SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 62
Tema 7: Recursos naturals. Energies
Tema 7: Recursos naturals: Energies ,[object Object],[object Object],[object Object]
1. Concepte d’energia convencional i alternativa ,[object Object],[object Object],[object Object],L’energia disponible pot ser: a) Energia no renovable : la velocitat de despesa supera la seva renovació, en conseqüència la seva disponibilitat és limitada en el temps b) Energia renovable : aquella que de manera natural i contínua la que es gastada és substituida per altre com amínim a la mateixa velocitat
1. Concepte d’energia convencional i alternativa En cada transformació o moviment energètic hi ha pèrdues; i, a més, els canvis que es produeixen en la seva producció pot produir compostos danyns o contaminants ,[object Object],[object Object],[object Object]
1. Concepte d’energia convencional i alternativa
1. Concepte d’energia convencional i alternativa ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 1. El carbó Torba La seva explotació comença a 1850 amb la industrialització. Actualment s’utilitza en indústria metal·lúrgica i centrals tèrmiques Tipus  Antiguitat    [C]  Energia  Contaminants Torba   Recent   < 60%    Baixa   Alt Lignit   Antic 60% - 75% Moderada  Moderat Hulla   Paleozoic 75% - 90%   Alta   Baix Antracita  Paleozoic   > 90% Molt alta  Molt baix
2. Energies convencionals 1. El carbó Extracció lignit ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Extracció petroli El petroli és un líquid amb elevada concentració de carboni que es va formar en àrees oceàniques properes a la costa, actualment enfonsades en zones oceàniques (Mar del Nord) o continentals (Aràbia)
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Com a líquid de baixa densitat (es va formar al llarg de 10 a 200 anys a una temperatura entre 70 a 130  o C) té tendència a ascendir per les capes permeables ( roca magatzem ) o fractures obertes (baixa pressió) fins trobar una capa impermeable o  trampa petrolífera
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Construcció oleoducte refineria ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Rotura oleoducte a Brasil Prestige a Galícia Els accidents o actes terroristes en conduccions o transport de petroli poden desencadenar uns riscos induïts o antropogènics que cal tenir en compte per les repercusions ambientals que poden tenir (destrucció d’alguns ecosistemes).
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Oleoducte Alaska L’alt preu i l’elevat requeriment d’aquest producte provoca la recerca denous pous per què s’estima que hi ha reserves en alguns llocs per uns 40 a 100 anys.
2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural * No renovable. Se estima que, al ritmo de consumo actual, las reservas se agotarán en menos de 100 años.  * Transporte caro  * Difícil almacenamiento  * Provoca graves problemas  ambientales: efecto invernadero, lluvia ácida...  * Es un desperdicio destinar a ser quemados materiales que son materias primas para la industria química, medicina, alimentación, etc. * Facilidad de extracción  * Tecnología bien desarrollada * Además de fuente de energía, en los procesos de separación, se proporcionan materias primas para la industria química, medicina, alimentación,...  INCONVENIENTES VENTAJAS
2. Energies convencionals 3. La fissió nuclear La fissió nuclear consisteix en l’alliberament d’energia que s’obté en desintegrar alguns àtoms radioactius (U-235 que es spot enriquir a Pu-239) Si es trenca l’equilibri protons-neutrons, molt làbil en molècules de gran pes, es trenca alliberant neutrons i molta energia, aquests neutrons passen a formar part d’altres molècules inestabilitzant-les i trencant-les amb una reacció en cadena de gran poder energètic ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 3. La fissió nuclear Central d’Ascó
2. Energies convencionals 3. La fissió nuclear Central nuclear que transforma energia tèrmica en mecànica i aquesta en elèctrica  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
2. Energies convencionals 3. La fissió nuclear ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],INCONVENIENTES VENTAJAS
2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica Una turbina acoblada a un generador elèctric permet aprofitar l’energia potencial. Poden ser minicentrals o macroinstal·lacions És tradicional i en í mateix és una energia neta encara que la construcció té efectes ambientals a tenir en compte.
2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica 1. Embalse  2. Toma de agua  3. Conducto metálico embutido en la presa  4. Compuertas de entrada en posición de izada  5. Válvulas de entrada de agua a turbinas  6. Turbina  7. Alternador  8. Puente grúa de la central  9. Compuerta de salidas &quot;izada&quot;  10. Puente grúa para izada de la compuerta de salida  11. Conducto de salida
2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica 1. Rodete  2. Cuchara  3. Aguja  4. Tobera  5. Conducto de  6. entrada  7. Mecanismo de regulación  8. Cámara de salida
2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica * Imprevisibilidad de las precipitaciones  * Capacidad limitada de los embalses  * Impacto medioambiental en los ecosistemas  * Coste inicial elevado (construcciones de grandes embalses)  * Riesgos debidos a la posible ruptura de la presa  * Es una energía limpia  * No contaminante  * Su transformación es directa  * Es renovable  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica ,[object Object],[object Object],[object Object]
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Vents locals o vents de canó
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerogeneradors La tecnologia a anat augmentant fins arribar a uns nivells acceptables de producció energètica. Aixó ha comportat un augment en el seu ús
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Generadores asíncronos (pesan menos y no necesitan un régimen tan constante como el de los síncronos), mal acoplamiento a la red, se necesita una red potente que absorba las inestabilidades.  -La potencia obtenida es directamente proporcionar al área barrida por las palas y al cubo de la velocidad del viento.  -Es necesario elevar la altura del generador para conseguir una mayor velocidad del aire (teoría de la capa límite). -Se instalan generalmente en zonas de alta montaña o frente al mar, en el caso de alta montaña el descenso de la densidad del aire actúa de forma negativa en la potencia. -A mayor número de palas menor rendimiento (la estela que deja una la puede recoger la siguiente y frenarse). A mayor número de palas menor par de arranque. Se toma la opción de tripala como la óptima. -Paso de pala y orientación variable. -Generadores que se usan actualmente:     Generador 600 kW, torre de 35/40/45/50/55 m de altura y 39/42/44 m de diámetro. -Generadores futuros:     Generador 1500 kW, torre de 50m de altura y 63 m de diámetro de pala (algunos equipos llevan dos generadores de 750 kW acoplados en paralelo). En España están aún en fase de ensayo.  - La torre tiene unos 3.6m en la base de diámetro y 2m en la parte mas alta (unas 32 toneladas). - La barquilla (conjunto situado en la parte superior de la torre) tiene 5m de largo y pesa 18 toneladas. - El conjunto de rotor y aspas pesa unas 8 toneladas. - Peso total entre 55 y 62 toneladas. - El precio medio por torre en un parque medio (24 MW), incluida toda instalación y subestación ronda los 81 millones de pesetas por grupo (de 600 Kw). 
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Inconvenients: 1. Part elevada de montanyes (impacte visual important) 2. Sorolls Parcs eòlics
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Inconvenients: 3. Mort d’aus 4. Interferència en les comunicacions 5. La construcció (fer camí de més de 4 metres per transportar les torres) i accesos produeixen impactes negatius Part eòlic marí Llei de Benz  :  “ Només es pot convertir menys de 16/27 (el 59%) de l’energia cinètica en energia mecànica amb un aerogenerador&quot;.
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerobombes Aerobomba Són una espècie de molins que serveixen per extraure aigua de pous
3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerobombes * Intermitencia de los vientos  * Dispersión geográfica  * Impacto ambiental sobre ecosistemas  * Generación de interferencias  * Tecnología en desarrollo  * Dificultad de almacenamiento  * Limpia  * Sencillez de los principios aplicados  * Conversión directa  * Empieza a ser competitiva  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Es tracta d’aconseguir aigua o aire calent
3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de baixa temperatura  (<100 o C) per ús domèstic. Una membrana fina que per dins circula aigua a molt baixa velocitat que es escalfada e introduida de nou en l’edifici.
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Pot ser utilitzada en grans superfícies com piscines, etc. Zones en insolació elevada, cara sur, baixa quantitat de dies en boira o núvols doncs disminueix mollt l’efectivitat.
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Col·lector solar
3. Energies alternatives 2. L’energia solar A més, aquests centres tenen escalfadors de gas que poden acabar d’escalfar l’aigua o si es requereix més utilitzar-la com alternativa a la solar.
3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de temperatura mitjana  (100 o C-300 o C): Colector solar parabòlic amb sensor o rellotge per seguir la posició del sol i rendibilitzar el procés
3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de temperatura alta  (fins a 4.000 o C) o heliòstats
3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Caldera  2. Camp de heliostats  3. Torre  4. Magatzem tèrmic  5. Generador de vapor  6. Turbo-alternador  7. Aero-condensador  8. Línies de transport d’energia elèctrica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Central heliostàtica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Hivernacles o utilització de l’efecte hivernacle
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Són transformadors d’energia solar en energia elèctrica. Requereixen acumuladors o bateries. Poden ser sistemes autònoms i tenir o no bateries o piles (relotges o calculadores)
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Són molt útils per produir energia en llocs asolellats i lluny de zones on seria molt car i ecològicament negatiu fer-hi arribar cables elèctrics Caseta de constrolo de circulació carretera i semàfors i panells informatius
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Altres sistemes estan en xarxa. Si produeixen energia excedentària la xarxa pot disposar d’elle doncs són negavatis i les empreses han de pagar l’ús d’aquesta energia. Són cares i tenen, com a mínim, una rendibilitat mínima de 5 anys.
3. Energies alternatives 2. L’energia solar * Grandes variaciones en el tiempo de irradiación  * Es aprovechable sólo en algunas partes del planeta  * Necesidad de grandes superficies de captación para su aprovechamiento a gran escala  * Tecnología en desarrollo  * Dificultad de almacenamiento  * Limpia  * Sencillez de los principios aplicados  * Conversión directa  * Empieza a ser competitiva  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 2. L’energia solar Estació mixta
3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica El gradient geotèrmic normal és de 2,5-3  o C/100m, encara que hi ha zones en el que el gradient és superior a 10  o C/100m i es pot aprofitar si la geologia ho permet: * Zones de subducció on el magma ascendeix * Dorsals o rift: ascens per convecció (islàndia) * Punts calents (Yellowstone o hawai) * Falles de distensió postorogènic alpí (Catalunya)
3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica
3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica
3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica * No renovable  * Sólo es aprovechable en lugares muy concretos  * Tecnología en desarrollo  * Limpia  * En los sitios donde se da, es abundante  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 4. Hidrogen S’obté per electrolisi d’aigua i s’introdueix en piles on es fa reaccionar amb oxigen per generar corrent elèctric. No produeix més que H 2 O, calor i no fa soroll
3. Energies alternatives 5. Energia mareomotriu La central mareomotriu de Rance, a França, va constitui el primer exemple d’aprofitament no experimental de l’energia de les marees, per produir anualmente més de 500 GWh.
3. Energies alternatives 5. Energia mareomotriu * Necesita construir presas y diques  * Posible impacto ambiental en ecosistemas  * Sólo es aprovechable en lugares muy concretos (diferencia entre plenamar i bajamar de 10m ) * Corrosión de los sistemas  * Limpia * Renovable  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 6. Fusió nuclear Per fer una fusió entre dos nuclis fa falta que s’aproximin molt (requereix temperatures de 60-70·106 oC) doncs es repel·len. Aixó expulsa els electrons i queda un plasma de protons que es poden fusionar i desprendre molta energia. * Dificultad del desarrollo tecnológico necesario. Actualmente se encuentra en fase de investigación y desarrollo.  * No se ha establecido aún si origina residuos peligrosos. * Escasa contaminación * Recursos prácticamente ilimitados  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 7. Biomassa La biomassa vegetal es pot barrejar amb gasoil i s’obtenen biocombustibles. També es pot fabricar compost per digestió bacteriana a partir de fems o deixalles orgàniques urbanes que desprén gasos (50% metà) * Necesidad de grandes  superficies de cultivo  * Tecnología en desarrollo  * Favorece el reciclaje de residuos urbanos * Contribuye a una mejor limpieza de los bosques y como consecuencia previene incendios forestales  * Aprovecha ciertos terrenos que no son válidos para otros cultivos.  INCONVENIENTES VENTAJAS
3. Energies alternatives 8. Termoelèctrica ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

CTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaCTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaMireia Llobet
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02Berta Romera
 
Recursos energètics
Recursos energèticsRecursos energètics
Recursos energèticsMireia Llobet
 
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12nuriamarti
 
El cercle de l’aigua
El cercle de l’aiguaEl cercle de l’aigua
El cercle de l’aiguaLucas Bozzo
 
Els recursos energetics
Els recursos energeticsEls recursos energetics
Els recursos energeticsjuaneleh
 
Impacte del canvi climàtic sobre els oceans
Impacte del canvi climàtic sobre els oceansImpacte del canvi climàtic sobre els oceans
Impacte del canvi climàtic sobre els oceansCRP del Tarragonès
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientmarcapmany
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Unitat 4 paisatge i medi ambient
Unitat 4   paisatge i medi ambientUnitat 4   paisatge i medi ambient
Unitat 4 paisatge i medi ambientjordimanero
 
Polítiques Hidràuliques
Polítiques HidràuliquesPolítiques Hidràuliques
Polítiques Hidràuliquesiesmmpol
 

Was ist angesagt? (20)

Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquà...
Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquà...Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquà...
Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquà...
 
Naturals ppt
Naturals pptNaturals ppt
Naturals ppt
 
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaCTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
M P E D A R2
M P  E D A R2M P  E D A R2
M P E D A R2
 
Recursos energètics
Recursos energèticsRecursos energètics
Recursos energètics
 
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
 
El cercle de l’aigua
El cercle de l’aiguaEl cercle de l’aigua
El cercle de l’aigua
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Apunts recursos
Apunts recursosApunts recursos
Apunts recursos
 
Els recursos energetics
Els recursos energeticsEls recursos energetics
Els recursos energetics
 
Impacte del canvi climàtic sobre els oceans
Impacte del canvi climàtic sobre els oceansImpacte del canvi climàtic sobre els oceans
Impacte del canvi climàtic sobre els oceans
 
Els problemes mediambientals
Els problemes mediambientalsEls problemes mediambientals
Els problemes mediambientals
 
Ctma 3 2 Recursos
Ctma 3 2 RecursosCtma 3 2 Recursos
Ctma 3 2 Recursos
 
L'energia hidràulica
L'energia hidràulicaL'energia hidràulica
L'energia hidràulica
 
2 Energia Pdf
2   Energia Pdf2   Energia Pdf
2 Energia Pdf
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Unitat 4 paisatge i medi ambient
Unitat 4   paisatge i medi ambientUnitat 4   paisatge i medi ambient
Unitat 4 paisatge i medi ambient
 
Polítiques Hidràuliques
Polítiques HidràuliquesPolítiques Hidràuliques
Polítiques Hidràuliques
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Energia geotèrimca
Energia geotèrimcaEnergia geotèrimca
Energia geotèrimca
 
ENERGIES RENOVABLES.
ENERGIES RENOVABLES.  ENERGIES RENOVABLES.
ENERGIES RENOVABLES.
 
Charla biodiversitat
Charla biodiversitatCharla biodiversitat
Charla biodiversitat
 
Energies Renovables
Energies RenovablesEnergies Renovables
Energies Renovables
 
Lenergía eólica
Lenergía eólicaLenergía eólica
Lenergía eólica
 
Altar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam MbAltar De PèRgam Mb
Altar De PèRgam Mb
 
Energies Alternatives
Energies AlternativesEnergies Alternatives
Energies Alternatives
 
Energies renovables pptsencer
Energies renovables pptsencerEnergies renovables pptsencer
Energies renovables pptsencer
 
ATIX05
ATIX05ATIX05
ATIX05
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Kouros d'Anavyssos i kore del peplum
Kouros d'Anavyssos i kore del peplumKouros d'Anavyssos i kore del peplum
Kouros d'Anavyssos i kore del peplum
 
L’energia mareomotriu
L’energia mareomotriuL’energia mareomotriu
L’energia mareomotriu
 
Fitxa 7 guerrers de riace
Fitxa 7 guerrers de riaceFitxa 7 guerrers de riace
Fitxa 7 guerrers de riace
 
Escultura Grega
Escultura GregaEscultura Grega
Escultura Grega
 
Atenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea nikéAtenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea niké
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Unitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternativesUnitat 3 Energies alternatives
Unitat 3 Energies alternatives
 
Ud 03. energies alternatives
Ud 03. energies alternativesUd 03. energies alternatives
Ud 03. energies alternatives
 
Bat1 tema3 alternativesv3
Bat1 tema3 alternativesv3Bat1 tema3 alternativesv3
Bat1 tema3 alternativesv3
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 

Ähnlich wie U10 Ct2 0910(Recurs Energias)

T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.ibaio
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yomistera7
 
Energies alternatives
Energies alternativesEnergies alternatives
Energies alternativessantjoan
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovablesjllcervera
 
Projducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRProjducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRAitor Padilla Mulero
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la naturamarcapmany
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticssmartinselles
 
Producció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finalProducció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finaliplademunt
 
Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.William Castro
 

Ähnlich wie U10 Ct2 0910(Recurs Energias) (20)

T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.
 
Energies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia SolarEnergies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia Solar
 
Txernòbil
TxernòbilTxernòbil
Txernòbil
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yo
 
Energies alternatives
Energies alternativesEnergies alternatives
Energies alternatives
 
Energia EóLica
Energia EóLicaEnergia EóLica
Energia EóLica
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovables
 
Projducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRProjducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooR
 
El hidrógeno
El hidrógenoEl hidrógeno
El hidrógeno
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energètics
 
Producció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia finalProducció i consum d'energia final
Producció i consum d'energia final
 
Producció i consum d'energia
Producció i consum d'energiaProducció i consum d'energia
Producció i consum d'energia
 
Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.Fonts d'energia Tecnologia.
Fonts d'energia Tecnologia.
 
Salvaa
SalvaaSalvaa
Salvaa
 
Tecnologia blanca i jord an
Tecnologia blanca i jord anTecnologia blanca i jord an
Tecnologia blanca i jord an
 
Centrals elèctriques
Centrals elèctriquesCentrals elèctriques
Centrals elèctriques
 
Energia geotermica
Energia geotermicaEnergia geotermica
Energia geotermica
 
Energia geotermica
Energia geotermicaEnergia geotermica
Energia geotermica
 

Mehr von tiotavio

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06 tiotavio
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05 tiotavio
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04 tiotavio
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03 tiotavio
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02 tiotavio
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01 tiotavio
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06 tiotavio
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05 tiotavio
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04tiotavio
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03tiotavio
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02tiotavio
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introducciontiotavio
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judeatiotavio
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galileatiotavio
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiologytiotavio
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011tiotavio
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicstiotavio
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)tiotavio
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemestiotavio
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)tiotavio
 

Mehr von tiotavio (20)

Soteriología 06
Soteriología 06 Soteriología 06
Soteriología 06
 
Soteriología 05
Soteriología 05 Soteriología 05
Soteriología 05
 
Soteriología 04
Soteriología 04 Soteriología 04
Soteriología 04
 
Soteriología 03
Soteriología 03 Soteriología 03
Soteriología 03
 
Soteriología 02
Soteriología 02 Soteriología 02
Soteriología 02
 
Soteriología 01
Soteriología 01 Soteriología 01
Soteriología 01
 
Cristologia 06
Cristologia 06 Cristologia 06
Cristologia 06
 
Cristologia 05
Cristologia 05 Cristologia 05
Cristologia 05
 
Cristologia 04
Cristologia 04Cristologia 04
Cristologia 04
 
Cristologia 03
Cristologia 03Cristologia 03
Cristologia 03
 
Cristologia 02
Cristologia 02Cristologia 02
Cristologia 02
 
Cristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccionCristologia 01 introduccion
Cristologia 01 introduccion
 
Tierra santa judea
Tierra santa judeaTierra santa judea
Tierra santa judea
 
Tierra santa galilea
Tierra santa galileaTierra santa galilea
Tierra santa galilea
 
Microbiology
MicrobiologyMicrobiology
Microbiology
 
Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011Alba, 11 de junio, 2011
Alba, 11 de junio, 2011
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_EcosistemesTema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
Tema 6(I): Introducc._Ecologia_Estructura_Ecosistemes
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
 

U10 Ct2 0910(Recurs Energias)

  • 1. Tema 7: Recursos naturals. Energies
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • 5. 1. Concepte d’energia convencional i alternativa
  • 6.
  • 7. 2. Energies convencionals 1. El carbó Torba La seva explotació comença a 1850 amb la industrialització. Actualment s’utilitza en indústria metal·lúrgica i centrals tèrmiques Tipus Antiguitat [C] Energia Contaminants Torba Recent < 60% Baixa Alt Lignit Antic 60% - 75% Moderada Moderat Hulla Paleozoic 75% - 90% Alta Baix Antracita Paleozoic > 90% Molt alta Molt baix
  • 8.
  • 9. 2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Extracció petroli El petroli és un líquid amb elevada concentració de carboni que es va formar en àrees oceàniques properes a la costa, actualment enfonsades en zones oceàniques (Mar del Nord) o continentals (Aràbia)
  • 10. 2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Com a líquid de baixa densitat (es va formar al llarg de 10 a 200 anys a una temperatura entre 70 a 130 o C) té tendència a ascendir per les capes permeables ( roca magatzem ) o fractures obertes (baixa pressió) fins trobar una capa impermeable o trampa petrolífera
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14. 2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Rotura oleoducte a Brasil Prestige a Galícia Els accidents o actes terroristes en conduccions o transport de petroli poden desencadenar uns riscos induïts o antropogènics que cal tenir en compte per les repercusions ambientals que poden tenir (destrucció d’alguns ecosistemes).
  • 15. 2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural Oleoducte Alaska L’alt preu i l’elevat requeriment d’aquest producte provoca la recerca denous pous per què s’estima que hi ha reserves en alguns llocs per uns 40 a 100 anys.
  • 16. 2. Energies convencionals 2. El petroli i el gas natural * No renovable. Se estima que, al ritmo de consumo actual, las reservas se agotarán en menos de 100 años. * Transporte caro * Difícil almacenamiento * Provoca graves problemas ambientales: efecto invernadero, lluvia ácida... * Es un desperdicio destinar a ser quemados materiales que son materias primas para la industria química, medicina, alimentación, etc. * Facilidad de extracción * Tecnología bien desarrollada * Además de fuente de energía, en los procesos de separación, se proporcionan materias primas para la industria química, medicina, alimentación,... INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 17.
  • 18. 2. Energies convencionals 3. La fissió nuclear Central d’Ascó
  • 19.
  • 20.
  • 21. 2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica Una turbina acoblada a un generador elèctric permet aprofitar l’energia potencial. Poden ser minicentrals o macroinstal·lacions És tradicional i en í mateix és una energia neta encara que la construcció té efectes ambientals a tenir en compte.
  • 22. 2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica 1. Embalse 2. Toma de agua 3. Conducto metálico embutido en la presa 4. Compuertas de entrada en posición de izada 5. Válvulas de entrada de agua a turbinas 6. Turbina 7. Alternador 8. Puente grúa de la central 9. Compuerta de salidas &quot;izada&quot; 10. Puente grúa para izada de la compuerta de salida 11. Conducto de salida
  • 23. 2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica 1. Rodete 2. Cuchara 3. Aguja 4. Tobera 5. Conducto de 6. entrada 7. Mecanismo de regulación 8. Cámara de salida
  • 24. 2. Energies convencionals 4. L’energia hidràulica * Imprevisibilidad de las precipitaciones * Capacidad limitada de los embalses * Impacto medioambiental en los ecosistemas * Coste inicial elevado (construcciones de grandes embalses) * Riesgos debidos a la posible ruptura de la presa * Es una energía limpia * No contaminante * Su transformación es directa * Es renovable INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 25.
  • 26. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Vents locals o vents de canó
  • 27. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerogeneradors La tecnologia a anat augmentant fins arribar a uns nivells acceptables de producció energètica. Aixó ha comportat un augment en el seu ús
  • 28.
  • 29. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Generadores asíncronos (pesan menos y no necesitan un régimen tan constante como el de los síncronos), mal acoplamiento a la red, se necesita una red potente que absorba las inestabilidades.  -La potencia obtenida es directamente proporcionar al área barrida por las palas y al cubo de la velocidad del viento.  -Es necesario elevar la altura del generador para conseguir una mayor velocidad del aire (teoría de la capa límite). -Se instalan generalmente en zonas de alta montaña o frente al mar, en el caso de alta montaña el descenso de la densidad del aire actúa de forma negativa en la potencia. -A mayor número de palas menor rendimiento (la estela que deja una la puede recoger la siguiente y frenarse). A mayor número de palas menor par de arranque. Se toma la opción de tripala como la óptima. -Paso de pala y orientación variable. -Generadores que se usan actualmente:     Generador 600 kW, torre de 35/40/45/50/55 m de altura y 39/42/44 m de diámetro. -Generadores futuros:     Generador 1500 kW, torre de 50m de altura y 63 m de diámetro de pala (algunos equipos llevan dos generadores de 750 kW acoplados en paralelo). En España están aún en fase de ensayo.  - La torre tiene unos 3.6m en la base de diámetro y 2m en la parte mas alta (unas 32 toneladas). - La barquilla (conjunto situado en la parte superior de la torre) tiene 5m de largo y pesa 18 toneladas. - El conjunto de rotor y aspas pesa unas 8 toneladas. - Peso total entre 55 y 62 toneladas. - El precio medio por torre en un parque medio (24 MW), incluida toda instalación y subestación ronda los 81 millones de pesetas por grupo (de 600 Kw). 
  • 30. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Inconvenients: 1. Part elevada de montanyes (impacte visual important) 2. Sorolls Parcs eòlics
  • 31. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica Inconvenients: 3. Mort d’aus 4. Interferència en les comunicacions 5. La construcció (fer camí de més de 4 metres per transportar les torres) i accesos produeixen impactes negatius Part eòlic marí Llei de Benz : “ Només es pot convertir menys de 16/27 (el 59%) de l’energia cinètica en energia mecànica amb un aerogenerador&quot;.
  • 32. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerobombes Aerobomba Són una espècie de molins que serveixen per extraure aigua de pous
  • 33. 3. Energies alternatives 1. L’energia eòlica. Aerobombes * Intermitencia de los vientos * Dispersión geográfica * Impacto ambiental sobre ecosistemas * Generación de interferencias * Tecnología en desarrollo * Dificultad de almacenamiento * Limpia * Sencillez de los principios aplicados * Conversión directa * Empieza a ser competitiva INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 34. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Es tracta d’aconseguir aigua o aire calent
  • 35. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de baixa temperatura (<100 o C) per ús domèstic. Una membrana fina que per dins circula aigua a molt baixa velocitat que es escalfada e introduida de nou en l’edifici.
  • 36. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Pot ser utilitzada en grans superfícies com piscines, etc. Zones en insolació elevada, cara sur, baixa quantitat de dies en boira o núvols doncs disminueix mollt l’efectivitat.
  • 37. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar tèrmica Col·lector solar
  • 38. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar A més, aquests centres tenen escalfadors de gas que poden acabar d’escalfar l’aigua o si es requereix més utilitzar-la com alternativa a la solar.
  • 39. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de temperatura mitjana (100 o C-300 o C): Colector solar parabòlic amb sensor o rellotge per seguir la posició del sol i rendibilitzar el procés
  • 40. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Col·lector solar de temperatura alta (fins a 4.000 o C) o heliòstats
  • 41. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar 1. Caldera 2. Camp de heliostats 3. Torre 4. Magatzem tèrmic 5. Generador de vapor 6. Turbo-alternador 7. Aero-condensador 8. Línies de transport d’energia elèctrica
  • 42. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Central heliostàtica
  • 43. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica
  • 44. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
  • 45. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
  • 46. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Arquitectura bioclimàtica
  • 47. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Hivernacles o utilització de l’efecte hivernacle
  • 48. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Són transformadors d’energia solar en energia elèctrica. Requereixen acumuladors o bateries. Poden ser sistemes autònoms i tenir o no bateries o piles (relotges o calculadores)
  • 49. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Són molt útils per produir energia en llocs asolellats i lluny de zones on seria molt car i ecològicament negatiu fer-hi arribar cables elèctrics Caseta de constrolo de circulació carretera i semàfors i panells informatius
  • 50. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Energia solar fotovoltàica Altres sistemes estan en xarxa. Si produeixen energia excedentària la xarxa pot disposar d’elle doncs són negavatis i les empreses han de pagar l’ús d’aquesta energia. Són cares i tenen, com a mínim, una rendibilitat mínima de 5 anys.
  • 51. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar * Grandes variaciones en el tiempo de irradiación * Es aprovechable sólo en algunas partes del planeta * Necesidad de grandes superficies de captación para su aprovechamiento a gran escala * Tecnología en desarrollo * Dificultad de almacenamiento * Limpia * Sencillez de los principios aplicados * Conversión directa * Empieza a ser competitiva INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 52. 3. Energies alternatives 2. L’energia solar Estació mixta
  • 53. 3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica El gradient geotèrmic normal és de 2,5-3 o C/100m, encara que hi ha zones en el que el gradient és superior a 10 o C/100m i es pot aprofitar si la geologia ho permet: * Zones de subducció on el magma ascendeix * Dorsals o rift: ascens per convecció (islàndia) * Punts calents (Yellowstone o hawai) * Falles de distensió postorogènic alpí (Catalunya)
  • 54. 3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica
  • 55. 3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica
  • 56. 3. Energies alternatives 3. L’energia geotèrmica * No renovable * Sólo es aprovechable en lugares muy concretos * Tecnología en desarrollo * Limpia * En los sitios donde se da, es abundante INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 57. 3. Energies alternatives 4. Hidrogen S’obté per electrolisi d’aigua i s’introdueix en piles on es fa reaccionar amb oxigen per generar corrent elèctric. No produeix més que H 2 O, calor i no fa soroll
  • 58. 3. Energies alternatives 5. Energia mareomotriu La central mareomotriu de Rance, a França, va constitui el primer exemple d’aprofitament no experimental de l’energia de les marees, per produir anualmente més de 500 GWh.
  • 59. 3. Energies alternatives 5. Energia mareomotriu * Necesita construir presas y diques * Posible impacto ambiental en ecosistemas * Sólo es aprovechable en lugares muy concretos (diferencia entre plenamar i bajamar de 10m ) * Corrosión de los sistemas * Limpia * Renovable INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 60. 3. Energies alternatives 6. Fusió nuclear Per fer una fusió entre dos nuclis fa falta que s’aproximin molt (requereix temperatures de 60-70·106 oC) doncs es repel·len. Aixó expulsa els electrons i queda un plasma de protons que es poden fusionar i desprendre molta energia. * Dificultad del desarrollo tecnológico necesario. Actualmente se encuentra en fase de investigación y desarrollo. * No se ha establecido aún si origina residuos peligrosos. * Escasa contaminación * Recursos prácticamente ilimitados INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 61. 3. Energies alternatives 7. Biomassa La biomassa vegetal es pot barrejar amb gasoil i s’obtenen biocombustibles. També es pot fabricar compost per digestió bacteriana a partir de fems o deixalles orgàniques urbanes que desprén gasos (50% metà) * Necesidad de grandes superficies de cultivo * Tecnología en desarrollo * Favorece el reciclaje de residuos urbanos * Contribuye a una mejor limpieza de los bosques y como consecuencia previene incendios forestales * Aprovecha ciertos terrenos que no son válidos para otros cultivos. INCONVENIENTES VENTAJAS
  • 62.