2. Preocupació per la situació de l’ús social
del català a la ciutat de Barcelona
Imaginem-nos que els titulars de diversos diaris estrangers
diguessin el següent:
3. Preocupació per la situació de l’ús social
del català a la ciutat de Barcelona
4. Preocupació per la situació de l’ús social
del català a la ciutat de Barcelona
5. Preocupació per la situació de l’ús social
del català a la ciutat de Barcelona
Segurament aquest titulars a Buenos Aires, París o Londres
cridarien l’atenció i obririen un debat, però sorprenentment, és
el que succeeix a Barcelona davant la indiferència del govern
municipal.
• Cal doncs, abans de res, tenir consciència que
l’ús social del català té un problema a
Barcelona.
• Si una llengua perd l’ús social a la seva capital
cultural, econòmica i demogràfica, és una
llengua que corre un risc cert d’esdevenir residual.
6. Preocupació pel desinterès municipal
envers aquest fet
• Incrementar l’ús social del català no figura en l’agenda
política del govern municipal. Malgrat que el Consorci de
Normalització Lingüística de Barcelona està presidit pel
Primer Tinent d’ Alcalde, mai no hem sentit l’Alcalde o
algun altre alt responsable municipal referir-se a aquesta
qüestió.
• El govern municipal actual té actituds amb el català que
fins i tot suposen una reculada de les que tenien els
governs de Maragall i Clos.
7. Preocupació pel desinterès municipal
envers aquest fet
• El Reglament d’Ús Lingüístic de l’Ajuntament de
Barcelona acumula més de deu anys de retard, des de la
Llei de Política Lingüística de 1998, amb incompliments
reiterats dels terminis.
Tot just al darrer Ple es va constituir la comissió de grups
municipals que ha de redactar-lo. Segons l’acord al que es
va arribar, s’havia de constituir abans d’acabar l’any 2008.
8. Preocupació pel desinterès municipal
envers aquest fet
• Partides pressupostàries insuficients: la partida
corresponent a l’any 2009 destinada a les polítiques de
normalització lingüística és de 2,4 M€, menys que les que
es destinen, per exemple, a Gabinet de l’Alcaldia, ( 3,3M€),
Protocol (3M€) o Publicitat (8,6 €)
• No es recorda cap iniciativa nova en els darrers anys, ni
tampoc cap campanya municipal per tal de promoure l’ús
social del català.
9. Polítiques antigues per
situacions noves
• El marc legal ha canviat i l’Ajuntament de Barcelona no se
n’ha assabentat: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
aprovat el 2006 dóna un nou rang al concepte d’oficialitat
del català.
• L’allau de nous barcelonins que han arribat a la ciutat els
darrers anys exigeix canviar la inèrcia que se segueix fins
ara.
• L’Ajuntament no pot reduir la seva política en aquest
camp a aportar el 34,1% dels recursos al Consorci de
Normalització Lingüística de Barcelona i a no fer res més.
10. Nous reptes, noves polítiques,
més recursos
Cal un canvi de ritme en les polítiques de normalització del
català a la ciutat de Barcelona.
Calen molts més recursos econòmics, doblant les
partides que l’Ajuntament de Barcelona hi destina, fins
arribar, el primer any, als 5M€.
No té cap sentit que el pressupost del CNLB per a
l’acolliment lingüístic no s’executi en la seva totalitat. Cal
dir, per exemple, que no s’ha esgotat la partida prevista del
2008 per a l’acolliment lingüístic, restant més de 166.000€ de
romanent.
11. Més compromís del govern municipal
amb l’ús social del català
Cal més interès polític i institucional en les polítiques
actives en defensa del català.
Cal més compromís i lideratge de l’Alcalde de la capital
del país amb els reptes que té l’ús social del català.
