resum sobre les escoles de geografia, i amb algun apunt sobre procediments en geografia

1. GEOGRAFIA
Geografia és la ciència de l’espai, antigament la
Geografia abraçava tot allò que feia referència a la
Terra, però poc a poc es van anar diversificant les
branques del coneixement en: biologia, botànica,
geologia, economia, demografia, etc. Però ara totes
eixes branques s’han separat i la geografia s’ha
convertit en una ciència de síntesi, a cavall de totes
elles.

2. INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT
GEOGRÀFIC
● EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES EN LA
GEOGRAFIA
● OBJECTIU DE LA GEOGRAFIA
● PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS
● FONTS DE DADES

3. EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES EN LA
GEOGRAFIA
Abans del s. XIX la geografia no es considera
ciència, per una banda abraça molts aspectes
i per altra només té la missió de descriure el
món i no explicar-lo.
A partir del segle XIX amb els alemanys
Humbolt, Ritter i Ratzel comença la Geografia
com a tal, doncs no es vol explicar que hi ha,
sinó per què i interrelacionar diferents
fenòmens.

4. A finals del segle XIX apareix una necessitat
geogràfica doble:
Conèixer els països a colonitzar: les seues
societats, recursos, economia, etc. Així com
dels països competidors dels voltants.
Formar una nació, ensenyant a l’escola a la
gent quines són les característiques de la
nació: per on s’estén, quanta gent hi viu, les
principals ciutats, etc..

5. La geografia Clàssica: és encara la que
s’estudia a la major part del currículum de
secundària, incloent el Batxillerat.
Geografia general: Pretén estudiar les
relacions entre el medi físic i l’humà. Estaria
en la base de la Geografia Física.
Geografia regional: Apareix en França i aspira
a estudiar un espai concret: la regió, entenent
com aquesta un espai amb uns límits definits; i
l’objectiu de la geografia és descriure’l per a
explicar i entendre el que passa.

6. La geografia quantitativa: al contrari de la
geografia clàssica és la base de la Geografia
humana i econòmica.
Naix els anys 50 als països anglosaxons i
defèn que la geografia ha d’usar un mètode
científic basat en dades per a establir les lleis
que regeixen l’ocupació de l’espai.

7. Les geografies posmodernes: sorgeixen com
a reacció a la geografia quantitativa que
deixava de banda l’aspecte social i es
centrava sobretot a l’economia.
La geografia Humanística: s’interessa per
l’ésser humà i la seua manera d’influir a
l’espai, no sempre racional. Apareix així una
geografia de la percepció i dels espais viscuts
que vol explicar els comportaments de les
persones d’acord amb lleis basades en la
psicologia individual i col·lectiva.

8. La geografia posmoderna: va un pas més
enllà i ataca tot allò racional i basa el seu
estudi en allò individual i diferent, en coses
concretes i poc estudiades fins a eixe
moment.
La geografia radical: És una geografia
d’esquerres i militant i sosté que la geografia
ha des ser una ciència revolucionària per què
no només ha d’explicar el món i les seues
desigualtats sinó transformar-lo.

9. La geografia hui en dia:
Hui en dia la Geografia no té un paradigma
(tendència) clar, se segueixen diferents
tendències i la varietat dels objectes d’estudi
de la Geografia no ajuden a clarificar-ho.
L’única cosa que encara tenen en comú tots
els geògrafs és que consideren l’espai
geogràfic (des de diferents punts de vista)
com els seu objecte d’estudi.

10. OBJECTIU DE LA GEOGRAFIA
L’objecte d’estudi de la Geografia és l’espai
geogràfic, entenent aquest com el resultat de
l’actuació humana sobre la natura; així al geògraf
físic no li interessa la distribució natural de les
espècies (com al botànic o biòleg) sinó la
distribució real i el perquè s’ha arribat a esta; i al
geògraf quantitatiu no li interessa l'estat del sector
industrial tauleller sinó el perquè de la seua
distribució espacial.

11. ESPAI GEOGRÀFIC
Es localitzable (no és un espai teòric ni
inventat).
Es representable (el podem representar a un
mapa)
Es divers però igual; és a dir, tot espai és
diferent però podem trobar conjunts
homogenis o semblants (Totes les ciutats són
diferents però es semblen i tenen
problemàtiques paregudes).

12. ESPAI GEOGRÀFIC
Els espais no són estancs ni compartimentats
sinó que existeixen àrees de transició més o
menys grans entre ells.
Tot espai geogràfic és fruit de la interrelació
entre el medi físic i l’humà, així un mateix
espai és diferent segons el grup humà que
l’ocupa, i un mateix grup no ocupa tots els
espais exactament igual.

13. ESPAI GEOGRÀFIC
L’espai geogràfic no és immutable, ni sempre
igual, canvia conforme canvia la societat que
l’afaiçona.
L’espai geogràfic pot descriure’s, analitzar-se,
comprendre’s, explicar-se i interpretar-se tant a
escala local com regional o mundial.

14. PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS
Els procediments que usarem en geografia estaran
basats en dos premisses: l’obtenció de dades i la
representació. De fet totes les dades geogràfiques es
poden representar a l’espai.

15. MAPES
Són la representació d’una part (o tota) la superfície de la terra.
Per a representar-la hem d’usar una xarxa geogràfica (meridians i
paral·lels o semblant) i un sistema de projecció per a passar d’una
superfície esfèrica a una plana.
Diferenciem entre:
Mapes Topogràfics: que representen tot el que hi ha físicament
sobre la superfície de la Terra.
Mapes Temàtics: representen un fenomen geogràfic concret
(població, producció de cereals, etc.) poden ser:
Diagrames, Línies o fluxes, Coropletes, Isopletes, Anamòrfics,
Figures, Etc.

16. GRÀFICS
Són representacions gràfiques d'una o més variables
quantificables numèricament. Es pot fer a través del temps o
en comparació amb altres variables però mai a l'espai (mapes).
● Líneals
● Barres
● Sectors
● Punts
● Etc

17. FONTS DE DADES
➔ Directes: ➔ Indirectes:
➔ Observació ➔ Cartogràfiques
➔ Entrevistes ➔ Gràfiques
➔ Enquestes ➔ Estadístiques
➔ Textes
➔ Visuals i
audiovisuals
➔ SIG