Treball de recerca sobre el municipi de Lloret de Mar

1. ANNA NOGUERAS
4rt A
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÒSCAR GARCIA
DESEMBRE-GENER 2012

2. ÍNDEX
♦ Dades del municipi 3
♦ Situació en el mapa 4
♦ Relleu 6
♦ Història 7
♦ Activitats econòmiques 9
♦ Monuments i edificis importants 10
♦ Festes locals i tradicions 14
♦ Curiositats 17
♦ Fotografies 19
♦ Bibliografia 21
2

3. DADES DEL MUNICIPI
Nom: Lloret de Mar
Alcalde: Romà Codina i Maseras
Comarca: La Selva
Provincia: Girona. Situat a l’extrem nord-oriental de la península
ibèrica, a Catalunya.
Municipis que l’envolten: Vidreres i Massanet de la Selva (pel
nord), el mediterrani (al sud), Tossa de Mar (a l’est) i Blanes (a
l’oest).
Número d’habitants: Al 2009 hi havia uns 39.500 Habitants.
Extenció: Té 48km2
Gentilici: Lloretenc i Lloretenca
3

4. SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Té 7 km de costa, distribuït en 5 platges.
1. Platja de Lloret: És la més gran. Fa més de 1500 metres de
llarg.
2. Platja de Fenals: envoltada d’hotels i apartaments. Fa uns
700 metres.
3. Platges de Santa Cristina i Treumal:
Santa Cristina és una de les més boniques de Lloret. És de
sorra fina i aigües transparents. Està a 3 km de la ciutat.
S’arriba des de l’ermita de Santa Cristina. Té menys de 500
metres.
Cala Treumal: separada de Santa Cristina per 2 roques.
Està envoltada de molta vegetació, i li dóna un aspecte salvatge.
Sempre té més onatge.
4. Platja de Canyelles: és la més allunyada del nucli urbà. Aquí
hi ha l’únic port nàutic de Lloret.
5. Platja de Sa Boadella: és la menys accessible, per tant, és
més tranquil·la. Aquesta platja és naturista.
4

5. Està a 70 km de Barcelona i 34 km de Girona.
L’Aeroport de Barcelona està a 93 km i el de Girona a 29 km.
5

6. RELLEU
Lloret de Mar és un municipi costaner i com es pot veure a les
fotografies altament edificat.
No té grans elements de relleu, alguns turons i puig que donen
nom a alguna de les urbanitzacions del municipi i el que tots els
del poble coneixen com “la riera” i, que actualment, és l’avinguda
principal de Lloret de Mar on es concentra la major part de l’oci
nocturn. El desembocament de la riera és molt evident a la platja
de Lloret.
Algunes de les seves urbanitzacions són:
- Puig Castellet
- Roca Grossa
6

7. HISTÒRIA
Les primeres restes del municipi apareixen amb els romans, al
segle I aC i arriben a la màxima esplendor a partir del segle I
dC, comercialitzant fang cuit. Així ho demostren les excavacions
fetes a Fenals.
La platja de Fenals facilitava l'entrada i sortida de la producció
de terrissa.
De l’època romana, destaca la Torre Sepulcral del segle II dC.
El nom de Lloret es documenta per primer cop
l’any 966, com a LAUREDO. Traducció del llatí
LAURETUM.
Aquest podria ser l’origen del seu escut.
Al s. IX-X, el poble era un grapat de cases de pagès escampades
a l’interior per protegir-se dels pirates.
Per això l’Ermita de les Alegries està
situada a 1 km de la platja. És la
primera església de Lloret.
Lentament, es van establint famílies a
la costa, perquè el Castell de Sant Joan
també els donava protecció i refugi
davant de possibles atacs marítims.
A principis del s. XVI el poble ja estava
arran del mar, pel desenvolupament del
port de Lloret, i es crea la nova església
parroquial (l’actual església de Sant
Romà) que també havia de protegir als
feligresos dels pirates. Per això el campanar tenia emmerletat,
espitlleres i, la porta d'entrada era llevadissa, corria per dins
d'un solc ben profund. Era església i fortalesa.
7

8. Al 1778 s’aprova el Decret del Lliure Comerç amb les Colònies
americanes, que va impulsar l’activitat econòmica d’ultramar.
Aquesta millora fa que Lloret augmenti la seva població.
Els vaixells trigaven 4-5 mesos per arribar a l'Havana i tornar.
La principal destinació era Cuba, i el màxim esplendor va ser del
1840-1880. El negoci era exportar vins, oli, teixits, sal, farina... i
altres mercaderies i importar cotó, fustes nobles, pells, sucre,
tabac, cafè, rom, petroli, “tasajo" (carn salada i assecada)... I el
comerç negrer. Això els permet enriquir-se.
Marxaven a ultramar amb una recomanació i quan tornaven, eren
els "americanos" o "indianos" (que havien marxat pobres i havien
fet fortuna per poder viure de
renda). Construien una gran casa
i un mausoleo al cementiri nou. A
la casa hi plantaven palmeres,
per ser reconeguts des de lluny.
Si tornava d'Amèrica sense fer
fortuna es deia irònicament que
"havia perdut sa maleta a
l'Estret" i no era "americano".
Al 1880, s'inaugura el nou
Hospital de Lloret, construït amb els diners dels indianos. L'any
1898 l'indiano Nicolau Font i Maig, "comte de Jarúco", va
reformar i restaurar el santuari de Sant Pere del Bosc, que havia
comprat durant la desamortització, a l'època d'Isabel II.
L'any 1900 s’inaugura el nou cementiri que, amb el temps,
reuniria un esplèndid conjunt modernista, amb obres de Puig i
Cadafalch, Antoni M.Gallissà, Bonaventura Conill...
A primers del segle XX arriben a Lloret els primers estiuejants.
L'any 1920 s'obre el primer Hotel "Costa Brava". Però l’explosió
turística i transformació urbanística, fou a partir de 1950, on
antigues cases senyorials en converteixen en hotels i serveis.
8

9. ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Lloret de Mar és la principal població turística de la Costa Brava
i una de les destinacions amb més poder d’atracció del sud
d’Europa, gràcies a les seves platges i l’entorn de muntanya, i
també a la cultura, esport, natura, allotjaments de primera
categoria, restauració d’alt nivell i una àmplia oferta en oci diürn
i nocturn.
Actualment, la principal font d’ingressos és el turisme. A l’estiu,
multiplica per 4 la seva població habitual.
Lloret procura organitzar esdeveniments internacionals per
projectar-se a tot el món. Un exemple és el RALLY CATALUNYA
COSTA BRAVA.
TURISME QUE OFEREIX LLORET
Gastronòmic, d’oci nocturn, comercial (té més de 1000 botigues),
turisme familiar, destinació de Congressos, esportiu, turisme
actiu (hípica, senderisme, submarinisme, golf, treking, tennis,
motos d’aigua, bowling...)...
9

10. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS
CAN GARRIGA
Una casa indiana de 3 plantes amb
gran valor històric i patrimonial.
El seu arquitecte fou Fèlix d’Azua,
que també va construir: la Plaça
d’Espanya de Barcelona (per a
l’Exposició Universal de 1929) i
l’Ajuntament de Lloret de Mar
(l’any 1872).
CAN SARAGOSSA
Aquesta masia segueix la història
de Lloret. En els orígens era un
dels masos més antics de la vila.
JARDINS DE Sta. CLOTILDE
Dissenyats a l’any 1919 per
encàrrec del Marquès de
Roviralta. Tenen més de 26.000
m2. Es van construir seguint el
model renaixentista italià.
L’any 1995 la Generalitat de
Catalunya els va declarar com a bé cultural d’interès nacional en
la categoria de jardí històric.
10

11. EL CASTELL DE SANT JOAN
Situat al cim del turó que separa
les platges de Lloret Mar i Fenals.
Fou construït pels Senyors de
Lloret (1041-1110).
De la forticació original en resten
només els fonaments de la Torre
l’Homenatge, la Muralla Est, uns
vestigis al sud, i sitges excavades
a la roca.
JACIMENT IBÈRIC DE PUIG
DE CASTELLET
És un recinte fortificat d’època
ibèrica, situat al puig de
Castellet, de 197m.
Des d’aquí es domimna des de la
desembocadura de la Tordera
fins a l’extrem oriental de la
platja de Lloret.
Hi trobem mostres de les civilitzacions gregues i romanes que
expliquen històries d’intercanvi, pactes i tolerància.
DONA MARINERA O “VENUS DE
LLORET”
Monument de bronze, medeix uns
2,40m i representa una dona que guaita
el mar en actitud de saludar o
acomiadar.
És en record a la memòria de la
indústria pesquera de la ciutat i els
perills del mar.
Realitzat el 1966 per Ernest Maragall.
11

12. 12

13. EL MUSEU OBERT DE LLORET (MOLL)
Un Museu sense murs. És una xarxa imaginària que permet la
descoberta de diferents llocs d’interès de la ciutat (històric,
cultural i naturals).
L’espai obert sense murs que recorre diferents emplaçaments
per tot el territori i permet apropar-se al coneixement del
patrimoni de la vila.
ALTRES INSTAL·LACIONS I SERVEIS
♥ El Teatre Municipal està a Can Xardó és per 400
persones.
♥ El Gran Casino Costa Brava.
♥ La Casa de la Vila. És d’estil neoclàssic. L’arquitecte
fou Fèlix de Azúa, igual que a Can Garriga.
♥ Font de Canaletes: Està al Passeig de les Palmeres.
És una còpia exacta de la de Barcelona. És de l’any 1968.
♥ Església Parroquial. En els
orígens era “Sa Carbonera”.
Era on carregaven els carbó
als vaixells. Primer d’estil
gòtic i tenia fortificacions.
Restaurada al segle XVI-
XVII. És una joia del
modernisme.
13

14. ♥ Castell d’en Plaja: situat al final de Sa Caleta. És una
casa-castell, construït l’any 1935, recordant un antic castell
medieval. La seva imatge és típica de Lloret.
♥ Ermita de Santa Cristina: on es celebra la Festa
Major de Lloret, el 24 de juliol. És de finals del segle XVIII,
d’estil neoclàssic. Dins hi ha una col·lecció de vaixells en
miniatura oferts pels pescadors.
♥ Sepulcre romà del segle II dC: descobert l’any 1891.
És una torre massissa de planta cuadrada amb un petit espai
on es posava l’urna amb les cendres del difunt.
♥ Ermita de Nostra Senyora de les Alegries: fou
l’església parroquial fins 1522, on estava el poble original de
Lloret.
♥ Monestir de Sant Pere del Bosc: és del segle X, dels
monjos benedictins, qui el van abandonar. Fou restaurat per
Nicolau Font i Maig (indià), qui li va donar el màxim esplendor.
14

15. FESTES LOCALS I TRADICIONS
La Processó per Mar a Santa Cristina: 24 de juliol
Segons la tradició, cada any,
el dia de Santa Cristina, el
poble lloretenc acudia en
processó, per terra, a
celebrar la Missa Major a
l'ermita dedicada a Santa
Cristina, situada a 3 km del
poble. La processó era molt
feixuga per als devots ja que havien de passar per camins dolents
i calia travessar 3 rieres. Davant dels inconvenients i per fer més
lleuger el pelegrinatge als fidels, els representants del poble van
anar a les autoritats competents a la recerca del permís per fer
la ruta per mar. Aquesta Processó Marítima de Santa Cristina es
fa el dia 24 de juliol.
El Ball de Plaça: 24 de juliol. Dansa de les almorratxes
Aquesta dansa es balla des de
temps immemorial. La música
sembla del segle XVIII. La dansa
té arrels d’ascendència àrab, com
es l'ús d'un gerret de vidre amb 4
galets (l’almorratxa) que els
balladors porten ple d'aigua
perfumada i que l'ofereixen,
després, a la respectiva balladora.
Segons la tradició, en èpoques musulmana i cristians, arribà a
Lloret un àrab, jove i ric, que s'enamorà, perdudament, d'una
cristiana de Lloret. El jove va utilitzar diferents estratègies per
convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les
diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un
15

16. dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb
les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret
de vidre ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment,
prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques.
Conten que el musulmà, avergonyit, tornà a l'Àfrica, i que la noia,
dissortada i trista, es tancà en un convent.
Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els
dies 24 i 26 de juliol. Ho fan 4 parelles de balladors.
La fundació de l'Ermita de Sta. Cristina i la Imatge Trobada
Segons la llegenda, un jove pastor va trobar una imatge de Santa
Cristina on hi ha l'actual ermita. El noi, sorprès, ho va dir de
seguida al senyor rector i a tot el poble. Llavors, els lloretencs
varen organitzar una solemne processó per a traslladar la imatge
fins a l'església parroquial (L’Ermita de Les Alegries). L'endemà,
però, la imatge va desaparèixer inexplicablement d’on l'havien
col·locat. No era un robatori, perquè la imatge era de fusta i no
portava res de valor i la van retrobar en el mateix pujol, vora la
mar, on l'havien localitzat per primer cop. A partir d'aquest fet,
els lloretencs entengueren que la imatge de Santa Cristina volia
romandre per sempre i ser venerada en aquell paratge mariner, i
allà li construïren la modesta capella: l'actual ermita de Santa
16

17. CALENDARI DE LES FESTES DE LLORET DE MAR
Dia Fiesta Ámbito
1 Enero Año Nuevo Estatal
6 Enero Reyes Estatal
6 Abril Lunes de Pascua Florida Estatal
9 Abril Lunes de Pascua Granada Autonómico
1 Mayo La Asunción Estatal
24 Junio San Juan Estatal
24 Julio Santa Cristina Local
15 Agosto La Asunción Estatal
11 Septiembre Día Nacional de Cataluña Autonómico
12 Octubre Fiesta de la Hispanidad Estatal
1 Noviembre Todos Santos Estatal
18 Noviembre San Román Local
6 Diciembre Día de la Constitución Estatal
8 Diciembre La Inmaculada Estatal
25 Diciembre Navidad Estatal
26 Diciembre San Esteban Autonómico
17

18. CURIOSITATS
Va tenir un club de béisbol, El Pops de Lloret, als anys 50-70. En
l’època daurada del bèisbol espanyol.
Ha tingut fins el 2006 una plaça de Toros, idèntica a la de Sanrt
Feliu de Guíxols.
Personatges famosos:
 Dr. Ernest Adler
 Nina Agustí (1966), cantant
 Ivan Tibau (1973), jugador d’hockei
 Jose Luis Blanco (1975), atleta
 Marc Muniesa (1992), jugador del Barça
MENJAR TIPIC DE LLORET
L’arròs de l’Art. L’Art, és una manera molt antiga de pescar,
llençant les xarxes a pocs metres de la platja, des de petites
barques de rem. Després d’un temps, es recullen. Amb aquest
peix, es fa l’arròs .
BEGUDA TÍPICA
El daiquiri Floridita.
18

19. Per cert, una curiositat... he triat aquest municipi perquè des del
2003 tenim un apartament a la platja de Fenals on ens ho passem
molt bé els estius: Juny juliol i agost.
19

20. FOTOS
Sa Caleta
Fira Mediaval
20

21. Passeig de Lloret de Mar
Platges de LLoret
21

22. BIBLIOGRAFIA
 Pàgina web de LLORET l’ajuntament
 Viquipèdia
 Oficina de turisme
 Revistes locals
 Expèriencia pròpia
22