SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 15
PROJECTE	LINGÜÍSTIC	ZER	LA	PARELLADA	2019	
	
	
El	PROJECTE	LINGÜÍSTIC	DEL	CENTRE	és	l’instrument	que	permet	assolir	els	objectius	
generals	referents	a	la	competència	lingüística	que	defineix	la	normativa	vigent	
	
	
OBJECTIUS	GENERALS	del	sistema	educatiu:	
	
1. Garantir,	en	acabar	l’educació	obligatòria,	el	domini	equivalent	de	les	llengües	
oficials	(B2	al	final	de	l’ESO	i	C1	al	final	del	batxillerat).	
2. Garantir	un	grau	de	competència	suficient	en	una	o	dues	llengües	estrangeres	(B1	al	
final	de	l’ESO	i	B2	al	final	del	batxillerat	de	la	primera	llengua	estrangera).	
3. Reconèixer	i	fer	presents	a	les	aules	i	als	centres	les	llengües	familiars	dels	alumnes	
d’origen	estranger	i	facilitar-ne	l’aprenentatge.	
4. Capacitar	els	alumnes	per	conviure	en	una	societat	multilingüe	i	multicultural.	
5. Reforçar	el	paper	de	la	llengua	catalana	com	a	llengua	vehicular	del	sistema	educatiu	
i	potenciar-ne	l’ús	per	part	de	l’alumnat.	
6. Garantir	l’acollida	i	l’atenció	lingüística	de	l’alumnat	nouvingut,	i	la	seva	integració	a	
l’aula	ordinària.
LES	FAMÍLIES	DELS	ALUMNES	DE	LA	ZER	LA	PARELLADA.	DADES	
SOCIOLINGÜÍSTIQUES	2018
1.	Anàlisi	del	context	
	
- El català s’usa entre els membres de la comunitat escolar com a llengua vehicular i
d’aprenentatge, respectant en tot moment, els drets lingüístics de totes les persones
relacionades, directa o indirectament, amb els centres de la ZER, d’acord amb la legislació
vigent.
- S’usa el català en la majoria dels àmbits de convivència, és a dir, no només limitant-se a
situacions d’aprenentatge, sinó també de més informals. D’aquesta manera el català
exerceix de llengua principal en situacions quotidianes d’àmbit escolar.
- Competència	lingüística	del	professorat:	El	professorat	de	la	ZER	té	tots	els	requisits	
necessaris	per	impartir	les	classes	en	llengua	catalana	i	castellana,	així	com	l’especialista	
d’anglès	en	aquesta	llengua	també.	
- Places	docents	amb	perfil	professional:	A	la	ZER	hi	han	dues	places	amb	perfil	
professional,	una	a	l’escola	Santa	Magdalena	d’anglès	i	una	TIC	a	l’escola	de	Cabra	del	
Camp.	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
	
2.	Oferta	de	llengües	estrangeres	
Al cicle inicial es comença a treballar l’anglès com a assignatura, tot i que a infantil ja
s’inicia a nivell oral. La llengua vehicular per conduir les classes és l’anglesa i els
materials emprats són molt diversos (CD amb cançons, contes i balls, llibre gegant, flash-
cards, story-cards, pòsters, titella, retallables, DVD...).
Amb aquesta introducció de l’anglès a etapes tan primerenques no es pretén que el nen
parli ja la nova llengua i en formuli frases, sinó que s’habituï a sentir-la, agafant-li
confiança, que es desperti el seu interès per conèixer i aprendre la nova llengua, que
adquireixi vocabulari passiu, que adopti estratègies per adquirir, entre d’altres, actituds
que més tard, quan comenci a estudiar anglès de manera sistemàtica, reeixiran amb una
facilitat més gran a l’hora d’aprendre la llengua.
Seguint la mateixa línia, als cicles mitjà i superior hi ha una continuació amb llibres i
projectes.
La llengua anglesa té un caràcter acumulatiu, cíclic, motivador, actiu i diversificador per
als alumnes, als quals se’ls ofereixen activitats curtes i variades presentades de diferents
maneres per tal que els alumnes hi puguin accedir d’igual manera, que facilitin l’aspecte
social i cultural, així com el treball interdisciplinar amb altres àrees i altres llengües.
A classe s’intenta donar un model de pronúncia correcte, corregint aquelles errades
malsonants que poden fer confondre els oients.
El desenvolupament de l'aprenentatge de la llengua anglesa també ens serveix per
treballar alguns eixos transversals, fet que dependrà en gran mesura de com la mestra
aprofiti les situacions que es presenten en els llibres i les que es donen de forma natural
a l’aula.
2		
3.	Objectius	en	relació	amb	l’aprenentatge	i	l’ús	de	les	llengües	
(Concreció	dels	Objectius	generals)	
Millorar el nivell de lectura i escriptura en llengua catalana i castellana
Millorar els resultats en llengua anglesa (comprensió oral i escriptura)
3		
	
4. Criteris	metodològics	i	organitzatius	en	relació	a	l’aprenentatge	de	les	llengües	
(Concretar	les	actuacions	que	es	duran	a	terme	per	assolir	els	objectius	fixats)	
	
Actuacions	en	llengua	catalana	i	castellana:	
- Coordinació i treball conjunt per part del professorat sobre estratègies i propostes
didàctiques per treballar la lectura i l’escriptura.
-Organització dels 30’ diaris de lectura a les escoles
- Aplicar el Pla de Lectura de ZER.
- Aplicar el Pla d’Escriptura de ZER
- Fomentar el gust per la lectura dels alumnes a través del coneixement d’un conte
(diferent per cada cicle però del mateix autor i/o il·lustrador).
-Realitzar un treball específic al voltant d’un llibre.
- Realització de la trobada literària. Trobada dels alumnes de tota la ZER per compartir
experiències sobre el llibre llegit i conèixer l’escriptor/il.lustrador dels contes.
-Fomentar el teatre a les escoles de la ZER.
Actuacions en llengua anglesa:
-Augmentar les hores de contacte de l’anglès amb els alumnes de cada cicle.
-Programar i estimular activitats de ZER per millorar l’aprenentatge de la llengua
anglesa.
-Organitzar activitats per millorar l’expressió escrita de la llengua.
4		
5.1.	Els	recursos	complementaris:	
-Atenció	individualitzada	
-Desdoblaments	i	petits	grups	de	treball	
-Atenció	de	dos	mestres	a	l’aula	
-SEP	(fora	de	l’horari	lectiu	on	es	dóna	una	atenció	individualitzada	i	puntual	en	aquells	
alumnes	que	en	un	moment	donat,	presenten	dificultats	d’aprenentatge)	
	
5.2.	Les	accions	complementàries:	
	
- Colònies.	
- Trobada	literària	de	ZER.	
- Concursos	literaris.	
- Sortides	pedagògiques	de	ZER.	
- Sortides	de	descoberta	locals.	
- Padrins	de	lectura.	
- Tallers	mediambientals.	
- Xerrades	d’entorn	(mossos,	agents	rurals...)	
	
5. Recursos	i	accions	complementaris
5		
6.	La	comunicació	interna	i	la	relació	amb	l’entorn	
La ZER tracta diferents usos lingüístics plantejats al PEZ, de manera que recull la
diversitat d’usos socials de l’entorn.
A partir de la realitat de l’aula, es tracta la necessitat de respectar i conservar les
diferents llengües del món, és a dir, es valora la diversitat lingüística com a una font
de riquesa. Al mateix temps es fa conèixer a l’alumnat connexions entre les diferents
llengües (arrel dels mots, estructures lingüístiques...) o bé diferències que poden
donar informació de cada cultura (refranys, alfabet...).
Tot allò que fa referència a l’administració de tipus oficial (actes, certificacions, papers
de secretaria i altres) es complimenta a la ZER en català, excepció feta d’aquells
documents el destí dels quals és per a entitats o organismes que no pertanyen a
l’àmbit de les comunitats autònomes de parla catalana.
Els escrits de tipus informatiu destinats als/les pares/mares tutors/es de l’alumnat
(cartes, informes...) es complimenten també en català.
En el cas de famílies nouvingudes que no entenguin el català, els informes es poden
complimentar provisionalment en llengua castellana.
El professorat s’adreça a les famílies, majoritàriament, en llengua catalana, a
excepció d'aquells casos que les famílies nouvingudes desconeguin la llengua
catalana, amb les quals el professorat es podrà relacionar en castellà.
A les activitats complementàries que es fan a la ZER, siguin organitzades pels propis
centres o a través de les AMPES, s’utilitza com a llengua vehicular el català (tant a
nivell de relació amb l’alumnat com a nivell administratiu), excepte aquelles que siguin
complement de les àrees de llengua castellana o l’idioma estranger.
També s’usa la llengua catalana en totes aquelles activitats que es fan fora dels
centres: visites a institucions, excursions (excepte si se surt fora de Catalunya),
activitats de caire cultural i/o tradicional...
Les escoles de la ZER utilitzen les pàgines web i xarxes socials per comunicar-se
amb les famílies i l’entorn més proper, bàsicament en català.
Plurilingüisme al centre educatiu
Com s’ha esmentat anteriorment, la ZER vetlla per un tractament de la diversitat
lingüística des del respecte i entesa com una riquesa cultural que ens ajuda a
entendre el món des d’enfocaments de cultures diferents.
Aquesta actitud es treballa, seguint els criteris del professorat, en la quotidianitat; i els
possibles conflictes que puguin sorgir es tractaran a la tutoria i amb les famílies de
manera que es fomenti una visió de convivència intercultural.
Alumnat nouvingut
Quan arribi un alumne/a procedent d’un altre país, es seguiran una sèrie de passos
per tal d’acollir-lo de la millor manera possible:
- S’informarà a la família del funcionament i l’organització del centre, i així
aquesta podrà expressar les seves necessitats, inquietuds i es farà un petit
traspàs d’informació entre la família i l’escola sobre el bagatge escolar del/de
la seu/seva fill/a-fills/es.
- Es dedicarà la primera jornada a l’acollida inicial en el centre en general i a
l’aula, sobretot per part del tutor/a i dels companys/es.
- Més endavant es procedirà a realitzar una avaluació inicial de l’alumne/a en
qüestió, sobretot de llengua (en la seva llengua d’origen) i en matemàtiques. A
partir d’aquesta valoració es podrà determinar molt millor com haurem
d’adequar els continguts i objectius al seu nivell (en aquestes dues àrees).
6		
7.	La	formació	i	l’acreditació	lingüística	del	professorat	
La ZER cada any fa una demanda específica de formació de centre que ajudi a
aconseguir una millora de les metodologies i el professorat de les tres escoles les aplica
a l’aula.
Cada	mestre	també	fa	la	seva	opció	personal	de	formació	i	renovació.	
Tots	els	mestres	tenen	l’acreditació	lingüística	pertinent	per	impartir	la	docència.	
	
- La resta d’àrees: medi natural, medi social, educació física i música, les
treballarà, en la mesura que sigui possible, igual que la resta de companys/es,
utilitzant sobretot reforços visuals que ajudin a la comprensió oral.
- Tenint en compte aquesta valoració inicial i depenent també del moment
d’arribada de l’alumnat al nostre centre, es valorarà si la seva ubicació inicial
es fa al curs que li correspon per edat o un curs per sota.
- Un cop sapiguem el punt de partida, es coordinaran tots els professionals que
han d’intervenir amb aquest alumnat, principalment els especialistes, el
tutor/a, la mestra d’educació especial i si és el cas, algun mestre de reforç (o
que realitzi algun desdoblament a l’aula) per determinar l’organització,
metodologia, horaris, ubicacions i pla de treball a portar a terme per ajudar de
la millor manera possible a aquest alumnat amb l’aprenentatge de la llengua
catalana, i l’adaptació als nostres costums i al nostre entorn.
	
	
	
CPISR-1 C
Jordi Pinyol
Palau
Signat digitalment
per CPISR-1 C Jordi
Pinyol Palau
Data: 2019.12.13
09:06:33 +01'00'

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Reunio families cicle inicial i mitja 20
Reunio families cicle inicial i mitja 20Reunio families cicle inicial i mitja 20
Reunio families cicle inicial i mitja 20
zerlaparellada
 
Programació general anual del centre 2012/13
Programació general anual del centre 2012/13Programació general anual del centre 2012/13
Programació general anual del centre 2012/13
Escola la Closa
 
Reunió pares 3r_2019-20
Reunió pares 3r_2019-20Reunió pares 3r_2019-20
Reunió pares 3r_2019-20
instiquercus
 

Was ist angesagt? (19)

Programació general anual 2015 16 z
Programació general anual 2015 16 zProgramació general anual 2015 16 z
Programació general anual 2015 16 z
 
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccioNof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
Nof zer la parellada 2020 revisat consell direccio
 
PdD ZER La Parellada
PdD ZER La ParelladaPdD ZER La Parellada
PdD ZER La Parellada
 
Reunio families cicle inicial i mitja 20
Reunio families cicle inicial i mitja 20Reunio families cicle inicial i mitja 20
Reunio families cicle inicial i mitja 20
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
Inicicurs2013
Inicicurs2013Inicicurs2013
Inicicurs2013
 
Programació general anual del centre 2012/13
Programació general anual del centre 2012/13Programació general anual del centre 2012/13
Programació general anual del centre 2012/13
 
Reunió pares 3r_2019-20
Reunió pares 3r_2019-20Reunió pares 3r_2019-20
Reunió pares 3r_2019-20
 
Normativa escola 2021-22
Normativa escola 2021-22Normativa escola 2021-22
Normativa escola 2021-22
 
Document informatiu escola el miracle revisat
Document informatiu escola el miracle revisatDocument informatiu escola el miracle revisat
Document informatiu escola el miracle revisat
 
Document informatiu Escola El Miracle
Document informatiu Escola El MiracleDocument informatiu Escola El Miracle
Document informatiu Escola El Miracle
 
Pla d'acollida de l'escola El Far d'Empordà
Pla d'acollida de l'escola El Far d'EmpordàPla d'acollida de l'escola El Far d'Empordà
Pla d'acollida de l'escola El Far d'Empordà
 
Portes obertes 20 21
Portes obertes 20 21Portes obertes 20 21
Portes obertes 20 21
 
PGA ESCOLA VALLDEFLORS CURS 2018/19
PGA ESCOLA VALLDEFLORS CURS 2018/19PGA ESCOLA VALLDEFLORS CURS 2018/19
PGA ESCOLA VALLDEFLORS CURS 2018/19
 
Full informatiu 15 16
Full informatiu 15 16Full informatiu 15 16
Full informatiu 15 16
 
Projecte de Direcció
Projecte de Direcció Projecte de Direcció
Projecte de Direcció
 
PGA2018-19
PGA2018-19PGA2018-19
PGA2018-19
 
Normativa escola 2020-21
Normativa escola 2020-21Normativa escola 2020-21
Normativa escola 2020-21
 
Reuniofamilies5 b
Reuniofamilies5 bReuniofamilies5 b
Reuniofamilies5 b
 

Ähnlich wie Projecte lingüístic ZER La Parellada

Projecte tractament integrat de llengües 2
Projecte tractament integrat de llengües 2Projecte tractament integrat de llengües 2
Projecte tractament integrat de llengües 2
antoniapoltorres
 

Ähnlich wie Projecte lingüístic ZER La Parellada (20)

Projecte linguistic
Projecte linguisticProjecte linguistic
Projecte linguistic
 
Pl
PlPl
Pl
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
PLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàPLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'Empordà
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternal
 
Projecte ling
Projecte lingProjecte ling
Projecte ling
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centre
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
Projecte tractament integrat de llengües 2
Projecte tractament integrat de llengües 2Projecte tractament integrat de llengües 2
Projecte tractament integrat de llengües 2
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
 
Projecte lingüístic del centre 2017 1ok
Projecte lingüístic del centre 2017 1okProjecte lingüístic del centre 2017 1ok
Projecte lingüístic del centre 2017 1ok
 
Esborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguisticEsborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguistic
 
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumitUnitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit
 
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
 
TIL CEIP MESTRE DURAN
TIL CEIP MESTRE DURAN TIL CEIP MESTRE DURAN
TIL CEIP MESTRE DURAN
 
El teatre la volta al món en 80 dies
El teatre la volta al món en 80 diesEl teatre la volta al món en 80 dies
El teatre la volta al món en 80 dies
 
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLCProjecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüístic Projecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
01_PRESENTACIO_NOUVINGUTS_PARAULES_I_FETS DEF (2).pdf
01_PRESENTACIO_NOUVINGUTS_PARAULES_I_FETS DEF (2).pdf01_PRESENTACIO_NOUVINGUTS_PARAULES_I_FETS DEF (2).pdf
01_PRESENTACIO_NOUVINGUTS_PARAULES_I_FETS DEF (2).pdf
 

Mehr von zerlaparellada

Informe de modificació del pressupost nov 21
Informe de modificació del pressupost nov 21Informe de modificació del pressupost nov 21
Informe de modificació del pressupost nov 21
zerlaparellada
 
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
zerlaparellada
 

Mehr von zerlaparellada (20)

PGA 23-24
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24
 
ACORD CONSELL 20 OCT.pdf
ACORD CONSELL 20 OCT.pdfACORD CONSELL 20 OCT.pdf
ACORD CONSELL 20 OCT.pdf
 
Certificat material Escola de Cabra.pdf
Certificat material Escola de Cabra.pdfCertificat material Escola de Cabra.pdf
Certificat material Escola de Cabra.pdf
 
Acords Consell Escolar - Escola Cabra 27-10-2022.pdf
Acords Consell Escolar - Escola Cabra 27-10-2022.pdfAcords Consell Escolar - Escola Cabra 27-10-2022.pdf
Acords Consell Escolar - Escola Cabra 27-10-2022.pdf
 
ACORDS CONSELL ESCOLA 1 22-23 3.pdf
ACORDS CONSELL ESCOLA 1 22-23 3.pdfACORDS CONSELL ESCOLA 1 22-23 3.pdf
ACORDS CONSELL ESCOLA 1 22-23 3.pdf
 
Certificat dels acords consell 1
Certificat dels acords consell 1Certificat dels acords consell 1
Certificat dels acords consell 1
 
Certificat quota aportació famílies
Certificat quota aportació famíliesCertificat quota aportació famílies
Certificat quota aportació famílies
 
PGA Cabra 22-23
PGA Cabra 22-23PGA Cabra 22-23
PGA Cabra 22-23
 
PLA ANUAL CURS 22-23
PLA ANUAL CURS  22-23 PLA ANUAL CURS  22-23
PLA ANUAL CURS 22-23
 
PGA 22-23
PGA 22-23PGA 22-23
PGA 22-23
 
PROGRAMACIO GENERAL ANUAL DE ZER 2223.pdf
PROGRAMACIO GENERAL ANUAL DE ZER 2223.pdfPROGRAMACIO GENERAL ANUAL DE ZER 2223.pdf
PROGRAMACIO GENERAL ANUAL DE ZER 2223.pdf
 
Informe de modificació del pressupost nov 21
Informe de modificació del pressupost nov 21Informe de modificació del pressupost nov 21
Informe de modificació del pressupost nov 21
 
Certificat dels acords 1
Certificat dels acords 1Certificat dels acords 1
Certificat dels acords 1
 
Certificat quota aportació famílies.rtf
Certificat quota aportació famílies.rtfCertificat quota aportació famílies.rtf
Certificat quota aportació famílies.rtf
 
Acords ce escola oct 21
Acords ce escola oct 21Acords ce escola oct 21
Acords ce escola oct 21
 
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
Certificat aportació families escola mare de deu de l'esperança 21 22
 
Acords 6.10.21
Acords 6.10.21 Acords 6.10.21
Acords 6.10.21
 
Poc 21 22
Poc 21 22Poc 21 22
Poc 21 22
 
Acords consell escola santa magdalena
Acords consell   escola santa magdalenaAcords consell   escola santa magdalena
Acords consell escola santa magdalena
 
Acords consell escola de figuerola 2 20 21
Acords consell escola de figuerola  2 20 21Acords consell escola de figuerola  2 20 21
Acords consell escola de figuerola 2 20 21
 

Projecte lingüístic ZER La Parellada

  • 1. PROJECTE LINGÜÍSTIC ZER LA PARELLADA 2019 El PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE és l’instrument que permet assolir els objectius generals referents a la competència lingüística que defineix la normativa vigent OBJECTIUS GENERALS del sistema educatiu: 1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials (B2 al final de l’ESO i C1 al final del batxillerat). 2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres (B1 al final de l’ESO i B2 al final del batxillerat de la primera llengua estrangera). 3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge. 4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingüe i multicultural. 5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat. 6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula ordinària.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10. 1. Anàlisi del context - El català s’usa entre els membres de la comunitat escolar com a llengua vehicular i d’aprenentatge, respectant en tot moment, els drets lingüístics de totes les persones relacionades, directa o indirectament, amb els centres de la ZER, d’acord amb la legislació vigent. - S’usa el català en la majoria dels àmbits de convivència, és a dir, no només limitant-se a situacions d’aprenentatge, sinó també de més informals. D’aquesta manera el català exerceix de llengua principal en situacions quotidianes d’àmbit escolar. - Competència lingüística del professorat: El professorat de la ZER té tots els requisits necessaris per impartir les classes en llengua catalana i castellana, així com l’especialista d’anglès en aquesta llengua també. - Places docents amb perfil professional: A la ZER hi han dues places amb perfil professional, una a l’escola Santa Magdalena d’anglès i una TIC a l’escola de Cabra del Camp. 2. Oferta de llengües estrangeres Al cicle inicial es comença a treballar l’anglès com a assignatura, tot i que a infantil ja s’inicia a nivell oral. La llengua vehicular per conduir les classes és l’anglesa i els materials emprats són molt diversos (CD amb cançons, contes i balls, llibre gegant, flash- cards, story-cards, pòsters, titella, retallables, DVD...). Amb aquesta introducció de l’anglès a etapes tan primerenques no es pretén que el nen parli ja la nova llengua i en formuli frases, sinó que s’habituï a sentir-la, agafant-li confiança, que es desperti el seu interès per conèixer i aprendre la nova llengua, que adquireixi vocabulari passiu, que adopti estratègies per adquirir, entre d’altres, actituds que més tard, quan comenci a estudiar anglès de manera sistemàtica, reeixiran amb una facilitat més gran a l’hora d’aprendre la llengua. Seguint la mateixa línia, als cicles mitjà i superior hi ha una continuació amb llibres i projectes. La llengua anglesa té un caràcter acumulatiu, cíclic, motivador, actiu i diversificador per als alumnes, als quals se’ls ofereixen activitats curtes i variades presentades de diferents maneres per tal que els alumnes hi puguin accedir d’igual manera, que facilitin l’aspecte social i cultural, així com el treball interdisciplinar amb altres àrees i altres llengües. A classe s’intenta donar un model de pronúncia correcte, corregint aquelles errades malsonants que poden fer confondre els oients. El desenvolupament de l'aprenentatge de la llengua anglesa també ens serveix per treballar alguns eixos transversals, fet que dependrà en gran mesura de com la mestra aprofiti les situacions que es presenten en els llibres i les que es donen de forma natural a l’aula.
  • 11. 2 3. Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües (Concreció dels Objectius generals) Millorar el nivell de lectura i escriptura en llengua catalana i castellana Millorar els resultats en llengua anglesa (comprensió oral i escriptura)
  • 12. 3 4. Criteris metodològics i organitzatius en relació a l’aprenentatge de les llengües (Concretar les actuacions que es duran a terme per assolir els objectius fixats) Actuacions en llengua catalana i castellana: - Coordinació i treball conjunt per part del professorat sobre estratègies i propostes didàctiques per treballar la lectura i l’escriptura. -Organització dels 30’ diaris de lectura a les escoles - Aplicar el Pla de Lectura de ZER. - Aplicar el Pla d’Escriptura de ZER - Fomentar el gust per la lectura dels alumnes a través del coneixement d’un conte (diferent per cada cicle però del mateix autor i/o il·lustrador). -Realitzar un treball específic al voltant d’un llibre. - Realització de la trobada literària. Trobada dels alumnes de tota la ZER per compartir experiències sobre el llibre llegit i conèixer l’escriptor/il.lustrador dels contes. -Fomentar el teatre a les escoles de la ZER. Actuacions en llengua anglesa: -Augmentar les hores de contacte de l’anglès amb els alumnes de cada cicle. -Programar i estimular activitats de ZER per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa. -Organitzar activitats per millorar l’expressió escrita de la llengua.
  • 14. 5 6. La comunicació interna i la relació amb l’entorn La ZER tracta diferents usos lingüístics plantejats al PEZ, de manera que recull la diversitat d’usos socials de l’entorn. A partir de la realitat de l’aula, es tracta la necessitat de respectar i conservar les diferents llengües del món, és a dir, es valora la diversitat lingüística com a una font de riquesa. Al mateix temps es fa conèixer a l’alumnat connexions entre les diferents llengües (arrel dels mots, estructures lingüístiques...) o bé diferències que poden donar informació de cada cultura (refranys, alfabet...). Tot allò que fa referència a l’administració de tipus oficial (actes, certificacions, papers de secretaria i altres) es complimenta a la ZER en català, excepció feta d’aquells documents el destí dels quals és per a entitats o organismes que no pertanyen a l’àmbit de les comunitats autònomes de parla catalana. Els escrits de tipus informatiu destinats als/les pares/mares tutors/es de l’alumnat (cartes, informes...) es complimenten també en català. En el cas de famílies nouvingudes que no entenguin el català, els informes es poden complimentar provisionalment en llengua castellana. El professorat s’adreça a les famílies, majoritàriament, en llengua catalana, a excepció d'aquells casos que les famílies nouvingudes desconeguin la llengua catalana, amb les quals el professorat es podrà relacionar en castellà. A les activitats complementàries que es fan a la ZER, siguin organitzades pels propis centres o a través de les AMPES, s’utilitza com a llengua vehicular el català (tant a nivell de relació amb l’alumnat com a nivell administratiu), excepte aquelles que siguin complement de les àrees de llengua castellana o l’idioma estranger. També s’usa la llengua catalana en totes aquelles activitats que es fan fora dels centres: visites a institucions, excursions (excepte si se surt fora de Catalunya), activitats de caire cultural i/o tradicional... Les escoles de la ZER utilitzen les pàgines web i xarxes socials per comunicar-se amb les famílies i l’entorn més proper, bàsicament en català. Plurilingüisme al centre educatiu Com s’ha esmentat anteriorment, la ZER vetlla per un tractament de la diversitat lingüística des del respecte i entesa com una riquesa cultural que ens ajuda a entendre el món des d’enfocaments de cultures diferents. Aquesta actitud es treballa, seguint els criteris del professorat, en la quotidianitat; i els possibles conflictes que puguin sorgir es tractaran a la tutoria i amb les famílies de manera que es fomenti una visió de convivència intercultural. Alumnat nouvingut Quan arribi un alumne/a procedent d’un altre país, es seguiran una sèrie de passos per tal d’acollir-lo de la millor manera possible: - S’informarà a la família del funcionament i l’organització del centre, i així aquesta podrà expressar les seves necessitats, inquietuds i es farà un petit traspàs d’informació entre la família i l’escola sobre el bagatge escolar del/de la seu/seva fill/a-fills/es. - Es dedicarà la primera jornada a l’acollida inicial en el centre en general i a l’aula, sobretot per part del tutor/a i dels companys/es. - Més endavant es procedirà a realitzar una avaluació inicial de l’alumne/a en qüestió, sobretot de llengua (en la seva llengua d’origen) i en matemàtiques. A partir d’aquesta valoració es podrà determinar molt millor com haurem d’adequar els continguts i objectius al seu nivell (en aquestes dues àrees).
  • 15. 6 7. La formació i l’acreditació lingüística del professorat La ZER cada any fa una demanda específica de formació de centre que ajudi a aconseguir una millora de les metodologies i el professorat de les tres escoles les aplica a l’aula. Cada mestre també fa la seva opció personal de formació i renovació. Tots els mestres tenen l’acreditació lingüística pertinent per impartir la docència. - La resta d’àrees: medi natural, medi social, educació física i música, les treballarà, en la mesura que sigui possible, igual que la resta de companys/es, utilitzant sobretot reforços visuals que ajudin a la comprensió oral. - Tenint en compte aquesta valoració inicial i depenent també del moment d’arribada de l’alumnat al nostre centre, es valorarà si la seva ubicació inicial es fa al curs que li correspon per edat o un curs per sota. - Un cop sapiguem el punt de partida, es coordinaran tots els professionals que han d’intervenir amb aquest alumnat, principalment els especialistes, el tutor/a, la mestra d’educació especial i si és el cas, algun mestre de reforç (o que realitzi algun desdoblament a l’aula) per determinar l’organització, metodologia, horaris, ubicacions i pla de treball a portar a terme per ajudar de la millor manera possible a aquest alumnat amb l’aprenentatge de la llengua catalana, i l’adaptació als nostres costums i al nostre entorn. CPISR-1 C Jordi Pinyol Palau Signat digitalment per CPISR-1 C Jordi Pinyol Palau Data: 2019.12.13 09:06:33 +01'00'