En aquesta presentació hi trobareu alguns elements que hem explicat a classe sobre la classificació dels instruments musicals

1. LA CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS MUSICALS

2. Fa molts anys, pràcticament des de l’antiguetat, la humanitat ha buscat alguna manera de classificar totes les coses que ha anat creant i descobrint. Una de les coses que també ha volgut classificar són els instruments musicals.

3. Al llarg del temps, les diferents cultures del món han buscat diverses maneres per a classificar els instruments musicals. Avui en dia, en els països occidentals, el més habitual és diferenciar entre instruments de corda, de vent i de percussió. Tot i amb això, aquesta és una classificació que no sempre va bé.

4. La forma més antiga per a classificar els instruments és xinesa, i data del segle IV aC. Agrupa els instruments segons el material de què estan fets: metall, pedra, seda, bambú, terra, fusta, carabassa i pell.

5. L'actual sistema que fem servir ara (corda-vent-percussió) ja el feien servir a la Grècia antiga, i va mantenir-se durant l'Edat Mitjana. Més tard, al segle XVI, alguns músics van ampliar l’esquema, separant els instruments de corda pinçada (com la guitarra) dels de corda fregada (com el violí).

6. Els músics actuals distingeixen entre els instruments de vent amb embocadura, anomenats instruments de metall i els que fan servir altres dispositius com les canyes (el clarinet) i de doble canya (la tenora), o forats (flauta travessera) que s'anomenen de fusta .

7. També hi ha problemes per a classificar certs instruments de teclat . Per exemple, el piano té cordes, però són colpejades per martells, així que no queda clar si s'ha d'incloure en els instruments de corda o en els de percussió.

8. Per tant, classificant els instruments com s’ha fet fins ara, hi ha molts instruments d’arreu del món que no pertanyen a cap grup. Això es deu en part a que el sistema de classificació el van fer els europeus pensant amb els instruments que ells coneixien.

10. LA CLASSIFICACIÓ MÉS CORRECTA Idiòfons , com el xilòfon, que produeixen so vibrant ells mateixos. Membranòfons , com el bombo, que produeixen el so mitjançant una membrana vibrant.