1. 1
CURS DE FORMACIÓ PER ACURS DE FORMACIÓ PER A
L’APLICACIÓ DEL PROGRAMAL’APLICACIÓ DEL PROGRAMA
D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE AD’EDUCACIÓ PLURILINGÜE A
L’EDUCACIÓ INFANTILL’EDUCACIÓ INFANTIL

2. 2
SESSIÓ 3
 Lectoescriptura en L1 i L2
 Presentació Unitats de Valencià L2
 Tractament específic del valencià a
l’escola.
 Model de llengua
 Treball de llengua ambTIC

3. 3
LECTOESCRIPTURA EN L1 i L2
 ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN 2
LLENGÜES
 VARIABLES EN L’APRENENTATGE DE LA L2
 HIPÒTESI D'INTERDEPENDÈNCIA EN LA
LECTOESCRIPTURA
 ESPECIFICACIONS DE L’ESCRIPTURA EN L2
 BIBLIOGRAFIA

4. 4
Cronograma itinerari PEV
ETAPA I
CICLE
NIVELL VALENCIÀ ÀREES NO-LINGÜÍSTIQUES CASTELLÀ
LLENGUA
ANGLESA
Educació
Infantil
3 anys
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
els diferents àmbits d’experiència.
En
castellà:
4h.
4 anys
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
els diferents àmbits d’experiència.
En
castellà:
4h
En anglés:
Entre 1h i
1,30 hores
5 anys
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
els diferents àmbits d’experiència.
En
castellà:
4h
En anglés:
Entre 1h i
1,30 hores
* (Resolució 30 de juliol de 2008 de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal)
Iniciaci
ó a la
Lectura
i
l’escript
ura

5. 5
Iniciació
a la
Lectura
i
l’escript
ura
Etapa i
Cicle
Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua
estrangera
Educació
Infantil 3 anys En valencià, els diferents àmbits d’experièncià.
4 anys
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
els diferents àmbits d’experièncià.
En LE:
entre 1h i
1h i 30 min
(1)
5 anys
En valencià, la resta del temps en què s’impartixen
els diferents àmbits d’experièncià.
En LE:
entre 1h i
1h i 30 min
(1)
Iniciació a
la Lectura
i
l’escriptur
a
Cronograma itinerari PIL

6. 6
Etapa i
Cicle
Nivell Valencià ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA Castellà Llengua
estrangera
Educació
Infantil 3 anys
En valencià, un mínim del 33% del temps en què
s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1)
En castellà, la resta del temps
4 anys
En valencià, un mínim del 33% del temps en què
s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1)
En castellà, la resta del temps
En LE:
entre 1h i
1h i 30 min
(2)
5 anys
En valencià, un mínim del 33% del temps en què
s’imparteixen diferents àmbits d’experiència. (1)
En castellà, la resta del temps
En LE:
entre 1h i
1h i 30 min
(2)
Iniciació
a la
Lectura i
l’escript
ura
Cronograma Itinerari PIP

7. 7
ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN DUES
LLENGÜES
Abans dels
6 anys
processos
d'adquisició similars
en L1 i L2.
Majors de 6
anys
processos
d'adquisició de la L2
basats en la L1.
Adquisició simultània.
Adquisició consecutiva

8. 8
1.-CODI LEXICAL ÚNIC.
No existeixen els equivalents. El xiquet pensa que les dues
llengües són la mateixa cosa. Aquesta etapa arriba fins que el
x/x coneix unes 80 paraules.
Al començament cada codi (llengua)
representa una realitat diferent.
Mesa en casa/Taula en l’escola
PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA
LLENGUA

9. 9
2.- DISTINCIÓ A NIVELL LEXICAL.
Coneixement d´alguns d´equivalents.
Únic conjunt de regles morfosintàctiques.
Estableix una distinció entre les dues llengües en el pla lexical
però no en el morfosintàctic. És normal que en aquesta etapa el
x/x produïsca frases en les quals apareixen préstecs lingüístics,
es a dir parla valencià amb paraules castellanes.
El xiquet comença a utilitzar la llengua i
mescla els codis. Fa hipòtesis. Està aprenent.
“Papi en la clase tenemos un peix”
PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA
LLENGUA

10. 10
PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA
LLENGUA
El xiquet té consciència bilingüe. La realitat es pot
expressar en més d’una llengua i les persones
utilitzen
les que coneixen.
Consolidació:” Ahora lo diremos en valenciano”
3.- DISTINCIÓ A NIVELL LÈXIC I MORFOSINTÀCTIC.
Coneixement de les regles pròpies de cada codi.
Exigència als adults de manteniment de llengua.
Per últim, en la tercera etapa el bilingüe exigeix dràsticament el
principi d'una persona una llengua.

11. 11
COM S’APRENEN LES LLENGÜES ?
Usant-les en situacions comunicatives.
VARIABLES:
-Temps d’exposició a la llengua
-Interactuació amb un o més parlants models
- Voler i poder usar-la
Influeix molt la presència de la llengua en la
societat i l’actitud dels parlants i no parlants
cap a ella

12. 12
A L’ESCOLA FEM UN TRACTAMENT
PEDAGÒGIC ESPECÍFIC MITJANÇANT:
•El foment de la comunicació
• L’ús de suports gestuals,visuals,...
• El treball de llengua associat a rutines,
activitats, i la vida social de l’aula...
per a facilitar la comprensió i la
producció en la llengua
QUÈ FEM A L’ESCOLA?

13. 13
LA LECTOESCRIPTURA
- L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa només
en valencià.
-El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa
igual com es faria en castellà.
-Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i
escriure en castellà i en valencià
-Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són
poques) entre els dos codis
AL PIL I AL PEV

14. 14
LA LECTOESCRIPTURA
- L’ensenyament inicial del codi a l’escola es fa en
castellà i s’aprofiten el coneixements adquirits per al
valencià.
-El procés inicial de descobriment del codi escrit es fa
simultàniament en les dues llengües segons els
contextos d’ús.
-Els xiquets i xiquetes aprenen simultàniament a llegir i
escriure en castellà i en valencià.
-Al llarg del procés es treballen les diferències ( que són
poques) entre els dos codis.
AL PIP

15. 15
PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA
En la mesura que la instrucció en la Lx és
efectiva a promoure competència en la Lx, la
transferència d’aquesta competència a la Ly
s’esdevindrà si hi ha una adequada exposició
(bé a l’escola, bé a l’entorn social) i una
adequada motivació per aprendre-la.

16. 16
Les competències d’una llengua són
transferibles a altres si hi ha…
Exposició suficient
Motivació adequada
bé a l’escola, bé a l’entorn social
PRINCIPI D’INTERDEPENDÈNCIA

17. 17
 Ús pràctic
 Ús científic
 Ús literari
L’APRENENTATGE DE LA
LECTURA I L’ESCRI PTURA
Des de la complexitat
Unit als altres aprenentatges
Activitats amb sentit:

18. 18
Una experiència: els noms
CLASSE DELS ÀNECS
1 VICENT
2 DIVINE
3 JAUME
4 ROSA
5 FRANCISCO
6 PRINCE
7 YANG-YANG
8 JOSE
9 MATHEW
10 BEGOÑA

19. 19
Una experiència: els noms
CLASSE DELS ÀNECS
1 VICENT
2 DIVINE
3 JAUME
4 ROSA
5 FRANCISCO
6 PRINCE
7 YANG-YANG
8 JOSE
9 MATHEW
10 BEGOÑA

20. 20
Una experiència: els noms
CLASSE DELS ÀNECS
1 VICENT
2 DIVINE
3 JAUME
4 ROSA
5 FRANCISCO
6 PRINCE
7 YANG-YANG
8 JOSE
9 MATHEW
10 BEGOÑA

21. 21
PEIX
FOC
SET
CASA
JONC
RELOJ
PEZ

22. 22
Als xiquets se’ls hauria d'ensenyar el
llenguatge escrit, no l’escriptura de
les lletres.

23. 23
LLEGIM
Segons un etsudi d’una univeristat angelsa,
a qualesvol escirt, no impotra l’odre en el
qual estsan escirtes les lleters, l’úncia
cosa improtant és que la pimrera i l’útlima
lltera etsiguen escirtes en la pocisió
corretca.

24. 24
LES LLENGÜES S’APRENEN...
S’aprenen quan s’usen
S’aprenen millor si s’usen per
aprendre

25. 25
L’escrit en L1 ... i L2
els factors socials externs que conformen els primers
passos en l’alfabetització dels escolars i
els processos interns (cognitius) de desenvolupament de
les habilitats relacionades amb el processament de la
llengua escrita i els factors culturals,
Funcionen en els seus aspectes essencials, de la mateixa
manera per a la L1 i per a la L2
*Hudelson (1989 i 1994)

26. 26
La base per a la construcció dels coneixements
de l’escriptura
•No està tant en correspondència entre oralitat i
escriptura
•Com, en l’ínput escrit
L’escrit en L1 ... i L2
*Hudelson (1989 i 1994)

27. 27
ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES
D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades
per...
ESPECIFICITAT DE LES ESTRATÈGIES
D’ESCRIPTURA EN L2 condicionades
per...
• el domini menor que tenen els productors
de la L2 respecte del que tenen de la L1
• els coneixements sobre el món, sobre el
llenguatge i, també, sobre l’escriptura,
desenvolupats en la L1 i a través de la L1
•l’actitud respecte de la tasca de composició
escrita

28. 28
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
*
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
*Activitats prèvies a
l’escriptura :
- Dedicació de temps en L2 per proveir de més
“llenguatge”.
-Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol
activitat d’escriptura:
•Importància d’escriure sobre temes viscuts en
L2.
•Necessitat de presentar models escrits en L2.
•Proposta de producció de textos que tracten
temes sobre els quals s’ha conversat.
- Dedicació de temps en L2 per proveir de més
“llenguatge”.
-Una impregnació en la L2, prèvia a qualsevol
activitat d’escriptura:
•Importància d’escriure sobre temes viscuts en
L2.
•Necessitat de presentar models escrits en L2.
•Proposta de producció de textos que tracten
temes sobre els quals s’ha conversat.
*K. Hall (1990)

29. 29
El domini menor de la llengua provoca que
calga més temps, més atenció i més ajuda per
dur a terme la producció dels textos.
•Recolzament amb elements visuals (dibuixos,
cartells,models...)
•Suport continu de la mestra
•Motivació i activació dels seus coneixements en L1 per
facilitar la transferència a la L2
El domini menor de la llengua provoca que
calga més temps, més atenció i més ajuda per
dur a terme la producció dels textos.
•Recolzament amb elements visuals (dibuixos,
cartells,models...)
•Suport continu de la mestra
•Motivació i activació dels seus coneixements en L1 per
facilitar la transferència a la L2
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
Activitats
d’escriptura :

30. 30
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
RESUM
CONSIDERACIONS DEL
PROFESSORAT ESCRIPTURA EN L2
RESUM
TEXTOS REALS
ACTIVITATS SIGNIFICATIVES
TREBALL PREVI DE L’ORAL
L’ÍNPUT ESCRIT EN L2
MOLT CONTEXTUALITZAT

31. 31
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
EL GEGANT DEL CLARIÓ
PASSEJANT TROBEN UNA CASETA
IX UN GEGANT I S’ESPANTEN
EN LA FUGIDA TROBEN UNA
VELLETA QUE ELS DONA LA
FÓRMULA MÀGICA
“ZIM ZAM, EL NAS T’ESBORRARÉ!”

32. 32
“ZIM ZAM, ELS ULLS
T’ESBORRARÉ
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
“ZIM ZAM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”
“ZIM ZAM, ELS CABELLS T’ESBORRARÉ
I COM UN GLOBUS QUEDÀ
I AL CEL SE’N ANÀ!
I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!

33. 33
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
“_IM _AM, LA BOCA T’ESBORRARÉ!”
I______________, JA S’HA ACABAT!
TITOL_____________________________

34. 34
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
CONTEXTUALITZACIÓ DE
L’ESCRIPTURA EN L2
ULLS
_ A __ _ _ _
C_B_LLS
ORE_ _ _

35. 35
CURRÍCULUM D’INFANTIL (DECRET
38/2008)
CURRÍCULUM D’INFANTIL (DECRET
38/2008)
En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana,
l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les
mesures necessàries, el procés de desenrotllament
del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials.
S’atorgarà, en esta etapa,
especial protecció i respecte a la recuperació del
valencià.

36. 36
PER SABER-NE MÉS...PER SABER-NE MÉS...
1. GUASCH, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona:
Graó.
2. HALL, K. (1993) Process writing in french immersion. The
Canadian Modern Language Review, 49 (2): 255-274.
3. HUDELSON, S. (1989) Write on: children writing in ESL. New
Jersey: Center for Applied Linguistics/ Prentice Hall Regents.
4. — (1994) Literacy development of second language children. A
F.Genesee (ed). Educating second language children. Cambridge:
CUP, 129-158.
5. MILIAN, M.; CARCELLER, P.; GUASCH, O. (1998) “Com s’aprèn
d’escriure i de llegir en un programa d’immersió lingüística”. A J.
ARNAU; J. M. ARTIGAL (eds) Els programes d’immersió: una
perspectiva europea. Barcelona: Universitat de Barcelona, 223-
237.
6. RUIZ BIKANDI, U. (2000) Didàctica de la segunda lengua en
educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis