3. 3.1. Avaluació i seguiment del projecte.................................................. 19
3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial......................................... 20
3.3. Avaluació del seu disseny i ús real................................................. 20
3.4. Definició de cicles de renovació i actualització............................... 21
3.5. Avaluació dels alumnes................................................................... 22
4. Bibliografia.................................................................................................. 23
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. Introducció
Tal i com s’indica en les bases de la convocatòria, l’objectiu del projecte
és crear un curs totalment virtual de català per a persones adultes a través de
l’EOI. L’empresa MAXA és conscient que un dels grans inconvenients de les
escoles oficials d’idiomes és l’abandonament dels alumnes. Les raons més
freqüents solen ser que, per motiu familiar o laboral, l’alumne ha de faltar a un
seguit de classes, perdent així el fil del curs i abandonant-lo per complet.
El projecte “Català e-learning” que proposa l’empresa MAXA, va més
enllà de les necessitats mínimes i té en compte aquest problema real. Per
aquest motiu, a més de realitzar un curs complet via e-learning, també,
s’estructurarà en dos mòduls ben diferenciats per tal que l’alumne es pugui
matricular del mòdul que li convingui cada semestre. D’aquesta manera, si
l’alumne suspèn un mòdul o no hi pot assistir, no perd tot el curs, sinó que
3
4. solament hi perd el mòdul en el qual està inscrit i pot tornar a inscriure’s en el
moment que es torni a obrir el període de matriculació. Amb aquesta
organització, augmentarà el nombre d’estudiants que aconsegueixin
l’acreditació desitjada, de forma més flexible i amb pràcticament el mateix
pressupost. Tot això, sense perdre de vista la qualitat docent i de disseny.
La formació que s’ofereix està enfocada a adquirir competències i
habilitats per moure’s amb facilitat en entorns on s’usa la llengua catalana, sigui
en la vida quotidiana, sigui a nivell professional.
1.2. Marc conceptual: socioconstructivisme
L’activitat formativa es durà a terme dins del marc conceptual del
socioconstructivisme. Cal aclarir que prenem el socioconstructivisme com a
referència, però no es parla ni de pedagogia, ni de mètode, ni molt menys de
didàctica socioconstructivista. De fet, es farà servir com a marc general de
referència a les reflexions per a l’elaboració dels coneixements en el entorn del
curs. Per tant, no és normatiu, ni prescriptiu, sinó, deixaria de ser
constructivista.
De forma resumida s’introdueix a continuació la visió amb la qual es durà
a terme el desenvolupament de l’assignatura. Des del punt de vista
socioconstructivista, es considera que l’aprenentatge és col•laboratiu i la
construcció del coneixement constitueix una experiència socialment
significativa. Té lloc quan una persona interpreta o extreu el significat a partir de
la seva experiència i gràcies a la interacció dinàmica entre instructors, alumnes
i activitats, que proveeixen oportunitats per als alumnes de crear la seva pròpia
veritat. Aquesta concepció s’oposa a l’objectivisme, ja que la realitat és el
model mental i l'aprenentatge és l'ajust de models com a resposta a
l'experiència.
Així, aquets enfocament contempla la col·laboració no solament entre
alumnes, sinó també entre ells i els professors, el que crea una dinàmica on
tots els actors obtenen beneficis del procés d’aprenentatge. Això constitueix un
avanç essencial ja que els participants tenen més possibilitat d’explotar al
màxim la seva autonomia i poder sobre el seu aprenentatge, fomentant la
curiositat i la creativitat.
4
5. A mode de llistat breu, els ítems basats en els socioconstructivisme que
es tindran en compte durant el desenvolupament de l’assignatura seran els
següents:
• Els alumnes construeixen la seva pròpia comprensió.
• Cada estudiant és una persona completa i única.
• L’alumne té el control de l’aprenentatge i tracta el coneixement com un
procés més..
• Coneixement privat i motivació intrínseca
• L'aprenentatge significatiu té lloc dins de tasques d'aprenentatge
autèntiques.
• Cada alumne és únic.
• Fomenta la participació, la interacció i la col·laboració.
• L'aprenentatge es facilita per la interacció social.
Per tal d’exemplificar l’ús del socioconstructivisme en aquest projecte,
s’avançaran mínimament els continguts d’alguns apartats que s’exposaran amb
més detall més endavant. Així, la plataforma educativa que s’utilitzarà no
proporcionarà les eines necessàries no solament per donar els materials
necessaris, sinó també per dur a terme debats, fòrums, xats, webquest, un
feedback adequat per al professor... Això potenciarà que els participants es
relacionin entre sí, adquireixin els coneixements com un procés més de
l’aprenentatge social o puguin construir per sí mateix els coneixements.
1.3 Entorn
Després de fer un anàlisi previ de l'escola d'idiomes, s'ha detectat que
aquesta compta amb un professorat i un personal administratiu poc format en
l'àmbit de l'educació virtual. Per aquest motiu, es planteja a la direcció del
centre realitzar un curs de formació per al personal de l'escola sobre la
plataforma educativa que s'usarà, el Moodle, durant l'estiu. La institució dona el
vist-i-plau i s'acorda realitzar-lo durant el mes de juliol.
D'altra banda, la institució consta de dues seus, una a Girona i l'altra a
Figueres. La posada en marxa del projecte es durà a terme a la de Girona on
5
6. també hi trobem la part administrativa, direcció i el servei tècnic. Tot i així, es
pretén ampliar aquesta oferta formativa a l'altra en propers cursos.
1.4 Cursos oferts
A través de la plataforma educativa, s’ofereixen els cursos de català per a no
catalanoparlants següents:
- Nivell bàsic (A bàsic)
- Nivell elemental (A elemental)
- Nivell intermedi (B)
- Nivell de suficiència (C)
- Nivell superior (D)
De la mateixa forma que ho fan les EOI com a centres públics
d’ensenyament d’idiomes moderns, l’estructura dels cursos segueixen la
regularització que marca la LOE. Per tant, aquests cursos són aptes, segons el
currículum marcat pel Departament d’Ensenyament, per poder aconseguir les
certificacions corresponents reconegudes arreu de l’Estat Espanyol i la Unió
Europea.
Els cursos de català, són, en contingut, els que ofereixen actualment les
EOI de forma presencial. La diferència recau en que el curs és virtual, a través
de l’e-learning, la qual cosa comporta una adaptació del material, la
metodologia i la inclusió del Moodle com a plataforma educativa.
El curs es realitzarà a través de les indicacions i activitats que es
proposaran a la plataforma Moodle on hi haurà debats, activitats, fòrums, etc.
Es realitzaran activitats d’aprenentatge inicials, formatives i sumatives al llarg
del curs, algunes de les quals s’hauran d’entregar per anar avaluant
contínuament els progressos que fa l’alumne. Aquestes activitats podran ser
individuals o en petits grups, tal i com s’anirà explicant amb suficient antelació.
S’aniran realitzant debats i s’usarà el fòrum per anar resolent dubtes i
inquietuds que vagin sortint a mesura que es realitza el curs.
6
7. 1.5. Alumnat
Per poder realitzar aquest curs, els alumnes han de ser majors d’edat o
bé complir els 18 anys dins de les dates del curs al qual es matricula. D’altra
banda, no es demana un nivell d’estudis mínim, però és altament recomanable
estar alfabetitzat en la llengua materna. També s’aconsella disposar de
coneixements bàsics tecnològics, com ara l’ús de processadors de text, correu
electrònic i internet , a més de poder accedir diàriament o cada 48h al Moodle
de l’assignatura.
1.6. Experiències anteriors
Durant els dos cursos anteriors, l’empresa va assessorar a l'escola
d'idiomes EICA de Girona en el disseny i posada en marxa del Moodle de
l’assignatura de 2n de català. En aquest cas, les classes van realitzar-se
presencialment i la plataforma de treball virtual era un suport més per als
alumnes i el professor per penjar els arxius treballats a classe i ampliar material
per aquells que ho necessitessin, a mode d’atenció a la diversitat. L’objectiu no
era l’aprenentatge a través d’aquest medi. Així doncs, la finalitat principal era la
distribució correcta i ordenadament de les tasques realitzades a classe i de
reforç, fent que l’alumne pogués consultar allò que no havia acabat d’entendre i
refer exercicis, sense usar qüestionaris, xats, el fòrum, etc.
El primer any, l’experiència va ser bona, però van sorgir alguns punts de
millora, com ara l’estètica del disseny i la dificultat d’alguns docents a l’hora
d’utilitzar-lo. Acabades les classes presencials, per tal de solucionar aquests
problemes, l’empresa va oferir un curs de formació per al professorat de l’ús del
Moodle de 15 hores, sense cost addicional per a EICA. En aquest curs, a més
de rebre formació, els docents van aportar propostes de millora estètica i
funcional, les quals es van aplicar a finals del mes de juny i es van aprovar pel
consell directiu de l’escola, quedant preparat i millorat el disseny de la
plataforma per a l’any següent.
7
8. En el segon any, l’empresa s’ha dedicat al manteniment tècnic i
informàtic dels problemes que han anat sorgint durant el curs. A més, ha anat
passant qüestionaris als docents cada dos mesos per analitzar l’ús que fan del
Moodle i els inconvenients i avantatges que s’hi van detectant, per tal de portar
una eina de control i avaluació continuada.
Actualment, alguns professors estan començant a utilitzar els debats en
la llengua d’ensenyament per tal de practicar l’expressió i comprensió escrita, la
qual cosa denota la confiança que s’està adquirint sobre la plataforma.
1.7. Objectius
1.7.1. Objectius generals
• Implementar l'e-learning en l'aprenentatge d'un idioma.
1.7.2. Objectius específics
• Implementar un entorn d'aprenentatge d'un idioma a través de Moodle
• Afavorir l’accés als materials dels sistema pedagògic de la EOI
• Fomentar l'ús de les TIC entre professorat i alumnat.
• Facilitar les gestions de caràcter administratiu.
• Fer servir una metodologia basada en els principis de l’aprenentatge
constructiu
2. DESPLEGAMENT DEL PROJECTE
2.1. Model tecnopedagògic (ADDIE)
El model tecnopedagògic condicionarà l'acció formativa en aspectes com la
definició de l'entorn d'aprenentatge en què es desenvolupa el projecte
d'intervenció (autoaprenentatge, aprenentatge cooperatiu, learning by doing,
treball sobre casos, etc..). Aquest aspecte tindrà importància en la selecció de
8
9. l'eina tecnològica per a implementar l'entorn d'aprenentatge. S'haurà de
determinar la metodologia d'aprenentatge a partir del perfil dels usuaris, les
seves necessitats i habilitats.
Tal i com s'esmenta en la introducció el model pedagògic escollit és el
socioconstructivisme, que resulta ser el més recomanat en aquesta
experiència formativa per la seva complexitat.
Seguirem el model de disseny instruccional ADDIE. El model ADDIE és
un model sistemàtic de disseny instruccional que consisteix de cinc fases:
(1) Anàlisi, (2) Disseny, (3) Desenvolupament, (4) Implementació, i (5)
Avaluació.
Cal determinar la/les metodologies
d'aprenentatge i la naturalesa i implementació
de les eines, incloent-hi aspectes pedagògics i de la seva interfície, d'acord al
perfil heterogeni dels actors i les seves habilitats per interactuar amb els
continguts.
2.1.1 ANÀLISI
En aquest primer estadi del model realitzarem un anàlisi exhaustiu de
tots els elements que seran necessaris tenir presents alhora de desenvolupar el
nostre projecte. Com que ja hem destinat anteriorment un apartat a aquest
efecte, tan sols esmentarem aquells més significatius.
El perfil dels alumnes als que va destinat l'ensenyament i aprenentatge
de llengües són adults amb predisposició per aprendre el català.
L’objectiu del projecte és promoure l’ús de les TIC en l’ensenyament d’un
idioma mitjançant les comunitats virtuals i les plataformes en línia. La
plataforma ha de servir per desenvolupar els continguts lingüístics de
l'aprenentatge de llengües, que són; expressió oral i escrita, comprensió oral i
9
10. escrita i ús d'estructures morfosintàctiques del català. Els objectius finals
d'aprenentatge es correspondran amb l'adquisició del títol oficial que reconeix
qualsevol dels cinc nivells de català.
El curs es desenvoluparà de forma totalment virtual en format Moodle,
de la mateixa manera tots els materials i activitats de què es disposi seran en
línia. Per tant es fa necessari disposar d'ordinador i connexió a internet. No
descartem una presentació presencial de l'inici del projecte ni tampoc
descartem possibles entrevistes presencials al llarg del procés per determinar
situacions concretes. Es indispensable tenir domini i coneixement informàtic
bàsic.
Com a empresa disposem de tot el suport i col·laboració de tots els
agents de l'E.O.I. No tenim pressió temporal, encara que si límit econòmic
d'inversió en el projecte marcat per les institucions.
2.1.2 DISSENY
Alhora de realitzar el disseny del projecte, ens guiarem en funció de les
necessitats anteriors i dels objectius generals resultants dels anàlisis. Hem
dividit aquesta fase en tres àmbits corresponents als diferents nivells de
disseny organitzatiu, pedagògic i tecnològic.
Àmbit organitzatiu
- Identificar els grups pilot i involucrar-los al projecte: El primer pas serà
seleccionar el grup pilot de l'E.O.I. i fer-lo partícip del projecte. Convocar-los a
reunions per tal de saber la seva opinió, expectatives, necessitats i un cop
dissenyat, la visió del desenvolupament de l’espai.
- Model de gestió: Pel que fa al model de gestió, s'haurà de tenir present que
el Moodle l'haurà de gestionar l'equip docent de l'E.O.I. i per tant haurem de
dissenyar-lo tenint en compte que l'E.O.I. tingui la màxima autonomia de gestió
possible.
10
11. Àmbit pedagògic
- Model pedagògic: En el disseny del curs, es decideix que l’enfocament
didàctic general ha de ser el socioconstructivisme, el que implica que les
activitats hauran d’anar encarades a la cooperació i col·laboració dels alumnes.
Pel que fa a la formació, es portarà a terme virtualment, per tant no s'han de
tenir en compte sessions de treball presencials.
- Procés de formació: La formació es portarà a terme en la virtualitat, el que
significarà que s'hauran de buscar els processos més encertats per aconseguir
assolir els objectius que es plantegen sense cap tipus de treball presencial. Es
tindran en compte els ritmes de treball que s'estableixen en línia, la
comunicació asíncrona general i sincrònica en moments puntuals, la càrrega
d'activitats i la flexibitat en el calendari. Com a exemple de model de treball en
línia ens fixarem en el que es segueix a la UOC.
- Distribució del curs: Sobre la manera de seqüenciar i dividir el contingut per
l’aprenentatge dins dels cursos, es creu necessari que apareixin els elements
següents:
● objectius de la unitat
● contingut estructurat
● avaluació
● recursos
● activitats per l’alumne
Àmbit tecnològic
- Estructura de la plataforma: La plataforma de Moodle ha de ser
primerament intuïtiva, fàcilment navegable i agradable a la vista pels professors
de l’E.O.I. que no estan acostumats a treballar amb les TIC. El primer de tots és
realitzar una bona estructura visual de la plataforma, per aconseguir-ho
s’inclouran només els apartats que es creguin necessaris, ometent enllaços de
11
12. poc ús. Hem de tenir en compte que la plataforma ha d’estar preparada per
acollir cursos només virtuals. Així doncs els apartats o mòduls principals que
hauran d’aparèixer al Moodle seran:
● tauler
● fòrum
● debat
● curs: teoria i pràctica
● bústia
● seguiments
● calendari
- Perfils: Es triaran quins són els perfils més rellevants per incorporar a la
plataforma, els possibles seran:
● Perfil de tasques administratives i de direcció
● Perfil de tasques docents: professor – alumne
● Perfil visitant
- Continguts dels cursos: Els cursos s’han de dissenyar amb activitats de
cooperació i col·laboració, per fer-ho cal tenir present els continguts que
utilitzarem.
● Documents ofimàtics (Word, Excel, PowerPoint...)
● Documents pdf
● Vídeos
● Fotografies
● Eines d’autor (ediLim, ...)
● Qüestionaris Hotpotatoes
● Continguts virtualitzats: SCORM
● Enllaços a webs externes
Pla de formació
- Curs de formació en Moodle: Es contempla l’opció de realitzar un curs de
formació en TIC concret de l’ús de Moodle per l’equip docent de l'E.O.I.
12
13. L’objectiu principal és que els professors puguin conèixer els recursos
pedagògics i funcionalitats que presenta Moodle, relacionades amb la
docència, des de totes les perspectives.
Recursos humans
A continuació es detallen els rols i les funcions o tasques que composen
l’equip humà del projecte. Els membres del grup aniran adquirint diversos rols
de forma rotatòria per poder aprendre tots, i de manera conjunta, a usar les
diferents funcions.
ROL FUNCIONS
Director de Funció administrativa, Xènia Andrade
projectes proposta formació
professorat, recursos
tecnològics, dissenya
estructura tecnopedagògica,
Coordina al personal docent i
de suport. Responsable del
màrketing de les ofertes d’e-
learning. responsables del
procés de matrícula segur i
efectiu.
Dissenyador Dissenya la plataforma Alba Terradellas
educativa en general; el
format, els continguts, la
seqüència de temes i
activitats, etc...
Formador És l'encarregat de portar a Marc Parera
13
14. terme el procés
d'ensenyament i
aprenentatge. Dissenya les
seqüències didàctiques,
imparteix els cursos on-line,
assessora i guia als
estudiants en les tasques on-
line etc.. modera les
discussions en línia.
Equip Encarregat de la supervisió i Anna Sanz
tècnic/Coordinador coordinació informàtica del
informàtic sistema; resoldre problemes
tècnics i informàtics,
assignar contrasenyes i
accessos, actualitzar la
plataforma, etc... Pot fer de
nexe entre formador i
dissenyador. També pot
realitzar tasques de
distribució del contingut i
procés de manteniment,
administrar el servidor del
LMS, els comptes dels
usuaris, i garanteix la
seguretat del sistema.
Assessora tècnicament en
relació al software i
hardware.
2.1.3. DESENVOLUPAMENT
14
15. És en aquest moment on es desenvolupa el Pla docent, els materials de
suport, les activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i altres recursos per a cada
sessió. S'especifiquen els continguts i recursos tecnològics necessaris per tal
d'aconseguir els objectius d'aprenentatge.
Els passos del desenvolupament de la formació són els següents:
• Crear un prototip.
• Establir les eines de comunicació que s'utilitzaran durant els cursos. (xat,
email, fòrums, debats, tauler d'anuncis..)
• Fixar eines de gestió del personal docent (registre de notes,
avaluacions..)
• Desenvolupar els materials del cada curs.
• Revisar la proposta formativa: s'efectuarà una verificació dels continguts,
per localitzar errors.
• Efectuar una prova pilot.
El procés de desenvolupament de la plataforma s'ha planificat per a el curs
acadèmic 2012-2013 i s'han previst tres fases:
Primera fase (de setembre a desembre de 2012): Adaptació tècnica de la
plataforma a la EOI.
Els tècnics de MAXA experts en Moodle, han de crear juntament amb els
membres la EOI un campus virtual, amb les eines docents més necessàries
(allotjament del material imprès en pdf i dels podcast de les classes i
missatgeria) i una adequada distribució de l'espai a mostrar en la pantalla. En
aquesta fase s'han de definir les categories d'administradors, docents i alumnes
per a delimitar l'ús i accés a la plataforma d'aquests agents
En aquesta fase també s'ha de definir la base de dades que contindrà la
informació dels programes dels cursos de català, de les assignatures i els
procediments que ha de seguir el campus virtual per a alimentar-se dels
sistemes informàtics de gestió docent a utilitzar, és a dir, de la relació
d'assignatures a impartir en cada curs, del control de claus per a l'accés a la
plataforma i de la relació de professors i alumnes matriculats en cada
15
16. assignatura. També s’ha de dissenyar el sistema de suport a l’estudiant.
Segona fase (octubre de 2012): Pilotatge
Un cop creat el campus virtual, es té previst que es posi a prova amb un
dels cursos de l'oferta formativa del centre d'estudis. La docència d'aquest curs
es realitzarà exclusivament on line. L'objectiu d'aquest pilotatge serà avaluar el
disseny i la implementació d'aquest curs per tal de obtenir informació rellevant
sobre las incidències aparegudes en el desenvolupament del curs on line i
procedir als ajustaments pertinents per tal de tenir per a el segon semestre
acadèmic un campus virtual pràcticament definit.
Tercera fase (gener-juliol 2013): Generalització de l’oferta formativa on
line
Durant aquest període, els alumnes matriculats en els cursos de la EOI
conviuran amb la metodologia virtual. També està previst en aquesta fase anar
incorporant a la plataforma serveis a l’alumnat que puguin enriquir el seu accés
a l’aprenentatge més enllà dels objectius plantejats per l’assoliment dels
cursos. Alguns són:
• Activar un enllaç al recurs «Centre de Documentació» de la EOI on es
troba la bibliografia de cada curs i els recursos que la institució ha anat
produint i recopilant al llarg de tota la seva activitat.
• Activar enllaços a altres recursos d'interès pel seguiment dels cursos.
• Incorporar un fòrum de notícies de la comunitat de la EOI
• Incorporar un fòrum de debat de cada curs.
• Incorporar un calendari d'esdeveniments i d'obertura i tancament dels
cursos.
2.1.4. IMPLEMENTACIÓ
16
17. En aquesta fase es procedirà a la implementació dels cursos tenint en
compte la formació dels responsables que hauran de guiar als futurs
estudiants, la implementació dels materials propis dels cursos dintre de l'espai
de la plataforma d'aprenentatge; a més de la implementació dels sistemes de
suport també dintre de la plataforma d'aprenentatge per tal d'evitar els màxims
problemes als estudiants i ajudar-los en el procés. El triangle estudiant -
contingut - professors, comença a interactuar.
Les tasques a realitzar serien:
• Publicar els continguts al Moodle
• Preparació prèvia d’estudiants i professors.
• Execució de la oferta formativa a través de la distribució de la instrucció
entre professors i estudiants.
• Comprovar que les activitats planificades s’adien i concorden amb el
funcionament real del curs. Que tots els elements dissenyats en el curs
funcionen de forma adequada i veure les desviacions.
• Observar els recursos més efectius i els menys eficaços segons els
propòsits del curs.
• Fer els canvis que s’estimin oportuns en la instrucció i els elements
tecnològics a utilitzar.
2.1.5. AVALUACIÓ
En darrer lloc, no hem d'oblidar la fase d'avaluació que tot i ser la darrera
que anomenem la realitzarem durant totes les fases anteriors. Aquesta
avaluació serà de dos tipus: la de l’aprenentatge dels estudiants i la dels
materials d'aprenentatge. Amb aquests dos tipus d'avaluació el que pretenem
és avaluar les competències que han adquirit els estudiants a la vegada que
també avaluem quin ús han fet dels materials i de la plataforma per tal de
poder-los millorar de cara a altres edicions del curs. Per tal de disposar d’una
avaluació objectiva i equilibrada, es proposa realitzar l’avaluació en dos
moments diferents del projecte:
• Avaluació durant el procés (formativa): Aquesta avaluació podríem dir
que és de “seguiment”, i té l’objectiu de corregir, potenciar i modificar
17
18. aquells aspectes que siguin clau en el desenvolupament i èxit del
projecte. No cal esperar al final del procés per a realitzar certs canvis i/o
millores. Aquesta informació la podrem obtenir a través dels comentaris
dels professors i analitzant les dades de connexió, participació i
dinalització de la plataforma Moodle.
• Avaluació al final del procés (sumativa): és important (i essencial)
disposar d’una avaluació al final del procés. Aquesta avaluació ens
aportarà molta informació clau per a la millora i reforçament de la
plataforma Moodle dins del procés d’ensenyament-aprenentatge dins del
context de la EOI . Per això, es proposa avaluar les accions formatives
realitzades a través de la plataforma, recollida d’opinions d’alumnes i
professors a través de qüestionaris i entrevistes personals, etc.
2.2. Calendari (de les fases i terminis del projecte) Diagrama de
Gantt.
3. AVALUACIÓ
3.1. Avaluació i seguiment del projecte
18
19. Qualsevol procés de formació ha de tenir una avaluació preestablerta
des d'un bon principi, i més encara si es tracta de processos de formació amb
TIC. El projecte català e-learning, tal i com hem dit, es basa en oferir cursos de
català d'EOI totalment online a través de la plataforma MOODLE. L'escola no
disposa de cap interfície i per tant, l'hem de crear nosaltres per això necessitem
diversos sistemes, metodologies i aspectes a avaluar. Aquests són:
• La plataforma més idònia a aquesta proposta
• La mateixa proposta formativa (activitats, metodologia, rols dels actors,
temporització, dificultat, etc.) tant potencialment com realment.
• L'adaptació de la proposta al MOODLE escollit tant potencialment com
realment.
• El seu desenvolupament
• L'assoliment dels objectius curriculars i transversals per part dels
alumnes.
Depenent de l'aspecte a avaluar ho farem mitjançant eines, sistemes i
metodologies diferents. Per exemple amb pautes d'avaluació que s'utilitzaran
durant la seva utilització i un cop acabada l'activitat per mirar i comparar si allò
que havíem previst en un principi es compleix.
També utilitzarem qüestionaris, els quals ompliran els professors, ja que
ells mateixos seran els que detectaran si la implementació d¡aquesta proposta
funciona correctament o no. Els alumnes també ompliran un qüestionari per
observar el grau de satisfacció del curs, els inconvenients, les dificultats que
s'han trobat, etc.
Seguidament passem a detallar les avaluacions que farem:
3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial (Barberà, 2004:13 - 18)
Un cop tinguem l'esbós del disseny de les activitats a dur a terme, la
primera avaluació que hem de fer és la de la plataforma MOODLE. A internet
disposem d'un gran ventall de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat no
només de crear Moodles, sinó també que aquests siguin per finalitats
19
20. educatives. Els valors que més ens interessaran a l'hora de cercar el millor
MOODLE per el nostre projecte són: gratuïtat, adaptació als alumnes,
objectius i activitats, baixa dificultat d'utilització, senzillesa, fiabilitat,
funcionalitat, possibilitat d'assignar usuaris amb clau als alumnes, requisits
mínims, facilitat d'actualització i recursos que pugui suportar (àudio, vídeo,
imatges, enllaços, etc.) entre els més importants. Per dur a terme aquesta
avaluació, analitzarem les webs més rellevants de Moodle mitjançant una pauta
d'avaluació creada per a nosaltres mateixos amb tots els criteris que creiem
necessaris. Aquesta part es durà a terme entre el dissenyador, el coordinador
informàtic i els professors que participen en l'activitat per cobrir tant les
necessitats tecnològiques com les pedagògiques.
Escollida la plataforma més idònia, caldrà continuar amb el disseny total
de les activitats de cada curs de català i l’adequació d'aquestes al Moodle i a
les seves característiques. Per tant, hi haurà també un disseny del Moodle:
entrades, apartats, identificació d'usuaris, inclusió de fitxers, recursos, enllaços,
etc. és a dir, farem l'esquelet del que serà el Moodle final, on els alumnes faran
les seves aportacions i activitats, construint conjuntament el significat i per tant,
el coneixement.
Un cop hi hagi el disseny de tot això, es farà l'avaluació general d'aquest
disseny i de l'ús potencial que se n'espera tant tecnològicament com
pedagògicament. Aquest es durà a terme conjuntament entre el director de
projectes, el formador, el coordinador informàtic i el dissenyador mitjançant
unes graelles d'avaluació.
3.3. Avaluació del disseny i ús real (Barberà, 2004: 13 - 18)
Pel que fa a l'avaluació del disseny i ús real dels aspectes destacats al
punt anterior, cal dir que es durà a terme en dos moments de la implementació
tal i com s'ha explicat en el punt anterior d'avaluació segons el model ADDIE:
L'avaluació formativa (durant) es durà a terme de la implementació de les
parts tecnològica i pedagògica respectivament.
20
21. L'avaluació sumativa (al final) es realitzarà un cop acabada la implementació.
3.4. Definició de cicles de renovació i actualització (futures
inversions)
Per últim farem la confrontació per a les dades de millora (Barberà,
2004: 13 - 18). Un cop obtingudes aquestes últimes dades, serà el moment de
fer la confrontació entre les obtingudes de l'avaluació del disseny i ús potencial
i el disseny i ús real que se n'ha fet. De nou es farà conjuntament entre
coordinador informàtic i formadors ja que es tracta d'un procediment on
ambdues parts són importants i complementàries.
Segons els resultats obtinguts en aquesta confrontació de dades, es
veurà l'èxit del projecte des de tots els aspectes que el formen. Veurem els
punts forts i els dèbils, i es realitzaran els canvis pertinents en el disseny
tecnopedagògic per tal de millorar al màxim el projecte de cara al curs vinent.
En definir el pressupost i els costos d’aquest projecte, hem de considerar el
cost del seu manteniment, actualització i renovació. El resultat és que no
podem establir una xifra exacte sobre el pressupost necessari durant el
desenvolupament del projecte, per falta d’altres elements que resulten
necessaris a contemplar en un cas real (sous, subvencions, etc.). S'hauria de
fer una anàlisi exhaustiu que permeti detectar i preveure costos ocults i costos
futurs del projecte i integrar-los en el pressupost. Durant el primer any
d'utilització, i partint dels anàlisis anteriors, projectaríem un cost de
manteniment, renovació i actualització anual, àmpliament obert a les variables
que el puguin modificar, per tal d’afrontar amb més realisme el pressupost
anual. Complementari al pressupost, fixem un calendari de renovació i
actualització, que inclogui costos pel software, hardware i infrastructures de
suport.
No obstant, com a grup creiem que no sempre és necessari portar a
terme una gran inversió econòmica per desenvolupar una proposta virtual com
és el cas. Apostar per plataformes gratuïtes i fiables, treballar amb programari
lliure, utilitzar eines free 2.0 en línia, etc. són propostes de treball alternatives
que permeten estalviar i seguir oferint el mateix servei. També tenim en compte
21
22. les dificultats econòmiques i financeres del país actualment, i per tant un pla
auster en la mesura del possible afavoreix la reducció dels costos. Una altra
manera d’abaratir les despeses serà promoure l’economia d'escala amb el fi de
compartir projectes iguals o similars amb altres institucions. Això requereix una
acció prèvia d'anàlisis de la resta d'institucions, no necessàriament EOIs, basat
en una comunicació sincera.
Per últim creiem que els projectes de tecnologia s’han de mantenir
dinàmics i oberts, en cicles permanents de renovació i actualització. Com que
la nostra situació es tracta d’un cas molt específic i podríem dir pilot, aquest
períodes s’hauran de portar a terme més sovint, per exemple, cada setmana o
cada més. En addició, i vinculats a aquests cicles, posarem en marxa
processos per a la correcció i millora de les conclusions que anem obtenint de
les avaluacions periòdiques.
3.5 Avaluació dels alumnes
L'avaluació de l'alumnat serà contínua, tenint en compte el procés
d'aprenentatge de cada alumne, ja que es promou l'atenció a la diversitat i una
formació més individualitzada.
Alguns factors que es tindran en compte per a l'avaluació dels alumnes són:
- Dispondre d'una actitud participativa.
- Presentar els treballs de forma clara i coherent.
- Participar en els xats, fòrums..de l'assignatura.
- Aportar continguts i ajudar als companys si escau.
4. BIBLIOGRAFIA
• Barberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d.,
et al. Pautas para el análisis de la intervención en entornos de
aprendizaje virtual: dimensiones relevantes e instrumentos de
evaluación. (Setembre / 2004). http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm
(consultat a l'abril de 2012)
22
23. • Fonaments del disseny tecnopedagògic. UOC, 2010.
• Sangrà, A., Williams, P., Schrum, L., Guàrida, L. (N.D.) Models de
disseny tecnopedagògic, dins de Fonaments del disseny tecno-
pedagògic. Barcelona UOC
• Fernández, P. (2002) Disseny d’entorns i escenaris d’aprenentatge:
Moodle a l’aula. Barcelona
UOC.
• Díez Gutiérrez, E. J. Modelos socioconstructivistas y colaborativos en el
uso de las TIC en la formación inicial del profesorado. Universidad de
León. Facultad de Educación. Dpto. de Didáctica General, Específicas y
Teoría de la Educación. León. España
• Recuperat el 17/04/2012. Socioconstructivismo.
http://proyectotacto.tracce.es/Investigacion/Teorias/Socioconstructivismo
/index.html
23
