1. LA ROMANITZACIÓ
DE LES ILLES
BALEARS
IES Llorenç Garcías i Font (Artà)
Direcció i coordinació:
© 2003 Jaume Alzina Mestre
Autors:
Antoni Álvarez-Ossorio
Rafel Cruz Lliteras

2. paràmetres tècnics
paràmetres tècnics
power point (1997/2000).
power point (1997/2000).
diapositives: 41
diapositives: 41
hipervincles: a partir de la diapositiva 5.
hipervincles: a partir de la diapositiva 5.
transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”
transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”
amb el mouse..
amb el mouse

3. presentació
presentació
aquesta unitat ha estat elaborada pels
aquesta unitat ha estat elaborada pels
alumnes Antoni Álvarez-Ossorio ii Rafel
alumnes Antoni Álvarez-Ossorio Rafel
Cruz Lliteras en la matèria ““Història ii
Cruz Lliteras en la matèria Història
cultura de les illes Balears”, de 1r de
cultura de les illes Balears”, de 1r de
batxillerat, sota la direcció del professor
batxillerat, sota la direcció del professor
Jaume Alzina Mestre.
Jaume Alzina Mestre.
la finalitat és proporcionar al professorat ii a
la finalitat és proporcionar al professorat a
l'alumnat d’ESO un material didàctic
l'alumnat d’ESO un material didàctic
complementari que serveixi per introduir o
complementari que serveixi per introduir o
completar aquells aspectes més importants
completar aquells aspectes més importants
de l’època romana a les illes Balears.
de l’època romana a les illes Balears.

4. presentació
presentació
per això, a través de les diapositives que
per això, a través de les diapositives que
conformen aquesta presentació, els alumnes
conformen aquesta presentació, els alumnes
podran disposar d’un seguit d’informacions
podran disposar d’un seguit d’informacions
indispensables per comprendre iianalitzar
indispensables per comprendre analitzar
visualment:
visualment:
a)
a) la conquesta iil’annexió de les Illes.
la conquesta l’annexió de les Illes.
b)
b) l’aparició dels primers nuclis urbans a
l’aparició dels primers nuclis urbans a
l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a
l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a
la ciutat de Pol—lèntia.
la ciutat de Pol—lèntia.
c)
c) els aspectes més rellevants del que va suposar
els aspectes més rellevants del que va suposar
la romanització.
la romanització.
d)
d) les activitats econòmiques més importants de
les activitats econòmiques més importants de
l’època.
l’època.
e)
e) la crisi de la civilització romana iil’ocupació de
la crisi de la civilització romana l’ocupació de
les Illes pels pobles germànics iil’imperi
les Illes pels pobles germànics l’imperi
Bizantí.
Bizantí.

5. índex
índex
introducció
conquesta i annexió
els nuclis urbans. la romanització
les activitats econòmiques
crisi i decadència
bibliografia

6. introducció
introducció
desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va
desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va
conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la
conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la
nostra era).
nostra era).
la incorporació de les illes Balears al món iila
la incorporació de les illes Balears al món la
civilització romana va comportar canvis importants
civilització romana va comportar canvis importants
en la forma de vida dels illencs.
en la forma de vida dels illencs.
Mapa de l’Imperi
Mapa de l’Imperi
romà
romà

7. La civilització romana
La civilització romana
Roma va ser la ciutat més poderosa de
Roma va ser la ciutat més poderosa de
l'antiguitat i iva formar un imperi que va
l'antiguitat va formar un imperi que va
perdurar més de mil anys.
perdurar més de mil anys.
Desprès d’ocupar tota la península
Desprès d’ocupar tota la península
italiana, Roma va vèncer els
italiana, Roma va vèncer els
cartaginesos aales anomenades guerres
cartaginesos les anomenades guerres
púniques.
púniques.
Això li va permetre dominar tota la
Això li va permetre dominar tota la
Mediterrània oriental (Grècia,
Mediterrània oriental (Grècia,
Macedònia, Àsia Menor...).
Macedònia, Àsia Menor...).
Posteriorment, les fronteres de l’imperi
Posteriorment, les fronteres de l’imperi
s’ampliaren amb les conquestes d’altres
s’ampliaren amb les conquestes d’altres
territoris del nord d’Àfrica i ide
territoris del nord d’Àfrica de
l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia,
l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia,
Germània, Britània...).
Germània, Britània...).
Així va aparèixer el limes, la frontera
Així va aparèixer el limes, la frontera
entre el món romà i iels pobles
entre el món romà els pobles
“bàrbars”.
“bàrbars”.

8. L’imperi romà
L’imperi romà
700 ANE
700 ANE 509 ANE
509 ANE Expansió per 30 ANE
30 ANE 476
476
la Mediterrània
Monarquia República Imperi
123 ANE: :
123 ANE Crisi del
Crisi del Invasions i i
Invasions
conquesta de les Balears
conquesta de les Balears segle III
segle III fifide l’Imperi
de l’Imperi

9. L’imperi romà
L’imperi romà
218 ANE
218 ANE 44 ANE, en temps de César
44 ANE, en temps de César
305, en temps de Dioclecià 476, la caiguda de l’Imperi
305, en temps de Dioclecià www.roman-empire.net/ 476, la caiguda de l’Imperi
www.roman-empire.net/

10. CONQUESTA I
CONQUESTA I
ANNEXIÓ
ANNEXIÓ

11. La conquesta de les Balears
La conquesta de les Balears
La conquesta de les illes
La conquesta de les illes
Balears va tenir lloc el 123
Balears va tenir lloc el 123
ANE, ,quan el cònsol romà
ANE quan el cònsol romà
Quintus Caecilius Metellus va
Quintus Caecilius Metellus va
sotmetre militarment Mallorca
sotmetre militarment Mallorca
i iMenorca.
Menorca.
Les causes que motivaren la
Les causes que motivaren la
conquesta són diverses:
conquesta són diverses:
–– Per una part, les accions
Per una part, les accions
pirates de la població
pirates de la població
talaiòtica contra les naus
talaiòtica contra les naus
romanes.
romanes.
–– Per altra part, la situació
Per altra part, la situació
estratègica de les Illes aala
estratègica de les Illes la
Mediterrània occidental
Mediterrània occidental
feia imprescindible la
feia imprescindible la
seva ocupació.
seva ocupació.
Imatge de les legions romanes
Imatge de les legions romanes
http://legionescesar.tripod.com/
http://legionescesar.tripod.com/

12. La conquesta de les Balears
La conquesta de les Balears
L’ocupació militar formaria part del llarg procés general
L’ocupació militar formaria part del llarg procés general
d’expansió econòmica iimilitar de Roma.
d’expansió econòmica militar de Roma.
En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia
En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia
aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.
aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.
Al segle IIANE aales Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes
Al segle ANE les Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes
romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.
romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.
El castell d’Eivissa
El castell d’Eivissa Imatge d’una fortificació romana
www.ibizanight.com
www.ibizanight.com
Imatge d’una fortificació romana
http://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm
http://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm

13. Les Balears ii la Hispània
Les Balears la Hispània
romana
romana
El sistema polític
El sistema polític
d’Hispània romana es
d’Hispània romana es
basava en la divisió del
basava en la divisió del
territori en províncies.
territori en províncies.
Cada província era
Cada província era
governada per un
governada per un
magistrat o comandant
magistrat o comandant
militar.
militar.
En un primer moment, les
En un primer moment, les
Balears s’integraren aala
Balears s’integraren la
província d’Hispània
província d’Hispània
Citerior, que comprenia
Citerior, que comprenia
la part oriental de la
la part oriental de la
Península fins l’actual
Península fins l’actual Aqüeducte de la ciutat de Tarraco,
Cartagena. Aqüeducte de la ciutat de Tarraco,
Cartagena. la capital d’Hispània Citerior
la capital d’Hispània Citerior

14. Les Balears ii la Hispània
Les Balears la Hispània
romana
romana
Posteriorment, en temps
Posteriorment, en temps
d’Octavi August, les Balears
d’Octavi August, les Balears
s’integraren aala Tarraconensis.
s’integraren la Tarraconensis.
A finals del segle III, en temps
A finals del segle III, en temps
de l’emperador Dioclecià,
de l’emperador Dioclecià,
passaren aaformar part de la
passaren formar part de la
província Cartaginensis.
província Cartaginensis.
Finalment al segle IV durant la
Finalment al segle IV durant la
crisi de l’imperi, constituïren
crisi de l’imperi, constituïren
una província amb entitat pròpia
una província amb entitat pròpia
denominada Insulae Baleares o
denominada Insulae Baleares o
Baleàrica.
Baleàrica.

15. L'annexió de les Balears
Conquesta i expansió La conquesta Vinculació administrativa
de Roma per la Mediterrània i l'ocupació de les Illes amb les
(s.IV/III ANE-I/II) militar províncies de la
de les Illes Hispània romana
Eivissa:ciutat Mallorca i Menorca:
federada (123 ANE) Inicialment, a la Hispània
Q.Caecilius Metellus Citerior
Segle I: Causes de la conquesta:
municipi romà -pirateria dels balears A principis de l'Imperi
-situació estratègica de (Octavi August), a la
les Illes... Tarraconensis
Finals s.III (Dioclecià),
a la Cartaginensis
S.IV, província amb
entitat pròpia:
Insulae Baleàrica

16. ELS NUCLIS
ELS NUCLIS
URBANS. LA
URBANS. LA
ROMANITZACIÓ
ROMANITZACIÓ

17. Les ciutats
Les ciutats
La incorporació de les Balears
La incorporació de les Balears
aala civilització romana
la civilització romana
comportà la vinguda d’uns
comportà la vinguda d’uns Bocchoris
3000 colons procedents de la Pol·lèntia
3000 colons procedents de la
Península Ibèrica.
Península Ibèrica.
A Mallorca es fundaren dues
A Mallorca es fundaren dues
Via de comunicació
(traçat hipotètic)
noves ciutats: Palma ii
noves ciutats: Palma
Pol·lèntia (Alcúdia).També
Pol·lèntia (Alcúdia).També
crearen nuclis rurals que
crearen nuclis rurals que Zona de
anomenaren viles.
anomenaren viles. Palma centuriació
D’altres nuclis urbans
D’altres nuclis urbans
coneguts aaMallorca eren
coneguts Mallorca eren
Bocchoris (prop de l’actual
Bocchoris (prop de l’actual
port de Pollença) iiles ciutats
port de Pollença) les ciutats
de Guium iiTuccis de les
de Guium Tuccis de les
quals no es coneix el seu Nuclis i icolònies romanes aaMallorca
Nuclis colònies romanes Mallorca
quals no es coneix el seu
emplaçament.
emplaçament.

18. Les ciutats
Les ciutats
Les principals ciutats romanes de
Les principals ciutats romanes de
Menorca, foren Iamo (Ciutadella) ii
Menorca, foren Iamo (Ciutadella)
Mago (Maó), que adquiriren una
Mago (Maó), que adquiriren una
notable prosperitat econòmica.
notable prosperitat econòmica.
A les Pitiüses, la romanització es
A les Pitiüses, la romanització es
consolidà al segle I. Aleshores l’antiga
consolidà al segle I. Aleshores l’antiga
ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la
ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la Ebusus
condició de ciutat federada iies
condició de ciutat federada es
convertí en un municipi romà.
convertí en un municipi romà.
Sanicera
Nuclis i icolònies romanes aaMenorca i i
Nuclis colònies romanes Menorca
Iamo aales Pitiüses
les Pitiüses
Mago

19. Pol·lèntia
Pol·lèntia
Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.
Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.
Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part
Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part
de la ciutat, concretament:
de la ciutat, concretament:
–– Les restes de tres cases.
Les restes de tres cases.
–– El teatre.
El teatre.
–– El fòrum.
El fòrum.
Pol·lèntia (Alcúdia)
Pol·lèntia (Alcúdia)
http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca
http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca

20. Pol·lèntia
Pol·lèntia
A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-
A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-
oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.
oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.
Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la
Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la
primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre
primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre
del qual es trobava l’impluvium.
del qual es trobava l’impluvium.
A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de
A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de
l’antiga murada romana iiel carrer porticat.
l’antiga murada romana el carrer porticat.
Font: Arribas Palau, A.:
Font: Arribas Palau, A.:
”Historia de Alcudia” vol.!.
”Historia de Alcudia” vol.!.

21. Pol·lèntia
Pol·lèntia
Cap de nina de la casa del cap de bronze i i
Cap de nina de la casa del cap de bronze
reconstrucció de la casa dels dos tresors.
reconstrucció de la casa dels dos tresors.
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) i
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) i
Alomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”
Alomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”

22. Pol·lèntia
Pol·lèntia
Pol·lèntia: restes de la murada i icarrer porticat
Pol·lèntia: restes de la murada carrer porticat
www.pollentia.net
www.pollentia.net

23. Pol·lèntia
Pol·lèntia
El fòrum o plaça pública estava
El fòrum o plaça pública estava
situat al centre de la ciutat. Al
situat al centre de la ciutat. Al
fòrum s'ubicaven els principals
fòrum s'ubicaven els principals
edificis de la ciutat, amb
edificis de la ciutat, amb
funcions jurídiques,
funcions jurídiques,
administratives, comercials ii
administratives, comercials
religioses.
religioses.
Els edificis trobats, són el
Els edificis trobats, són el
temple capitolí, dedicat aa
temple capitolí, dedicat
Júpiter, Juno iiMinerva, que
Júpiter, Juno Minerva, que
constituïa l'edifici major de la
constituïa l'edifici major de la
plaça; dos petits edificis
plaça; dos petits edificis
dedicats aadivinitats, un pòrtic,
dedicats divinitats, un pòrtic,
una illeta de tabernae o
una illeta de tabernae o
botigues iirestes d’escultures, Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)
Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)
botigues restes d’escultures, www.pollentia.net
inscripcions, etc.
inscripcions, etc.
www.pollentia.net

24. Pol·lèntia
Pol·lèntia
Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà,
Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà,
únic aales illes Balears, amb una capacitat per aadues mil persones, i i
únic les illes Balears, amb una capacitat per dues mil persones,
que fou construït en el segle IIdC.
que fou construït en el segle dC.
Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són:
Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són:
–– la cavea oogrades, que presenta una planta semicircular.
la cavea grades, que presenta una planta semicircular.
–– una orquestra semicircular, situada entre les grades i il'escena.
una orquestra semicircular, situada entre les grades l'escena.
–– una scaena ooescenari, de tipus rectangular que es trobava una mica
una scaena escenari, de tipus rectangular que es trobava una mica
més elevada que l'orquestra.
més elevada que l'orquestra.
Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998
Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998 www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)

25. La romanització
La romanització
La romanització de la
La romanització de la
població indígena fou
població indígena fou
intensa.
intensa.
Els habitants de les illes
Els habitants de les illes
Balears varen adoptar
Balears varen adoptar
progressivament el llatí com
progressivament el llatí com
aallengua iitambé els
llengua també els
sistemes d’organització, els
sistemes d’organització, els
costums iila religió
costums la religió
romanes.
romanes.
També canviaren les formes
També canviaren les formes
d’enterrament iiels rituals
d’enterrament els rituals
funeraris, el més utilitzat
funeraris, el més utilitzat
dels quals fou el de la
dels quals fou el de la
incineració.
incineració. Llumeta i i màscara romanes (Pol·lèntia)
Llumeta màscara romanes (Pol·lèntia)
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)

26. La romanització
Nuclis urbans Població
Mallorca Eivissa: Colons procedents Població
-Ebusus de la Península. indígena
escassa informació
arqueològica
Palma i Pol·lèntia: Menorca: Procés intens
-ciutats de nova -Mago (Maó). de romanització
fundació. -Iamo (Ciutadella).
-"Dret romà"
Altres nuclis urbans: -Inscripcions -Assimilació dels
-Ceràmica costums, llengua
-Monedes i creences
-Làpides funeràries romanes.
Bocchoris:
-probable origen
indígena
Guium i Tuccis:
-no localitzades
-"Dret llatí"

27. LES ACTIVITATS
LES ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
ECONÒMIQUES

28. L’activitat agrària
L’activitat agrària
Les activitats econòmiques
Les activitats econòmiques
bàsiques eren l’agricultura iila
bàsiques eren l’agricultura la
ramaderia.
ramaderia.
S’introduïren noves tècniques
S’introduïren noves tècniques
agràries.Els cereals iila vinya
agràries.Els cereals la vinya
eren uns dels conreus més
eren uns dels conreus més
importants.
importants. Calçada romana
Calçada romana
Els nuclis bàsics de
Els nuclis bàsics de www.artehistoria.com
www.artehistoria.com
l'explotació agrícola eren les
l'explotació agrícola eren les
villae (cases de camp d’una
villae (cases de camp d’una
finca).
finca).
La divisió de la propietat de la
La divisió de la propietat de la
terra es feia mitjançant unes
terra es feia mitjançant unes
quadricules anomenades
quadricules anomenades
centuriacions.
centuriacions.
Cubeta per salar peix de la factoria
Cubeta per salar peix de la factoria
de s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)
de s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

29. L’activitat comercial
L’activitat comercial
El comerç aales Balears era molt
El comerç les Balears era molt
intens iiadquirí una importància
intens adquirí una importància
més que considerable.
més que considerable.
Molts de vaixells que anaven
Molts de vaixells que anaven
d’Hispània aaItàlia iide la Gàl·lia
d’Hispània Itàlia de la Gàl·lia
aaÀfrica visitaven les Balears.
Àfrica visitaven les Balears.
El comerç del vi iide l’oli
El comerç del vi de l’oli
constituïa una de les fonts
constituïa una de les fonts
principals de la prosperitat
principals de la prosperitat Àmfores romanes
Àmfores romanes
www.masdebuceo.com
d’Itàlia.
d’Itàlia.
www.masdebuceo.com
Per això s’han trobat aales illes
Per això s’han trobat les illes
un gran nombre d’àmfores que
un gran nombre d’àmfores que
s’utilitzaven com aarecipients per
s’utilitzaven com recipients per
transportar oli, vi, iitambé
transportar oli, vi, també
cereals, peix salat, etc.
cereals, peix salat, etc.
Monedes de l’època romana (Eivissa)
Monedes de l’època romana (Eivissa)
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

30. L’activitat comercial
L’activitat comercial
Fruit d’aquesta activitat
Fruit d’aquesta activitat
comercial és també la
comercial és també la
penetració aales Balears
penetració les Balears
d’altres objectes de
d’altres objectes de
ceràmica de gran qualitat.
ceràmica de gran qualitat.
Cal destacar, sobretot:
Cal destacar, sobretot: Copa de ceràmica sigillata localitzada aaEivissa
Copa de ceràmica sigillata localitzada Eivissa
–– La ceràmica de Campània,
La ceràmica de Campània, www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
de vernís negre metàl·lic.
de vernís negre metàl·lic.
–– La ceràmica de la ciutat
La ceràmica de la ciutat
d’Arezzo (Aretium), de
d’Arezzo (Aretium), de
color vermell, amb
color vermell, amb
reflexos metàl·lics, que
reflexos metàl·lics, que
constitueix la vertadera
constitueix la vertadera
ceràmica romana iiés
ceràmica romana és
coneguda amb el nom de
coneguda amb el nom de
“terra sigillata”. Ungüentaris de vidre localitzats aaEivissa
Ungüentaris de vidre localitzats Eivissa
“terra sigillata”. www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm

31. Recursos econòmics
Agricultura i ramaderia Activitats comercials
Nous mètodes i Villae: Importància del
tècniques agrícoles nuclis d'explotació comerç marítim
agrícola
Conreus: Centuriacions: Nombroses restes
trilogía mediterrània divisió provinents dels
de la propietat jaciments
de la terra submarins
Àmfores utilitzades
-cereals per transportar vi, oli,
-vinya cereals, peix salat...
-olivera
Monedes, vidres,
bronzes, joies i
teixits
Gran varietat de
ceràmica importada:
destaca la "terra
sigillata" d'Arezzo

32. CRISI I
CRISI I
DECADÈNCIA
DECADÈNCIA

33. La crisi del segle III
La crisi del segle III
La crisi general que patí l’imperi, a partir del
La crisi general que patí l’imperi, a partir del
segle III, sembla que afectà també les Balears.
segle III, sembla que afectà també les Balears.
La ciutat de Pol·lèntia experimentà una
La ciutat de Pol·lèntia experimentà una
reducció de l’àrea urbana ii una disminució de
reducció de l’àrea urbana una disminució de
la població.
la població.
Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va
Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va
produir l’expansió del cristianisme.
produir l’expansió del cristianisme.
Maqueta d’una nau de guerra romana
Maqueta d’una nau de guerra romana
http://sapiens.ya.com
http://sapiens.ya.com

34. La caiguda de l’imperi romà. Els
La caiguda de l’imperi romà. Els
pobles germànics (segle V)
pobles germànics (segle V)
www.uam.es
www.uam.es

35. Crisi ii decadència de la civilització romana
Crisi decadència de la civilització romana
El procés de
El procés de
decadència, comú
decadència, comú
al món romà, es
al món romà, es
manifestà amb la
manifestà amb la
desintegració
desintegració
política de l’imperi
política de l’imperi
iil’ocupació de les
l’ocupació de les
illes pels vàndals
illes pels vàndals
(s. V) que s’havien
(s. V) que s’havien
establert al nord
establert al nord
d’Àfrica.
d’Àfrica.
El regne vàndal del nord d’ Àfrica
El regne vàndal del nord d’ Àfrica
Font: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998
Font: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998

36. Crisi ii decadència de la civilització romana
Crisi decadència de la civilització romana
Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània
Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània
occidental, les Balears quedaren vinculades aal’imperi oriental (s.
occidental, les Balears quedaren vinculades l’imperi oriental (s.
VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània
VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània
s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).
s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).
A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de
A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de
la metròpoli iiassoliren un període de semiindependència poc
la metròpoli assoliren un període de semiindependència poc
conegut.
conegut.
A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades aaal-
A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades al-
Andalús, és aadir, aala civilització islàmica.
Andalús, és dir, la civilització islàmica.
L’expansió de Bizanzi
L’expansió de Bizanzi
Font: Atles de les Illes Balears.
Font: Atles de les Illes Balears.
CD ROM.1998
CD ROM.1998

37. Les basíliques paleocristianes
Les basíliques paleocristianes
Amb la conquesta
Amb la conquesta
de les illes Balears
de les illes Balears
per part de Bizanci,
per part de Bizanci,
l’expansió del
l’expansió del
cristianisme es
cristianisme es
manifestà amb
manifestà amb
l’aparició, al segle
l’aparició, al segle
VI, de nombroses
VI, de nombroses
basíliques
basíliques
paleocristianes,
paleocristianes,
sobretot aaMallorca
sobretot Mallorca
iiaaMenorca.
Menorca.
Pica baptismal de la basílica
Pica baptismal de la basílica
paleocristiana de Son Bou (Menorca)
paleocristiana de Son Bou (Menorca)
http://www.menorcaweb.net
http://www.menorcaweb.net

38. Les basíliques paleocristianes
Les basíliques paleocristianes
Les basíliques
Les basíliques
paleocristianes eren
paleocristianes eren
edificis de planta
edificis de planta
rectangular d’una o tres
rectangular d’una o tres
naus amb absis intern.
naus amb absis intern.
Les més conegudes són,
Les més conegudes són,
aaMallorca, les de Son
Mallorca, les de Son
Peretó (Manacor) iide
Peretó (Manacor) de
Son Fiol (Santa Maria) i,
Son Fiol (Santa Maria) i,
aaMenorca, les de Son
Menorca, les de Son
Bou (Alaior), es Fornàs
Bou (Alaior), es Fornàs
de Torelló (Maó), entre
de Torelló (Maó), entre Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca) )
d’altres.
d’altres.
Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca
www3.planalfa.es
www3.planalfa.es

39. Les basíliques paleocristianes
Les basíliques paleocristianes
La basílica
La basílica
paleocristiana de
paleocristiana de
Son Peretó
Son Peretó
constava de tres
constava de tres
naus separades per
naus separades per
pilastres iicolumnes
pilastres columnes
iid’un vestíbul amb
d’un vestíbul amb
dues piques
dues piques
baptismals
baptismals
cruciformes.
cruciformes.
Midava uns 31 m
Midava uns 31 m
per 14 m, iiel
per 14 m, el
trespol estava
trespol estava
cobert per mosaics
cobert per mosaics
de diferents colors
de diferents colors
que formaven
que formaven
figures
figures
geomètriques. Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor) )
geomètriques. Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor

40. Crisi i decadència de la
civilització romana
Crisi del Desintegració política
s. III de l' imperi
Pol·lentia: Els vàndals del nord Expansió de Bizanci: S.VII-IX: poques
-reducció de l'àrea d'Àfrica ocupen -ocupació de referències
urbana i disminució les illes les Balears -"segles obscurs"
del nombre d'habitants Balears (s.V) (s. VI)
Penetració
i expansió Basíliques
del cristianisme paleocristianes de
Mallorca i Menorca

41. Bibliografia bàsica
Bibliografia bàsica
Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i ihistòria, Mallorca, Ed.
Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia història, Mallorca, Ed.
Moll, 1998.
Moll, 1998.
Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i icultura, Mallorca, Ed.
Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història cultura, Mallorca, Ed.
Moll, 1985.
Moll, 1985.
Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.
Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.
Autors diversos : :Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes
Autors diversos Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes
Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.
Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.
Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.
Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.
Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,
Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,
Ed. Moll, 1998.
Ed. Moll, 1998.
Santueri, aproximació aal’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de
Santueri, aproximació l’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de
les Illes Balears, 2002.
les Illes Balears, 2002.
Webs d’interès:
Webs d’interès:
-http://www.Pollentia.net
-http://www.Pollentia.net
-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html
-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html
-http://www.alcudia.net
-http://www.alcudia.net
-http://www.tesorillo.com
-http://www.tesorillo.com
-http://www.terraeantiqvae.com/
-http://www.terraeantiqvae.com/
-http://www.roman-empire.net
-http://www.roman-empire.net
-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm