LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XX

L’ESPANYA DEL
SEGLE XIX
L’ESPANYA DEL
SEGLE XIX
LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERALLA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL
- Unitat 4 del llibre de text
- Desenvolupament al nostre pais dels processos de
modernització política (revolució liberal), que hem vist per al
conjunt d’Europa.

EVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIAEVOLUCIÓ POLÍTICA D’ESPANYA EN L’ÉPOCA CONTEMPORÀNIA
h. 2014

U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ
D’UN RÈGIM LIBERAL
U. D. 4. Introducció: L’ESPANYA DEL S. XIX: LA CONSTRUCCIÓ
D’UN RÈGIM LIBERAL
• Lectura del text introductori: l’implantació del
liberalisme a Espanya.
• Lectura i comentari de les imatges:
– Entrada de Napoleó a Madrid, 1808.
– Escena de la Guerra Carlina.
– Isabel II jura la constitució al Senat el 1845.
– Alegoria de la 1ª República, juliol de 1873.
• Lectura de l’eix cronològic: etapes de la història
d’Espanya al s. XIX.

UNITAT DIDÀCTICA IV. 4 t. D’ ESO
ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL
El primer intent de construcció d'un règim liberal a Espanya es va
produir durant la Guerra d'Independència contra els francesos (1808-
1814), en el marc de l'expansió de l'Imperi Napoleónic a Europa. Durant
aquella guerra, i enmig del col·lapse de l'antic règim, van tenir lloc les
Corts de Cadis, primer assaig de revolució liberal de la història del nostre
país. Aquelles corts van promulgar la primera constitució de la nostra
història el 19 de març de 1812.
El procés de construcció de l'estat liberal a Espanya, no obstant això,
va avançar amb dificultat per la resistència dels grups privilegiats i la
incapacitat de la burgesia espanyola, i de les forces liberals en general, de
liderar la construcció d'un règim liberal com els que s'estaven instaurant
en altres països d'Europa occidental (recorda les onades revolucionàries
de 1820,1830 i 1848). El procés va estar emmarcat en el context general
d'Europa, i sotmès a les seves mateixes vicissituds (revolució francesa,
imperi napoleònic, Restauració i onades revolucionàries liberals), encara
que presenta característiques pròpies.

LES GRANS LÍNIES D'AQUEST PROCÉS HISTÒRIC VAN SER:
1.La crisi de l'antic Règim (1808-1814) en el marc de l'impacte de la
Revolució francesa i de l'imperi napoleònic.
2. L'enfrontament entre absolutistes i liberals durant el regnat de
FerranVII (1814-1832), en el marc de la Restauració general de l'antic
règim a Europa.
3. El procés d'emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica (1808-
1826), en el marc general de la crisi de la monarquia espanyola.
4. La Revolució Liberal i la consolidació del liberalisme durant el regnat
d'Isabel II (1833-1868).
5. La Revolució Democràtica durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874)
i l'assaig de la monarquia democràtica i la República.
6. El retorn a la monarquia borbònica en el marc de la Restauració (1874-
1898) i la crisi del 98.

Eix cronològic que representa des de 1788 a 1874, les etapes de la història d'Espanya: regnat
de Carles IV (1788-1808), regnat de Ferran VII (1808-1833), regnat de Isabel II (1833-1868),
regnat d' Amadeu de Saboia (1871-73), Primera República (1873).
Eix cronològic que representa des de 1788 a 1874, les etapes de la història d'Espanya: regnat
de Carles IV (1788-1808), regnat de Ferran VII (1808-1833), regnat de Isabel II (1833-1868),
regnat d' Amadeu de Saboia (1871-73), Primera República (1873).
1788
1874regnat de Carles IV
(1788-1808)
regnat de Ferran VII
(1808-1833)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
Primera República
(1873)
CRISI DE L’ANTIC RÈGIMCRISI DE L’ANTIC RÈGIM
REVOLUCIÓ LIBERAL I CONSOLIDACIÓ D’UN RÈGIM
LIBERAL I CONSTITUCIONAL
REVOLUCIÓ LIBERAL I CONSOLIDACIÓ D’UN RÈGIM
LIBERAL I CONSTITUCIONAL

Les grans etapes que es poden distingir en la història d'Espanya en el s. XIX i els grans
esdeveniments (invasions, guerres, etc.) que es van produir
1808: INVASIÓN
NAPOLEÓNICA
1808: INVASIÓN
NAPOLEÓNICA
Guerras CarlistasGuerras Carlistas

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM A ESPANYA : enfrontament
entre absolutisme i liberalisme (1808-1833)
1. La crisi de la
monarquia borbònica
(1789-1808). El regnat
de Carles IV.
1. La crisi de la
monarquia borbònica
(1789-1808). El regnat
de Carles IV.
2. La Guerra de
Independència
enfront els francesos
(1808-1814)
“La Guerra del francés”
2. La Guerra de
Independència
enfront els francesos
(1808-1814)
“La Guerra del francés”
3. Guerra i Revolució
Liberal a Espanya:
les Corts de Cádiz i
la Constitució de 1812.
3. Guerra i Revolució
Liberal a Espanya:
les Corts de Cádiz i
la Constitució de 1812.
4. El regnat de
FerrànVII (1814-1833):
Restauració de l’absolutisme.
El Trienni Liberal.
La fallida de l’absolutisme.
4. El regnat de
FerrànVII (1814-1833):
Restauració de l’absolutisme.
El Trienni Liberal.
La fallida de l’absolutisme.
1789
1833

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1840)
Crisi de l’Antic RègimCrisi de l’Antic Règim
REVOLUCIÓ LIBERAL
(1º FASE)
REVOLUCIÓ LIBERAL
(1º FASE)
1789-18081789-1808
1808-1814
Guerra de Independència
i Corts de Cádiz
1820-1823
Trieni Liberal
1833-1840
Regnat de Isabel II
Avançosiretrocesos.Resistència
Alcanvi.Discontinuitat.
FRANÇAFRANÇA
Procés rápid i intens
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució
liberal
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució
liberal
Espanya

GUIA DE TREBALL- UD 4. ESPANYA DURANT EL SEGLE XIX: LA
CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL.
1. Com va afectar la Revolució Francesa a
Espanya durant el regnat de Carles IV?
Argumenta la teua resposta.
2. Quines conseqüències tindrà la signatura
del Tractat de Fonteneblau (1807) entre
Espanya i França?
3. Què va ser el “Motí d'Aranuez”? Per què i
para què va convocar Napoleó a Carles IV i
Ferràn VII en la ciutat francesa de Baiona?
1. Com va afectar la Revolució Francesa a
Espanya durant el regnat de Carles IV?
2. Quines conseqüències tindrà la signatura
del Tractat de Fonteneblau (1807) entre
Espanya i França?
3. Què va ser el “Motí d'Aranuez”? Per què i
para què va convocar Napoleó a Carles IV i
Ferràn VII en la ciutat francesa de Baiona?
Aproximació a les circumstàncies que provocaren la crisi
de l’antic règim a Espanya:

“La por al contagi revolucionari va posar fre a les
reformes”
- La situació d’ Espanya al
esclatar la revolució:
proximitat geogràfica i lligams
polítics (monarquía
borbónica, Pactes de
Familia).
Lluís XVI de França
Carles IV d’Espanya
Cosins
1. Com va afectar la Revolució Francesa a Espanya durant el
regnat de Carles IV? Argumenta la teua resposta.
1. Com va afectar la Revolució Francesa a Espanya durant el
regnat de Carles IV? Argumenta la teua resposta.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA I EL SEU INFLUX SOBRE
ESPANYA
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1799)
PROXIMITAT GEOGRÀFICA
ELS BORBONS: FAMILIES
REGNANTS
¿Un
PERILL? ¿Una
OPORTUNITAT?
EVITAR EL CONTAGI
REVOLUCIONARI
EL govern

La revolució francesa des del punt de vista espanyol:
• Un perill que hi ha que
evitar: amenaça de la
monarquía absoluta, la
religió i la societat
estamental.
• Una oportunitat per a la
modernització d’
Espanya des de els
principis revolucionaris
(monarquía
parlamentària i
constitucional, separació
de poders, igualtat legal,
sufragi).

- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Despotisme
ministerial
Principals esdeveniments
d’aquest periode:
“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos
Guerra contra Gran Bretanya i
derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos
(L’exèrcit francés travesarà Espnaya cap a Portugal)
provoca
• Crisi económica
• Malestar social i caiguda de Godoy
Manuel de Godoy (1792 - 1807)
Despotisme Il.lustrat
Fre a les reformes (d.1789)

LA BATALLA DE TRAFALGAR
(1805)
Horatio Nelson

LA BATALLA NAVAL DE TRAFALGAR (1805) Victory
Santísima Trinidad

2. Quines conseqüències tindrà la signatura del Tractat de Fonteneblau
(1807) entre Espanya i França?
3. Què va ser el “Motí d'Aranuez” (19/III/1808)? Per què i para què
va convocar Napoleó a Carles IV i Ferràn VII en la ciutat francesa de
Baiona?
2. Quines conseqüències tindrà la signatura del Tractat de Fonteneblau
(1807) entre Espanya i França?
3. Què va ser el “Motí d'Aranuez” (19/III/1808)? Per què i para què
va convocar Napoleó a Carles IV i Ferràn VII en la ciutat francesa de
Baiona?

LA CRISI DINÀSTICA: EL MOTÍ D’ARANJUEZ
(MARÇ DE 1808)
• En aquest context de crisi i descomposició de la monarquia espanyola, es va
produir el “Motí d’Aranjuez” (19 de març de 1808). Aquest motí pretenia
l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran, la qual cosa acabarà succeint.
Ambdós reis marxaren a França cercant l’arbitratge de l’emperador
Napoleó.
Carles IV
Ferràn VII

LES ABDICACIONS DE BAIONA (MARÇ DE 1808)
• Napoleó aprofitarà la crisi dinàstica
entre pare i fill, per aconseguir
l’abdicació dels dos reis i apropiar-se
del tron espanyol. Les abdicacions
signades a la ciutat francesa de Baiona
al mes de maig de 1808, posaren la
corona d’Espanya en les mans de
Napoleó, que va nomenar al seu
germà Josep Bonapart, rei d’Espanya.
Abdicacions de Baiona
Carles IV cedeix a Napoleó
els seus drets dinàstics
(10 DE MAIG DEL 1808)
Josep Bonaparte

4. Explica les causes de la Guerra d'Independència (1808-1814), el seu
desenvolupament i el seu desenllaç. Defineix els conceptes de:
afrancesat i guerrilla.
4. Explica les causes de la Guerra d'Independència (1808-1814), el seu
desenvolupament i el seu desenllaç. Defineix els conceptes de:
afrancesat i guerrilla.

La Guerra de Independència contra els francesos (1808- 1813)
Tractat de Fontainebleau
(1807)
Tractat de Fontainebleau
(1807)
La ocupació francesa
d’Espanya
Motí d’ AranjuezMotí d’ Aranjuez Abdicació de Carles IVAbdicació de Carles IV
Intervenció de NapoleóIntervenció de Napoleó
Revoltes populars del 2 de maig en MadridRevoltes populars del 2 de maig en Madrid
(maig 1808)
(maig 1808)
La resistència i la guerra de IndependènciaLa resistència i la guerra de Independència
Juntes locals
Junta Suprema Central i de Govern
La reacció popular desencadena
A causa del provoca
conseqüències
Renuncia de Carles i Ferràn al tron espanyol
Coronación de Josep ICoronación de Josep I
Origina la
Suport de nobles i afrancessats
Les Juntes
Provoca
Se organizan
Provoca
Oposició dels “patriotes”

LA CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA CENTRAL SUPREMA
(setembre de 1808)
Abdicacions de
Baiona
Abdicacions de
Baiona
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
INSURRECCIÓ POPULAR I
EXTENSIÓ DE LES REVOLTES
BUIT DE PODER
Juntes
Provincials
JUNTA CENTRAL
SUPREMA
(regència en nom del rei
Ferran VII)
Asumeixen la SOBERANÍA NACIONAL i
Convoquen CORTS CONSTITUENTS A CADIS

GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
El poble de Madrid es va alçar
enfront dels francesos el 2 de maig
de 1808, data que marca el inici de
la Guerra de la Independència,
també coneguda com Guerra del
francès.
Espanya va quedar dividida
entre els que acceptaren la nova
monarquia de Josep I Bonaparte, i
els que la van rebutjar, reunint-se en
Juntes provincials i, poc després, en
una Junta Central, que actuaria com
regència en nom del rei Ferran VII,
“presoner” a França de Napoleó.
I Ia guerra portarà
a la revolució...

GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)
• SE INICIA LA “GUERRA DEL
FRANCÉS” (MAIG DE 1808)
• REBUIG DEL REI JOSEP I
BONAPARTE
El govern clandestí de la Junta Suprema Central (que a partir de 1810 es
convertirà en Regència, a l'actuar en nom de Ferran VII) va convocar les
Corts de Cadis, des d'on es van portar a terme les primeres
transformacions polítiques de caire liberal a Espanya, encapçalades per
la Constitució de 1812. Era la revolució política.

GRUPS POLÍTICS EN DISPUTA: AFRANCESATS I
PATRIOTES
Afrancesats
(Il.lustrats, alta burgesia)
Patriotes
(rebuig de l’ocupació francesa i del
règim de Josep I)
Jovellanistes
(Il.lustrats i
tradicionalistes)
Liberals
(Burgesia)
Josep I Bonapart

EL IMPERI NAPOLEÓNIC EL 1812EL IMPERI NAPOLEÓNIC EL 1812

LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)
• Durant sis anys, es
van enfrontar
l'exèrcit francès,
amb el suport dels
"afrancesats", i la
guerrilla espanyola,
formada per antics
militars espanyols i
camperols, ajudats
per l'exèrcit
britànic enviat a la
península al
comandament del
general Wellington.
El duc de
(general)
Wellington.

EL PINTOR FRANCISCO DE GOYA VA
DOCUMENTAR EL TERROR DE LA GUERRA I LA
SEUA CRUELTAT....
Francisco de Goya

LA VISIÓ DE GOYA SOBRE LA GUERRA:
ELS “DESASTRES DE LA GUERRA”.

EL DESENLLAÇ DE LA GUERRA (1812-1814)
• 1812 va ser l'any decisiu.
L'exèrcit del general
britànic Wellington, amb el
suport d'espanyols i
portuguesos, va infringir
successives derrotes als
francesos (Arapiles, Sant
Marcial).
• Després de la catàstrofe de
la Gran Armée a Rússia, un
Napoleó completament
afeblit retornarà la corona
a Ferràn VII.
Batalla dels Arapiles (1812), victòria
anglo-española que donarà fi a la guerra.

EL DESENLLAÇ DE LA GUERRA DE INDEPENDÈNCIAEL DESENLLAÇ DE LA GUERRA DE INDEPENDÈNCIA
FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON
(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)
FERRÀN VII, RETORNA A ESPANYA i RECUPERA EL TRON
(context: l’ Europa de la Restauració I de la Santa Aliança)

FERRÀN VII, “EL DESITJAT”,
RECUPERA EL TRON
• Un Napoleó completament afeblit
retornarà la corona a Ferràn VII.
pel tractat de Valençay
(desembre de 1813).
• Les tropes franceses
abandonaren el país. La cruenta
Guerra de la Independència
tocava a la seua fi.
Tractat de Valençay (1813)

5. Per què es van reunir les Corts de Cadis? Qui les van integrar? Quines lleis van
aprovar? Quines conseqüències tindran sobre l'antic Règim a Espanya?
5. Per què es van reunir les Corts de Cadis? Qui les van integrar? Quines lleis van
aprovar? Quines conseqüències tindran sobre l'antic Règim a Espanya?

LA CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA CENTRAL SUPREMA
(setembre de 1808)
Abdicacions de
Baiona
Abdicacions de
Baiona
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
Josep I
Bonaparte,
Rei de España
INSURRECCIÓ POPULAR I
EXTENSIÓ DE LES REVOLTES
BUIT DE PODER
Juntes
Provincials
JUNTA CENTRAL
SUPREMA
(regència en nom del rei
Ferran VII)
Asumeixen la SOBERANÍA NACIONAL i
Convoquen CORTS CONSTITUENTS A CÀDIS

Reconeixement de les llibertats
Polítiques (asociació, expresió,
Participació, premsa...)
Reconeixement de les llibertats
Polítiques (asociació, expresió,
Participació, premsa...)
LA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDISLA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CÀDIS
Assemblea Nacional
Poder legislatiu
Reformes socials i económiques
Llibertat de premsa
Abolició de la Inquisició
Liberalisme económic
Llibertat de comerç
Abolició dels gremis i del règim senyorial
Moderada desamortització de bens
eclesiàstics
Igualtat davant la llei
Religió católica i única
Religió católica i únicaConstitució de 1812Constitució de 1812
Elaboren una
Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)
proclama
Asumeix la Regència
(Gaspar Melchor de Jovellanos)
Declaració dels Drets de l’HomeDeclaració dels Drets de l’Home
Sufragi indirecte censatari
(masculí de més de 25 anys
Sufragi indirecte censatari
(masculí de més de 25 anys
Divisió de podersDivisió de poders
Monarquía parlamentàriaMonarquía parlamentària
Durant l’ocupació dels francesos El 1808 es creen 13 Juntes
Junta Suprema Central Guvernativa del RegneJunta Suprema Central Guvernativa del Regne
Sota la direcció de
El 19 de març de 1812
“La Pepa”
184 diputats (Liberals i absolutistes)
En 1810
se crean las
Corts Generals de CadisCorts Generals de Cadis

1. Recordem què és “una Constitució”.1. Recordem què és “una Constitució”.
La Constitució o carta magna
(del llatí cum, amb, i statuere,
establir) és la norma suprema,
escrita o no, d'un Estat sobirà
establida o acceptada per a
governar-lo. La constitució fixa
els límits i defineix les relacions
entre els poders de l'Estat
(poders que, en els països
occidentals moderns, es
defineixen com poder legislatiu,
executiu i judicial) i d'aquests
amb els seus ciutadans,
establint així les bases per al
seu govern i per a l'organització
de les institucions que tals
poders s'assenten. Aquesta llei
ha de garantir als ciutadans els
seus drets i llibertats.
La Constitució o carta magna
(del llatí cum, amb, i statuere,
establir) és la norma suprema,
escrita o no, d'un Estat sobirà
establida o acceptada per a
governar-lo. La constitució fixa
els límits i defineix les relacions
entre els poders de l'Estat
(poders que, en els països
occidentals moderns, es
defineixen com poder legislatiu,
executiu i judicial) i d'aquests
amb els seus ciutadans,
establint així les bases per al
seu govern i per a l'organització
de les institucions que tals
poders s'assenten. Aquesta llei
ha de garantir als ciutadans els
seus drets i llibertats.
6. Anem a analitzar la constitució
espanyola de 1812. Llig el document
( i la informació del llibre) i respon a
les preguntes:
6. Anem a analitzar la constitució
espanyola de 1812. Llig el document
( i la informació del llibre) i respon a
les preguntes:

6.1. Recordatori: defineix què és una “Constitució”. 6.2. Quin és la forma
d'estat i de govern que s'estableix en la constitució? 6.3. Per què es diu que
la “nació espanyola és la reunió dels espanyols d'ambdós hemisferis”? 6.4.
En qui resideix la “sobirania”? I abans d'aquesta constitució? Què pensador
il·lustrat va formular aquest principi? 6.5. Garanteix la constitució la llibertat
religiosa dels espanyols? Argumenta la teua resposta. 6.6. Quin tipus de
relació s'estableix entre l'Església Catòlica i l'Estat espanyol? Explica-la. 6.7.
Estableix la constitució la separació de poders? de quina forma? Què
pensador il·lustrat va formular aquest principi? 6.8. Qui i com es tria als
membres de les Corts? 6.9. El poder del rei és absolut i il·limitat segons la
constitució? per què? 6.10. Seran tots els espanyols iguals davant la llei?
Argumenta la teua resposta. 6.11. Estableix la constitució la igualtat fiscal?
de quina forma? 6.12. Garanteix la constitució el dret a algun tipus
d'educació? quin? 6.13. Quines llibertats ciutadanes s'estableixen en la
constitució?
6.1. Recordatori: defineix què és una “Constitució”. 6.2. Quin és la forma
d'estat i de govern que s'estableix en la constitució? 6.3. Per què es diu que
la “nació espanyola és la reunió dels espanyols d'ambdós hemisferis”? 6.4.
En qui resideix la “sobirania”? I abans d'aquesta constitució? Què pensador
il·lustrat va formular aquest principi? 6.5. Garanteix la constitució la llibertat
religiosa dels espanyols? Argumenta la teua resposta. 6.6. Quin tipus de
relació s'estableix entre l'Església Catòlica i l'Estat espanyol? Explica-la. 6.7.
Estableix la constitució la separació de poders? de quina forma? Què
pensador il·lustrat va formular aquest principi? 6.8. Qui i com es tria als
membres de les Corts? 6.9. El poder del rei és absolut i il·limitat segons la
constitució? per què? 6.10. Seran tots els espanyols iguals davant la llei?
Argumenta la teua resposta. 6.11. Estableix la constitució la igualtat fiscal?
de quina forma? 6.12. Garanteix la constitució el dret a algun tipus
d'educació? quin? 6.13. Quines llibertats ciutadanes s'estableixen en la
constitució?

LES CORTS DE CÀDIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
“En Ferran VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la
Monarquia espanyola, Rei de les Espanyes, i en la seua
absència i cautivitat la Regència del Regne, nomenada per les
Corts generals i extraordinàries, a tots els quals les presents
veiessin i entenguessin, sapigueu: Que les mateixes Corts han
decretat i sancionat la següent:
CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA
En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i
suprem legislador de la societat. Les Corts generals i
extraordinàries de la Nació espanyola, bé convençudes, després
del més detingut examen i madura deliberació, que les
antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia,
acompanyades de les oportunes providències i precaucions,
que asseguren d'una manera estable i permanent el seu sencer
compliment, podran omplir degudament el gran objecte de
promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota la Nació,
decreten la següent Constitució política per al bon govern i
recta administració de l'Estat […].

“Art. 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós
hemisferis.
Article 2.- La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser
patrimoni de cap família, ni persona.
Article 3.- La sobirania resideix essencialment en la Nació, i, pel mateix,
pertany a aquesta exclusivament el dret a establir les seues lleis
fonamentals.
Article 12.- La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la
Catòlica, Apostòlica i Romana, única i veritable. La Nació la protegeix per
lleis sàvia i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.
Article 14.- El govern de la Nació espanyola és una monarquia moderada
hereditària.
Article 15.- La potestat de fer les lleis resideix en les corts amb el Rei
Article 16.- La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei
Article 17.- La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix
en els tribunals establits per la llei.
Article 27.- Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la
Nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.

Article 142.- El Rei té dret a veto, per dues vegades consecutives.
Art. 172º.- (...) No pot el Rei impedir sota cap pretext la celebració de les Corts en
les èpoques i casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre-les, ni
dissoldre-les (…).No pot el Rei fer aliança ofensiva, ni tractat especial de
comerç amb cap potència estrangera, sense el consentiment de les Corts. (...)
No pot el Rei privar cap individu de la seua llibertat ni imposar-li per si pena
alguna. (…)
Article 248.- En els negocis comuns, civils i criminals no haurà més que un sol fur
(llei) per a tota classe de persones.
Article 339.- Les contribucions (els impostos) es repartiran entre tots els espanyols
amb proporció a les seues facultats, sense excepció ni privilegi algun.
Article 362.- Haurà en cada província cossos de milícies nacionals, composts
d'habitants de cadascuna d'elles, amb proporció a la seua població i
circumstàncies.
Article 366.- En tots els pobles de la Monarquia s'establiran escoles de primeres
lletres, en les quals s'ensenyarà als xiquets a llegir, escriure i contar, i el
catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de
les obligacions civils..
Article 371.- Tots els espanyols tenen la llibertat d'escriure, imprimir i publicar les
seues idees polítiques."

LES CORTS DE CÁDIZ (1810-1812): la revolució liberal
Junta Central
LES CORTS
CONSTITUENTS
DECRETS
REFORMISTES
CONSTITUCIÓ
DE 1812
(LA PEPA)
Abolició de
L’Antic Règim
Convoca
Promulguen
Redacten
Signifiquen
Liberals
vs.
Absolutistes
(servils)
Soberanía Nacional
- compartida: Corts i Rei
Divisió de poders
Eleccions i participació
política
Sufragi Universal
Masculí
Drets individuals
(educació, expressió,
premsa, reunió, imprenta,
propietat)
Estat confessional
Catolicisme única religió
d’ Espanya

LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”,
aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de
1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu
temps.
Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro
són les figures més destacades en la seua elaboració.
Aquests són els trets principals de la Constitució:
• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania
monàrquica de dret diví. (Rousseau)
• Divisió de Poders (Montesquieu).
• Poder legislatiu: Corts Unicamerals
• Poder judicial: tribunals
• Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han
d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre
les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió
de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de
ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)
• Aprovada el 19 de març de 1812 i popularment coneguda com “La Pepa”,
aquest text legal va ser la primera constitució liberal del país. La constitució de
1812 és un dels grans textos liberals de la història, sent molt cèlebre en el seu
temps.
Els diputats liberals AgustínArgüelles, Diego Muñoz Torrero i Pérez de Castro
són les figures més destacades en la seua elaboració.
Aquests són els trets principals de la Constitució:
• Sobirania nacional. El poder resideix en la nació, idea oposada a la sobirania
monàrquica de dret diví. (Rousseau)
• Divisió de Poders (Montesquieu).
• Poder legislatiu: Corts Unicamerals
• Poder judicial: tribunals
• Poder executiu: Rei, però amb importants limitacions: les seues ordres han
d’estar validades per la signatura del Ministre corresponent. No pot dissoldre
les Corts. Veto suspensiu transitori durant dos anys, després d'això la decisió
de les Corts es converteix en llei. Nomena als ministres, però aquests han de
ser confirmats per les Corts (“doble confiança”)

• Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant
els seus representants en Corts.
• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte
en quart grau.
• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns
compromisaris que al seu torn triarien als diputats.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis
estamentales.
• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no
reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies
basques i de Navarra no es van derogar explícitament.
• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta,
inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.
• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de
contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos
explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la
constitució.
• Nou dret de representació. La nació exerceix la seua sobirania mitjançant
els seus representants en Corts.
• Complicat procediment electoral per sufragi universal masculí indirecte
en quart grau.
• Dret de vot: tots els homes majors de 25 anys, que triarien a uns
compromisaris que al seu torn triarien als diputats.
• Igualtat dels ciutadans davant la llei. Açò va suposar la fi dels privilegis
estamentales.
• S'omet tota referència als territoris amb furs, el que equivalia al seu no
reconeixement. No obstant això, els règims forals de les províncies
basques i de Navarra no es van derogar explícitament.
• Reconeixement de drets individuals: a l'educació, llibertat d'impremta,
inviolabilitat del domicili, a la llibertat i a la propietat.
• El catolicisme és l'única confessió religiosa permesa. La necessitat de
contar amb la col·laboració del clergat en la lluita contra els francesos
explica aquest tret intolerant que xoca amb l'esperit avançat de la
constitució.

7. A partir de la informació que et dóna el llibre (págs. 68-69/72-73), respon: Què va
passar a Espanya en acabar l'Imperi Napoleònic? Quan tornaran els liberals al poder a
Espanya? Per què a la fi del regnat de Ferrràn VII es produeix la fallida de l'absolutisme
al nostre país?
7. A partir de la informació que et dóna el llibre (págs. 68-69/72-73), respon: Què va
passar a Espanya en acabar l'Imperi Napoleònic? Quan tornaran els liberals al poder a
Espanya? Per què a la fi del regnat de Ferrràn VII es produeix la fallida de l'absolutisme
al nostre país?

Manifest dels PersesManifest dels Perses
“Manifest que al senyor En Ferran VII fan el 12 d'abril de l'any 1814 els quals
escriuen com diputats de les actuals Corts ordinàries de la seua opinió sobre la
sobirana autoritat, ilegitimidad amb la qual s'ha elidit l'antiga Constitució
espanyola, mèrit d'aquesta, nul·litat de la nova, i de quantes disposicions van
donar les cridades Corts Generals i extraordinàries de Cadis, violenta opressió
amb que els legítims representants de la nació estan a Madrid impedits de
manifestar i sostenir el seu vot, defensar els drets del monarca, i el bé de la seua
pàtria, indicant el remei que creuen oportú. La monarquia absoluta és obra de la
raó i de la intel·ligència: està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles
fonamentals de l'Estat; va ser establida per dret de conquesta o per submissió
voluntària dels primers homes que van triar als seus Reis […], per açò ha estat
necessari que el poder sobirà fóra absolut, per a prescriure als seus súbdits tot el
que mira a l'interès comú, i obligar a l'obediència als quals es neguen a ella. Però
els quals declamen contra el poder monàrquic confonen el poder absolut amb
l'arbitrari; sense reflexionar que no hi ha Estat (sense exceptuar les mateixes
repúbliques) on en el constitutiu de la sobirania no es trobe un poder absolut […]
No podent deixar de tancar aquest respectuós Manifest, quan protesta que
s'estime sempre sense valor aqueixa Constitució de Cadis, i per no aprovada per
S. M., ni per les províncies, (...) Madrid, 12 d'abril de 1814.”

EL REGNAT DE FERRAN VII: LA LLUITA ENTRE
ABSOLUTISTES I LIBERALS (1814.1833)
1814 -1820: sexeni
absolutista.
1820 Pronunciament
de Riego.
1820-1823: trieni Liberal.
1823: intervenció dels
Cent mil fills de San Lluis.
1823-1833: dècada ominosa.
1833: el problema succesori.
La 1ª Guerra Carlista. Carlistes
i Isabelins.

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Final de la Guerra de
Independència i Tractat
de Valençay -1813-
Derrota de Napoleó
i fin del Imperi Francés
LA RESTAURACIÓ
Retorn de
Ferran VII
(el desitjat) a
Espanya
Derogació de la legislació
de Cadis: anulació de la
Constitució de 1812
i restauració
de l´absolutisme
La Santa Aliança
MANIFEST DELS PERSES

- El regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
El “Manifest dels Perses”
Petició a Ferran VII
(Retornar a l’Antic Règim)
Pronunciaments militars liberals
Trieni Liberal (1820 - 23)Trieni Liberal (1820 - 23)
Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Provoca
• Debilitat dels liberals
• Oposició absolutista i reial
• Intervenció de la Santa Aliança “Els Cent Mil Fills de San Lluis”
Retorn de
l’ Absolutisme
A tota Europa
Coincideix amb
Se inicia amb
Provoca la
Consisteix en un
Però...
Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)
Retorn a l’absolutisme
Com el de
Que donarà lloc al
Ferran VII deroga la Constitució de 1812Ferran VII deroga la Constitució de 1812
(1)

LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
“Senyors diputats: ha arribat per fi el dia objecte dels meus més ardents
desitjos, de veure'm envoltat dels representants de l'heroica i generosa
Nació espanyola i que un jurament solemne acabe d'identificar els meus
interessos i els de la meua família amb els dels meus Pobles. Quan l'excés
dels mals va promoure la manifestació clara del vot general de la Nació,
enfosquit anteriorment per les circumstàncies lamentables, que han
d'esborrar-se de la nostra memòria, em vaig decidir per descomptat a
abraçar el sistema apetit, i a jurar la Constitució política de la Monarquia
sancionada per les Corts generals i extraordinàries en l'any 1812. Llavors
van recobrar, així la Corona com la Nació, els seus drets legítims, sent la
meua resolució tant més espontània i lliure, com més conforme als meus
interessos i als del Poble espanyol, la felicitat del qual mai havia deixat de
ser el blanc de les meues intencions, les més sinceres […].(...) A l'establiment
i conservació sencera i inviolable de la Constitució consagraré les facultats
que la mateixa Constitució assenyala a l'autoritat real i en això xifraré el
meu poder, el meu complacencia i la meua glòria…”
Discurs de Ferran VII amb motiu de l'obertura de les Corts de 9 de juliol de
1820.

11
Dècada ominosa (1823 - 1833)Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza per
La repressió i depuració política
contra els liberals
(execucions, exili, etc.)
Però... Naix Isabel i
Ferran VII Pragmàtica Sanció Llei SàlicaProclama la
EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de
la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la
seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre
(absolutista), que aspirava a succeir-li.
EL PROBLEMA SUCCESSORI: Al final del seu regnat es pasa de
la repressió al pacte amb els liberals per a trobar suport polític a la
seua filla Isabel, en contra del seu germà Carles María Isidre
(absolutista), que aspirava a succeir-li.
- El regnat de Ferran VII (1814 - 1833).
(2)
Que deroga la
CONSEQÜÈNCIES?CONSEQÜÈNCIES?

8. Quan es va iniciar la independència de les colònies que Espanya tenia a Amèrica?
Qui eren els criolls? Quines causes la van motivar? Assenyala el nom dels nous
països que van sorgir i l'any de la seua independència.
8. Quan es va iniciar la independència de les colònies que Espanya tenia a Amèrica?
Qui eren els criolls? Quines causes la van motivar? Assenyala el nom dels nous
països que van sorgir i l'any de la seua independència.

LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIALES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA
Premonicions de l'emancipació de Iberoamèrica.
“Deixe a part el dictamen d'alguns polítics tant nacionals com
estrangers, del qual no em separe, que han dit que el domini espanyol en les
Amèricas no pot ser molt durador, fundat que les possessions tan distants de la
seua metròpoli mai s'han conservat llarg temps. En el d'aquelles colònies ocorren
encara majors motius, a saber: la dificultat de socórrer-les des d'Europa quan la
necessitat ho exigeix; el govern temporal de virreis i governadors que la major
part van amb el mateix objecte d'enriquir-se; les injustícies que alguns fan a
aquells infeliços habitants; la distància de la sobirania i del tribunal suprem on
han d'acudir a exposar les seues queixes; els anys que es passen sense obtenir
resolució; les vexacions i venjances que mentrestant experimenten d'aquells caps;
la dificultat de descobrir la veritat a tan llarga distància i l'influx que aquests caps
tenen no només en el país amb motiu del seu comandament, sinó també a
Espanya, d'on són naturals. Totes aquestes circumstàncies, si bé es mira,
contribueixen que aquells naturals no estiguen contents i que aspiren a la
independència, sempre que se'ls presente ocasió favorable”.
Dictamen del Comte d'Aranda al rei Carles III, 1783 .

La independència de les colonies americanes d’Espanya (1810 - 1824)
Les colonies
americanes
Les colonies
americanes
Causes internes:
• Descontent i Marginació
política de la burgesia criolla
• Corrupció dels funcionaris
espanyols
• Monopoli comercial espanyol que
frenava el desenvolupament
econòmic americà
Causes internes:
• Descontent i Marginació
política de la burgesia criolla
• Corrupció dels funcionaris
espanyols
• Monopoli comercial espanyol que
frenava el desenvolupament
econòmic americà
Conciència de la seua identitatConciència de la seua identitat
LES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIESLES CAUSES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES
Causes externes:
• L’exemple dels EEUU
• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)
• L’ Ajuda dels EEUU i de
G. Bretanya (per interessos comercials)
Causes externes:
• L’exemple dels EEUU
• L’extensió dels ideal liberals (Il·lustració)
• L’ Ajuda dels EEUU i de
G. Bretanya (per interessos comercials)
la incapacitat de la metròpoli per
continuar mantenint l’imperi, i les
aspiracions dels descendents dels
espanyols nascuts a Amèrica, els criollos,
de controlar políticament el seu propi
territori.
la incapacitat de la metròpoli per
continuar mantenint l’imperi, i les
aspiracions dels descendents dels
espanyols nascuts a Amèrica, els criollos,
de controlar políticament el seu propi
territori.
Van prendre

LA FI DE L’IMPERI AMERICÀ
La invasió francesa de la península
Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de
Independència a Espanya.
La invasió francesa de la península
Ibèrica (1808). Inici de la Guerra de
Independència a Espanya. buit de poder
Les elits criolles
prengueren la iniciativa
independentista
Les elits criolles
prengueren la iniciativa
independentista
No acceptar l'autoritat
de Josep Bonapart
(reconeixen l’autoritat de
Ferran VII)
No acceptar l'autoritat
de Josep Bonapart
(reconeixen l’autoritat de
Ferran VII)
Van crear Juntes que, a imitació
de les espanyoles, van assumir el
poder (la sobirania) en els seus
territoris.
Van crear Juntes que, a imitació
de les espanyoles, van assumir el
poder (la sobirania) en els seus
territoris.
Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet,
cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la
metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.
Es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Suprema Central i, de fet,
cap a l'any 1810 moltes es van declarar autònomes respecte de la
metròpoli. Comença LA INDEPENDÈNCIA.
decideixen
Provoca

FASES DEL PROCÉS
D‘EMANCIPACIÓ
1ª: Entre 1808 i 1814:
insurreccions de les Juntes
de Govern de les colonies.
1ª: Entre 1808 i 1814:
insurreccions de les Juntes
de Govern de les colonies.
Restauració de Ferran
VII: enviament de
tropes i paralització
temporal del
procés....
Restauració de Ferran
VII: enviament de
tropes i paralització
temporal del
procés....
2ª: Entre 1815 i 1824:
campanyes militars a
gran escala i derrota de
les tropes
metropolitanes.
Consolidació de la
independència.
2ª: Entre 1815 i 1824:
campanyes militars a
gran escala i derrota de
les tropes
metropolitanes.
Consolidació de la
independència.

El mapa de la independència I
els “llibertadors”
José de San Martín
Simón Bolívar
Antonio José Sucre
Agustín de Itúrbide

9. Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es consolidarà a Espanya el règim liberal,
encara que aquest procés es va veure alterat per les anomenades “Guerres
Carlistes”. Assenyala breument per què es van produir i com van poder afectar a la
consolidació del règim liberal a Espanya.
9. Durant el regnat d'Isabel II (1833-1868) es consolidarà a Espanya el règim liberal,
encara que aquest procés es va veure alterat per les anomenades “Guerres
Carlistes”. Assenyala breument per què es van produir i com van poder afectar a la

L’origen de les guerres carlines: l’enfrontament entre els
partidaris del germà del rei i de la princesa Isabel
Carlistes:
Partidaris del germà del rei i
de l’absolutisme
(clergat, camperols)
Isabelins:
Partidaris de la princesa
Isabel i del Liberalisme (La
Burgesia)
ENFRONTAMENT
CIVIL
Primera Guerra
Carlina
(1833-1840)
El regnat de Isabel II (1833-1868). Carlisme, industrialització i

LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)

10. Consulta la informació de les págs. 76-77/80-81 del llibre de text i explica
breument quines circumstàncies van motivar la Revolució de 1868. Què dos sistemes
polítics van intentar engegar-se? Quin d'ells va tenir èxit? Argumenta la teua
resposta.
10. Consulta la informació de les págs. 76-77/80-81 del llibre de text i explica
breument quines circumstàncies van motivar la Revolució de 1868. Què dos sistemes
polítics van intentar engegar-se? Quin d'ells va tenir èxit? Argumenta la teua
resposta.

EL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874)EL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
• La Gloriosa Revolució: Topete, Prim, Serrano
GOVERN PROVISIONAL: SERRANO
• Constitució 1869: monarquía constitucional
– Sobiranía nacional
– Sufragi universal
– Estat monàrquic
– Ampla declaració de drets
– Llibertad religiosa
MONARQUÍA DEMOCRÀTICA: AMADEU I
• Elegit com a rei 1870-1873
• No té suports interns
• Problemes---abdica:
– Crisis econòmica
– Oposició republicans
– Tercera Guerra Carlina
– Insurrecció en Cuba

EL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874)EL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
LA PRIMERA REPÚBLICA
• Proclamada per les Corts el 1873
• Ampli programa de reformes socials
• Múltiples problemes: 4 presidents en un any
– Divisions entre els republicans: centristes/unitaris i federals
– Moviment cantonalista: Cartagena
– Guerres carlisna i de Cuba
• Gener 1874: colp d’estat del General Pavía
• Decembre 1874: pronunciament de Martínez Campos: tornen els
Borbons : Alfons XII

EL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874): DIBUIX SATÍRICEL SEXENI DEMOCRÀTIC (1868-1874): DIBUIX SATÍRIC
GOVERN PROVISIONAL AMADEU I PRIMERA REPÚBLICA REPÚBLICA DE
SERRANO

11. Després de l'experiència de la Primera República (1873-1874), a Espanya es va
restaurar, de nou, la monarquia. Assenyala breument les característiques del sistema
polític que es va instaurar llavors i que va ser anomenat “sistema canovista” (1874-
1898). Consulta la pàg. 78/82-83. Defineix què s'entén per caciquisme. Quins partits o
moviments polítics van quedar marginats d'aquest sistema?
11. Després de l'experiència de la Primera República (1873-1874), a Espanya es va
restaurar, de nou, la monarquia. Assenyala breument les característiques del sistema
polític que es va instaurar llavors i que va ser anomenat “sistema canovista” (1874-
1898). Consulta la pàg. 78/82-83. Defineix què s'entén per caciquisme. Quins partits o
moviments polítics van quedar marginats d'aquest sistema?

L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)L’ ÉPOCA DE LA “RESTAURACIÓ” (1874-1923)
Antonio Cánovas del Castillo
creador del sistema polític
de la Restauració
Alfons XII (1875-1885) Mª Cristina de Habsburgo
(1885-1902)
Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir
durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven
restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar
(colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la
monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest
retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar
un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van
establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua
segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.
Cansada la societat espanyola de les incerteses i dels assajos polítics que es van succeir
durant el Sexenni democràtic (1868-1874), van guanyar posicions aquells que desitjaven
restablir la dinastia borbònica, que van acabar donant suport un pronunciament militar
(colp d'estat) per part del general Martínez Campos, el que facilitarà la restauració de la
monarquia en la persona d'Alfonso XII, fill d'Isabel II. El polític que va impulsar aquest
retorn a una monarquia conservadora va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va organitzar
un sistema monàrquic liberal, encara que no democràtic. Les bases d'aquest sistema es van
establir i van consolidar durant el regnat d'Alfonso XII (1875-1885) i la regència de la seua
segona esposa Mª Cristina de Habsburgo (1885-1902), en nom del futur rei Alfonso XIII.

LA RESTAURACIÓ (1874-1898)LA RESTAURACIÓ (1874-1898)
• Els Borbons tornen a la Corona española: Alfons XII.
• Nou sistema político ideat per Cánovas del Castillo
– Monárquic, conservador i gens democrátic
– Constitució de 1876:
• Sobiranía compartuda: Corts i Rei
• Augmenta el poder de la Corona: Rei=árbitre
• Reconeiximent de drets i llibertats
• Estat confessional (católic)
– Sistema basat en:
• Bipartidisme:
– Partit Conservador: Cánovas
– Partit Liberal: Sagasta
• Torn pacífic (Turnisme): caciquisme i “pucherazo”

EL SISTEMA DE LA RESTARACIÓ: EL TURNISME POLÍTIC (UN FALS BIPARTIDISME)

Els mètodes desplegats pels cacics durant els eleccions van ser molt variats:
violència i amenaces; canvi de vots per favors (rebaixes d'impostos, sorteig de
cinquens, saldo de préstecs, agilitar expedients que s'eternitzaven en les oficines
estatals...); o simplement paranys en les eleccions, el conegut popularment com
el “pucherazo”.
EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ I EL SISTEMA CANOVISTA
EL FRAU ELECTORAL
El caciquisme

EL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓEL SISTEMA CACIQUIL DE LA RESTAURACIÓ
EL CACIQUISMEEL CACIQUISME

LA RESTAURACIÓ (1874-1898): PROBLEMES I CONTRADICCIONS.LA RESTAURACIÓ (1874-1898): PROBLEMES I CONTRADICCIONS.
• Oposició marginada de la vida política: representació
parlamentària però no accés al poder
– Carlistes, republicans i socialistes (PSOE 1879 P. Iglesias)
– Moviments nacionalistes: P. Vasco i Catalunya
• Guerra de Cuba (1895-1898)
– Riquesa econòmica: agricultura d'explotació (sucre i tabac)
– Insurrecció per falta d'autonomia política i econòmica
– Suport d'USA (interès econòmic i estratègic)---enfonsament del
Maine = declaració de guerra
– Desastre per a l'armada espanyola
– Pau de París: independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines
Derrota i estat de frustració en el país: La crisi de 1898
– Regeneracionisme i Generació del 98.

No, perque encara que el poble votava, les eleccions es
falsejaven, mitjançant la manipulació del vot i dels resultats
electorals. A més el caciquisme (forma de control i manipulació del
vot dels ciutadans, mitjançant la coacció o la compra de vots) i els
partits que s'alternaven de forma pactada i pacífica en el poder,
feien de les eleccions una farsa.
12. Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic?
12. Com a conclusió: era Espanya a la fi del s. XIX un estat democràtic?
QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA EL RÈGIM POLÍTIC LIBERAL A ESPANYA?
- Monarquia Constitucional i parlamentària.
- Sobirania compartida: les Corts i el Rei.
- Estat confesional i catòlic
- Sufragi Universal masculí (1890)
- Altenància de dos partits polítics al poder; Partit Liberal i Partit Conservador.
- Caciquisme: control electoral del territori mitjançant la compra de vots i la coacció.

A la fi del s. XIX, Espanya presentava una sèrie de
problemes que amenaçaven la vida política i social; entre ells
podem destacar: l'aparició dels nacionalismes a Catalunya,
País Basc i Galícia, a causa de la consolidació d'un estat
centralitzat i uniformador, que tractava de consolidar una
visió d'Espanya oposada a l'existència de regions amb
institucions d'autogovern pròpies. A més, després de la
pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, que eren les restes de
l'imperi espanyol, el país va entrar en una profunda crisi
moral i es va sumir en el pessimisme, va ser la nomenada crisi
del 98. Com a reacció a aquesta situació sorgirà el moviment
regenaracionista, que exigiria la veritable democratització de
l'Estat i el final del caciquisme i de la corrupció (el final del
sistema de la Restauració).
13. Explica per què va sorgir el “moviment regeneracionista” i assenayala els
seus objectius.
13. Explica per què va sorgir el “moviment regeneracionista” i assenayala els
seus objectius.

BALANÇ DE LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL A ESPANYA (1833-1874)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat de Isabel II
(1833-1868)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
regnat d' Amadeu
de Saboia
(1871-1873)
Revolució democràtica
de 1868.
Primera
República
(1873)
Expansió urbana i industrial.
Brots de Carlisme (guerra Carlina).
Inestabilitat política
Consolidació del règim liberal
Caiguda de la Monarquia
Borbònica. Les Corts cerquen
un nou rei liberal per a Espanya.
No té el suport de les classes altes,
Ni del poble ni de part de l’exèrcit.
Revoltes i conflictivitat social.
Dimissió del rei.
Divisió entre els republicans:
Federalistes i unionistes.
Conflictivitat social i rebel·lions
Independentistes municipals
(cantonalisme)
Intervenció de l’exèrcit i proclamació
del rei Alfons XII (fill de Isabel II)
ProvocaProvoca
ProvocaProvoca

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA (1808-1874)
Crisi de l’Antic RègimCrisi de l’Antic Règim
REVOLUCIÓ LIBERALREVOLUCIÓ LIBERAL
1789-18081789-1808
1808-1814
Guerra de Independència
i Corts de Cádiz
1820-1823
Trieni Liberal
1833-1868
Regnat de Isabel II
Avançosiretrocesos.Resistència
Alcanvi.Discontinuitat.
FRANÇAFRANÇA
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució Liberal.
Revolució de 1830
(Monarquia Constitucional)
Revolució 1848
(República Democràtica)
(1789-1799).
Consolidació dels
Principis basics de
la revolució Liberal.
Revolució de 1830
(Monarquia Constitucional)
Revolució 1848
(República Democràtica)
ESPANYA
1868-1874
Sexeni democràtic
(Monarquia i República)
1874-1931
La Restauració de la
Monarquia borbónica
1874-1931
La Restauració de la
Monarquia borbónica
Consolidatció d’un règim
pseudodemocràtic
Consolidatció d’un règim
pseudodemocràtic
COMPARACIÓ

LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XX

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XX

Ähnlich wie LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XX (20)

LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XX