Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses

El text pot ser reproduït totalment o parcialment prèvia autorització de Business Angels Network de Catalunya (BANC).
Pel que fa al disseny gràfic i artístic es reserven tots els drets.
© Business Angels Network de Catalunya
© 2005 Jordi Clos i Nogueras
Business Angels Network Catalunya
(BANC)
Sant Pau, 6
08221 Terrassa
(Barcelona)
Tel. 93 736 11 00
A/e: info@bancat.com
www.bancat.com
Autor: Jordi Clos i Nogueras
Primera edició: setembre 2005
Dipòsit legal: B. 41.810-2005
Imprès per Addenda

PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IX
PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XI
CATALUNYA, CULTURA EMPRENEDORA
1. L’esperit emprenedor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2. La creació d’empreses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3. Reptes en la creació d’empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
LES ETAPES DE FINANÇAMENT
1. La recta de creixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
2. Vehicles de finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
ELS BUSINESS ANGELS
1. El concepte business angel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2. Característiques dels business angels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3. Tipologia dels business angels. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.1 En funció del seu nivell d’activitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.2 En funció del seu rol dins l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.3 En funció del nombre d’inversors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
4. Els business angels a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
4.1 Capacitat i nivells d’inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
4.2 Implicació dels business angels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
4.3 Perfil professional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.4 Sectors d’inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4.5 Motivacions i criteris d’inversió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4.6 Motius per no invertir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4.7 Marc de relació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
4.8 Aportació de valor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
5. Els business angels a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
6. Els business angels a Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
6.1 Els països capdavanters. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
6.2 L’èxit de les operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Índex V

LES XARXES DE BUSINESS ANGELS
1. La xarxa com a organització i canal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2. Funcionament de les xarxes de business angels . . . . . . . . . . . . . . . 37
3. Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
4. Punt de trobada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
5. Les xarxes a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
6. Les xarxes a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
6.1 Un mercat incipient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
7. Les xarxes a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
7.1 Característiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
7.2 Resultats comparats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
EL PROCÉS DE CAPITALITZACIÓ
1. Les fases del procés de capitalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2. Preparació del pla de negoci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3. Valoració del negoci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
4. La primera entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
5. L’acord de confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
6. La carta d’intencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
7. La deguda diligència o Due Diligence . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
8. El contracte d’inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
8.1 El pacte d’accionistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
8.2 La carta de manifestacions i garanties . . . . . . . . . . . . . . . . 80
8.3 Execució d’acords . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
8.4 El pla d’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
MARC TRIBUTARI DELS BUSINESS ANGELS A ESPANYA
1. Tractament fiscal dels business angels. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
1.1 Referent a l’Impost sobre la renda de
les persones físiques (IRPF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
1.2 Referent a l’Impost sobre les transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats . . . . . . . . . . . . . . 87
1.3 Referent a l’Impost sobre el patrimoni
de les persones físiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
1.4 Referent a l’Impost sobre donacions i successions . . . . . . 87
2. Tractament fiscal de les entitats de capital risc . . . . . . . . . . . . . . . . 88
ELS BUSINESS ANGELS, INNOVANT EN LA CULTURA DE FINANÇAMENT DE LES EMPRESESVI

EL PRÉSTEC PARTICIPATIU
1. Característiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
2. El mercat: entitats oferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
3. Determinació del tipus d’interès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
15 PREGUNTES I 15 RESPOSTES SOBRE ELS BUSINESS ANGELS . . 101
SISTEMES DE VALORACIÓ D’EMPRESA
1. Fonaments de la valoració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
2. Hipòtesis bàsiques de valoració. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
3. Mètodes de valoració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
3.1 Segons dades comptables. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
3.2 Segons el benefici (factor multiplicador) . . . . . . . . . . . . . . . 114
3.3 Segons rendes futures (descompte de fluxos de caixa) . . . 114
CAS PRÀCTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
DEFINICIONS I TERMES FINANCERS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Índex VII

Presentació IX
PRESENTACIÓ
El fet que a Catalunya el mercat del capital risc estigui poc desenvolupat
comporta que les petites i mitjanes empreses, i més encara les microempre-
ses, es trobin en una posició de total dependència respecte de les entitats
financeres. Aquest tipus de finançament, via deute financer, és menys flexi-
ble, més costós i no garanteix una continuïtat en el temps a l’hora de posar
en marxa nous plans d’inversió.
Com a mesura per incentivar els moviments de capital privat cap a la inicia-
tiva empresarial, en el marc del Tercer Programa Plurianual per a la PIME
(1997-2000), es va posar en marxa el Programa Pilot de la Xarxa de Business
Angels com a resposta a l’estudi de viabilitat que es va realitzar el 1998 per
encàrrec de la Comissió Europea. Un dels objectius d’aquest programa era
que les xarxes de business angels (inversors privats que aporten recursos
financers, experiència personal i xarxa de contactes en aquelles empreses
que es troben en una fase inicial de posada en marxa o bé en una fase d’ex-
pansió) comportessin un augment en el volum d’inversions requerits per les
empreses. El segon objectiu era afrontar els perjudicis culturals que fan que
els empresaris o nous emprenedors no cerquin vies de finançament en el
sector del capital risc «informal». Finalment, el darrer objectiu era transmetre
les millors pràctiques a les xarxes de business angels actives arreu d’Europa.
A Catalunya, conscients que l’accés als recursos financers és una etapa que
encara no ha estat del tot superada, i seguint les recomanacions de la
Comissió Europea, on es posa de manifest la importància de les xarxes de
business angels com a canal dinamitzador del capital privat, l’any 2002 es va
crear la Business Angels Network de Catalunya, BANC, la primera xarxa
catalana privada de business angels.
Ja han passat tres anys d’aquella aposta inicial, i ara estem en condicions
d’afirmar que les xarxes de business angels a Catalunya —tal com s’esdevé
arreu d’Europa amb les més de 280 xarxes creades— poden constituir una
via de finançament efectiva per atendre les necessitats de les empreses.
Fruit d’això, i amb l’objectiu de seguir difonent la importància dels business
angels com a elements clau en la creació i l’expansió del teixit empresarial
català, us presentem aquest manual amb la intenció d’apropar, d’una mane-
ra senzilla i pràctica, el desenvolupament d’una innovadora via de finança-
ment a empresaris, emprenedors, inversors i administracions.

ELS BUSINESS ANGELS, INNOVANT EN LA CULTURA DE FINANÇAMENT DE LES EMPRESESX
Antoni Abad i Pous
President de BANC

PRÒLEG
En els darrers anys, el mercat bancari ha desenvolupat una gran varietat de
productes financers, tant d’actiu com de passiu, i les administracions han
orientat una bona part del seu pressupost a l’anomenat estat del benestar.
Però en aquests dos processos no s’ha dedicat tota l’atenció que mereixen
les necessitats dels empresaris i emprenedors que volen posar en marxa o fer
créixer la seva pròpia empresa.
En un país amb un capital intel·lectual i humà adequat, amb capacitat d’inno-
vació i de creació, i amb la voluntat ferma d’emprendre i dedicar tots els esfor-
ços i recursos possibles a la creació, el desenvolupament i el creixement de
les empreses, és paradoxal que els instruments financers disponibles no
acceptin el nivell de risc que signifiquen les apostes a mitjà i llarg termini que
habitualment formulen les empreses, sempre dependents del creixement eco-
nòmic, les oscil·lacions del mercat i les reaccions dels clients i la competència.
Així, per a la major part de les empreses l’accés al finançament del seu pla
d’inversió és un veritable problema, i, en molts casos, és el factor que impe-
deix el creixement necessari de les petites i mitjanes empreses que volen
convertir-se en grans empreses, més rendibles i econòmicament més viables
per la via de l’aprofitament de les economies d’escala que es poden produir
en els processos de creixement.
Els petits empresaris presenten problemàtiques específiques del tot conegu-
des, com ara la manca de garanties reals per avalar els crèdits bancaris, l’es-
gotament del patrimoni personal amb aquest fi o la necessitat de signar ope-
racions de finançament amb xifres relativament petites i previsions de moro-
sitat relativament altes. Tot això requereix l’existència de noves vies de finan-
çament.
Al mateix temps, les entitats financeres s’enfronten amb la dicotomia d’haver
de dedicar recursos humans i econòmics per analitzar la viabilitat de les
empreses amb la revisió de plans i perspectives de mercat. És clar que, en
termes de dedicació i de cost, aquest esforç no varia gaire quan s’analitza
una microempresa o una gran empresa.
Evidentment, el més habitual és invertir aquest esforç en empreses amb un
nivell econòmic superior, les quals es presenten, per descomptat, en menor
volum, que no invertir-lo en el gruix d’empreses petites, en què l’anàlisi final-
Pròleg XI

ment deixa de banda el potencial i els atractius que pot descobrir el pla d’em-
presa, i es limita només a les garanties reals, examen que les microempreses
tendeixen a suspendre.
No obstant això, Catalunya pot felicitar-se per les noves vies que avui s’o-
bren. Darrerament, el mercat financer ha començat a innovar amb el desen-
volupament d’alguns productes financers específics per a empresaris, i algu-
nes administracions han iniciat un camí de col·laboració per trobar solucions
a aquestes necessitats dels empresaris.
El recull que teniu a les mans és una bona prova de l’esforç que significa
posar a disposició dels empresaris, i de manera clara i transparent, tota la
informació necessària sobre aquests mecanismes, informació de vegades
massa dispersa i esbiaixada pels interessos dels agents que hi participen.
A més, Catalunya es fa ressò de la primícia de la descripció del fenomen inci-
pient que significa l’aparició d’inversors privats o business angels que s’orga-
nitzen per tal de finançar, a risc i en forma de capital o quasi capital, la crea-
ció i el creixement de petites empreses, amb l’aportació dels coneixements,
les relacions, els contactes i l’experiència que permetran trobar aquelles
empreses gasela, d’alt creixement i rendibilitat elevada.
Després de la seva importantíssima intervenció, destinada a detectar i remun-
tar bones idees empresarials fins a convertir-les en empreses consolidades
amb gran futur, aquests business angels podran lliurar-les a les estructures
financeres tradicionals que segurament ara les podran ajudar a créixer i finan-
çar fins a aconseguir que grans empreses multinacionals també tinguin seu a
Catalunya.
La seva agrupació en entitats com la Business Angel Network Catalunya
(BANC) —la xarxa d’inversors privats pionera a Catalunya—, com a organit-
zació específicament destinada a promoure i donar suport a aquests proces-
sos, destapa un nou moviment ciutadà d’aportació de capital de proximitat,
anomenat també benèvol o informal, que pot ser definitiu a l’hora de mante-
nir Catalunya com a país d’excel·lència en el desenvolupament del capital
empresarial.
Tot això és possible gràcies al treball constant d’institucions, tant públiques
com privades, que sempre han estat atentes a les necessitats de creixement
del capital empresarial i que, amb la col·laboració de la Generalitat de
ELS BUSINESS ANGELS, INNOVANT EN LA CULTURA DE FINANÇAMENT DE LES EMPRESESXII

Catalunya i les xarxes catalana i espanyola de business angels, han apostat
per impulsar aquest capital empresarial com a eina per a la creació d’ocupa-
ció i millora del benestar de la societat.
Albert Colomer i Espinet
Director de BANC
i membre de la Junta Directiva de la xarxa europea EBAN
Pròleg XIII

CATALUNYA,
CULTURA EMPRENEDORA

Catalunya, cultura emprenedora 3
1. L’esperit emprenedor
El fet més rellevant que podem considerar a Catalunya envers l’esperit
emprenedor es pot resumir en la creació neta de llocs de treball, la qual es
concentra en les empreses de nova creació i en les empreses d’una dimen-
sió reduïda (les pimes) o molt reduïda (microempreses).
Hi ha diversos estudis que analitzen els diferents impactes d’aquest esperit
emprenedor a Catalunya. Ara bé, la majoria d’aquests estudis es fan ressò de
l’augment de la pressió competitiva dins el mercat, la qual cosa comporta que
les empreses ja establertes hagin de millorar la seva eficiència i la seva posi-
ció competitiva introduint millores en els seus processos, sistemes i produc-
tes o serveis. D’aquesta manera, podem afirmar que l’esperit emprenedor és
cabdal per a la millora de la competitivitat de Catalunya, on, d’una banda,
aquest esperit representa, sens dubte, un dels pilars de la innovació, la com-
petitivitat i el creixement del país, i, de l’altra, té una forta presència en sec-
tors estratègics com són els serveis i totes les activitats basades en el conei-
xement.
Tal com recull el Programa Europeu a Favor de l’Esperit Empresarial, presen-
tat per la Comissió de les Comunitats Europees el 2004, en el conjunt
d’Europa s’ha detectat una correlació positiva i força sòlida entre l’esperit
empresarial i els resultats econòmics en termes de creixement, supervivència
de les empreses, innovació, creació de llocs de treball, canvis tecnològics,
increment de la productivitat i exportacions. No obstant això, al conjunt del
nostre país l’esperit emprenedor ens aporta molt més que tota una sèrie d’in-
dicadors macroeconòmics: aquest esperit representa un vehicle molt impor-
tant i sòlid per al desenvolupament personal i la cohesió social, ja que ofereix
a les persones l’oportunitat de crear la seva pròpia empresa.
Tot i que Catalunya és un país amb una important cultura emprenedora,
podria treure molt més rendiment del seu potencial empresarial en el conjunt
de la Unió Europea, ja que el nombre d’emprenedors decidits a convertir-se
en nous empresaris encara és força baix. Segons un estudi presentat l’any
2003, el 77% de l’ocupació que es va generar a Catalunya girava a l’entorn
de persones que treballen per compte propi. Una altra dada rellevant d’a-
quest estudi destaca el fet que el 42% dels catalans han intentat crear en
alguna ocasió la seva pròpia empresa, i que entre el 58% dels que no ho han
intentat, n’hi ha un 35% que ho hauria fet si les condicions del moment
haguessin estat més favorables.

Si bé a Catalunya els índexs comparatius i les dades referents a l’esperit
emprenedor són més favorables que a la resta de l’Estat, encara hi ha molta
feina a fer, tal com es pot concloure d’el Programa Europeu a Favor de l’Esperit
Empresarial. Aquest programa pretén impulsar la creació de noves empreses
i ajudar els petits empresaris a créixer, d’una banda, mitjançant ajudes i
suport perquè puguin assolir els seus objectius, i, de l’altra, amb la creació
d’un entorn empresarial favorable en tots els sentits. Per tal d’aconseguir-ho,
la Comissió de les Comunitats Europees preveu dur a terme aquestes cinc
accions:
• Fomentar l’esperit emprenedor.
• Donar suport a un major nombre de persones perquè es converteixin
en empresaris.
• Orientar els empresaris en dues direccions: creixement i competitivitat.
• Millorar els instruments i fluxos de finançament.
• Crear un marc administratiu i reglamentari més favorable per a les peti-
tes i mitjanes empreses.
2. La creació d’empreses
Segons l’estudi de creació d’empreses editat dins l’Informe anual de l’empre-
sa catalana 2003, es constata el fet que l’esperit emprenedor contribueix de
manera decisiva en el creixement econòmic del país, creixement que va unit
amb la millora de la cohesió social, ja que permet la integració de les perso-
nes desocupades al mercat laboral.
Si analitzem les dades dels registres mercantils, durant l’any 2003 es van
crear a Catalunya 23.616 noves societats, un 3,5% més que l’any anterior, les
quals representen el 19,2% del total de noves societats creades en el conjunt
de l’Estat.
D’entre les noves empreses i les que ja existien a Catalunya, el 63,1% seguei-
xen estant formades per persones físiques, el 30,5% són societats limitades
i el 6,4%, societats anònimes. Aquesta distribució de les empreses enllaça
amb la distribució que es pot fer en funció del volum de contractació laboral.
ELS BUSINESS ANGELS, INNOVANT EN LA CULTURA DE FINANÇAMENT DE LES EMPRESES4

Així doncs, amb les dades del cens de l’INE (Instituto Nacional de Es-
tadística) es pot definir la petita dimensió de l’empresa catalana: el 99% són
petites empreses; el 0,8%, mitjanes empreses, i el 0,2%, grans empreses.
Dins del grup de les petites empreses, cal remarcar el subgrup de les micro-
empreses (de menys de 10 treballadors), que representa un 93,3% sobre el
total de les empreses, i dins d’aquest 93,3%, també és important destacar
el fet que un 88% de les empreses tenen contractats menys de 5 treballa-
dors (concretament un 11% tindrien entre 3 i 5 treballadors contractats, un
25,3% en tindrien entre 1 i 2 i, finalment, un 51,7% tindria com a únic assa-
lariat el promotor de l’empresa, és a dir, un treballador autònom) (taula 1).
Taula 1. Nombre d’empreses amb activitat econòmica a Catalunya.
Gener de 2002 Gener de 2003
Catalunya Nombre % Nombre % Variació
Sense assalariats 270.293 52,5 271.740 51,7 1.447
Entre 1 i 9 210.083 40,8 218.511 41,6 8.428
Entre 10 i 49 29.496 5,7 29.994 5,7 498
Entre 50 i 200 4.279 0,8 4.247 0,8 -32
Més de 200 1.022 0,2 1.065 0,2 43
Total 515.173 100 525.557 100 10.384
Font: DG de Programació Econòmica.
3. Reptes en la creació d’empreses
La societat catalana és conscient de la necessitat de desenvolupar mecanis-
mes que donin suport a la creació de noves activitats empresarials, especial-
ment pel que fa a les pimes i les microempreses. Actualment trobem al nos-
tre país diferents mecanismes de suport als emprenedors, que van des de
l’assessorament i la formació per a l’elaboració de plans d’empresa fins a
préstecs bonificats per a petites i mitjanes empreses. Malgrat tot, encara no
podem afirmar que Catalunya disposi d’una xarxa eficient de recursos per a
la creació d’empreses com la que tenen altres països com ara França, el
Regne Unit o els Estats Units.
Si s’analitza detingudament el procés de creació i consolidació d’una nova
empresa, s’hi poden detectar els principals obstacles que han d’afrontar els
Catalunya, cultura emprenedora 5

emprenedors per tal de concloure amb èxit aquesta tasca difícil. Aquests obs-
tacles es poden agrupar en cinc grans categories:
• La por al fracàs i l’adaptació personal al canvi que representa la crea-
ció d’una empresa.
• La dificultat de convertir una idea en un veritable projecte empresarial.
• La complexitat administrativa del procés de legalització.
• La manca de formació i experiència en la gestió empresarial.
• L’accés als recursos necessaris per iniciar l’activitat.
És evident el fet que l’Administració i la societat civil promouen i desenvolu-
pen diverses accions encaminades a trobar solucions per a tots aquests pro-
blemes amb el doble objectiu de donar suport a un canvi cultural i social, i de
difondre l’esperit emprenedor.
No obstant això, obtenir suport financer per tirar endavant una empresa és
actualment una tasca difícil per a l’emprenedor. Si bé en els darrers anys el
mercat bancari ha desenvolupat una gran varietat de productes financers,
avui encara és difícil accedir als recursos que ofereix. D’altra banda, tampoc
no s’ha dedicat tota l’atenció que mereixen les necessitats dels emprenedors
que volen posar en marxa la seva pròpia empresa o invertir en una etapa de
creixement. Així, per a la majoria dels emprenedors i empresaris, l’accés al
finançament del seu pla d’inversió és un veritable problema i, en molts casos,
el factor que impedeix la creació i el creixement d’empreses viables.

1. La recta de creixement
El capital és la primera font de finançament de tots els projectes empresarials,
entenent l’expressió primera en la seva accepció temporal, i no en relació
amb la seva rellevància. Tots els emprenedors que volen posar en marxa un
projecte empresarial són conscients que han d’aportar recursos financers
propis a l’empresa. Aquest fet és evident quan la posada en marxa d’un pro-
jecte implica la constitució d’una societat mercantil, ja que per dur a terme
aquest procés la legislació obliga els emprenedors a aportar un capital mínim.
Malgrat aquesta evidència, hi ha molts casos d’emprenedors poc inclinats a
aportar els seus recursos per finançar el seu projecte empresarial i que pre-
fereixen recórrer al finançament bancari i assumir-ne els costos.
El finançament empresarial mitjançant el capital té dos avantatges molt
importants: d’una banda, eximeix l’empresa del fet d’haver de retornar el
capital finançat durant els primers anys d’activitat, de manera que evita les
habituals tensions de tresoreria, i, de l’altra, com que el capital no està sot-
mès a un interès implícit, es redueixen les despeses financeres i permet un
compte de resultats més favorable. Aquests avantatges són especialment
importants per als projectes empresarials que requereixen grans inversions a
l’hora d’iniciar l’activitat, o per als projectes que es troben en fase d’estudi o
desenvolupament dels seus productes o serveis o que preveuen la generació
de beneficis a llarg termini.
Així doncs, en funció de l’etapa de creixement del l’empresa, i independent-
ment dels instruments de finançament en deute que ajuden a finançar l’acti-
vitat diària de l’empresa (pòlisses de crèdit, préstecs, descompte d’efectes
comercials i d’altres tipus d’operacions com el leasing, el renting, el factoring,
el confirming o el forfaiting), les necessitats de finançament poden estar
cobertes per family & friends & fools, business angels, capital risc, sortida a
nous mercats, etc.
A mesura que una empresa creix, i augmenten les seves necessitats de
finançament, els vehicles de finançament més adequats van canviant i el risc
empresarial va disminuint. La figura 1 mostra les diferents etapes de finan-
çament de les empreses amb els respectius vehicles corresponents a cada
etapa.
Les etapes de finançament 9

Figura 1. Etapes de finançament.
Font: EBAN (European Business Angels Network).
2. Vehicles de finançament
En funció de les diferents etapes de creixement d’una empresa podem trobar
aquests vehicles de finançament:
a) Family, friends and fools. Col·loquialment es coneix com a «family, friends
and fools» les persones que complementen el capital aportat pels empre-
nedors mitjançant aportacions addicionals al capital de persones vincula-
des indirectament amb el projecte. Aquestes persones aporten els seus
recursos al projecte i passen a ser sòcies de la nova empresa motivades
per la relació de confiança que s’estableix amb els emprenedors. En la
majoria dels casos, tenen com a objectiu no perdre la inversió realitzada
més que no pas obtenir grans plusvàlues. Evidentment, aquesta és una via
de finançament poc universal, poc professionalitzada, que pot generar
problemàtiques addicionals a les conseqüències normals del desenvolupa-
ment d’una activitat empresarial.
Aquest tipus de finançament es produeix quan l’empresa encara no està
introduïda en els mercats i es comencen a fer les primeres accions de
comercialització. Així doncs, parlem del capital llavor (seed capital).
Family,
Friends, Fools
Business angels
Capital risc
Seed Star-up
Risc: ELEVAT
Risc: BAIX
Creixement Expansió
Temps
Necessitats de capital
Borsa

b) Business angels. En els darrers anys han aparegut al nostre país un conjunt
d’eines de finançament en capital molt esteses en països de tradició anglo-
saxona, i que presumiblement se seguiran desenvolupant en un futur molt
proper. Aquestes eines són, en primer terme, les xarxes de business angels.
Es tracta d’organitzacions que agrupen inversors privats interessats a apor-
tar recursos financers a nous projectes empresarials. Aquests recursos es
materialitzen en l’aportació de «capital intel·ligent», és a dir, capital, expe-
riència, capacitat de gestió i una important xarxa de contactes.
Si bé aquest tipus de finançament també podria correspondre a una pri-
mera etapa de la creació d’una empresa, els business angels se solen
incorporar en una segona fase de la posada en marxa de l’empresa, un cop
començat el procés de producció o prestació de serveis. Així doncs, par-
lem de capital de desenvolupament.
c) Capital risc. Els fons de capital risc són instruments utilitzats per adminis-
tracions, entitats financeres i corporacions industrials per tal de prendre
participació en projectes empresarials de gran envergadura. L’aportació
d’aquest capital se sol destinar a inversions originades per una fase de crei-
xement, ja sigui en immobilitzats materials o immaterials o bé per cobrir les
necessitats operatives de finançament, és a dir, el capital de treball. Amb
aquesta inversió de capital risc es podrà desenvolupar el pla de creixement
amb un consum eficient dels recursos i augmentar el valor de mercat de
l’empresa. Quan l’empresa hagi assolit un valor adequat, en un termini
d’entre 5 i 12 anys, l’entitat de capital risc podrà vendre la seva participació
societària i generar una plusvàlua important en la transmissió d’aquestes
participacions.
Aquest tipus de finançament té lloc quan l’empresa vol posar en marxa un
pla d’expansió. En aquest cas parlem del capital expansió.
d) Sortida a borsa. Quan una empresa vol afrontar un fort creixement o una
expansió, com a últim recurs dins les diferents estapes de finançament
podrà posar en marxa tot el procés d’oferta pública de venda. Les borses
de valors a l’Estat espanyol són mercats organitzats l’objectiu dels quals és
negociar tant les accions com els valors convertibles. Cal tenir present que
dins els mercats de valors es podran negociar els diferents títols en el pri-
mer mercat o en el segon.
Les etapes de finançament 11

A partir de l’evolució de les empreses es pot construir la taula 1:
Taula 1. Relació entre el creixement empresarial, el volum i el risc.
Fase Volum de l’empresa Nivell de creixement Risc inherent
Seed Reduïda Molt elevat Molt elevat
Start-up Petita Molt elevat Molt elevat
Creixement Mitjana Elevat Mitjà-elevat
Expansió Mitjana-gran Mitjà-elevat Elevat
Font: EBAN (European Business Angels Network).

1. El concepte business angel
El terme business angel no és un fenomen nou. Als inicis del desenvolupament
del Silicon Valley, als Estats Units, a l’any 1938 Frederick Terman, aleshores
degà del Departament d’enginyeria de la Universitat de Stanford, va deixar 500
dòlars a dos dels seus llicenciats, Bill Hewlett i Fred Packard, amb l’objectiu que
poguessin desenvolupar el seu projecte empresarial, el qual es convertiria amb
el pas del temps en una de les indústries de referència mundial dins la indústria
electrònica: Hewlett Packard. En aquella ocasió Terman, a més de deixar-los
500 dòlars, també va ajudar els dos llicenciats a desenvolupar el seu negoci i els
va apadrinar en els primers anys de la seva carrera com a nous emprenedors.
Avui dia l’essència del business angel segueix essent la mateixa que fa 60
anys. Un «àngel dels negocis» és un particular (ja sigui empresari, directiu
d’empresa, estalviador o emprenedor amb èxit) solvent, des del punt de vista
financer, que a títol privat aporta «capital intel·ligent», és a dir, el seu capital,
els seus coneixements tècnics i la seva xarxa de contactes personals.
Les inversions que fan els business angels poden anar destinades a empre-
nedors que volen posar en marxa un projecte empresarial (capital llavor), a
empreses que es troben a l’inici de la seva activitat (capital d’inici o desenvo-
lupament) o bé a empreses que han d’afrontar una fase de creixement amb
l’objectiu d’obtenir una plusvàlua a mitjà termini, seleccionar un projecte
empresarial de gran èxit, retrobar el potencial dels inicis, gaudir de l’esperit
que caracteritza el desenvolupament de noves empreses i transferir els seus
coneixements als nous emprenedors.
Si bé no hi ha uns límits establerts, normalment els business angels poden
finançar operacions d’entre 50.000 euros i 300.000 euros (o al voltant del 25%
del seu capital disponible) en societats que presentin unes perspectives de
creixement ràpid i que permetin a l’inversor una sortida a mitjà termini, entre
3 i 5 anys. D’altra banda, la seva zona d’actuació es concentra al voltant de
la seva zona de residència (amb un màxim de 100 quilòmetres).
Atès que els business angels solen invertir en aquelles empreses que es tro-
ben en la primera fase de desenvolupament o bé en una fase d’expansió,
aquestes inversions tenen un efecte imant molt important per a altres fonts de
finançament, ja siguin préstecs bancaris o participatius i també les mateixes
entitats de capital de risc. És per aquest motiu que els business angels són
una eina de finançament molt valuosa i estratègica.
Els business angels 15

2. Característiques dels business angels
Actualment, el concepte business angel s’està professionalitzant, alhora que
s’està creant un nou mercat d’oferta i demanda de capitals. Els business
angels o inversors privats es caracteritzen per una sèrie de paràmetres que
els diferencien de la resta d’inversors espontanis:
• Tenen capacitat financera per realitzar inversions d’entre 50.000 euros
i 300.000 euros.
• Poden ser persones físiques o petits grups de persones (grups d’inversió).
• Són majoritàriament homes d’entre 45 i 65 anys.
• Acostumen a ser llicenciats o enginyers.
• N’hi ha que han estat emprenedors anteriorment.
• Participen en empreses que es troben en les primeres fases de desen-
volupament.
• Inverteixen en sectors que coneixen.
• Prefereixen mantenir-se en l’anonimat davant de terceres persones o
entitats.
• Inverteixen en empreses que no els suposi fer grans desplaçaments.
• No solen adquirir més del 50% de la participació de l’empresa en què
inverteixen.
• Intenten aportar el màxim valor i temps per tal de fer créixer l’empresa.
• No s’inclinen per un sector econòmic determinat.
3. Tipologia dels business angels
La majoria dels business angels valoren en gran mesura el seu anonimat, de
manera que la realització d’estudis i la quantificació real d’aquest mercat és
bastant difícil de determinar.

No obstant això, s’han pogut realitzar alguns estudis entre diferents xarxes
europees de business angels que poden ajudar a emmarcar aquesta figura en
diferents categories. Abans d’establir qualsevol classificació, però, cal tenir
present un punt important: l’aspecte cultural. Així els hàbits i les formes d’ac-
tuació d’un business angel d’origen anglosaxó no seran els mateixos que els
d’un business angel d’origen llatí.
Fet aquest primer incís, podem classificar els business angels en funció d’a-
quests paràmetres: el nivell d’activitat, el rol que desenvolupen dins l’empre-
sa i el nombre d’inversors.
3.1 En funció del seu nivell d’activitat
Els business angels es poden classificar en operatius o passius:
a) Business angels operatius. Són aquells que realitzen més d’una operació, i
fins i tot més d’una a l’any, amb l’objectiu d’arribar a un determinat volum
d’inversions.
b) Business angels passius. Si bé dediquen força temps a estudiar projectes
d’inversió, aquest tipus d’inversors privats encara no han realitzat efecti-
vament cap inversió en capital.
3.2 En funció del seu rol dins l’empresa
Parlem de business angels empresarials, treballadors, consultors o financers.
a) Business angels empresarials. Es tracta de directius o executius d’empre-
sa en actiu, prejubilats o jubilats que s’impliquen de manera important dins
l’activitat i gestió de l’empresa en la qual han invertit. El nivell d’inversió per
projecte oscil·la entre els 50.000 euros i els 150.000 euros.
b) Business angels treballadors. Parlem de directius o executius d’empresa
que o bé han volgut fer un gir en la seva activitat professional o bé han
passat per un procés de prejubilació i encara volen treballar i aportar un
valor afegit constant a l’empresa en la quan han realitzat la inversió. El
nivell d’inversió per projecte se situa entre els 50.000 euros i els 90.000
euros.

c) Business angels consultors. Són directius, executius o professionals que,
tot i continuar la seva activitat empresarial o professional, volen transmetre
els seus coneixements als emprenedors que es troben a l’inici del seu pro-
jecte empresarial. Aquest tipus de business angel no sol aportar capital, ja
que la seva aportació es basa en una transmissió de know-how i una xarxa
de contactes.
d) Business angels financers. Es refereix a empresaris que si bé aporten valor
a l’empresa, no s’impliquen excessivament en la seva gestió, ja que bàsi-
cament el seu objectiu és obtenir una rendibilitat futura sobre el capital
aportat. Solen aportar un nivell d’inversió per projecte d’entre 150.000 i
300.000 euros.
3.3 En funció del nombre d’inversors
Pel que fa al nombre d’inversors, cal distingir entre business angels indivi-
duals o sindicats.
a) Business angels individuals. Aquests inversors actuen de manera personal
i individual. Pel volum d’inversió del projecte empresarial, no requereixen
l’entrada de més socis individuals.
b) Business angels sindicats. Es refereix a una agrupació de business angels
que inverteixen de manera conjunta. Normalment, hi ha un business angel
«principal» que lidera l’operació i que aporta més capital que la resta d’in-
versors. No obstant això, en altres projectes en què el nivell d’inversió és
força elevat, només es produeix una sindicació de business angels quan es
vol incrementar els capitals i diversificar el risc personal.
4. Els business angels a Catalunya
Atesa la poca maduresa del sector, Catalunya encara no disposa d’una
massa crítica d’estudis i estadístiques que permetin definir un perfil concret
dels business angels catalans. Això no obstant, trobem estudis realitzats en
diferents xarxes catalanes que ja són operatives i un estudi elaborat per
l’Escola de Negocis IESE a partir de l’organització de l’escola de business
angels durant l’any 2003.

4.1 Capacitat i nivells d’inversió
Sense disposar d’una massa crítica d’operacions tancades, és a dir, d’inver-
sions que efectivament s’han dut a terme, és difícil quantificar la capacitat
potencial inversora dels business angels a Catalunya. Malgrat tot, a partir de
dades estadístiques, fruit de diversos estudis, podem definir un perfil d’inver-
sor amb una capacitat d’inversió en projectes empresarials d’entre 50.000 i
250.000 euros, si bé la seva capacitat inversora se situaria aproximadament
entre els 400.000 i els 500.000 (fig. 1). A part d’aquests valors orientatius, els
volums d’inversió en operacions que ja s’han tancat oscil·len entre els
100.000 i 150.000 euros. Aquests volums d’inversió es concentren bàsica-
ment en empreses que es troben a l’inici de la seva posada en marxa (capital
llavor o seed capital) i en empreses que ja estan en la fase de producció o dis-
tribució (capital desenvolupament o start-up capital).
Figura 1. Capacitat inversora dels business angels.
Font: Estudi de la Business Angels Network de Catalunya (BANC).
Per altra banda, segons un estudi elaborat dins del marc de la primera esco-
la de Business angels a Catalunya, podem constatar que els volums d’inver-
sió de les operacions realitzades al nostre país són menors que els volums
d’inversió potencials. Concretament, pel que fa a la major part dels projectes
en els quals es va invertir un 33% requerien uns volums d’inversió entre
60.000 euros i 120.000 euros, un 24% de les inversions es van fer en projec-
tes amb unes necessitats de finançament entre 30.000 i 60.000 euros, i un
22% van necessitar un finançament superior als 250.000 euros (fig. 2).
> 600.000
250.000-600.000
150.000-250.000
90.000-150.000
60.000-90.000
< 60.000
5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%0
5%
10%
25%
35%
25%
40%

Figura 2. Volums d’inversió en operacions tancades.
Font: Estudi de IESE.
4.2 Implicació dels business angels
Els business angels solen implicar-se de manera important i compromesa en
el projecte en què han invertit ja que, si tenim en compte que la major part
d’empreses es troben en la fase de desenvolupament, és en aquest estadi on
el promotor del projecte necessita el màxim suport del business angel.
Normalment, els promotors dels projectes són nous emprenedors joves i plens
d’il·lusió que hauran de competir en mercats altament competitius i de vega-
des bel·ligerants, en els quals l’aportació de maduresa i experiència represen-
ta un gran valor afegit. A més, cal tenir en compte que aquestes inversions no
estan garantides per cap figura legal i que, per tant, la màxima garantia que
podrà tenir l’inversor del projecte serà el seguiment personal de l’empresa.
Aquesta implicació es pot dur a terme de diverses maneres. Així doncs, el
business angel pot:
• Participar en l’equip directiu.
• Participar en les decisions estratègiques.
• Aportar experiència en gestió empresarial.
• Aportar una xarxa de contactes (clients, proveïdors, entitats financeres...).
5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%0%
> 250.000
120.000-250.000
60.000-120.000
30.000-60.000
15.000-30.000
< 15.000
22%
7%
33%
24%
2%
11%
40%

4.3 Perfil professional
La majoria dels business angels estudiats són o han estat empresaris amb
èxit i amb una gran experiència acumulada. La base que els caracteritza és el
dinamisme i les ganes de començar nous projectes amb gent jove i compro-
mesa disposada a engegar un nou projecte empresarial. Aquests empresaris
sovint veuen la possibilitat de transferir els seus coneixements i habilitats a
aquests nous emprenedors.
De fet, en el cas dels business angels que són empresaris podem veure-hi una
prolongació de la seva vida professional que un dia van engegar com a nous
emprenedors. Ara, aquests empresaris transmetrien tot el seu know-how a
nous joves emprenedors per tal que aquesta «cadena emprenedora» no es
trenqués. En canvi, els business angels que no són empresaris són bàsica-
ment directius d’empresa que disposen d’una mica de temps per dedicar-lo
a nous projectes. Són directius d’empresa que voldrien engegar nous projec-
tes però que per raons de disponibilitat temporal i professional veuen més
factible participar en projectes promoguts per altres persones.
Per acabar, podem afegir que a Catalunya els business angels, ja sigui com a
empresaris o com a directius d’empresa, canalitzen la seva experiència dins
del sector industrial, bàsicament el tèxtil i el metal·lúrgic. En un segon estadi,
la seva experiència provindria del sector de la construcció i del sector financer.
4.4 Sectors d’inversió
El business angel sol invertir en aquells sectors que coneix millor i als quals
pot aportar més valor afegit. A part, com més conegui el sector, millor podrà
controlar-ne el risc inherent.
El fet que els business angels prefereixin invertir en els sectors que més domi-
nen pot comportar que les empreses que cerquen finançament en capital i
que operen dins de sectors altament tecnològics i els anomentats biotech
trobin dificultats a l’hora de captar inversors privats. A Catalunya, aquest fet
s’haurà d’analitzar a mesura que passi el temps i es posin en marxa nous pro-
jectes empresarials dins dels sectors esmentats.
Si prenem com a referència el Regne Unit, només el 30% de les inversions es
destinen a projectes amb contingut altament tecnològic. En canvi, sectors

més tradicionals com són els serveis i la transformació en representen gaire-
bé el 70%. De manera excepcional, Alemanya lidera el gruix d’inversions en
empreses tecnològiques (dins del context europeu, aquests inversors es conei-
xen com a business angels tecnològics).
Segons un estudi realitzat per la xarxa Business Angels Network de Catalunya
(BANC), les preferències de sectors on es pot invertir són (fig. 3):
Figura 3. Sectors preferits a l’hora d’invertir.
Font: Estudi de la Business Angels Network de Catalunya (BANC).
Els projectes desenvolupats dins l’àmbit de la informàtica i les telecomunica-
cions són el més oferts a la xarxa, ja que d’entrada són els que requereixen
menys inversió i en els quals el recurs principal és el know-how del promotor.
Per altra banda, els projectes enfocats als serveis i al comerç representen un
40% del total, fet fàcilment explicable en analitzar el tipus d’empreses, o més
ben dit, el tipus de microempreses que es creen a Catalunya.
Com és lògic, els projectes amb un caire industrial o de transformació són els
que menys pes tenen, només un 15%, atesa la considerable inversió inicial que
requereixen, inversió que els promotors, de manera individual, no poden afron-
tar la majoria de les vegades.
Industrial
Comerç
Serveis
Electrònica
Comunicacions
Informàtica
5% 10% 15% 20% 25% 30%0%
15%
7%
23%
10%
15%
30%
35%

4.5 Motivacions i criteris d’inversió
4.5.1 Motivacions
Els motius que mouen un business angel que vol invertir en un projecte em-
presarial poden tenir finalitats econòmiques o socials:
a) Inversions amb finalitats econòmiques. Aquestes inversions tenen lloc quan
es volen assolir uns beneficis de tipus relacional mitjançant la participació
en projectes en què hi hagi un ampli coneixement del negoci. Amb l’apor-
tació de valor per part del business angel s’intentarà obtenir una important
plusvàlua a mitjà termini, entre 3 i 5 anys.
b) Inversions amb finalitats socials. Es tracta d’inversions que pretenen obte-
nir beneficis de tipus social i emocional amb què, a partir de la inversió rea-
litzada, els business angels assoleixin el grau desitjat d’autoafirmació i
d’autosatisfacció. Amb aquesta finalitat es vol:
• Seleccionar un projecte empresarial de gran èxit en el qual el business
angel pugui participar activament.
• Retrobar el potencial dels inicis de la seva activitat com a professional.
• Gaudir de l’esperit i l’ànim que caracteritza el desenvolupament de
nous projectes empresarials.
• Transferir els seus coneixements als nous emprenedors.
4.5.2 Criteris d’inversió
Segons enquestes realitzades per l’EBAN a diverses xarxes associades, els
criteris clau que els business angels consideren en la fase d’estudi dels pro-
jectes empresarials són:
• El pla d’empresa.
• El nivell d’inversió respecte del risc del projecte.
• Els coneixements del promotor.

D’altra banda, segons una enquesta duta a terme per la Venture Capital
Report del Regne Unit, amb una mostra de 500 business angels, els criteris
principals que s’han de valorar en un projecte són:
• L’equip directiu.
• El coneixement del mercat i el producte.
• Els resultats econòmics.
• El contingut i la presentació del pla d’empresa.
Així doncs, podem veure que els criteris d’inversió que s’han de valorar, i més
concretament el seu ordre d’importància, depenen del tipus de business
angel enquestat, i poden variar considerablement.
També, segons estudis elaborats per l’EBAN és certament difícil definir un
tipus de perfil de projecte model en el qual desitjarien participar molts inver-
sors. No obstant això, la taula 1 recull un perfil de projecte estàndard:
Taula 1. Model de projecte d’inversió.
Fase Start-up
Inversió Entre 100.000 i 150.000 euros
Sectors Informàtica
Salut i farmàcia
Telecomunicacions
Electrònica
Creixement + 200% en 3 anys
Rendiments 20%
Font: EBAN.
4.6 Motius per no invertir
Els business angels poden refusar els projectes empresarials que reben per
diferents motius. Per exemple, un 85% dels projectes presentats al Regne
Unit són desestimats. Els motius més habituals per desestimar un projecte
són aquests:

• La manca d’informació sobre el negoci presentat.
• La falta de coneixement vers el sector econòmic en què es desenvolu-
pa el projecte.
• La desconeixença del procediment de capitalització i de la presa de
participacions en noves empreses.
• La manca de projectes que cobreixin les expectatives d’inversió.
• L’aversió al risc (no s’ofereixen garanties).
4.7 Marc de relació
Les relacions humanes no són gens fàcils com tampoc no ho és el fet que
dues persones que no es coneixen de res s’entenguin a la primera i després
d’un «prometatge» de 4 o 5 mesos iniciïn un camí que moltes vegades serà
difícil i arriscat i en el qual és probable que perdin diners. Per tant, les condi-
cions prèvies perquè la relació entre l’emprenedor i el business angel tingui
èxit hauran d’incorporar els factors següents:
a) Cooperació: el business angel serà un membre de fet dins l’equip directiu.
b) Compromís: l’equip promotor invertirà tots els recursos necessaris per tal
d’assolir el pla de negoci plantejat.
c) Competència: del business angel cap a l’equip directiu.
d) Carisma: el business angel ha de ser capaç de transferir els seus coneixe-
ments en lloc d’imposar-los.
e) Complicitat: el business angel s’ha d’avenir i entendre de manera cordial
amb els promotors del projecte.
f) Control: el business angel, des d’un bon principi, haurà d’establir els meca-
nismes de control de la gestió del projecte.

4.8 Aportació de valor
Com a via de finançament que són, els business angels es caracteritzen per-
què, a banda d’aportar capital i assumir un risc important, també aporten
valor a l’empresa en la qual inverteixen. Aquesta aportació de valor del busi-
ness angel comportarà un augment del valor de l’empresa que, al final de la
inversió, s’haurà de veure reflectit amb unes plusvàlues importants i amb uns
rendiments econòmics que cobreixin les expectatives inicials de l’inversor.
Aquesta aportació de valor estarà condicionada als apectes següents:
a) Nivell d’implicació dins l’empresa.
• Passiva (soci silenciós): seguiment segons pactes o seguiment financer.
• Reactiva (assessor): aportació de valor limitada. Se’n fa un seguiment.
• Activa (treball dins l’equip directiu): s’assolirà una aportació de valor
plena amb una gestió empresarial conjunta.
b) Tipus d’aportació.
• Estratègica: pot assumir un rol de consultor o d’assessor financer.
• Contactes: pot ajudar a seleccionar futurs directius, alhora que pot
aportar una important xarxa de contactes.
• Treball personal dins l’empresa.
c) Funcions per desenvolupar dins l’empresa.
• President del consell d’administració.
• Membre del consell d’administració.
• Conseller delegat.
• Consultor del projecte.
• Mediador en aliances.

• Captador de fons de finançament.
• Captador de clients clau.
• Assessor empresarial.
• Coach.
d) Tipus d’informació necessària.
• Informes de vendes i resultats, tant comptables com operatius.
• Detall de vendes i cartera de noves comandes o contractes.
• Detall de costos i despeses.
• Gestió financera. Noves vies de finançament.
• Gestió de la tresoreria.
• Detalls d’organització.
• Incidències.
e) Errors que s’han d’evitar.
• No llegir els informes dels promotors.
• No preparar les reunions del consell o les de la direcció.
• No estar disponible per a la presa de decisions importants o no parti-
cipar-hi.
• Enviar analistes o consultors a les reunions de direcció.
• Ser massa exigent amb els petits errors.
• No coordinar-se amb la resta de socis en reunions externes a la pròpia
empresa.

El terme aportació de valor sovint pot ser difícil de configurar, ja que cada
inversor pot entendre i mesurar la seva aportació de valor d’una manera dife-
rent. Malgrat això, un possible perfil de business angel que aporta valor a un
projecte empresarial presenta aquestes característiques:
• Té experiència com a directiu en l’àmbit del consell de direcció en
empreses industrials o de serveis.
• Té experiència en diverses àrees de gestió i negociació.
• Té experiència en empreses de nova creació o bé de ràpid creixement
(pot ser molt interessant per a l’empresa el fet que l’inversor hagi estat
emprenedor anteriorment).
• Té un forta integritat personal.
• Té una bona capacitat de comunicació i relació.
• Té capacitat per analitzar amb agilitat volums considerables d’informa-
ció poc estructurada.
• Té la capacitat per treballar amb duresa.
Un business angel, independentment de la seva capacitat d’aportar més o
menys valor a l’empresa, no ha de tenir por al fracàs, ja que el fracàs forma
part del joc. En paraules del Dalai Lama:
Si perds, no perdis la lliçó.
5. Els business angels a Espanya
Des de 1999 s’està duent a terme el projecte GEM (Global Entrepreneurship
Monitor). Aquest projecte aporta informació valuosa sobre l’àmbit i la capaci-
tat emprenedora dels països que hi participen i també informació sobre les
activitats relacionades, directament o indirectament, amb l’activitat emprene-
dora. És en aquest estadi on també s’han analitzat les activitats i els perfils
dels business angels en el conjunt de tot l’Estat.

En aquest sentit, l’any 2003 es va realitzar una enquesta amb una mostra de
7.000 entrevistes. Si bé aquesta mostra no és gaire significativa en l’àmbit
nacional, i si tenim present que el mercat de la inversió privada encara no està
desenvolupat plenament arreu de l’Estat, podem afirmar que ara com ara l’es-
tudi que se’n deriva és prou significatiu.
A grans trets, es desprèn del resultat d’aquest estudi que el 3,5% dels entre-
vistats s’identificaven amb la figura del business angel, és a dir, que un total
de 240 persones de les 7.000 entrevistades acreditaven la seva participació
com a inversors en projectes empresarials. Si en fem una extrapolació a nivell
estatal, podem dir, estadísticament, que 1.150.000 persones podrien conver-
tir-se en business angels en el conjunt de tot l’Estat.
Segons l’estudi GEM, el perfil d’un business angel a Espanya presenta les
característiques següents:
• Gairebé un 60% són homes i la resta, un 40%, dones.
• L’edat mitjana oscil·la entre els 41 anys i els 43 anys.
• El 90% dels business angels desenvolupen la seva pròpia activitat pro-
fessional a temps complet i un 7,5% actuen com a externs.
• Un 44% té estudis universitaris; un 31%, estudis de postgrau, i un
25%, estudis de batxillerat o altres estudis.
• El 55% dels business angels consideren que tenen prou formació per
començar un procés de capitalització, mentre que el 45% reconeix que
tot i tenir la intenció de fer inversions no té prou coneixements per
afrontar aquest procés.
• El volum d’inversió per projecte se situa entre els 18.000 euros i els
45.000 euros.
• El grau de relació entre el business angel i el promotor del projecte es
concentra de la manera següent: un 48% en una relació familiar direc-
ta, un 10% en una relació familiar indirecta, un 23% en amistats, un
12% en companys de feina i només un 1,2% de la relació inversor-
emprenedor és totalment aliena.

De tot l’estudi es desprèn que la figura del business angel a Espanya com a
eina de finançament per a nous emprenedors que no hi estan vinculats és
molt reduïda. Val a dir, doncs, que en el conjunt de tot l’Estat encara hi ha un
gran camí per recórrer per tal que els business angels esdevinguin un recurs
de finançament a l’abast dels nous emprenedors.
6. Els business angels a Europa
6.1 Els països capdavanters
En primer lloc, cal comentar que una part important de les inversions realit-
zades arreu d’Europa les duen a terme business angels que no estan regis-
trats en cap organització o xarxa. Tot i això, se’n té informació gràcies als
estudis i les estadístiques fets per xarxes que efectivament estan operant en
el conjunt d’Europa i a les quals els business angels es van adherint de mica
en mica. Aquests estudis ajuden a establir les característiques bàsiques d’a-
quest mercat.
Com a tret principal podem comentar que la major activitat d’inversions rea-
litzades per business angels es concentra al Regne Unit, França i Alemanya,
on s’agrupen més del 80% de les xarxes. Segons estudis elaborats per
aquestes xarxes, es calcula que al Regne Unit actuen, de manera activa, entre
20.000 i 40.000 inversors, els quals realitzen entre 3.000 i 6.000 inversions
I’any, amb un volum d’operacions total d’entre 500 i 1.000 milions de IIiures
(entre 800 i 1.600 milions d’euros).
Una altra dada significativa és el fet que a Alemanya el volum del mercat
«informal» de capital risc equival a la meitat del sector de capital risc «formal»,
mesurat en nombre d’inversió total. Segons I’enquesta feta entre xarxes
europees, el volum mitjà d’inversió va ser de 200.000 euros, si bé es podien
detectar extrems que oscil·laven entre els 40.000 i els 750.000 euros.
Al Regne Unit, pel que fa a business angels adscrits a diferents xarxes, un
50% d’aquests inversors privats van invertir més de 50.000 Iliures (78.000
euros) i a Alemanya, el 75% de les inversions no superaven els 500.000 euros.
Cal destacar el fet que un terç de les operacions efectuades es feien de
manera conjunta entre dos o tres inversors. És precisament d’aquest fet d’on
deriva la figura dels business angels sindicats.

A nivell estadístic, de l’estudi també es desprenia que al Regne Unit els busi-
ness angels només inverteixen en un petit nombre de projectes empresarials
en proporció amb els projectes estudiats (se’n refusen fins a un 90%).
6.2 L’èxit de les operacions
Segons un estudi realitzat per Masso C. i Harrison R. (2002) i presentat al
Journal of Business Venturing, un 20% de les inversions efectuades en
empreses del Regne Unit van comportar un benefici anual mitjà superior al
50% de la inversió, un 33% van acabar amb una pèrdua total i, finalment, un
13% van implicar pèrdues parcials. Atès que aquest mercat és un mercat d’alt
risc, i encara immadur, no es pot ignorar que una part important de les inver-
sions realitzades comporten pèrdues.
Aquest mateix estudi va concloure que, per tal de generar una plusvàlua posi-
tiva i tenir èxit en el projecte, el termini mitjà d’invesió per part del business
angel ha de ser de quatre anys, màxim cinc. Si la inversió només s’acorda per
a dos anys, possiblement generarà pèrdues, i si supera els sis anys, pot ser
que també fracassi.
La manera com els business angels del Regne Unit afronten les desinversions
queda reflectida en la taula 2:
Taula 2. Resultat de les inversions dels business angels al Regne Unit.
Pèrdua de la participació 40%
Venda de l’empresa a una altra empresa 26%
Venda de la participació als socis promotors 16%
Venda de la participació a tercers 10%
Sortida a borsa 8%
Font: Comissió Europea. Direcció General d’Empresa (2002).
Finalment, un element clau que pot endarrerir i minvar el ràpid creixement del
business angel com a eina de finançament de nous projectes empresarials és
la massa crítica necessària. Si tenim present que els business angels només
inverteixen entre el 5% i el 15% dels projectes empresarials estudiats, el
nombre de business angels òptim per atendre tots els projectes hauria de

situar-se entre 7 i 20 vegades per sobre el de les empreses que han rebut
finançament. Per tant, per atendre tots els projectes empresarials caldria una
massa crítica estimada d’entre 7 i 19 milions de business angels entre tots els
estats membres de la Unió Europea.

1. La xarxa com a organització i canal
És evident la voluntat de la Unió Europea de desplegar noves polítiques i
mesures que facilitin i ajudin a desenvolupar nous serveis de suport a l’espe-
rit emprenedor. En aquest àmbit, és important reflectir la voluntat de la Unió
Europea a l’hora de potenciar el desenvolupament de la figura del business
angel, tal com mostra un extracte de l’informe realitzat a Brussel·les el 16
d’octubre de 2002 titulat Comunicació de la Comissió al Consell i el Parlament
Europeu sobre l’aplicació del pla d’acció per al capital risc (PACR) COM(2002)
563 final (quart informe des de la seva adopció el juny de 1998 a la cimera de
Cardiff):
«6.1. Finançament informal del capital risc. Està augmentant ràpida-
ment el nombre de xarxes d’inversors informals (business angels) [...]. No
obstant això, l’únic mercat que de moment es pot considerar un mercat
madur és el del Regne Unit. La Comissió ha mirat de desenvolupar a
Europa el finançament informal per mitjà d’una acció pilot (1998-2000) i
d’un projecte d’avaluació comparativa (2001-2002). El programa pilot per
a una xarxa d’inversors informals s’integra en el tercer programa pluria-
nual, i la seva avaluació mostra que l’establiment de xarxes presenta
avantatges considerables, tant per a les empreses com per al desenvolu-
pament local. El projecte d’avaluació comparativa se centra en les políti-
ques públiques que afavoreixen el desenvolupament d’un mercat madur
d’inversors informals.»
Perquè existeixi un mercat per realitzar i tancar acords (deals) entre emprene-
dors i business angels cal que hi hagi oferta (inversors) i demanda (empre-
nedors) de capital, i que aquesta oferta es trobi al mercat. La tendència actual
comporta que la majoria dels business angels amb capacitat i iniciativa inver-
sores no trobin oportunitats d’inversió adequades a les seves expectatives. Al
mateix temps, els emprenedors tenen dificultats a l’hora d’identificar business
angels potencials, ja que un bon nombre d’aquests business angels valoren
excessivament l’anonimat i, en la majoria dels casos, no estan agrupats en
xarxes. Aquesta tendència es fa més evident en països mediterranis, ja que la
inversió en empreses de nova creació es realitza sota una gran discreció; en
canvi, als països de cultura anglosaxona es valora molt positivament i és
motiu d’ostentació social.
Fins ara els únics àmbits on es podia conèixer aquests business angels i
contactar-hi eren els cercles d’amistat, professionals i de confiança. També
Les xarxes de business angels 35

podem trobar un seguit de prescriptors que actuen habitualment de manera
desinteressada i amateur (banquers, corredors, agències de desenvolupa-
ment, economistes, advocats....). No obstant això, l’informe de la Comissió
Europea de l’any 1998 ha esdevingut un primer pas molt important per al des-
envolupament d’aquest nou mercat on oferta i demanda de capital ja dispo-
sen d’un punt de trobada formal: les xarxes de business angels.
Els business angels són la part més visible del mercat de capital risc informal
i, per tant, han de permetre dinamitzar la resta del mercat. En aquest sentit,
les xarxes de business angels han de ser instruments al servei d’aquest
objectiu i han de:
• Fer visible el mercat mitjançant una elevada difusió del concepte que
permeti el creixement de l’oferta i la demanda.
• Fer possible el mercat amb l’establiment de mecanismes de matching
i de trobada, tant presencial com a distància, de l’oferta i la demanda,
que tinguin en compte els requeriments específics.
Un dels principals riscos que es poden trobar les xarxes és la seva voluntat
de reunir diferents interessos i persones al seu voltant. Cal no oblidar que els
business angels i els emprenedors generalment es caracteritzen per una certa
tendència a la independència d’actuació i l’individualisme, característiques
sovint lligades amb la capacitat de lideratge. Per aquest motiu, per tal que les
xarxes es desenvolupin correctament cal aconseguir:
• Un volum crític de business angels.
• La recerca, la identificació, l’assessorament i la preparació de bons
projectes d’inversió.
• La identificació de camins de sortida per als business angels.
En resum, la gran rellevància de les xarxes de business angels dins del sec-
tor del capital risc informal (diem informal per separar-lo del capital risc for-
mal regulat per la Llei 1/1999, de 5 de gener) es fonamenta tenint en compte
dos factors principals:
• L’aversió al risc de les entitats financeres, sobretot en operacions plan-
tejades per petites empreses.

• El suport tan important que va donar la Comissió Europea mitjançat
l’agrupació de les principals xarxes europees a l’EBAN (European Busi-
ness Angels Network).
2. Funcionament de les xarxes de business angels
Les xarxes de business angels funcionen com a catalitzadors de dues posi-
cions bàsiques: l’oferta i la demanda de capital. Des d’un punt de vista peda-
gògic i il·lustratiu, n’hi ha que comparen aquest tipus de xarxes amb agències
matrimonials l’objectiu bàsic de les quals és presentar i posar en contacte
ambdues parts. L’esquema de treball d’una xarxa de business angels és força
senzill (fig. 1):
Figura 1. Esquema del funcionament d’una xarxa.
P.E.: pla d’empresa.
Font: EBAN.
Xarxa
Organització de
fòrums d’inversió
Procés d’inversió
Confrontació
d’oferta i demanda
Enviament
d’un butlletí personal
Avaluació
de necessitats
i validació del P.E.
Determinació
d’objectius i nivell
de finançament
Captació de
nous projectes
Identificació de
business angels

Com es pot observar en la figura 1, d’una banda s’incorporen a la xarxa pro-
jectes empresarials, tant d’empreses de nova creació com d’empreses que
volen posar en marxa un pla de creixement. La captació de projectes empre-
sarials es pot fer per diferents vies (universitats, escoles de negocis, vivers
d’empreses, parcs tecnològics, consultories...). Aquests projectes són ana-
litzats i validats, i es descarten de la xarxa els que no són susceptibles de
rebre finançament en capital. Per l’altra banda, cal identificar potencials
business angels que tinguin la capacitat i, sobretot, l’expectativa d’invertir en
projectes empresarials amb un grau elevat de risc. Un cop s’han identificat
aquests business angels per diferents vies (patronals, cambres de comerç,
consultories i altres cercles econòmics), també se segueix un procés per
identificar les expectatives d’inversió de cadascun d’ells.
A mesura que tots dos actors de la xarxa, inversor i emprenedor, s’hi van
incorporant, s’inicia automàticament un procés de relació, tant personal com
a distància, que al cap d’uns mesos i en condicions òptimes pot concloure
amb un «casament» (deal), és a dir, en la inversió d’un business angel en el
projecte d’un emprenedor.
Aquest procés de relació o matching es pot dur a terme mitjançant diversos
instruments:
a) Presentacions personals. Tan bon punt el business angel fa una primera
valoració positiva del projecte analitzat amb la coordinació de la xarxa, es
prepara una primera reunió entre les parts en la qual l’emprenedor presen-
ta el seu projecte. Aquesta és, doncs, la primera presa de contacte, un
moment molt important ja que les reaccions subjectives que se’n puguin
derivar determinaran el futur de tot el procés.
b) Fòrums d’inversió. L’objectiu dels fòrums és fer possible un primer con-
tacte entre inversors i emprenedors encara que només sigui en l’àmbit de
la presentació pública del pla de negoci. En els fòrums es presenten pro-
jectes prèviament seleccionats amb els quals se segueix un procés per
planificar i preparar les presentacions públiques. Aquest procés és molt
important, ja que el fòrum és la primera presentació pública que es fa d’un
projecte i, probablement, també és la primera presa de contacte entre em-
prenedors i potencials inversors. Segurament, d’aquesta primera impressió
derivi un acord final molt profitós per a ambdues parts.

c) Butlletí personal. Tots els business angels adscrits a la xarxa reben periò-
dicament un butlletí electrònic o imprès, en el qual trobaran les actualit-
zacions dels nous projectes introduïts a la xarxa. Les dades dels nous
projectes inclosos en el butlletí seran les dades definides en el perfil cec
inicial.
d) Presentacions mitjançant plataformes tecnològiques. Aquestes platafor-
mes gestionen una base de dades que permet, d’una banda, fer possible
el procés de matching entre emprenedors i inversors, i, de l’altra, tenir un
control estadístic dels membres de la xarxa. Gràcies a Internet, els busi-
ness angels es poden connectar a la plataforma de la xarxa i consultar en
temps real tots els projectes que conté. Les dades presentades seran les
que s’hagin definit en el perfil cec inicial.
Sens dubte, es tracta d’un procés llarg, feixuc, que sol superar els tres mesos,
i del qual només s’acaba invertint en un 10% dels contactes inicials.
3. Serveis
Les xarxes de business angels solen estar enfocades a oferir els serveis que
necessiten tant els emprenedors com els inversors. Tot i que cada xarxa ofe-
reix els seus propis serveis per tal d’assolir els seus objectius, ja siguin asso-
ciatius o mercantils, els serveis que ofereixen les xarxes es poden resumir en:
a) Referent als emprenedors.
• Presentació del projecte a inversors que poden aportar finançament.
• Presentació del projecte a inversors que poden aportar gestió i con-
tactes.
• Contacte amb inversors mitjançant plataformes tecnològiques.
• Assessorament en la realització del pla d’empresa.
• Preparació per a l’exposició del projecte en fòrums d’inversió.
b) Referent als inversors.

• Preparació i disposició d’una massa crítica de projectes empresarials.
• Contacte amb emprenedors mitjançant plataformes tecnològiques.
• Participació en fòrums d’inversió.
• Assessorament i formació en tot el procés de capitalització.
• Seguiment de la gestió econòmica de l’empresa en la qual s’inverteix.
• Tractament fiscal en el procés de desinversió.
Segons el tipus de xarxa i la seva finalitat, el conjunt dels serveis es poden
oferir de manera gratuïta o fent efectiva una contraprestació. En aquest darrer
cas, el sistema de preus es defineix per tres vies:
• Quotes per inscripció a la xarxa (inversors i emprenedors).
• Quotes d’èxit (en el moment que es tanca una operació).
• Quotes per serveis diversos: presentació en fòrums, formació, publica-
cions...
4. Punt de trobada
El sistema de presa de contacte entre el business angel i l’emprenedor es fa de
manera personal, és a dir, cara a cara, la qual cosa limita molt el nombre d’em-
prenedors que poden contactar amb un business angel si tenim en compte que la
majoria d’inversors donen prioritat a un tracte totalment privat. Per la seva banda,
i atesa la poca maduresa del mercat, els business angels troben a faltar un flux de
projectes empresarials per estudiar. En aquest sentit, s’observa que, de manera
individual, cada part té problemes de comunicació i contacte amb l’altra part.
És en aquest marc on les xarxes de business angels tenen un paper molt
important perquè permeten un contacte fluid entre ambdues parts. Aquest
contacte comença amb la possibilitat que els business angels disposin d’un
nombre elevat de projectes empresarials (deal flow) ja filtrats per les xarxes.
Si bé les limitacions geogràfiques i les expectatives d’interès dels business
angels poden comportar que es redueixi aquest deal flow a les xarxes locals

o de reduïda dimensió, per contra tant el tracte personal i els sistemes de fil-
tratge de projectes com també tot el procés metodològic de les xarxes com-
porten un augment de la possibilitat de tancament de les operacions (deal).
A part dels sistemes de trobada per contacte personal i amb un pla d’empre-
sa ben estudiat, a Alemanya es va posar en marxa una plataforma tecnològi-
ca que ofereix un servei de precontacte via Internet anomenat Fòrum dels
Business Angels. Aquest sistema de trobada és força interessant ja que fo-
menta els primers contactes dels quals es desprenen les dades següents:
• 1.500 projectes presentats.
• 30.000 contactes generats entre business angels i emprenedors.
• 23% de business angels que han invertit en projectes presentats en
aquest fòrum virtual.
Les xarxes, que actuen com a punt de trobada, també permeten que, davant
d’un gran projecte empresarial amb un nivell de risc elevat, grups de business
angels uneixin la seva capacitat financera i formin una sindicació, que alhora
els permetrà diversificar el seu risc de manera individual.
Segons estudis fets en diferents xarxes del Regne Unit, Dinamarca, Països
Baixos i Finlàndia, s’estableix que el grau d’operacions sindicades es troba
entre el 25% i el 45%. A Alemanya, els inversors adscrits en un 88% de les
xarxes eren favorables a participar en operacions sindicades i un 29% del
total de business angels del país havien dut a terme operacions com aques-
tes. Com a referent d’aquest tipus d’operacions tenim els Estats Units, on el
sistema de treball dels business angels es basa en agrupacions formades per
ells mateixos on actuen de manera solidària en gran part de les operacions.
5. Les xarxes a Catalunya
Durant l’any 2000, el govern català, a través del Centre d’Informació i
Desenvolupament Empresarial (CIDEM), va establir els fonaments per crear el
programa XIP (Xarxa d’Inversors Privats). La XIP és un programa que té com
a objectiu fomentar la creació i el creixement d’empreses innovadores amb un
potencial de creixement alt a Catalunya. Aquesta entitat agrupa diferents xar-
xes d’inversors privats (business angels) —amb uns protocols i un codi deon-

tològic de treball comú—, l’objectiu de les quals és apropar la demanda (pro-
jectes empresarials) i l’oferta de capital (inversors privats) amb l’ànim que
aquests últims financin i assessorin els promotors d’aquestes empreses que
es troben en la fase de creació o arrencada del negoci.
D’ençà de la posada en marxa del programa XIP, des de diferents àmbits de la
societat (patronal, universitari i empresarial) s’ha cregut i s’ha confiat en la figu-
ra del business angel com una nova eina de finançament a l’abast dels empre-
nedors i de totes aquelles empreses que volen finançar amb capital privat els
seus nous projectes empresarials. Aquesta confiança s’ha traduït en la posa-
da en funcionament de tot un seguit de xarxes amb diferents nivells de des-
envolupament arreu de Catalunya i en diferents àmbits. Aquestes xarxes són:
a) BANC (Business Angels Network Catalunya). Associació d’inversors creada el
2002 per iniciativa de la patronal Cecot, la fundació CP’AC i l’Institut Català
de Finances.
b) Xarxa d’inversors d’Iese. Agrupació d’inversors promoguda per l’escola de
negocis Iese.
c) Xarxa d’inversors d’Esade. Agrupació d’inversors promoguda per l’escola
de negocis Esade.
d) Club d’inversors La Salle. Agrupació d’inversors promoguda per la Fun-
dació Parc d’Innovació la Salle.
e) BAXI (Business Angels Xarxa Innova) de la UPC. Agrupació d’inversors pro-
moguda per la Universitat Politècnica de Catalunya.
f) BCN BA (Barcelona Business Angels). Societat promoguda per un grup
d’inversors privats.
g) XARXAP (Xarxa d’inversors Alta Partners). Agrupació d’inversors promogu-
da per la societat Alta Partners.
h) Xarxa d’inversors AIJEC. Agrupació d’inversors promoguda per l’Associació
Independent de Joves Empresaris de Catalunya (en constitució).
i) Xarxa d’inversors Esfera UAB. Agrupació d’inversors promoguda per la
Universitat Autònoma de Barcelona (en constitució).

j) Xarxa d’inversors Girona. Agrupació d’inversors promoguda per la Univer-
sitat de Girona (en constitució).
k) Xip Mataró. Agrupació d’inversors promoguda per l’Institut Municipal de
Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró (en constitució).
l) Xarxa Pimec Capital. Agrupació d’inversors promoguda per la patronal
Pimec (en constitució)
No totes aquestes xarxes són actualment operatives. Tal com es pot obser-
var en la taula 2 de l’apartat Les xarxes a Espanya, segons els registres i esta-
dístiques de l’EBAN, a banda de la xarxa CIDEM i la xarxa BANC, només 5
xarxes més són actives des de 2005.
6. Les xarxes a Espanya
6.1 Un mercat incipient
Fins al final de 2004, en el conjunt de l’Estat no existia cap entitat que regulés el
mercat de capital risc informal, és a dir, les inversions realitzades per business an-
gels, ni tampoc cap xarxa que actués en l’àmbit nacional com a entitat que agru-
pés aquestes xarxes. No obstant això, el mes de març de 2005, en el marc del Vè
Congrés Anual de l’EBAN es va procedir a la votació i acceptació de la xarxa esta-
tal ESBAN, España Business Angels Network, com a nou membre de la xarxa euro-
pea. Posteriorment, i durant el transcurs de l’assemblea, es va presentar i ratificar
l’adhesió de la nova xarxa espanyola ESBAN a la xarxa europea de business angels.
ESBAN actua sota la forma jurídica de fundació privada amb l’objectiu de:
• Difondre el concepte business angels com una eina de finançament
adaptada a les necessitats dels emprenedors.
• Desenvolupar el gran potencial latent que poden aportar els business
angels al conjunt del nostre país.
• Promoure la inversió de business angels amb l’objectiu d’afavorir la
creació i el desenvolupament de les empreses.
• Agrupar totes aquelles xarxes d’inversors privats que operen al país.

La xarxa ESBAN agrupa totes aquelles xarxes públiques i privades, d’àmbit
regional o local, així com totes aquelles entitats amb finalitats coincidents
amb les de la fundació.
Malgrat l’interès que, de mica en mica, tant entitats públiques com privades
d’arreu de l’Estat han anat mostrant pel paper dels business angels com a motor
de creació i expansió de nous projectes empresarials, el cert és que el nombre
més gran de xarxes de business angels comptabilitzades a Espanya per l’EBAN
estan ubicades a Catalunya. Segons consta en el registre de l’associació euro-
pea, l’Estat espanyol compta actualment amb 12 xarxes d’àmbit regional que
han desplegat o estan desplegant la seva capacitat operativa. A continuació,
presentem una relació d’aquestes xarxes i també el lloc on es concentren:
a) Catalunya.
• CIDEM.
• BANC.
• IESE.
• La Salle.
• BAXI.
• BCN BA.
• XARXAP.
b) Galícia.
• BANG (Business Angels Network Galicia).
Agrupació d’inversors creada per iniciativa de la patronal d’Ourense
CEO i amb la col·laboració de la Xunta de Galícia.
• UNIBAN (University Business Angels Network).
Agrupació d’inversors promoguda per la Universitat de Santiago de
Compostel·la.
c) Comunitat de Madrid.
• BAN Madrid (Business Angels Network Madrid).
Agrupació d’inversors creada per la Fundación Madri+d i per la Confe-
deración Empresarial Independiente de Madrid (CEIM).
d) Comunitat Valenciana.
• ABANT (Alicante Business Angels Network Technologics).
Agrupació d’inversors promoguda per l’Institut Municipal de Promoció
Econòmica de l’Ajuntament d’Alacant.

e) Espanya.
• ESBAN (Red Española de Business Angels).
Fundació privada que actua com a xarxa de xarxes en l’àmbit espanyol.
Del total d’aquestes 12 xarxes només 6 estan associades a l’EBAN. Des de
Catalunya, n’hi ha 2: CIDEM i BANC; des de Galicía, també 2: BANG i UNIBAN,
des de Madrid, 1: BAN Madrid, i des del conjunt de l’Estat,1: ESBAN.
A banda d’aquestes xarxes reconegudes per la xarxa europea EBAN, dins
l’Estat hi ha altres xarxes que estan en procés de creació. Aquestes xarxes són:
a) La Rioja.
• BANCO Rioja (Business Angels Network Company Rioja).
Societat promoguda per un grup d’inversors privats.
b) Astúries.
• Agrupació d’inversors promoguda per la Patronal asturiana (en constitució)
c) País Basc.
• Agrupació d’inversors promoguda per la Patronal alabesa (en constitució).
d) Andalusia.
• Agrupació d’inversors promoguda per la Universitat de Còrdova (en
constitució).
Pel que fa a l’Estat espanyol, els encara incipients resultats que s’obtenen del
nivell d’activitat de les 12 xarxes espanyoles registrades per la xarxa europea
es recullen en la taula 1:
Taula 1. Evolució d’indicadors de les xarxes espanyoles.
Indicadors 1r sem. 2004 2003 2002 2001 2000 1999
Xarxes 12 4 2 1 1 –
Projectes presentats 203 247 190 171 88 –
Business angels 291 180 93 65 58 –
Deals 8 24 10 8 3 –
Sem.: semestre.
Font: EBAN (2004).

7. Les xarxes a Europa
La figura del business angel està força arrelada al Regne Unit. Per la seva
banda, la xarxa nacional, la NBAN (National Business Angels Network), és
pionera com a model d’organització i és ara com ara un referent per a la resta
de xarxes nacionals d’arreu d’Europa.
L’any 1998, dins del marc del Tercer Programa Plurianual per a la PIME (1997-
2000) es va fer un estudi de viabilitat en el qual, entre altres mesures, es va
Així doncs, la principal aportació, tant d’inversors com de projectes, que es
fa al conjunt de xarxes de tot l’Estat prové de Catalunya, ja que no és fins al
principi de 2004 que la resta de xarxes comencen a ser operatives (taula 2).
Taula 2. Conjunt de dades agrupades de les xarxes a Espanya.
1r sem. 2004 2003 2002
Indicadors Projectes BA Deals Projectes BA Deals Projectes BA Deals
Catalunya 158 250 5 242 168 24 198 93 10
CIDEM* 35 82 – 188 128 23 190 83 10
BANC 62 55 4 54 40 1 8 10 –
IESE s/d 43 1 – – – – – –
La Salle 1 5 – – – – – –
BAXI–UPC 3 15 – – – – – – –
BCN BA 50 20 – – – – – – –
Alta Partners 7 30 – – – – – – –
Galícia 12 14 – 5 12 – – – –
BANG – – – – – – – – –
UNIBAN 12 14 – 5 12 – – – –
Madrid 15 5 – – – – – – –
BANM 15 5 – – – – – – –
Com. Valenciana 18 22 3 – – – – –
Alicante
Emprende 18 22 3 – – – – –
Total 203 291 8 247 180 24 198 93 10
BA: business angels; s/d: sense dades.
El CIDEM és una xarxa pública que agrupa altres xarxes (programa Xip).
Font: EBAN.

proposar la creació d’un programa pilot de xarxes de business angels.
L’objectiu d’aquest programa se centrava a canalitzar recursos financers dels
business angels i aplicar-los a nous projectes empresarials. Aquest programa,
per una banda, pretenia trencar les pors de molts emprenedors a l’hora de
cercar noves vies de finançament en capital privat i, per l’altra, assumia el
repte de servir de model al sector del capital risc informal.
Fruit d’aquest programa, l’any 1998 es va constituir l’EBAN, European Busi-
ness Angel Network. L’EBAN és una associació sense afany de lucre que
actua com a xarxa de xarxes a nivell europeu amb l’objectiu de liderar i repre-
sentar aquest sector alhora que incrementa la visibilitat del valor afegit que
comporten els business angels, i també les xarxes, en el mercat de la inver-
sió privada «informal». L’EBAN promou i estén el concepte del business angel
al mateix temps que difon les experiències i les bones pràctiques entre els
estats membres. Igualment ha influït en les polítiques públiques per tal que
donin suport a les activitats desenvolupades per les xarxes.
7.1 Característiques
La tipologia de xarxes és ben diversa, si bé la majoria són de dimensions
reduïdes. Les xarxes es poden classificar en:
a) Nacionals. Actuen com a xarxa de xarxes a nivell nacional.
b) Regionals. Actuen de manera operativa en un territori determinat.
c) Locals. Actuen com les xarxes regionals, però dins d’un espai geogràfic molt
més reduït. Moltes d’aquestes xarxes solen actuar com a clubs d’inversió.
d) Sectorials. Són xarxes que si bé actuen a nivell regional o local, només es
concentren en projectes d’inversió d’un determinat sector o de més d’un.
Les xarxes de business angels tenen un volum d’activitat reduït ja que el seu
objectiu no té caràcter mercantil. En funció del volum de business angels ads-
crits a les xarxes i també del volum de projectes incorporats, les necessitats
de recursos humans que cal contractar varien, però normalment oscil·len entre
2 i 5 persones.
L’any 2001 la BAND (Business Angels Netzwerk Deutschland) va fer una en-
questa sobre les xarxes actives a Alemanya en la qual es detectava que, com

a mitjana, el nombre d’empleats per xarxa era d’1,6 persones i que els busi-
ness angels adscrits a les xarxes no superaven els 25. Alhora, l’enquesta reflec-
tia que el nombre de projectes tancats per any es movia entre els 9 i els 10.
D’altra banda, a França també es va dur a terme un estudi entre les diferents
xarxes del qual es desprenia que el nombre de business angels adscrits a la
xarxa es movia entre els 15 i els 100.
Referent a la seva forma jurídica, en la majoria dels casos aquestes entitats
no tenen ànim de lucre. No obstant això, en el cas alemany el 47% de les xar-
xes es van constituir com a empresa; el 38%, com a associació; el 17%, com
a societat limitada, i la resta no havien decidit la seva forma jurídica.
En el cas de França, inicialment es van constituir 16 xarxes sense ànim de lucre
i 6 amb una forma mercantil determinada i amb un objectiu purament comercial.
Sens dubte, en el conjunt d’Europa, el Regne Unit representa el mercat més
desenvolupat i més madur. Per aquest fet, aquest país proporciona el volum
més gran d’informació de què disposem a partir dels diferents estudis que
s’hi han dut a terme. A partir d’aquests estudis, el perfil del mercat d’aquest
país es podria resumir en les xifres següents:
• Volum de xarxes operatives: 50.
• Durant el període 1999-2000 un total de 386 business angels registrats
van invertir més de 28 milions de Iliures (44 milions d’euros) en 215
empreses del Regne Unit.
• Un terç de les empreses que van rebre finançament dels business angels
van atraure altres fonts de finançament com ara: entitats financeres,
altres business angels, fons de capital de risc i entitats públiques. Cal dir
que aquestes fonts de finançament addicionals van aconseguir augmen-
tar el volum d’inversió en 51 milions de lliures (80 milions d’euros).
En termes estadístics, dins del conjunt de la Unió Europea la majoria de busi-
ness angels actius i operatius prefereixen invertir a través de les xarxes, espe-
cialment els menys experts, els qui dediquen menys temps a l’activitat o els
qui tenen un clar interès per la cooperació. La resta prefereixen quedar al
marge de qualsevol organització de la seva activitat, i pel que fa a les xarxes,
només en valoren els esforços per millorar l’entorn fiscal i legal.

7.2 Resultats comparats
7.2.1 Les xarxes per països
Al conjunt d’Europa hi ha una distribució força heterogènia quant al nivell de
desenvolupament d’aquest mercat d’inversió privada (taula 3).
Taula 3. Distribució per països de les xarxes de business angels a Europa.
Xarxes de business angels a Europa
Països 1r sem. 2004* 2003 2002 2001 2000 1999
Alemanya 40 40 40 36 43 1
Àustria 1 1 1 1 1 1
Bèlgica 5 7 7 7 6 4
Dinamarca 8 8 6 4 1 –
Eslovènia 1 1 1 1 – –
Espanya 11 3 2 1 1 0
Finlàndia 1 1 1 1 1 1
França 40 48 48 32 16 4
Grècia 1 – – – – –
Holanda 3 3 2 2 1 1
Hongria 1 – – – – –
Irlanda 1 3 1 1 1 1
Israel 2 2 1 1 1 –
Itàlia 12 10 11 12 5 2
Luxemburg 1 – – – – –
Malta 1 1 – – – –
Mònaco 1 1 1 1 1 –
Noruega 7 3 1 1 – –
Polònia 1 – – – – –
Portugal 1 1 1 1 – –
Regne Unit 101 51 48 48 52 49
República Txeca 2 1 1 – – –
Rússia 4 1 – – – –
Suècia 28 9 2 2 2 1
Suïssa 7 3 2 3 3 1
Turquia 1 – – – – –
Total 282 198 177 155 132 66
*Les dades del 2004 pertanyen al primer semestre.
Font: EBAN (2004).

Els països que mostren un grau de maduresa superior en aquest mercat són
el Regne Unit, França i Alemanya amb un total de xarxes comptabilitzades
al final del primer semestre de 2004 de 101, 40 i 40, respectivament. A con-
tinuació, hi ha un segon grup de tres països (Itàlia, Bèlgica i Holanda) que,
si bé no són importants pel seu volum de xarxes, sí que ho són per la seva
experiència en aquest sector. Des del 2000, Itàlia, Bèlgica i Holanda, amb
12, 5 i 3 xarxes, respectivament, s’han mantingut en un mateix nivell i no
han experimentat creixements importants, tot i que dins del seu propi mer-
cat i també de l’europeu s’han convertit en models de referència.
En un segon estadi, a part dels sis països esmentats anteriorment, hi ha un
grup de països on s’està produint un fort creixement pel que fa al nombre de
xarxes creades en els darrers anys. Per exemple, Espanya ha experimentat un
fort creixement, ja que ha passat de tenir 2 xarxes el 2002 a tenir-ne 11 el
2004; Noruega, d’1 xarxa el 2002 ha passat a tenir-ne 7 el 2004; Suïssa, de 2
el 2002 ha passat a 7 el 2004 i, per damunt de totes, Suècia, que ha viscut un
creixement molt important, ja que ha augmentat les 2 xarxes del 2002 fins a
les 28 el 2004.
Així doncs, veiem que al conjunt d’Europa, les polítiques de foment dels business
angels que s’estan duent a terme, tant des de la Unió Europea com des dels
mateixos estats membres, són destacables; prova d’això és l’espectacular aug-
ment de creació de noves xarxes que hi ha hagut, un 327% (de 66 xarxes l’any
1999 s’ha passat a 282 xarxes comptabilitzades per l’EBAN al final de 2004).
7.2.2 Les xarxes a l’EBAN
El 1998 es va fundar a Brussel·les l’EBAN (European Business Angels Net-
work). L’EBAN es va constituir com una associació que actuava com a xarxa
de xarxes a nivell europeu amb l’objectiu de liderar i representar el sector de
la inversió privada i donar visibilitat al valor afegit que comporten els busi-
ness angels i les xarxes.
D’ençà la seva constitució, l’EBAN ha desenvolupat una tasca molt important
de promoció i difusió arreu d’Europa, juntament amb la Direcció General
d’Empresa de la Unió Europea. D’aquest esforç deriva el fet que de les no
més de 10 xarxes que van integrar l’EBAN als seus inicis avui ja se’n poden
comptabilitzar un total de 43 que estan associades en representació de 19
països membres de la Unió Europea i de 3 països que no en són membres
(taula 4).

Taula 4. Distribució per països de les xarxes de business angels
associades a l’EBAN.
Xarxes membres de l’EBAN el 1r semestre de 2004
Membres de la Unió Europea 40
Alemanya 5 11,6%
Àustria 1 2,3%
Bèlgica 2 4,7%
Dinamarca 1 2,3%
Espanya 5 11,6%
Finlàndia 1 2,3%
França 1 2,3%
Grècia 1 2,3%
Holanda 1 2,3%
Itàlia 1 2,3%
Luxemburg 1 2,3%
Malta 1 2,3%
Mònaco 1 2,3%
Noruega 3 7,0%
Polònia 1 2,3%
Regne Unit 11 25,6%
República Txeca 1 2,3%
Suècia 1 2,3%
Suïssa 1 2,3%
No-membres de la Unió Europea 3
Dubai 1 2,3%
Rússia 1 2,3%
Turquia 1 2,3%
Total 43
Font: EBAN (2004).
Les xarxes representades a l’EBAN són bàsicament de dos tipus: en primer
lloc, les xarxes nacionals com ara la NBAN (National Business Angels
Network) al Regne Unit; la BAND (Business Angels Netzwerk Deutschland) a
Alemanya; la France Angels a França o la IBAN (Italian Business Angels
Network) a Itàlia; i, en segon lloc, hi ha les xarxes regionals, les més presents
dins l’EBAN.

Referent als criteris que adopten les diferents xarxes de cada país a l’hora
d’adscriure’s a la xarxa europea, cal apuntar que aquests criteris són bastant
heterogenis.
D’una banda, hi ha el cas del Regne Unit, on es concentra el principal gruix
de xarxes europees, concretament 101, de les quals només 11, gairebé l’11%,
estan associades a l’EBAN. El mateix cas es repeteix a França, on de les 40
xarxes existents només 1 està associada a l’EBAN; i també a Alemanya, on
només hi estan associades 5 de 40 xarxes. Un altre cas similar també es pro-
dueix a Itàlia, on de les 12 xarxes operatives en tot el país només n’hi ha 1
d’associada a l’EBAN, i a Suècia, que només hi té 1 xarxa associada d’un
total de 28.
En un altre sentit, trobem països com Espanya, on la seva aportació a la xarxa
de xarxes europea és força important, atès que de les 11 xarxes comptabilit-
zades, gairebé el 50% estan associades a l’EBAN. Un cas similar és el de
Noruega, que aporta a l’EBAN 3 de les 7 xarxes constituïdes, un 43%.
Altres països que no superen les 3 xarxes operatives només n’aporten 1 a la
xarxa europea, ja que aquesta xarxa associada a l’EBAN sol tenir caràcter
nacional.
D’aquesta anàlisi es desprèn que al conjunt d’Europa hi ha dos models a l’ho-
ra d’integrar les xarxes a la xarxa europea. En primer lloc, tenim aquells paï-
sos que, tot i tenir un nombre més important de xarxes operatives, només
aporten les xarxes de caràcter nacional i alguna de regional amb una dimen-
sió important. En segon lloc, hi ha els països amb molt poques xarxes opera-
tives, de caràcter nacional, que estan associades a l’EBAN en la seva totali-
tat. I finalment, trobem un tercer grup, en el qual s’inclou Espanya, que, en
termes relatius, fan una aportació important de xarxes al conjunt de l’EBAN.
Si un dels objectius de l’EBAN fos tenir una gran presència de xarxes asso-
ciades dins de l’organització, aquest tercer grup de països serien els que més
rellevància tindrien dins l’EBAN (taula 5).

Taula 5. Estructura de xarxes a l’EBAN.
Estructura de xarxes a l’EBAN (1r semestre de 2004)
Total Membres
Països de xarxes de l’EBAN %
Alemanya 40 5 12,5%
Àustria 1 1 100,0%
Bèlgica 5 2 40,0%
Dinamarca 8 1 12,5%
Eslovènia 1 – –
Espanya 11 5 45,5%
Finlàndia 1 1 100,0%
França 40 1 2,5%
Grècia 1 1 100,0%
Holanda 3 1 33,3%
Hongria 1 – –
Irlanda 1 – –
Israel 2 – –
Itàlia 12 1 8,3%
Luxemburg 1 1 100,0%
Malta 1 1 100,0%
Mònaco 1 1 100,0%
Noruega 7 3 42,9%
Polònia 1 1 100,0%
Portugal 1 – –
Regne Unit 101 11 10,9%
República Txeca 2 1 50,0%
Rússia 4 1 25,0%
Suècia 28 1 3,6%
Suïssa 7 1 14,3%
Turquia 1 1 100,0%
(Dubai) – 1 –
Total 282 43 15,2%
Font: EBAN (2004).

7.2.3 Projectes presentats
Per tal que una xarxa de business angels funcioni de manera operativa és vital
que hi hagi un flux important de projectes presentats als inversors (deal flow).
A més, cal tenir present que cada projecte presentat pot donar lloc a una nova
empresa o una nova fase d’expansió, i, per tant, un elevat volum de projec-
tes presentats en un país comporta un dinamisme i un esperit emprenedor
que, de ben segur, es tradueix en un creixement ecònomic i social.
La taula 6 mostra l’evolució dels projectes empresarials que, mitjançat les
xarxes, s’han presentat per al seu estudi. Si comparem el nombre de xarxes
operatives durant el 2004 amb el volum de projectes presentats, podem
constatar que en el darrer període a Alemanya, que només té el 40% de les
xarxes existents al Regne Unit, s’hi han presentant un 62% de projectes,
molts més que en el país anglès. En termes d’eficiència, si comparem aquests
dos països, Alemanya tindria unes xarxes molt més eficients, ja que amb
menys del 50% de les xarxes respecte del Regne Unit, té la capacitat de pre-
sentar gairebé el doble de projectes. Si comparem els projectes presentats a
Alemanya i França, la diferència també és important, perquè durant el 2004
amb el mateix nombre de xarxes, 40, Alemanya va presentar 2.290 projectes
i França només en va presentar 500. Aquesta desproporció encara era més
accentuada en anys anteriors.
7.2.4 Business angels adscrits
Segons l’estudi que elabora l’EBAN, a mitjan 2004 hi hauria enregistrats a les
xarxes europees gairebé 13.000 business angels. Això no obstant, es calcula que
en el conjunt d’Europa hi ha una gran bossa d’inversors, uns 125.000, que actuen
de manera anònima sense estar inscrits a cap xarxa. A part, hi ha estudis que
quantifiquen en 1.000.000 el potencial de possibles inversors arreu d’Europa.
Sens dubte, el Regne Unit és ara com ara on hi ha més business angels regis-
trats. El segueixen Alemanya i França, on hi ha comptabilitzats més de 800
inversors a cada país. La taula 7 també mostra que Espanya, tot i que no té
un mercat prou desenvolupat, a mitjan 2004 ja comptava amb 11 xarxes cre-
ades i prop de 300 inversors registrats. En canvi, Itàlia, amb 12 xarxes, una
xarxa més que Espanya, té operatius 557 business angels. Un cas particular
és el de Mònaco que, atesa la seva situació i dimensió geogràfiques, només
té operativa 1 sola xarxa, però en canvi disposa d’un volum molt considera-
ble de business angels, 550.

Taula 6. Projectes empresarials presentats a les xarxes.
Nombre de projectes presentats
Països 1r sem. 2004 2003 2002 2001 2000 1999
Alemanya 2.290 5.835 6.703 5.320 824 –
Àustria 25 69 103 92 63 47
Bèlgica 135 229 273 370 260 –
Dinamarca s/d 60 65 25 1 –
Eslovènia 96 79 66 51 – –
Espanya 203 247 190 171 88 –
Finlàndia 26 52 35 0 100 100
França 500 1.263 1.215 2.204 2.173 824
Grècia 9 4 – – – –
Holanda 44 79 104 115 123 175
Hongria – – – – – –
Irlanda – – – – – –
Israel – – – – – –
Itàlia 145 30 101 70 70 –
Luxemburg – – – – – –
Malta – – – – – –
Mònaco 5 10 10 35 50 –
Noruega 20 34 30 50 – –
Polònia 41 3 – – – –
Portugal 4 5 5 4 6 –
Regne Unit 1.413 2.759 2.145 1.531 1.433 438
República Txeca 8 21 17 – – –
Rússia – – – – – –
Suècia 65 – – – – –
Suïssa 1.070 172 271 210 139 20
Turquia – – – – –
Total 6.099 10.951 11.333 10.248 5.330 872
s/d: sense dades.
Font: EBAN (2004).

Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses

Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses

Ähnlich wie Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses (20)

Mehr von BANC, Business Angels Network Catalunya

Mehr von BANC, Business Angels Network Catalunya (16)

Els business angels, innovant en la cultura de finançament de les empreses