13,4%). En relació a 2011, cal Educació 5.068 4,51 491 10,73
destacar com a dada positiva la Activ. Sanitàries i serveis socials 4.666 4,15 155 3,44
Activitats artístiques, recreatives 2.605 2,32 226 9,50
reducció de l’atur a la construcció (- Altres serveis 4.305 3,83 332 8,36
1,3%), i es continua reduint el col·lectiu Llars ocupen personal domèstic 663 0,59 115 20,99
d'aturats sense ocupació anterior (- Organismes extraterritorials 51 0,05 0 0,00
12,7%). Sense ocupació anterior 3.877 3,45 -563 -12,68
Font: El a bora ci ó del Depa rtament d'Es tudi s de l 'Àrea d'Economi a , Empres a i Ocupa ci ó de l ’Ajuntament de
Ba rcel ona en ba s e a da des del Depa rtament d’Empres a i Ocupa ci ó de l a Genera l i tat de Ca tal unya .

28. 1.2.F. Mercat laboral (7)
El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a l’agost de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més,
amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció.
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA.
AGOST 2012
Total Homes Dones Estrangers
Sexe Nombre % total Nombre % total Nombre % total Nombre % total
Agos t 112.381 - 56.569 50,34% 55.812 49,66% 22.765 20,26%
Va r. Agos t 2011/2012 4,42% 3,70% 5,16% -1,76%
Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total
Juny 6.106 5,43% 10.594 9,43% 45.067 40,10% 48.754 43,38%
Va r. Juny 2011/2012 -7,83% -5,96% 4,02% 11,90%
Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total
Agos t 7.619 6,78% 66.706 59,36% 18.135 16,14% 19.921 17,73%
Va r. Agos t 2011/2012 -5,37% 2,84% 9,68% 9,62%
Durada Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total %Aturats perceptors
Agos t 48.922 43,53% 22.626 20,13% 40.833 36,33% 59,35%
Va r. Agos t 2011/2012 0,24% 2,41% 11,17% -1,91%
Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
• L’atur masculí (50,3%) predomina sobre el femení (49,7%), tal com ve succeint des de desembre de 2008.
• Els estrangers representen la cinquena part de l’atur registrat a Barcelona (20,3%) i registren una disminució
de l’1,8% respecte al mateix període de l’any 2011.
• Per edats,-segons les dades del mes de juny- l’atur juvenil registrat es redueix tant en el col·lectiu de
menors de 25 anys com entre els de 25 a 29 anys (-7,8% i -6%, respectivament).

29. 1.2.F. Mercat laboral (8)
• Els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys continuen sent els més afectats per la crisi i
absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts del total d’aturats (83,5%).
• Per nivell de formació, les persones amb estudis generals continuen representant tres cinquenes
parts (el 59,4%) del total d’aturats a la ciutat.
• Pel que fa a la durada de l’atur, el 43,5% d’aturats porten menys de 6 mesos sense feina, més d’una
tercera part (el 36,3%) més d’un any i una cinquena part (20,1%) entre 6 i dotze mesos.
ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓ
Agost 2012
Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%) Variació mensual (%)
• Els treballadors dels serveis (20%), TOTAL 112.381 100 4,44 1,54
sense qualificar (18,3%) i els
Directius 3814 3,39 1,44 2,12
administratius (16,9%) són els
grups d’ocupació amb més Tècnics/Científics 15311 13,62 9,18 4,14
persones a l’atur. Creix per sobre Tècnics/Professionals de suport 14138 12,58 6,31 2,99
de la mitjana l’atur dels Administratius 18957 16,87 5,69 1,44
Serveis 22490 20,01 5,88 1,35
tècnics/científics i professionals de 459
Agricultura/Pesca 0,41 7,24 -2,13
suport (9,2 i 6,3%) així com els 12121
Treballadors qualificats 10,79 1,23 0,87
serveis (5,9%). Operaris maquinària 4520 4,02 3,08 0,47
Treballadors sense qualificar 20548 18,28 -0,02 -0,38
Altres 23 0,02 -8,00 -4,17
Font: El a bora ci ó de l 'Àrea d'Economi a , Empres a i Ocupa ci ó de l ’Ajuntament de Ba rcel ona en ba s e a da des del
Depa rtament d’Empres a i Ocupa ci ó de l a Genera l i tat de Ca tal unya .

30. 1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (1)
Caràcter social i cultural 2012
• Segons l’informe Hot Spots:
Benchmarking Global City Rànquing
Ciutat
2012
Competitiveness elaborat per 1 Zuric
l’Economist Intelligence Unit, 2 Sydney
2 Nova York
Barcelona ocupa la cinquena posició
2 Los Angeles
del món pel que fa al caràcter 5 Barcelona
social i cultural juntament amb 5 Madrid
Madrid, Londres, Frankfurt, Xicago i 5 Londres
5 Frankfurt
Berlín. 5 Xicago
5 Berlín
Aquest indicador mesura la 11 Viena
11 Toronto
incidència d’una sèrie de factors que 11 París
imprimeixen un caràcter dinàmic a la 11 Miami
ciutat, tals com la llibertat 11 Dublín
d’expressió i els drets humans, 16
16
Vancouver
Praga
l’obertura i la diversitat, la seguretat i 16 Mont-real
la vida cultural vibrant. 16 Melbourne
16 Amsterdam
Font: Economist Intelligence Unit.
Hot spots, Benchmarking global city competitiveness 2012

31. 1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (2))
• Pel que fa al transport Barcelona destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2011 del
Toronto Board of Trade pel temps moderat de desplaçament de casa a la feina i manté la sisena posició
entre les millors ciutats europees en transport intern, segons l’European Cities Monitor 2011.
• La ciutat és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a l'estalvi d'aigua. El consum d'aigua per
habitant ha estat de 109,5 litres/dia el 2011 -23,4 litres menys que el 1999- el que suposa una reducció
gairebé del 18% i un valor clarament inferior als de Londres (166,50 l/pers/dia), Paris (120 l/pers/dia), Roma (
234 l/pers/dia 2011), Vancouver (320 l/pers/dia), São Paulo (177,8 l/pers/dia) o Nova York, (473,8 l/pers/dia).
Evolució del consum d'aigua a Barcelona
(l/habitant per dia)
Consun d'aigua total / habitant Consun d'aigua domèstica / habitant
178,2
169,9 164,9 164,8 165,3
114,5 112,9 110,1 109,8 109,5
2007 2008 2009 2010 2011
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament
de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

32. 1.2.H. Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats
COMERÇ A BARCELONA
Comerç (II tr. 2012)
Nombre d'empreses 16.077
Llocs de treball 143.948
Mercats municipals
alimentació 39
especials 4
Nombre establiments 2.785
Superfície total 208.465 m2
Facturació* 22.658,00 €
*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010
Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
• Amb 16.077 empreses i 143.948 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de
l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els seus nivells
d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el
15,1% dels afiliats totals de la ciutat al segon trimestre de 2012 .
• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m 2 i 1.000 milions d’euros d’impacte
econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social
als barris de la ciutat.

33. 1.2.H. Proximitat i cohesió social (2): l’atur per districtes
Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Juny 2012
• Pel que fa a la distribució
territorial, la taxa d’atur registrat
estimada mostra una clara
correlació negativa amb el nivell
de renda del districte: així, les
taxes d’atur més elevades es
localitzen a Nou Barris i Ciutat
Vella -els districtes de renda
familiar més baixa- que superen
en 4,4 i 3,1 punts percentuals,
respectivament, la mitjana de la
ciutat (14,0%).
• També els districtes de Sant
Martí, Sant Andreu, Horta-
Guinardó i Sants-Montjuïc –tots
ells amb taxes compreses entre el
14,4 i el 15,2%- queden per sobre
de la mitjana de Barcelona.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.