1. FUENTES TORRALBA
El pozo negro.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Eixim des de la plaça de Fuentes per la vora del riu cap a la fuente el cañar i
seguim una pista formigonada que travessa el río pequeño enfilant­se de l’altra banda
per una vertent coberta d’una atapeïda vegetació que ha crescut després del greu incendi
que a l’estiu del 94 va cremar totes les montanyes que ens envolten.
El camí pren altura sobre el riu i ens permet disfrutar d’unes boniques vistes sobre les
hortetes, els tolls i els salts d’aigua del riu.
Al llarg de tota l’excursió podrem vore els efectes de la crema del 94: troncs cremats,
zones sense arbres, i també bosquets i rodals que es van salvar de l’incendi, així com
també la força de regeneració de la natura en forma d’espessos bosquets de pinatells,
joves roures que creixen amb força i argelagues i romer que no deixen un pam de terra
nua.
Cal reconèixer la funció de les argelagues retenint el sòl i cobrint­lo evitnat l’erosió de
la terra; protegint amb les seues punxes els plançons de pins i roures de la boca de
cabres i ovelles, creant una catifa d’adob en forma de branques seques i creant un
àmbient humit i ombrívol a sota.
A la mitja hora de marxa hem d’agafar una pista que baixa a una caseta. Es tracta
de la fuente del Suro, on hi ha unes taules i aigua fresca. Des d’ací seguim una senda

2. que remonta el riu per dins i que ens conduirà en uns minuts al pozo negro, lloc ideal
per a prendre el bany a l’estiu, i molt freqüentat.
Des de l’esquerra del pozo la senda remonta un cingle de roca i passa a la part alta, per
travessar després el riu i retornar a la pista que duiem. Si tenim pressa millor continuar
per la pista sense desviar­nos al pozo negro, però ens perdrem el lloc més bonic de
l’excursió i un dels pocs tolls on es pot prendre el bany a la Serra.
Seguint pista amunt, remuntant el barranc, el travessem i uns centenars de metres
després passem pels ullals on naix el riu que brollen de la montanya a la nostra dreta i
travessen el camí per a alimentar el riu que ací corre a la nostra esquerra.
Seguim pujant i tornem a travessar el riu, ara sec, unes quantes vegades.
Quan ja portem una hora de camí arribem a un punt on el riu, ara rambla gira a
l’esquerra i la pista continua a la dreta. Hem d’agafar a l’esquerra una senda que
puja per la vora del riu amb algunes fites.
La senda discorre paral∙lela al riu, de vegades per dins, de vegades per fora, i passa per
baix de los Morrones de Gil, unes altes penyes de rodeno on encara s’aferren alguns
pins que van escapar a la crema.
Quan eixim finalment dels estrets ens trobem de morros amb una paret calissa que ens
impedeix el pas. La senda continua per l’esquerra (amb algunes fites) però cal arrimar­
se a la paret on es troba el pozo rac, excavat dins de la dura penya.
Per dalt del pozo una senda netejada continua cap al poble de Torralba que veiem
enfront. Travessem els bancals, alguns encara treballats, que es troben a la clotada on
s’alça Torralba i fem cap a un camí formigonat que a la dreta ens durà al poble.
Arribem a Torralba, ja duem hora i mitja de camí per tant no està de més fer un descans,
un traguinyol i pot ser un mos a qualsevol dels dos bars del poble.
Recuperades les forces seguim per la carretera direcció a Pavías (seguint el GR­36
cap a Montanejos) i als pocs metres ens desviem a la dreta pel camí de Montan.
Després de passar uns xaletets, ja vells, que s’alcen a l’horta de baix del poble, arribem
a l’ermita de Santa Bárbara on deixant el GR, agafarem el camí de la dreta. Passem
per les piscines del poble i pel cementeri, i uns metres més enllà deixem el camí
principal que gira a l’esquerra i seguim una pista recte que baixa cap al barranco de
la Balsa, i el remunta per dins.
Poc a poc la pista va eixint del barranc per la falda de la dreta, fins que fa una revolta
molt tancada a la dreta on hem de seguir recte per senda. Cal estar atents en aquest
punt, doncs hi ha dos senders que mouen d’ací. Hem d’agafar el de més amunt que
baixa per un regall obert al terreny argilós.
Quan pugem el regall i caminem uns metres ens donarem conte que es tracta del vell
camí de ferradura que unia les poblacions de Torralba i Cirat passant pel mas de
Macasta on ara ens dirigim.
Anem pujant en diagonal per la vessant de solana fins que arribem a un collet. Hem de
seguir a l’esquerra buscant el capoll del tossal per a passar després per la dreta i
faldejant anar a eixir a una pista just davant d’uns corrals assolats.

3. Fem uns quants metres per la pista cap a la dreta per trobar la continuació del
camí a l’esquerra, ací no tan marcat.
Baixem pel començament d’un barranquet on abunden els joves roures, per a travessar a
l’altra part i pujar un poc cap als bancals de Macasta. Antigament el camí passava
pràcticament per la porta del mas; ara els nous propietaris l’han desviat per fora de la
nova tanca que han construït.
Eixim a una pista que seguirem a la dreta passant per la porta del tancat del mas de
Macasta, casalici antic reconstruit amb un fort impacte ambiental, i arribem a la font de
Macasta on podem agafar aigua per al que ens queda de camí.
Portem ja dos hores i mitja de camí a bon pas (10 km), i encara ens queda un bon tros
per arribar a Fuentes.
Des de la font seguim uns metres més fins que arribem a un encreuament de pistes on
hi ha una paleta que ens indica d’on van. Recte a Cirat, i a la dreta a Fuentes.
Anem fent la volta al mas, sense eixir del seu terme. A banda i banda de camí hi ha
bancals treballats amb cereal sembrat per a les perdius, separats per carrasquissos. Al
final baixem al barranc de Macasta i després de travessar­lo seguim la pista principal a
l’esquerra resseguint el barranc per dalt.
Anem tota l’estona per la dreta del barranc i el que a Macasta era marga i calissa ací
esdeve altra vegada rodeno, amb algunes clapes de pinars salvades de la crema que ens
mostren com n’eren d’espessos i formosos els boscos d’esta zona de la Serra. Ara
només ens queda esperar a que la natura restituisca allò que l’home, amb el foc, es va
emportar. (cal dir però que l’incendi del 94 fou causat per un llamp d’una tormenta
seca).
Quasi una hora després de deixar la font de Macasta transponem un collet que ens
retorna a la conca del río Pequeño.
Deixant uns corrals a la dreta enfilem un camí poc definit que baixa recte evitant així
una revolta de la pista.
Retornem a la pista i quan fa una revolta a la dreta cal seguir a l’esquerra per una
senda vella molt mal conservada. Es tracta del vell camí de ferradura que anava de
Fuentes a Cirat, i que ha estat netejat de la malea que el cobria, encara que es troba ple
de pedres caigudes i amb part de l’antic empedrat desfet. De totes formes és fàcil de
seguir doncs va per la banda esquerra d’un barranquís recte cap al poble.
Baixem quasi un quilòmetre pel camí vell fins arribar a uns bancals treballats.
Travessem una pista i seguim uns metres més per tornar a agafar la pista a
l’esquerra. (aquesta pista a l’esquerra fa cap al poble).
Un parell de centenars de metres i la pista gira a l’esquerra fent una gran volta per
passar a l’altre costat d’un barranc, a la dreta torna a apareixer el vell camí, ara ample i
empedrat que baixa i puja recte estalviant­nos tota la volta de la pista.
Tornem a pujar a la pista que passa per la vora d’uns corrals, deixem una pista a la
dreta que ix a contrapèl i seguim la direcció que duiem ja a les envistes de Fuentes.
En un quilòmetre entrem al poble per la banda de dalt. Només ens queda baixar fins a
la plaça des d’on hem eixit.

4. El recorregut total que haurem fet són 16 km, tenint en conte que bona part són per pista
on s’avança més podem fer el recorregut en poc més de 4 hores de temps real.
Altura máxima: 916.29 mts ­ Altura mínima: 490.48 mts ­ Desnivel acumulado: 970.91 mts
Distancia: 15.60 km
450
500
550
600
650
700
750
800
850
900
950
0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 15.00 15.60
Perfil de l’excursió
Mas de Macasta.
Xavier Llop

5. TORRALBA
FUENTES
DE AYODARMACASTA
POZO
NEGRO
MORRONES
DE GIL
LA MASADA
CAMINO
DE
CIRAT