1. EL GABINET DEL Dr. CALIGARI
Pau Fabregà
Mireia Castellvi
1r BAT A
2. Índex
● Moviment cinematogràfic
● Context cultural i socioeconòmic de l’època
● El director
● Les circumstàncies del rodatge
● Valoracions crítiques
● Temàtica
● Argument
● Característiques
● Moviments de càmera
4. L'Expressionisme
-El moviment expressionista
va aparèixer en els últims
anys del segle XIX i primers
del XX.
-L'artista expressionista va
tractar de representar
l'experiència emocional en la
seva forma més completa ,
sense preocupar-se de la
realitat externa sinó de la
seva naturalesa interna i de
les emocions que desperta en
l'observador.
5. -El principal atractiu de la
pel·lícula resideix en la seva
anormalitat escenogràfica ,
amb xemeneies obliqües ,
reminiscències cubistes i
finestres amb forma de
fletxa, tot això amb una
funció merament dramàtica i
psicològica , i no com una
cosa decoratiu.
-L'Expressionisme
evolucionarà substituint les
teles pintades pels decorats,
Donant Lloc a una
il·luminació més complexa
com a mitjà expressiu .
6. -Per aconseguir-ho, els temes s'exageren i es distorsionen
per tal d'intensificar la comunicació artística.
-Una altra característica a destacar serà el maquillatge dels
actors , i la seva interpretació.
8. A la dècada de 1920 , després del final de la Primera Guerra
Mundial, es va instituir la Societat de Nacions , que va néixer
amb la finalitat d'evitar que un conflicte d'aquesta magnitud
tornés a repetir-se.
9. Alemanya, la pitjor parada, havia de desemborsar milions
de lliures. La seva economia no estava preparada per a
semblant esforç i no va poder fer front als lliuraments. El
marc, -unitat monetària alemanya- va perdre gran part del
seu valor, es va devaluar i va provocar una desbocada
hiperinflació que va disparar els preus , desencadenant
alts nivells d'atur.
10. Entra en vigor la Llei Seca
o Prohibició. També hi ha
l'instauració del vot femení
en els Estats Units.
S'inicia el moviment no
violent de Gandhi en
defensa dels drets humans
a l'Índia.
11. L'economia nord-americana, es trobava immersa en una fase
expansiva com a conseqüència de la difusió generalitzada de
les innovacions resultants de la Segona Revolució Industrial ,
a la producció i al consum de les famílies.
12. El personatge de Cesare, un sinistre somnàmbul manipulat
pel demiürg Caligari, representa com cap altre la por i els
dubtes de l'Alemanya d' entreguerres : una societat atrapada
entre els errors del passat i la por al futur.
14. Robert Wiene
Va ser un director alemany
de cinema mut nascut el
24 d'abril de 1873 a
Breslau, Alemanya (avui
en territori polonès ) i mort
el 17 de juliol de 1938 a
París. Fill de l' actor Carl
Wiene , i per tant en un
ambient artístic, Robert
Wiene va iniciar la seva
carrera al món del teatre
per després vincular-se al
cinema.
15. La pel·lícula amb la qual
va aconseguir destacar és
el clàssic de terror:
“El gabinet del Doctor
Caligari” (1920) que és
considerada com la
primera pel·lícula del
cinema expressionista
alemany.
17. Quan Erich Pommer li va oferir a Fritz Lang la direcció del
film , aquest va suggerir una estructura amb un pròleg i un
epíleg realistes que convertís la història en un somni. Lang va
incloure en el guió una acció paral·lela: la història de Caligari
es revela com la fantasia delirant del pacient d'un manicomi
dirigit pel Dr. Caligari .
18. Malgrat l'Oposició de Carl Mayer, el guionista, del tant
Pommer com Robert Wiene, director nou, van mantenir la
idea estructural de Lang. El productor, Erich Pommer, va
posar a Caligari en mans del dissenyador Hermann Warm i
dels pintors Walter Reimann i Walter Röhrig, als qui va
conèixer com un soldat que pintava escenaris per a un teatre
militar alemany .
19. Quan Pommer va començar a tenir dubtes sobre com havia
de ser dissenyada la pel·lícula, li van haver de convèncer que
tenia sentit pintar llums i ombres directament a les parets i
pisos del set i utilitzar llenços de fons darrere dels actors.
Wiene va filmar una escena de prova per experimentar amb
les teories de Warm , Reimann i Röhrig i va ser tan
impressionant que Pommer va donar carta blanca als
artistes.
20. Els productors que volien
un final menys macabre
van imposar al director la
idea que tot acaba sent
una al·lucinació de
Francis. En fer-ho, van
produir la primera
representació
cinematogràfica d'estats
mentals alterats, similars a
les distorsions sensorials
produïdes per drogues
recreacionals.
21. Pel que fa al rodatge hem
de destacar que es realitza
en interiors, en platós
( hermètic ).
La filmació va tenir lloc
durant desembre de 1919 i
gener de 1920. La
pel·lícula va ser estrenada
a la Marmorhaus de Berlín
el 26 febrer 1920
23. Molts crítics afirmen que és un títol clàssic dins de la història
del cinema, ja que va suposar l'inici de l'escola expressionista
alemanya. En la seva concepció visual van tenir una
importància decisiva els audaços decorats dissenyats pels
pintors Walter Röhrig i Walter Reimann i l'arquitecte Hermann
Warm.
24. També afirmen molts crítics que el film proposa una faula
fantasiosa i ombrívola en la qual no és difícil descobrir
l'esperit abatut d'un país en crisi , partit per la recent derrota
bèl·lica i enfrontant-se a un futur més aviat incert .
25. “Una joia imprescindible del setè art. Constitueix juntament
amb “Nosferatu” ( 1924 ) de F.W Murnau les dues obres
mestres de l'expressionisme alemany.”
“Un conte de terror que funciona tant pel seu aspecte visual
com per la seva fosca naturalesa.”
“El film demostra la sagacitat de Wiene en la narració,
presentant com a base un extens flash back, l'ús constant de
l'iris i un prodigiós muntatge que portarà l'espectador a
presenciar el naixement d'una etern dubte, un relat on
l'ambigüitat cobrarà un nova víctima.”
-Pierluigi Puccini
26. Més enllà d'una nova utilització dels espais cal preguntar que
impacte tindria en l'espectador de l'època la idea d'un ésser
desdoblat , o d'un assassí d'instints virtuals . La veritat és que
aquests arguments ja estaven recollits en les llegendes
populars i és , tal com apuntàvem , la forma de plasmar-los
en la pantalla el que els atorga una nova dimensió.
27. Aquest film, no té ningún premi; ja que és la primera
pel·lícula expressionista de la història; tot i aixó, és una
pel·lícula que ha passat a la història del cinema i va ser una
de les pel·lícules expressionistes alemanyes més influents.
29. El gabinet del doctor Caligari es classifica com film de
suspens, es tracta d'una pel·lícula muda considerada la
primera pel·lícula expressionista de la història
30. Però no només és de suspens ja que destaquen els
decorats distorsionats, que creen una atmosfera
amenaçadora. Per la qual cosa és considerada una de
les millors pel·lícules de terror de tots els temps.
32. La pel·líula tracta sobre un doctor anomenat Caligari i el
seu soci Cesare, el qual presenta com a espectacle. Diu
que és somnàmbul i que pot respondre totes les
preguntes que li formulin.
33. El narrador es diu Francis, i al costat del seu amic Alan
visiten el doctor, i quan Alan pregunta a Cesare quant
temps viurà, aquest li respon que morirà abans de l'alba
del següent dia.
La profecia es compleix, ja que Cesare l'assassina i
Francis i la seva nòvia Jane investiguen al doctor i a
Cesare.
34. Per aquest motiu, el doctor mana a Cesare segrestar a
Jane i matar-la, però Cesare no pot a causa de la gran
bellesa de la noia i cau per un barranc .
35. Més tard, Francis descobreix que el dector Caligari és el
director de l' hospital psiquiàtric del poble que està
obsessionat amb la història del Dr.Caligari i el seu
còmplice assassí.
Al final revela la seva mania i és tancat en el seu propi
asil.
36. I per acabar la pel·lícula, se'ns mostra que tota la història
a base de flashbacks per part del narrador, només són
imaginacions, ja que aquest és un pacient de l'asil, i
Caligari és només seu metge.
38. Trobem un ús de paissatges tenebrosos y deformats que
donen un toc obscur durant tota la obra. A més, s'utilitza
la mateixa banda sonora, una que inspira por i suspèns
en l'espectador.
39. És apreciable des d'un començament l'ús d'una sola
transició, s'ens mostra una petita porció d'imatge que es
va ampliant al cap de pocs segons.
40. La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la
forma exagerada d'actuar, la il·luminació és puntual i forta,
fent ressaltar alguns elements de la resta del conjunt de
l'escena; veiem un joc de llums centrats en la foscor i el
canvi de colors en certes ocasións. També es mostren
potents i peculiars usos d'angulació de la cambra.
