Anàlisi de l’ús que fa de Twitter el món de la recerca científica en l'àmbit català i internacional.

1. Twitter es consolida en la recerca i la
comunicació científiques
Per Xavier Lasauca i Cisa (@xavierlasauca)
Fa més d’un any vaig escriure un article (Twitter i ciència: com utilitza Twitter
el món de la recerca?) que analitzava l’ús que es feia de Twitter en el món de
la recerca tant individual com institucionalment. Passat aquest període de
temps, la conclusió a què he arribat és que l’ús de Twitter es consolida arreu,
ja que més del 90% de comptes analitzats en aquell article continuen piulant,
i fins i tot nous agents s’incorporen a aquesta modalitat comunicativa.
Twitter i #recerca
Pel que fa a les grans instal·lacions científiques internacionals, continuen ben
actius els canals de Twitter de la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea
(ESA), així com els grans laboratoris científics dels EUA com ara el Brookhaven
National Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron, el DOE Joint Genome Institute
o l’Argonne National Lab, i el britànic Institute of Physics. Nous comptes s’han
incorporat darrerament relacionats amb l’astronàutica i les missions espacials: Mars
Rovers (Mart), Cassini-Huygens (Saturn) o NASA Jet Propulsion Laboratory
(sistema solar).
Els altres grans agents vinculats a la recerca són les universitats, i novament cal
destacar la continuïtat dels comptes de Twitter de les universitats de l’àmbit
anglosaxó: Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter de podcasts
de la Universitat d’Oxford. També romanen actius els comptes de twitter dels
serveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia,
Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de Yale.
S’ha incorporat el darrer any a les xarxes socials la Universitat de les Nacions
Unides.
Aquests darrers temps, però, ha aterrat a la Twitosfera el món acadèmic francès: la
Universitat de Nantes, la Universitat de Lille 1 o la Universitat d’Avinyó,

2. conjuntament amb la Sorbonne Nouvelle , la Sorbonne de tota la vida o la Pierre et
Marie Curie se situen entre les més destacades.
Entre les acadèmies, continua destacant el compte de Twitter de la britànica Royal
Society, mentre que entre les agències, també piula amb regularitat l’hiperactiu
compte de Twitter de l’americana National Science Foundation. Ens hem de referir
també al compte de la Public Library of Science (PLoS) i a la publicació PLoS ONE
pels continguts i l’elevat nombre de seguidors. Un altre compte relacionat amb
l’accés obert és el de BioMed Central.
Quant a la problemàtica de les dones científiques i per tal d’afavorir la igualtat de
gènere en l’àmbit cientificotecnològic (a la qual m’he referit en alguns articles
d’aquest bloc), cal esmentar els comptes del Centre for Women in Science &
Engineering Research (WiSER) i de l’European Platform of Women Scientists
(EPWS), que s’afegeixen al veterà compte del UK Resource Centre for Women in
Science, Engineering and Technology.
L’ús de Twitter en el sistema català d’R+D+I avança
En el sistema català de ciència i tecnologia l’ús de Twitter no solament es consolida
sinó que avança molt decididament. A les universitats del nostre país que tuitejaven
fa més d’un any (la Universitat de Girona , la Universitat Rovira i Virgili, la
Universitat Internacional de Catalunya, La Salle i la Universitat Oberta de
Catalunya) s’hi han afegit la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra,
Blanquerna (Universitat Ramon Llull), la Universitat Politècnica de Catalunya i la
Universitat de Vic. El 14 de juny va emetre la primera piulada el compte de Twitter
de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.
Continuen piulant la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB, la Biblioteca de
Farmàcia de la UB i la Biblioteca de Lletres del CRAI de la UB, però ara en
companyia de la Biblioteca d’Economia i Empresa del CRAI de la UB, la Biblioteca
de Física i Química del CRAI de la UB, la Biblioteca Ciències de la Salut del
Campus de Bellvitge i la Biblioteca Digital de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. A
totes elles s’ha afegit el compte de Twitter del Servei de Biblioteques del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a l’àmbit acadèmic d’altres territoris dels Països Catalans, hem
d’esmentar els comptes de Twitter de la Universitat Jaume I (Castelló), la
Universitat de València, el Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de
les Illes Balears i la Universitat d’Andorra. Sobre aquest àmbit geogràfic, cal dir que
el mes de juny han aterrat a la Twittosfera el compte de Twitter de la Xarxa Vives,
l’associació d’universitats dels territoris de parla catalana, i el de l’Institut d’Estudis
Catalans, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.
El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya disposa
de compte de Twitter institucional des del dia 22 de juny, mentre la Secretaria
d’Universitats i Recerca en té des del 30 de maig (el Ministeri de Ciència i
Innovació també té una activitat piuladora destacable).

3. De centres del programa CERCA, si en el meu article anterior parlàvem de les
piulades de la Fundació i2CAT, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social (IPHES) o l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i
Sunyer (IDIBAPS), aquests darrers mesos s’han afegit al clan piulador el Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars. El
Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) disposa de
compte de Twitter des del 10 de juny.
Pel que fa als agents vinculats al sistema català de recerca en l’àmbit de les
ciències de la vida i la salut, si fa un any esmentàvem Biocat, l’Hospital Clínic de
Barcelona i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, ara també tuitegen des
de Biopol’H, l’IDIBELL, l’Hospital del Mar el Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Quant a la innovació i el foment de la innovació tecnològica, als ja existents
comptes del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, el Parc Tecnològic del
Vallès, el programa Enginycat o Citilab Cornellà, hem d’afegir els comptes de
Twitter de ACC1Ó, l’Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Barcelona Activa,
el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i el Parc de
Recerca UAB.
Finalment, també cal esmentar el compte de Twitter de grups de recerca com la
Unitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC),
l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC) o el Grup de Recerca en
Ciències de l’Esport de l’INEFC Barcelona, a més de Nanowiki (sobre
nanotecnologia), el compte d’ESADE i la gran tasca 2.0 de la Biblioteca del Centre
d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
Twitter i comunicació científica: creixement exponencial
Si en el meu anterior article esmentava els comptes de les revistes Scientific
American, Nature, New Scientist o Wired, o de les seccions de ciència de mitjans
generalistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agència
Reuters, cal dir que tots ells continuen ben actius i destacables. Si voleu seguir dos
periodistes de l’àmbit científic del món anglosaxó, us recomano Maggie Koerth-
Baker (Boingboing.net) i David Mosher (Wired).
Però és a casa nostra on es produeix el creixement més important de nous
comptes de Twitter: a més dels esmentats ja fa més d’un any comptes de Twitter
de RECERCAT (el butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des de la
Secretaria d’Universitats i Recerca, que piula des de 2008), l’Associació Catalana
de Comunicació Científica i l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, ara
hem d’incorporar a la nostra llista els comptes de la Càtedra de Cultura Científica i
Comunicació Digital de la Universitat de Girona (C4D), Recerca en acció,
l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB, la Revista Mètode (Universitat
de València), Fons x Recerca, el recentment creat portal Notícies d’IN,
Twitrecerca.cat , la secció de ciència del diari ARA, Eureka! (el compte del
programa de ciència i tecnologia de COMRàdio), el Museu de Ciències Naturals de
Barcelona i el mític programa de Sants3 Ràdio Pa ciència, la nostra. En l’àmbit de
la divulgació científica cal reconèixer la tasca de comptes com ara Buscaciència,

4. divu*Ciència i La Mandarina de Newton, que ens informen dia rere dia del que es
cuina sobre aquesta temàtica sense perdre pistonada.
Tampoc cal oblidar que enguany se celebra l’Any Internacional de la Química 2011
i podem rebre tota la informació si seguim el twitter de Cat Química.
Pel que fa a l’Estat, és recomanable fer seguiment del compte del Servicio de
Información y Noticias Científicas (Agencia SINC) i de CSIComunicación.
Una recomanació final
Llegia fa unes setmanes a la revista Nature un interessant article (Trial by Twitter)
d’Apoorva Mandavilli, que recomano fermament, sobre la influència de Twitter en
els articles científics que es publiquen, i que de vegades resten desacreditats
immediatament des de la xarxa via Twitter o blocs sense que ni tan sols la persona
que els critica hagi llegit l’article qüestionat (només sobre la base del que publiquen
els mitjans generalistes, alguns dels quals no sempre l’encerten). L’article també es
pregunta si amb les eines 2.0 cal un canvi cultural pel que fa al peer review o
revisió d’experts, i esmenta el creixent interès per trobar una manera de quantificar
totes les respostes en línia i les avaluacions d’un article científic.
Font: Nature.com
Probablement, com afirma David Goldstein, director del Duke University’s Center
for Human Genome Variation, it’s exactly like what’s said about democracy: the
peer-review process isn’t very good — but there really isn’t anything that’s better.
Debat obert!
Barcelona, 28 de juny de 2011
(*) Xavier Lasauca i Cisa és responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes
d’Informació en R+D a la Direcció General de Recerca (Departament d’Economia i
Coneixement, Generalitat de Catalunya)
http://www.xavierlasauca.cat