SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 25
Downloaden Sie, um offline zu lesen
PROJECTE EGIPTE
PIRÀMIDES,
TOMBES, MOMIFICACIÓ,
SARCÒFAGS, TEMPLES IESFINX
PIRÀMIDES
.
Piràmide de Keops
Què simbolitzaven les piràmides?
- Les piràmides eren construïdes per enterrar el
faraó.
- Els egipcis creien que permetia al faraó trobar-se
amb el déu del Sol (Ra).
Com va néixer la idea de construir una piràmide?
- Va ser Imhotep, arquitecte del rei Djoser, qui va
tenir la idea de fer la primera piràmide.
PIRÀMIDES
PIRÀMIDES 1
Les piràmides es començaren a construir
al 2650 a.C i aproximadament van deixar
de fer-se al 2150 a.C.
Hi ha tres tipus de piràmides:
● esglaonades = 60m d’altura
● romboïdals = 105m d’altura
● clàssiques = 99m d’altura
PIRÀMIDES 2
Les piràmides es van construir per enterrar el
faraó.
Els blocs que en el seu temps posaven a la
construcció podien pesar fins a 2’5 tones, que
són 2.500kg.
Com es pujaven els blocs de pedra a tanta
altura? Havien de ser arrossegats amb cordes,
hissats amb palanques i desplaçats sobre troncs
i trineus de fusta per una rampa que arribava a
dalt de la piràmide.
SENSE RAMPES: CONSTRUÏEN GRADES I FEIEN SERVIR
ESTRUCTURES DE FUSTA.
AMB RAMPA INCREMENTADA: FEIEN UNA GRAN RAMPA
DE SORRA, RECTILÍNIA, QUE AUGMENTAVA D’ALTURA I
AMPLADA A MIDA QUE CREIXIA LA PIRÀMIDE.
COM ES CONSTRUÏEN LES PIRÀMIDES:
Les tombes
Les tombes s’inventaren per guardar el mort i conservar-lo
eternament.
Estaven a l’oest del riu Nil perquè deien que allà era on moria el sol.
Les tombes actuals són iguals que les l’entic egipte?
No, només la gent que tenia diners, podia fer-se una tomba
decorada i amb detalls. Als egipcis que no tenien diners els
aixafaven la pelvis i els posaven en una caixa més reduïda.
Tipus
PIRÀMIDES
Piràmides
esglaonades:
Faraó Djoser,
Meidum...
Regular o
clàssica: keops,
Kefren, Micerí
Piràmides
romboïdals o
acoblades:
piràmide Roja
En el seu interior interior s’hi troben
Tombes
Primeres
tombes:
mastabes
Pobres
enterrats i
embolicats
amb draps i
estores a la
sorra del
desert
Tombes
dels reis i
poderosos:
piràmides
són edificis funeraris
PER QUÈ FEIEN LA MOMIFICACIÓ?
Practicaven la momificació
perquè creien que després de
la mort viurien eternament en
una altra vida, per això a la
tomba també hi ficaven
ofrenes, com per exemple
menjar, joies valuoses...
COM ES FEIA LA MOMIFICACIÓ?
Quan momificaven un cadàver en treien els pulmons, l’estómac,
els budells i el fetge.
Després agafaven els òrgans, els embenaven i
els rentaven. En acabat els ficaven en recipients
anomenats vasos canopis.
Les tapes dels vasos tenien la forma d’un déu:
IMESTI: el fetge DUAMUTEF:budells
HAPI: els pulmons QEBEHSENUEF: l’estómac
1r LA CONSERVACIÓ DELS ÒRGANS
COM ES FEIA LA MOMIFICACIÓ?
Perquè la momificació sortís bé,
calia que el cos estigués ben sec.
Per aconseguir-ho, posaven el mort
en una taula per embalsamar-lo i el
cobrien d’una substància semblant
a la sal que es troba al desert. El
cos tardava 40 dies a assecar-se, i
llavors perdia el 75% del pes.
2n L’ASSECAMENT
1r/ Perquè el cos recuperés la forma natural l’omplien de natró fresc i
draps perfumats amb olis aromàtics.
2n/ Incrustaven uns ulls artificials en el crani, cobrien el cadàver de
resina i l’embenaven fort per protegir-lo.
3r/ L’embenatge del cadàver era un ritual religiós que durava 15 dies.
Feien les benes de lli amb roba vella i les mullaven de resina perquè
quedessin rígides.
4rt/ Col·locaven amulets protectors damunt del cadàver en punts
importants, com ara el cor, i els embenaven.
5è/ Finalment el cos embenat, havia acabat i ja el podien “enterrar”.
COM FEIEN LA MOMIFICACIÓ?
3r L’EMBENATGE
A l’Antic Imperi els sarcòfags
eren rectangulars i estaven
tallats en fusta.
Al cap d’un bon temps va
canviar la forma dels sarcòfags,
de rectangular a un cos humà
que es construïa amb una mena
de cartró fet de papir.
SARCÒFAGS
QUINES OFRENES FICAVEN
EN ELS SARCÒFAGS?
En els sarcòfags hi ficaven de
tot perquè a la vida de l’altre
món no volien que els faltés
res. Per exemple :
un llit per dormir, aliments,
vestits d’alta qualitat,
mobles, un joier, jocs per a
no avorrir-se, eines.
La momificació
La conservació
dels òrgans
L’assecament
L’embenatge
1r. Els rentaven
Imest:
fetge
Hapy:
pulmons
Duamuteff:
budells
Qebehsenuef:
estómac
Els envasaven en
vasos canopis
Posar-hi un tipus
de sal
Deixar reposar
40 dies
Perd el 75 %
Hi posaven
ulls artificials i
el cobrien de
resina
L’omplien de natró
i draps perfumats
benes de lli
durant 15
dies per a
protegir-lo
El cobrien de
resina per a
conservar el cos
L’embenaven
amb
Finalment
col·locaven
amulets
les mòmies
les
enterraven
sacòfags
en
ELS TEMPLES
ELS TEMPLES: UNA GRAN OBRA ARQUITECTÒNICA QUE ESTÀ SITUADA
AL NOU IMPERI, LA DINASTIA XI I XII (CAP AL 2000-1650 a. de C.)
PER QUÈ ES FEIEN ELS TEMPLES ?
Els egipcis feien els temples en
honor als seus déus, i per això, als
llocs més privats només hi podien
anar els faraons. Tot el poble
anava a fer ofrenes als seus déus.
Era feina del faraó el manteniment
dels temples, però els faraons amb
més diners els deixaven la feina als
sacerdots.
En el temple hi ha una habitació
cèntrica on es posaven estàtues
dels déus.
Els temples estaven plens de
jeroglífics, per totes les parets i als
sostres.
ELS TEMPLES
ES FEIEN EN HONOR A
ELS DÉUS
ELS QUALS
TENIEN UNA ESTÀTUA AL
CENTRE DE LA CAMBRA
NOMÉS PODIEN ACCEDIR-HI
ELS FARAONS I ALGUNS
SACERDOTS
TENIEN MOLTES
COLUMNES
MOLTS
JEROGLÍFICS
I
INSCRIPCIONS
LES QUALS
PRESENTAVEN
ES CONSTRUÏEN
DEL 2000-1650
A . C
A LA DINASTIA
XI I XII
AL NOU IMPERI
La representació
coneguda més antiga
i més gran és la Gran
Esfinx de Gizeh, fa
73 m de llarg i 20 d’
alt. Té 4.500 anys.
QUIN ÉS L’ESFINX MÉS GRAN D’EGIPTE?
L’ESFINX
L'esfinx, en la religió
egípcia, es representa com
un lleó ajagut amb cap
d'home, que representava
habitualment el faraó.
Col·locaven l’Esfinx davant
de la porta de les piràmides
per a protegir-les dels
lladres.
PER QUÈ ELS ESFINX MIREN
CAP A L’EST ?
Com que el Sol surt per l’est, i el déu Ra era el déu del Sol, era
molt important en la vida dels egipcis, era una manera de
saludar-lo i benerar-lo. També quan els constuien miraven cap a
la constel·lació del lleó, però com que el cel s’ha mogut ara ja
no hi mira.
faraó
ESFINX
representava
lleó ajagut amb
el cap del faraó
construïda
davant de
les piràmides
per a
protegir-les
dels lladres
dónava més
poder al
mira cap a
l’est
perquè
Com que el Sol surt per l’est,
i el déu Ra era el déu del Sol,
tan important en la vida dels
egipcis, era una manera de
saludar-lo i benerar-lo.
hi havia la
constel·lació del lleó
més gran i antic
d’Egipte és
la Gran Esfinx
de Gizeh
BIBLIOGRAFIA
● “Antic Egipte” Ed. Panini
● http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
● http://www.nachoares.com/articulos/el-sarcofago-en-
el-egipto-faraonico/
● “L’antic Egipte” Ed. Molino
AUTORS:
SERGI COLLELL
BENET RAMIÓ
GENÍS RIU
ROGER RODRÍGUEZ
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
rodonellsuperior
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
dtors
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
colecope
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egipte
lburgos
 
Els déus gregs
Els déus gregsEls déus gregs
Els déus gregs
RUANJIX23
 
La vida d'un egipci
La vida d'un egipciLa vida d'un egipci
La vida d'un egipci
vallterrics
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
santgisbert
 

Was ist angesagt? (20)

Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Les piràmides d'Egipte
Les piràmides d'EgipteLes piràmides d'Egipte
Les piràmides d'Egipte
 
L'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmidesL'evolució de les piràmides
L'evolució de les piràmides
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Momificacio
MomificacioMomificacio
Momificacio
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egipte
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
Activitats egipte1
Activitats egipte1Activitats egipte1
Activitats egipte1
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Els déus gregs
Els déus gregsEls déus gregs
Els déus gregs
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
La vida d'un egipci
La vida d'un egipciLa vida d'un egipci
La vida d'un egipci
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 

Ähnlich wie Piràmides, temples, momificació... (20)

02b hfa's
02b hfa's02b hfa's
02b hfa's
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Egipte david i zaira
Egipte david i zairaEgipte david i zaira
Egipte david i zaira
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
Art Egípci -El llegat d'una gran cultura-
 
Piràmides
PiràmidesPiràmides
Piràmides
 
Piràmides
PiràmidesPiràmides
Piràmides
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte treball
Egipte treballEgipte treball
Egipte treball
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
Egipte 2
Egipte 2Egipte 2
Egipte 2
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
déus i deesses
déus i deessesdéus i deesses
déus i deesses
 
Egipte art funerari
Egipte art funerariEgipte art funerari
Egipte art funerari
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 

Mehr von vallterrics

L'oasi. un ecosistema terrestre
L'oasi. un ecosistema terrestreL'oasi. un ecosistema terrestre
L'oasi. un ecosistema terrestre
vallterrics
 

Mehr von vallterrics (20)

Selva.pptxbisEcosistema terrestre
Selva.pptxbisEcosistema terrestreSelva.pptxbisEcosistema terrestre
Selva.pptxbisEcosistema terrestre
 
Oceà atlantic lluc abril pau
Oceà atlantic lluc abril pauOceà atlantic lluc abril pau
Oceà atlantic lluc abril pau
 
Oceà atlantic lluc abril pau
Oceà atlantic lluc abril pauOceà atlantic lluc abril pau
Oceà atlantic lluc abril pau
 
L'oasi. un ecosistema terrestre
L'oasi. un ecosistema terrestreL'oasi. un ecosistema terrestre
L'oasi. un ecosistema terrestre
 
L'oasi. Un ecosistema terrestre
L'oasi. Un ecosistema terrestreL'oasi. Un ecosistema terrestre
L'oasi. Un ecosistema terrestre
 
El bosc
El boscEl bosc
El bosc
 
Ecosistemes l’estany de banyoles
Ecosistemes l’estany de banyolesEcosistemes l’estany de banyoles
Ecosistemes l’estany de banyoles
 
Portes obertes II
Portes obertes IIPortes obertes II
Portes obertes II
 
Portes obertes
Portes obertesPortes obertes
Portes obertes
 
Desert
DesertDesert
Desert
 
Tundra, ecosistema, bioma
Tundra, ecosistema, biomaTundra, ecosistema, bioma
Tundra, ecosistema, bioma
 
Oceà
Oceà Oceà
Oceà
 
La selva
La selvaLa selva
La selva
 
Riu
RiuRiu
Riu
 
El bosc
El boscEl bosc
El bosc
 
Els ecosistemes
Els ecosistemes Els ecosistemes
Els ecosistemes
 
EXPERIMENTEM
EXPERIMENTEMEXPERIMENTEM
EXPERIMENTEM
 
Configuració de l'univers
Configuració de l'universConfiguració de l'univers
Configuració de l'univers
 
Univers
UniversUnivers
Univers
 
Aus
AusAus
Aus
 

Piràmides, temples, momificació...

  • 3. Què simbolitzaven les piràmides? - Les piràmides eren construïdes per enterrar el faraó. - Els egipcis creien que permetia al faraó trobar-se amb el déu del Sol (Ra). Com va néixer la idea de construir una piràmide? - Va ser Imhotep, arquitecte del rei Djoser, qui va tenir la idea de fer la primera piràmide. PIRÀMIDES
  • 4. PIRÀMIDES 1 Les piràmides es començaren a construir al 2650 a.C i aproximadament van deixar de fer-se al 2150 a.C. Hi ha tres tipus de piràmides: ● esglaonades = 60m d’altura ● romboïdals = 105m d’altura ● clàssiques = 99m d’altura
  • 5. PIRÀMIDES 2 Les piràmides es van construir per enterrar el faraó. Els blocs que en el seu temps posaven a la construcció podien pesar fins a 2’5 tones, que són 2.500kg. Com es pujaven els blocs de pedra a tanta altura? Havien de ser arrossegats amb cordes, hissats amb palanques i desplaçats sobre troncs i trineus de fusta per una rampa que arribava a dalt de la piràmide.
  • 6. SENSE RAMPES: CONSTRUÏEN GRADES I FEIEN SERVIR ESTRUCTURES DE FUSTA. AMB RAMPA INCREMENTADA: FEIEN UNA GRAN RAMPA DE SORRA, RECTILÍNIA, QUE AUGMENTAVA D’ALTURA I AMPLADA A MIDA QUE CREIXIA LA PIRÀMIDE. COM ES CONSTRUÏEN LES PIRÀMIDES:
  • 7. Les tombes Les tombes s’inventaren per guardar el mort i conservar-lo eternament. Estaven a l’oest del riu Nil perquè deien que allà era on moria el sol. Les tombes actuals són iguals que les l’entic egipte? No, només la gent que tenia diners, podia fer-se una tomba decorada i amb detalls. Als egipcis que no tenien diners els aixafaven la pelvis i els posaven en una caixa més reduïda.
  • 8. Tipus PIRÀMIDES Piràmides esglaonades: Faraó Djoser, Meidum... Regular o clàssica: keops, Kefren, Micerí Piràmides romboïdals o acoblades: piràmide Roja En el seu interior interior s’hi troben Tombes Primeres tombes: mastabes Pobres enterrats i embolicats amb draps i estores a la sorra del desert Tombes dels reis i poderosos: piràmides són edificis funeraris
  • 9. PER QUÈ FEIEN LA MOMIFICACIÓ? Practicaven la momificació perquè creien que després de la mort viurien eternament en una altra vida, per això a la tomba també hi ficaven ofrenes, com per exemple menjar, joies valuoses...
  • 10. COM ES FEIA LA MOMIFICACIÓ? Quan momificaven un cadàver en treien els pulmons, l’estómac, els budells i el fetge. Després agafaven els òrgans, els embenaven i els rentaven. En acabat els ficaven en recipients anomenats vasos canopis. Les tapes dels vasos tenien la forma d’un déu: IMESTI: el fetge DUAMUTEF:budells HAPI: els pulmons QEBEHSENUEF: l’estómac 1r LA CONSERVACIÓ DELS ÒRGANS
  • 11. COM ES FEIA LA MOMIFICACIÓ? Perquè la momificació sortís bé, calia que el cos estigués ben sec. Per aconseguir-ho, posaven el mort en una taula per embalsamar-lo i el cobrien d’una substància semblant a la sal que es troba al desert. El cos tardava 40 dies a assecar-se, i llavors perdia el 75% del pes. 2n L’ASSECAMENT
  • 12. 1r/ Perquè el cos recuperés la forma natural l’omplien de natró fresc i draps perfumats amb olis aromàtics. 2n/ Incrustaven uns ulls artificials en el crani, cobrien el cadàver de resina i l’embenaven fort per protegir-lo. 3r/ L’embenatge del cadàver era un ritual religiós que durava 15 dies. Feien les benes de lli amb roba vella i les mullaven de resina perquè quedessin rígides. 4rt/ Col·locaven amulets protectors damunt del cadàver en punts importants, com ara el cor, i els embenaven. 5è/ Finalment el cos embenat, havia acabat i ja el podien “enterrar”. COM FEIEN LA MOMIFICACIÓ? 3r L’EMBENATGE
  • 13. A l’Antic Imperi els sarcòfags eren rectangulars i estaven tallats en fusta. Al cap d’un bon temps va canviar la forma dels sarcòfags, de rectangular a un cos humà que es construïa amb una mena de cartró fet de papir. SARCÒFAGS
  • 14. QUINES OFRENES FICAVEN EN ELS SARCÒFAGS? En els sarcòfags hi ficaven de tot perquè a la vida de l’altre món no volien que els faltés res. Per exemple : un llit per dormir, aliments, vestits d’alta qualitat, mobles, un joier, jocs per a no avorrir-se, eines.
  • 15. La momificació La conservació dels òrgans L’assecament L’embenatge 1r. Els rentaven Imest: fetge Hapy: pulmons Duamuteff: budells Qebehsenuef: estómac Els envasaven en vasos canopis Posar-hi un tipus de sal Deixar reposar 40 dies Perd el 75 % Hi posaven ulls artificials i el cobrien de resina L’omplien de natró i draps perfumats benes de lli durant 15 dies per a protegir-lo El cobrien de resina per a conservar el cos L’embenaven amb Finalment col·locaven amulets les mòmies les enterraven sacòfags en
  • 16. ELS TEMPLES ELS TEMPLES: UNA GRAN OBRA ARQUITECTÒNICA QUE ESTÀ SITUADA AL NOU IMPERI, LA DINASTIA XI I XII (CAP AL 2000-1650 a. de C.)
  • 17. PER QUÈ ES FEIEN ELS TEMPLES ? Els egipcis feien els temples en honor als seus déus, i per això, als llocs més privats només hi podien anar els faraons. Tot el poble anava a fer ofrenes als seus déus. Era feina del faraó el manteniment dels temples, però els faraons amb més diners els deixaven la feina als sacerdots. En el temple hi ha una habitació cèntrica on es posaven estàtues dels déus. Els temples estaven plens de jeroglífics, per totes les parets i als sostres.
  • 18. ELS TEMPLES ES FEIEN EN HONOR A ELS DÉUS ELS QUALS TENIEN UNA ESTÀTUA AL CENTRE DE LA CAMBRA NOMÉS PODIEN ACCEDIR-HI ELS FARAONS I ALGUNS SACERDOTS TENIEN MOLTES COLUMNES MOLTS JEROGLÍFICS I INSCRIPCIONS LES QUALS PRESENTAVEN ES CONSTRUÏEN DEL 2000-1650 A . C A LA DINASTIA XI I XII AL NOU IMPERI
  • 19. La representació coneguda més antiga i més gran és la Gran Esfinx de Gizeh, fa 73 m de llarg i 20 d’ alt. Té 4.500 anys. QUIN ÉS L’ESFINX MÉS GRAN D’EGIPTE?
  • 20. L’ESFINX L'esfinx, en la religió egípcia, es representa com un lleó ajagut amb cap d'home, que representava habitualment el faraó. Col·locaven l’Esfinx davant de la porta de les piràmides per a protegir-les dels lladres.
  • 21. PER QUÈ ELS ESFINX MIREN CAP A L’EST ? Com que el Sol surt per l’est, i el déu Ra era el déu del Sol, era molt important en la vida dels egipcis, era una manera de saludar-lo i benerar-lo. També quan els constuien miraven cap a la constel·lació del lleó, però com que el cel s’ha mogut ara ja no hi mira.
  • 22. faraó ESFINX representava lleó ajagut amb el cap del faraó construïda davant de les piràmides per a protegir-les dels lladres dónava més poder al mira cap a l’est perquè Com que el Sol surt per l’est, i el déu Ra era el déu del Sol, tan important en la vida dels egipcis, era una manera de saludar-lo i benerar-lo. hi havia la constel·lació del lleó més gran i antic d’Egipte és la Gran Esfinx de Gizeh
  • 23. BIBLIOGRAFIA ● “Antic Egipte” Ed. Panini ● http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada ● http://www.nachoares.com/articulos/el-sarcofago-en- el-egipto-faraonico/ ● “L’antic Egipte” Ed. Molino
  • 25. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ