Segon Taller de la Taula de Benestar Social de l'Alt Empordà. 18.05.2011 Presentació dels resultats de l'estudi d'inclusió social de l'Alt Empordà.

1. SESSIÓ 2
TAULA DE BENESTAR SOCIAL DE L’ALT
EMPORDÀ
Figueres,18/05/2011
Xarxa Consultors. Laia Monterde i Claudia Vallvé
xarxaconsultors@xarxaconsultors.com

2. Programa de la sessió
12:00h PART 1: La participació
ciutadana
PART 2: Els Consells
Supramunicipals de Serveis
Socials
PART 3: Dinàmica de
coneixement i debat entre
14:00h
entitats

3. PART 1: La participació ciutadana

4. Però abans de començar...
QUÈ ÉS LA PARTICIPACIÓ
CIUTADANA?

5. PER QUÈ SERVEIX LA
PARTICIPACIÓ CIUTADANA?

6. MODEL TRADICIONAL DE GOVERN
Alcaldia /
Presidència
Govern
Estructura tècnica i administrativa
CIUTADANIA

7. NOVA GOVERNANÇA
Afectats
Entitats Beneficiaris
Govern Grups socials
Experts
Empreses Ciutadania

8. CANVIS EN LES LÒGIQUES DEL
BENESTAR SOCIAL

9. On s’emmarca la participació
ciutadana?
Participació política, social, cultural...
Institucionalitzada (administració pública)
Electoral
No electoral
No Institucionalitzada
Individual
Col lectiva - organitzada

10. Què és la participació ciutadana?
(IGOP-UAB)
Pràctiques polítiques i socials a través
de les quals la ciutadania pretén
incidir sobre alguna dimensió d’allò
que és públic.
Requisits mínims:
Els participants són ciutadans/es.
La participació es realitza sobre la presa
de decisions públiques.
Els participants incideixen en els resultats

11. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques

12. Què és la participació ciutadana?
Processos participatius: Planifiquen les
polítiques en sectors de població,
temàtiques específiques, territoris o
temes globals
Espais participatius: Formats o
estructures pensades per a ordenar i
facilitar la intervenció ciutadana en
les qüestions públiques

13. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques

14. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques

15. Què és la participació ciutadana?
Fer participació ciutadana significa
prendre les decisions sobre les
qüestions públiques d’una altra
manera, però qui decideix no canvia:
el/la representant polític/a

16. Què és la participació ciutadana?
Una definició més planera...
Processos o espais perquè veïns,
veïnes i entitats prenguin part de la
discussió de les qüestions públiques

17. Quins beneficis aporta la participació
ciutadana?

18. Quins beneficis aporta la participació
ciutadana?

19. Quins beneficis aporta la participació
ciutadana?

20. Però la participació ciutadana també
té limitacions...

21. PART 2: Els Consells Supramunicipals de
Serveis Socials

22. Com s’organitza la participació
ciutadana?

23. Com poden ser els Consells consultius?
SOBRE QUÈ ES
QUI PARTICIPA?
PARTICIPA?
MOLT DIVERSOS, EN FUNCIÓ DE...
QUINES
COM ES CONSEQÜÈNCIES TÉ
PARTICIPA? LA PARTICIPACIÓ?

24. Com poden ser els Consells consultius?
QUI PARTICIPA?
Quantes persones participen?
Quins sectors representen?

25. Com poden ser els Consells consultius?
SOBRE QUÈ ES
PARTICIPA?
És rellevant el tema de debat?
És transcendent el debat i les decisions que
es prenguin al Consell?
És pertinent tractar aquest tema al Consell?

26. Com poden ser els Consells consultius?
Quantes trobades es fan a l’any?
Com s’estructura el Consell?
Quin paper tenen els representants polítics?
Hi ha personal tècnic de suport?
Com s’informa? Com es debat?
COM ES
PARTICIPA?

27. Com poden ser els Consells consultius?
Quants dictàmens, recomanacions o decisions
pren el Consell cada any?
Com es relaciona amb altres espais i
processos participatius?
Quina incidència té el Consell en les decisions
polítiques?
QUINES
CONSEQÜÈNCIES TÉ
LA PARTICIPACIÓ?

28. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials? L’origen legal
Llei 13/2007 de Serveis Socials:
“...Necessitat d'implicar la ciutadania en el
sistema de serveis socials, tant en allò referent
a la definició de les necessitats, com en la
presa de decisions i en la gestió dels serveis...”

29. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials? L’origen legal
DECRET 202/2009 dels òrgans de participació i de
coordinació del Sistema Català de Serveis Socials:
“...L’òrgan superior de participació en matèria de
serveis socials el Consell General de Serveis Socials
(...) i crea, també, els consells territorials, els consells
municipals i els consells supramunicipals de
serveis socials com a canals de participació cívica en
el sistema de serveis socials (...) i estableix la
participació també en l'àmbit dels centres de serveis
socials...”

30. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Segons el DECRET 202/2009, són òrgans de
participació ciutadana i associativa del sistema
català de serveis socials:
a) El Consell General de Serveis Socials.
b) Els consells territorials de serveis socials.
c) Els consells municipals de serveis socials.
d) Els consells supramunicipals de serveis socials.
e) Els consells de participació de centre.

31. Què són els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Els consells supramunicipals de serveis socials són òrgans
col legiats de participació comunitària per a
l'assessorament, consulta, proposta i participació en
matèria de serveis socials a les comarques.
Les administracions locals que legalment estiguin
obligats a prestar serveis socials han de constituir-lo.

32. Membres dels Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
QUI PARTICIPA? A decisió de cada Consell, però als
territorials i municipals ha d’haver:
Representants dels ens locals
Representants de les persones usuàries
Entitats representatives dels interessos
ciutadans, empresarials, sindicals i
professionals.
I Específicament representants dels
interessos de les dones i de les entitats
d'iniciativa social del seu àmbit territorial.

33. Funcions dels Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
SOBRE QUÈ ES
a) Sobre l'orientació general dels serveis PARTICIPA?
socials al municipi
b) Fer propostes als consells territorials, municipals
o al Consell General de Serveis Socials
c) Fomentar la coordinació de la programació i les
intervencions de les administracions, les entitats
privades i la iniciativa social en el territori
d) Emetre un informe anual i fer-ne difusió
e) Aprovar el reglament de funcionament intern del
Consell supramunicipal
f) Altres

34. Funcionament dels Consells
Supramunicipals de Serveis Socials?
El DECRET diu que el règim de
funcionament dels consells
supramunicipals de serveis
socials és competència de
cada comarca.
COM ES
PARTICIPA?

35. Conseqüències dels Consells Municipals
de Serveis Socials?
NO S’ESPECIFICA AL DECRET, però es diu que la finalitat de la
participació és “adequar el sistema de serveis socials a les
necessitats de les persones i a la seva diversitat, la implicació
de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la
fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis
i el reforçament de les xarxes socials de suport”.
QUINES
CONSEQÜÈNCIES TÉ
LA PARTICIPACIÓ?

36. Resumint, els Consells Supramunicipals
de Serveis Socials?
Òrgans estables de participació ciutadana
Hi participen almenys representants de l’administració
i entitats
Els seus àmbits de treball són:
La definició de les necessitats socials
La millora en la gestió i definició dels serveis
socials
Es veuen com a una eina per a implicar a la societat
als temes socials i reforçar la coordinació i el treball
en xarxa entre els agents socials

37. Un exemple: Entretodos
El govern de Castella i Lleó va promoure la creació
dels Consells Socials de Zona (CSZ), com a òrgans de
participació ciutadana en l’àmbit dels Serveis Socials.
Els CSZ són òrgans de coordinació entre institucions,
en els que s’integra l’Administració i les
organitzacions socials per a dissenyar i executar la
política social de la zona (regulats Llei 18/1988
d’Acció Social i Serveis Socials).
A Salamanca es va constituir Entretodos amb
l’objectiu de coordinar les actuacions dels diferents
grups del territori.

38. Un exemple: Entretodos
La iniciativa va partir d’un grup d’entitats ciutadanes.
Durant un any es varen realitzar les feines
preparatòries per tal de constituir el Consell.
Entretodos es va organitzar entorn a tres grans
òrgans:
El Ple: format per les 17 associacions integrants
La Comissió Permanent, formada per un president, un
vicepresident, un secretari i cinc vocals
Les comissions de treball: Solidaritat Comunitària,
Cercle d’Estudi i Joventut.

39. Un exemple: Entretodos
Les comissions de treball són les que realitzen el
treball quotidià:
Solidaritat comunitària: intervenció en la problemàtica
d’aïllament de la gent gran (reestructuració les xarxes
comunitàries, captació de voluntariat, cursos de
formació, grups d'auto ajuda, tallers...)
Joventut: apropament als sectors juvenils desfavorits a
través de l’oci (campanya de neteja del parc fluvial,
campionats de futbolí....)
Cercle d’estudi: estudi sobre les necessitats de la zona i
creació d’un espai d’anàlisi, planificació i debat.

40. Un exemple: Entretots
Valoració de l’experiència:
Punts a favor: permet ampliar el punt d’acció, superar
l'estancament sectorial i territorial, crear xarxes i
enfortir relacions, obtenir una visió global del que està
passant al territori, gestionar millor els recursos i
aprofitar les sinèrgies, etc.
Punts en contra: significa un esforç afegit, s’han de
prioritzar i consensuar objectius comuns, hi ha la
sensació d’estar treballant <per al Consell> i no <des
del Consell>, només s’impliquen els representants de
les associacions (no les bases), cal integrar visions
divergents (intergeneracional, territorial, ideològic...)

41. Altres exemples...
Alguns territoris que ja han constituït Consells
Supramunicipals de Serveis Socials:
- Solsonés (setembre 2011) - Baix Camp (febrer 2011)
Alguns municipis que ja han constituït Consells Municipals
de Serveis Socials
Barcelona Cornellà de Llobregat
Girona Montcada i Reixac
Santa Coloma de Gramenet Vilassar de Dalt
Terrassa Vilafranca del Penedès
Igualada Rubí
Palma de Mallorca Reus ...

42. PART 3: Dinàmica de coneixement i
debat entre entitats

43. Farem una dinàmica de treball en
grups per a conèixe’ns millor i...
En 30 minuts i amb el suport de les següents
graelles, pregunteu que fan les altres entitats
(col lectius que atenen, àmbits d’actuació i territoris) i
busqueu els punts en comú, així com les vostres
relacions actuals o potencials en un futur.
Ompliu les graelles que us hem donat i després ho
posarem en comú amb un sociograma.
Finalment, farem un debat sobre les oportunitats que
ens ofereix aquesta Taula.

44. Què és un sociograma?

45. Referències
DECRET 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de
coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.
JIMÉNEZ, Y. (2010) Documentació de suport a la formació: la participació
ciutadana.
MARTÍ, J (2006) Eines per a la Participació Ciutadana: Tècniques
participatives per al debat grupal. Col. Papers de Participació Ciutadana,
17. Diputació de Barcelona. Consultable a :
http://www.diba.es/participacio/fitxers/publicacions_papers/17papers.p
df
MARTÍ, J; REBOLLO, Ó. (2007) Eines per a la Participació Ciutadana:
Bases, mètodes i tècniques, Col. Papers de Participació Ciutadana, 19.
Diputació de Barcelona.
VALLS,C; LOP, I. (2006) Els consells de medi ambient i sostenibilitat a la
província de Barcelona. Departament d’Interior, relacions institucionals i
participació. Generalitat de Catalunya.