Diari del 4 de desembre de 2013

dimecres, 4 de desembre del 2013 / núm. 2.451 / any 10

Avui éS noTíCiA Pàgina 3

La Cambra de
Comerç constata una
lleu millora en la
situació empresarial
AnDorrA Pàgina 13

AnDorrA Pàgina 7

DA proposa un copagament dels
serveis mèdics d’entre el 10%
i el 50% per als usuaris

NOU PLA DE JUBILACIÓ
100% Capital Garantit
3% rendibilitat garantida*
*3% TAE fins el 31/12/2016

AnDorrA Pàgina 14

Possibles punts
d’inconstitucionalitat
en la proposta sobre
competències

La capital tancarà
Meritxell quatre
dissabtes fins a la
plaça rebés
Tati Masià

AnDorrA Pàgina 7

La FAAD reclama que el 7% de
les places públiques es reservi
a persones amb discapacitat
AnDorrA Pàgina 8

SDP proposa que les pensions
s’incrementin com a mínim
un 0,25% cada any
AnDorrA Pàgina 8

El PS proposa que es creï una
assegurança d’atur contributiva
a la Llei de la CASS
AnDorrA Pàgina 16

Govern i sindicats es donen més
dies per tancar l’acord sobre el
complement de jubilació
AnDorrA Pàgina 6

ESPorTS Pàgina 23

Tot i disposar d’invitació, Xavi
Fernández vol classificar-se
amb la mínima per a Sotxi 2014

les inversions que té previst
fer frança a la carretera que
uneix andorra i tolosa es limiten a la protecció d’allaus i la
desviació d’acs-dels-tèrmes.

Els accessos, principal
punt de debat

www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888

Dimitri d’Alfange d’Uvril

Prestigiós vident i mèdium francès recentment instal·lat a Andorra
Telèfon: 845 381 - Mòbil: 340 628 - www.dimitridalfange.ad
ESPECIALISTES
EN SUBCONTRACTACIÓ
OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ
ESTRUCTURES
Disposem de:
Paletes / Encofradors / Ferrallistes
Pedrers / Gruistes / Cap d’equip
Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp
Tel. 333 954 - 815 971
nova.constructora@andorra.ad

Consulta amb cita prèvia al despatx d’Aixirivall (Sant Julià de Lòria)
El seu equip de vidents professionals, disponible per telèfon, xat i e-mail
Consulta immediata a www.selection-voyance.fr

Vine a passar les vacances de
Nadal amb nosaltres

INSCRIU-TE

Per a més informació, truqueu al

644 104 / 846 321

C/ Del Parnal, n. 2, edif. Prat de Casa.
Escaldes-Engordany
escolabressolelefant@gmail.com

2

d’interès

Dimecres, 4 De Desembre Del 2013

INFONEU

60
140
Pols
Oberts
13/15
24/27
739 600

EL TEMPS meteo@bondia.ad
Màximes suaus
Cel serè
-5/8

60
90
Pols
Oberts
13/18
20/23
878 000

arinsal
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació

60
90
Pols
Oberts
6/12
12/19
878 000

Pas de la casa-grau rOig
Cota mínima cm
110
Cota màxima cm
170
Qualitat de la neu
Pols
Accessos
Oberts
19/29
Pistes obertes
38/49
Telèfon estació
872 900
sOldeu el tarter
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Pistes obertes
Telèfon estació

-2/11

-3/9
-2/11

-3/5

-2/12
-1/13

-2/14
-6/12
-2/15

Un dia més des de l’inici d’aquesta setmana estem sota el domini de l’anticicló. De moment
això ens aporta jornades assolellades i unes màximes més suaus a mesura que avancen els dies.
Avui el temps serà esplèndid, el cel estarà blau
tot el dia sense cap núvol i com a màxim hi haurà alguna estela de condensació dels avions, que
ràpidament desapareixerà. Les mínimes seran
negatives en general i les màximes, molt agradables, amb valors propers als 10 o 14 graus cap
a les valls del sud. El vent bufarà fluix de component est i girarà a nord la segona part del dia.
Que tingueu un BONDIA.

08.07 h
17.21 h

Lluna plena

100
170
Pols
Oberts
23/36
49/64
890 500

Circuit de fons
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació

-2/10

dijous

Pal
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Pistes obertes
Telèfon estació

divendres

OrdinO arcalís
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Pistes obertes
Telèfon estació

15 km
30
100
Pols
Oberts
741 444

aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.

Pneumàtics

Cuina casolana
amb un toc italià

PrimereS mArQu
eS
AmB lA millOr r
elACiÓ
QuAlitAt-Preu
Totes les marques:

16 €

CUINA PERMANENT 7/7
A PARTIR DE LES 8.30 h

Carretera general · PAL · La Massana

Horaris de dilluns a dissabte: de 8.30 a 13.30 i de 15 a 20 h.

tel.: 867 000 · www.rodand.com

Migdia
i nit
menú a

836 063

A un minut de l’illA CArlemAny

Av. Santa Coloma, n. 112, ANDORRA LA VELLA.
Carrer Joan Maragall, n. 25, ANDORRA LA VELLA.
Carrer de les Escoles, n. 19, ESCALDES-ENGORDANY.

esitja
EL TEU PEIX us d
nvida a
bones festes i us co
roductes
visitar els nostres p
t Nadal
congelats per aques
ues
en les nostres botig

3


enquestes de conjuntura

La Cambra de Comerç constata una
lleu millora en la situació empresarial
L’entitat considera que Andorra “no pot quedar despenjada” de la reactivació durant el 2014
tAti mAsià

Julià rodríguez
AnDorrA lA VellA

“Anem una mica millor que en
el semestre anterior, i molt millor que ara fa un any.” El president de la Cambra de Comerç,
Indústria i Serveis (CCIS), Marc
Pantebre, resumia així la situació que viuen les empreses del
país en aquests moments. Això
vol dir que la recessió encara
continua, i tot i que els grans
indicadors ja no són tan negatius com abans “cal no abaixar
la guàrdia” perquè finalment
pugui haver-hi una reactivació
econòmica. I és que, segons va
indicar Pantebre, Andorra “no
pot quedar despenjada” de la
recuperació que s’està albirant
als països de l’entorn europeu, i
especialment a Espanya i França, que segons les previsions
registraran de nou creixements
moderats al producte interior
brut (PIB) durant el 2014. “La
millora del context europeu i
dels països veïns és una bona
notícia per a Andorra, vista la
dependència que sempre hi ha
hagut d’Espanya i França”, va
assenyalar Pantebre.
Dos dels indicadors que posen en evidència que la situació
ja no és tan dolenta com abans
són el nombre d’assalariats i les
importacions, que encara no estan en positiu però tenen caigudes més moderades. El primer
ha experimentat una caiguda
del 2,8% fins al setembre, mentre que en el mateix període
del 2012 era del 4%. El descens
d’ocupació no ha afectat només
sectors fortament castigats per la
crisi com la construcció (-14,7%),
sinó també de manera important la indústria (-5%), el comerç
(-3,8%) i l’hoteleria (-2,3%). Tan
sols el sector financer se salva de
la davallada d’assalariats, amb
un augment del 2%, mentre que
a l’administració el nombre de
treballadors pràcticament s’estabilitza (0,2%). Pel que fa a les
importacions, també es modera

el president de la cambra de comerç durant la roda de premsa d’ahir a la seu de l’entitat.

El nombre d’assalariats
i les importacions
posen en relleu que les
caigudes es moderen

La davallada és menor a
la construcció gràcies a
les activitats vinculades
amb la rehabilitació

Pantebre reclama un
paquet de mesures per
afavorir la competitivitat
de les empreses

la caiguda, que passa del 4,2%
de l’any anterior al 0,4%.
Les enquestes de conjuntura
del primer semestre del 2013
posen de manifest que la indústria, tot i que encara es manté
un clima de negocis molt negatiu, ha moderat la caiguda. Tot
i així, els empresaris consideren
majoritàriament desfavorable la
marxa dels negocis, però troben
que en general la situació no és
tan dolenta com ara fa un any.
La percepció és també menys
negativa al sector de la construcció, i es modera el ritme de descens, malgrat que s’observa una
disminució important dels nivells d’obra executada. El volum
d’obra contractada baixa tant pel
que fa a l’edificació d’habitatge

com en l’àmbit de l’obra civil. En
canvi, es modera la davallada
en l’edificació residencial gràcies al dinamisme que estan tenint
les activitats vinculades amb la
rehabilitació d’habitatges. Una
mostra que corrobora una desacceleració de la correcció en la
construcció és el nombre total
de metres quadrats d’obra visats el primer semestre del 2013
–91.369–, una xifra que és tres
vegades superior a la del mateix
període del 2012.
Per la seva banda, el comerç
minorista continua sent un dels
àmbits més perjudicats per la
crisi, a causa del fort debilitament de la demanda. La davallada de les vendes s’ha suavitzat però no s’ha detingut, amb la

qual cosa ja són sis els exercicis
amb una tendència molt negativa. El subsector de roba i calçat
ha estat el més perjudicat, amb
una reducció de vendes encara
molt acusada. El deteriorament
constant del mercat de treball i
l’empitjorament de les rendes
disponibles a les llars són dos
dels factors que més negativament afecten el sector. D’aquesta
manera, els empresaris es mantenen en un rang de fort pessimisme i creuen que encara s’és
lluny d’assolir uns nivells òptims d’activitat.
Finalment, pel que respecta
al sector hoteler, els empresaris
es mostren també pessimistes
en general, però les opinions
que recullen les enquestes de

conjuntura del semestre passat
són les menys negatives dels
darrers sis anys. En aquest cas
la marxa dels negocis millora
en pràcticament totes les parròquies, amb l’excepció d’Encamp
i Ordino, mentre que en el vessant més positiu destaquen Canillo i la Massana, on els hotels
indiquen que hi ha una evolució
dels negocis més dominada per
l’estabilitat. Pel que fa als nivells
d’ocupació, els empresaris fan
unes valoracions menys negatives que les habituals en els últims temps. Malgrat tot, l’hoteleria es veu encara afectada pel
descens dels treballadors i la
disminució dels preus de venda,
tot i que menys acusada que en
semestres anteriors.
El president de la Cambra va
insistir de nou en la necessitat
que Andorra creï nous productes d’oci i lúdics per atreure més
turistes i adaptar-se, d’aquesta
manera, a les demandes cada
vegada més exigents dels consumidors. En aquest mateix sentit, Pantebre va celebrar també
les iniciatives que s’han engegat
en els últims mesos per posar
en marxa zones per a vianants,
a les quals, segons va dir, “cal
donar continuïtat i crear encara
més sinergies entre el sector públic i el privat”.
El màxim responsable de la
Cambra va indicar també que
de les enquestes de conjuntura
del primer semestre del 2013 es
dedueix també un augment de
la preocupació dels empresaris
per la pressió fiscal i les noves
obligacions legals. Per aquesta
raó, va demanar que la reforma
fiscal s’acompanyi d’un paquet
de mesures per afavorir la competitivitat de les empreses, ja
que hi ha el perill real que algun
sector econòmic pugui desaparèixer. “Cal mesures de reactivació més efectives”, va subratllar
Pantebre, que també va insistir
en la necessitat de simplificar els
processos administratius.

4

opinió


edIToRIaL

ENQUESTA DE LA SETMANA

¿Veu suficient el termini de 60 dies per pagar
les factures o hauria d’haver estat inferior?

Assegurar, al màxim, l’obertura
La prefecta de l’arièja, Nathalie Marthien, va
visitar finalment ahir el país per mantenir un
seguit de trobades amb responsables de l’executiu i abordar diferents qüestions. Entre les més
destacades, pels problemes que generen cada
any, hi havia els accessos. i és que un cop han
començat les primeres nevades ja s’han donat les
primeres dificultats, i de fet la prefecta havia de
venir fa uns dies i la seva visita no es va poder
dur a terme pels problemes per accedir al país
des de França. Cal lamentar que el Govern francès no invertirà en aquesta via de comunicació
entre el sud de França i andorra més enllà del
previst de manera immediata: la instal·lació de

sistemes antiallaus a la zona de l’Ospitalet, malgrat que es prevegi 30 milions per a l’eix d’acs.
És evident que aquesta via necessita una inversió perquè les condicions siguin més òptimes en
cas de nevades i és d’esperar que més endavant
es dugui a terme. ara caldrà veure què és el que
es pot fer, amb els mitjans disponibles, per evitar
tancar la carretera, i és que del que es tracta és
que els accessos puguin estar oberts el màxim de
dies possible. andorra ja ha col·laborat diferents
vegades per poder assegurar que la via estigui
oberta i cal que es continuï en aquesta línia fins que no es facin les inversions necessàries.

Envia un SMS al 789 amb la teva
resposta ENQ Si o bé ENQ No
cada dimarts el resultat de
l’enquesta es publicarà en aquest
espai i entre els participants se
sortejarà un mòbil Samsung
Galaxy Pocket.

T’ho dIC eN CoNFIaNça

Av. Meritxell, 40
Andorra la Vella
Tel. 825 720

CaRTeS aL dIReCToR
Jordi oriola i Folch

MAS A ISRAEL. ¿I CATALUNYA?

Illa sola amb el vent
aLexaNdRa GRebeNNIkoVa

Aquest hivern fa vent a les Valls
d’Andorra. Per això, fa més fred
que mai: de fred, sempre en fa,
però de vent no en sol fer gaire.
Ja sento una veu que protesta...
Al teu poble, a Sant Julià, sí: però
a la Vall de l’Orient, no tant. No
m’interrompis encara. La reflexió
d’avui m’ha fet partir del poema
de Carles Riba que parla del vent
més profund que l’aigua, del vent
d’una illa deserta, del vent que és
presència divina, empenta necessària per a la vida. És un poema
que es diu illa deserta. Diuen que
és un poema d’Ulisses; diuen que
és un poema d’amor; el llegiré a la
meva manera.

una abraçada de l’Illa de Pasqua,
del riu Mississipí o de la selva
africana, penso en ells i m’hi
trasllado amb l’esperit. Però fa
molts dies que no viatgen a cap
indret digne de menció epistolar,
o tal vegada no es recorden de
comentar-m’ho, així que sempre
em quedo, amb l’esperit i amb el
cos, al territori que cobreixen els
trajectes d’autobús per dues valls,
de Sant Julià a Andorra la Vella,
d’Encamp a Canillo, d’Ordino a
Escaldes-Engordany:
aquestes
Valls on sembla que cada vegada
hi ha menys cares noves, menys
gent que ve per quedar-s’hi una
llarga temporada.

Tots, pràcticament tots els habitants d’illes al mig del mar immens i valls tancades tenim guardat per a alguna ocasió especial
de la vida quotidiana un crit desesperat: que lluny, que lluny sóc
de tot arreu! Potser aquells que
surten d’Andorra cada setmana,
cada mes, cada tres mesos no
s’adonen d’aquesta ficció de llunyania, il·lusió de llunyania (perquè en realitat és mentida, som a
prop de Barcelona i no tan lluny
com això de Madrid o de París, i
de fet, de tots els llocs i de totes
les coses) que patim aquells qui
no en sortim.

A milers, han marxat els portuguesos que enyoraven el seu
pobre i meravellós país més fortament que el bíblic Josep venut
pels seus germans a Egipte. Han
desaparegut –¿o no els veig?–
aquells americans i anglesos joves
i alegres que venien a treballar
als bars i a les pistes, a esquiar i
a impartir classes d’idiomes. I els
francesos –¿com és que hi ha tan
pocs francesos?...–. Els espanyols
que em deien que res podia comparar-se amb Almeria ja fa molts
anys que gaudeixen del sud dels
seus somnis. No hi són tampoc
(¿o s’han dissolt entre nosaltres?)
aquells cambrers, rentaplats i recepcionistes que es vanagloriaven
de cobrar el subsidi d’atur a baix
mentre passaven un parell d’anys

Entre la gent amb qui m’escric tinc amics que viatgen molt:
quan es recorden d’enviar-me

treballant aquí. Habitem un país
mig buit, país d’edificis amb pocs
veïns: ¿hi ha algú que sap quants
hi vivim, realment? Quan es fa el
recompte, ¿estem ben comptats?
Hi ha poques cares noves als
nostres carrers: aquells qui hi
passegen o bé són turistes (en
gran part turistes russos, mercat
volàtil, mercat estrany, però de
moment molt exitós), o bé ens coneixem. Ens coneixem de memòria, i ¿què compartim, a part del
territori? L’amor a la muntanya:
enorme, embruixada, propera.
Així estimen les illes desertes els
“nàufrags de cap vaixell”, ¿recordeu aquelles paraules de Carles
Riba? “Semblen dormir-hi mons
/ Errabunds que ens reclamen.”
L’horror de la muntanya: de la
jungla de pedra i vidre que ens
hem construït, repleta de murs de
contenció. La pàtria que amaga
la nostra illa deserta la tenim a la
ment, “dintre els ulls”. Que lluny
som dels nostres somnis. “Al cel i
a l’horitzó ens dirigim”, com diu,
amb un sentiment tan andorrà,
Teresa Colom. Sempre cerquem
un glop d’aire fresc, d’aire lliure,
un miracle que naixi entre nosaltres, els mots daurats –això torna a ser Carles Riba– “els mots
daurats del qui admira i parla”...
Encara no, no ha nascut, no tenim la nostra veu irrepetible. Entre muntanyes, estem sols entre
muntanyes.

Més d’una setmana després de la tornada de Mas d’Israel
podem analitzar si era pertinent, la visita. A ningú li ve de
nou que CiU és proisraeliana per una sèrie d’identificacions amb llocs comuns una mica estereotipats: els jueus van
patir l’Holocaust, són de cultura occidental, treballadors,
estalviadors, i el contraatac sionista ha aconseguit crear
l’Estat d’Israel. Bé, però això és una part de la història,
perquè els israelians no tenen l’exclusiva del patiment. El
naixement de l’Estat d’Israel ha suposat una imposició i
negació sistemàtica de drets dels palestins que és difícil
no tenir en compte. L’ocupació, els assentaments, els fets
consumats del seu exèrcit per sobre dels acords internacionals, el control absolut de la vida dels palestins i el mur
de la vergonya fan que Israel sigui un Estat profundament
injust que fa que molts catalans, precisament, ens solidaritzem amb els palestins, que a hores d’ara són els que
més pateixen i necessiten vèncer l’apartheid que pateixen.
I malgrat que podem detestar l’antisemitisme i desitgem
que es faci tota la justícia i reparació possible respecte a
l’Holocaust, igualment ens indigna que s’acusi sistemàticament d’antisemitisme qualsevol persona que critiqui les
vulneracions de drets per part d’Israel i s’intenti neutralitzar aquestes crítiques apel·lant a l’Holocaust. Això és una
manipulació que, sobretot els mateixos jueus, no haurien
de permetre. Plantejat el marc, crec que hem d’interpretar
la visita de Mas com un intent de gran jugada internacional: aconseguir el reconeixement dels EUA. S’intenta satisfer Israel amb acords tecnològics i d’investigació, que és el
que més necessita Israel perquè la campanya BDS (Boicot,
Desinversions i Sancions) comença a fer-li certa por, alhora
que ajuda Israel en el seu intent de redissenyar la imatge
del país. D’aquesta manera es busca poder oferir alguna
cosa interessant als jueus nord-americans, que controlen
els mitjans de comunicació als EUA i que poden ajudar a
preparar el terreny per al triomf geoestratègic que suposaria el reconeixement per part dels EUA. Amb la mateixa
lògica podem entendre què hi fa Pilar Rahola en el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) al costat
de catedràtics de dret constitucional i internacional. Tenint
una filoisraeliana de primera línia al CATN vol projectar la
idea que aquest nou Estat serà un aliat fidel. Però el que al
CATN era anècdota, amb el viatge del president ja ha estat
tota una declaració d’intencions de país.

La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

Dipòsit Legal AND. 114-2004

directori

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.

OPINIÓ

DIMECRES, 4 DE DESEMBRE DEL 2013

5

MANIFEST

Dia internacional de les persones
amb discapacitat
FAAD

Coincidint amb la commemoració del
3 de desembre, Dia internacional de
les persones amb discapacitat, d’acord
amb allò que estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, recentment ratificada per Andorra, des de la Federació
Andorrana d’Associacions de Persones
amb Discapacitat
DEMANEM:
1. Que se substitueixi la concepció
paternalista de la discapacitat per una
altra d’enfocada a la promoció de l’autonomia personal.
2. Que s’implantin mesures tant de
no-discriminació com d’acció positiva
per assolir una igualtat efectiva.
3. Que es procedeixi a l’adaptació
de totes les normes sectorials i transversals que d’una manera o una altra
afecten les persones amb diversitat
funcional.
4. Que amb una nova filosofia es
vagi introduint el nou enfocament normatiu que instaura la Convenció.

5. Que es consideri que les persones
amb diversitat funcional són, igual que
la resta de persones, titulars de drets
i no objecte de polítiques caritatives o
d’assistència.
6. Que els desavantatges socials que
pateixen les persones amb diversitat
funcional s’han d’eliminar perquè constitueixen una mostra de discriminació.
7. Que es capaciti les persones amb
discapacitat per complir les seves obligacions i per reclamar els seus drets
per reforçar llur independència.
8. Que s’arribi a assumir del tot que
la discapacitat no és conseqüència directa de les limitacions individuals,
sinó més aviat de les limitacions de la
societat.
9. Que s’asseguri adequadament que
les necessitats de les persones amb diversitat funcional es tinguin en compte, dins de l’organització social, situant
l’individu en el centre de totes les decisions que l’afectin.
10. Que hi hagi una acceptació real

de les persones amb diversitat funcional, com a part de la diversitat i la condició humana.
11. Que per mitjà de polítiques de
reconeixement es tendeixi a una participació i inclusió plena i efectiva a la
societat.
12. Que es potenciï el dret dels infants a l’educació inclusiva en escoles
ordinàries, amb el suport necessari tant
a primària com a secundària, eliminant
l’aula estable, que no té res d’integradora i és una segregació en tota regla.
13. Que es potenciï el dret de les persones amb diversitat funcional a viure
a on i amb qui vulguin.
14. Que es promogui l’equiparació
de drets, amb serveis que facilitin la
inclusió del col·lectiu en la comunitat,
inclosa l’assistència personal.
15. Que es reconegui la capacitat de
les persones amb diversitat funcional de
controlar, afrontar i prendre, per pròpia
iniciativa, les decisions personals sobre
com viure d’acord amb normes i refe-

rències pròpies, així com desenvolupar
les activitats de la vida diària.
16. Que s’adoptin les mesures apropiades per assegurar, a les persones amb
diversitat funcional, amb igualtat de
condicions amb la resta, l’accés a l’entorn físic, el transport, la informació i les
comunicacions i altres serveis i installacions obertes al públic o d’ús social.
17. Que en les ofertes d’ocupació pública es reservi una quota no inferior al
7% de les vacants per ser cobertes entre
les persones amb discapacitat, sempre
que superin els processos selectius i
acreditin la seva discapacitat i la compatibilitat amb l’exercici de les tasques,
de manera que progressivament s’arribi al 2% dels efectius totals en cada administració pública o parapública.
18. Que la reserva del mínim del 7%
es realitzi de tal manera que, almenys,
el 2% de les places ofertes siguin per ser
cobertes per persones que acreditin discapacitat intel·lectual i la resta de places
ofertes siguin per a persones que acreditin qualsevol altre tipus de discapacitat.
19. Que les persones amb diversitat
funcional sigui un col·lectiu de prioritat a l’hora d’elaborar polítiques de treball que promoguin la seva integració
laboral i facilitin l’accés i el manteniment de la contractació en igualtat de
condicions.

6


visita de la prefecta de l’ariÈja

Les millores a l’accés amb França es
limitaran als Catexs i la variant d’Acs
S’espera obtenir fons europeus per fer més inversions i s’estudiarà habilitar combois de camions
tAti mAsià

m. s. c.
AnDorrA lA VellA

Les inversions que té previst fer
França a la carretera que uneix
Tolosa i Andorra es limitaran
a la millora de la xarxa de protecció d’allaus i la desviació
d’Acs-dels-Tèrmes. La prefecta
de l’Arièja, Nathalie Marthien,
va informar en la visita que ahir
va fer al Principat que les primeres millores a arribar seran la
instal·lació de Catexs a l’entrada
de l’Ospitalet. Es tracta dels corredors d’allaus 2, 3 i 4 que l’any
passat van ser els que van crear
més preocupacions.
La infraestructura gairebé
està enllestida ja que les pilones
ja estan instal·lades i ara només
falta el cablejat. La previsió és
que en quatre o cinc dies es puguin finalitzar les tasques perquè els equips estan a l’espera
que el temps permeti la utilització de l’helicòpter. Aquests
dispositius faran possible desencadenar de forma preventiva
volums més importants de neu
ja que fins ara es disposava de
Catexs a mitjana muntanya amb
els quals no es podia fer caure la
que es dipositava a la cota més
alta. Marthien va remarcar, però,
que això no farà desaparèixer el
risc d’allaus en tractar-se d’una
via molt afectada per aquest fenomen. Per aquest motiu va avisar que “estic obligada a tancar
l’accés sempre que els serveis
tècnics ho aconsellin” i va afegir
que tot i que l’objectiu és que la
carretera estigui oberta el màxim
de temps, “no puc posar en perill les persones que hi circulin”.
El ministre d’Afers Exteriors,
Gilbert Saboya, va mostrar la
seva comprensió a la situació a la
qual s’enfronta la prefectura. Al
mateix temps va indicar que tot i
que des de Merens fins a Andorra hi ha 40 corredors d’allaus, el
nou dispositiu situat a l’entrada
del túnel de Pimorent es troba
en l’indret on el pendent és més
pronunciat. Saboya va celebrar

proposta de
col·laboració
en formació
professional

la delegació francesa es va reunir amb el ministre d’economia i territori, protecció civil, la policia, treball i el cOeX.
tAti mAsià

la prefecta de l’arièja, Nathalie Marthien, amb el cap de Govern, antoni Martí.

la ràpida actuació de l’Estat veí
després de la reunió mantinguda a l’estiu.
Per altra banda, les dues parts
van remarcar la col·laboració que
hi ha en la neteja de la calçada i la

prefecta de l’Arièja es va mostrar
oberta a estudiar la proposta feta
pel Govern de permetre el pas
de combois acompanyats per
equips francesos per a camions
de gran tonatge. Això permetria

la circulació d’aquests vehicles
que durant l’hivern es troben
amb la prohibició d’accedir a
França, un fet que ha provocat
les queixes del sector. Marthien
va indicar que ara cal avaluar si
aquesta mesura és possible des
del punt de vista jurídic i tècnic i
va afegir que caldrà que es porti
a la pràctica al més aviat possible
i, si no hi ha impediments, va dir
que és una d’aquelles iniciatives
per les quals no hi ha motius per
esperar a la propera temporada
hivernal.
Marthien va destacar que s’estan fent esforços per millorar la
carretera de Tolosa a Andorra i
un altre exemple és l’inici de les
obres de la variant d’Acs-delsTèrmes, que estarà enllestida el
2016. S’hi destinaran 30 milions
d’euros. Aquests seran els projectes que es preveuen realitzar
ara per ara, tot i que tant la prefecta com el ministre d’Exteriors es van mostrar a l’espera de
poder obtenir fons europeus de
cara al període 2014-2020 que
permetin el finançament d’infraestructures per prevenció i gestió de riscos. Marthien tampoc
es va mostrar optimista sobre les
inversions en noves autopistes al

Marthien també es va reunir
amb la ministra d’Educació,
amb qui va analitzar noves
possibilitats de formació. El
liceu professional de l’Arièja inclourà a partir del 2014
estudis sobre feines relacionades amb la muntanya
un cop marxa la neu per
donar resposta als treballs
temporers als quals va lligat
l’esquí. La prefecta va indicar que aquesta formació
es podria obrir als joves andorrans i, per altra banda,
es va plantejar a Andorra la
possibilitat d’acollir aquests
alumnes oferint pràctiques
d’esquí a l’hivern. Ara les
dues parts analitzaran com
això es pot portar a la pràctica i si jurídicament és possible aquest intercanvi. Un
problema afegit és que el
tipus de contracte per als
becaris vigent a França no
existeix a Andorra.

sud de França.
Per altra banda, la prefecta
també va posar en relleu la millora de la comunicació entre
les dues parts. Durant la visita,
la cap del despatx del Servei Interministerial de Defensa i de
Protecció Civil (SIDPC), Régine
Cazal, va presentar als representants andorrans el pla de coordinació hivernal. Marthien també
es va reunir amb el ministre de
Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, amb qui va explorar
possibles col·laboracions, i amb
Saboya, amb qui va tractar sobre
la presidència andorrana de la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP).

7

andorra


esmenes a la llei de la cass

DA proposa un copagament per als
usuaris que vagi del 10% al 50%
Proposen cobrir metges no convencionats i més criteris que l’edat en les pensions de viduïtat
tAti mAsià

m. f.
AnDorrA lA VellA

El grup parlamentari demòcrata
ha presentat un total de 38 esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS, tot i
destacar que creuen que es tracta
d’un text “adequat i coherent”,
ja que d’una banda es busca la
sostenibilitat del sistema i de
l’altra no apuja les cotitzacions
tot i augmentar la contribució a
la branca de jubilació. Entre les
esmenes presentades n’hi ha una
perquè els metges no convencionats siguin coberts per la CASS,
tot i que el percentatge es vagi
revisant de manera regressiva;
una altra obre el ventall de copagament per ampliar d’un 10%
a un 50% el percentatge a què
haurà de fer front l’usuari i també es proposa que les pensions
de viduïtat puguin ser vitalícies
encara que la persona vídua no
tingui més de 55 anys. També es
vol evitar la retroactivitat en el
càlcul dels punts, de tal manera
que es tinguin en compte els que
s’han adquirit fins a l’entrada en
vigor de la llei.
Els consellers demòcrates Xavier Montané i Olga Adellach
van exposar que les esmenes
plantejades pretenen fomentar
la transparència, revisar algunes
prestacions i evitar la retroactivitat i altres són de caràcter tècnic.
D’aquesta manera, tot i compartir que la via a seguir és que

Una imatge anterior del conseller demòcrata Xavier montané.

els metges no convencionats no
siguin finançats per la CASS,
consideren que aquesta mesura
s’ha de modular i, d’aquesta manera, mentre no estigui totalment
consolidat el Model Andorrà
d’Atenció Sanitària (MAAS) proposen que els serveis d’aquests
facultatius siguin coberts per la
CASS, tot i que es prevegi que
de manera regressiva es vagi
rebaixant el finançament públic
fins que el nou model no estigui
implantat. Montané va destacar
que aquesta mesura no té un
gran impacte en l’estalvi econò-

mic per a la CASS, ja que pot suposar uns 200.000 euros a l’any,
i deixen a criteri del Govern establir en quants anys ha de ser
regressiva aquesta cobertura. Sobre la qüestió de si deixar de cobrir aquests especialistes posa en
dubte el sistema de lliure elecció
actual, el conseller va defensar
que la quantitat de metges convencionats és prou àmplia perquè el pacient pugui triar.
Quant al grau de copagament,
cal destacar que el redactat del
text estableix que el percentatge pugui ser modulable entre

el 20% i el 50% per al pacient i
des de DA proposen que aquest
ventall pugui anar des del 10%
fins al 50% per a l’usuari perquè
d’aquesta manera es puguin fer
“polítiques sanitàries més eficients” en funció de les necessitats
de cert tipus de malaltia.
També s’ha presentat una esmena que pretén que el canvi
en el percentatge de cobertura s’aprovi a través de la llei de
pressupost i no amb un reglament, com està previst al redactat inicial.
Quant a la proposta per a les

pensions de viduïtat, Montané va
exposar que en funció de l’edat
s’estableix si és o no vitalícia, ja
que si la persona té menys de 55
anys és temporal i, si en té més,
vitalícia. Des de Demòcrates per
Andorra proposen que malgrat
que la persona tingui menys de
55 anys es pugui beneficiar de la
pensió vitalícia, és a dir, que es
tinguin en compte més paràmetres més enllà de l’edat.
Tal com s’ha esmentat, també
s’inclou una esmena destinada a
evitar la retroactivitat en el càlcul
de les pensions perquè es tingui
en compte el càlcul actual.
Quant a la transparència, es
determina a través d’una esmena que el beneficiari pugui conèixer els criteris exactes que fa
servir l’àrea de control sanitari a
l’hora d’emetre la seva resolució,
per exemple en el càlcul de les
pensions d’invalidesa. Aquesta
mateixa transparència és la que
es vol fixar en la cartera de serveis, a l’hora de definir les tarifes
de responsabilitat o la taula de
patologies.
A l’últim, i tal com ja s’havia anunciat, es presentarà una
esmena perquè els autònoms
gaudeixin de cobertura mentre
satisfan el deute pendent amb la
Seguretat Social.
Segons Adellach, es demanarà poder habilitar dies els mesos
de gener i febrer per treballar
aquest text.

reivindicacions de la faad

7% de l’oferta de les places
públiques per a discapacitats
Redacció
AnDorrA lA VellA

Ahir es commemorava el Dia
internacional de les persones
discapacitades i la Federació
Andorrana d’Associacions de
Persones amb Discapacitat
(FAAD) va emetre un comunicat per reivindicar un seguit de
drets. Reivindiquen que en les
ofertes d’ocupació pública “es
reservi una quota no inferior al
7% de les vacants per ser cobertes entre les persones amb discapacitat, sempre que superin els
processos selectius i acreditin

la seva discapacitat i la compatibilitat amb l’exercici de les
tasques”, amb l’objectiu que de
manera progressiva “s’arribi al
2% dels efectius totals en cada
administració pública o parapública”.
Afegeixen que aquesta reserva es faci de tal manera que un
2% d’aquestes places vagin destinades a persones amb discapacitat intel·lectual i reivindiquen
que el col·lectiu sigui prioritari
a l’hora de dissenyar polítiques
d’ocupació.
Les demandes de la FAAD

també se centren en qüestions
com una educació inclusiva i el
dret de les persones amb discapacitat a viure on elles escullin.
En general, reclamen que “es
consideri que les persones amb
diversitat funcional són, igual
que la resta, titulars de drets i no
objecte de polítiques caritatives
o d’assistència” i fan una crida
a deixar de banda “la concepció
paternalista de la discapacitat”.
En el manifest també es posa
en relleu la necessitat que “es
promogui l’equiparació de drets,
amb serveis que facilitin la inclu-

tAti mAsià

el president de la faad, lluís sàmper.

sió del col·lectiu en la comunitat,
inclosa l’assistència personal”, i
que es tirin endavant polítiques
encaminades a aconseguir una
integració real de les persones
amb discapacitat.

També es reivindica igualtat en l’accés “a l’entorn físic,
el transport, la informació i les
comunicacions i altres serveis i
instal·lacions obertes al públic o
d’ús social”.

8

andorra


llei de la cass

SDP vol que les pensions pugin
un mínim del 0,25% cada any
El grup defensa un control més gran del Consell de la gestió de la CASS
agències

julià rodríguez
anDorra la Vella

El grup parlamentari mixt ha
presentat 72 esmenes al projecte
de llei de la CASS. Una d’elles
defensa que la revalorització de
les pensions es faci en funció de
l’IPC i no del factor de sostenibilitat que introdueix el text. A
més, es proposa que la pujada
mínima anyal quedi estipulada
en el 0,25%. La consellera general Sílvia Bonet va indicar que,
d’aquesta manera, les pensions
es podrien revisar cada any a través de la llei del pressupost i no
perdrien poder adquisitiu.
Bonet va explicar que les esmenes que proposen són fruit de
les converses mantingudes amb
els diferents col·lectius. Els consellers de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) defensen un control
més gran de la gestió financera
de la CASS per part del Consell
General. Així, la documentació
que la parapública envia al Govern hauria d’arribar també al
Consell perquè hi hagués més
difusió dels seus comptes. En

sílvia Bonet, Víctor Naudi i Jaume Bartumeu a la seu d’sdP.

aquest mateix sentit, perquè hi
hagi més transparència el grup
mixt aposta perquè els reglaments interns del consell d’administració de la CASS siguin
públics perquè hi pugui accedir
tota la població.
El grup mixt aposta també per
“protegir” el pagament del 75%
per part de la seguretat social

dels actes inclosos a la cartera
de serveis, tot i que la cobertura
pugui estar entre el 25% i el 50%
en productes prescrits per altres
professionals de la salut. Bonet
també es va mostrar partidària
d’augmentar anualment les cotitzacions, amb la llei del pressupost, sense que suposi un gran
impacte per a les empreses.

Bartumeu demana informació al Govern sobre
la contractació d’eventuals a l’administració
El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, ha
presentat una demanda d’informació al Consell
perquè el Govern li faciliti el nombre de persones
contractades de manera eventual a l’administració, fora del programa de suport als aturats i de
les que fa el ministeri d’Educació. Bartumeu va
indicar ahir que la informació és necessària per
estudiar el projecte de pressupost per a l’any vinent. El grup mixt té la sospita que s’ha pogut
incomplir la prohibició vigent actualment de contractar personal, tot i que sigui eventual, si bé

la documentació que rebin serà la que li servirà
per analitzar aquest punt. D’altra banda, el president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor
Naudi, va insistir ahir que el grup espera també
la documentació relativa als préstecs preferents
que ha sol·licitat Bartumeu, tot i que els ministres
Cinca i Alcobé hagin decidit comparèixer el dia
17 davant de la comissió legislativa per informar
d’aquest àmbit. “Ens preocupa que la compareixença sigui una cortina de fum per no donar la
documentació”, va indicar Naudi.

El PS proposa que es
creï una assegurança
d’atur contributiva
tati masià

julià rodríguez
anDorra la Vella

El grup parlamentari socialdemòcrata proposa crear una
assegurança d’atur contributiva per a la qual les empreses
aportarien el 0,75% i els treballadors el 0,25%. Es tracta
d’una de les modificacions
que volen introduir al projecte
de llei de la CASS, al qual han
presentat una esmena a la totalitat en considerar que el text fa
“retallades brutals” i situa les
prestacions “a un nivell de cobertura de fa deu anys”.
D’aquesta manera, es pretén afegir una nova branca a
la seguretat social i posar Andorra al mateix nivell que els
països de l’entorn europeu en
aquest àmbit. La prestació que
es rebria durant uns mesos en
aquests casos es calcularia sobre la base del salari que s’hagués rebut en els dotze mesos
anteriors –entre el 90% i el
75%– i els receptors no es podrien negar a seguir els cursos
de formació ni refusar les ofertes de feina. “Si aquesta prestació s’hagués aprovat quan
els socialdemòcrates la vam
proposar per primer cop, avui
dia tindríem una guardiola per
pagar un dret adquirit com
aquest”, va indicar la consellera general Mariona González.
Una altra novetat que es
proposa és l’increment dels
percentatges de cotització a la
branca de vellesa, que seria del
13% el 2016 i del 14% el 2017
i, segons es recorda des del
grup, encara estarien molt per
sota dels que s’apliquen en països veïns. A més, s’aposta per
posar en marxa un sistema arbitral per a determinades con-

Mariona González.

trovèrsies entre els afiliats i la
CASS, i per introduir un article
perquè hi hagi més transparència a la parapública.
Conscient que l’esmena a la
totalitat no prosperarà, el grup
parlamentari socialdemòcrata
ha presentat 110 esmenes amb
propostes que troben “realistes i moderades, en contra de
l’extremisme que mostra DA
volent retallar drets”. Els socialdemòcrates s’oposen que
el copagament dels usuaris,
actualment fixat en el 25%, es
pugui incrementar en alguns
casos fins al 50%, i que aquest
percentatge s’estableixi per reglament. També critiquen que
s’endureixin les condicions per
cobrar les baixes laborals, i les
pensions de viudetat temporal
i d’invalidesa.
Pel que fa a la branca de
vellesa, el grup és especialment crític amb el fet que, si
el text prospera tal com està,
les pensions es revisin segons
l’anomenat factor de sostenibilitat, que significarà, segons
González, “que cada any els
jubilats siguin més pobres”.

IRELAND

USA

Curs a Leixlip

De 10 a 17 anys

- Els Estats Units (Califòr nia) o
el Canadà (Toronto)

Sortida en grup,
del 2 al 23 de juliol

- De 14 a 17 anys
- Juliol i agost
- Allotjament en família

llei de la cass

Allotjament en família

- Campaments en anglès
- De 6 a 16 anys
- Juliol i agost
( nombre de setmanes a escollir )
- Allotjament a l’hotel Por t Ainé 2000,
al costat de Rialp (Pallars Sobirà)

Informa-te’n al

80 70 60


publicitat

9

10

andorra


educació

Quatre projectes es beneficiaran dels
ajuts a la recerca en el marc de la CTP
Una iniciativa de Ramaders d’Andorra i una de la Comissió de Gestió del Madriu, seleccionades
Redacció

l AnDorrA lA VellA
L’executiu, a través del ministeri d’Educació i Joventut, ha convocat per setè any consecutiu
els ajuts de recerca en el marc
de la Comunitat de Treball dels
Pirineus (CTP). Aquestes ajudes a la recerca requereixen i
promouen la col·laboració entre diversos centres de recerca,
universitats o empreses dels
territoris que formen part de
la CTP.
Després d’haver dut a terme
el procés d’avaluació de totes
les sol·licituds, s’han seleccionat quatre projectes per obtenir
els ajuts, dos dels quals són per
a la creació de xarxes temàtiques d’investigació i els altres
dos financen la mobilitat d’investigadors, segons ha informat l’executiu en un comunicat,
en què precisa que l’import global concedit en aquesta convocatòria és de 8.802 euros.
Les dues xarxes temàtiques
d’investigació
beneficiàries
dels ajuts han estat RedPRYS
i Depart. La primera ha estat presentada per Ramaders
d’Andorra SA, i se centrarà en
la producció de carn de boví de
qualitat controlada procedent
de races càrniques pirinenques

ctp

millorades, així com la seva relació amb el consum i la salut
dels consumidors. Els territoris
de la CTP que hi participen són
Migdia-Pirineus,
Catalunya,
Aragó i Andorra.
La segona iniciativa ha estat
presentada per la Comissió de
Gestió de la Vall del MadriuPerafita-Claror i la voluntat és
crear un sistema d’informació
geogràfica (SIG) per al patrimoni arqueològic i la modelització dels territoris pastorals.
Els territoris de la CTP que hi
participen són Migdia-Pirineus, l’Aquitània, Catalunya i
Andorra.
D’altra banda, les dues ajudes de mobilitat seleccionades
han estat PalMesoPyr, sobre la
investigació de la prehistòria
pirinenca, i l’estudi estructural i
estratigràfic del sud d’Andorra,
zona sinclinal de Llavorsí.
En el primer cas el sol·licitant
ha estat la Fundació Privada
Marcel Chevalier i es pretén seguir les reunions i els congressos de la xarxa temàtica CTP
PalMesoPyr, que estudia els
períodes paleolític i mesolític.
En el segon cas, el sol·licitant ha
estat el Centre d’Estudis de la
Neu i la Muntanya (Cenma) de
l’Institut d’Estudis Andorrans

andorra va assumir la presidència de la comunitat de Treball dels Pirineus a principis de novembre.

(IEA). Consisteix en una estada
al departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat
de Barcelona per dur a terme
un treball de laboratori consistent en l’anàlisi de les mostres
recollides al camp, amb l’ús
d’un microscopi òptic de llum
transmesa, i consta d’estudis
microestructurals, sedimentològics i metamòrfics.
L’any 2013 la convocatòria

d’ajuts de recerca en el marc
de la CTP ha estat publicada
als següents territoris de la
CTP: Aragó, Catalunya, el País
Basc, el Llenguadoc-Rosselló,
l’Aquitània i Migdia-Pirineus.
Enguany, en total s’han rebut
73 sol·licituds, cinc de les quals
han estat presentades amb participació andorrana.
La CTP promou actuacions
per desenvolupar accions co-

munes en matèria d’investigació pública, i vol fomentar la
cooperació d’empreses i actors
socioeconòmics amb els centres d’investigació dels diferents territoris en el marc de
projectes científics i tecnològics
originals. També vol afavorir
l’intercanvi del gran nombre de
recursos que hi ha actualment
en matèria de recerca i desenvolupament.

el Govern destina 26.489 euros als ajuts per
a la mobilitat dels investigadors del país
El Govern ha convocat per primera vegada els
ajuts per a la mobilitat dels investigadors d’An
dorra. Aquesta convocatòria, gestionada pel de
partament d’Ensenyament Superior i Recerca del
ministeri d’Educació i Joventut, té la voluntat de
promoure la internacionalització de la recerca,
per reforçar i garantir el bon desenvolupament i
difusió de la tasca investigadora realitzada pels
investigadors del país.
Segons va explicar l’executiu a través d’un co
municat, la convocatòria “ha estat tot un èxit”, i
la comunitat científica l’ha rebut amb “molt bona
acceptació”. Les sol·licituds rebudes han estat
nombroses i en total s’han concedit setze ajuts,
que preveuen les dues modalitats: les estades
breus de recerca en centres d’investigació i la
participació en congressos científics. En total,
l’import atorgat ha estat de 26.489 euros.
Entre la modalitat d’estades breus de recerca,
es destaquen les col·laboracions que investiga
dors del país faran a l’Institut de Ciències Marines
de la Universitat de Califòrnia, a la Universitat de
Medicina de Chicago, a l’Escola de Química de
la Universitat de Manchester del Regne Unit, al

Centre sobre Migració, Política i Societat (Com
pas) de la Universitat d’Oxford i a la Universitat
de Waterloo, al Canadà.
Entre les participacions en congressos que fa
ran els investigadors beneficiaris dels ajuts, s’es
menten algunes d’aquestes trobades científiques:
Congrés international de ciències de la neu de
Grenoble, Jornades de lingüística bascoromàni
ca a Bilbao, Simposi d’hidrogeologia a Granada,
Congrés del quaternari ibèric a Sevilla, Congrés
de l’Asociación Española de Contabilidad y Ad
ministración de Empresas a Pamplona, Congrés
Edutec: Educació i tecnologia, una oportunitat per
impulsar el desenvolupament, a San José (Costa
Rica), i el Congrés internacional de ciències huma
nes i socials a Roma.
La voluntat de l’executiu és continuar apostant
per aquesta nova línia de suport a la recerca, per
promoure la mobilitat de la comunitat investiga
dora, que contribuirà, per exemple, a millorar les
competències científiques dels investigadors, a
promocionar la difusió dels seus treballs i a en
fortir les col·laboracions amb altres institucions
de recerca internacionals.

andorra


11

acord

La policia i la Creu Roja
volen potenciar la prevenció

tati masià

Signen un conveni per col·laborar en formació i en certes accions
m. f.
escalDes-engorDany

El director de la policia, Joan
Ramon Peralba, i el president de
la Creu Roja Andorrana, Josep
Duró, van firmar ahir el conveni
amb què es vol potenciar la col·
laboració per “donar un millor
servei al ciutadà”. Els dos or·
ganismes col·laboren des de fa
anys i, d’aquesta manera, hi ha
intercanvi de formacions o ac·
tuacions conjuntes, per exemple
en els rescats de muntanya, però
ara es vol formalitzar i potenciar
encara més aquesta cooperació.
Una de les línies de treball en
què es vol incidir és la preven·
ció de conductes de risc, com la
conducció sota els efectes de l’al·
cohol i, per aquest motiu, és pre·
vist que es puguin reprendre les
campanyes de prevenció com
el repartiment de tríptics o d’al·
coholímetres que ja havia dut a
terme la Creu Roja.
Tant Peralba com Duró van
insistir en la necessitat d’aprofi·
tar sinergies i coneixements. El
director de la policia va posar
en relleu que el fet que Andorra
sigui un país petit permet que
els diferents cossos puguin col·
laborar entre ells de manera àgil.

turisme

Previsions
optimistes de
la UHA per al pont
de la Puríssima
m. f.
anDorra la Vella

Les previsions dels hotelers per
al pont de la Puríssima són molt
optimistes i s’esperen ocupaci·
ons molt elevades, especialment
les nits de divendres i dissabte,
segons posa en relleu el director
de l’entitat, Òscar Julian. Així,
tot i que es tracta d’un pont “pe·
culiar”, ja que està molt “con·
centrat” en tres dies, els hotelers
estan a l’expectativa de les nits
venudes, ja que en ponts més
llargs l’ocupació es reparteix
més en diversos dies. Un dels
aspectes que valora també posi·
tivament Julian és que els preus
als quals s’estan venent les habi·
tacions també “són millors”. El
cap de setmana passat l’ocupa·
ció va superar en dos punts el
75% que s’havia previst.

Preguntat sobre el fet que un
nombre important de les deten·
cions que es fan cada setmana
sigui de persones que conduei·
xen sota els efectes de l’alcohol,
Peralba va assenyalar que això
és fruit de la campanya especí·
fica que s’està duent a terme i

va afegir que el més important
és “l’efecte dissuasiu” que això
pugui tenir. D’aquesta mane·
ra, va incidir en la importància
de conscienciar els ciutadans
perquè evitin aquestes conduc·
tes de risc abans que no es pro·
dueixin.

duró i Peralba van signar ahir l’acord.

12

publicitat


Venda a particulars
i a professionals
CASH DE CARNS

Encàrrecs ﬁns al dia 20 de desembre:

+376 80 69 03

Aquest NADAL i CAP D'ANY, nosaltres cuinarem per vosaltres
CUINATS, NOMÉS ESCALFAR, servit amb cassola de fang, directe al forn, gas, vitro o microones
Sarsuela de peix (cassola 2,5 kg) rap, lluç, cloïsses, escamarlans, gambes, calamars, musclos
55,00 € uni
Rap amb cloïsses (cassola 2,5 kg) rap, cloïsses
54,12 € uni
Bacallà amb panses i ou dur (cassola 2,5 kg) bacallà, panses, ou dur
36,00 € uni
Pularda farcida (cassola 2,5 kg) pularda, ceps, ceba caramel·litzada, farcellet de verdures
39,37 € uni
Capó farcit cassola 2,5 kg, castanyes, foie gras, orellanes, patata parisenca, farcellet de verdures
42,50 € uni
Ànec amb taronja (cassola 2,5 kg) cuixetes d’ànec, taronja
40,00 € uni
Gall dindi farcit (cassola 2,5 kg, gall dindi, castanyes, nous de macadàmia, cireres, verdures
35,70 € uni
Pollastre de pagès amb escamarlans (cassola 2,5 kg) pollastre de pagès, escamarlans
27,20 € uni
Pollastre de pagès farcit (cassola 2,5) pollastre de pagès, castanyes i nous de macadàmia, verdures 36,30 € uni
Porquet enter cuit al forn 9-10 racions
68,00 € uni
Cuixes de cabrit al forn (cassola 2,5 kg) cuixes de cabrit, patata, farcellets de verdures
44,89 € uni
Espatlles de cabrit al forn (cassola 2,5 kg) espatlles de cabrit, patata, farcellets de verdura
57,00 € uni
Cuixa de xai farcida (cassola 2,5 kg) cuixa de xai, carn picada de porc, vedella, olives, pebrot, ou dur 39,10 € uni
Porquet al forn (cassola 2,5 kg) porquet, patata, farcellets de verdura
49,50 € uni

PER CUINAR (tot fresc)
Roti pollastre farcit 1,20 kg, pollastre desossat, poma i festucs
11,98 € uni
Capó farcit 3,0 a 4,0 kg, capó desossat,foie gras d'ànec i nous
16,79 € kg
Ànec barberi femella neta d’1,5 a 2,0 kg
8,28 € kg
Gall dindi farcit 2,5 a 3,0 kg, gall dindi dessossat, castanyes i nous de macadàmia 11,20 € kg
Capó de villalva net caixa de fusta, de 3,5 a 4,5 kg
11,70 € kg
Pularda del convent d’allariz neta, de 2,4 a 3,4 kg
6,87 € kg
Pularda del convent d’allariz farcida d’1,9 a 2,3 kg, foie gras d’ànec i nous
14,19 kg
Estrella de Nadal 800 gr., pit de gall dindi, prunes i nous de macadàmia
11,35 € unit
Canelons de carn amb beixamel (safata 18 unit)
16,30 € unit
Canelons de bacallà amb beixamel (safata 18 unit)
21,90€ unit

Gall dindi femella neta, de 2,5 a 3,5 kg 5,99 € kg
4,98 € kg
Gall dindi mascle net de 4,0 a 4,5 kg
7,95 € unit
Perdiu s/ploma
15,91 € unit
Faisà mascle s/ploma
25,42 € kg
Filet de vedella (peça sencera)
21,56 € kg
Filet de bou (peça sencera)
19,50 € kg
Cabrit (sencer o mig)
17,94 € kg
Xai lleto (sencer o mig)
55,30 € unit
Porquet
Pollastre de pagès net d’1,4 a 2,0 kg 6,14 € kg
8,35 € kg
Pintada neta d’1,1 a 1,4 kg

DIRECTE A TAULA / safates de rilletes i foie gras d’ànec
TOT 19,00 €
2 rilletes de verdura, 2 rilletes de peix, 1 mousse de foie gras
amb figues,1 mousse de foie gras amb gerds, 1 mousse de
foie gras amb taronja, 1 mousse de foie gras amb poma,
1/2 barra de foie gras
amb xocolata.

TOT 18,00 €
2 rilletes de verdura, 2 rilletes de peix, 1/2
barra de foie gras amb xocolata, 1/2 barra
de foie gras amb praliné d’ametlles.

TOT 17,00 €
3 rilletes de verdura, 1/2 barra de foie
gras amb xocolata, 1 bombó de foie
gras amb figues.

C. E. Serradells

HORARI:
De dilluns a dissabte de 10.30 h a 20.30 h. Diumenges de 9.00 h a 15.00 h
Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella

Ctra. de la Comella
Av. Tarragona

Av. Salou

andorra


13

reunió de cònsols

Possibles punts d’inconstitucionalitat
en la modificació de les competències
L’informe d’Aparicio diu que la proposta del Govern va més enllà i comporta un canvi de model
tati masià

m. s. c.
canillo

Jordi Mas

L’informe encarregat pels cònsols al catedràtic Miguel Ángel
Aparicio sobre la proposta de
modificació de la Llei de competències dels comuns detecta
possibles punts d’inconstitucionalitat. Segons va explicar el
cònsol major d’Encamp, Jordi
Mas, “les dificultats constitucionals que s’aprecien són evidents en alguns aspectes”. En
aquest sentit va assenyalar que
en el text elaborat pel Govern
s’hi inclou la figura de la coordinació entre les dues administracions, inexistent fins ara.
Gràcies a aquest aspecte, l’executiu acaba adquirint potestat
en competències pròpies de les
corporacions locals. I, tal com
va dir Mas, “qui coordina mana
i per tant es perden moltes competències”.
L’avantprojecte de llei de modificació de la Llei qualificada
de competències dels comuns
estableix un nombre elevat d’articles que passarien a estar sotmesos a aquesta coordinació.
Aquest és el cas del cens de població, el cens electoral, les activitats culturals i socials i també
l’urbanisme. L’informe d’Aparicio també conclou que la proposta va més enllà d’una simple
modificació de les competències, més enllà de les correccions
que convenen fer, va dir Mas, i
es va cap a un canvi del sistema
institucional. Aquesta possibilitat no és compartida pels mandataris comunals, que consideren que adoptar un altre model
requereix un debat polític en

i per
“Qui coordina mana, figura,
tant, amb aquesta nova
els comuns perden moltes
competències

”

Si s’aprova
“majoria que la llei gràcies a
la
hi ha al Consell
General sense el consentiment
dels cònsols, no ho compartirem

”

una reunió de cònsols anterior.

els cònsols, en contra d’un estat
centralista i per la mancomunitat
Els cònsols consideren que el canvi de sistema que planteja la
modificació de la Llei de competències portarà a un model més
centralista quan el que es va voler establir a la Constitució era
de caràcter més aviat federalista. Mas va recordar el paper històric dels comuns i la voluntat de les parròquies és que continuïn. L’objectiu, va dir el cònsol major d’Encamp, no és centralitzar
però sí col·laborar i mancomunar. Això és diferent de la cooperació que es vol establir des del Govern, ja que no comportaria
la pèrdua de competències. Al mateix temps va exposar que els
comuns no comparteixen un model d’Estat centralista.
Per altra banda, els cònsols també van afirmar que tenen
l’obligació de defensar les institucions i les seves competències i que no tenen cap mandat per impulsar modificacions de
profunditat.

profunditat –que hauria de ser
refrendat per la població en
unes eleccions– i no limitar-ho
a un projecte de llei.
El dictamen elaborat per

Aparicio va ser analitzat en la
reunió de cònsols que va tenir
lloc ahir a Canillo. Ara s’enviarà al Govern el posicionament
dels comuns i, tot i que la fór-

mula elegida per l’executiu per
avançar en aquestes negociacions no ha agradat a la majoria
de corporacions, la intenció és
continuar treballant i buscar
vies per arribar a un consens.
En aquest sentit, els portaveus
de la trobada d’ahir no van deixar de remarcar l’esforç fet per
les administracions locals en la
gestió de les finances i l’actuació proactiva que han tingut
amb el Govern. L’últim exemple ha estat la congelació de les
transferències del 2014. Mas i el
cònsol major de Canillo, Josep
Mandicó, van assegurar que
no hi ha divergències entre els
set comuns (ja que tots treballen amb l’objectiu de rebaixar
despesa i endeutament i no fer
grans inversions) i que el posicionament és unitari.
La conclusió de l’informe ha
vingut a confirmar les sospites
que els mandataris havien detectat des del moment en què
van conèixer el document. La
lectura en profunditat ha permès veure, però, que no només
s’estaria produint una invasió

de competències, sinó un canvi
de sistema.
tribunal constitucional
Tot i que els cònsols confien en
la paraula del cap de Govern i el
ministre de Presidència que els
canvis es faran de forma consensuada, no descarten portar
el text al Tribunal Constitucional en el cas que els indicis que
contradiuen la Carta Magna
no s’esmenin. Així mateix, van
acceptar que el Govern podria
aprofitar la majoria que té al
Consell General i aprovar la
modificació de la llei “sense el
consentiment dels cònsols, una
actuació que no compartiríem”.
Els comuns també es van
mostrar preocupats pel fet que
la proposta de llei pugui contenir aspectes que no responen a
la realitat ja que s’ha elaborat a
partir de documents entregats
per les corporacions als quals
potser faltava informació de
context. Això no hauria passat
si el treball s’hagués fet conjuntament, segons van dir. Es tracta
d’aspectes que afecten l’ordenament territorial, les polítiques
culturals i socials o els censos.
Mandicó també es va referir
a la filtració a la premsa d’una
acta de la reunió mantinguda
amb el ministre de Presidència
quan aquest va accedir al càrrec. La informació ha causat
cert malestar entre els cònsols
i va apuntar que sembla que es
vulgui enfrontar els comuns. El
cònsol va lamentar que només
apareguessin les declaracions
dels representants del Comú i
cap del Govern.

Ens
reinventem,
remuntem
i resorgim!

Des de 1952

Av. de Salou, 40 · AD500 Andorra la Vella · T.

+376

729 800 · F.

+376

729 801

14

andorra


acord entre els empresaris i el comú

Andorra la Vella tancarà Meritxell
quatre dissabtes fins a la plaça Rebés
Es preveuen accions de dinamització a les diferents zones comercials i la Sardana es tallarà un dia
tati masià

m. s. c.
canillo

moltes zones
comercials amb
interessos que
poden diferir

l’avinguda meritxell serà zona per a vianants fins a la plaça rebés.

L’avinguda es tallarà al
trànsit el 7, 21 i 28 de
desembre i el 4 de gener
de les 17 a les 22 hores
Minguillón creu que la
mesura no comportarà
problemes “gaire greus”
en la circulació
de les cinc de la tarda a les deu
de la nit, es tanqui al trànsit el
carrer de la Sardana. Serà “el
lloc per fer les compres d’últim moment”, va dir Minguillón, que no va descartar que
durant aquesta jornada també

es pugui convertir en zona per
a vianants algun altre carrer
d’aquest barri.
assegurar la mobilitat
El cònsol menor va assegurar
que els talls de Meritxell permetran accedir als aparcaments
que hi ha a la zona, com pot ser
el del Trillà (la sortida serà per
l’hospital), el de Pyrénées o el
roc dels Escolls, així com als
hotels que hi ha a l’avinguda.
Per altra banda, també va celebrar que s’hagi pogut assolir un
acord que satisfà tothom i que
és factible, ja que també cal tenir en compte la mobilitat. En
aquest sentit va assenyalar que
els problemes de circulació que
es poden produir creu que no
seran “gaire greus” i per tant

són “assumibles”. Minguillón
va remarcar que l’hora que es
realitzarà el tall la gent “ja està
situada” i l’única cosa que pot
comportar és canvis de costum
en algunes persones. També es
deixaran els carrils centrals lliures perquè els vehicles d’emergència puguin actuar si hi ha
la necessitat. A més, en cas de
nevada es replantejarien els
tancaments.
Minguillón va indicar que
es tracta d’“accions puntuals
aprofitant dies assenyalats”.
Així mateix, va avançar que un
cop finalitzats els tancaments
es farà una avaluació amb els
privats per decidir si s’han de
repetir accions d’aquest tipus
i si s’han de fer durant més o
menys dies.

El cònsol menor d’An
dorra la Vella i conseller
de Promoció Econòmica
va respondre a les queixes
de l’Associació de Comer
ciants del Centre Històric,
que va acusar el Comú
de no tenir projecte per
al comerç i anar a remolc
del que decideixen els
empresaris de l’avinguda
Meritxell. Minguillón va dir
que la gestió comercial de
la parròquia és complexa
ja que hi ha moltes zones
amb botigues i diferents
tipus d’establiments amb
interessos que poden di
ferir. Per això va defensar
que la tasca del Comú és
treballar per trobar solu
cions beneficioses per a
totes les parts. Així mateix,
també va recordar que
els comerciants de Pra
da Ramon i Maria Pla han
expressat la dificultat per
atraure visitants a la zona.
Per afavorir la presència
de compradors als carrers
d’aquest barri s’ha apos
tat per posar en pràctica
accions de dinamització.
Minguillón va indicar, però,
que aquestes iniciatives no
es poden dur a tots els in
drets al mateix temps.

per embarassades
Processant

Dimarts i dijous de 18 h a 19 h

Classe impartida per la Mònica Martinez
oberta per a sòcies i no sòcies

Per a més informació i preus, truqueu al 73 75 73

Amb l’objectiu d’oferir als visitants una experiència de compra diferent els dies de més
afluència i activar l’economia,
les associacions de comerciants
d’Andorra la Vella i el Comú
de la parròquia van acordar dilluns fer tancaments puntuals
de l’avinguda Meritxell durant
els dissabtes 7, 21 i 28 desembre
i 4 de gener. Els talls del trànsit
es realitzaran de les cinc de la
tarda a les deu de la nit, però
a diferència de la darrera shopping night es convertirà en zona
per a vianants des del carrer de
la Unió fins a la plaça Rebés.
El cònsol menor i conseller
de Promoció Econòmica, Jordi
Minguillón, va explicar que del
carrer Doctor Molines a la plaça
Rebés es deixarà un carril d’accés, mentre que l’altre estarà reservat als vianants. Amb aquesta actuació es pretén portar la
gent que passeja per l’avinguda
Meritxell fins al centre històric,
responent així a una reclamació
dels empresaris d’aquesta zona,
que es consideren penalitzats
pels tancaments de l’eix central.
Els talls de la circulació aniran acompanyats d’animacions,
que ara s’estan preparant i que
seran organitzades pel Comú i
també pels comerciants, i a més
es podrà instal·lar parades al
carrer. Les accions de dinamització no només tindran lloc a
l’avinguda Meritxell, sinó també al centre històric, a Prada Ramon i a Maria Pla.
Així mateix, és previst que
el dia 23 de desembre, i també

BON DIA_angelo.pdf

1

29/11/13

12:16

publicitat


Celebra el teu Sopar de Nadal
amb els teus amics o companys de feina.
Tria entre tres menús espectaculars amb tres preus diferents,
en els tres restaurants de sempre: Sant Julià, Escaldes i La Massana.

menú 18€
M

Y

CM

menú 28€

APERITIU
•Còctel de benvinguda
C

menú 22€
APERITIU

APERITIU

PICA-PICA PER A TOTA LA TAULA
•Croquetes de pernil ibèric
•Tapa de patates braves
•Amanida cèsar

PICA-PICA PER A TOTA LA TAULA
•Amanida de figues i pernil d’ànec,
rúcula ,formatge parmesà
•Tapa de patates braves
•Plat de pernil ibèric

MY

CY

CMY

K

SEGONS (a escollir)
•Risotto de bolets amb cruixent de
pernil ibèric
•Hamburguesa Angelo burguer
amb patates fregides
•Pizza o pasta de la nostra carta a
escollir
POSTRES (Per escollir)
•Crep de Nutella amb nata.
•Panacotta de vainilla amb coulis
de maduixa
•Brownie de xocolata amb crema
anglesa
BEGUDA
•Vi de la casa, lambrusco,
sangria o aigua
Refrescos i cafès no inclosos.

SEGONS (a escollir)
•Risotto de la nostra carta a
escollir
•Filet de d’orada a la planxa amb
tallarines saltejades
•Magret d’ànec amb patates
fregides o verduretes a la planxa.

PRIMERS
•Tàrtar de cues de gambes
vermelles amb puré de patates
i cruixent de porro
SEGONS
•Canelons de l’àvia de
pollastre de corral,
llagostins i el seu suc
TERCERS (a escollir)
•Suprema de turbot amb tàrtar de
bolets i cruixent de pernil ibèric
•Costella de vedella D.O. amb
patata graten i saltejat de verduretes

POSTRES (per escollir)
•Tartaleta de poma a l’aroma de
canyella i coulis de crema anglesa
•Profiteroles de xocolata calenta
•Tarta de xocolata

POSTRES (per escollir)
•Tartaleta de poma a l’aroma
de canyella i coulis de crema
anglesa
•Carpaccio de pinya amb sorbet
de llimona i coulis de maduixa
•Tarta de xocolata

BEGUDA
•Vi negre, vi blanc, lambrusco,
sangria o aigua
Refrescos i cafès no inclosos.

BEGUDA
•Vi negre, vi blanc, lambrusco,
sangria o aigua
Refrescos i cafès inclosos

Us esperem
INFORMACIÓ I RESERVES: T. 805805 (Escaldes), T. 346160 (La Massana i St. Julià), info@pizzeriaangelo.com

15

16

andorra


reforma del complement de jubilació

ordino

Govern i sindicats es donen
més dies per trobar l’acord

inici amb el mercat
dels actes per al Nadal

Els representants dels treballadors volen compensacions per la renúncia
tati masià

agències
anDorra la Vella

El Govern i els sindicats s’han
donat uns dies més per negociar la reforma del complement
de jubilació dels funcionaris.
Així ho va explicar ahir el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel
Ubach, un cop finalitzada la reunió que van mantenir a la tarda
els representants dels funcionaris amb el ministre de Finances i
Funció Pública, Jordi Cinca, i el
secretari d’Estat de Funció Pública, Joan Blasi.
Segons Ubach, els sindicats es
mantenen “ferms” en la seva posició d’obtenir contraprestacions
a la reducció del complement de
jubilació que el Govern els planteja. Així, va assegurar que “davant d’una pèrdua econòmica
que el Govern ens demana sobre
les jubilacions i les prejubilacions ha d’haver-hi unes contraprestacions socials i laborals”,
com poden ser amb menys ho-

un moment de la reunió d’ahir entre l’executiu i els representants sindicals.

res de feina, més vacances o jornades intensives aquells que les
puguin fer. En cas contrari, va
assegurar que “no és una negociació, sinó una imposició”.
En aquest sentit, Ubach, que
va insistir que “les prejubilacions han d’existir”, va manifestar
que “ara la pilota és a la teulada
del Govern i podem elaborar un

document conjunt de consens
sempre que hi hagi aquestes
contraprestacions”.
S’han donat uns dies més de
reflexió, en els quals el Govern,
segons el representant sindical,
avaluarà l’impacte econòmic que
pot representar la proposta feta
pels funcionaris i si és assumible
per les arques de l’Estat.

comú D’orDino

Redacció
orDino

L’encesa de llums va servir ahir
per iniciar el calendari d’activitats que el Comú d’Ordino ha
preparat per a les dates nadalenques. Així, la primera de les
propostes tindrà lloc aquest cap
de setmana, el mercat de Nadal
a la plaça Major, que se celebrarà entre dissabte i diumenge.
En el marc d’aquest mercat
hi ha programades diferents activitats, com ara un taller creatiu de decoració de Nadal i washi tape, a La Capsa, de deu del
matí a dues del migdia. També
es farà una postal de desitjos
col·lectiva, el mateix dissabte,
a les onze al davant de casa comuna, i una cantada de nadales amb la coral Casamanya a
la plaça Major, a les dotze del
migdia. L’Esbart de les Valls del
Nord també oferirà, en aquest
cas diumenge, una actuació a
les dotze del migdia a la plaça
Major i a les quatre de la tarda
tornarà a haver-hi nadales amb
l’Escola de Música de les Valls
del Nord.

l’encesa de llums es va fer ahir.

Ja a partir del dia 16 la proposta d’activitats s’intensifica
i, el mateix 16, es farà la inauguració de l’exposició del 12è
concurs de nadales i calendaris
d’advent i del 7è concurs de
pessebres a l’edifici de la Casa
Pairal. El dia 19 hi haurà l’audició de Nadal al teatre de Les
Fontetes de la Massana; el 20,
un taller de dibuix a La Capsa;
el 22, cantada de nadales i el 23,
un taller de Nadal al Punt d’Informació Juvenil. El 24 es farà el
cagatió, i l’any arrencarà amb el
concert de Cap d’Any a l’Auditori i la cavalcada de Reis, entre
altres propostes.

esdeveniments

segon sopar
solidari de
Pyrénées

tati masià

Pyrénées va oferir ahir el segon sopar solidari a benefici
de l’Unicef i de Càritas, que
es va celebrar a l’Sport Hotel
Hermitage i en què van prendre part 80 comensals, que
van poder gaudir de la més
alta gastronomia de la mà
d’Elena Arzak, Jubany i Gaig.

Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
•

•
•

Incineracions
(concessió oficial)
Trasllats internacionals
Repatriaments

• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció

Guia de serveis

C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72

JA TENIM Calçots d’Andorra

25 € tot inclòs

Plaça del Poble de Pal. PAL,
LA MASSANA. Tel.: +376 83 64 00

17


turisme

horta Del Valira

L’ocupació pel pont a les zones amb
estacions d’esquí es preveu del 80%

La promotora
del primer bloc
tornarà la meitat
de la fiança

Boí Taüll, Tavascan, Aransa i Virós obriran les instal·lacions entre demà i divendres
Redacció
lleiDa

Les intenses nevades caigudes la
segona quinzena de novembre a
la major part del Pirineu, amb
gruixos importants, i les baixes
temperatures d’aquests dies fan
preveure una bona afluència de
visitants per aquest llarg cap de
setmana de la Constitució a les
comarques de muntanya, atrets
per la bona qualitat de la neu
que ofereixen les estacions d’esquí del Pirineu de Lleida, segons
va informar ahir la Diputació.
De fet, les onze estacions
lleidatanes estaran obertes per
aquest pont. Les últimes estacions d’alpí de Lleida que iniciaran demà la temporada d’esquí
2013-14 són Boí Taüll Resort i
Tavascan, així com les de nòrdic
d’Aransa i Virós Vallferrera, que
ho faran divendres. Les restants
estacions d’esquí, tant d’alpí
com de nòrdic, ja van comen-

Redacció
la seu D’urgell

agències

çar la temporada a partir del 23
–el cas de Vaquèira-Beret– i el 30
de novembre.
La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme,
preveu que les zones de muntanya amb estacions d’esquí
tindran una bona ocupació a les
comarques del Pirineu de Lleida, que podria estar al voltant
d’un 80% de mitjana en les diferents modalitats d’allotjament
turístic. En canvi, a les zones
sense estacions d’esquí i a les
comarques de la plana de Lleida
el percentatge d’ocupació serà
inferior.
El sector de l’hoteleria podria
arribar al 80% d’ocupació a les
zones amb estacions d’esquí,
mentre que a la resta del Pirineu
i del Prepirineu el percentatge
estarà situat al voltant del 55 i el
60%, i podria baixar fins al 40%
a les comarques de la plana i a la
mateixa ciutat de Lleida.

Dos practicants de surf de neu a Vaquèira-Beret el cap de setmana passat.

En canvi, el turisme rural
tindrà un comportament més
homogeni a tota la demarcació,
amb una mitjana que pot situar-se al voltant del 80%. Pel que
fa a l’allotjament a les places de
bungalous en els càmpings que

estan oberts en aquestes dates,
la meitat de l’oferta pràcticament, es preveu que també poden tenir un bon comportament
a la zona del Pirineu i el Prepirineu, que pot oscil·lar entre el 75
i el 80%.

La promotora del primer
bloc de pisos de protecció
oficial de l’Horta del Valira
de la Seu d’Urgell ha comunicat la intenció de retornar
la meitat de la fiança als adjudicataris dels immobles
que han renunciat finalment
a l’habitatge.
Segons recollia el rotatiu
lleidatà Segre, la mesura inclou una quinzena de veïns
que l’any 2010 van aportar
entre 5.000 i 6.000 euros com
a paga i senyal per comprometre’s a adquirir els pisos.
El col·lectiu, però, es va trobar posteriorment que els
bancs els denegaven la hipoteca, cosa que, afegida a la
crisi econòmica, en feia impossible la compra. El grup
es va constituir en plataforma i demanava el retorn de
la fiança, tot i que ha acceptat
recuperar-ne la meitat.

BisBat D’urgell

la seu D’urgell
ajuntament De la seu D’urgell

conferències

puBlicacions

En marxa una
aplicació per a
mòbil sobre la
diòcesi

Xerrada sobre
la vida i l’obra
d’Espriu a la
biblioteca

Laia Creus
presenta el seu
llibre sobre
Arcavell

Redacció
la seu D’urgell

Batalla rep una setantena
de padrins de Sitges
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i la regidora de
Gent Gran, Montserrat Bonet, van rebre ahir a l’Ajuntament
una setantena de persones del col·lectiu de la gent gran de
Sitges que visitaven la capital de l’Alt Urgell. Els padrins sitgetans van ser acompanyats per l’alcalde d’aquesta població
del Garraf, Miquel Forns, juntament amb els regidors Marc
Martínez, Josep Moliné i Elena Redondo.

Des del dia 1 està en marxa
una aplicació mòbil del bisbat
d’Urgell per a dispositius Android, i les properes setmanes
ho estarà per a iPhone. L’aplicació, gratuïta, permet accedir a la
principal informació del bisbat:
notícies, agenda, llocs de pregària i telèfons. L’aplicació consta
de diversos apartats: Qui som,
una breu explicació geogràfica
de la situació de la diòcesi; On
som, que se serveix de Google
Maps per ubicar diversos llocs
de la diòcesi; Notícies, que inclou els titulars de les últimes
notícies del web, i Agenda.

Redacció
la seu D’urgell

La biblioteca Sant Agustí
de la Seu d’Urgell acollirà
aquest vespre, a les vuit, una
conferència dedicada a l’escriptura i la vida de Salvador
Espriu, que anirà a càrrec de
Laura Aubets.
La xerrada ha estat organitzada per la biblioteca juntament amb l’Aula Màrius
Torres, de la Universitat de
Lleida, i el departament de
Cultura de la Generalitat,
en el marc de l’Any Espriu,
que commemora el centenari
del naixement de l’escriptor
d’Arenys de Mar.

Redacció
la seu D’urgell

L’Espai Ermengol de la Seu
d’Urgell acollirà aquest vespre, a les vuit, la presentació
del llibre Arcavell. Un poble de
muntanya i fronterer, a càrrec
de la historiadora i arqueòloga Laia Creus. El llibre, en
paraules de l’autora, narra
la història d’aquest poble de
l’Alt Urgell, des del segle X
fins a l’actualitat, a partir de
la nombrosa informació extreta dels documents escrits
i gràfics i de les fonts orals,
com ara cases, famílies, terme, topònims, esglésies i elements defensius.

18

pirineus


línia adrall-andorra

Els contraris a la línia en
qüestionen la utilitat pública

fauna
agències

S’han recollit més de 330 signatures dels veïns en contra del projecte
ràDioseu

Redacció
la seu D’urgell

Les al·legacions que han presentat els propietaris afectats per la
línia d’alta tensió entre Adrall i
Andorra en qüestionen la utilitat pública, segons ha recollit
RàdioSeu. Els afectats pel projecte a l’Alt Urgell han presentat
l’escrit, que exposa el conjunt de
motius per oposar-se a aquesta
iniciativa.
L’informe parla d’una “mancança efectiva d’utilitat pública”, ja que considera que només
respon a les necessitats d’energia elèctrica del Principat d’Andorra i als interessos particulars
de l’empresa promotora, Red
Eléctrica de España, i que no suposa cap millora ni per als municipis per on passa ni per a la
xarxa elèctrica catalana.
El resum també fa referència
a les al·legacions exposades per
institucions com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre –que
rebutja la tala d’arbres, la contaminació de l’aire i la radiació
electromagnètica–, la subdelegació de l’Estat a Lleida –que
també esmenta el risc de les radiacions per a la salut humana–,
la direcció general de Polítiques
Ambientals –que qüestiona el
pas per dues valls ben conservades com les de Castellbò i Aravell– i l’Ajuntament de Montfer-

dos exemplars de tritó del Montseny.

Pont de Suert se suma
al programa de cria del
tritó del Montseny
agències
pont De suert

El nucli d’adrall.

rer i Castellbò, que demana que
es coordini l’obra amb la futura
variant de la N-260 perquè pugui ser soterrada.
Així mateix, s’esmenten els
dubtes plantejats per la Generalitat de Catalunya, ja que la línia
pot suposar un obstacle per a
les activitats de l’aeroport Pirineus-la Seu d’Urgell.
El segon capítol de les allegacions incideix en els ja esmentats riscos per a la salut humana i l’adaptació en el medi. El
tercer qüestiona les servituds i
limitacions que suposa el pro-

jecte per a activitats en els terrenys per on ha de passar, com
ara la devaluació de les finques,
el soroll del brunzit del cablejat,
el perill dels camps electromagnètics i els danys col·laterals a
conreus, ramats i recs.
Per tot plegat, els signants
demanen que la línia no sigui
declarada d’interès públic i se’n
suspengui la tramitació. Parallelament, ja s’ha recollit més de
330 signatures de veïns de la
comarca per adherir-se a les allegacions i demanar que el projecte s’aturi.

raMadEria

urbanisME

succEssos

Aprovació inicial
del pla director
de l’aeroport de
la Seu d’Urgell

Agricultura cobrarà per
localitzar els ramats aïllats

Un incendi
calcina part de
la teulada d’una
casa de Tremp

agències

agències
alins

El departament d’Agricultura
cobrarà als ramaders per la localització dels ramats aïllats a les
muntanyes com a conseqüència
de les darreres nevades. L’import que haurà de pagar el pagès
és una tercera part del cost del
vol de l’helicòpter per fer aquesta tasca. La part restant l’assumirà el Govern de la Generalitat.
Pel que fa al rescat, l’ha d’assumir en la seva totalitat el ramader. Alguns han contractat
un helicòpter per fer baixar els
ramats i d’altres han optat per
fer-ho a peu. Els gruixos de neu
superen el metre als punts on es
troben els animals.

El nou Centre de Fauna del
Pont de Suert ha rebut aquest
cap de setmana una cinquantena d’exemplars de tritó del
Montseny procedents del Centre de Fauna de Torreferrussa.
El conseller de Medi Natural,
Josep Maria Pelegrí, ha participat en el trasllat amb l’objectiu
d’incorporar les noves installacions del Pont de Suert al
programa coordinat de cria en
captivitat d’aquesta espècie, en
greu perill d’extinció.
El pla de conservació inclou
accions de gestió d’hàbitat, seguiment de l’evolució de les
poblacions i un programa de
cria en captivitat. En un futur
es té previst ampliar el nombre
d’aquaris perquè el Centre de

Fauna del Pont de Suert pugui
acollir uns 500 exemplars entre
adults i juvenils.
En la preservació del tritó
del Montseny hi estan implicats el departament d’Agricultura, la Diputació de Barcelona, a través del parc natural
del Montseny, i el Museu de
Ciències Naturals de Granollers. Precisament el conseller
Pelegrí va destacar “la importància de la coordinació entre
administracions per a la conservació d’una espècie, i el
compromís de tots representa
un gran avenç per a la biodiversitat catalana”. A més, va
afegir que “la voluntat del Govern és que es puguin preservar espècies com aquesta per
continuar mantenint i mostrant aquesta riquesa”.

agències
barcelona

agents rurals rescaten un grup d’eugues al Pallars sobirà la setmana passada.

Els agents rurals consideren
que ha estat una negligència
dels ramaders mantenir els animals a les muntanyes passades
determinades dates de la tardor

i havent anunciat previsió de
nevades des de feia dies. Encara
queden desenes d’animals sense
localitzar a les muntanyes del
Pallars.

La comissió de Política Territorial i d’Urbanisme ha aprovat
inicialment el Pla director urbanístic aeroportuari (PDUA)
de l’aeroport de la Seu, un cop
s’ha acabat el tràmit d’avanç
en què s’han recollit els suggeriments municipals i s’ha
iniciat el tràmit ambiental. El
PDUA, que inclourà tant els
aspectes aeroportuaris com
els urbanístics, ha de permetre posar al dia els permisos,
les afectacions aeroportuàries
i les instal·lacions i permetre
les inversions necessàries perquè passi a ser comercial.

agències
tremp

Un incendi va calcinar dilluns
a la nit part de la teulada d’una
casa de tres plantes de Tremp
sense causar ferits, segons van
informar els bombers de la
Generalitat. En l’incendi, que
va començar poc abans de les
deu de la nit, hi van treballar
vuit dotacions, que van haver
de treballar des de l’exterior
i l’interior de l’immoble per
apagar el foc. El foc va cremar
part de la teulada, que va caure sobre el forjat de la segona
planta. En el moment de l’incendi hi havia tres persones,
que van sortir il·leses.

publicitat


ARRIBEN ELS SOPARS D’EMPRESA

365 dies d’esforç

bé es mereixen una nit de goig!

MENÚS DES DE 20 €/pax
Ens adaptem a les vostres necessitats
Disposem de sales privades
Podem organitzar-vos també divertidíssimes
activitats presopar a l’AquaSpa o
al Club Esportiu. Consulta’ns!

Envia’ns un e-mail a
restauracio@anyospark.com o
truca’ns al 73 75 73 i el nostre
maitre, us assessorarà i escoltarà
els vostres suggeriments.

Carretera d’Anyós s/n. Telèfon 73 75 73. www.anyospark.com

19

20


publicacions

‘Portella’ homenatja Sandy amb l’estudi
acurat de la seva relació amb les Valls
Sylvain Athiel atribueix als relats de l’escriptora l’empenta per a l’obertura de Radio Andorra
tati masià

e. j. m.
escalDes-engorDany

El 2013 podria haver estat declarat l’Any Sandy: a la recent
publicació bilingüe dels relats
Nits andorranes (1938) i La nova
Andorra (1946) per part de l’editorial Andorra, ara s’hi afegeix
la revista Portella, que dedica el
dossier del setè número a l’escriptora Isabelle Sandy (18841975). El quadern central aporta
documents i fotografies inèdites
i diversos articles aporten informació de l’autora. Un homenatge a una persona que sempre va
estimar i divulgar Andorra.
Dúnia Ambatlle recorda que
Sandy, nascuda molt a prop
d’Andorra, a l’Arièja, no va venir al Principat fins l’any 1922,
quan sent una periodista reconeguda a París va rebre l’encàrrec
de desplaçar-s’hi “per escriure
un article documentat sobre la
contrabanda”. L’autora especifica, però, que “quan va marxar,
la viatgera portava en el seu bagatge la trama de tota una novella”. El relat va fructificar com a
Andorra o els homes d’aram (1923).
Sandy no era la primera visitant que escrivia un relat sobre el
país, però sí que va saber aportar
una nova mirada “de fer descobrir uns personatges, uns paisatges nous al lector”, diu Ambatlle. “Així com algunes mirades,
ja siguin crítiques o simplement
iròniques, rebaixen la qualitat
del qui és observat, en aquest
cas l’escriptora fa créixer la gent
de les Valls fins a donar-los un
aspecte gairebé mític”, subratlla.
L’escriptora va quedar captivada per Andorra, els seus paisatges, la seva gent i les seves
tradicions i costums i, a partir
d’aleshores, va forjar una estreta relació amb personatges com
Bartumeu Rebés i amb el país en
general, que va saber plasmar en
les novel·les, els articles i els relats que va escriure al llarg de la
seva vida.
El quadern sobre Sandy tam-

El número 7 de ‘portella’ es va presentar ahir als cinemes illa carlemany, amb la projecció posterior d’una pel·lícula.
arxiu jean-clauDe chevalier / ‘portella’

isabelle sandy.

arxiu jean-clauDe chevalier / ‘portella’

l’escriptora, ja gran, en una de les seves participacions radiofòniques.
bondia

un fotograma de la pel·lícula ‘andorra ou les hommes d’airain’.

bé inclou textos d’Imma Tor,
Joan Peruga, Sylvain Athiel,
Jean-Claude Chevalier –documentalista sobre l’escriptora– i
Michèle Gazier (els dos últims
en francès).
Athiel, especialista en Radio
Andorra, dedica la seva intervenció a la possible relació amb
l’emissora de Sandy, a qui atribueix, “malgrat ella”, “un rol
preponderant en el naixement
de Radio Andorra”. Segons
l’autor, el senador francès Paul
Laffont va convèncer Jacques
Trémoulet, fundador de la ràdio
de Tolosa, d’obrir una emissora

a Andorra. Trémoulet opinava
que era “un país de contrabandistes” i Laffont el va persuadir
amb “arguments trobats en els
escrits de la seva cosina, Isabelle
Sandy”, concretament en Andorra o els homes d’aram.
Sandy va relacionar-se amb
diverses emissores per adaptar
els seus escrits i obtenir ingressos extres. Athiel explica que
l’any 1971 va començar a collaborar amb Ràdio de les Valls
(Sud-Ràdio), la competidora de
Radio Andorra, amb un programa setmanal dominical. “Hi
parlarà de medicina popular,
records d’infantesa, llegendes i
tradicions de les nostres regions
del sud. Curiosament, sense l’accent del sud!”, lamenta Athiel.
El Col·lectiu Portella va presentar el nou exemplar de la revista centrada en Sandy ahir a la
tarda als cinemes Illa Carlemany,
amb un valor afegit: la projecció
d’Andorra ou les hommes d’airain,
la pel·lícula rodada als anys 40
per Émile Couzinet, en part a les
Valls, sobre la novel·la homònima de Sandy. L’Arxiu Nacional
d’Andorra en conserva una còpia i la va cedir per a la sessió,
una de les poques oportunitats
per veure l’excepcional film –per
la seva vàlua històrica– que va
descobrir el país a França.
Altres temes inclosos en el
número set de Portella són la
participació andorrana en la Biennal de Venècia, en què Ermengol Puig presenta els tres creadors i les seves obres; el còmic
Les muntanyes voladores, que Jan
va dedicar a Andorra; l’exposició d’hiperrealisme del Museu
del Tabac i Ull-Nu, el Festival
audiovisual de joves creadors
del Pirineu.
La publicació ja es pot comprar a les llibreries i també es pot
adquirir mitjançant subscripció
anual. Les set edicions i els collaboradors que s’hi sumen demostren que la revista cultural
està més que consolidada.

cultura


21

oci

Terror Xperience garanteix el pànic amb
totes les tècniques per fer passar por
Una vintena d’actors rebran entre 300 i 500 visitants cada hora al passatge situat al Prat Gran
tati masià

e. j. m.
encamp

Un cementiri i un dipòsit de
cadàvers són dos dels escenaris
per on transcorre Terror Xperience, un passatge del terror de
1.500 metres quadrats de recorregut, més 300 metres quadrats
d’instal·lacions d’oci decorades
amb temàtica terrorífica (bar,
restaurant, botiga, espai de relax). L’atracció inicia demà l’activitat i estarà oberta a l’envelat
del Prat Gran d’Encamp fins al
10 de febrer.
El soci andorrà del projecte,
Gerard Pifarré, de Gatzara Espectacles, va avançar ahir que a
demanda dels hotelers de la parròquia el passatge també obrirà
en dies com Nadal i Cap d’Any.
L’espai del pànic obrirà el dimarts, dimecres i diumenge de
les sis de la tarda a les deu de
la nit, i de dijous a dissabte fins
a la mitjanit. L’organització no
recomana el túnel als menors de
10 anys i, en tot cas, els menors
de 12 anys hi han d’anar acompanyats per un adult.
Terror Xperience està pensat
per encabir entre 300 i 500 vi-

El dipòsit de cadàvers del passatge terrorífic, preparat per fer passar por als visitants, ahir a Encamp.

sitants l’hora, i els grups seran
d’entre vuit i deu persones. Per
tant, segons els càlculs, la xifra
total d’assistència pot arribar a
30.000 visitants. El recorregut
del passatge dura una mitjana
d’uns 20 minuts, més que en un
túnel del terror convencional,
cosa que permet augmentar els
impactes. En total, els visitants
hauran de suportar fins a 26 ensurts. Per als que vulguin aban-

donar abans d’hora, hi ha habilitades quatre portes antipànic.
L’equip d’actors, una vintena,
es preparava ahir a la tarda per a
l’assaig general amb públic. Els
figurants són, sobretot, d’Andorra, i han estat instruïts pel
director artístic que ha preparat
l’espectacle, Gabriel Solans.
El passatge presenta “el terror
en tots els seus vessants, des del
més clàssic fins al psicològic”, és

a dir, des del mític Dràcula fins
als fenòmens paranormals. Però
el desenvolupament de l’espectacle és un secret que l’organització guarda zelosament.
El recorregut ha estat dissenyat per un grup d’experts en
experiències similars arreu del
món perquè el passatge sigui
molt realista i terrorífic. Les
tecnologies contribuiran a fer
l’experiència més aterridora i

s’utilitzaran icones del terror
modern. Tot pensat per garantir
la màxima tensió.
El preu de l’entrada al passatge és de 18 euros a taquilla i de
15 euros si es compra almenys
48 hores abans per internet.
També hi ha preus especials per
a grups i l’organització ofereix
paquets de nits d’hotel amb l’entrada, i negocia amb els negocis
de restauració d’Encamp oferir
“un sopar terrorífic”, és a dir,
àpat i passatge.
Terror Xperience compta amb
el suport del Comú d’Encamp
per a l’esdeveniment, i cedeix
l’espai del Prat Gran i hi ha invertit 15.000 euros, que s’han
destinat, sobretot, a la campanya de comunicació. El públic es
busca per Andorra i Catalunya,
incidint en el Pirineu més pròxim i en Barcelona.
El passatge terrorífic inicia el
seu periple a Andorra, on s’estarà dos mesos i mig, i després
farà una gira mundial durant
cinc anys. Algunes de les primeres parades de la instal·lació
seran Barcelona, Madrid, París i
Ginebra.

tEatrE

Tot a punt per a l’estrena de l’essència
lorquiana de ‘La casa de Bernarda Alba’
tati masià

e. j. m.
anDorra la Vella

Nou dones vestides de negre. De
banda sonora, un plany de dona,
amb veus búlgares. Només unes
finestres connecten amb el món
real. No és l’Andalusia profunda del 1936, és una època i un
espai descontextualitzats. Però
s’hi respira l’essència de Lorca,
l’ànima de la punyent La casa de
Bernarda Alba.
L’obra s’estrena demà al Teatre Comunal, a les 21.30, dins
de la 43a Temporada de teatre
d’Andorra la Vella. L’espectacle
es repetirà divendres i dissabte i
es podrà tornar a veure al gener
al teatre de Les Fontetes ja que
és una coproducció amb l’Escena Nacional d’Andorra.
La Companyia An-danda-ra
i Irina Robles, la directora de
la versió, han convidat actrius

A la venda les
localitats per
tornar a veure
‘El petit príncep’

L’assaig general de l’obra va tenir lloc ahir a la nit al teatre comunal.

de diverses companyies per
preparar l’adaptació del clàssic
lorquià. Robles confessa que va
fer el càsting per al personatge
d’Adela en la versió del Teatre
Nacional de Catalunya, amb

Núria Espert, entre d’altres.
No li van donar el paper i tenia
l’espineta clavada. Quan Mercè
Canals i Carol i Lis Caubet (Cia.
An-danda-ra) li van proposar
dirigir un muntatge de la com-

panyia, la idea de Lorca va prosperar. Entre totes van pensar
quines actrius del país encaixaven en la resta de personatges i
els ho van proposar, un caramel
que no van poder refusar.
Canals, les germanes Caubet,
Pilar Capdevila, Rosa Porqueres, Olga Areny, Meri Romera,
Gemma García i Vero Pérez ja
estan preparades per a l’estrena.
“Ja ho tenim tot fet, ara a gaudir
del text de Lorca”, va matisar
ahir Robles. Uns quants privilegiats van assistir anit a l’assaig
general de La casa de Bernarda
Alba “per veure les reaccions i
les sensacions”.
La directora i la companyia
han adaptat la traducció al català que Àlvar d’Orriols va fer de
l’obra l’any 1972. “Les passions
viscudes dins de la casa són les
mateixes”, recorda Robles.

Redacció
la massana

Ja estan a la venda les entrades per a la reposició de
l’espectacle familiar El petit
príncep, que es tornarà a representar al teatre de Les
Fontetes el diumenge 15 de
desembre, a les dotze del
migdia i a les cinc de la tarda.
Les localitats es poden comprar a l’Oficina de Turisme
de la Massana i a l’Oficina
Nacional de Turisme. El preu
és de 6 euros per als adults i
de 3 euros per als menors de
12 anys. El petit príncep és una
versió del conte creada per la
companyia MuDa’t que combina música, teatre i dansa.
L’obra és una coproducció de
l’Escena Nacional d’Andorra
i la Fundació ONCA.

22

publicitat


ig f
te ur
r
o

ls es
e d
n

e
a

Cost del missatge 1,50 € + cànon

a
ip lanx ís
tic p qu
r
a a
s
P n
e
’u uns
d ’
d
o

Envia u
n SMS
al 789
am
la para b
ula

PICNEGR

E
i el te
u nom

23


esport adaptat

Xavi Fernández vol classificar-se amb
mínima als Jocs Paralímpics de Sotxi
En cas de no aconseguir-la, utilitzarà una de les dues invitacions de què disposa la Fadea
fADeA

joan josep blasco
AnDorrA lA VellA

Els Jocs Paralímpics de Sotxi es
disputaran del 7 al 16 de març
de l’any vinent. A la cita tornarà
a haver-hi representació andorrana, amb Xavi Fernández en esquí alpí. En aquesta ocasió serà
l’únic competidor del Principat.
Té una invitació per ser-hi, però
el seu repte és guanyar-se el lloc
i aconseguir els punts necessaris
per anar-hi per mèrits propis,
com va aconseguir en l’anterior
edició, a Vancouver.
A partir de demà l’esquiador
de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea) iniciarà
els entrenaments per preparar
les curses Ipcas que té per endavant per rebaixar els 200 punts
de mitjana que es necessiten per
ser als Jocs. La primera ocasió la
tindrà la pròxima setmana. Serà
a l’estació austríaca de Pitztal,
on es realitzen els Campionats
d’Alemanya el 13 i 14 de desembre, on prendrà part en un
eslàlom i un gegant. En les mateixes disciplines competirà del
22 al 25 de gener a la Molina.
“Les curses d’Àustria em serviran com a primera presa de

Fernández: “Als anteriors
Jocs em vaig guanyar
ser-hi i ara espero poder
fer el mateix”

L’esquiador andorrà vol tornar a ser en uns Jocs paralímpics per mèrits propis.

contacte, per veure com estic
i a quant dels millors, perquè
s’hi espera un nivell molt bo de
participants”, indica Fernández,
que exposa que a l’estació catalana és “on tinc més confiança
d’aconseguir els resultats que
espero”. La classificació “la veig

assumible, però tot dependrà
també del nivell que hi hagi”.
Dues són les dates que té
marcades a Sotxi. El 13 de març
es desenvoluparà l’eslàlom i el
15 el gegant. Abans d’aquestes
cites confia a assolir els seus objectius. “Als anteriors Jocs em

vaig guanyar ser-hi i ara espero
poder fer el mateix. Un cop allí
confio a fer-ho el millor possible.” Competirà en la categoria
LW10-1 de cadira. En cas de no
obtenir els punts necessaris, la
Fadea utilitzarà la invitació de
què disposa. En té dues, però

només en farà servir una en
cas que sigui necessari perquè
no té cap esportista més que hi
opti. En l’anterior Paralimpíada
també va participar-hi Paquita
Ramírez.
A l’hora d’entrenar-se al Principat Fernández té el suport de
la Federació Andorrana d’Esquí, els clubs i les estacions. Farà
quatre sessions per setmana per
arribar a un nivell màxim de
preparació. “Cada cop està tot
més professionalitzat i les mínimes són més baixes, però tot
i així si no hi arriba hi serà ben
a prop”, assegura Carlos de Jesús, director tècnic de la Fadea.
L’experiència internacional que
acumula Fernández els últims
anys li ha de servir per aconseguir la marca i “poder anar als
Jocs de la millor manera. El nivell per representar Andorra i
fer-ho bé el té”.

La formació de guies per a
deficients visuals continuarà
j. j. b.
AnDorrA lA VellA

La Fadea va organitzar per primera vegada un curs de guies
d’esquí per a persones amb discapacitat visual. La resposta a la
formació va ser un èxit i va superar les expectatives de l’ens,
amb divuit participants. Això
fa valorar que tingui continuïtat i se n’organitzin més properament, tant del mateix nivell
d’iniciació com més avançat.
Els assistents van gaudir tant

de formació tècnica com pràctica, amb informació sobre els diferents graus de discapacitat visual que hi ha, del material que
s’utilitza i del comportament
que s’ha de tenir en pista. També van poder viure en pròpia
persona el que significa realitzar
una activitat sense cap tipus de
visió. En pista van poder posar
en pràctica els coneixements i
guiar esquiadors amb deficiència visual. “El feedback que hem
tingut ha estat realment posi-

tiu. Hi ha hagut molt interès en
aquest curs i tots els que van
assistir-hi ens van comentar que
la formació donada els servia de
molt”, assenyala De Jesús.
També remarca que “l’interès
que van mostrar per aquest curs
és molt d’agrair”, ja que els participants van ser part activa i s’hi
van involucrar. Per aquest motiu
la Fadea ja valora la possibilitat
d’organitzar una altra jornada
de formació per ampliar coneixements.

fADeA

els participants del curs fan un exercici sense tenir visió.

Diari del 4 de desembre de 2013

Diari del 4 de desembre de 2013

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Diari del 4 de desembre de 2013

Ähnlich wie Diari del 4 de desembre de 2013 (20)

Mehr von Virginia Yañez Aldecoa

Mehr von Virginia Yañez Aldecoa (20)

Diari del 4 de desembre de 2013