Balanç comunicació externa i corporativa 2011

Balanç de feina feta 2009-2010
Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació

Índex

Comunicació corporativa

Publicacions periòdiques
 Memòria d’activitat
 Butlletí efarma
 Pla de salut
 Publicacions específiques
 Tríptics i documents de suport
 Pòsters per a actes institucionals

Webs corporatius

Premi de Recerca en Atenció Primària
 Convocatòria
 Procés d’avaluació dels projectes
 Entrega del Premi – Jornada Tècnica de l’RSB
 Comunicació externa

Jornades
 Presentació dels resultats de benchmarking
 Jornada Tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB
 Jornades de Farmàcia
 Jornada d’AIS Litoral Mar
 Altres jornades

Imatge corporativa
 Imatge corporativa dels governs territorials de salut
 Imatge corporativa de les àrees integrals de salut
 Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitats

Campanyes institucionals
 Campanya per al Banc dels Aliments, un exemple

Participació en grups i comissions
 Canal Salut
 Comissió de Comunicació Institucional en l’Àmbit de Salut

Coordinació lingüística

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 2

Dinamització interna

Formació interna
 Formació de portaveus: comunicar de manera eficaç
 Redacció de discursos institucionals

Cursos interns
 Imatge corporativa
 Introducció a la comunicació 2.0
 Disseny per comunicar

Gestió d’àmbits d’informació interna

Comunicació externa

Política comunicativa territorial
 Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)
 Àmbit Barcelonès Nord
 Àmbit Barcelonès Sud
 Temes generals

Estratègia de comunicació
 Plans de comunicació
 Participació en projectes concrets (inauguracions d’hospitals, ACUT, recepta electrònica,
ASSIR)
 Discursos institucionals
 Gestió de bases de dades

Premsa i mitjans de comunicació
 Materials de premsa
 Gestió de peticions de mitjans
 Recull de premsa

Participació en actes oficials

Política comunicativa amb altres institucions

Comunicació en situacions de crisi


Balanç de feina feta
Comunicació corporativa

Publicacions periòdiques

Memòria d’activitat
La Memòria d’activitat és la publicació electrònica anual de referència per a la consulta de
les dades més rellevants de recursos i activitat de la Regió Sanitària Barcelona (RSB). S’ha
elaborat en aquest format des de l’any 2005 ja que, abans del Decret 105/2005, coexistien
les memòries de les 4 regions sanitàries diferenciades. Aquesta publicació comprèn, també,
els aspectes següents:
• Descripció del territori i la població de la Regió Sanitària.
• Les principals línies estratègiques impulsades des del Departament de Salut; com
ara: llistes d’espera; pla d’inversions en equipaments de salut, horitzó 2012;
implantació de la recepta electrònica, els governs territorials de salut.
• Recull de les dades més importants dels recursos i l’activitat per línies assistencials:
atenció primària, atenció hospitalària, atenció sociosanitària, atenció a la salut
mental, atenció farmacèutica i prestacions complementàries.
• Execució del pressupost.

En aquest document, que coordina la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, hi
participen totes les direccions de l’RSB, i és presentat i aprovat en el Consell de Direcció de
l’RSB.

Atès el tarannà específic del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), com a ens públic de la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha elaborat de manera diferenciada
la Memòria d’activitat del CSB, també com a publicació electrònica anual de referència per
a la consulta de les dades més rellevants de recursos i activitat del CSB. Per coherència
amb les dades presentades a la Memòria de l’RSB, s’ha procurat mantenir la mateixa
estructura i presentar les dades d’una manera equivalent. Aquest document, que coordina
la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, és presentat i aprovat a la Comissió
Permanent del CSB. Totes dues publicacions es difonen en format electrònic i totes les
edicions des de l’any 2004 es poden consultar a la web de l’RSB.

Cal esmentar que, fins a l’any 2003, es va elaborar
el Recull de dades del Consorci Sanitari de
Barcelona, un quadríptic que contenia de manera
molt gràfica i visual una síntesi de les dades més
significatives relatives al CSB, extretes de la
Memòria d’activitat i que constituïa un recurs molt
adequat per funcionar com a presentació de
l’organització. Amb l’aparició de l’RSB es va deixar
de fer, tot i que hi havia el projecte –amb el


document pràcticament acabat– de tornar a iniciar aquesta línia de publicacions, tant per a
l’RSB com per al CSB.

Butlletí e-farma
El butlletí e-farma de l’RSB va aparèixer, l’any 2006, com una adaptació del Bulletí
farmacoterapèutic de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat a la nova realitat de l’RSB, tenint
en compte que la prestació farmacèutica havia de ser un dels puntals en la gestió eficient
dels recursos sanitaris. Una de les seves prioritats bàsiques ha estat proporcionar
informació independent, pròxima i
actualitzada sobre diferents
aspectes relatius a la utilització de
medicaments. Va estar pensat, des
del primer moment, per tal
d’adaptar-se a la plataforma web,
de manera que els articles es
compaginen individualment per tal
que puguin ser indexats i
recuperats per a la web i també
s’elabora el número sencer per no
perdre el concepte de publicació
temàtica. Coberta de la publicació Pàgina web del butlletí

En aquest context, figura com a web mèdica acreditada i compta amb el reconeixement de
l’ISDB (International Society of Drug Bulletins). Des del setembre de 2007 s’ha publicat un
número cada trimestre, amb la qual cosa l’últim número publicat és l’11, corresponent al
juny de 2010.

Pla de salut
El Pla de salut constitueix un dels documents de referència
obligada per planificar les accions de salut en l’àmbit de
referència ja que, sobretot, es dedica a l’anàlisi de les
necessitats i desigualtats de salut de la població i a
identificar els problemes de salut prioritaris.
L’any 2008 es va redactar, revisar, aprovar i publicar el Pla
de salut a l’horitzó 2010, en un context totalment nou, quant a
l’organització territorial, determinat per la creació de l’RSB i el
desplegament dels governs territorials de salut com a noves
unitats territorials de referència.
Cal destacar que, a més dels dos volums dedicats a la Regió
Sanitària Barcelona (el primer sobre anàlisi de la situació de
salut i el segon sobre els eixos estratègics que han d’articular les polítiques de salut en els
anys següents), es va elaborar el Pla de salut de la ciutat de Barcelona per al mateix
període de referència, seguint la mateixa estructura i format, en col·laboració amb
l’Agència de Salut Pública de Catalunya; en aquest últim cas, a més de la versió electrònica
que està posada a disposició de tothom a les webs del CSB i de l’RSB, també es va elaborar
una síntesi que es va imprimir i distribuir com en edicions anteriors del Pla.


Publicacions específiques
L’RSB ha mantingut una política de publicacions que ha anat evolucionant al llarg del temps
i, després d’una primera època en què s’editaven i s’imprimien en paper els principals
documents estratègics (Memòria, Pla de salut, Recull de dades, etc.), progressivament s’ha
anat optant pel format electrònic, tant per a la realització del document com per a la seva
difusió, per tal de reduir costos d’impressió i distribució, i també afavorir la seva
actualització i divulgació. Aquesta política ha coincidit amb les directrius marcades des del
Departament de Salut i la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya pel
que fa a les publicacions corporatives.

Aquestes són algunes de les publicacions més destacades elaborades durant aquest
període en les quals s’ha intervingut en major o menor grau:

Recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels trastorns mentals en
persones grans institucionalitzades
A partir de fets com ara el descens de la natalitat, la disminució de la
morbomortalitat i l’envelliment progressiu de la població, i amb
l’objectiu d’afavorir l’ús racional dels medicaments i els resultats de
salut en aquest grup vulnerable de població, es va considerar
necessari implementar estratègies de selecció basades en criteris
d’eficàcia, seguretat i experiència d’ús i en altres factors com ara
necessitat, adequació i eficiència, tenint en compte les característiques
individuals de cada pacient i les patologies més prevalents. En aquest
sentit, es va elaborar un document de recomanacions per a
l’abordatge terapèutic dels principals trastorns mentals dels pacients
institucionalitzats en centres geriàtrics socials.

La població immigrant estrangera a la Regió Sanitària Barcelona (2008)
Estudi al voltant de la immigració i la seva relació amb la salut en
l’àmbit de l’RSB, a partir del Pla director d’immigració en salut,
mitjançant la definició d’un model d’atenció i organització de serveis,
que permetés al sistema de salut fer front a la nova situació plantejada
pel fenomen migratori. El document permet consultar la distribució per
grups d’edat i sexe i per GTS. També reflecteix per a cadascuna de les
ABS els sis països amb major nombre d’immigrants acreditats.

Dependència-influència territorial XHUP (2005-2009)
Estudi de la procedència territorial per ABS dels pacients ingressats a hospitals de
l’RSB, a partir de dades extretes del CMBDAH. L’estudi es divulga a través de les
web del CSB i de l’RSB des de l’any 2005.


Resultats del benchmarking dels EAP en l’àmbit de l’RSB (2006-2009)
MISAPP actualitat al Vallès Occidental Est (2009-2010)
Protocols d’actuació en l’àmbit dels AIS de Barcelona ciutat

En tots aquests documents no tan sols s’ha vetllat per la qualitat de la publicació sinó que
sempre s’ha procurat oferir una imatge gràfica homogènia, que identifiqui els continguts
amb la política comunicativa de l’RSB.

Tríptics, guies i documentació de suport
La complexitat i la diversitat de la feina de comunicació corporativa en l’àmbit de l’RSB ha
motivat la conveniència de disposar de diferents documents de suport d’acord amb les
característiques de cada campanya comunicativa. En aquesta categoria entraria la creació i
el disseny de la documentació gràfica de pòsters, díptics i tríptics, fullets, programes,
opuscles, etc., fet que ha facilitat la concreció i el desenvolupament de les campanyes
sense la necessitat de recórrer a recursos externs.

A més, en algunes campanyes comunicatives que implicaven una certa complicació –com
ara la comunicació del nou Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi–, s’han assumit tasques
de comunicació corporativa pròpies del Departament de Salut o del propi proveïdor per tal
de garantir l’homogeneïtat del procés i la coherència d’imatge. Aquestes són algunes de les
campanyes més destacades per a les quals s’ha elaborat documentació gràfica de suport:
• Guia a l’atenció sexual i reproductiva al Vallès Occidental Est.
• Guia de recursos sociosanitaris al Vallès Oriental.
• Barcelona activitat física i salut. Troba’t B.
• Fem salut, lluitem contra la fam d’aquí.
• Guia de recursos sanitaris i socials de la Barriada Nova de Canovelles i del barri del
Congost de Granollers.
• Protocol d’atenció clinicoassistencial de maltractaments aguts a la infància.
• Atenció continuada pediàtrica. Baix Llobregat Centre i Fontsanta.
• Aportació del ciutadà en l’ús racional del medicament.
• Protocol d’actuació en les urgències psiquiàtriques.


Exemples de materials comunicatius de suport

Pòsters per a actes institucionals
Amb motiu de les visites dutes a terme per la consellera de Salut a diversos districtes de la
ciutat de Barcelona, es van elaborar una sèrie de pòsters per tal de mostrar, d'una manera
gràfica, les dades referents a recursos i activitat del districte en qüestió. Per facilitar-ne la
comprensió, es va dividir la informació en cinc pòsters:
• Territori i indicadors demogràfics.
• Estat de salut.
• Serveis sanitaris.
• Activitat sanitària i xarxa social.
• Millorant els equipaments.

Aquests pòsters es van començar a elaborar l’any 2006, per a la visita al Districte de Sant
Martí, es va completar la visita a tota la ciutat, i es van fer noves edicions per a les visites
en les quals havia passat prou temps per actualitzar les dades i, a més, es van elaborar
pòsters per a temes específics, com ara l’explicació de determinats equipaments (Cotxeres
de Borbó, Casernes de Sant Andreu) o per línies de servei (salut mental, at. sociosanitària,
etc.); d’aquesta manera, s’han editat un total de 115 pòsters en el període 2006-2009.

Exemples de pòsters de salut i serveis sanitaris a la ciutat de Barcelona

Atès l’èxit del model, es va començar a fer la mateixa feina com a suport als actes de
constitució dels governs territorials de salut, i es va oferir una versió sintetitzada com a
presentació del territori de referència. A més, també es van elaborar pòsters
complementaris, com ara de plans sanitaris o pactes de ciutat. S’han elaborat 37 pòsters
d’aquestes característiques en el període 2007-2010.

Exemples de pòsters relatius als governs territorials de salut

Cal destacar que el Servei Català de la Salut, veient els avantatges del model de pòster, el
va aplicar per a les constitucions dels GTS de tot Catalunya.


Webs corporatius
L’aparició del web de l’RSB el mes de
gener de 2006 va comportar la
centralització dels continguts que es
mantenien a altres dominis web,
corresponents a les antigues regions
sanitàries en una única capçalera (http://
www10.gencat.net/catsalut/rsb/) que
quedava com la font principal i els antics
dominis presentarien enllaços als
documents de l’RSB.

L’objectiu bàsic d’aquest espai web és
oferir informació d’interès a diferents
destinataris –sobretot ens locals,
proveïdors i professionals de l’entorn
sanitari, però també amb informacions per
al públic general– amb referència a l’àmbit
territorial de l’RSB. Pàgina d’entrada de la web de l’RSB

Els principals continguts incorporats a la web de l’RSB durant el període 2006-2010 han
estat els següents:
o Coneix l’RSB
La informació més sintètica i més gràfica relativa a l’RSB.
o Informacions de l’RSB
Recull de notícies breus d'actualitat que tenen lloc en l'àmbit de l’RSB, amb
actualització diària. També es manté un apartat amb les notícies més rellevants.
o Publicacions (documents d'interès en l'àmbit de l’RSB de tipologia diversa):
- Memòries d’activitat.
- Plans de salut.
- Documents de producció pròpia (fluxos, benchmarking, infoABS, etc.).
- Salut i serveis sanitaris. Recull de material gràfic elaborat amb motiu
d’esdeveniments concrets.
- Butlletins de farmàcia.
o Normativa
Contingut de les normes de diferent rang que són aplicables en l’àmbit de l’RSB.
o Farmàcia
Un dels llocs més visitats de la web, que agrupa continguts com ara alertes sobre
medicaments, publicacions com ara l’efarma RSB, dades sobre la recepta electrònica
o documentació de les jornades organitzades sobre el tema.
o Premi de Recerca en Atenció Primària
S’hi pot trobar tota la documentació relativa al Premi: les convocatòries, els resums
dels projectes guanyadors, les presentacions de les jornades, etc.

Tot i no disposar de dades estadístiques específiques, el CatSalut confirma la pàgina
d’entrada de l’RSB com una de les pàgines amb més visites; quant a la dimensió de la web


es pot reflectir en les 531 pàgines html d’informació pròpia, complementades amb 954
arxius d’informació i 551 imatges.

També cal esmentar la presència de l’Observatori de tendències en serveis de salut
(BOTSS), mantingut per la Corporació Sanitària de Barcelona a l’adreça
http://www.gencat.cat/salut/botss i que ofereix informacions en cinc àrees principals:
• Indicadors de tendències de serveis sanitaris.
• Jornades i sessions.
• Circuit contra la violència.
• Publicacions, protocols, codis, etc.
• Àrees integrals de salut.

Pel que fa a aquesta web, s’ha col·laborat en el desenvolupament de la seva imatge
corporativa, per tal que s’integri en la política comunicativa de l’RSB. En aquest apartat cal
destacar, per exemple, el desplegament i l’aplicació de la identitat visual de les àrees
integrals de salut (AIS).

La política d’integració de continguts en la web de l’RSB ha portat a la pèrdua de pes de la
web del Consorci Sanitari de Barcelona (http://www.csbcn.org/) de manera que la majoria
d’informacions que s’hi contenen apunten a enllaços externs a la web de l’RSB. A més, el
fet d’estar allotjar en un servidor extern a la Generalitat de Catalunya ha dificultat la
migració de determinats continguts.

D’altra banda, i en col·laboració amb professionals informàtics externs, s’ha dut una tasca
de supervisió de determinats aplicatius allotjats en el servidor http://www.csbcn.net.
Aquest espai es va contractar en el seu dia per donar sortida a una sèrie de necessitats
informàtiques que no podien ser assumides internament per l’RSB i així s’han desplegat els
aplicatius següents:
• Circuit contra la violència de Barcelona ciutat.
• Formularis d’inscripció per a sessions i jornades.
• Aplicacions de consulta de recursos humans.
• Validació de farmàcia gratuïta.
• Xarxes 3.

En el moment actual, el Departament de Salut està immers en un procés de migració
global de tota la seva web, que dividirà els continguts en tres grans àrees (Canal Salut,
espai de professionals i web corporativa). Aquest canvi important afecta directament tant la
web de l’RSB com la web del BOTSS, ja que hauran d’adaptar les seves pàgines a una nova
plataforma (Geco, un gestor de continguts basat en Vignette). Aquest fet implicarà la
supressió dels continguts obsolets, la diversificació de les informacions en els tres canals i
l’adaptació al nou programari.

Pel que fa als altres dominis (csbcn.org i csbcn.net), inicialment no entren en el procés de
migració ja que no pertanyen a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i, per tant, caldrà
valorar si es continuen mantenint amb el perfil actual o si s’opta per una altra solució
tecnològica per als continguts i les aplicacions que s’hi allotgen.


Premi de Recerca en Atenció Primària (2005-2010)

Convocatòria
Des de l’any 2005, la Regió Sanitària Barcelona (RSB) convoca anualment el Premi de
Recerca en Atenció Primària, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció
Primària (Idiap) Jordi Gol. A partir d’aquest any, també hi col·labora el Programa de
recerca i innovació en ciències de la salut del Departament de Salut (DS). Aquest Premi va
adreçat a qualsevol equip d’investigació d’una entitat proveïdora d’atenció primària de la
Regió Sanitària Barcelona del CatSalut. L’investigador principal del projecte i la majoria de
l’equip han de pertànyer a l’atenció primària.

Els projectes de recerca s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i
l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb
especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells,
l'efectivitat i l'eficiència dels serveis.

La dotació actual del Premi és de 30.000€ (12.000€ del 2005 al 2008; 15.000€, el 2009).
La dotació d’enguany s’ha doblat, gràcies a l’aportació econòmica del Programa de recerca i
innovació en ciències de la salut del DS, per tal de fer-lo més competitiu respecte a d’altres
premis i, alhora, contribuir a finançar d’una manera més efectiva els projectes guanyadors.

Procés d’avaluació dels projectes
Els projectes presentats al Premi són avaluats pel:
1. Comitè Avaluador, format per 6 tècnics de l’RSB i un tècnic de l’Idiap Jordi Gol.
Avalua tots els projectes i fa la selecció dels projectes finalistes.
2. Jurat, format per dos representants de l’RSB del CatSalut, dos del DS, un de l’Agència
d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, un de l’Agència de Salut Pública de
Barcelona i un representant de l’Idiap Jordi Gol. Avalua els projectes finalistes i
determina quin és el projecte guanyador del Premi.

Mostres de documentació generada pel Premi


Entrega del Premi-Jornada Tècnica de l’RSB

El lliurament del Premi es duu a terme en el marc d’una jornada tècnica, que cada any
tracta algun tema d’interès relacionat amb l’atenció primària, tal com es mostra a la taula
següent.

Projectes
Premi Projecte guanyador Jornada Tècnica
presentats
“Avaluació d’una estratègia combinada dirigida a professionals
2005 27 i pacients amb l’MPOC (feed-back d’informació clínica, L’AP en el marc
formació i educació sanitària) per a millorar el control clínic i la d’interrelacions
qualitat de vida” presentat per Xavier Bayona, del SAP Baix territorials
Llobregat Centre de l’ICS
L’AP i el repte de la
2006 12 “Pla de millora del control de la hipertensió”, presentat per integració dels processos
Roser Vallès, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS per a la milora de la
salut
“Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en
2007 34 pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències El nou model d’atenció
d’un hospital”, presentat per Josep Davins, de l’Àmbit d’AP integral de la salut
Barcelona Ciutat de l’ICS mental en l’àmbit de l’AP

“Estudi d’intervenció per millorar el suport social en
La població infantil i
cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, del SAP Cerdanyola-
2008 16 adolescent: noves
Ripollet de l’ICS
orientacions de l’AP
“De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària:
avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre
nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la Sistemes i tecnologies de
2009 20
medicació” presentat per Isabel Rosich, com a investigadora la informació a l’AP
principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària
Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS)
Guanyador
“Estudi de l’adequació de colonoscòpies: de l’atenció primària a
l’hospital” presentat per Manel Segarra com a investigador
principal de l’equip investigador de la Direcció d’Atenció
Primària Costa de Ponent, de l’Institut Català de la Salut.

Accèssit La salut comunitària en
2010 17
“Grau de distrès, somatitzacions i creences sobre salut i l’àmbit de l’AP
malaltia en pacients immigrants recents a les consultes
d’atenció primària de Catalunya. Definició de les competències
dels professionals sanitaris per al maneig més efectiu d’aquests
casos”, presentat per Pere Toran, com a investigador principal
de l’equip investigador de la Unitat de Suport a la Recerca
Metropolitana Nord, de l’Institut Català de la Salut.



Per tal de donar rellevància i notorietat externa al Premi de Recerca en Atenció Primària de
l’RSB, s’ha comunicat als mitjans de comunicació especialitzats, generals i locals, en dues
fases: prèvia (nota de premsa sobre la publicació de les bases del Premi –juny-,
convocatòria de premsa per a
l’entrega del premi de la
corresponent edició) i posterior
(nota de premsa explicativa de
la jornada i la resolució del
Premi, amb imatges de l’acte;
atenció als mitjans de
comunicació assistents a
l’acte). Mitjans com BTV, la
Xarxa de Televisions Locals
(XTVL), COM Ràdio, agències
de premsa i mitjans de
comunicació locals del territori
de l’equip guanyador s’han fet
ressò d’aquest esdeveniment
en les edicions de 2009 i 2010. Entrega del Premi de Recerca en AP 2010

Jornades
En el període 2006-2010, l’RSB ha organitzat totalment o parcialment diverses jornades en
el seu àmbit territorial. Des de Comunicació externa i corporativa, s’hi ha donat suport ja
sigui validant la imatge corporativa del programa en el cas més bàsic, com participant
activament en l’organització de l’acte. A tall d’exemple, s’enumeren algunes de les jornades
de l’RSB:
Presentació dels resultats de benchmarking
A més de dissenyar el pòster amb el programa de la presentació,
s’elabora una pàgina web on es poden trobar les presentacions
que s’hi han fet, a més dels documents amb els resultats i els
indicadors de referència, tot amb una imatge pròpia que s’ha anat
consolidant al llarg de les diferents edicions de la presentació dels
resultats. També s’elabora una nota de premsa sobre els resultats
presentats per donar a conèixer els resultats obtinguts tant a
nivell general com de cada equip.
Jornada tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB
Aquest és un dels exemples d’implicació global en l’organització
d’una jornada ja que s’integra en la política de comunicació del
Premi de Recerca des de fa 6 anys. D’aquesta manera, se
selecciona el tema; es busquen els ponents més adients; es
preparen les plantilles dels documents; s’elaboren els pòsters
divulgatius; se’n fa la difusió; s’elabora la nota i la convocatòria de
premsa... Posteriorment, es fa difusió a la web dels projectes
guanyadors, les presentacions, les fotografies del lliurament del
premi, etc.


Jornades de Farmàcia
Per a les diferents jornades de Farmàcia –tant la Jornada de debat
sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments, com per a
les més específiques, s’elaboren tots els productes comunicatius ja
des de la primera edició el 2006.

A més, en les edicions de 2009 i
2010 s’ha fet una convocatòria de premsa als mitjans
generalistes i especialitzats informant de la celebració
d’aquesta jornada, i es va aconseguir la presència de
mitjans com Diario Médico o COM Ràdio per cobrir l’acte.
També es va elaborar i difondre una nota de premsa a
posteriori explicant el contingut de les jornades
corresponents.

Jornada d’AIS Litoral Mar
Aquesta jornada tenia una
significació especial ja que era La directora de Farmàcia entrevistada per COM Ràdio
la primera que s’organitzava
com a AIS a la ciutat de
Barcelona i, per tant, havien de quedar clars una sèrie de
missatges estratègics (treball col·laboratiu, visualització dels
professionals, implicació de les entitats proveïdores, etc.) i, a més, s’havia de desplegar la
imatge de l’AIS en els diferents suports. D’aquesta manera, es va elaborar una imatge
integral per a la Jornada que
contenia programa, pòster,
plantilles per a les
presentacions, una llibreta
per als assistents, etc. A
més, a les diverses
comunicacions es prioritzava
la imatge de l’AIS en el marc
de la Corporació Sanitària de
Barcelona, desvinculant-la
del tarannà estrictament
institucional i marcant el seu
caràcter diferencial, tal com
quedava recollit al lema
“innovar, compartir i créixer”.

Prèviament, des del departament de comunicació externa de l’RSB es va elaborar una carta
per convidar un director d’orquestra o de coral a fer la xerrada d’obertura de la jornada,
fent un paral·lelisme entre la coordinació necessària per crear una harmonia entre els
diferents elements musicals i la coordinació entre els diferents actors de salut d’una Àrea
Integral de Salut. En l’àmbit de premsa, es va fer una convocatòria de mitjans,
especialment centrada en les revistes dels barris que conformen l’AIS Litoral Mar, que es va
emetre en coordinació amb el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona (seus de
districte de Ciutat Vella i Sant Martí) i els proveïdors (Parc de Salut Mar, ICS i PAMEM).
Durant l’acte, es van atendre els mitjans locals que hi van assistir, es va elaborar i emetre -


Xerrada inaugural Jornada AIS Litoral Mar 2010

també en coordinació amb les institucions anteriorment esmentades- la nota de premsa, i
es van fer fotografies de la jornada.

Altres jornades
Finalment, es poden comptabilitzar 32 jornades durant el període 2006-2010 en les quals
s’ha participat des del punt de vista comunicatiu. Se’n poden esmentar algunes com ara:
• Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Occidental.
• Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives.
• L’atenció al malalt traumàtic.
• Els ciutadans i la percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona.
• La població infantil i adolescent a l’RSB: noves orientacions a l’APS.
• Jornades tècniques sobre tabaquisme a l’RSB.
• Jornada sobre el transport sanitari al Vallès Oriental.
• Jornada d’intercanvi en l’atenció primària de salut.
• Jornada sobre polítiques d’infermeria en el Departament de Salut.
• Jornades tècniques de la Corporació Sanitària de Barcelona.
• Jornada de laboratoris clínics. Estratègies de futur.
• Jornada de docència en l’àmbit de la salut.
• Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Oriental.

Imatge corporativa
La creació de l’RSB va suposar una doble vessant pel que fa
a la imatge corporativa. En un àmbit intern, va implicar
reelaborar tots els impresos i la papereria de les quatre
regions sanitàries prèvies. Es van eliminar els models antics
i es van homogeneïtzar les diferents àrees de continguts
que s’hi treballaven. A més, des del primer moment es va
optar per models electrònics –en aquell moment bona part
dels impresos eren en format paper on en format PDF, per
imprimir i emplenar–, de manera que els usuaris poguessin
disposar dels impresos en format Word per a la seva
formalització. Entre els blocs d’impresos que s’han
homogeneïtzat es podrien destacar els de personal o els de
rescabalament de despeses.

Exemple d’imprès electrònic
En un àmbit més extern, calia desplegar la imatge pròpia de
l’RSB, tot aplicant els criteris marcats pel CatSalut i pel
Departament de Salut, però al mateix temps buscant una identitat pròpia per a la nova
regió, que pogués conviure amb la identificació d’ajuntaments, entitats proveïdores o altres
ens. En aquest sentit es va elaborar un manual intern que contenia les solucions gràfiques i
tipogràfiques adequades a cada suport comunicatiu; d’aquesta manera, l’ús d’uns colors
seleccionats, la utilització de determinats formats gràfics o, fins i tot, la reiteració
d’algunes fonts tipogràfiques, han marcat la imatge corporativa pròpia de l’RSB.

En el període 2006-2010 es poden esmentar nombroses intervencions en l’àmbit de la
imatge corporativa de l’RSB, però per la seva significació caldria destacar-ne dos projectes:


Imatge corporativa dels governs territorials de salut
Un dels elements estratègics de l’RSB ha estat el desplegament dels governs territorials de
salut (GTS); davant l’absència de directrius corporatives sobre la imatge que calia aplicar i
atès que l’RSB començava a constituir els primers consells rectors, es va elaborar una
imatge corporativa pròpia que marcava el paper preponderant del Departament de Salut i,
alhora, feia visible el paper dels ajuntaments i dels diferents ens locals en la constitució
d’aquest GTS.

Coberta d’una presentació per al Consell Rector Paper de carta del GTS Pòster divulgatiu

A més, les solucions gràfiques utilitzades (franges de color a la part superior i inferior,
logotips en negatiu, indicadors tipogràfics verticals) s’harmonitzaven amb el conjunt de la
imatge corporativa de l’RSB. A partir d’aquí, es van poder elaborar pòsters, impresos,
presentacions i documents de treball per als GTS que s’anaven constituint.

Posteriorment, i atesa l’aplicabilitat del disseny, des del Departament de Salut es van fer
petites adaptacions per poder estendre el model a la resta de Catalunya.

Imatge corporativa de les àrees integrals de salut
Un altre projecte estratègic destacat de l’RSB ha estat el desenvolupament de les àrees
integrals de salut (AIS) a la ciutat de Barcelona. També en aquest cas es va optar per
elaborar una imatge corporativa pròpia que destaqués els elements distintius de cada AIS,
sense perdre la visió de conjunt. Es va buscar una marca nova, que no recordés
específicament l’àmbit administratiu, ja que havia de permetre identificar sobre la mateixa
identitat tant la part d’administració (representada per la Corporació Sanitària de
Barcelona) com les diferents entitats proveïdores que hi participen.

Junt amb la marca bàsica s’han elaborat les
propostes per a diferents suports (mapes,
presentacions, jornades, papereria, web, etc.) les
quals, tot i que encara no s’han plasmat totes,
mostren l’aplicabilitat de la imatge corporativa.

Proposta de pàgina web d’una AIS


Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitats

La diversitat d’organismes i
d’entitats proveïdores amb les
quals es relaciona l’RSB ha
implicat la col·laboració dels
professionals de la unitat en
diferents projectes de creació o
modificació de la imatge
corporativa d’altres entitats. Entre
Identificacions corporatives de les 4 AIS aquests projectes se’n podrien
destacar els següents:

 Modificació de la imatge corporativa de l’Agència de Salut de Barcelona.
 Aplicacions del Consorci Sanitari Integral.
 Desenvolupament de la imatge del Parc Sanitari Pere Virgili.
 Col·laboració en programes de l’Ajuntament de Barcelona.
 Imatge corporativa per a campanyes específiques (PIUC, ASSIR, Programa de
detecció precoç del càncer de mama).
 Proposta de solucions gràfiques per a ajuntaments que no tenen unitats
específiques dedicades a la imatge corporativa.

Campanyes institucionals

La majoria de campanyes institucionals
impulsades des del Departament de Salut
–o des de l’àmbit més general de la
Generalitat de Catalunya– han requerit la
col·laboració de Comunicació de l’RSB amb
diferents models de participació; en alguns
casos, com ara el Pla integral d’urgències
de Catalunya (PIUC) aquesta implicació ha
anat evolucionant al llarg del temps i, si bé
en un principi s’intervenia en la decisió de
les accions comunicatives per al conjunt de
Catalunya, ara bàsicament la intervenció de
l’RSB es circumscriu a la validació de les
dades dels centres que han de rebre la Model general de pòster Adaptació al Vallès Oriental
informació i la difusió del material de
suport. Aquest canvi, motivat per la reducció dels pressupostos relatius a comunicació, no
ha impedit que es continuïn elaborant models electrònics adaptats al territori, com seria el
cas de l’adaptació de l’antic pòster per al territori del Vallès Oriental.


Aquest model de col·laboració en aspectes del disseny i difusió dins el territori propi –en
col·laboració amb les diferents entitats proveïdores– s’ha aplicat en bona part de les
campanyes institucionals, entre les quals es poden destacar les següents:
 Campanyes de la grip estacional.
 Campanyes de prevenció concretes (mosquit tigre, coques de Sant Joan,
intoxicacions per bolets tòxics, etc.).
 Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS).
 Divulgació de la recepta electrònica.
 Pla d’enquestes de satisfacció.
 Campanya sobre els medicaments genèrics.

Altres campanyes s’han gestionat de manera més directa, ja sigui perquè no depenen
únicament del Departament de Salut –com ara el cas de la campanya de recollida per al
Banc dels aliments– o perquè hi té un paper important algun organisme especialment
relacionat amb l’RSB o el CSB; aquest seria el cas, per exemple, del Programa de detecció
precoç del càncer de mama, on la responsabilitat de l’oficina tècnica està a càrrec de
l’Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme vinculat al CSB.

En aquests casos, la implicació de Comunicació de l’RSB és més important ja que el CSB o
l’RSB apareixen com els responsables institucionals del missatge que s’hi dóna; així es
participa més directament en les reunions de seguiment, la redacció dels continguts, la
selecció dels formats comunicatius o, fins i tot, s’elabora directament algun d’aquests
suports comunicatius. Per posar un exemple, en la campanya Fem salut lluitant contra la
fam d’aquí, impulsada pel Banc dels aliments per al territori de l’Àrea Integral de Salut
Barcelona Litoral Mar es van elaborar els argumentaris, els materials de premsa, les
presentacions per als professionals i, fins i tot, es van confeccionar models de pòster que
permetessin la personalització per a cada centre, de manera que només calgués introduir-
hi l’horari d’atenció i el logotip de la seva organització.

Exemples de suports comunicatius elaborats per a campanyes institucionals – Banc dels aliments


Campanya per al Banc dels Aliments, un exemple

Una de les campanyes institucionals més potents, que va néixer
com a iniciativa de la consellera de Salut i que vam passar a
liderar des de la Regió Sanitària Barcelona, especialment des de
l’AIS Litoral Mar, va ser la campanya solidària amb el Banc dels
Aliments de Barcelona. Es va treballar amb el focus en la
responsabilitat social corporativa per part dels organismes i
proveïdors de salut, i es organitzar aquesta campanya de
recollida d’aliments que anava adreçada principalment als
professionals de la xarxa sanitària que actua a l’AIS Litoral Mar
(tot i que s’hi van afegir altres equips de la ciutat i, en alguna
ocasió, es va decidir obrir la possibilitat a fer-ho extensiu als
usuaris).

Des de la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació de l’RSB es van agafar les
regnes de l’organització de la campanya, que es va celebrar entre el 3 i el 10 de març de
2010, i que serviria com a prova pilot per a assentar les bases a la possibilitat de fer-ho
extensiu en els propers anys tant a la resta de la ciutat de Barcelona com a altres territoris
de l’RSB o de la resta de Catalunya. Per tal de posar-la en marxa, es van organitzar
diverses reunions en les quals també es va comptar amb la presència i col·laboració de
representants del Banc dels Aliments, Departament de Salut i Parc de Salut Mar. En
aquestes trobades de coordinació es van realitzar les negociacions per a la realització de la
campanya, així com es van marcar les línies de comunicació externa i interna de la
campanya.

Des del departament de comunicació externa de l’RSB es va plantejar un pla de
comunicació específic en el qual es recullen algunes de les dades clau a comunicar i
l’estratègia a seguir en cada cas: tant per part dels proveïdors (elements de comunicació
interna per a donar a conèixer la campanya i promoure’n la seva participació) com per fer-
ne ressò mediàtic.

En matèria de comunicació interna,
des de l’RSB s’han elaborat diversos
elements per tal de poder comunicar
als professionals els detalls de la
campanya. En la línia de fomentar la
participació dels professionals, es va
formar alguns representants de cada
equipament i es va elaborar una
presentació per tal de fer arribar un
missatge clar i contundent sobre la
importància de les aportacions a
aquesta campanya per a la població
més necessitada en el nostre entorn
més immediat. Aquest material
també es va penjar a les intranets
dels proveïdors. A posteriori, es va informar del que s’havia recaptat a cada centre.


Presentació per als professionals

Pel que fa a la comunicació externa, es va organitzar una roda de premsa a peu dret a
l’Hospital del Mar (centre especialitzat de referència de l’AIS Litoral Mar) on es va explicar
el plantejament de la
campanya, els objectius, els
centres participants i la
importància de les accions de
responsabilitat social també en
els centres de la xarxa
sanitària pública. Per als
continguts d’aquesta
presentació, es va elaborar un
document de missatges clau i
argumentari. A l’acte hi van
assistir nombrosos mitjans de
comunicació (El Periódico de
Roda de premsa de presentació de la campanya del Banc dels Aliments Catalunya, Europa Press,
Catalunya Ràdio, COM Ràdio,
BTV, Diario Médico...) als quals es va entregar una nota de premsa específica de la
campanya i del seu funcionament. Aquesta mateixa nota va ser difosa tant a través del
Departament de Salut com dels proveïdors i del mateix Banc d’Aliments als contactes dels
mitjans de comunicació, juntament amb fotografies de la roda de premsa.

Un cop finalitzada la campanya, es van dur a terme reunions per tal de fer-ne una valoració
i poder millorar aspectes (especialment a nivell de logística) a fi de poder-ho implantar en
futures ocasions a altres territoris.


Participació en grups i comissions

Arran de la rellevància i del pes específic que ha tingut l’RSB en el conjunt del Departament
de Salut, en moltes ocasions s’ha requerit la presència d’algun representant de comunicació
en grups de treball i/o comissions, tant per aportar els coneixements adquirits com per
mantenir la visió territorial en els projectes corporatius que es volen desplegar. Aquesta
participació ha resultat especialment significativa en l’àmbit de la ciutat de Barcelona a
través del Consorci Sanitari de Barcelona, de manera que s’ha establert una relació fluïda
amb els representants de premsa i comunicació corporativa que ha anat més enllà de la
presència en l’organització d’actes concrets i s’ha plasmat en la participació en grups com
ara el que optimitzava l’aparició dels recursos a les webs corporatives, el de revisió dels
programes de detecció precoç o la coordinació a l’hora de fer les difusions.

En l’àmbit corporatiu cal destacar, per la seva prolongació al llarg de nombroses reunions,
la participació en el Comitè de Seguiment del projecte de Canal Salut, que havia de vetllar
per la correcta migració dels continguts de les webs corporatives actuals cap al nou model
comú a tota la Generalitat en el qual, a partir de totes les especificacions tècniques, s’ha
anat fent el seguiment del procés d’adaptació dels continguts tenint en compte la
perspectiva de l’usuari (ciutadà, professional o àmbit corporatiu).

Pel que fa a la comunicació externa, cal remarcar la participació en les reunions mensuals
dels caps dels departaments de comunicació de les institucions vinculades al món
de la salut pública a Catalunya. En aquestes reunions, convocades pel cap de Gabinet de la
consellera de Salut i la cap de premsa del mateix Departament, es tracten temes d’interès
general de comunicació en salut (grip A, urgències, drets d’imatge...), a banda de
presentar alguns ‘case studies’ de projectes concrets. Amb aquestes trobades, es potencien
les relacions públiques entre els professionals de la comunicació del sector, així com les
sinèrgies entre administració i proveïdors. D’aquestes reunions van sorgir diverses
iniciatives, com les bases per a establir un protocol comú de gravació i fotografies als
serveis d’urgències dels centres sanitaris, o un curs de comunicació de crisi, organitzat a la
seu del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) l’1 de juny de 2010.

Coordinació lingüística

Tenint en compte que els professionals de l’RSB són cada vegada més autosuficients pel
que fa a la seva competència lingüística, sigui per la formació específica que han fet i/o pel
suport que tenen dels recursos lingüístics en línia, els documents que es generen no cal
que siguin revisats com es feia fa uns anys enrere i, per tant, només es fa la revisió
lingüística i d’estil de les publicacions i els productes comunicatius de l’RSB amb projecció
externa com, per exemple: memòria d’activitat, Pla de salut, e-farma, protocols d’actuació,
guies de recursos, etc.


Dinamització interna

Formació interna
Sempre que ha estat possible, i moltes vegades a petició d’altres direccions de l’RSB, s’han
dut a terme sessions de formació sobre determinats temes que són gestionats pels
professionals de comunicació però que tenen un especial interès per a altres treballadors
de l’organització. Un d’aquests exemples són les tres sessions sobre la comunicació 2.0 que
han tingut molt bona acollida entre els directius i el personal tècnic ja que, d’una manera
molt didàctica, s’han presentat les noves tendències en aquest àmbit fent especial
incidència en tot allò que pot implicar l’àmbit de salut.

S’han impartit altres sessions, com ara sobre imatge corporativa i sobre disseny, que
sempre han buscat l’aplicabilitat dels coneixements impartits i l’adaptació al públic
assistent. Així, per exemple, se’n va fer una sobre imatge corporativa a l’àmbit de la ciutat
de Barcelona, posant especial interès en els exemples relatius a la convivència de la imatge
corporativa de l’AIS i el CSB, o també una altra sobre disseny aplicat a recursos concrets
sobre tipografia, ús de colors, etc.

Aquesta tasca dinamitzadora s’ha complementat amb l’elaboració de plantilles per a
l’elaboració de documents (protocols, pòsters, presentacions, etc.) per tal que els
professionals de l’RSB disposin de models que contenen tant la identificació corporativa
com els trets diferenciadors ja
introduïts a la pauta, amb la intenció
que es pugui treballar de manera
autònoma aquest tipus de documents i
només calgui una supervisió final de
Comunicació. Així s’han creat, per
exemple, plantilles per homogeneïtzar
els pòsters que es presentaven a
alguna jornada, o l’estructura que ha
permet desplegar una publicació en
l’àmbit d’un GTS amb els seus trets
definitoris i de manera coherent amb la
resta d’imatge corporativa de l’RSB,
dotant d’autonomia els seus autors. Plantilles per a l’elaboració de pòsters i publicacions

Per part del departament de comunicació externa pròpiament dita, també s’ha potenciat
l’assessorament en aspectes de comunicació per als membres de l’RSB i les entitats
proveïdores de serveis de salut que ho sol·liciten.

En aquest sentit, s’han fet preparacions específiques per a actes o presentacions públiques
a càrrec de directius de l’RSB, en les quals s’han treballant dos aspectes clau: el contingut
de la seva aparició pública (missatges clau, preguntes/resposta) i la forma en què és més
recomanable i efectiva la comunicació (tècniques de veu, estratègia de comunicació en
funció del públic a qui s’adreça, comunicació postural, imatge...). Pel que fa als proveïdors,
se’ls ha donat suport en alguns actes o accions per a les quals necessitaven un pla de
comunicació potent.


Consultoria de comunicació

Per tal de potenciar les habilitats comunicatives dels directius de l’RSB, es van organitzar
dues sessions de formació de portaveus adreçades especialment als directors de sector
de l’RSB, tot i que també hi van assistir una de les gerents i la directora de Farmàcia.

Els objectius d’aquest curs eren millorar les habilitats i estratègies comunicatives dels
assistents, aprofitar eficaçment les oportunitats davant els mitjans, crear missatges que
impactin, comunicar amb eficàcia els aspectes positius i de servei de l’entitat i estar
preparats per identificar dificultats, fer front a preguntes compromeses i a possibles
incidents o crítiques. El curs es va plantejar en dues parts diferenciades: una de teòrica (els
conceptes teòrics es presenten com a conclusions a partir dels casos pràctics) i una de
pràctica (simulacions de declaracions davant de les càmeres: l’assistent va tenir la
possibilitat d’aprendre del seus propis comportaments mitjançant assajos de conducta en
situacions reals).

Els directors Vicenç Perelló i Sofia Ferré, durant la part pràctica de la formació

Per tal de fer més efectiva aquesta formació, des de comunicació externa de l’RSB es van
preparar materials, documentació i preguntes vinculades a temes d’actualitat i/o
compromesos de l’RSB. El pes de la formació va anar a càrrec de la periodista de Tele 5,
Carme Chaparro.

Un altre aspecte que ha permès reforçar el paper del departament de comunicació externa
de l’RSB ha estat la participació en un curs de redacció de discursos institucionals. Els
objectius d’aquesta formació eren obtenir les eines necessàries per a poder transmetre un
missatge eficaç a través del discurs argumentador i narratiu; comunicar adequadament a
través d'una correcta redacció del discurs i aconseguir l'atenció de l'audiència mitjançant
l'impacte emotiu generat per l'elaboració del discurs professional.

El curs va ser de caire molt pràctic, fent especial èmfasi en els aspectes fonamentals a tenir
en compte a l'hora de redactar un discurs. Els assistents van tenir la possibilitat d'aprendre
les tècniques més eficaces del discurs argumentador i narratiu a través de diferents
exercicis. A més, al llarg de la jornada, es van analitzar els escrits de cada participant així
com altres casos pràctics d'interès. La formació va anar a càrrec de la guionista i professora
d’escriptura Raquel Piccolo. Arran d’aquesta formació, des de l’RSB s’ha assumit la redacció


de diversos discursos d’alts directius del Servei Català de la Salut i de l’Ajuntament de
Barcelona (vegeu apartat “Discursos institucionals”).

Cursos interns

Atesa la complexitat de l’RSB, sempre que ha esta possible s’han impartit diversos mòduls
específics sobre imatge corporativa per afavorir-ne l’aplicació; en aquest sentit es
podrien esmentar les sessions dutes a terme amb el personal de recursos humans per tal
que fossin autònoms a l’hora d’actualitzar diversos impresos o la sessió específica que es va
fer a principis de 2010 amb el personal de la Secretaria Integral Tècnica de la ciutat de
Barcelona, els directors de sectors de l’àmbit i representants de l’àmbit de Farmàcia i
d’Atenció al Ciutadà.

En

aquesta sessió, que va tenir la durada d’un matí, es van
destacar els aspectes claus que diferencien la imatge corporativa del CSB, de l’RSB, de la
Corporació Sanitària de Barcelona i de les àrees integrals de salut. La sessió tenia una
orientació eminentment pràctica i, a més de proporcionar els documents bàsics de
referència, es resolien els dubtes d’aplicació d’aquestes normes, sobretot en els casos en
què les identificacions havien de conviure amb altres de proveïdors, Ajuntament de
Barcelona, etc.

Com a iniciativa de l’àmbit de comunicació externa de l’RSB, s’han elaborat i organitzat
diverses sessions d’un curs d’introducció a la comunicació 2.0. El principal objectiu
d’aquesta sessió era donar a conèixer el nou panorama en l’àmbit de la comunicació amb la
implantació de les xarxes socials, així com eines 2.0 i ús de les xarxes socials en l’àmbit
professional.

En aquest sentit, el contingut del curs es basava en els següents punts:
 Canvis en el món de la comunicació: nous fluxos en la comunicació amb el nostre
entorn.
 Tipologia i abast dels ‘social media’ predominants actualment.
 Eines 2.0 per al nostre dia a dia.
 Ús professional d’algunes de les xarxes socials més representatives actualment:
Twitter, Facebook i Linkedin.


Part de la presentació del curs, amb exemples pràctics d’ús del twitter per part de les administracions públiques

Les sessions es van adreçar tant a directius del territori (seus de Barcelona ciutat i
l’Hospitalet de Llobregat) com a tècnics de diferents àmbits (comunicació i estratègia,
atenció a l’usuari, PCA, farmàcia, administració...) amb una valoració altament positiva dels
continguts explicats. Un cop finalitzada cada sessió, es va passar una enquesta de valoració
de les sessions, d’on s’han extret diverses idees per seguir potenciant la formació en 2.0 i
per implantar-la a l’activitat comunicativa de l’RSB.

Des de l’àmbit de disseny, es va programar la sessió de “Disseny per comunicar”. Un
curs adreçat a tothom, amb un objectiu clar: valorar la importància del disseny en el treball
diari, potenciar la feina de cadascun amb el disseny final en les presentacions i
coneixements de les eines, formats i elements bàsics del disseny gràfic.

El contingut del curs recull els següents punts:
 La Tipografia, diferents tipus i la seva utilització.
 El color, que és el color i com es forma i la seva utilització.
 Les Imatges, tipus d’imatges i format.
 Exemples pràctics dels mateixos professionals.

Part de la presentació del curs: tipografies, colors i formats d’imatge

Aquest curs s’ha fet en l’àmbit de la Direcció de Comunicació i properament n’està previst
un altre el mes de gener de 2011 adreçat a Atenció al Ciutadà i seguidament per a la
Direcció de Farmàcia i la Direcció de Planificació i Avaluació de tot el territori de l’RSB.


Gestió d’àmbits d’informació interna

Atesa la relació continuada amb les unitats de comunicació d’ajuntaments, proveïdors i
altres ens, la unitat de Comunicació ha estat la font de referència per a l’actualització de
bases de dades internes per a l’elaboració de difusions corporatives; d’aquesta manera s’ha
donat suport a l’elaboració de llistes de distribució, s’ha col·laborat amb la unitat
d’informàtica en el manteniment dels directoris comuns i s’ha buscat l’optimització dels
recursos d’informació dins l’RSB.



L’RSB compta amb el departament de comunicació externa des de juny de 2009. En
aquesta nova etapa de comunicació, s’ha volgut potenciar la presència i projecció de les
actuacions realitzades pel Servei Català de la Salut al territoris que conforma la totalitat de
la regió. En aquest sentit, s’ha treballat tant a nivell de premsa i mitjans de comunicació
(fent especial èmfasi en la incidència en els mitjans locals) com institucional (incrementar i/
o reforçar les relacions amb ajuntaments i proveïdors de serveis de salut).

Per fer-nos una idea global, en aquest
any i mig s’han elaborat i enviat 114
convocatòries de premsa, 135 notes
de premsa i s’ha assistit a 107 actes
oficials. A més, també s’han elaborat
20 plans de comunicació per a
projectes específics d’alt interès
comunicatiu per a l’RSB, 15 dossiers
de premsa i 15 presentacions per a
actes de comunicació externa de
diversos projectes. Finalment, també
s’ha treballat i gestionat la
comunicació de 26 casos de crisi que
s’han donat a diferents territoris de l’RSB.
Càrregues de feina, en percentatges

Comparativa 2009-2010


En termes territorials, destaca el volum de feina
realitzat a l’Àmbit Barcelona Nord de l’RSB
(39%), seguit de ben a prop per l’Àmbit
Barcelona Sud (34%). Cal remarcar el fet que
l’activitat a l’àmbit del Consorci Sanitari de
Barcelona (CSB) s’ha vist incrementada molt
notablement (s’ha quintuplicat) al llarg de 2010,
tot i que les dinàmiques en comunicació
vinculades a la capital catalana són molt
diferents respecte a la resta del territori, on el
Departament de Salut no intervé tant
directament.

Comparatives per àmbits.
Xifres totals


Política comunicativa territorial

L’entrada en funcionament del departament de comunicació externa de l’RSB ha permès
que la visualització de les tasques portades a terme en matèria de gestió de la salut al
territori s’hagi potenciat de manera notable. L’estratègia comunicativa adreçada
principalment a incrementar la presència en mitjans locals, que tenen una incidència molt
més directa en la població, ha resultat molt positiva. Així doncs, s’ha aconseguit un canvi
en les sinèrgies comunicatives del territori en dues línies: referenciant-nos com a font
institucional en l’àmbit de la salut per als periodistes del món local i incrementant la
presència de les actuacions portades a terme, així com dels missatges clau oficials que
s’han determinat en cada comunicació realitzada.

A continuació detallem l’activitat comunicativa realitzada per GTS.

Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)

L’activitat comunicativa en l’àmbit de Barcelona ciutat ha estat la més complexa, donada la
influència directa de premsa del Departament de Salut i la potència a nivell de comunicació
dels proveïdors de salut que operen a la capital, especialment dels quatre principals
hospitals (Clínic, Sant Pau, Mar i Vall d’Hebron). De mica en mica, però, des del CSB hem
aconseguit incorporar-nos a aquestes dinàmiques, intervenint cada cop més en l’elaboració
de materials comunicatius, assistint a diversos actes i gestionant diverses peticions de
mitjans de comunicació.

Càrregues de feina, en percentatges

Desglossat per àmbits, Barcelona Nord ha estat el sector on s’ha fet una especial incidència
(31% dels productes comunicatius emesos), seguit per Barcelona Dreta (24%). Els sectors
Barcelona Esquerra i Litoral Mar han estat més igualats en matèria de volum de feina (17%
i 15%, respectivament), mentre que el 12% restant han estat temes transversals que han
afectat el global del CSB.


Àmbit Barcelona Nord

L’activitat comunicativa en l’Àmbit Barcelona Nord ha estat de les més importants pel que
fa a volum de feina en aquest període. Diversos elements han marcat la nostra acció en
aquest àmbit: la presència d’una gran quantitat de mitjans locals, l’alta incidència de temes
polèmics i de crisi que afecten directament la gestió de salut i diversos projectes de gran
envergadura al territori.

Un dels aspectes que més s’ha
treballat en aquest àmbit territorial ha
estat un canvi en les relacions amb els
periodistes que cobreixen la
informació local, intentant establir
noves relacions, més transparents i
ràpides, que ens han permès
incorporar cada cop més el nostre
missatge en temes que abans
quedaven sense respondre o amb
informació esbiaixada. L’establiment
de nous llaços de treball amb els
departaments de comunicació dels
proveïdors de serveis de salut
d’aquest territori han potenciat la
millora general de la presència del
missatge institucional en aquest territori.

Desglossat per GTS, les comarques del Vallès Occidental i Oriental són les que concentren
bona part de l’activitat: Vallès Occidental Est encapçala aquest rànquing amb un 34% del
volum de feina, seguit pel Vallès Occidental Oest (22%) i el Vallès Oriental Sector Central
(22%). Cal remarcar, també, que aquests territoris són els que engloben un alt volum de
població i, consegüentment, també s’hi han portat a terme més accions (tant de creació o
millora d’equipaments com de posada en marxa de diversos projectes i programes de
salut). A més, també en aquest territori és on hi ha una major concentració de mitjans de
comunicació locals. Per a la resta de GTS, el Barcelonès Nord i Baix Maresme ha suposat
un 13% del volum de productes de comunicació externa, seguit pel Baix Vallès (6%,
especialment centrat en la inauguració del nou Hospital de Mollet). A la cua es situen el
GTS Maresme (3%) i el del Baix Montseny (1%).


Àmbit Barcelona Sud

Pel que fa a l’Àmbit Barcelona Sud de l’RSB, el canvi en la tasca de comunicació externa ha
estat la més contundent. Fins a la posada en marxa del departament de comunicació
externa de l’RSB, la comunicació estava pràcticament basada en les informacions emeses
per alguns dels proveïdors més influents (ICS –especialment a través de l’Hospital de
Bellvitge-, Sant Joan de Déu d’Esplugues...) La nostra activitat ha permès donar més
rellevància a la gestió de salut en aquest territori, així com a potenciar la tasca realitzada


per altres proveïdors menys potents en temes de comunicació (Consorci Sanitari Integral,
Hospital de l’Alt Penedès.

En l’àmbit Barcelona Sud s’ha fet
especial incidència en la comunicació
d’alguns projectes de salut clau per al
sector com, per exemple, la reordenació
de les urgències en diferents GTS o la
implantació de la recepta electrònica.
Una altra de les línies clau de treball ha
estat la posada en marxa d’alguns
equipaments que han estat una
reivindicació històrica en aquest àmbit
(com és el cas de l’Hospital Moisès
Broggi de Sant Joan Despí). Finalment,
també s’ha potenciat de manera
important la presència institucional de
l’RSB a la premsa local, amb
l’organització d’alguns actes específics i la gestió d’entrevistes a diferents sectors.

Desglossat per GTS, el
volum principal d’accions
s’han concentrat en els
GTS de l’Hospitalet-El Prat
de Llobregat (27%) i del
Baix Llobregat Centre-
Fontsanta (21%), on s’han
portat a terme algunes de
les accions de comunicació
clau en aquest territori. Al
Baix Llobregat Litoral i a
l’Alt Penedès també han
registrat un important
volum de productes
comunicatius (18% i 16%,
respectivament), mentre
que els que han tingut
menys incidència han estat
el Garraf (10%) i Baix Llobregat Nord (8%).

Temes generals RSB

Finalment, el volum de temes generals de l’RSB (jornades, premis, casos de comunicació
de crisi – grip A, afectació de les nevades, vaga general...-) ha suposat un 6% del total de
la feina feta. La distribució en productes comunicatius generats per aquests temes ha estat
la següent:


Estratègia de comunicació

Un dels pilars en la nova política de comunicació externa ha estat la de dotar d’estratègia
algunes de les línies prioritàries de la gestió en salut al territori amb plans específics per
fer-ne difusió entre la població. Programes de salut, grans equipaments clau i reordenació
de la xarxa sanitària han estat alguns dels pilars de comunicació proactiva.

Plans de comunicació

L’element base que engloba tota l’estratègia comunicativa és el pla de comunicació. S’han
elaborat tant per a la posada en marxa i inauguració de grans equipaments (Hospital
Moisès Broggi de Sant Joan Despí–vegeu imatge-, Hospital General del Parc Sanitari de
Sant Joan de Déu a Sant Boi, Hospital de Mollet del Vallès) com per a la implantació de
nous elements de millora del sistema sanitari al territori (recepta electrònica, reordenació
de les urgències).

En aquests plans s’especifica el marc general de cada acció (dades d’interès, antecedents,
àmbit afectat...) i els objectius principals que es volen assolir amb les propostes
comunicatives que es plantegen. D’acord amb això, es determinen tres o quatre missatges
clau que han d’estar presents a cada comunicació, juntament amb una anàlisi de punts
forts i punts febles del projecte en qüestió. Els plans també inclouen la determinació dels
principals agents que poden intervenir en tot el procés comunicatiu (institucions,
proveïdors, ciutadania, mitjans de comunicació...), als quals s’assigna una línia
comunicativa i les accions concretes que es poden portar a terme amb cadascun d’ells.
Finalment, també s’hi inclou un calendari d’accions de comunicació per als diferents públics
anteriorment explicats.


Exemple de pla de comunicació: HSJD Moisès Broggi

Els plans de comunicació elaborats pel departament de comunicació externa de l’RSB han
estat agafats en diferents ocasions com a referents per a altres regions sanitàries o
proveïdors de cara a preparar la comunicació d’alguns dels temes principals en la seva
activitat. En aquest sentit destaca el cas del pla de comunicació elaborat amb motiu de la
posada en marxa de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, que vam exposar en el
transcurs d’una de les sessions de les reunions de caps de comunicació de la xarxa
sanitària de Catalunya al Departament de Salut, a petició del cap de Gabinet de la
consellera.

Participació en projectes específics

La tasca de comunicació externa ha reforçat especialment diversos projectes estratègics
per a la Regió Sanitària Barcelona. Una de les línies clau ha estat la participació directa en
la comunicació de la posada en marxa de nous grans equipaments del nostre territori, com
el cas del nou Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi o els trasllats de l’Hospital
General del Parc de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet del
Vallès.


El cas de l’Hospital Moisès Broggi va marcar un punt de referència per a les consegüents
inauguracions de grans equipaments,
especialment tenint en compte les
seves especificitats: era un hospital
antigament reivindicat per la població
del Baix Llobregat i estava considerat
com la ‘joia de la corona’ d’aquesta
darrera legislatura. Aproximadament
mig any abans de la data prevista per a
la seva inauguració, es van iniciar les
reunions de comunicació per tal de
dimensionar el projecte de comunicació
i abastar tots els àmbits de comunicació
externa. En aquest sentit, es van
preveure accions a diferents nivells: Xerrada informativa a associacions de veïns d’Esplugues de Llobregat
ciutadania, institucions locals,
associacions de diverses tipologies (de veïns, de familiars de malalts, sindicats...), altres
proveïdors de serveis de salut del territori i premsa.

Així doncs, es van desenvolupar els materials necessaris per a cobrir la informació a tots
nivells de la posada en marxa d’aquest nou equipament: cartes a la població i quadríptics
de serveis personalitzats amb una introducció de cadascun dels alcaldes dels municipis que
tenen aquest centre com a referència d’atenció especialitzada, anuncis a tota plana a la
premsa comarcal, xerrades als diferents municipis, jornades específiques de portes obertes,
vídeos corporatius, exposició històrica...

Quadríptic de serveis, personalitzat amb salutació de l’alcalde de cada població

En l’àmbit específicament de premsa, es va fer una planificació d’informació esglaonada,
potenciant la intensitat i el volum d’informacions conforme s’apropava la data d’inauguració
del nou equipament. Finalment, i degut a la intervenció del departament de premsa de
Presidència – en el moment en què es va confirmar la presència del President de la
Generalitat de Catalunya a la inauguració-, es va haver de reduir el nombre de
comunicacions previstes, tot i que es va mantenir la celebració d’una roda de premsa ‘in
situ’, presidida per la consellera de Salut, en la qual es van donar els detalls de
l’equipament i es va fer una visita prèvia especial per als mitjans gràfics. A aquesta roda de


premsa, hi van assistir una cinquantena de mitjans de comunicació, generals i
especialitzats d’àmbit estatal i nacional, i també comarcals i locals. També es van cobrir
tots els suports, ja que van venir tant mitjans escrits (La Vanguardia, El Periódico de
Catalunya, Avui, El Punt, ABC, El Far...) com televisions (TV3, Telecinco, Xarxa de
Televisions Locals...), ràdios (Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RNE...) i agències de notícies
(EFE, Europa Press, ACN...)

Reportatge HSJD Moisès Broggi publicat a La Vanguardia. 3 de gener de 2010

Entre els materials elaborats exclusivament per als periodistes, cal destacar un ampli
dossier de premsa –acompanyat d’una clau USB amb fotografies de l’hospital-, diverses
convocatòries i notes de premsa (posada en marxa dels diferents serveis, posterior a la
nota de premsa, inauguració...), així com un document de missatges clau i argumentari i
un altre de preguntes i respostes sobre els temes més complexos de la seva posada en
marxa.

El dia de la inauguració, es va organitzar juntament amb els departament de protocol i
comunicació de Presidència i el Departament de Salut, i el reforç de l’Ajuntament de Sant
Joan Despí, el programa i els recorreguts dels diferents grups que havien de visitar
l’hospital, així com el disseny de l’acte oficial d’inauguració, que va comptar amb la
presència del Dr. Moisès Broggi, entre d’altres autoritats del món de la salut i la política
vinculada a la comarca del Baix Llobregat. També vam fer-nos càrrec de les acreditacions
de premsa i de facilitar al màxim la feina dels periodistes al llarg de la jornada.

Cal remarcar que en el cas de l’Hospital Moisès Broggi, uns dies abans de la inauguració,
vam haver d’enfrontar-nos a un cas de gestió de crisi (el cas de la Sindicatura de
Comptes), fent-nos càrrec de la seva estratègia de comunicació, especialment en l’àmbit
local.


L’esquelet bàsic de l’estratègia de comunicació per a la
posada en marxa de l’Hospital de Sant Joan Despí
Moisès Broggi es va repetir en la inauguració dels dos
altres grans equipaments posats en marxa al territori de
l’RSB: l’Hospital General del Parc de Sant Joan de Déu de
Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet del Vallès.
Malgrat tot, aquesta planificació es va adaptar
específicament a les necessitats intrínseques a cada cas,
ja que es tractava d’un cas diferent: mentre que
l’Hospital Moisès Broggi era de nova creació, aquests dos
equipaments eren un trasllat (amb una millora molt
important en les instal·lacions) d’uns hospitals ja
existents.

L’elaboració de materials de premsa (dossiers, notes de
premsa, convocatòries, anuncis, tríptics...) en aquesta
ocasió van anar a càrrec dels departaments de
comunicació de les pròpies empreses proveïdores de
serveis de salut, tot i que sempre seguint les línies marcades per l’RSB i supervisades pel
nostre departament de comunicació externa. El disseny de la roda de premsa prèvia (en el
cas de l’Hospital de Sant Boi) i dels actes d’inauguració (en ambdós casos) van estar
marcats per les nostres directrius i van comptar amb la col·laboració dels departament de
protocol i comunicació de Presidència, el Departament de Salut i els ajuntaments de Sant
Boi de Llobregat i Mollet del Vallès, respectivament.

A banda de la comunicació a mitjans,
també es van portar a terme diverses
accions comunicatives a la societat,
amb xerrades informatives i jornades
de portes obertes (primer per sectors i,
finalment, en general a tota la població
que volia visitar les noves
instal·lacions). Entre les especificitats
que marcaven aquests dos projectes,
es va aprofitar la posada en marxa del
nou equipament per explicar l’obertura
del Parc Sanitari de Sant Boi i el
projecte de centre sociosanitari a les Inauguració de l’Hospital de Mollet del Vallès
antigues instal·lacions de l’Hospital de
Mollet, prèvia remodelació.

Un dels primers reptes comunicatius que es van afrontar des del departament de
comunicació externa de l’RSB va ser la reordenació de les urgències i atenció continuada
als GTS Baix Llobregat Centre – Fontsanta i a l’Alt Penedès. En ambdós casos es va seguir
la mateixa estructura: establir un pla de comunicació amb diferents línies d’actuació segons
el sector al qual adrecem la informació; diferenciar dues fases d’activitat (accions principals
i accions complementàries).


Així doncs, es van determinar quatre grans
grups als quals adreçar la comunicació externa
per explicar la reordenació: usuaris, proveïdors,
institucions locals i premsa. Per a cadascun
d’aquest segment, es va establir una estratègia
de comunicació determinada amb unes accions
concretes associades per tal de clarificar i
difondre el nou funcionament de l’atenció
continuada i urgències al territori. Entre
aquestes accions destaquen la celebració de
reunions amb els equips de govern de cada
població afectada Cartell informatiu per als CAP
per a la
reordenació, xerrades obertes a la població per tal de
resoldre els dubtes que els canvis podien generar, cartes
personalitzades als usuaris, cartells informatius als centres,
tríptics informatius i divulgació entre els professionals del
territori, entre d’altres.

Tenint en compte que la reordenació implicava el tancament
d’unes hores durant la nit d’alguns dels serveis d’urgències
d’alguns centres d’atenció primària (CAP), es tractava d’un
tema especialment polèmic a un nivell local. D’aquesta
manera, es va preparar documentació per a comunicació de
crisi, per tal de fer front als moments polèmics sorgits, de
vegades, per sindicats de professionals i, d’altres, per
ajuntaments que no estaven d’acord amb la reordenació.
Carta per als usuaris

La implantació de la recepta electrònica ha estat un altre dels temes que s’han potenciat
des de comunicació externa. Per a aquest projecte es va preparar un pla de comunicació
en què s’establien una sèrie d’accions amb l’objectiu de donar a conèixer el funcionament
de la recepta electrònica, tant als territoris on ha començat la seva implantació com a
aquells on és prevista (progressivament), aclarir aspectes vinculats a la seguretat i
confidencialitat del procediment i alinear les accions de comunicació que es portin a terme
entre els agents implicats (RSB/Departament de Salut - Proveïdors - Farmacèutics).

Es van definir tres grans blocs d’accions:

 Activitats canals convencionals: Accions directes amb l’usuari/professionals;
producció de materials físics... Adreçar-se, especialment, a la gent gran. Per
exemple: xerrades divulgatives, activitats de dinamització, projeccions als centres
de salut (es va fer el guió d’un DVD específic)...


 Accions 2.0: Aprofitar les noves plataformes digitals i xarxes socials per a difondre
el missatge que volem donar sobre la recepta electrònica i ‘allargar la vida’ dels
materials preparats per a la difusió convencional en altres àmbits. Adreçar-se a
població jove-adulta. Per exemple: anàlisi de la percepció en línia de temes de
salut, detecció de blocs especialitzats i elaboració de materials informatius específics
per a ells, crear un canal del youtube de la recepta electrònica, creació d’un perfil a
la xarxa social Facebook i a la de microblogging Twitter...

 Accions de premsa: Elaboració de materials de premsa i promoure l’aparició del
missatge en positiu sobre la recepta electrònica. Per exemple: preparar notes de
premsa específiques i amb el focus local adequat, convocar els mitjans a les
xerrades divulgatives, promoure l’aparició de reportatges i/o entrevistes...

Malgrat tenir consensuats tant les accions del pla de comunicació com diversos materials
previstos per al desenvolupament d’aquestes actuacions, finalment es va haver d’aturar la
implantació d’aquest pla per ordre del Departament de Salut. El motiu va ser que es volia
fer una sola campanya genèrica a tot Catalunya, sense fer un enfocament personalitzat per
regions.

Tríptic informatiu sobre la recepta electrònica

Finalment, un altre exemple de projectes que han tingut
implicació del departament de comunicació externa ha
estat el programa d’Atenció a salut sexual i reproductiva
(ASSIR) al GTS del Vallès Occidental Est. Per a donar a
conèixer aquest servei, es va portar a terme una


coordinació entre diferents proveïdors (ICS i Hospital Parc Taulí) i l’Ajuntament de Sabadell
per tal de difondre els materials elaborats conjuntament. En aquest sentit, es van preparar
materials gràfics (tríptics, cartells – vegeu la secció ‘Tríptics i documents de suport a
l’apartat ‘Publicacions periòdiques’ d’aquest mateix document) que es van distribuir pels
centres mèdics i per instal·lacions municipals.

En l’àmbit de premsa, es va elaborar una nota de premsa explicativa que va ser recollida
per bona part dels mitjans locals de la capital vallesana.

Discursos institucionals

Redacció de discursos institucionals per a alts càrrecs del Servei Català de la Salut i
l’Ajuntament de Barcelona (a través del CSB). Així doncs, en el darrer quadrimestre de
2010, des del departament de comunicació externa de l’RSB es van escriure les paraules
per a la inauguració de diverses jornades i congressos celebrats al nostre territori:

 Josep M. Sabaté, director del Servei Català de la Salut: Jornada del Consorci
Sanitari Integral (CSI) “Qualitat i seguretat en sanitat: millorant la qualitat, reduint
costos” (1 de juliol de 2010)

 Isabel Ribas, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona:
o IV Meeting of the International Mediterranean Society of Orthopedic Surgery
“Ortho Mare Nostrum” (14-16 octubre 2010)
o International congress on external fixation and bone reconstruction (20’-22
d’octubre 2010)

 Jordi Hereu, alcalde de Barcelona: 7th International congress on mental
dysfunctions & other non-moto features in Parkinson’s disease & related disorders
(9-12 desembre 2010)

Gestió de bases de dades

Elaboració d’una base de dades de contacte de mitjans de comunicació pròpia de l’RSB. Per
tal de complementar la tasca de difusió de comunicació del Departament de Salut, s’ha fet
un focus especial en mitjans locals i comarcals del territori que abasta la regió.

Aquesta base de dades de contactes de periodistes s’ha realitzat d’acord amb la guia dels
mitjans, complementada amb cerques en línia, la col·laboració d’institucions que treballen
al territori i els nous contactes que es fan en els diferents actes celebrats arreu dels GTS de
l’RSB. D’aquesta manera, s’està aconseguint recollir el màxim de contactes útils per quan


és necessària la difusió d’alguna comunicació específica de l’activitat de la regió en un
territori concret.

Cal tenir en compte que es tracta d’una tasca en contínua evolució, tenint en compte els
canvis freqüents que es produeixen en aquest sector, especialment en l’àmbit més local.

Premsa i mitjans de comunicació

Un dels principals objectius que es volia assolir amb l’establiment d’un departament de
comunicació externa era establir lligams amb la premsa i mitjans de comunicació que
poguessin estar interessats en la informació que es genera des de la regió, ja sigui per
proximitat geogràfica o per ser periodistes especialitzats en matèria de salut.

Per tal de donar a conèixer l’activitat a diferents nivells que es porta a terme a l’RSB,
s’elaboren diferents materials de premsa, en funció de la tipologia d’acte o de l’estratègia
establerta per a cada acció.

També s’ha treballat en diverses línies per donar a conèixer l’activitat de la regió i la figura
dels directius corresponents projectant trobades amb periodistes (esmorzars de premsa,
entrevistes...) sense necessitat de tenir un fet noticiable específic, sinó enfocats d’una
manera més divulgativa i aclaridora de l’activitat que es porta a terme, en general.

Materials de premsa

Dins les tasques habituals de la comunicació externa, es preparen diverses tipologies de
materials. Els més habituals són les convocatòries i notes de premsa vinculades a actes
públics amb presència institucional, tant de l’RSB com del Departament de Salut –sempre
que sigui dins el nostre territori -. Les notes sempre s’enfoquen pensant en el que és més
útil per a la ciutadania, informació dels nous serveis que es posen en marxa i els beneficis
que aquests canvis poden comportar per a la seva atenció sanitària. En aquest mateix
sentit, també s’elaboren notes de premsa de temes que poden ser d’interès per a la
població, tot i que no hi hagi cap acte oficial associat a la seva posada en marxa.


En el cas d’esdeveniments especialment rellevants i complexos, s’acostuma a elaborar un
dossier de premsa, que explica en profunditat diversos aspectes del tema central que es
comunica. Així s’ha fet, doncs, en el cas de la posada en marxa de grans equipaments
(nous hospitals o, per exemple, el CIS
Dossier de premsa del CIS Cotxeres (Barcelona)

Cotxeres a Barcelona).

D’altra banda, també s’han treballat presentacions del contingut que complementen els
discursos dels portaveus en els diferents actes públics, des de xerrades amb associacions a
rodes de premsa. Aquestes presentacions, en
els casos de les rodes de premsa,
s’entregaven com a material complementari
per als periodistes assistents. Es preparen per
reforçar els missatges clau que es volen donar
a cada acte i donar-li un caràcter molt visual
que permeti fer més entenedor el contingut
en si del que es vol comunicar.

Altres materials que s’han preparat no són
directament materials de premsa, tot i que sí
que es tracta de productes per a ser publicats.
És el cas dels anuncis que s’han publicat a
Al fons, presentació elaborada per a la roda de premsa sobre la diferents mitjans per anunciar la posada en
integració de l’atenció a les drogodependències dins l’àmbit de marxa d’algun equipament important.
l’atenció primària a la ciutat de Barcelona.


En aquests casos, des de comunicació externa s’ha elaborat el text de l’anunci o s’ha
supervisat, segons el cas, per tal de garantir que el missatge sigui al més adequat possible
i estigui en la mateixa línia comunicativa que la resta d’elements que es puguin produir.
També seria el cas dels articles d’opinió sobre diferents temes que s’han elaborat per a alts
directius de l’RSB (article d’opinió per a la revista de la Fundació Oncològica del Vallès –per
a Carme Esteve, gerent de l’Àmbit Barcelona Nord de l’RSB- o la resposta a un article
d’opinió al Diari de Tarragona del cap de l’oposició de l’Ajuntament de Reus en la qual feia
referència a l’activitat del CatSalut – per a Josep M. Sabaté, director del Servei Català de la
Salut-) i de les respostes a cartes al director que han sortit publicades a diferents mitjans
d’abast nacional o local.

Gestió de peticions de mitjans
Un dels principals canvis amb l’entrada en funcionament del departament de comunicació
ha estat la gestió directa de peticions de mitjans de comunicació per temes vinculats a la
gestió de la xarxa sanitària pública al territori de l’RSB. Amb aquesta funció hem aconseguit
treballar en un doble vessant: donar una resposta més ràpida i dotada d’estratègia
comunicativa a les peticions dels periodistes i filtrar els contactes directes amb els directius
de la regió, promovent la seva aparició en els mitjans només en els casos que realment fos
apropiat.

En aquest apartat, podem diferenciar entre dos tipus d’aproximacions als periodistes:

 Gestions proactives:
o Detecció d’oportunitats informatives en positiu.
o Elaboració dels materials de premsa més adequats (notes, convocatòries,
comunicats...).
o Contacte continu amb mitjans de comunicació.
o Gestió d’entrevistes amb el portaveu de l’RSB corresponent (si cal).
o Recopilació de material gràfic.
o Seguiment en premsa de la notícia i gestió del recull de premsa de l’RSB .

Exemples: reordenació de les urgències a diversos territoris, integració del tractament de
les drogodependències a la xarxa d’atenció primària de Barcelona ciutat, adjudicació de
l’enderrocament de l’edifici de l’antiga Policlínica de Granollers...

 Gestions reactives
o Atenció a les peticions dels periodistes sobre diferents temes d’actualitat
sanitària vinculada a l’RSB.
o Recopilació de la informació i material gràfic sol·licitat.
o Gestió d’entrevistes amb el portaveu de l’RSB corresponent (si cal).
o Seguiment en premsa de la notícia .

Exemples: implantació de la recepta electrònica i pacte de ciutat de Terrassa, situació de
les urgències i de l’estat del projecte a l’antiga Policlínica de Granolllers, centres
sociosanitaris a la ciutat de Barcelona...


Balanç comunicació externa i corporativa 2011

Balanç comunicació externa i corporativa 2011

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Balanç comunicació externa i corporativa 2011

Ähnlich wie Balanç comunicació externa i corporativa 2011 (20)

Mehr von Xavi Olona

Mehr von Xavi Olona (9)

Balanç comunicació externa i corporativa 2011