Weitere ähnliche Inhalte
Ähnlich wie Font de cabres
Ähnlich wie Font de cabres (20)
Font de cabres
- 2. Després de mitja hora més de pujada fent revoltes arribem a una àmplia explanada on
cal fer un descans i fer una vista a la magnífica vista de la plana que se’ns ofereix als
nostres peus.
En acabat seguirem un carril que puja per un empinat coster, cal agafarlo en calma, i
distreure’ns observant com el pi blanc que trobàvem fins ara ha deixat pas al pi ver o pi
rodeno que diferenciarem fàcilment tant per la mida de les pinyes, com de les pinotxes
(molt més grans).
Després de la primera tirada el carril es converteix en senda que comença a planejar per
tota l’ombria de la serra. Passem per incipients bosquets de carrasques que creixen en
els llocs més pedregosos i els alcornocs que ocupen els sòls amb més molla.
De mitja hora en mitja hora, a la mitja hora de pujada arribarem al coll del Bledar on
passa el PRV164 que mou i torna a la Vall. El seguirem de pujada passant a la banda
de solana, i resseguint el peu dels cingles que s’obren a migjorn.
El jove bosc de l’ombria deixa pas ací a matolls i fenassos que voregen el corriol obert
recentment i que es troba equipat amb cordes per a agafarnos als llocs amb més
pendent.
Al quart d’hora trobem un pal indicador que ens avisa que si volem anar al pic de font
de cabres, puntal de Nules o del calderer (per tots aquests noms i potser algun més se’l
coneix) cal desviarse a la dreta cap a un pas entre les roques, per resseguir després cap
a l’esquerra el crestall.
En deu minuts més arribem dalt, això sí se’ns faran molt llargs per la dura pujada. Des
d’ací podrem vore un esplèndid panorama, sinó dels més extensos si dels més bonics de
la serra: tota la marina des del Montgó fins el desert de les Palmes, i bona part de
l’interior des de Penyagolosa fins les muntanyes de Portaceli.
Retornem sobre les nostres passes observant les falsies, els polipodis i demés plantes
nemorals que s’arreceren a l’ombra de les roques, fins arribar al tall entre les penyes per
on hem pujat, agafant ací una senda a l’esquerra que ens duu a forcall de sendes amb
una fita ben grossa.
Des d’ací només hem de seguir la senda que davalla per la dreta fins al coll del Bledar.
Podrem comparar ara la diferència de vegetació entre el solell per on hem pujat i
l’obaga per on baixem.
A l’arribar al coll i sense transpondre’l hem de seguir a l’esquerra una senda que baixa i
que en deu minuts ens duu al GR36, que hem de seguir a llevant de retorn a la
Vilavella.
Als pocs minuts la senda s’acaba en una ampla explanada, continuant per una pista que
ens permetrà regalarnos la vista en les vistes de la plana que ens queden al nord.
Encara ens quedarà quasi una hora fins el cotxe, passant abans pel replanell que havíem
travessat abans, i ja prop del poble per la fonteta d’oliver, quasi sempre eixuta, però que
ens ofereix un racó agradable i fresc a l’estiu.
En total haurem fer una volta de 9 km en tres horetes bones.