2. Economies alternatives – al model capitalista
Economies transformadores – de transformació social
Existència d’iniciatives alternatives, tan teòriques com pràctiques,
amb o sense fórmula jurídica, que posen al centre de la seva acció
una proposta de transformació del marc econòmic dominant
capitalista
Utopia? No genera riquesa, no genera treball,...
Desmuntem-ho A Bcn el 7% del PIB i el 8% d’ocupació es
generen en ESS
Una altra economia?
2
3. Una altra economia?
5 eixos de transformació claus:
• Lucre: si està en el centre de l’activitat o no el lucre, i en canvi en el
centre hi ha un objectiu social, el satisfer necessitats
• Gestió democràtica: l’organització està gestionada des de la
participació de les persones, des de la presa de decisions col·lectiva
• Vincle comunitari: arrelades al territori, vinculades a allí on operen,
sense perjudici a la comunitat sinó en benefici de la mateixa
• Perspectiva feminista, que incloguin en tota la seva la acció la
perspectiva de gènere
• Perspectiva medi ambiental
3
4. ES Economia Social
Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social
Economia Social: el conjunt d'activitats
econòmiques i empresarials, que en l'àmbit
privat duen a terme aquelles entitats que, de
conformitat amb els següents principis,
persegueixen l'interès general econòmic o
social, o tots dos.
5. Economia Social: principis
• Primacia de les persones i de la finalitat social
per sobre del capital, que es concreta en la
gestió autònoma i transparent, democràtica i
participativa, que prioritza la presa de decisions
més en funció de les persones i de la finalitat
social, que en relació de les seves aportacions al
capital social.
6. Economia Social: principis
• Aplicació dels resultats de l’activitat
econòmica principalment a la finalitat social de
l’entitat, i si és el cas en relació al treball aportat
o al servei/activitat realitzada per les sòcies.
7. Economia Social: principis
• Promoció de la solidaritat interna i amb la
societat que afavoreixi el compromís amb el
desenvolupament local, la igualtat
d’oportunitats, la cohesió social, la inserció de
col·lectius en risc d’exclusió, la generació
d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació de
la vida personal, familiar i laboral i la
sostenibilitat.
8. ESS Economia Social i Solidària
•L’Economia Social i Solidària (ESS) és un concepte i una
pràctica en construcció. Sembla haver-hi un cert consens en
la multidimensionalitat del concepte, que recolliria almenys
tres dimensions complementàries:
• La dimensió teòrica com a paradigma alternatiu sobre
l’economia i que parteix de la crítica al capitalisme.
• La dimensió de proposta política de transformació social
i, per tant, de moviment social emancipador.
• Una dimensió més enfocada a definir un tipus específic
de pràctiques organitzatives i empresarials per satisfer
necessitats que busca funcionar amb lògiques diferents
de les de les empreses mercantils tradicionals.
8
9. ESS Economia Social i Solidària
•L’ESS és el conjunt de pràctiques socioeconòmiques
de tota mena, formals o informals, individuals o
col·lectives, que:
1. Prioritzen la satisfacció de les necessitats dels
seus membres i/o d’altres persones per sobre del
lucre, que ha de ser limitat o inexistent.
2. Quan són col·lectives, la propietat també ho és i
la gestió és democràtica, entesa aquesta des de la
participació de les persones involucrades en el
projecte.
10. 3. Són independents respecte als poders públics
i desenvolupen la seva activitat des del
compromís ambiental i social, orientades per
valors com l’equitat, la solidaritat, la
sostenibilitat, la participació, la inclusió i el
compromís amb la comunitat i, per tant,
actuen minimitzant els impactes negatius i
amb voluntat de canvi social.
ESS Economia Social i Solidària
11. •Els criteris de funcionament van per sobre de les formes jurídiques
(es transcendeix la llei d’economia social 2011), perquè s’inclouen
economies comunitàries, societats limitades amb molt compromís
social, inclús autònoms...
•En la producció, la comercialització, el consum, el crèdit, les cures o
la distribució d’excedents, l’ESS afronta la resolució de necessitats
col·lectives des d’una doble vessant:
• La socioempresarial: estructures professionalitzades combinades
amb principis de propietat col·lectiva i gestió democràtica
• La comunitària: fórmules amb un alt grau de participació que, tot
i el seu menor volum econòmic, contribueixen a la creació d’un
vincle social imprescindible per a la sostenibilitat de la vida
Iniciatives d’ESS
14. Compra pública
responsable
Cooperatives
:
-agràries
-de consum
-de serveis
d’habitatge
-d’ensenyament
-de treball
Societats
laborals
Mutualitats
Fundacions i associacions
del Tercer Sector Social
Treball autònom
responsable
Societats mercantils
Economies comunitàries
(bancs de temps, monedes
comunitàries, grups de consum,
xarxes i fires d’intercanvi, horts
urbans, grups de criança,…)
Empreses d’inserció
CET
Pressupostos participatius
Treball col·laboratiu a internet
Iniciatives sociocomunitàries
Iniciatives socioempresarials Iniciatives d’ESS
15. Entitats que la formen (Llei)
•Cooperatives
•Les societats laborals
•Mutualitats: societats de persones, sense
ànim de lucre, d'estructura i gestió
democràtica, que exerceixen una activitat
asseguradora de caràcter voluntari,
complementària del sistema de previsió de
la Seguretat Social.
16. Entitats que la formen (Llei)
•Centres especials de treball (CET):
empreses que compatibilitzen la viabilitat
econòmica i la seva participació en el mercat
amb el seu compromís social cap a
col·lectius amb menors oportunitats en
aquest.
17. Entitats que la formen (Llei)
•Empreses d'inserció (EI) :"estructures
d'aprenentatge, en forma mercantil, amb la
finalitat de possibilitar l'accés a l'ocupació de
col·lectius desfavorits, mitjançant el
desenvolupament d'una activitat productiva, per la
qual cosa, es dissenya un procés d'inserció,
establint durant el mateix una relació laboral
convencional".
18. Des que van iniciar el TEB un grup de famílies el 1968
hem anat construint un engranatge de centres
especials de treball sense ànim de lucre, centres
ocupacionals, serveis d’habitatge especialitzat,
serveis d’inserció laboral, fundació tutelar, clubs
esportius…, per tal que les persones amb discapacitat
intel·lectual vagin ocupant el lloc que es mereixen a la
societat.
Solidança és una associació sense afany de lucre creada el
1997
L’any 2006, Solidança creà una empresa d'economia social -
Solidança Treball, EI, - que ofereix serveis en el sector
ambiental, concretament, en la gestió i revalorització de
determinades fraccions de residus urbans.
19. Entitats que la formen (Llei)
•Confraries de Pescadors: corporacions de dret
públic sectorials, sense ànim de lucre,
representatives d'interessos econòmics
d'armadors de vaixells de pesca i de treballadors
del sector extractiu, que actuen com a òrgans de
consulta i col·laboració de les administracions
competents en matèria de pesca marítima i
d'ordenació del sector pesquer. Tenen la finalitat
de satisfer les necessitats i interessos dels seus
socis, amb el compromís de contribuir al
desenvolupament local, la cohesió social i la
sostenibilitat.
20. Entitats que la formen (Llei)
•Les associacions vinculades al moviment de
la discapacitat i de la inserció de persones en
exclusió. Prestant serveis allà on el sector
lucratiu falla en la seva provisió.
•Les fundacions d’Economia Social:
organitzacions sense fi de lucre que, per
voluntat dels seus creadors, tenen afectat el
seu patrimoni de manera duradora a la
realització d'un fi d'interès general.
23. •Les cooperatives: 813
- De treball: 665
- De serveis: 67
- De consumidors i usuaris: 31
- D’habitatge: 31
- D’ensenyament: 19
•Societats laborals: 1197
•Entitats del Tercer sector: 2400
•Empreses d’inserció i CETS: 301
•Entitats de finances ètiques: 7
Iniciatives
socioempresarials
23
Iniciatives de l'ESS-Dades a Bcn
24. • Gestió ciutadana i comunitària d’equipaments públics
•23 equipaments de gestió ciutadana
•100 persones treballadores, 1400 voluntàries i activistes, 450.000 destinatàries
•Més de 40 espais d’autogestió
• Grups de consum agroecològic
•60 grups
•Agrupen unes 3500 persones, facturen 4,2 milions d’€/any
• Mercats d'intercanvi i bancs del temps
•150 xarxes d’intercanvi a Catalunya, 33% es duen a terme a Bcn
•13 mercats d’intercanvi
•20 bancs del temps
• Horts urbans i comunitaris
•15 horts urbans municipals, 20 horts comunitaris autogestionats
Iniciatives
sociocomunitàries
24
Iniciatives de l'ESS-Dades a Bcn
25. Iniciatives de l'ESS-Dades a Bcn
Vertebració dels barris com a ecosistemes cooperatius
•Barceloneta, Comissió d’ES de Barceloneta Proa al Mar
(turisme)
•Poblenou, Taula Eix Pere IV (planificació urbana)
•Poble Sec, Cooperasec (economia de les cures, creació cultural,
producció artesanal, distribució agroecològica i rehabilitació
barri)
•Nous Barris, MercatImporta (gestió d’equipaments per transitar
cap a l’apoderament de les classes populars)
•Sants i La Bordeta, Impuls Cooperatiu de Sants (Coopolis per
cohesionar barris de Sants, La Bordeta i La Marina)
25
29. “Volem produir hortalisses ecològiques per donar
resposta a les necessitats socials i volem organitzar
el projecte a través de la participació activa de totes
les persones implicades, treballadors, socis
col·laboradors, socis consumidors i persones ateses
pel projecte, amb l’objectiu d’estendre i replicar les
innovacions que contínuament anem generant, i
estem convençuts que en l’actual sisutació de crisi,
aquest ñes el tipus de propostes que la societat
necessita”
34. Forma Jurídica Societat
Laboral
Cooperativa
(SCCL)
Associació Fundació
Núm mín. Socis 2+1
2+1
10
3 1 (3)
Raó fundacional
-Factor
fonamental
Capital-treball
Activitat
cooperativitzad
a
Finalitat no
lucrativa
Finalitat no
lucrativa
Tipologies
Anònima (SAL)
/ Limitada (SLL)
Treball,
consum,
agràries,
serveis…
Agrupació,
plataforma,
coordinadora,
ONG, club...
Pública,
privada
Capital mínim
inicial
3.000 SLL
60.000 SAL
3.000 0
30.000 ind.
15.000 temp.
Responsabilitat Limitada Limitada Il·limitada Limitada
Comparatiu formes jurídiques
35. Forma Jurídica Societat
Laboral
Cooperativa
(SCCL)
Associació Fundació
Òrgans de
govern
JA, Admin. AG, CR AG, JD
Patronat,
Protectorat
(control
Gencat)
Presa de
decisions (vot)
% capital
1x1
(activitat coop)
1x1
(ponderació)
Patrons
Reserves sobre
beneficis
10% fins doblar
capital.
Dp. opcional
20% FRO
+ 10% FEPC
(+reserva
ESAL)
TOT TOT
Distribució de
resultats
econòmics
Dividends
segons %
capital
Retorn segons
activitat co.
reinversió Reinversió
Fiscalitat /
impostos
Règim general Règim especial
Règim general,
mínims (UP
especial)
Règim especial
Comparatiu formes jurídiques
36. L’empresa social
L’impacte positiu i transformador, com a finalitat, cal treballar-lo en
tots els processos de l’empresa: organització de persones, compres,
producció, comercialització, finançament, etc.
Objectiu: generar un impacte positiu en la societat o de transformació
social, cobrint una necessitat social mitjançant una activitat econòmica
(lliurament de productes o serveis)
Activitat econòmica
Impacte social
positiu,
transformador
Governança
democràtica i
participativa
Sense ànim de
lucre
Empresa
social
Requereix actitud
emprenedora i
mentalitat empresarial.
No incompatible amb la
finalitat d’impacte
social i sense ànim de
lucre
Transversal a tota
l’activitat: gestió,
processos i
productes o serveis
finals
39. Què és una cooperativa?
•L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) que és la
plataforma representativa mundial del cooperativisme
defineix la cooperativa com:
• “Una associació autònoma de persones que
s’han agrupat voluntàriament per satisfer les
seves necessitats i aspiracions econòmiques,
socials i culturals comuns, a través d'una
empresa de propietat conjunta i de gestió
democràtica.”
40. Origen del cooperativisme
•Socialisme utòpic
•Aires de Rochdale, mitjans s.XIX
•Via introducció: model revolucionari (mov obrer,
socialisme) vs. model més conservador (mutualitat,
Església, terratinents)
•ALTERNATIVA:
- Sistema producció, distribució, preus, finançament...
- Acció emancipadora (laboral)
- Acció d’assistència mútua
41. D’acord a la Llei de Cooperatives de Catalunya
«Societats que, amb plena autonomia i sota els principis de
lliure adhesió i baixa voluntària, amb capital variable i
gestió democràtica, que associen persones físiques o
jurídiques que tenen necessitats o interessos socioeconòmics
comuns, amb el propòsit de millorar la situació econòmica i
social de llurs components i de l’entorn comunitari, fent
una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el
servei mutu i l’aportació pecuniària dels membres permetin de
complir una funció que tendeix a millorar les relacions
humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt
de tot idea de benefici particular ».
Què és una cooperativa? - Llei
42. Principis cooperatius
Aliança Cooperativa Internacional (ACI)
Els principis són pautes mitjançant les quals les
cooperatives posen en pràctica els seus valors
Proporcionen normes de conducta, restringeixen
certes accions i n’estimulen d’altres
La Llei de Cooperatives obliga la seva aplicació
Marc ètic: principis i valors
44. Consumidors i usuaris: lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum
directe de les persones sòcies.
Habitatge: promoure l’accés a l’habitatge de les persones que en són sòcies, amb
voluntat d’oferir preus assequibles i diverses opcions d’adquisició: propietat, dret
d’ús, etc..
Serveis: associen persones físiques o jurídiques titulars d’activitats econòmiques,
professionals o artistes amb la finalitat d’adquirir conjuntament subministraments i
serveis o d’emprendre operacions destinades a la millora econòmica i tècnica.
Treball: associen, com a mínim, dues persones físiques que, mitjançant el seu
treball, es proposen produir béns o prestar serveis per a terceres persones.
Agràries: associen titulars d’explotacions agràries per tal de gestionar en comú la
seva producció, la maquinària, i la transformació i venda de la seva producció.
Ensenyament: tenen com a finalitat organitzar qualsevol mena d'activitat escolar o
docent. Poden estar formades per la lliure associació de pares, mares, alumnat i
docents.
Integrals: quan integren, en una única cooperativa, finalitats diferents, per exemple,
treball i consum.
Principals classes de cooperatives
46. Les cooperatives de consum
Les cooperatives de consumidors i usuaris tenen per objecte
primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al
consum directe dels socis i de llurs familiars, i el
desenvolupament de les activitats necessàries per a afavorir la
informació, la formació i la defensa dels drets dels consumidors
i els usuaris.
http://bit.ly/2qMgFNb
47. Les cooperatives de serveis
Són cooperatives de serveis les que associen persones
físiques o jurídiques que són titulars d'explotacions industrials o
de serveis i professionals o artistes que exerceixen llur activitat
per compte propi.
http://bit.ly/2qUKpDF
48. Les cooperatives de serveis
• Les cooperatives de serveis tenen per objecte la prestació de
subministraments i serveis i l'execució d'operacions destinades
al millorament econòmic i tècnic de les activitats professionals o
de les explotacions de llurs socis.
• Poden rebre la denominació de cooperatives del comerç, de
transports o del sector econòmic a què pertanyin les
explotacions de les quals siguin titulars els socis, tant si són
persones físiques com jurídiques.
http://aracoop.coop/el-cooperativisme-de-serveis/
49. Les cooperatives de serveis
Per al compliment de llur objecte, les cooperatives de serveis
poden dur a terme les activitats següents
a) Adquirir, elaborar, produir, fabricar, reparar i mantenir els instruments, la
maquinària, les instal·lacions, el material, els productes i els elements
necessaris o convenients per a la cooperativa i per a l'activitat professional
o les explotacions dels socis.
b) Dur la gestió d'indústries auxiliars o complementàries de les dels socis i
executar operacions preliminars o fer transformacions que afavoreixin
l'activitat professional o les explotacions dels socis.
c) Transportar, distribuir i comercialitzar els serveis i els productes procedents
de la cooperativa i de l'activitat professional o les explotacions dels socis.
d) Qualsevol altra activitat que sigui necessària o convenient o que faciliti el
millorament econòmic, tècnic, laboral o ecològic de l'activitat professional o
de les explotacions dels socis.
50. Les coopertives de serveis
A
AA
AA
A
• Serveis als socis
• Pot facturar a 3rs
(clients
propis/compartits)
• Tributa x activitat
pròpia
• Clients propis, factura a 3rs
• Pot facturar a Coop x clients compartits (2ble
facturació)
• Abona quota manteniment (i/o % facturació)
• Tributa x activitat pròpia
• Paga quota RETA (o assimilat)
A
51. Les cooperatives de treball
associat
A/
RG
• Factura a 3rs (clients
únics)
• Tributa x activitat
pròpia
• Paga quotes SS
(obligació cotització
RETA)
Assalariats
- Fixes <30%
- Altres no fixes
A/
RG
A/
RG
A/
RG
A/
RG
A/
RG
- Socis a prova
- Socis temporals
- Socis col·laboradors
- Situació excedència
Pot haver activitat
simultània
A
52. Cooperatives d’iniciativa social
(i sense ànim de lucre)
•Activitats de caràcter social o d’atenció a les persones
•Que tenen per objecte la inserció laboral o integració
de col·lectius amb risc d’exclusió, o la defensa de drets
socials o cobertura de necessitats no cobertes pel
mercat.
•Mitjançant la prestació de serveis assistencials (activitats
terapèutiques, d’atenció domiciliària, sanitàries,
educatives, residencials, culturals...)
•Incorporació a sòcies de persones amb discapacitat
•Poden tenir voluntariat (regulat en Etts)
53. El voluntariat a les cooperatives
d’iniciativa social
•Les cooperatives d’iniciativa social poden establir en
els estatuts la participació de voluntariat en la
realització de l’objecte social.
•Té dret a assistir a les assemblees generals, amb veu
i sense vot, i pot designar un representant al consell
rector
•Les cooperatives han de respondre dels danys i
perjudicis que pugui causar el voluntariat com a
conseqüència de la seva activitat.
54. Cooperatives sense ànim de lucre
•Cooperatives d’iniciativa social i/o sense afany
de lucre. Requisits:
•no distribució d’excedents, reinversió
•gratuïtat càrrecs socials
•interès limitat aportacions (màx. interès legal)
•limitació de retribucions laborals (150%)
•accés a concursos i convocatòries
55. Les societats professionals
Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals
Aplicable a les societats en les que el seu objecte social es
vincula a l’exercici d’una “activitat professional” entesa com
aquella que requereix de titulació universitària o titulació
professional vinculada a estudis universitaris, més la inscripció en
el col·legi professional corresponent.
La LSP permet que les societats professionals adoptin qualsevol
de les formes societàries admeses en el nostre ordenament,
inclòs la SCCL i en aquest cas, cal afegir una “P” al final del nom,
juntament amb la indicació de la forma social, en aquest cas
SCCLP
56. Les societats professionals
Exemples
Nom societat Província
Classe de
cooperativa
TECNICONS OSONA, SCCLP BARCELONA Treball associat
MOLLET 3 ARQUITECTURA, SCCLP BARCELONA Treball associat
U.S.MARESME, SCCLP BARCELONA Treball associat
ARQUITECTOS ARAB, SCCLP BARCELONA Treball associat
SPAI TR3S 2010, SCCLP BARCELONA Treball associat
EMBAT LEGAL, SCCLP BARCELONA Treball associat
ESTUDI JURÍDIC LLÚRIA, SCCLP BARCELONA Treball associat
IACTA SOCIOJURÍDICA, SCCLP BARCELONA Treball associat
SERVEIS INTEGRALS D'INFERMERIA SERVICARE,
SCCLP BARCELONA Treball associat
TRACTA'M, SCCLP BARCELONA Treball associat
SALTCOOP, SCCLP GIRONA Treball associat
PEDIATRIA DELS PIRINEUS, SCCLP LLEIDA Treball associat
CENTRE PSICOPEDAGÒGIC REUS, SCCLP TARRAGONA Treball associat
CENTRE D'AUDICIÓ I LLENGUATGE ASPAS,
SCCLP TARRAGONA Treball associat
57. Regulació cooperativa. Jerarquia de les
fonts
Marc normatiu
Principis cooperatius (ACI)
Constitució estat espanyol: obliga promoure el
cooperativisme
Estatut d’autonomia de Catalunya, competència exclusiva
(excloent regulació fiscal), obligació de promoció.
Llei de cooperatives de Catalunya (informada pels principis
cooperatius)
58. • Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives (àmbit autonòmic)
• Ley 27/1999, de 16 de julio de Cooperativas (àmbit estatal)
• Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre Régimen fiscal de las
cooperativas (àmbit estatal)
• Ordre EHA/3360/2010, de 21 de desembre, d’aspectes comptables de
les societats cooperatives.
• RD 1278/2000, de 30 de junio por el que se adaptan determinadas
disposiciones de la S.Social para su aplicación a las sociedades
cooperativas.
Jerarquia de fonts. Marc jurídic
59. Autoregulació cooperativa
•Marc normatiu propi de cada cooperativa
Estatuts:
regulen estructura social, regles del “joc”.
Aprovats AG
Document que dóna fe de la personalitat
jurídica de la cooperativa i regula la vida
exterior i social de l’entitat
Reglament de Règim Intern (RRI):
regula l'organització i prestació del treball.
Aprovat AG. Compliment de caràcter obligatori
Acords dels òrgans de govern (Assemblea General,
Consell Rector)
60. •Els Socis ho són en funció de la seva participació en l’activitat
cooperativitzada.
•(Cooperatives integrals: activitat cooperativitzada múltiple)
•DRETS i DEURES:
-Participar en l’activitat cooperativitzada (treball...) i rebre les
bestretes salarials establertes
-Escollir i ser escollits pels càrrecs socials
-Participar amb veu i vot en els òrgans socials
-Percebre el retorn cooperatiu
-Percebre el reemborsament de la seva aportació actualitzada
-Dret d’informació!
Les persones sòcies
61. •SÒCIA COMÚ (TREBALLADORA, DE
CONSUM, AGRÀRIA, DE SERVEIS,
D’HABITATGE...)
•SÒCIA DE TREBALL
•SÒCIA COL·LABORADORA
•SÒCIA TEMPORAL
•SÒCIA EN EXCEDÈNCIA
Tipus de persones sòcies
62. Les persones sòcies: altes i baixes
• Admissió de socis
o Procediment i formalitats
o Límits a la contractació de no socis
• Baixa d’un soci
Procediment i conseqüències econòmiques:
o Imputació de resultats
o Qualificació de la baixa (voluntària, forçosa, disciplinària)
o Terminis per al retorn
63. Òrgans de govern d’una cooperativa
• Assemblea General
• Consell Rector
• Opcional:
• Intervenció de comptes
• Comitè de recursos
64. Participació, òrgans de govern
Assemblea General
Consell Rector
Equips Estratègics / Operatius
Direcció, coordinació
65. Règim laboral i de la Seguretat Social
(Art.132 i següents)
• La relació que s’estableix entra la cooperativa i els socis de
treball, és mercantil.
• Els criteris bàsics del règim de prestació de treball han d’estar
determinats als estatuts o en un reglament de règim intern.
• Es pot regular: l’organització del treball, les jornades, el descans
setmanal, les festes laborals, les vacances, els permisos, la
classificació professional, els criteris distributius, la mobilitat
funcional i geogràfica, les excedències, etc.
66. - Mínim 2 persones sòcies per constituir una cooperativa de treball
associat
- Per ser soci/treballador cal estar afiliat a la Seguretat Social.
- Els estatuts de la cooperativa han d’establir el règim de Seguretat
Social aplicable a les persones sòcies treballadores, podent optar
entre el Règim General i el Règim Especial de Treball Autònom.
La decisió afecta a totes les persones sòcies i no es pot modificar
fins passats cinc anys des que es va adoptar.
- També s’admet la cotització a temps parcial.
Règim de cotització a la Seg.Social aplicable
67. Límits a la contractació de treballadors no socis
El nombre d'hores l'any fetes pels treballadors amb contracte
de treball no pot superar el 30% del total d'hores l'any fetes
pels socis treballadors. En el càlcul d'aquest percentatge no
s'han de tenir en compte:
a) Els treballadors integrats en la cooperativa per subrogació
legal i els que s'incorporin a activitats sotmeses a la dita
subrogació.
b) Els treballadors que substitueixin socis treballadors que es
trobin en situació d'excedència o d'incapacitat laboral temporal,
o gaudint de permís per maternitat o paternitat, adopció o
acolliment, exercint un càrrec públic o complint un deure públic
de caràcter inexcusable.
Ratis de persones treballadores
68. c) Els treballadors que treballin en centres de treball subordinat o
accessori.
d) Els treballadors amb contractes de treball en pràctiques, per a
la formació i l'aprenentatge o per obra o servei determinats.
e) Els treballadors amb contracte de treball de conformitat amb
una disposició de foment de l'ocupació de persones amb
discapacitats físiques o psíquiques.
f) Els treballadors amb contracte de treball que rebutgin
expressament la proposta de la cooperativa per a adquirir la
condició de socis. En tot cas, el nombre de treballadors en actiu
que hagin renunciat expressament a ésser socis no pot ésser
superior al nombre de socis actius existents en aquell moment.
Ratis de persones treballadores
69. Capital social
• És el patrimoni que els socis aporten a la cooperativa.
• Capital social mínim: 3.000 €. 100% desemborsat en el moment de la
constitució. De caràcter dinerari com no dinerari (en el moment de la
constitució o posterior)
• Format per les aportacions:
• Obligatòries: ho són les inicials i totes aquelles que aprovi
l’assemblea amb 2/3 dels vots.
• Voluntàries: aprovada l’admissió per l’assemblea, o si ho
preveuen els estatuts, pel consell rector. No són obligatòries
per a tots els socis.
•La importància de la capitalització de l’atur, com a fórmula per facilitar
les aportacions dels socis en fase de constitució d’una cooperativa o bé en
la incorporació en una de ja existent. Requisits i procediments
70. És un recurs que poden utilitzar els socis per contribuir al finançament inicial
d’una nova activitat empresarial en forma d’empresa cooperativa, ja que permet
cobrar l'atur per aportar-lo a la cooperativa, com a mínim per cobrir el capital
obligatori que atorga la condició de soci, tenint en compte que també es podria
utilitzar per cobrir aportacions voluntàries, quota d’ingrés segons convingui....
Requisits per sol·licitar la capitalització
Tenir dret a rebre una prestació contributiva per atur.
Disposar, almenys, de tres mesos de dret de prestació a percebre.
No haver obtingut el reconeixement del pagament únic durant els 4 anys
anteriors.
Acreditar la constitució d’una cooperativa com a persona sòcia fundadora i el
compromís de mantenir les aportacions fetes a la cooperativa durant un període
mínim.
Iniciar l’activitat en el termini d’un mes des del cobrament de la capitalització, i
en tot cas, amb data posterior a la presentació de la sol·licitud.
Què és la capitalització de l’atur?
71. Capital social
• Poden haver diferències en les aportacions segons tipus de
socis: comuns, de treball, col·laboradors, temporals.
• Es poden establir diferències en les aportacions segons el grau
de participació a l’activitat cooperativitzada
• No s’utilitza com a base de repartiment de beneficis i
imputació de pèrdues, ni per estructurar el vot
72. Capital social
• Hi ha 2 categories d’aportacions:
• A) Aportacions amb dret a reemborsament en cas de baixa.
• B) Aportacions el reemborsament de les quals en cas de
baixa pot ser refusat incondicionalment pel Consell Rector.
• Té efectes en la seva classificació comptable.
CLASSIFICACI
Ó
REEMBORSAMENT REMUNERACIÓ RETORN
Fons Propi
Refusament
incondicional
Discrecional No obligatori
Passiu exigible Obligatori Obligatòria Obligatori
73. Capital social
•EL CAPITAL SOCIAL
•Desemborsament Aportació Obligatòria de soci:
•Els estatuts en fixen la forma, però hi ha unes pautes:
–- Mínim el 25% en el moment de l’ingrés
–- La resta tal com marquin els estatuts o l’assemblea
•La responsabilitat dels socis és limitada a la quantia de les seves
aportacions socials.(durant 5 anys dp baixa)
•Les aportacions al capital poden meritar un tipus d’interès, no
superior a l’interès legal del diner (vigent en cada exercici) + 6 punts. En
cas de les cooperatives sense afany de lucre, només l’interès legal.
75. Règim fiscal
• S’ajusten a les
disposicions de les
lleis de coop.
estatals o
autonòmiques i no
han perdut la
condició de
fiscalment protegida
per les causes de
l’article 13.
Protegides
• Coop. de treball
associcat
• Coop. agràries
• Coop. explotació
comunitària de la
terra
• Coop. del mar
• Coop. de
consumidors i
usuaris
Especialment
protegides
• Dissolució de la
cooperativa
• Supòsits que
constitueixen
infraccions.
Pèrdua de la
protecció
• Supòsits Art. 13
Llei 20/1990, de 19 de desembre
76. COOPERATIVA / ASSOCIACIÓ
COOPERATIVA ASSOCIACIÓ
Cal presentar
Impost sobre
Societats
Si Si
No, en cas de complir els 3 supòsits:
• Que els seus ingressos no superin
els 75.000 € anuals.
• Que els seus ingressos sotmesos a
retenció no superin els 2.000 €
anuals
• Que totes les rendes no exemptes
que obtinguin estiguin sotmeses a
retenció
Procediment
particular per
determinar la
base imposable
Deducció del 50% destinat al
FRO. Deduïble el 100% del
destinat al FEPC (Exemple:
enlloc de calcular sobre un
benefici de 100€, seria sobre
80€)
Rendes exemptes vinculades a l’objecte
social: subvencions, donacions, quotes
(sense contraprestació de serveis), rendes
patrimonials, activitats econòmiques
d’acció, assistència i inclusió socials
d’interès general
77. COOPERATIVA / ASSOCIACIÓ
COOPERATIVA ASSOCIACIÓ
Tributació
Impost sobre
Societats
Resultats cooperatius: 20%
Resultats extracooperatius: règim
general.
Especialment Protegides (CTA)
50% bonificació de la quota íntegra
(és a dir, si només hi ha resultats
cooperatius, es tributa al 10% en
total)
Rendes exemptes (no prestació
de serveis): 0%
Rendes no exemptes: Règim
General (25%-35%)
ITP i AJD Exempció: actes constitució,
ampliació K, constitució i
cancel·lació de préstecs,
adquisicions béns i drets
Sense exempció (= tractament
PIMEs)
IAE Bonificació 95% Sense bonificació
78. Aspectes a considerar
• Tipus d’activitat
• Sense ànim de lucre?
• D’interès general o particular?
• Nombre de promotors i persones vinculades
• Expectatives futures dels promotors
• Necessitats econòmiques del projecte
• Aspectes legals i fiscals, tràmits de constitució i administració
Procés de creació del projecte col·lectiu
79. Grup promotor
–Projecte col·lectiu: mínim de persones sòcies requerides (2, 3, 10)
–Elements a tenir en compte:
• Necessitats (individuals, del projecte), expectatives, construcció imaginari
projecte comú
• Organització: repartiment de responsabilitats i tasques. Lideratges,
equips... Com ens relacionem?
• Complementació de capacitats. Amb qui ens agrupem?
• Compromís societari. Pacte del grup promotor: acord, contracte, acta
fundacional. Contracte privat inicial per estudi de viabilitat del projecte.
80. Elements bàsics en l’arrencada del projecte col·lectiu
Equip promotor: qui som i què volem?
• Diferents dedicacions/implicacions en el projecte i
previsió de les conseqüències d’aquestes diferències
• Diferents moments d’incorporació al projecte i previsió
d’altres possibles implicacions que afavoreixin l’apropiació
del projecte per part de tots els membres
• Previsió de polítiques d’entrada i sortida de persones
sòcies, si escau, sota el principi d’adhesió voluntària
• Previsió de la possibilitat i del tracte específic de
diferents tipus de socis i sòcies o vincles en l’equip promotor,
que tindran diferents interessos, i potser diferents
implicacions.
Procés de creació del projecte col·lectiu
81. Elements bàsics en l’arrencada del projecte col·lectiu
Elaboració del projecte: quin procés col·lectiu preveiem
fer?
• Anàlisi compartida dels elements de viabilitat i
sostenibilitat tècnica i econòmica
• Anàlisi compartida de la coherència a mitjà termini:
punt d’equilibri, capacitat de producció i costos
Procés de creació del projecte col·lectiu
82. Pla d’empresa
Pla d’empresa / Model de Negoci
Viabilitat funcional de la idea de negoci, proposta de
valor i de sentit.
Utilitat externa / Utilitat interna consens, llima
diferències
83. Capital inicial i finançament
• Aportacions socis/es
• Capitalització de l’atur
• Donacions/llegats
• Altre finançament
• Test producte
• Mercat/clients
http://aracoop.coop/financoop-obrim-les-
portes-del-financament/
http://www.fundacioseira.coop/
84. Elements bàsics en l’arrencada del projecte col·lectiu
Pla d’inversions inicial: quins recursos necessitem i d’on
sorgeixen?
• Capacitat d’autofinançament i necessitats de
cofinançament
• Garanties que pot aportar l’equip promotor
• Elecció dels productes/serveis i dels proveïdors
• Possibilitat d’esglaonar les inversions
• Capacitat de negociació als inicis d’un projecte
• Impacte fiscal
Procés de creació del projecte col·lectiu
85. Elements bàsics en l’arrencada del projecte col·lectiu
Aportacions al capital social: quin compromís econòmic
adquireixen les persones sòcies?
• Aportacions obligatòries i aportacions voluntàries de
les diferents sòcies
• Generació d’interessos que compensin el major risc
assumit per diferents sòcies
• Préstecs demanats i expectatives de retorn
• Aportacions no dineràries i la seva valoració, que
hauria de ser tan realista com fos possible tenint en
compte el dret de retorn que suposen
Procés de creació del projecte col·lectiu
86. Tràmits i gestions de constitució
Viabilitat de
l’empresa
cooperativa
Triar el nom
i reservar-lo
Elaborar els
Estatuts Socials
Celebrar
l’assemblea
constituent
Aportacions inicials
i obertura
compte bancari
Escriptura
Pública
de constitució
Sol·licitud del
CIF provisional
Liquidació
ITP AJD
Inscripció al
Registre de
Cooperatives
Declaració
censal
inici activitat
+ CIF Definitiu
Alta a la
Seguretat
Social
Altres tràmits
87. A) Convivència de societats: conversió de part de
l’activitat, constitució de la cooperativa en paral·lel
1. Convivència duradora: si l’associació té raó de seguir
existint, conserva la massa de socis/es, les finalitats i
activitats socials.
• entitat mare: sòcia col·laboradora
2. Convivència temporal: si la voluntat de l’associació és
convertir tota l’activitat econòmica, però l’entitat està
subjecte a obligacions en quant a la prestació de
serveis o altres responsabilitats que impedeixen fer la
transformació immediata. En un temps, l’associació es
dissoldrà i l’activitat restant acabarà de passar a la
nova cooperativa
Procés de conversió en cooperativa
88. B) Transformació estrictus sensu: conversió de
tota l’activitat, liquidació de l’organització
d’orígen. Implica la transformació jurídica del
negoci, sense que en cap moment es doni la
convivència entre dos formes jurídiques.
– Les associacions es poden transformar només en una
altra persona jurídica no lucrativa Cooperativa
sense ànim de lucre (i d’iniciativa social)
Procés de conversió en
cooperativa
89. Transformació Cooperatives. (Art.101)
1. Les societats i les entitats no cooperatives es poden
transformar en societats cooperatives, llevat que hi hagi algun
precepte legal que ho prohibeixi expressament.
2. L'acord de transformació en cooperativa ha d'ésser adoptat per
la junta general, o l'òrgan equivalent de l'entitat, amb el quòrum
i per la majoria que estableixi la legislació aplicable a l'entitat
que es transforma.
Breu guia: manual de conversió de l’activitat
econòmica en cooperativa
http://www.aracoop.coop/wp-
content/uploads/ModelGestioCoop.pdf
90. Transformació Cooperatives. (Art.101)
3. L'escriptura pública de transformació en societat cooperativa
ha d'incorporar, a més de l'acord a què es refereix l'apartat 2,
tots els elements que exigeix aquesta Llei per a la constitució
d'una societat cooperativa i el balanç tancat el dia anterior a la
data de l'acord de transformació i, si escau, auditat.
Manual de conversió de l’activitat econòmica en cooperativa
http://www.aracoop.coop/wp-
content/uploads/ManualConversio.pdf
91. Resum: avantatges de la cooperativa
1.- Empresa democràtica
La cooperativa és la fórmula jurídica més adequada per a projectes
socioeconòmics col· lectius. És un model d’empresa democràtica, en
què preval la importància de l’activitat que fan les persones sòcies (de
treball, de consum, d’aportació de producte, etc.) per sobre del capital.
Els socis participen de
La propietat de l’empresa
La gestió (estratègica / operativa)
Els resultats (positius / negatius), redistribució riquesa
Confluència de rols
Dualitat del soci: treballador i empresari
Doble eficàcia professional i societària, implicació, motivació
Suma de persones = suma de recursos i capacitats
92. Resum: avantatges de la cooperativa
2.- Autoregulació
La relació dels socis/es no és laboral, sinó societària. Hi ha
llibertat per fixar calendari laboral, horaris, retribucions,
vacances, excedències, etc. Autoregulació a estatuts i RRI
3.- Compartir riscos, responsabilitats, excedents, habilitats...
Empreses col·lectives en què es comparteixen els riscos i les
responsabilitats de la mateixa manera que els excedents. A més,
són empreses sòlides que permeten complementar les habilitats
de tothom i generar sinèrgies que enriqueixen el projecte
col·lectiu i afavoreixen la innovació.
93. Resum: avantatges de la cooperativa
4.- Llocs de treball estables i de qualitat
L’ingrés d’una persona com a sòcia treballadora o de treball en
una cooperativa la converteix en copropietària de l’empresa.
Gaudeix d’una relació societària i laboral indefinida i es pot
procurar un lloc de treball estable. Destí de part de les reserves a
la formació i capacitació de les persones sòcies, fet que millora
tant la qualitat de la feina com la gestió de l’empresa.
5.- Seguretat Social
Possibilitat d’escollir entre el Règim General i el Règim
d’Autònoms via els Estatuts, i de modificar-ho posteriorment
(amb un mínim de 5 anys de permanència al Règim escollit)
94. Resum: avantatges de la cooperativa
6.- Bonificacions fiscals i ajuts
Règim fiscal propi bonificat. Impost de societats fins al 10% per a
cooperatives especialment protegides, entre altres avantatges
fiscals.
Programa de subvencions específics de la Generalitat destinats la
incorporació de socis/es, inversions, capitalització...
7.- Capitalització de l’atur
Possibilitat de capitalitzar el 100% de la prestació per
desocupació per a la creació d’una cooperativa o l’ingrés com a
sòcia.
95. Resum: avantatges de la cooperativa
8.- Registre propi i constitució bonificada
Les cooperatives no s’han d’inscriure al Registre Mercantil, tenen
el seu propi Registre de Cooperatives que depèn de la
Generalitat, estructurat per demarcacions. A més, en el procés
de constitució estan exemptes de pagar l’ITP-AJD i tenen un 50%
de bonificació en els aranzels notarials.
96. Resum: avantatges de la cooperativa
9. Alta i baixa voluntàries i àgils
Són societats obertes on es possibilita la incorporació de noves persones
sòcies sempre que compleixi amb els requisits fixats als Estatuts, i
l’estructura productiva i organitzativa ho permeti. Són societats de
capital variable, per tant, l’entrada de nous socis i sòcies n’amplia el
capital sense haver de modificar estatuts ni escriptures notarials. D’altra
banda, qualsevol soci se’n pot donar de baixa en qualsevol moment. Tant
l’admissió com la sortida de la cooperativa es duen a terme mitjançant
processos pautats i transparents.
97. Resum: avantatges de la cooperativa
10.- Entorn cooperatiu i de l’ESS
Les cooperatives estan organitzades en federacions que representen llurs
interessos, els presten serveis i promouen la intercooperació, generant
sinèrgies, compartint experteses, comercialitzant conjuntament,
internacionalitzant-se, innovant, etc. El moviment cooperatiu també ha
bastit una xarxa d’entitats i productes financers específics, especialment
en l’àmbit de les finances ètiques i alternatives.
